Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, quan passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de desembre, vigília d'un pont, no, d'un pont no, d'un cap de setmana llarg, perquè demà és festiu, se celebra el dia de la...
Exacte, és que estava buscant, ahir vaig fer la mateixa broma i per tant avui no me la podia permetre però és exactament així, és entre Constitució i la Puríssima i el dissabte al mig, doncs un cap de setmana que per algun serà llarg, avui molta gent deixarà la ciutat de Barcelona per venir cap a les nostres contrades i en certa manera es vol que sigui així.
Parlarem d'això, si volen, o parlarem del que ells vulguin les tres persones que m'acompanyen avui, tres veus potents a les que m'agradaria saludar. Maite Esteve, molt bon dia. Molt bon dia, Jordi. Directora de la Fundació Catalunya Cultura, persona que circula per Girona amb una bicicleta molt estètica, segons uns dels nostres tertulians, i que no para de fer coses.
Tot el que es pugui i més. Sempre més i mai menys, no? Què diuen? Exactament. Moltíssimes gràcies per estar aquí. Qui trobava la bicicleta molt estètica era el senyor Xavier Díaz, historiador, ensenyant, escriptor i tantes coses. Molt bon dia, Xavier. Molt bon dia. Com estem? Bueno, diguem, amb ganes que arribin les vacances com tothom, m'imagino, de Nadal.
Ara no li faré cap broma a les vacances, diguem-ne, no? Les vacances de Nadal. Les vacances de Nadal. No sé si parlem de vacances de Nadal, però la tercera pota d'aquesta tertúlia tindrà feina per Nadal perquè fan el lleure esport. És el president del GEC, el senyor Francesc Ayuela. Molt bon dia a tothom. Què tal? Molt bé, molt bé. Tal com deies, doncs, nosaltres...
Posem l'accelerador, aquestes dates, pel casal i, bàsicament, per Lloresport, perquè durant tots aquests dies de Nadal, i per darrer, doncs, allò vull, d'una altra manera, de la resta de l'any, no? Per tant, molta feina, sí. Però grata, grata. El va representar aquest dia, abans d'ahir, si no recordo, ahir el va representar, no? Sí, sí, sí. I quan comença?
Comença el dia 28, comença, perquè també, com que cau malament, perquè aquest any el tema de les festes venia molt encamallades, és una edat que s'ha buscat, perquè a més ho fem conjuntament amb l'Ajuntament, que sigui la més adequada perquè hi hagi una continuïtat.
Molt bé, escolteu, tenim una hora per davant, una miqueta d'una hora diguem-ne perquè hi ha hagut l'informatiu i per passar la vista una miqueta tot i és que no sé per començar perquè hi ha tantes coses que m'agradaria preguntar però avui has vingut amb bicicleta, no en trenc
Avui vinc amb bicicleta perquè el tren aviat ja no el podrem ni fer servir, no hi podrem comptar. És un tema que els gironins estem portant darrerament bastant malament perquè la Renfe té una posició de poder i d'abús.
cap als usuaris, bastant, bastant denunciable. La veritat és que la gent que anem i venim cada dia, que som moltíssims, ja només en un grup de Telegram som més de 380 persones, que vol dir que més tots els que no hi són, imagineu-vos la quantitat de gent. De fet, quan es publiquen els números de Renfe,
L'única línia nacional que és sostenible i que és rendible és la de Barcelona cap a la frontera, de França. Parles d'alta velocitat? D'alta velocitat, perdoneu, sí, alta velocitat concretament, però francament els usuaris tenim una paciència fruit de la necessitat que és admirable, perquè contínuament són canvis de normatives, canvis de condicions i sempre en detriment de l'usuari.
que ara estem en una situació ja de plantejar-nos constituir una plataforma i fer-ho públic, cosa que estic fent jo ara ja començant, perquè no es pot aguantar.
Una plataforma d'usuaris que potser en Xavier Díaz hi apuntaria també, eh? No, sí, amb entusiasme, perquè efectivament, diguem, una part molt substancial de la població de Girona, que va i torna, diguem, a Barcelona sobretot, però a altres llocs, i que probablement, diguem, ara que parlen tant de sostenibilitat i aquestes coses, doncs efectivament el tren és un obstacle més que no pas un avantatge.
Però és que, a veure, és una d'aquestes coses que a mi m'agradaria trobar un responsable de Renfe per tal que m'expliqués unes quantes coses, perquè estem en segle XXI, jo, diguem, a veure, qualsevol que...
hagi treballat mai en un simulador de trens sap perfectament que una línia de ferrocarril pot absorbir com 10 vegades més trànsit del que en realitat hi ha, perquè és una vergonya que no només hi hagi pocs trens, que arribin tard, que...
A més, de vegades, quan el dia que hi ha mitja distància només ve en un vagó, ens queda molt poc per semblar-nos a l'Índia i al Paquistan, que a més hi ha un gran tram horari en el qual no hi ha connexió ferroviària d'alta velocitat, sobretot a la tarda, i que qualsevol que hagi visitat un lloc com Suïssa veu que, diguem, és possible i factible. A banda d'una altra cosa, una d'aquestes notícies que ha passat desapercebuda,
que hi ha un serrebombori perquè aquest pla que fa com desenes d'anys que dura sobre les possibilitats de fer una línia ferroviària entre Girona i Olot i a la costa, el tram aquest, són excuses.
Jo només vull recordar com a historiador que el 1867, als Estats Units, eren capaços de fer 15 quilòmetres de via en un sol dia. I que a la Xina actualment són capaços de fer-ne un cada dia. És a dir, si hi hagués realment voluntat, un tren de Girona a Olot en dos mesos el podríem tenir. Llavors no havien de demanar permisos a l'administració i no hi havia tanta burocràcia i no hi havia tant de papeleo i no hi havia tantes coses, no?
Tu també ets usuari de tren, no, Francesc? Si no, és que jo faré extensió en el tren, eh? El transport públic municipal. És a dir, jo ja no condueixo pràcticament, per tant, soc usuari públic de tren i de bus. Els busos també d'aquesta ciutat, a part de les freqüències horàries i com vas d'enxovar moltes vegades, tampoc ho entenc. I això és més proper, perquè en el bus vas cada dia quatre vegades, eh? Al tren hi vaig menys, per tant...
El taxi, és caríssim. Jo no sé els casos que tenen, però clar, un viatge, per exemple, de casa meva a la plaça Catalunya, jo em deixo, perquè a vegades la cama no en tira, 10 euros per fer un quilòmetre i mig. Clar, i llavors no volem fomentar el cotxe particular. Depèn també del transport públic de bus. Val 1,40 si no tens la targeta. Per tant, si jo vaig del centre a casa meva amb cotxe, m'ha sort més barat que amb bus. 1,40 cada trajecte. Si vaig a dinar a casa...
són un 40 per 4. Jo no gasto de gasolina tant. Una altra cosa, els gastos després que hi ha d'assegurança... Sí, sí, 4 viatges són 5,40 al dia, sí. I, teòricament, està subvencionat. Per tant, jo no acabo d'entendre aquests números. El cas és que, com a usuari normal, que posa el peu a terra cada matí, el bus...
De tant en quant ja va bé, però va molt aixugat els, per exemple, les trajectes que, perdó, freqüències dels festius nocturns. I no l'edat nocturna, a partir de les 10 ja no hi ha alguns, no? Jo acabo de treballar una mica més tard. És a dir, jo crec que tot el esport públic en general, no sé si està enfocat ben bé per l'usuari o està fet des d'un despatx fent allà gràfiques i estadístiques.
Hem obert dos o tres melons, tornem al tren, si us sembla, i després parlarem del transport públic del bus a Girona, perquè crec que també té coses a comentar. El problema del tren és que suposo que ens parlaran de les obres a la Sagrera i coses d'aquestes, obres a la Sagrera que ja haurien d'estar acabades fa 25 anys, diguem-ne, tot sigui dit, no?
Però hi ha la sensació que en aquests moments el tren va... Trigues més per anar a Barcelona, parlo de la mitja distància i de l'altre de l'Oies, i les condicions, com deia en Xavier, són ínfimes. És a dir, tots els que d'una manera o altra els caps de setmana, divendres per venir a Girona, diumenge per tornar a Barcelona, els estudiants, però és que ara ja, darrerament, s'han publicat fotos a les xarxes...
que les xarxes per altres coses no serveixen, però això sí que serveixen, de trencs amb gent asseguda a terra, amb el que deia el tercer mundisme, però que això és perillós. Això ho està fent, diguem-ne, una empresa que és estatal, diguem-ne.
No, i no només això, sinó les condicions que et posen, per exemple, els abonaments. La gent que anem cada dia, evidentment, no pagues el bitllet cada dia, sinó que prepagues uns abonaments, tu ja tens uns bitllets pagats i contínuament, però és que és continu, ens van posant més condicionants que et van a la contra. Primer podies reservar trens amb mitja hora de l'estió, ara ja és una hora, ara ja no pots comprar dos trens seguits, cosa que de vegades tu no saps a quina hora acabaràs les reunions. Per tant,
Tu reservaves que podies perdre en un, que has prepagat, és a dir, Renfei no hi perds res, perquè tu hi perds el cos d'aquell tren, però pots tornar a casa quan acabes la reunió, doncs ara també el que hem de fer és que si tu perds un tren, tens tres hores d'espera perquè te prohibeixen comprar el segon tren. És a dir, et penalitzen en que si tu per mala sort has tingut una reunió llarga,
o se t'ha parat al metro de Barcelona i tens la pena que no pots agafar el tren que tenies previst, doncs el següent tampoc, t'has d'esperar 3 hores. I com això, quantitat de coses que a més a més, les que són condicionants per ells, per Renfe, anem ampliant. És a dir, si abans arribava el tren mitja hora tard i tenies dret a bonificació d'aquell bitllet, doncs ara és una hora.
A mi realment m'agradaria estar en una reunió d'aquesta gent que pren aquestes decisions perquè el que tinc clar és que no són usuaris diaris de la Renfe. Jo crec que és deliberat. Per exemple, això que explicaves, tampoc no té gaire sentit que a les vies d'alta velocitat només hi posin trens d'alta velocitat que jo entenc que per tal que puguin passar els trens de mercaderies, a diferència del que passa entre Saragossa i Madrid,
quilòmetres per hora. Però és que, a veure, no és tan complicat, fins i tot, diguem, posar-hi trens estil mitja distància, que són infinitament més barats, que es poden llogar a qualsevol companyia, ja que són d'ample de via internacional, d'aquests que van a 160 per hora, vull dir, 40 quilòmetres més, que en comptes d'arribar, diguem, de Barcelona a Girona en 38 minuts, arribarien en 43-44 minuts, en la qual, doncs, simplement, com a mitja distància, tu vas i t'hi col·loques i et posa un tren cada mitja hora, per
perquè en el fons és això. De la mateixa manera que és deliberat que hagin impedit que hagin posat una estació a l'aeroport de Girona. Que ja veus què passa, que és una de 2,8 quilòmetres, o no arriba a 4 quilòmetres, que és una d'aquestes coses que saps perfectament que...
que volen evitar la connexió interna del propi país. Tampoc no entenc absurdament que no s'hagi fet, per exemple, una línia entre Girona i Lleida directa, a través de l'eix transversal, si més no fins i tot per desviar les mercaderies. És una d'aquestes coses que veus que hi ha un deliberat maltracte per tal d'utilitzar les vies ferroviàries per intentar alimentar el gran forat negre supermassiu que és Madrid.
Penseu que els trens de les 7.26 i 8 i 11 del dematí ens hem de demanar de canviar bitllets amb els companys que tenim al xat, perquè és que és impossible. Tu, d'un dia per l'altre, aquests dos trens ja saps que estan absolutament complerts. La Lleida és pitjor, perquè tenim companys de Lleida que alguna vegada quan hem de fer reunions han d'agafar fins a una setmana d'antelació. Cosa que és absurd. Tampoc costa tant posar uns mitges distàncies a la via de l'AVE...
I, bueno, diguem allò, ni reserva ni res. A la tarda per tornar de Barcelona de les 7.26 fins les 9.40 de la nit tens un gap horari que t'has d'esperar. No tens manera. I per què és això? Per què tu has preguntat? Jo una vegada ho vaig demanar a Generalitat i em van dir que era el tram de mercaderies. No sé si encara és així, però això és la resposta que se'm va donar. Que aquest horari passen els trens de mercaderies cap a França i que, per tant, la via no es pot utilitzar per als usuaris.
Això és una mentida com una catedral, perquè qualsevol... A veure, no cal ser enginyer ferroviari, jo soc de lletres, però diguem, sí que he viatjat en tren, hi ha una cosa que se'n diu apartaderos, no sé com es diu en català, en la qual un tren de mercaderies s'atura i deixa passar els trens de viatgers de tota la vida.
És igual que quan jo n'haveria, durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys bombardejaven i bombardejaven les línies ferroviàries del Regne Unit i al cap de 24 hores ja estaven funcionant els trens. A mi que m'ho expliquin, amb tecnologia de fa 100 anys.
Ament que no parlem del tema que has fet tu, Jordi, dels estudiants, estudiants que pujen a estudiar a Girona, estudiants que baixen a estudiar a Barcelona. Els dilluns i els dilluns necessites un reforç, perquè tot això és una quantitat important de persones usuàries del tren. Doncs sembla mentida que aquestes coses tan simples no es vegin. Els caps de setmana... És que fa anys que passa això mai. No parlem dels caps de setmana... Per tant, jo crec que és una voluntat deliberada de no arreglar-ho.
Sí, és igual que durant moltíssim... El trenc pot ser el mateix, ara parlaré des del desconeixement, que hi posi més vagons, que jo crec que això... Això és el que hem demanat moltes vegades. L'últim tren, diguem, de mitja distància, crec que surt de Barcelona a les 9.40...
Clar, no ho sé, anar al teatre, anar a qualsevol... No, tens un tren a les 11 menys 10 de la nit, que jo el faig servir. Sí, a l'Abro. Però de mitja distància. Ah, sí, sí, sí. Però a més a més, els caps de setmana es redueix a la meitat el número de freqüències, que dius precisament a cada setmana que pots contribuir a que la gent es mogui, sobretot en el meu sector, el sector de cultura, vas a teatre, vas a donar... Mitja Girona és els trens els dissabtes.
O la gent que pugui venir a temporada alta a Girona i que llavors pugui tornar a casa. És que no pots anar-hi. Mira, hi va haver-hi un dia que, com a col·legi de periodistes, vam convidar en Jordi Basté i després va aprofitar per fer-ne un d'aquells davantals que fa i explicar-ho. Va quedar al·lucinat que a partir d'una determinada hora, és a dir, que l'acte no li acabava, no podia tornar a Barcelona.
No podia tornar a Barcelona perquè no hi havia combinació en aquell moment i aquesta hora, penso que has dit, hora no, llarguíssima, de les 7.40... 7.20 a les 9.40. A les 9.40 això són dues hores i vint minuts, no té cap explicació perquè és a l'hora que a més a més diguem-ne que n'hi hauria d'haver-hi, no?
Això sense entrar al tracte de l'usuari que reps a l'estació de Sants a Barcelona. És impossible, per exemple, que es dirigeixin a tu amb català. Això és una guerra que ja dono per perduda i a ment que quan se't para un tren o quan desapareix un tren de la pantalla que tu estàs esperant des de fa mitja hora, mai et donen explicació absolutament de res.
I ja ho tenim com una cosa assumida i com si fos una cosa del més normal del món, és un maltracte a l'usuari, que us recordo que ja has pagat el bitllet amb anterioritat. Però aquí jo, els polítics, quan parlen de sostenibilitat, de medi ambient...
La veritat, que se seguin i que facin una mica de mirada a quin és el que comentava el company, a tots nivells el que ens ofereix el transport públic. Soc una gran defensora, no m'agrada gens agafar cotxe si puc evitar-ho, però realment et posen en una situació, sobretot quan ho necessites a nivell professional, que no pots escollir, molt complicat.
i cultural no per exemple el tema aquest diguem-ne dels espectacles volen anar a teatre o a qualsevol altra activitat que hi hagi a Barcelona t'obliga com aquell que diu agafar el cotxe
La setmana passada vaig estar en una conferència d'una persona molt experta en medi ambient i deia, nois, i a més a més em va agradar perquè en una presentació d'un llibre que va fer Josep Lagares a l'Auditori Girona, també ho va comentar, en dos dies vaig sentir el mateix. Escolteu, els canvis medi ambientals estan vinguent de manera exponencial, no van evolucionant a poc a poc. Si nosaltres no prenem mesures exponencials, no ho atraparem mai. Llavors, és que és ridícul el que està passant.
Hem fet una repassada, diguem-ne, del que és renfer, que és habitual, perquè a més a més llavors hi ha l'altre problema, el problema, diguem-ne, de les interrupcions de serveis, sigui per atropellaments, dona la sensació que en comptes d'anar més anem a menys, és a dir, que el que...
Això sempre ho diuen, no?, que el primer trenc de Mataró-Barcelona, quan es va fer en el seu moment... Doncs exacte, gràcies per la presídia d'historiador, que trigava exactament el mateix que trigar ara. Això no té exeriu sentit. En Francesc parlava del tema dels autobus. Aquí en tenim, i aquí aquest sí que és un meló, perquè...
estem en un moment en què tothom està d'acord que hem de treure cotxes del centre de la ciutat. Això és el que diuen els partits polítics, ja sé que en Xavier té la seva opinió que després li preguntaré. Però, per exemple, divendres de la setmana passada hi va haver una reunió dels alcaldes de la àrea urbana, àrea metropolitana, digueu com vulgueu,
i varen fixar quatre grans temes, diguem-ne, per fer això. És que són els mateixos que en parlàvem fa tres o quatre o cinc o sis anys, és a dir, per treure cotxes del centre de la ciutat, o per evitar que gent que ve a Girona des de fora i que ha de venir necessàriament en cotxe no entri amb el cotxe de la ciutat, hi ha bàsicament dues o tres coses a fer, a part de les decisions polítiques de fer-ho. Una, apartaments disuasius, apartaments disuasius que han d'estar
fora de la ciutat i, sobretot, un transport públic amb unes freqüències normals i que duri, diguem, tota l'estona, perquè és el que deies, no? Francesc, tu, que moltes vegades t'he vist en l'autobús de salt per anar cap al teu d'això, el vas enxubat. Jo faig servir la línia 5, la 7, la 4 i la 3, indissintament, no? És a dir, hi ha molts dies que vas enxubat completament, ja no tinc enxubat, no el dia d'empeus, d'empeus ja és habitual.
També trobo, i això és una sensació meva, això que deien del maltractament, determinar les línies, no sé si hi ha més sensibilitat de freqüència i de tracte que altres. Hi ha algunes línies en funció de qui dona el servei, que per exemple... I aquí ho deixo. Tota la gent que té problemes de mobilitat, hi ha gent que es queixa, que hi ha autobusos, que si veu una cosa allò que es passa d'allà... Bé, després ve la forma de conduir. Això...
És un tema ja no tan habitual parlar-ne. Els conductors crec que tenen un gran estrès. Tu a un conductor li exigeixes que condueixi, que cobri, que resolgui problemes i que posi disciplina. Això suposo que prou en cert estrès. Abans hi havia gent que cobrava el bitllet i tal, per tant aquest senyor ha de fer de tot. I quan s'emplana de gent, entren en un carrito. L'altre que s'ha posat en lloc... Tot això ho ha de governar el conductor, per tant...
Els que estem conduint no ens deixen ja ni fumar el que portem cotxe. En canvi, el conductor, que porta un piló de gent, doncs n'hi fem fer de tot. Cobrar, repeteixo, disciplina, si passa algun problema, resoldre. Per tant, aquest sí es pot distreure. Per tant, també aquesta rendibilitat màxima que es vol treure d'això crec que és una equivocació. I això que provoca a vegades? Doncs que estan nerviosos. I també a vegades no tenen la resposta adequada. O a vegades no esprenades que no són normals per gent gran. Jo he vist gent caure. Jo he caigut també.
Jo soc gent gran, però ara m'hi poso una mica menys gran. De fet, un amic meu, Badalona, ha quedat ja molt tocat per tenir una caiguda, va tenir aquí un coàgul i ja no es pot moure, ha perdut la mobilitat d'una frenada.
Vull dir que això també ens ho hem de fer mirar, a part de les freqüències, a part dels horaris, a part que hi hagi més busos, també hem de mirar la gent que està atenent el públic, perquè som públics o som ciutadans, com s'està fent. Crec que tot això és un paquet que caldria, i jo no dubto que siguin deficitaris, però nosaltres paguem, si des de la tarda no, 1,40 per cada viatge.
Bé, no sé si totes les butxarques s'hi han d'anar a casa a dinar. El transport públic també és deficitari a Madrid i allà funciona. Sí, sí, no, no, segur, segur. Mireu, jo us puc compartir una experiència personal. Ah, perdó, m'acabo la vida. Sí, perdó, perdó. El que deia dels trens. Jo, darrerament, jo sempre soc de mitja distància, perquè a mi és més fàcil arribar al centre, a mi s'han se'm queda molt gran. M'he tornat ja gran i ell és molt gran i em perdo allà. Per tant, i a més, com que vaig al centre, és més ràpid que no agafar després un metro i tal.
Bé, jo, les últimes setmanes he hagut d'anar tres cops. Dos els he fet a la plataforma. Barrejat amb carritos, maletes... Biscicletes. I viscut una persona que es va potre al lavabo i d'allà no sortia. I veient que volia anar al lavabo i li deixaven entrar. És una anècdota. Vull dir que això jo he fet. No sempre ha passat igual, no? Per tant, volíem explicar això perquè, diguem-ne, és més sintomàtic del que dius tu, de l'enxubament, de la faculència i tal. Disculpa, eh?
No, no, mira, respecte al tema dels busos urbans. Sabeu que a Girona hi ha col·legis molt cèntrics, la gent es pot moure caminant, però tenim algunes escoles una mica separades del centre de la ciutat. I a més a més n'hi ha algunes que geogràficament estan més amunt, que és de difícil accés i que depèn de quines edats els nanos no poden arribar-hi, amb el qual depenem els pares d'acompanyar-los... O els campos. O els campos, val? Bé.
Em vaig posar fa dos o tres anys en contacte amb l'Ajuntament de Girona. Instàncies, documents escrits, e-mails, no hi havia maneres. Trucades... Al final vaig aconseguir dos vegades parlar amb el responsable de mobilitat i li vaig explicar, escolteu...
Hi ha línies que estan funcionant molt bé, recollint de certes escoles, passen per banda de les escoles, en horari escolar, i estan recollint molt bé, i és un exemple de sostenibilitat excel·lent, que es pot utilitzar al transport públic, la mainada s'acostuma a pujar i baixar amb transport públic,
Dic, però hi ha altres escoles que queden encara una mica més allunyades, que tenen via d'autobús urbà per davant, però que els horaris no coincideixen amb els horaris escolars. Si poséssiu una a les vuit i mitja i una a les cinc i quart de la tarda, absorbiríeu i trauríeu de cotxes molta mobilitat de Girona. Doncs vosaltres us podeu creure que no me'n vaig en sortir?
Que la resposta era, com que aquest autobús ve de Fornells i Fornells la gent està acostumada que l'horari és aquest i aquest, no se'ls pot modificar. Doncs d'aquí no me'n vaig a sortir. Era polític o era funcionari? Em pregunto simplement per mesurar exactament la resposta. Jo crec que era el funcionari, era el tècnic. Però no, me'n vaig a sortir. Que era modificar un quart d'hora...
l'horari de l'autobús que ja s'utilitzava. No estava demanant que posessin més autobusos, no estava demanant res que no es pogués fer amb una decisió. Jo li estava dient, perquè m'estava parlant, no sé si de, no me'n recordo, uns mils usuaris, unes desenes de mils usuaris a l'any. Jo li estava dient, és que triplicaré aquest número. Estaràs traient de circulació a les vuit i mitja i a les cinc de la tarda una quantitat de cotxe privat impressionant.
I a més a més tens l'exemple de la via 1 que ja t'ho està fent la línia 1, això, aquest servei. No me'n vaig en sortir. Jo, només com a anècdota, jo vaig arribar, vaig venir a Girona l'any 1994. D'això ja fa, què dic, 94? Sí, 30 anys. 30 anys. Fa 30 anys.
I jo tinc la impressió que les mateixes línies d'autobusos, quan tenia a Girona 70.000 habitants, ara sembla que passa dels 105.000 oficials, però segons alguna vegada en aquesta mateixa tertúlia, diguem, alguna gent de l'Ajuntament considerava que podien arribar a 120.000, és a dir, més d'un 50% més, però no hi ha un 50% més de línies, ni un 50% més d'autobusos,
És a dir, i de fet la ciutat està col·lapsadíssima. Jo, ja saps, jo soc crític amb aquestes restriccions al vehicle d'ús privat, perquè penso que la gent... L'explico perquè, clar, jo ho sé alguna vegada... Sí, la gent ha de, diguem, els ajuntaments tenen l'obligació de fer atractiu el transport públic, cosa que fins ara no fan, l'única cosa que fan en tot cas és posar-li, diguem, dificultats, però clar,
jo que estic en contra de totes les zones blaves i les zones verdes, que són eines de privatització de l'espai públic, on van a parar aquests diners? En què se'ls gasten? Hi ha una qüestió, a diferència de Barcelona o altres ciutats, que és una mica dificultós per al transport públic, que és que tenim un urbanisme com el que tenim, encara més estrets,
Però, a veure, qualsevol que hagi anat a ciutats del centre i fins i tot de l'est d'Europa, veurà que hi ha un sistema de transport públic fonamentat en el tramvia, que en el tramvia, diguem, poden anar enganxant vagons un al costat de l'altre, que, a diferència del de Barcelona, no està segregat de la circulació, no cal fer grans obres i que sí que pot absorbir, diguem, moltíssima gent, més gent. És una qüestió, a veure, és una qüestió de voluntat política, perquè no...
On van a parar els diners de les zones verdes i de les zones blaves? No, hi ha una part de transport públic que funciona, el que passa que tothom té en compte que és insuficient, això que dèiem, els caps de setmana les diners desapareixen, hi ha gent que diu, home...
circula a peu a la ciutat sí però jo per exemple que m'he de desplaçar-lo i per als horaris que tinc a quina hora a les 10 i escaig s'acaben els autobusos i per tant hi ha moment que dius doncs segons quines condicions 35 minuts caminant a determinades hores doncs hi ha algú que no pot fer-ho però jo crec que hem de tirar cap aquí que el transport volgui però per exemple si hi ha transports dissuasius hi hauria d'haver-hi una freqüència immediata perquè no
Si tu deixes el cotxe en un aparcament, dius, és el que no pots fer, és esperar que mitja hora perquè vingui. És a dir, tot això s'està fent i per donar la impressió que fa molt de temps que en parlem, però que no es acaba de concretar i que malgrat que políticament la majoria de grups que estan a l'Ajuntament de Girona, per exemple...
i estan d'acord i que estan parlant amb els pobles dels voltants. Abans ho deia, algú ha parlat de Fornells, la Maite ha parlat de Fornells. Aquí, per exemple, tenim gent de Tartoria que viu a Fornells o que viu a Quart i expliquen en Vilabalarets els autobusos sí que més o menys funcionen amb una certa connexió, però Quart, Fornells, cada hora...
I si tens sorda que a vegades passin. Aquest és l'altre tema. Per tant, és a dir, hem d'educar que la gent vagi a peu i no agafi el cotxe i que utilitzi el transport públic perquè el transport públic ha de funcionar. Les dificultats del dèicament privat són un mecanisme d'augment de la jornada laboral de la gent.
Sí, això també és veritat. Això... Tu ja saps que sempre poso la mateixa d'això, és a dir, com me fan segons qui discursos de transport públic, jo explico, doncs, guita, amb un treballador que viu a salt i que ha d'anar a treballar al polígon del riu de Llots i que hi ha de ser a les 6 del matí o dos quart de set, explica-li com ho ha de fer en transport públic. Quan van posar, diguem, zona de pagament al Trueta, de cop i volta els treballadors van veure que el seu salari disminuïa. Era una eina, diguem, d'incautació salarial. No...
Doncs així, si no entrem amb el tema bicicleta, que jo encara no puc anar de la plaça Catalunya fins a la plaça Independència sense que m'atropelli na Jaume I. Sí, que tant que ens omplim la boca del hub de la bicicleta, Girona i la bicicleta, i encara ningú s'ha parat a seure i dibuixar uns trams correctes per connectar tota la ciutat amb bicicleta.
Hi ha una altra cosa que caldria destacar del transport públic, sobretot de la Renfe, que és la percep... No, no, jo diria que és una qüestió bastant objectiva del creixement del que seria la indisciplina dels propis viatgers, amb problemes creixents també d'ordre públic a dins dels trens i a l'estació, cosa que fa 10 anys això no passava.
Us he de dir que en aquest grup que compartim els usuaris diaris, massa sovint el que compartim són fotos amb el que et trobes. Però a més a més, amb la Inri, que els àudios de Renfe et diuen este tren ha sido desinfectado, tu arribes i com que la gent baixa a Barcelona del viatge a Madrid-Barcelona,
Doncs allà t'hi pots trobar, imagineu-vos, totes les restes del dinar, o l'altre dia un usuari que portava un gos amb totes les restes del gos allà, que ni us explico, realment moltes vegades hi ha molt d'incidència. Però a mitja distància el que hi ha és robatoris, baralles, discussions, recordo una vegada un que perseguia la seva nòvia i l'anava insultant i els viatgers van tenir prou valor per poder-lo aturar, coses d'aquestes que
I això ho expliques a mitja distància, però si agafes un reginal ja, t'hi pots jugar a la vida. És a dir, la indisciplina és brutal, però el problema de la indisciplina és que no hi ha cap tipus de mesura que digui, si passa tal cosa, no hi ha cap conseqüència. Per tant, gent que no paga, jo he vist la revisió que l'he insultat.
Correguen darrere nanos, encara se'n foten, llavors es divideixen en dos grups i el despisten. I aquell home, una vegada, vaig tenir que... Ho sento com a usuari perquè... Vostè a vegades som fruit de crítiques, de coses, però avui l'han humiliat aquest senyor. I no va perdre mai la calma, eh? I el trener es va aturar. Jo ho entenc, que és la teoria. Ell té ordres, no? La verdad, que és indisciplinar. Ja no ho dic, de pintar o...
I això passa també amb les bicicletes i amb monopatins, que això no hem posat fre, perquè continua passant, passant per qualsevol lloc. A més, no et queixis perquè t'hi pots jugar també un insult que seria el més suau. Per tant, no estic ara reivindicant aquí un senyor amb una porra tot el dia, no reivindico això, però una mica de disciplina que hi tingui una conseqüència, diguem-ne,
de càstig, és que no sé parlar del corret, és que és càstig, vosaltres que estem en un món de l'ensenyament, no sé parlar del corret, però hi ha una conseqüència, avui que vostè ha fet això, doncs mira, si ha fet això, doncs no podrà utilitzar el transport públic, no sé on més. Ara, ha d'haver-hi controls per fer tot això. Per riure una mica i fer-ne, perquè ara és ric, no?, però els pobres que s'hi van trobar, la setmana passada, a l'entrada a Sants d'una alta velocitat, el pobre maquinista es va equivocar, devia.
Llavors, abans d'arribar a l'andana, va parar el tren, es va ficar a córrer, va sortir de la cabina, es va ficar a córrer fins a l'altra punta de tren, a l'altra cabina, va recolar el tren fins a la sortida de Barcelona, tot això els viatgers sense saber res, només veient que entraven assats...
que sortien de Sants i que va tenir que tornar, o sigui, va treure el tren fins a fora Barcelona, va tornar a creuar corrents tot el tren, va entrar a l'altra cabina i va tornar a entrar per l'andana correcta. Això, els que estaven a dins del tren atònits, només veient un senyor maquinista corrent amunt i avall, entrant i sortint de Barcelona, els va suposar 40 minuts de retard. No tornaran els diners, recordem que ara són 60 minuts, i no tens informació, només veus el teu maquinista amunt i avall.
però si no estàvem rodant una pel·lícula, alguna cosa així no, no, ara quan hi penso em surt un somriure però és un somriure d'aquests, és el no va pas del que et pot arribar a passar diguem-ne que això una de les coses que demostren diguem-ne que les coses funcionen és allò, la puntualitat que el transport públic funcioni és que ens hem acostumat ja tant jo em dóna la impressió que estem normalitzant coses
que no són gens de normals, com per exemple aquesta, és a dir, a veure, un accident és exactament un accident, és a dir, és una cosa que passa molt de tant en tant, però quan cada dia, cada dia, cada dia passen aquestes coses, doncs dóna-les, i a més a més...
Hi ha un problema, no el vull portar a la part política, però dóna la impressió que això passa només aquí, que en altres llocs no passa. Llavors, te preguntes per què és, i et diu, no, és que s'han de fer obres, sí, però als altres llocs els hi devien fer obres fa 40 anys, doncs per què no el tenen, aquest tema?
La meva filla va estar a Alemanya aquest estiu i va explicar, i coses que coincideix també amb alguns amics alemanys, diguem que a vegades la impuntualitat i els desgavells ferroviaris no deixa ser un símptoma del que li passa al país més en profunditat. I Alemanya, per exemple, també és un país que s'ha deteriorat d'una manera molt ràpida.
I això es demostra en el seu sistema perroviari, que fa 30 anys, jo recordo haver fet un interrail i els trens eren vells, però tot funcionava a la perfecció, i ara els trens són vells, però no hi ha cap que arribi a l'hora, a banda de tots aquests problemes que nosaltres assenyalem, d'indisciplina, d'unes línies aturades, que té a veure amb... Jo entenc, i perdona que em remunti, aquelles decisions estúpides que va prendre en l'agenda de 2010 el cancer i esorador,
i que després l'estúpida opció i obsessió de la cancellera Merkel per l'austeritat al final va acabar trinxant un país punter com Alemanya amb la diferència que Alemanya és el gran país de la Unió Europea que probablement l'extrema dreta té moltes probabilitats de guanyar les properes eleccions i que té a veure precisament amb aquesta sensació de descabellida i de decadència
amb un canvi de guió d'aquests que fa que ara a Alemanya no tenia govern haurà de tornar a fer eleccions com a França que tenies ganes de parlar de França d'Europa fina, eh? Deixen lligar perquè em dona peu el que vulgui tot i que ja veig que tenc el tema del transport, ho diem arribat a Port per tant ja canviem això és com dius tu del desmantellament de l'Estat això va ser en Gràcia fa molts anys i als serveis públics es van deteriorar el transport, la sanitat per tant moltes vegades això a part de que
que hi hagi molts mediocres governant, que el problema que tenim és que hi ha gent molt bona, però hi ha molta mediocritat. Molta mediocritat. Per tant, què passa? Que també és reflexa de la societat, eh? Vull dir, els polítics no surten de, no sé, d'un lloc determinat i es van, no, no, són gent com nosaltres, que, bueno, en un moment determinat, es dediquen a la cosa pública o alguns es dediquen a tota la vida. Però vull dir...
que la mediocritat s'ha instal·lat també... Alguns han preferit no dedicar-se a la cosa pública perquè veuen com van les coses i han preferit no posar-se. Això ha portat que hi hagi molt professional de la política. Eh, no estem fent... Perdó, aquest eh, no estem fent una generalització. Hi ha gent molt vàlida i com tot, però...
Però per ser jardiner de l'Ajuntament de Girona has de passar a les oposicions. Si no hi ha gent molt vàlida, aviam, tampoc bé, nosaltres hem de tractar els temes que no funcionen, però si no funciona res, això és un caos, i no és un caos. Jo avui, si vull anar a Barcelona, home, tinc un 10% o un 20% que hi hagi una varia, però segur que arribaré. Vull dir que en aquest cas hem d'anar a ser crítics, però tampoc pensem que això... Però vull dir que això que explicaves d'Alemanya...
a Anglaterra, al Regne Unit, tot això és fruit també d'això, d'aquest desmantellament, d'on ve el desmantellament? Bueno, menys impostos, per tant, això també és fruit de vegades que els recursos que estan utilitzant són els que són, i no vull ara defensar ningú, però vull dir que s'ha instal·lat aquest neoliberalisme, s'ha instal·lat, i ara ja podem... Deixa'm ser una mica mosca collonera, tu dius menys impostos, però aquí no, eh?
No, no, no. Aquí cada vegada tenim més. Jo no em queixo dels impostos. Jo no em queixo dels que no els paguen, en tot cas. Però els impostos no em queixo si són ben útils. Sí, però jo deia que com a filosofia aquesta és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és la que és
No va anar malament a les empreses i als treballadors amb el tema de les ajudes que hi va haver-hi. En aquell moment era el Papa Estado que va ajudar, no? Per tant, la mateixa empresa que no vol pagar o pot pagar molt poc, després a l'hora de la vida sí pica a la porta. Diu, home, sí, perquè també he pagat, sí, però no he pagat, el que li has de pagar. El que hem pagat, el que hem pagat són nosaltres que tenim nòmines.
Vull dir que en aquest sentit, aquesta filosofia ara neoliberal, o ja no sé si ja és extrema dreta, perquè ja no sé ja què és tot això que estàs tinguent a nivell mundial, a nivell europeu, això també acaba pagant els serveis públics. Deixa'm parlar amb en Chico, perquè sí que et té ganes. A França es va quedar sense primer ministre, es va quedar sense govern, Macron haurà de...
de buscar alguna fórmula. Dos qüestions. Una, m'agradaria que em parlessis, que en tenies ganes de fer una anàlisi més o menys general. L'altra, aquell famós cordó sanitari amb l'extrema dreta s'ha trencat, perquè ahir vam votar la gent de l'EPN amb la gent de Melenchon.
No és la primera vegada. És una d'aquestes coses que no se'n parla gaire, però la primera vegada que, diguem-ne, el Partit Comunista va acabar pactant amb la dreta, fins i tot una dreta molt autoritària, va ser a Grècia, sinó recordadament als anys 90, a l'època del Papandreu, quan el Partit Socialista, diguem-ne, en comptes de fer de Partit Socialista, doncs aplicava polítiques neoliberals, igual que ho estàvem aplicant a França amb el Mitterrand, igual que ho estàvem aplicant a Espanya...
amb l'Enferripe González. Vull recordar, per exemple, que la llei de desregulació del mercat laboral, però també del mercat dels lloguers, va ser el boller, el ministre boller.
A veure, a França, i el Macron és un exemple d'aquesta perversió de la política. Jo la major part de polítics que conec són gent honestíssima, treballadora i fins i tot eficient. El problema és que s'ha lliurat, s'ha donat massa poder...
Aquí no és polític, és a dir, a les grans fortunes. Hi ha hagut una transferència de renda, i també una transferència de renda en els últims 40 anys, de manera que, si no recordo malament, només a Europa, als anys 80, el 60% del producte interior brut eren rendes de...
diguem, dels salarials, i ara som al 40%. Tota la resta, diguem, ha anat a parar a gent ultra rica que no paga impostos, grans empreses que acaben pagant, ara s'està discutint sobre si han de pagar un 5% dels beneficis quan la llei actual parla del 30%. Bé, aquí hi ha hagut una, diguem...
Diguem, sí que és veritat que les classes mitjanes estan cuides d'impostos, qualsevol persona que es dediqui a treballar i que guanyi més de 2.000 euros, però pràcticament té una pressió fiscal molt més gran que la que podia tenir, diguem, equivalent a fa 40 anys, però, clar, com que cada vegada són menys i cada vegada guanyen menys, evidentment l'Estat s'encongeix a través d'aquesta lògica d'uns impostos que només afecten allò que se'n diuen les classes mitjanes, que a Catalunya jo crec que ja deuen representar menys del 40% de classes mitjanes, no?
Bé, i així tenim. I en el cas de França, Macron és un bon exemple d'aquesta mena de papanetada política, en la qual és algú que ha pervertit la política de tal manera que, per poder-nos entendre, per ell la política s'afavori als rics amb una retòrica, diguem allò, nacional.
Per posar un exemple, si us en recordeu, la inauguració dels Jocs Olímpics, amb aquell espectacle, diguem allò, de drag queens i coses realment absurdes, que és el que s'ha centrat bona part de les esquerres, és a dir, parlar de qüestions que no tenen a veure amb la butxaca, sinó que tenen a veure amb els sentiments subjectius, amb la subjectivitat, doncs al final ha propiciat
que una espècie d'aliança entre els grans perdedors d'aquest model neoliberal. Perdedors ideològicament a l'esquerra i perdedors que s'han abraçat a qualsevol oportunista polític, perquè és veritat que...
Parlar d'extrema dreta és una etiqueta massa fàcil, és una cosa bastant més complexa. Jo parlaria d'oportunistes polítics, és a dir, de gent que fa carrera en base a la manipulació del malestar real de la gent, que en el fons és el que fa LEPEN, és el que fa AFD, és el que fa Silvia Uriols, bàsicament. I això, diguem, aquesta idea... A l'escal, també.
Abascal és una mica diferent perquè Abascal és directament franquista. Perquè jo recordo, hi ha un professor de la Universitat de València que parla que Vox en realitat no és un partit polític, és l'Estat. És a dir, és la Guàrdia Civil, és l'exèrcit, són els jutges, és un partit sense militants. És un partit que no necessita diners, no és un partit de masses. Bàsicament són els que han manat durant els últims 80 anys i que volen continuar manant.
no serien ben bé el mateix no tenen tan sols ideologia una de les coses que no es pot negar d'en Xiví Diaz que parla molt clar jo que acaba de dir compro part d'aquest discurs final perquè jo que dic que molt abans els governs guanyen les eleccions però no el poder per tant hi ha una estructura que es va eternitzant del funcionariat són els que realment mou les cireres tu pots ser un gran polític però si els que tens a sota
Te posen traves, reglaments, històries... Per tant, aquesta informació que has fet em fa pensar molt perquè li quadro una miqueta amb el que hem parlat moltes vegades. Bé, i el que hem parlat tantes vegades, diguem-ne, d'aquest govern que abans, en certa manera, diguem-ne...
L'ordre l'estat el defensava mitjançant l'exèrcit i mitjançant els cossos i forces de seguretat i ara hi ha hagut un canvi. Ara, com que l'exèrcit no toca, ara ho fa a través dels jutges.
És una pel·li de zombies, bàsicament. A veure, tot això que estem veient últimament, l'espectacle de la política espanyola, en el qual es vol encarregar el Pedro Sánchez, tant sí com no, més enllà de la seva competència política o de la simpatia que un pugui tenir, el senyor aquest, bàsicament, és algú que ha sobreviscut tantes vegades a cops de palau, a cops d'estat de, diguem, el Felipe...
amb el rei Felipe que se'l vol carregar tant sí com no, i que aleshores veu que li apareixen querelles per aquí, per dalt, per baix, entre això i aquests senyors que van al Senat dient que l'avortament és un supercrim contra la humanitat, són una colla de zombis. És com una pel·lícula de zombis en la qual coses del passat...
l'Alma y Orreja va ser de nota però nosaltres no ens hauria d'estrenar si tinguéssim memòria perquè el que va dir aquest dia diguem-ne que una cosa és que tingui les seves creences que està molt bé l'altra és que negui l'evidència però això ja ho feia fa 30 anys o fa 40 anys
Vull dir, com governava, perquè el senyor va ser ministre del Govern espanyol, ministre de l'interior... És que tinc una certa memòria històrica, jo era prou friqui que en 15 anys llegia el diari, doncs és el que li van fer a la Dolfo Suárez. A la Dolfo Suárez se'l van carregar perquè, diguem, no feia allò que li estaven dient que fes.
Clar, el polític està triat per el poble, més o menys, i pot ser una persona més competent o més honesta, però hi ha coses que si toques determinats interessos, els poderes fàctics simplement enfaden la vida impossible. Ja hem vist què ha fet l'Estat, per exemple, amb la Mònica Oltra.
que era, considerava una amenaça, li van destruir la seva carrera política. O alguns diputats de Podem que els van, diguem, van buscar qualsevol excusa per poder-los posar fora de combat, per no parlar de l'independentisme. És a dir, són zombis, diguem, a Espanya, diguem, no es mana des de la Moncloa, es mana des del Palacio del Pardo o del Valle de los Caídos.
Quina sèrie tan xula en podríem fer de tot plegat. El problema és que la farien ells. Un apunt sobre el Mayor Oreja, els que mantenim canes, o molts ja no tenim masses entrades i menys canes, és a dir, el Mayor Oreja, tot el tema del Gal, se'l van portar tot el PSOE, socialistes. Però això va néixer a l'època en què el senyor era delegat del govern allà.
Va ser espanyol, ATE, Antiterrorisme Veta, també n'era un altre. L'Olarra, aquell que era un empresari que pagava. Tot això era l'època de l'OCDE, aquest senyor estava al mig. Però s'ho van carregar els que s'ho van carregar. I perfecte, però, hòstia... A l'OCDE hi havia... Hi havia molt poca memòria. Hi havia el seu oncle, que era en Marta de Norja, que també va ser ministre d'Exteriors. No, perquè directament tenia encarregat en el País Basc tot el tema aquest de l'antiterrorisme, quan va ser delegat del govern al País Basc. I després va ser ministre a l'Interior, sí.
Fico cuny a cultural, els que no hagueu anat al cine a veure La infiltrada us el recomano molt, una pel·lícula molt bona. La infiltrada és l'única noia que va aguantar, va estar 8 anys infiltrada als poders fàctics d'ETA i tot el que va poder aconseguir... O sigui, el lobo en femení, diguem.
La bona femení, sí. Ostres, un cas real que al final t'explica la duresa de la realitat d'aquesta persona que encara avui en dia viu fora d'Espanya, evidentment amb una identitat falsa, però que encara avui en dia, i ja li van dir quan li van proposar de fer-ho, ningú li ha reconegut mai res, ni li reconeixeran, ni tan sols la seva família saben el que...
El que ha fet... Però està molt ben fet, està ben enfocada i està ben tractada. L'estat té la seva manera de defensar-se i una és amb això... I veus perfectament com els polítics es ficaven les medalles del que aquesta noia s'estava jugant la vida 24 hores cada dia per aconseguir. Però la medalla una altra i la foto una altra, evidentment que sempre era el polític.
Ara perquè, diguem-ne, que ja ha passat el temps, però el Mayor Oreja encara deu ser els que deu continuar dient que t'existeix i tot plegat. Bueno, encara no se'ls ha acudit dir que Pedro Sánchez té zeta. No estan a 15 centímetres, eh? Vull dir, no t'extrani que sigui així. Escolteu, hi ha dues coses que no em resisteixo. Digues, Francesc, digues... Jo em vull donar un apunt cultural. He estat testimoni de dos fets aquests últimes setmanes. La Isabel Ho perd, la vaig anar a veure amb la Quintalient,
jo crec que vaig anar a veure una cosa que no em veure mai més tot i que si no vas preparat et costa entendre què estàs veient per tant has d'impronar-te primer que és el final d'una obra de Racine espectacular i el dissabte passat amb el Toni Servilo hòstia, m'ho han explicat m'ho han dit que és fantàstic Dante Baudelaire i després al final dels clàssics ell sol amb un faristol només l'última part que és quan parla dels clàssics i ara no són textos sinó reflexió diu, bueno, ara s'acaba se tira endavant
S'encenen els llums i comença a parlar ja sense micro. A més vas tenir l'oportunitat de saludar-lo, gràcies a Mansoñé, perquè és una persona que jo fa temps que el segueixo, la Gran Veletza, Ildivo, Silvo, la Mano de Dio, és un actor de primera. Però ho vaig dir tant i tant, és que he de dir-ho.
A Salt també vam tenir la sort de veure l'estrena de Gola, d'Oriol Pla, una bèstia a l'escenari, com jo he vist poca gent, i ara en el Nacional ho ha petat. Realment, si teniu ocasió de veure'l, és un personatge de l'escena catalana que ja se'n parla i se'n parlarà molt.
No hi ha cap pla que sigui dolent. Estem en falques culturals. I si me permets felicitar Ocine, que ahir va obrir 10 sales a Prèmium a Lleida, que són uns valents perquè avui en dia apostar pel cinema i per sales de cinema i al centre de la ciutat és quelcom que has de ser valent per fer-ho i la veritat que molta il·lusió.
Per fer una altra falca sobre Pla, jo m'estic llegint ara la biografia del Xavier Pla sobre el Josep Pla i és un dels llibres més interessants que he llegit en els últims anys.
Sí, sí, sí. I és un llibre que, diguem-ne, es continuarà venguent durant molt de temps perquè no passa... És l'obra de tota una vida, eh? Perquè és una gran... Ara quedaré fatal perquè tenim un historiador a la taula, però és una gran biografia amb la recurositat de l'historiador, però escrita amb la voluntat del novel·lista, per dir-ho d'alguna manera, que no hi ha tantes notes a peus... És de l'escola britànica.
És l'escola de llibres britànics. És meravellosa. S'està venguent molt, molt, molt bé, eh? Per ser un llibre com... Per terribiliars 1.500 planes. Sí, sí, 1.500 planes, però és que realment es llegeix bé i et descobreix coses que no sabies i et recorda coses que d'això és una gran biografia. Xavier Playa ha dedicat més de 15 anys de la seva vida, eh?
És per donar, per fer una sèrie de Netflix. Ara he quedat, per exemple, sobtat que ho desconeixia. Una d'aquestes coses que sembla mentida que ho desconegués. La seva relació d'amant amb una jueva als anys 20 a Alemanya, cosa impressionant, i com la pobra senyora al final va acabar a Auschwitz. Sí, sí, molt dramàtic.
Ja que us heu anat cap al meu terreny, deixeu-me que també us comuniqui la Fundació aquests premis anuals que donem, que vam tenir la gran satisfacció... Fundació Catalunya Cultura. Fundació Catalunya Cultura, sí, perdoneu, que vam tenir la gran satisfacció que en guany tres dels quatre premis que donem van recaure a les nostres contrades. I vagi per davant que jo no voto, només tinc veu, no tinc vot...
Però la il·lusió i l'alegria sí que hi és. Vam donar el Premi Impulsar Cultura a un hub cultural que hi ha a la Bisbal, Brava Arts, que estan fent una feina extraordinària. Estan descentralitzant la cultura, no només la cultura passa a les grans metròpolis, sinó que també les afores. Van rehabilitar una nau d'una fàbrica de ceràmica que estava en desús i esquella.
I ara allà hi ha un hub molt, molt, molt important i estan fent coses molt, molt interessants. Us convido tots que ho visiteu. RCR va guanyar el Premi Empresa Petita Empresa amb tot el que estan fent, posant l'ADN... Sí, l'Arquitectes. Sí, l'Arquitectes.
nobel de l'arquitectura. Tenen, tenen. Sí, i ells van dir que estaven molt contents perquè per primera vegada no guanyaven un premi com a arquitectes, sinó per l'impacte cultural que estan tinguent el tenir aquesta visió cap al món de la cultura dintre de l'ADN de la seva empresa i tot el que estan fent a l'entorn.
de les seves oficines i també destacar que n'hem parlat moltes vegades i és molt conegut per tots els gironins la menció especial com a premi empresa gran empresa que va tenir metalquímia amb la feina tan impressionant que estan fent amb la música
amb la simpònica de Copla i Cora que a Girona això sí que podem treure pit i hem de treure pit si els països catalans són a Itàlia Barcelona seria Roma, el Valencià seria Nàpols però Girona seria Florencia sens cap mena de dubte aquesta és bona aquesta és bona
Escolteu, estem a Milaniac, com aquell qui diu, al final de la tertúlia, i no hem parlat de matemàtiques, Xavier. Què és el teu? És a dir, en Xavier durant molts anys ha estat el portaveu nacional de l'USTEC, del sindicat, i en el món de l'ensenyament el coneix bé. Hem parlat dels problemes de l'ensenyament moltes vegades. Tu parles molt clar, fas uns articles que dius...
coses molt clares, crec que has fet el pròleg també del Damià Bardera, que ha posat el dit a l'anàfra i que ha provocat molt de renou, se la van sortint dades i aquestes dades no són bones, és a dir, tenim un autèntic problema i sou els primers que van ho partir, però costa trobar solució. Són dades en base a estudis de l'any 2023, a veure...
Jo fins ara crec que la conselleria té bona voluntat, sobretot bona voluntat de no cometre errors, i algun indici ja que hi hagi coses que es vagin canviant, igual que diversos països han fet marxa enrere sobre polítiques de digitalització. A veure, la innovació educativa ha fracassat estrepitosament. Al final, les coses com es feien fa 20 anys no eren meravelloses, però era infinitament millor que els experiments sense gasosa que s'han fet en els últims anys.
costarà molt de redreçar això. Deteriorar un sistema és molt ràpid i tornar-lo a reflutar segurament serà més complicat. I a més hi ha factors que són difícils de controlar, com la dinàmica negativa que hi ha hagut a les escoles en base a...
Per exemple, a la nova gestió pública, amb direccions que manen molt i mestres que estan cada vegada més desprestigiats i que això fa que s'estigui jubilant tota una generació de gent molt potent i compromesa i molta incertesa sobre com es recrutaran els nous docents.
Ho has dit d'una manera bastant clara, ja no es tracta només del que puguin dir determinats informes, es tracta del que diuen els propis mestres que l'escola ha deixat d'ensenyar i això seria preocupant i és preocupant. El problema és que ara mateix l'escola l'han reconvertit en una cosa que no se sap exactament per què serveix i és molt difícil arreglar una cosa que no saps quina és la seva funció.
Una gran frase. Escolteu, gràcies. Ha passat molt ràpid aquesta hora. Hem parlat de tot, hem començat parlant de trens i hem acabat parlant de matemàtiques i de l'escola. Gràcies, Francesc Caiguelà. Gràcies, Xavier Díaz. Gràcies, Maite Esteve. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Serà dilluns. Que tingueu un bon llarg cap de setmana. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 5 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
El PSC Girona denuncia que la proposta d'ordenances fiscals invalida la taxa d'escombraries perquè en el càlcul d'aquesta falten 5.063 habitatges. Els socialistes expliquen que segons les dades oficials de gestió tributària de l'Ajuntament hi ha 48.599 rebuts domèstics però que l'estudi de costos només en contempla 43.356.
i que això farà que la ciutadania assumeixi entre 1 i 2 milions d'euros de més del que s'hauria de pagar. La regidora d'Hisenda Sílvia Liu va sortir al pas a les xarxes socials explicant que el decalatge entre els dos nombres es deu al canvi en el sistema de recopilació de les dades al ser una nova taxa i que és un procés ja previst i amb l'aval dels serveis econòmics i jurídics de l'Ajuntament.
Un estudi de l'IDBG i la Universitat Pompeu Fabra relaciona un virus amb l'addicció al menjar, concretament els microviridae, que s'associa a l'addicció al menjar i a l'obesitat. Fins ara, les investigacions sobre la microbiota s'havien centrat principalment en els bacteris, però aquesta troballa posa de manifest que altres microorganismes, com són els virus, també influeixen en l'equilibri de la salut intestinal i en conductes relacionats amb la nutrició i el metabolismo.
Girona restaurarà la riba del riu Terra a Camp Dura, que va quedar malmesa pel temporal Glòria. Així es va aprovar la setmana passada per part del Consell d'Administració de l'empresa pública Tragissa, que és la responsable de prestar el servei d'assanejament en alta. Entre les actuacions que hi ha previstes s'inclou plantar arbres, espècies arbustives, a més de la creació d'unes d'unes i fer un procés d'hidrosembra.
Les estacions del Pirineu-Giruni confien en el canvi de temps de diumenge per arrencar l'esquí el proper cap de setmana. Un canvi de temps que s'espera suposi nevades que permetin arrencar la temporada d'esquí entre mitjans i finals de la setmana que ve.
L'Arxiu Municipal de Girona presidirà una de les seccions del Consell Internacional d'Arxius. El cap de Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l'Ajuntament, Lluís Esteve Casellas, presidirà la secció d'Arxius Municipals, Locals i Territorials del Consell Internacional d'Arxius. L'elecció s'ha fet durant aquest mes de novembre i presidirà la secció durant quatre anys.
Presentada la quarantena edició de la Lleuresport al Parc Infantil i Jovenil de Girona durant les festes de Nadal. Tindrà lloc el GEC de Sant Narcís els dies 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener de dos quarts de 4 de la tarda fins a les 8 del vespre.
L'espai gironès impulsa una campanya de Nadal per ajudar a infants hospitalitzats. Amb aquest propòsit, la 14a campanya solidària del centre comercial es destinarà a millorar l'atenció dels nens i nenes ingressats als hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Sal per tal de contribuir a fer més amable la seva estada.
I en esports d'alta baix del Girona a la Copa, després de caure eliminat contra el Logroñés a la tanda de penals. El conjunt de Michel va caure eliminat de la Copa contra un equip de segona federació després d'empatar 0 i en un partit on el conjunt local va jugar gairebé 20 minuts amb un jugador de camp fent de porter i amb un futbolista menys. Per altra banda, l'Esperoni Girona firma el millor inici de la història a la Lliga amb un triomf contra el Guernica per 76-85. Les gironines mai havien començat amb l'espectacular 10-0 que avui acrediten.
I acabem amb el temps, dia 8 que s'espera ennubulat durant tota la jornada i amb temperatures més aviat baixes, arribant als 15 graus de màxim a les horres centrals. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem