Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, quan passen 6 minuts a les 10 al matí d'aquest 6 de novembre. S'han acabat les fires de Girona, de fet ja fa dos dies. Estats Units té nou president i avui tothom parla dels Estats Units i sembla que se n'ha recordat una mica menys de València, que jo crec que és on hauríem de dirigir més els esforços perquè allà una setmana i un dia després continua estant la situació molt i molt complicada.
de tot això, però també de Girona i de la seva circumstància. De fet, del que ells vulguin en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes de la ciutat de Girona, a l'Eixample. Senyor Pere Albertí, molt bon dia. Molt bon dia tingueu. No deu estar el tot content i no parlo de Trump, parlo de Girona, eh? És que ahir va ploure molt, eh? Va ploure Girona i també va ploure per allà...
A Indogan, eh? I van encaure quatre xitxarros ben grossos, però bueno, escolta, aquí estem. Jo tinc un grup de gent que fa veure que li agrada molt el futbol i que hi entén, cosa que la primera és segura i la segona és discutible, que ja parlen de desastre total i diuen, un desastre, hem de començar a pensar això de l'entrenador.
I la pregunta és, qui parlen? Del City? Parlen de l'Evercú? Sempre que ells també hauran perdut per 4-0, eh? Vull dir... I el Madrid 1-3, no? I el Madrid 1-3, sí, sí. Amb molta sort de no ser 1-4, que podia haver-ho estat, sí, sí. Per cert que, mira, ves per on... L'altre dia vaig aconseguir els vols i l'estat de Milà. Ah, molt bé. A Sant Siro. És això, és disfrutar. A veure, anar allà... Ho diràs, a Sant Siro o a Josep Emetza?
El Josep Pemersa, potser. No, és broma, és el mateix. No, és el mateix, és el mateix. En funció de l'equip que hi juga li canvien el nom, vull dir, és una d'aquelles coses curioses. Segurament aniré i segurament ens cauran, no quatre, ens cauran cinc o sis, vés a saber. Però és igual, és l'orgull de dir, escolta, he estat amb el Girona i he estat a Milà, hem jugat contra el Milà en el seu camp.
Au, vinga, com diuen aquells que no es quiten la baila. Exacte. I ahí es va jugar pràcticament tota una part amb un jugador menys, i a més a més hi ha una cosa que la gent sembla que no vol entendre, el Girona segueix tinguent onze baixes, té tot un equip titular lesionat, no es poden fer canvis i l'equip està agafat amb pinces i no ens enganyem. Des del meu punt de vista això és el que ho diu una mica, allà on s'ha de donar el call és a la lliga. Exacte.
Glòria Blana, dius que sí, també. Esclar, tu ets futbolera, perquè et toca, eh? Vull dir, això... Futbolera del Girona per família, diguem-ne. Per família, per tots costats, me toca. Sí, sí, a casa meva són... Bon dia, eh? Bon dia. A casa meva són molt futboleros, són molt del Girona, i per tant, encara que no volgués, que no hi entenc res, perquè encara no sé quan hi ha un fora de joc, després de tota la vida mirant futbol, encara no sé quan hi ha un fora de joc...
A Madrid no ho saben tampoc, perquè ara es queixen que els hi noven gols il·legals. Com que sempre els hi havien donat, ara es queixen, diguem-ne. Tota la vida he voltat de futboleros i de futbolistes i de tot, a casa, i no, no, no, no paro de prou atenció, suposo que jo, i no he tingut tan molt les ganes de mirar-nos sempre amb aquests ulls, però sí que és veritat que...
He estat molt amb el futbol i molt amb el Girona, el meu pare del Girona, sempre dic el mateix, és el número 10 del Girona, és el número 10 del Girona, i per tant, jo el vestir com a l'en Pere, vull dir, jo aquest ànim de negatiu, de desànim, d'escolt Girona, i què farem, quin desastre, home, jo tot això em penso, home, doncs no...
disfruteu, gaudiu clar, exacte disfruteu, gaudiu i aprofitem aquest moment i lluitem a la lliga que com preocuparem jugadors jo crec que tindrem una classificació normal va ser un miracle gairebé quin dia som avui 6 de novembre que quedi gravat no patirem, al contrari jo aquest dia vaig escriure un article d'aquests en paper que ara vaig escriure que quedarien dels 10 primers sí senyor
Estic convençudíssim, eh? Dels deu primers. Signem-ho. Com no siguis així. No podríem sortir pel carrer, eh? Aquella veu amb aquell missatge tan clar era l'Esteve Vilanova, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia. Bon dia, Esteve. Bon dia, tingueu. Tu no ets tan futbolero, no? Bueno, ho soc, però, per exemple, allí vaig veure el Madrid, que és a les poques vegades que el miro, perquè vaig treure un missatge del meu fill i dic, no estàs mirant el Madrid? Dic, no, diu, és que està perdent. I just al moment de posar
En Mincius va marcar el gol de la Peralt. És el que passa sempre. Vaig tornar a tocar, a tancar per mirar el teu diari perquè estàvem fent les notícies i volia saber als Estats Units i això. I llavors, com que va tornar a marcar, després ja el vaig veure fins al final.
La veritat és que van ser molts que el vàrem veure, però és allò que tens, que estan perdent un a tres i dius, ai, ai, ai, que aquests empataran i encara remuntaran, perquè és el que han fet sempre. I vaig fer una predicció que no es va complir, però en el moment fix dic Ambicios avui no acaba el partit.
Però mira, no el mereixia perquè amb el que fa que qualsevol altre jugador, per exemple, ahir a l'Arnal li va ensenyar una targeta que com quan a Capità va demanar targeta per un que havia fet una jugada molt bruta, que li van ensenyar targeta però pel fet de demanar-la a l'àrbit, un àrbit molt dels més reconeguts de la prèmia, li va ensenyar una targeta que després amb l'altra entrada, que aquesta sí que era mereixedora, va apostar a l'expulsió d'uns ambicius, va passar al partit diguent-li a l'àrbit que estava boig.
Aquest noi té un problema seriós i el Madrid té un problema que té masses ganys al mateix galliner i acabarà passant. Escolteu, després, si voleu, parlarem de futbol, però jo he fet una mica tot això, perquè, primer, perquè sé que hi ha en Pere i la Glòria i, segona, perquè hem d'acabar parlant de Trump. I avui hi ha la torta de futbol.
Avui, exacte, avui hi ha el Barça. Però jo volia parlar de trama en el sentit de dir, encara que siguin 5 minuts, ha tornat a passar la sensació aquella que alguns mitjans de comunicació pensen que ha de passar alguna cosa i ens expliquen el que pensen que ha de passar en comptes del que...
Del que podrien detectar allà, la societat americana ha tornat a ser, bueno, clara, és evident que com es facin, com hi hagi els resultats finals, com que passa allò que per un sol vot, tot un estat, diguem, dona els vots amb un o amb l'altre, pot ser que hi hagi hagut molta igualtat, però a nivell de victòria ha estat claríssim la de Donald Trump, és a dir, els americans han volgut Donald Trump.
i és molt preocupant almenys des del meu punt de vista és molt preocupant que en Trump ha guanyat per vot popular que l'altra vegada no havia tingut aquesta victòria per vot popular i llavors jo no sé vosaltres com ho veieu
Amics meus, però a mi he considerat molt preocupant que un país tan poderós i que té que, en definitiva, ahir votaven Estats Units, però en realitat votàvem per nosaltres també, perquè la política d'Estats Units evidentment ens afecta en molts sentits. Com pot ser que una persona que...
que fa aquests discursos exacerbats, aquests discursos d'odi, aquests discursos... Bueno, doncs la gent continua votant. Hi havia unes declaracions seves, no sé si ho vas sentir, que va dir que si un dia sortia per la Quinta Vinguda i començava a matar gent, no passava res, la gent continuaria votant igualment.
Això va dir, és molt probable, sí, sí, però a més a més és molt probable que fos veritat. És que és increïble, és increïble com hi penses, ostres, no ho sé. No ho sé, jo, a veure, un país del nivell de desenvolupament que té els Estats Units, amb una democràcia totalment consolidadíssima,
i que passin aquests resultats és que potser està passant alguna cosa al món en general no ho sé les dones, el vot de les dones sembla ser que a les passades eleccions en Biden el van votar al 57% i aquesta vegada han votat a la Kamala al 54% és a dir, menys menys home, en dades d'ara dius, home, com pot ser
que les dones que hem lluitat o que estan lluitant per trencar el sostre de vidre el famós sostre de vidre i el tema de l'avortament el tema de l'avortament com pot ser no s'explica no s'explica i després esclar l'impacte
que aquests resultats poden tenir aquí a Europa, amb la guerra d'Ucraïna, amb mil coses que ens estan passant i que, a veure com es pot fer. Els denencials que ens hi... Però també he llegit després que sembla que a França i a Alemanya no els hi va malament.
Llavors, doncs, no ho sé. Bueno, Melori està entusiasmada, esclar, com aquí als Taboques, diguem-ne, no? Esclar, és que aquí... L'opinió de l'Esteve, que l'Esteve coneix els Estats Units i has tingut fills estudiant i és un món que t'ho coneixes. Sí, bueno, però hi ha un problema que és de base, que aquí analitzem Estats Units amb la nostra manera de veure-ho. Ens pensem que Estats Units és Nova York. Sí.
Primer, això. I segona, que ho mirem des de la nostra òptica. I moltes vegades, aquelles preferències... O sigui, si Catalunya ha hagut de votar, segur que hagués guanyat la cama.
i hi ha una amalgama però fixa't que una cosa que també els immigrants han votat en Trump perquè aquesta generació que ja estan aposentats no volen que anem d'altres i el seu discurs
atiat fins i tot amb Masque, que té un nidor també. Un nidor, sí, sí, l'Elon Masque. Nosaltres hem de ser la sensació... Que sembla que serà un superministre aquest noi, aquest senyor que diguem-ne que és multimilionari, diguem-ne. Jo pronostico que el proper candidat de l'Europa que va ser amb el teu masque.
Perquè Trump ja és gran. Però, dit això, el problema que tenim nosaltres és que ens estem mirant als Estats Units com des de la nostra òptica. Els Estats Units té els seus interessos. I els seus interessos no són normalment com nosaltres. I ara ho veurem amb el tema de l'OTAN. Aquí tindrem un problema perquè... I Ucraïna. I Ucraïna...
també vull dir que en canvi Israel tindrà més recolzament, diguem-ne. Però perquè els interessos d'ells no són els nostres i a partir d'aquí, com que a més a més les àrees econòmiques s'estan desplaçant i Europa ja va quedant cada vegada més perifèrica,
Vull dir, aquí serem, bueno, si no, d'allò no, seran els 20% i endavant, i veurem què passa, no? Deixem-me fer una mica d'advocat del diable, perquè, com que tothom... És veritat, si les eleccions haguessin estat a Catalunya, Camada Harris hagués guanyat de...
de golejada, diguem, n'estic absolutament convençut per moltes d'aquestes coses, no? Però, esclar, nosaltres, diguem, i la Gloria ho ha dit, és una democràcia consolidada, però és un país, entre cometes, jove, és a dir, és un país que neix en una revolució de finals del 1700, si no veig res...
i que es va consolidant a partir de la guerra del 1800, és a dir, en comparació a Europa. Però el que els passa amb ells, en certa manera també ha passat amb nosaltres, és a dir, qui són els votants de Vox a Salt, sinó els nouvinguts? Us recordeu que en aquelles eleccions, quan encara Vox es deia Plataforma per Catalunya, van tenir tres regidors, i aquests tres regidors al cap de 15 dies...
Dos ja van ser fora perquè resulta que cairen tot allò del que ells criticaven. Un tenia una parella que no tenia papers i havien fet tot el tema contra el sense papers i l'altre, diguem-ne, tenia un company del mateix sexe i se'l van encarregar. És a dir...
aquesta gent els va votar. Això és a dir, que a mi no m'estranya que hi hagi immigrants que puguin haver votat. I llavors l'altre tema, allò que sempre hem parlat del somni americà i tal, aquests tios que són milionaris, hi ha gent que els segueix avui els clucs i vist des d'aquí és una bestiesa. Però ells ens dirien, escolta, quan Hitler va pujar al poder i d'això fa...
aviat farà 100 anys, però farà 100 anys el que ara ens predigueu a nosaltres ja us va passar, per dir-ho d'alguna manera. Ara, és preocupant perquè, esclar, si hi ha un poble tan anticomunista se li emputin i ell no hi acabes d'entendre res, diguem-ne. Perquè ells el que volen són l'esforç. O sigui, fixa't que inclús Sud-amèrica ja està passant
aviat.
I el que és... A mi una de les altres coses que em preocupa, i molt, és el discurs aquest de... La política jo l'entenc com una eina de promoure el bé de la ciutadania a través d'un discurs. Però avui dia ens trobem que el discurs que més ven és aquell discurs que es basa en fal·làcies moltes vegades. Mireu, entroncant una mica amb el que parlaves de València. Aquests dies...
veiem com determinats grups que són absolutament minoritaris, de moment, treuen Reddit...
de la mentida, d'esbombar notícies absolutament falses, de la por, etc. I això és realment cap a on anem, cap a on va la nostra societat, cap a on va la nostra humanitat. Realment volem una ciutadania i una humanitat que vagi en aquest sentit. És a dir que el que primi és la mentida...
o el que crida més és el que té més força, ostres, jo, la veritat, hem de ser molt... Hem tingut discursos excessivament bonistes i això ha permès, i aquí mateix, estic parlant de casa nostra, i ha permès segurament l'auge de l'extrema dreta, per exemple. És que algú diu bé l'extrema dreta, no, no, l'extrema dreta ja fa molt de temps que hi és, eh? Abans estava amagada dintre del PP, però ara porta el color verd de Vox o aquí aquest...
a casa nostra el tema d'aliança catalana, que alguns analistes comencen a dir, ens hem equivocat, el dir-los i extrema dreta, són una altra cosa. Per exemple, avui hi ha una presentació aquesta tarda a la 22 d'un llibre de Xavier Torrents, que és un analista molt potent, que ha fet un llibre sobre Silvio Riols i aliança catalana, Salvar Catalunya,
que dona claus en aquest sentit, que explica que diguem-ne que es va parlar molt aviat de feixisme quan en realitat és una altra cosa, és ultradreta, això no diu pas que no, però per exemple critica qüestions com la del cordó sanitari, perquè què ha passat? Que no vulguem parlar segons quines coses se'ls ha deixat el discurs en aquesta agenda.
Sí, és veritat. Jo crec que els partits polítics tot allò que ens és incòmode o que pensem que no hi ha d'haver-hi un rèdit polític o un rèdit de vot electoralista, no en parlem. I això ens ha passat amb tema d'immigració a tots els partits, a tots els que diguéssim més majoritaris. N'hem parlat. Per què? Per què hem de parlar d'immigració? Perquè fa por. Clar, perquè és que és un tema...
Molt calent, molt calent. És un tema que s'ha d'atacar. Però com l'ataques? Perquè si pensem molts el que volem, potser no ens votaran. Perquè si diguem això, potser no traurem el ràdio electoral que necessitem. O a veure què diu l'altre per dir-nos altres alguna cosa similar. O sigui...
per exemple, no ens sortim del centre dret, no ens sortim del centre, una mica més cap a la dret, una mica cap a l'esquerra. Què fem? Dintre dels mateixos partits no ens posem d'acord, moltes vegades. Llavors, clar, això com ho ataques?
Per altra banda, surt un partit nou i diu, ostres, mira, cap aquí, cap aquí, cap aquí, tot allò que no toquen els altres el toco jo. Va treure dos diputats del Parlament, però va estar a molt pocs vots de treure en sis. Perquè si hagués sortit a Barcelona eren tres i ara no me'n recordo quina circunscripció era, va quedar molt pendent i els analistes polítics que algun n'hi ha alerten que pot pujar. Sí, pujarà, perquè jo crec que...
No sé si extrema dreta, no sé si feixista, no sé. Però també fa un discurs, aquesta noia, que, per exemple... Nacional populista. Sí, molt populista i que no... O sigui, ella ataca la immigració marroquina.
No fa el discurs que pot fer Vox d'anar en contra de les persones de parell de matissex. Aquest discurs no el fa ella. Ella ja està d'acord. Però és clar, és com una cosa que diu agafo allò que me convé d'aquí i d'allà, picotejo i així tots també en trec un rèdit.
No ho sé. Sí, sí, perquè, per exemple, es declara obertament independentista i no entra en segons quins temes. Ha entrat en el tema de la immigració i que es donen ajudes només en els mateixos i no es mou excessivament d'aquí. I com que ningú es va parlar del cordó sanitari, ningú ho parlava, però, clar, de moment és alcaldessa del seu poble, ha entrat eslabons perquè la resta de partits polítics no es van posar d'acord,
Però perquè és el que deies, tu no es van posar d'acord per allò, per tàctiques partidistes complexes. Bé, però les properes eleccions que s'hi ha guanyat de carrer, si li van fer això, també. També. O sigui que tampoc és una qüestió de temps. A veure, salvat totes les distàncies, i diu-me en teoria de dir-ho, és una mica... Però l'anàlisi que tu fas és el que va passar a Figueres. Tots els partits, absolutament tots, es van posar a la contra de Jordi Masquef, que havia guanyat les eleccions...
amb una certa majoria, i en aquestes les ha guanyat amb una majoria absolutíssima, de 13 sobre 21 regidors, que dius, és a dir, la gent vol sentir segons quin tipus de coses, però també segurament vol veure solucions als problemes, i jo no dic que aquesta gent doni solucions, però en tot cas, posa el dit en l'anafro i parla el que els altres no volen parlar, i això arrossega una determinada gent. El discurs que fa...
És un discurs que només parla dels moros, dels àrabs, perquè ella parla de la substitució cultural.
ella defensa Catalunya i el que ve aquí s'ha d'adaptar aquest és un tema que preocupa molta gent jo crec que preocupa en els partits establerts que els hi preocupa però no en volen parlar jo t'estic dient que aquí està fent forat i és que perquè
No és que digui, bueno, no, no, la substitució cultural d'aquí, doncs, podem cedir massa a nosaltres, i en canvi, i països del nord som més, això, som més intolerants amb aquest país. I dic, guita, si un jo aquí sí, però les lleis aquestes són les nostres, no?
Possiblement aquella famosa fórmula de drets i deures, i la balança de drets i deures no s'ha aplicat. Hi ha hagut també, altra vegada, un cert bonisme a Ripoll. A Ripoll hi ha una cosa, jo tinc amics a Ripoll, amb els que hi he parlat, no els va agradar, quan hi va haver els atemptats del 37A, que es donés tant de suport a les famílies dels que havien provocat el desastre i que en canvi deixessin desemparades les famílies. Bé, doncs això va passar.
i encara passa perquè encara hi ha el pare d'aquell nen que va morir a la Rambla que encara està intentant evitar que s'anul·lin totes les proves per poder arribar a Europa i tot això són temes més o menys candents i que fan un determinat forat és a dir, és que hi ha coses que a vegades parlar obertament pot donar la impressió que pots traspassar la ratlla i ser problemes per exemple
Les forces armades espanyoles, la base de les forces armades professionals espanyoles, són bàsicament gent provenent de Latinoamèrica. Totalment, totalment. I aquesta gent vota el que vota. Sí, sí. I dius, però com pot ser? O gent aquí, diguem-ne, que ve de determinades zones de Centroamèrica que tenen un determinat, doncs perquè fugen de coses que han vist allà i busquen...
El que ells creuen que és la seguretat. I contra això potser no s'ha treballat prou, o no s'ha explicat prou, o no s'han fet prous passos, o potser no s'ha estabilitzat les balances dels drets i els deures que jo deia abans.
Ui, estem tristos, eh? Cap cos, eh? Cap cos, avui. Si us heu fixat, parlàvem del discurs que fa, el discurs que fa, el discurs que fa, la Sabrina Rui els prefereixo, eh? I és això, és el discurs que fa, perquè realment què fa?
quan porta ara? dos anys? aviat un any i mig aviat farà dos anys si haurem d'anar mitjans l'any que ve per fer-ne dos anys el maig el 2025 farà dos anys què ha fet?
Realment que ha fet, perquè els va fer fora tots, i no ha fet res, no ha fet res. Perquè, a veure, el pedró és el pedró. Tu estàs lligada en mans i mànigues amb la normativa, per tant, no, no, és que ho farem fora, no és arribar. Ho ha fet? No, no ho ha fet. És només parlar, és només discurs, és més xarxes...
potser té algun suport extern d'algun altre partit, i no vull res més fins aquí, que també l'empeny per anar en contra d'alguns altres partits que podem fer mal i, per tant, interessa...
Jo crec que hi ha molts interessos ocults que... No sé si la gent et segueix, però jo crec que t'he entès. Llavors, crec això, que aquesta persona ha muntat un partit, l'està fent créixer, però a base de discurs, de paraules i de comunicar bé, sense fer res. Perquè jo crec que amb aquest any i mig que porta no ha fet res.
a més té un bon discurs, parla bé, l'allò, vull dir, s'ha de d'allò, i de tota manera, amb el padró sí que ha fet, que a més l'han posat en els tribunals, i allà ha guanyat, vull dir, perquè havia d'empadre a tothom, i ha dit que no, que la llei no, i així, però jo vull recordar que això ja no, potser no, o ninguns poden, se'n recorden, ni ho saben ja. L'Arriba Grosera va fer un llibre,
que Esquerra Republicana d'aquí el va fer fora i tal que ja apuntava coses d'aquestes i si aquell moment el discurs s'hagués agafat no recordo ara el títol es van quedar en el tema del que el van considerar que alguna d'aquelles afirmacions diguem-ne
era racista i això li va provocar que li traguessin, per exemple, la medalla de l'Ajuntament de Barcelona o que la pròpia Esquerra Republicana rebutgés a qui havia sigut, diguem-ne, l'home que havia mantingut la flama, per dir-ho d'alguna manera, i el primer candidat que hi va haver-hi en el 1980, secretari president del partit en aquests moments, el secretari general era l'Hortelà, sí, sí, és així. Ens vam quedar allò una altra vegada en el tema del discurs, no?,
Exacte, aquell moment no es va agafar d'allò, va dir, aprofundir-hi, no, no, vinga fora. Era un discurs que en aquell moment no tocava.
hem començat parlant d'entram i hem acabat parlant de l'aviança catalana però a mi també una de les coses que em neguiteix avui jo escoltava en una emissora que deien que està en risc el model que tenim a Europa en quant a per exemple sanitat pública educació pública pensions
Tot això, depèn de quin partit d'extrema dreta influís o governés, amics meus, tot això... Perquè rebaixes de pensions. Si tu rebaixes la pensió, si no hi ha llet a la vaca, doncs no ho veurem. I els que volen rebaixar les pensions són els que no n'han treballat mai. Ah, sí, senyor. Però s'ha de dir clar, perquè...
O els més militaristes són els que es van estalviar a l'Emili, com per exemple el senyor Bascal, diguem-ne. Això de debò que és una cosa que em neguiteja. Jo no em neguiteja a mi personalment, perquè a mi, pel que queda en el convent, però... Pere, Pere, Pere. No, però és cert, això heu de tenir una mirada a llarg, no a curt.
Una mirada llarg. I la mirada llarg és pensar en els nostres fills i els nostres nens. I cap a on va aquesta nostra Europa? Jo, somniut en una Europa més o menys com ara, amb uns serveis públics consolidats i el dret a l'educació i el dret a la sanitat pública
No sabem el que tenim. Gent que ha anat a treballar dos, tres, quatre anys als Estats Units aquest dia. Per exemple, llegia una entrevista amb la Cèlvia Cernades, que va ser corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, i ella hi anava amb feina i tenia...
una assegurança, però va tenir un problema, una lesió a la cama i va haver d'anar, diguem-ne, a la sanitat. Esclar, les assegurances no li volien cobrir i va veure que allà no passa com aquí, que tu a l'hospital t'atenen, allà t'atenen si pagues, si no pagues no t'atenen. I deia, és que la por que em pogués passar alguna cosa més greu és que no em podria pagar, m'arruinaria per poder-me pagar un tractament
No sabem el que tenim aquí amb la sanitat pública i jo crec que s'ha de cuidar i que s'ha posat al risc. L'altre tema és que Europa potser haurà de decidir que vol ser on sigui gran perquè ha jugat aquest paper una mica estrany. Avui algú ho deia davant del paper de Trump...
Europa sempre ha estat una gran alia dels Estats Units, però haurà de decidir què es fa amb Ucraïna. Es deixa que Putin se la quedi, això ja ho va fer o Hitler en Polònia, i llavors va passar el que va passar i va sortir el Schenberg de torn dient, deixem-los fer així i es quedaran satisfets. I després van anar vinguent, vinguent, vinguent i va acabar amb la Segona Guerra Mundial.
Per tant, també Europa haurà de decidir què vol fer. Si vol mantenir l'estat de benestar com més o més l'hem conegut, necessitarem gent per sota, però aquesta gent haurà de cotitzar i aquesta gent haurà de garantir aquí el problema que es veu avenir.
que tu l'has, jo crec que l'has clavat, és la por a aquesta substitució cultural. És a dir, jo, i aquí segurament, no sé si en Peri estarà d'acord o la Glòria, amb l'Esteven hem parlat alguna vegada i penso que ell sí que estarà d'acord, però hem renunciat a coses de dir, bueno, doncs,
no parlarem de Nadal, que és la nostra cultura cristiana, no parlarem de Nadal, farem unes festes d'hivern, però en canvi llavors parlem de Ramadà i parlem de la festa del Xai, i això és el que a molta gent li espanta. Esclar que sí. Tenim que ser, en alguns aspectes, jo us dono la raó, tenim que ser prou valents... I tant!
prou valents per parlar-ne sense la por que deia la Glòria què dirà l'altre o quina bufetada rebaré d'aquí no, no, hem de parlar-ne en sinceritat i nosaltres tenim un seguit d'una cultura i sobretot unes tradicions arrelades aquí des de...
I la temperer, doncs, que a tu, escolta, ens ha de dir o no, són la nostra cultura, poden ser més bones o més dolentes, no ho sé, però són, són els que tenim. Però és que jo crec que tot es basen al respecte, no es tracta d'imposar que ells facin aquestes celebracions, però tampoc es tracta que ells impedeixin que nosaltres les puguem fer, eh?
o que s'imposin aquelles tradicions que ens venen de fora. Sí. Jo crec que... És una línia molt fina, perquè a partir d'aquí hi ha gent que em pot fer demagogia i llavors podem trepitjar, diguem-ne, la ratlla del racisme, perquè és així. Però hi ha qüestions a les quals s'han de parlar, perquè si no es deixa en mans de gent com la que parlàvem abans. És que és això. Defensar les teves tradicions i la teva llei, les teves lleis i la teva cultura...
ens hem de treure el cap que això no ha resit-lo. Però és que és la primera paraula que et diuen, eh? Ja, però aquí anem ja perquè és la manera que t'estan coaccionant. O sigui, perquè a la llarga no ho farem a veure dur, molt bé, però vine un dia que algú ho farà. I llavors tindrem aquí, doncs, un tram, o el que sigui, perquè la gent, vulguis o no vulguis, el subtrat.
I és bastant això. A veure, Vox es va quedar 5 centímetres d'entrar en el govern de l'estat espanyol i està en governs de comunitats autònomes espanyoles. Per tant, vull dir, no és allò d'aquell discurs que pot venir. Aquest discurs és aquí, el tenim aquí. I hi ha gent que diguem-ne que l'abona.
Jo crec que se l'ha de combatre, però se l'ha de combatre amb paraules, amb seny, explicant a la gent la situació, perquè llavors el que passa és això o no. És que aquí totes les ajudes van pels mateixos. Bueno, segurament en una part és veritat, però bàsicament perquè són els més pobres o és perquè poden...
o perquè realment no tenen res, o senzillament perquè les lleis estan mal fetes. Perquè, per exemple, una persona que pot quedar sola amb 80 anys cobrant una pensió de 600 o 700 euros, no rep ajudes senzillament perquè fa 40 o 50 anys va poder-se comprar un pis. Bé, doncs això s'hauria de...
és que és així és així per banda de la gent gran i els joves el que deies la base molt són els joves i això ho veuen els joves els joves veuen això que dius Jordi i veuen el malament que estan les coses per ells com podem comprar-nos un pis nosaltres com podem arribar a l'habitatge social com podem i tot això
que fomenta, crec jo, aquest discurs i que les agradi aquest discurs més d'ultradreta. I cada vegada jo penso que anem més cap aquí amb els nostres joves. Jo me refio molt dels joves perquè al final són quan ara ha estat necessari anar a ajudar al País Valencià, els joves han sortit el que ell van fer. Els joves hi són sempre, dona la sensació que passen de tot, no van, no. El que passa és que estan cansats una miqueta de les nostres...
ximpleries, però els temes importants hi són sempre. Però clar, hi ha un tema que hi és, és a dir, tu, Lòria, perquè tens tres fills, com els tinc jo, com podran comprar-se un pis, aquesta gent? Com es compren un pis? O tens, la família té pisos de l'àvio i poden fitxar aquell pis? Sí, sí.
O si no, és un esforç molt i molt gran poder-se comprar un pis. I un altre tema, i vosaltres... Perquè no et donen la hipoteca, perquè... Tots treus heu estat en el sector, diguem-ne, públic, en el sentit que l'Esteu ha estat diputat, tu has estat molts anys regidora, i en Pere també, i en Pere és un tema que aquí l'ha tret alguna vegada, i que a mi m'preocupa especialment, que és el tema que fer qualsevol cosa és complicadíssim, la burocràcia.
la burrocràcia, tu expliques moltes vegades els problemes que té el teu gendre amb els papers per tenir-la... Quan arriba a casa cansat de tota una jornada laboral dura, perquè és una feina molt dura, en vez de dedicar hores als meus nets, als seus fills, dedicar hores a omplir qüestionaris que el Departament d'Agricultura li envia a veure quin tipus d'adop ha fet servir o quin no sé què...
xuminades, perdoneu, xuminades, d'acord? Que justifiquen el lloc de treball de quatre buròcrates que estan allà a la cadira a Barcelona i que tenen que justificar el seu sou mitjançant informes que reben que jo m'agradaria saber realment quin utilitat
tenen, quina utilitat tenen i això és, i tot aquest tema de la burrocràcia que deiu, és terrible, jo ara em trobo us ho comentava abans, em trobo amb la una cosa personal, no? És a dir la mare, per exemple que 96 anys, m'ha caigut etcètera, etcètera, el tema de tramitar la dependència que tu vas fer...
És, bueno, de debò, eh? Primer, a més, has de tenir la capacitat de fer-ho, perquè adonen per fet que tothom té les mateixes eines. Hi ha una bretxa digital brutal. No pots fer res si no tens mòbil. Doncs escolti, que hi ha gent que no té mòbil encara. No pots fer res si no tens ordinador. Doncs escolti, hi ha gent que no el sap fer funcionar. I llavors un llenguatge, i perdona, perquè la Glòria és empocada i és, un llenguatge burocràtic que està fet perquè la gent no el pugui entendre. No per ajudar la gent. No.
I saps com acaba, Jordi? Acabes amb el que faré jo, dius, m'arrendeixo amb una llestoria i que m'ho facin, sisplau, perquè és que arriba un moment que jo, home, no soc pas una llombrera, però tan curt, tan curt, tampoc soc.
Però és que hi ha... No, me trobo barreres que són inabastables per mi. Me demanen dades que no sé... El tema és que no entenc el que em demanen. Aquest és el problema. No entenc què em demanen. Has estat molts anys al capdavant d'instituts i jo he treballat en aquest món de la comunicació i crec que una certa comprensió lectora tenim. Hi ha coses que no els entenc.
Jo moltes vegades ho he explicat. Jo podia haver treballat fins als 65 anys, estava director al Montilivi. Quan tenia 62, un dia em va aparèixer un inspector, que tenia bon rotllo, però me demanava que tenia que complir uns aplicatius en dades que me demanaven que jo...
En absolut sabia per què. Per exemple, número d'alumnes xinesos arribats l'últim any i que ara han consolidat la llengua catalana. Jo què coi sé, quants alumnes tinc xinesos que han consolidat... I li vaig preguntar, i per què serveix això? Ah, no, per fer estadístiques. Era una estadística.
I al final vaig dir, bueno, doncs posaré el que em passi per el virulai. Home, no, no fotem, que llavors... I vaig dir, fins aquí he arribat. I nois, us ho juro, vaig plegar per això, perquè vaig dir, a veure, jo el que m'agrada és l'educació, sobretot, m'agrada el tracte amb els alumnats, etcètera, etcètera. I no, jo havia fet unes oposicions que era director professional docent, que eren les úniques que s'han fet a Catalunya.
que van triar 62 persones, que eren directors in pectore, no? I una de les condicions eren que podies deixar de donar docència i només dedicat a la direcció. Vas dir, ah, no, si és així, has renunciat. Jo vull estar en contacte amb la mainada. Perquè això seria un gestor. M'havés convertit en un director de banca que justifica resultats a mesura de, bueno, trempejant per aquí, trempejant per allà... Aquí tenim directors de banca que ho havien estat, eh? Que...
amb això que dius tu per la burocràcia fixa't que jo dic que la burocràcia es crea i mai es destrueix i té tendència a anar creixent cada vegada però el que em prenen més és que et demanen dades i si fas aquesta analítica per què la necessiten aquestes dades? no la necessiten per res i llavors dius
Però no ens la fem, Esteve, no ens la fem, aquesta pregunta, perquè hi hauria una revolta, perquè és que dius, a mi que endavant hi ha una cosa, no sé, que endavant hi ha una cosa, la teva mare saber l'edat que té, i fins i tot l'estat de salut, ho trobo jo allà.
que et diguin a quin color porto el cabell, que pot ser qualsevol cosa, perquè un sol i un dia, un sol i un... Llavors hi ha un altre problema, que això afecta molt els ajuntaments. Jo sempre dic que conec gent, esclar, coneixes gent, en l'Ajuntament de Girona hi ha gent que està molt desesperada perquè diu que perden el temps omplint paperassa en comptes de fent coses.
i la paperassa o la burocràcia, mira, us ho recomano, és un article amb un punt acadèmic, perquè ell és un acadèmic, una de les petons del món del tercer sector i del treball social que tenim a casa nostra, que és en Toni Vilà, ha fet un article a la revista de Girona que parla d'això, és un article que parla, diguem-ne, de la selva dels papers, aquesta selva dels papers i com fa que la gent es la vot, perquè aquí acaba afectant, sempre acaba afectant els més necessitats, la gent del tercer sector.
sector, la gent del tercer sector, les fundacions estan absolutament desesperades i patint perquè no obrin la porta empreses tipus Florentino, deixeu-me dir així, que els hi puguin entrar, diguem-ne, és a dir, que puguin trencar la feina que ha fet els Jones, la Fundació Noguera, Drissa i tantes fundacions com tenim a casa nostra que estan treballant i que estan treballant molt bé, diuen, no, reben diners públics. Home, esclar, perquè és que si no existissin, què faríem amb tota aquesta gent?
Bueno, referències públics però no tenen el 100% del seu pressupost públic. Són concertades. Sí, sí, sí. O sigui, l'administració no arriba tot i per tant... Esteve, no vull pas posar en un compromís, però tu ets un dels fundadors de la Fundació Els Jongs i tu saps la feina que s'ha fet amb tantes persones que se'ls ha fet sentir persones i se'ls ha fet sentir útils. Però
Mira, una cosa, quan jo vaig començar amb un altre, en Joan Pla, l'arquitecte d'això, i jo, que com que ell tenia la Nina i jo tenia en Daniel, doncs anàvem allà i ens van trobar. I els que ho portaven abans, era una associació de pares, doncs van marxar i esclar...
amb aquests col·legis el perfil és molt variat, no? I els únics que vam veure allà capaços de poder tirar endavant era ell i jo. I amb això vam estar poder 20 anys portant-ho. Jo portàvem la continuïtat, portàvem tots nosaltres. Després va anar complicant de burocràcia...
Ara cada fundació té una gestoria pròpia només per treballar-ho. I ara hi ha tres, tenen, no hi estic jo perquè van fer una fundació, tenim uns tallers i tot això, però hi ha tres o quatre administratius, simplement emprenen papers i per fer una geològica, que abans era molt més fàcil.
en aquell enmot que agafarà de la seva administració per desblocar la digitalitat si fa això perquè jo crec que estaria bé que hi hagués algú que digués què passa això perquè en el banc mateix nosaltres teníem un departament que tant tant passava i veies això per què ho fas? on te va? quin us en fan? perquè un dia pot ser necessari demanar unes dades
Però al cap de dos mesos ja no necessites. Però allà ningú més ha dit. I aquell ho ha fet, i això no hi ha, i no s'espera. Llavors, en tant en tant, s'ha de fer una revisió. I llavors, entre nosaltres, o sigui, les mateixes lleis que fem es contradiuen. Perquè, si us en recordeu, fa uns anys, ara en recordo, els anys, però va haver-hi...
la llei de la simplificació administrativa la llei de la simplificació administrativa volia dir això menys burocràcia, menys papers, anar molt més ràpid la finestreta única que es deia però llavors fan la llei de la transparència
És a dir, la llei de la transparència amb la simplificació administrativa no lliguen, no lliguen, perquè la llei de la transparència, perquè no hi hagi corrupció, perquè al final, i dit amb paraules així ràpides, és això, que no hi hagi corrupció, vigilar que els diners hagin d'anar on han d'anar, o sigui, tot això, llavors, què passa? Es xoca...
amb la llei de la simplificació administrativa. Per què? Doncs perquè et demanen més papers, perquè tardes més en fer tota una tramitació i uns procediments, perquè mil coses. I jo sempre he dit, i a vegades em diuen que ets un animal, quan s'anuncien lleis de la transparència em foto la mala cartera perquè és bàsicament pensada perquè n'hi hagi menys de transparència. Llavors dius, bueno, doncs escolta'm...
I és que és així, i llavors hi ha un altre tema que tu el coneixes, que això és la justificació perquè llavors les coses s'allarguin. Quin sentit té que Girona, per tenir permís d'obres, treguis un any?
Bé, i els jutjats, Jordi, no es parla dels jutjats. No es parla dels jutjats. No es parla dels jutjats. Aquí a Girona, per exemple, el mercantil està aturat, està aturat. Aquest dia vaig sentir, o va dir-ho, que el judici ràpid tarda un any i mig. Bé, això és el judici ràpid. Per això et dic, el ràpid. Imagina't, per fer la tramitació d'un expedient que t'entra en el mercantil, pots tardar un any i no tens resposta.
Mira, precisament avui en el casino de Girona es fa una taula rodona per parlar de la confiança dels ciutadans en la justícia, que hi ha un magistrat, el Fernand de la Cava, un advocat, que és en Carles Monguilot, i la periodista Tuna Soler...
que en certa manera però jo crec que opinaran bastant que la gent ha deixat de tenir confiança en la justícia per molts motius però sobretot pel latar però en política també hi té molt a fer jo recordo que no sé si era el dia perdit o qui era que va fer una cosa i va dir home això està bé
i havien dit cada llei que fem hem d'haver en comptes n'anulem o sigui, no podem fer una llei sobre l'altre que és el que deia en d'això el madrat sonyer que deia barret sobre sombrero és que és així si tu fas una llei
n'hi ha dos o tres que han d'anar que havien de desaparèixer i els hem de no sé la paraula que em diu derogar què altres lleis de derogar aquestes? perquè no n'hi ha cap que en derogui cap no, i si deroguen algun precepte o alguna llei o sigui jo crec que
s'hauria d'estudiar molt millor què afecta allò que volem que afecta després i anul·lar-ho de sota, perquè és que si no, clar es contradiuen moltíssims preceptes, i passa això jo crec que, en aquest cas d'anar a la simplificació administrativa amb el tema de la transparència xoquen totalment, i que ens han convertit en que encara és pitjor el temps i la tramitació que abans de tenir la llei de simplificació de l'administrativa. Perquè això té un cost, eh?
I té un cos molt alt. I més gent, i més administratius, i més funcionaris, i més... I molta gent d'aquesta que no pots fer la seva feina perquè ha d'omplir papers. És tan bèstia com això. Continuàvem amb la burocràcia. Dispenseu, és que tenia... Estic pendent de la mare, m'ha trucat la matxeta... Bueno, drames d'aquests que... El mòbil d'economia d'aquest any,
una de les coses que van analitzar doncs característiques dels països rics i els països pobres i una característica dels països rics és tenir una administració així, àgil amb lideratge amb gent que sàpiga de què va i associacions d'aquestes de socials també que no tingui burocràcia o sigui
és que això, si es veu no és cap d'allò perquè, esclar, llavors què fem aquí? que poses un que, com aquí a València poses un torero a d'allò llavors derogues les lleis que
El problema és la derogació per la derogació, és a dir, una cosa és eliminar la burocràcia, i crec que estem tots d'acord, però per exemple, quan algun... Què ha passat a València? Traurem la unitat d'emergències per donar els èntims als toros, diguem-ho clar.
I aquest és un altre tema que avui hem parlat de moltes coses i no hem tocat València. Es va saber per què no es va donar l'alarma fins a les vuita? Em sembla que el president de la Generalitat valenciana, per un dinar particular, va estar cinc hores desaparegut, va arribar tres hores tard a la reunió en la qual es veu de prendre decisions. Això només mereix dos coses. Com que en aquest país no es destitueix ningú i tampoc plegarà, l'única manera...
És que no és això, no n'hi ha prou. No n'hi ha prou perquè plegui. Que caigessin els litros que van caure, això no es podia evitar, però segurament alguna, perquè ara dona la impresa de dir que hi haurà menys morts als que havien dit en un principi. Però escoltin, 200 morts, és una xifra que no podem acceptar-la de cap de les maneres.
I en truquem amb un altre problema, la Glòria ho expressava, és dir, si realment és així, si realment es comprova això, aquí té d'entrar, ja és un problema judicial, és un problema penal, però com que tenim la judicatura que tenim...
hi ha no haver diligències pels que van es crida al rei això sí això sí que ho faran però en canvi per exemple aquest senyor que realment tindrà i una altra cosa que em plantejo si m'havés preguntat podriu dormir vosaltres? podriu dormir vosaltres tranquil·lament amb 200 morts a l'esquena
No, no, és que és molt fort. Si és així, Jordi, jo el trobo fortíssim. I, per tant, aquí s'ha de demanar responsabilitats penals, criminals i de tot. I la inexió dels cinc primers dies, allà la gent... O hi ha un més de Girona i jo de Libau, que vulguin anar-hi, que estàs darrerat. I els han dit que no. I a més especialistes de rescat i de tot. Sí, senyor...
més els de Girona, els de Catònia, els de Catalunya els hi va passar els de Navarro, els hi va passar els de Galícia, els hi va passar els del País Basc, els hi va passar els de Neusia els francesos que al final van tirar pel dret i a la francesa, no és que se n'anessin si els van presentar i van ser els primers arribant en un poble que diuen, perquè no hi ha vingut ningú hi havia passat 4 dies i no hi havia arribat ningú i la sort és que allò que diuen s'ha complert només el poble salva el poble
I, guaita, el dissabte era, va sortir una primera crida de recollida d'aliments que el Salvador del Catà, que jo no... En fi, però bueno, vaig pensar, ja que ho fan, doncs anem-hi. I vaig trobar... Hi havia dos convocatòries, un al Salvador del Catà i després un que posava la Salle i no sé què. Però era Santa Coloma, no ens vam enterar i vam trobar aquí al carrer de la Salle quatre persones que... Bueno, hi havia una senyora
una noia que devia tenir uns 40 anys que havia vingut de salt amb un carretó carregat de roba i li vaig dir, home, potser he demanat més aliments i tal, diu, mira, jo estic en una situació econòmica que no me puc permetre comprar, però sí que el que tinc a l'armari ho he buidat tot i ho porto cap allà. Ai, las, quin exemple de cap a on havien d'anar. I van anar allà...
Però vull dir que... La gent respon, carai. Avui ja parlem més de Trump que no de València. València ha demanat 31.000 milions, 10.000 van desbloquejar-se ahir, però veurem el que trigaran a arribar i veurem els papers que hauran de fer.
I el tema és aquí, les grans infraestructures... I la gestió... Però i la gent que ha perdut la casa, i el cotxe, com ho farà per anar a treballar aquesta gent? I els que han perdut el negoci... És a dir, tenim un problema molt seriós al damunt, que això fa que la gent es revolti, però fixeu-vos-hi que l'ultradreta ja va treure el cap per intentar aprofitar, tirar l'aigua cap al seu molí, mai tan ben dit, i perdoneu l'expressió, perquè no hauríem de parlar d'aigua, però...
esclar, ara hi ha una feina de reconstrucció brutal, ja comencen a aparèixer les grans empreses, algú farà molts diners amb els recursos? Sí, i tant, i tant. I a més a més, que aquestes catàstres, hi ha d'haver una direcció professional davant, que estan especialitzades en aquestes coses, i distribuir els recursos, i altres necessiten i tal, i em sembla que és massa assembleària tot això.
Que veig el de... Perquè aquell va demanar 31.000 milions, però tampoc... Vull dir, va dir, 40.000. Vull dir que... Sí, sí, però per dir que ell només en posarà dos cents. No, però ho va dir només per posar en compromís en el Sánchez. En el Sánchez. Bueno, partidisme, altra vegada, partidisme. Vull dir que... Perquè està atrapat, perquè sí, però vull dir que...
no sé, és tot això no sé si en rebarem conseqüències negatives o no però aquí hi ha un moment que diran no, és que l'Espanya de les autonomies no funciona per això, per això però el tema no és aquest perquè a mi em dona la impressió que per exemple si cauen 400 litres o 500 litres
Escolta, això és un fenomen natural que no pots estar preparat per fer-ho, però em dóna l'impressió com a mínim que a Catalunya i amb tots els governs que hem tingut, aquí sí que no, que hi ha una estructura mínima de control d'emergències que més o menys funciona. A mi em dóna l'impressió. L'altre tema és que potser haurem de començar a mirar què passaria si que hi haguessin en determinats llocs perquè hi ha un 15% del territori de les comarques gironines que es consideri inundable i s'hi ha edificat al damunt. Aquest és el tema. Però el govern anterior
de València en Simo Puig ja havia posat coses no, va muntar la unitat d'emergències que els altres varen desmuntar i de l'últim plenari que es va fer a les Corts Valencianes una de les últimes coses que havien aprovat és
que es pogués construir fins a 200 metres arran d'aigua és a dir bueno doncs però quin vàrem aprendre aquí l'any 62 la Glòria no hi era jo era molt petit però l'any 62 hi haveria les grans inundacions del Vallès perquè mil i pico morts
Que mai s'ha sabut el nombre exacte. Perquè molts no estaven ni empadronats ni res, pobres gent. Perquè les barraques que van venir... I aquí també, probablement. Les barraques estaven construïdes a les lleres del riu directament. Aquí a Girona hi havia un barri que es deia Rió, que ara coneixem per la zona de Sant Pons, que també va desaparèixer i perquè també hi va haver aquelles inundacions...
però el tema és que segurament hi ha coses que... És a dir, que hi ha temes inundables però que s'han fet algunes bestieses. I aquí és on, per exemple, els meus amics de l'ACA sempre els dic que l'ACA dona molts consells però hauria de practicar. Si hi ha coses que no s'han fet o que són un perill, hauria de tirar endavant. Sembla que estan més preocupats per posar moltes...
si esteses una mica una riera perquè això ho han de fer-ho ell però després quan va a l'aigua baixa tornarà a passar les coses que havien passat abans vull dir que no ho sé la veritat és que no sé si dependrem molt d'aquí o no
Però m'estranya que n'aprenguéssim amb aquesta colla, perquè si van desmuntar el que ja hi havia abans, vull dir, per què no hi creuen? És que no hi creuen. Ni amb el cami climàtic no creuen res. Però això té un nom. Això és una gestió criminal.
Sí, però vull dir que és el que hi ha. En el sentit jurídic del terme, vull dir perquè si tu no poses els mitjans per fer-ho, ens fa molt greu. Si és que s'hagués avisat a la gent, no hi hagués hagut tanta gent al carrer segurament, és a dir, una desgràcia és una desgràcia, però hi ha d'haver-hi conseqüències.
Mira, la gestió que va fer la Generalitat en l'última emergència, fa quatre dies o tres dies, amb aquella alarma, jo me sembla que és cap on hem d'anar. És a dir, els mètodes preventius és essencial, és a dir, que la gent no surti, que la gent vagi a les plantes superiors, etcètera, etcètera.
Gairebé coses de sentit comú. De sentit comú, que és el menys comú dels sentits. Exacte. Escolteu, una tertulia magnífica, però que s'acaba. S'acaba perquè arriben les 11. Gràcies, Pere Albertí, gràcies, Glòria Plana, gràcies, Esteve Vilanova, nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de Girona FM.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimecres 6 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
Detenen un jove de 18 anys i en busquen un altre per una violació, una dona sense sostre a Girona per fires. Tal com va avançar a CER Catalunya, els fets van passar dos quarts de dues de la matinada del 28 d'octubre a la zona de Fontejau. El 30 d'octubre, a les 8 del vespre, la policia va detenir un dels presumptes agressors, un jove de 18 anys i sense antecedents. L'arrestat va passar a disposició judicial, tot i que la víctima el va reconèixer en una roda de reconeixement, el jutge el va deixar en llibertat. Ara els Mossos intenten localitzar el segon agressor.
D'altra banda, la policia municipal també va detenir un firaire per fer tocaments a una jove a la zona d'atraccions de la Devesa. El PSC condemna l'agressió sexual i els altres fets ocorreguts durant les fires de Girona. El principal partit a l'oposició demana a l'Ajuntament que activi amb urgència tots els protocols de suport a les víctimes per garantir que rebin atenció psicològica i jurídica necessària, així com tot el suport que requereixin en aquests moments.
Els delictes a Barraques de Girona baixen un 78% i arreu de la ciutat un 24,4% per fires de Sant Narcís. A l'esplanada de la Copa enguany s'han registrat 31 delictes, la major part dels quals furs i robatoris. En canvi, el 2023 se'n van produir 139. A la resta de la ciutat hi ha hagut un total de 226 delictes, mentre que l'any passat n'hi va haver 299.
De les dades facilitades se'n desprèn també que els furs a la zona de barraques han baixat un 83%, passant del 125 al 2023 als 21 de 2024.
Tres dels empresonats pel doble crim al barri de Font de la Pòlvora de Girona demanen sortir en llibertat. Cap d'ells és el presumpte autor material i els advocats de la defensa han argumentat durant la visita que s'ha fet a l'audiència de Girona que no els poden acusar pels dos assassinats i els dos intents d'assassinat perquè no van obrir foc contra les víctimes. El fiscal Enrique Barata i les acusacions suposen a la petició de llibertat i sostenen que hi ha indicis que valen que van participar en la massacre.
condemnat a dos anys de presó per violar una amiga mentre dormia afectada per l'alcohol a Bascanó. L'acusat s'enfrontava inicialment a set anys de presó, però com que ha reconegut els fets i ha consignat 5.000 euros per fer front a la indemnització, la fiscalia, l'acusació particular i la defensa han arribat a un acord per rebaixar-li la pena aplicant-li atenuants de reparació del dany i també d'embriaguesa, perquè en el moment dels fets ell també havia begut. El processat no haurà d'entrar a la presó.
L'associació de veïns i veïnes de Montilivi demana a l'Ajuntament que si finalment l'edifici de la Diputació a la parcel·la del carrer Puigsecalm és una realitat, afecti al mínim possible l'ergonomia del barri. Així ho va explicar Ramon Ternero, president de l'associació Girona FM, on va reconèixer que difícilment hi haurà marxa enrere en el projecte i que això sí, esperen que sigui un edifici i un entorn amigables per la zona.
I en esports, el Girona encaixa la primera golejada europea al camp del PSV-Indoven. El repte ja era de per si complicat, però per donant ocasions clares i amarrades defensives, el Girona va pagar cara a un partit on el conjunt local va ser clarament superior. Al final, marcador de 4-0 i la sensació que el Girona va viure ahir la realitat europea.
I pel que fa temps, dia que s'espera tranquil amb alguns núvols, però res important, i ni molt menys la pluja com la d'ahir. Jornada avui amb 20 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu.