Bon dia, benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM. Avui ja ho podeu sentir, avui no ens acompanya en Jordi Grau, avui sóc l'Oriol Mas, qui estarà al capdavant d'aquesta tertúlia, però això sí, tocarem els temes d'actualitat de Girona, que com sempre n'hi ha molts de Girona, i també d'altres coses, si és que en volen parlar els nostres convidats d'avui. Comencem, tenim aquí a la meva dreta el periodista, gastrònom i també moltes coses més, Salvador García Arbós. Salvador, bon dia. Molt bon dia.
A la seva dreta hi tenim la Marta Cullell, moltes coses de Girona també, també coneixement de la ciutat des de fa molts anys i tertuliana. Molt bon dia a tots. Aquí Marta, benvinguda. I tenc que el president del GEC, Francesc Agüella, que també feia dies que no et teníem per aquí, Francesc. Molt bon dia. Gràcies per ser-hi. Ara, abans d'entrar en directe, parlàvem del GEC, el GIEG. El GEC deies que es parlava de molts noms diferents. Teníem aquí el debat del nom del GEC. Jo intento recuperar el grup.
Però costa, no? Perquè la gent antiga encara, diu el grup, molts antics, tenen socis antics, encara continuen, tot i que no fan activitat, no? Alguns que recordo, quan teníem la piscina de la plaça del Vi, cada any hi ha un corriment de nombre de soci, quan hi ha baixes. Es feia al principi d'any. Venien a veure...
quan havien pujat el rànquing, com faltava per arribar del de tot. I venien cada any, uns quants, a mirar quants havien donat de baixa dels anteriors per saber. Bé, per dir-te el tema de grup, encara intentem recuperar-ho, però bueno. Era allò de la soca que en deies. La soca, no? Tu ets el cap de la soca, no? Tu ets la soca real, tu? És la comitè executiva de la Junta de Direcció. Ah, d'acord. Jo sempre havia sentit de dir la soca. Jo el grup ho havia sentit molt. Una vegada em van corregir, perquè em van dir que el grup és el gruguera,
Quan es va fundar el Burguera? No, el col·legi Burguera, és igual, em van dir que el grup és el Burguera perquè el grup escolar i no sé què, no sé què, i dic, bueno, deixem-ho estar, després vi he sentit GEC, GIEG, de tot. En castellà, el GIEG, amb la Y, GIEG. Això ho havia sentit, però el grup ho havia sentit molt i molt fins que un dia em van...
al mig del morros, com avui tu aquest dematí algun indocumentat sí, sí no, el que et surt també és la gent de fora vas a fora institucionals o vas fer el que sigui, clar, quan veuen i dius no acaben de veure exactament el lligam, no? però bueno, s'hi acostumen, eh? i llavors notes ben bé quan no diuen si són de fora o són d'aquí grup eh maco jo crec que sí m'agrada el grup quan es va fundar el Grop es deia Grop
Grop, inclús hi ha un anagrama, un acrònim en aquell moment, era Grop. Què volia dir Grop? De grup, devia ser en aquell moment una manera de dir grup, deien Grop. I està escrit, eh? En tot cas, sí que és veritat que és un acrònim un moment complicat, eh? El GEC, G-E-G... Era Grop. Sí, perquè tu vas dient sempre GEC i a vegades fins i tot a l'hora d'escriure, dius... Arribes a Girona sent GEC i al final dius, ah, d'acord, sempre més GEC. Fèiem una broma, doncs tot...
tot el tema de la intel·ligència artificial, quan li dius GEC, quan escolta GEC, ho tradueix J-E-C. GEC a Girona és... No, sense la I llatina ja seria GEC. Ja podria ser... Fonèticament ja ho seria, no? GEC ja ho seria. Hi ha la G final, la E és doble però l'arrossegues, però la I al mig és el que fa que no vagi...
Ja que estem parlant del GEC, Francesc, com teniu l'epistolatisme? Perquè vosaltres ara esteu amb això, amb les obres de l'epistolatisme de Palau, que és un d'aquells projectes també que ja aprofitem per fer una miqueta de... per començar la tertúlia amb aquesta d'entrevista, en aquest cas. Bé, no, no, està molt avançada, és a dir, vam començar a fer els primers feines al mes de...
d'agost, en aquest moment està molt adelantat les previsions que hi ha de fet ja és les que ja teníem previstes per part del constructe en el seu moment, podria ser que a final de mes estigués d'octubre acabada i llavors seria la part de baix que es farà la cistella de llançaments i l'acondicionament de llançament que és una cosa molt més senzilla però possiblement a final de mes la primera setmana de novembre amb molt estirar estaria tot fet
És un sistema constructiu més lent però més segur, és a dir, en comptes de venir plafons fets, es va adelantant allà, diguem-ne que es va fent el pan allà mateix, no ve de la panificadora, diguem-ne, perquè hi ha un sistema que es ve en les plaques, les van enganxant, ja venen fetes de vora, i aquí, diguem-ne, fan la massa allà.
Per tant, es va adelantant, per tant, és millor perquè es va consolidant i si hi ha qualsevol problema el pots corregir. Però bé, estem sobre, diguem-ne, el que estava previst. Per tant, abans de final d'any ja es podrà començar a fer-la servir, la inauguració serà posterior, vull dir, no cal que sigui el mateix moment en què estigui fent activitat, però a final d'any, tal com ens vam comprometre jo personalment amb la secció i tothom, és que a final d'any es podria córrer.
Aviam si serveix de recuperar una miqueta l'afició del latisme que hi havia hagut a Girona. Exacte, de poder apostar una mica per la secció del latisme. No ha deixat de parar, no s'ha parat. Nosaltres hem buscat, diguem-ne, llocs alternatius. Hem d'agrair al Montessori, que ens ha cedit la seva instal·lació pel que vulguem, i per tant, no és el mateix que l'estadi nostra, però està fent el latisme allà. Com el futbol, el futbol que es fa enmig de la pista, també en altres espais municipals i privats també d'altres. Per exemple, la motocició també ens ha ajudat. Per tant, la secció del futbol
i sobretot l'adletisme, no ha deixat de parar des que va començar la temporada, perquè van buscar llocs alternatius.
En tot cas, sí que és veritat que, Girona, que ara estem molt focalitzats en el futbol, ara futbol, el bàsquet, i sempre havia tingut un poliesportiu. Girona, que no sé si ha anat a més si ho treu des del grup. Arribant a aquest moment on estem no ha estat fàcil. S'ha d'agrair la, diguem-ne, sintonia de les administracions, Generalitat, Diputació, Ajuntament, perquè fins ara no hi havia estat.
Per tant, tu teníem futbol de primera, basquet de primera, hoquei de primera, patinatge de primera, i el latisme no podies fer ni una prova provincial de caganius, perquè no reunien les condicions. Això no quadra. Una secció crada el 1920 amb olímpics, que he tingut olímpics, per tant, i a més un estadi que estava construït, jo sempre deia que esperem que caigui a trossos i llavors farem un de nou per part de l'administració,
és que no té sentit tot això per tant vam arribar bueno després de converses però anteriors mandataris va costar sang, sudor i lègrima sobretot per la Generalitat entendre tot això però bueno estem un testem jo agraeixo molt l'Ajuntament la Diputació la Generalitat tots els grups polítics però tothom ha estat d'acord d'arribar en aquest acord que vam prendre ja l'any passat
amb una cimera que van fer a Palau, n'hi havia el conseller, el secretari general, la consellera Gironina, l'alcalde, regidor, president de la Diputació, i era tothom allà, i llavors ja va ser el tret de sortida de l'acord que es va prendre.
Tornem a tenir bales roxes, com deien, a fora. I farem l'atletisme de primera, una secció, repeteixo, creada el 1920, que és ben bé l'any següent de crear el grup. Home, doncs jo crec que diguem-ne que no té sentit fer qualsevol altre esport de primera línia i ja t'he dit, i l'atletisme? Però és que no podia fer res, perquè a l'estat del Tartan era ja de ciment, hi havia gent que feia junolls, es feia broma, però bueno, diguem-ne que...
Això ja està en marxa, vull dir, ja estem al final de tot, per tant, tot l'altre és història, ja no. Suposem també que això donarà també un impuls en el GEC de Palau i, per tant, a la zona de Palau, perquè també totes les instal·lacions allà del GEC de Palau també són... Sí, nosaltres, de fet, ja fa anys que l'activitat de Palau és...
important és frenètica, perquè a banda de l'atletisme teníem futbol, les lligues socials, tenim el rugby, hi ha la coral, hi ha la pesca, hi ha cursos que venen a fer també, hi ha una escola vital que expereix títols de grau mig de professions esportives que fa temps té la seva seu a casa nostra, per tant, durant el matí que no hi ha activitat
és una economia d'aprofitar al matí no hi ha activitat per tant les pistes i els despatxos l'ocupa una escola i quan ve l'activitat de seccions ells desapareixen per tant l'activitat és altíssima hi ha moltíssima gent per això quan s'havien de començar a fer el futbol al GEC perdó, del Girona ens tancaven que a final es va resoldre l'entrada al GEC sabeu la gent que ven aquí allà venien cada dia uns 500 cotxes cada dia
I aquí vol dir que tu vés multiplicant per la gent que ve a cada cotxe i al bus. Per tant, una activitat molt alta allà, ja fa uns quants anys.
Ha fet aquesta petita introducció més d'actualitat del que passa allà en el GEC de Palau. Continuem amb temes de ciutat. En parlàvem també abans i una mica de la polèmica del dia aquí a Girona, bé marcada, per el got de Fires, per el got de Barraques, perquè és una polèmica que va sorgir ahir. Ahir des de l'Ajuntament es va fer pública la imatge del got que hi haurà a Barraques, que és una imatge on posa, si no em vaig errar, dels quatre rius fins al mar. Una de les imatges que hi ha, hi ha diferents tipus de...
però la que ha generat polèmica és aquesta perquè és una referència i des del mateix ajuntament es dèiem defensa del poble palestí també arran de tot el conflicte que hi ha a la franja de Gaza entre Israel i Palestina i bé però sí que és veritat que des de per exemple des del govern mateix des de quan hem s'ha valorat aquesta iniciativa des d'Esquerra Republicana
També s'ha posat en relleu aquest suport a través del got en el poble palestí. Des de Junts s'han desmarcat ja dient també que és un tipus de got que no és inclusiu, que és un tipus de got que se pot arribar a assimilar amb determinades proclames de Hamas i que, per tant, no hi estan d'acord. I bé, d'aquells problemes que sempre que hi ha fires i festes sempre acaba sortint alguna cosa que hi ha algú que no haurà. Ho hem vist a Banyoles també fa quatre dies, amb el cartell de les barraques, on hi havia també la imatge
una imatge religiosa que també va generar polèmica amb l'Església no sé si heu vist el got i què en penseu va, Salvador, tu comença jo crec que és una imatge desafortunada que surt de la bona fe pensant que surt de la bona fe però davant de la bona fe hi ha d'haver reflexió i com fas un got d'aquests hi hauria d'haver molta i molta reflexió parlant amb més gent
I què volem fer amb això? Donar suport al poble palestí o volem donar suport a la pau? Jo només vull recordar una cosa, que Israel no va començar aquest conflicte. O sigui, ni aquest, que d'ara fa dos anys, ni el de l'any 48, que va ser estat d'Israel i de seguida van tenir l'atac dels països arbres que no volien Israel allà.
I la conseqüència de l'estat d'Israel ja el sabem, és l'Holocaust. I llavors, si ens posem flamencos, podem dir que aquesta gent són pronazis, però això no ho podem pas dir. Però s'ha de vagilar molt en el que fas perquè porta mala llet. Per què ho dic? Home, perquè potser el que hem de fer és crides a la pau, potser sí que és una mica de bona fe, però fem crides a la pau, crides a la concòrdia i que s'entenguin. I pots defensar els estats, però això és desafortunat perquè des del moment que sortim molta gent i s'ho fes, és que és desafortunat
Perquè vol dir que no te toques ni quarts ni hores i ara hi haurà un mal rotllo per culpa d'una decisió que no ha estat encertada. Això ho podria haver pensat una mica. El problema és que no ho podem bastar enrere perquè val una fortuna això. Però, ostres, penso una mica abans de fer una cosa d'aquestes. I penso que la intenció, insisteixo, pau.
Pau, valors, no la guerra, però no la guerra, el que ha fet l'actual govern d'Israel és una animalada com una casa de pagès, vull dir, és molt bèstia, és molt bèstia, és molt bèstia, aquesta matança, i bombardejar hospitals, i bombardejar escoles, i matar mainada, i 60.000, 60.000, és que això és molt fort.
és condemnable, fa tot el govern d'Israel i se l'hauria de jutjar, evidentment. I ho fa un senyor que és un corrupte, que és el Netanyahu, que és un corrupte, que l'impipa, que el gafin, perquè la que ha sortit del govern se l'haurà de jutjar, on? Primer Israel per corrupció i després el Tribunal Internacional perquè és un criminal, com ha quedat demostrat. Un. Dos. I l'altra cosa, la pregunta que es fa a molta gent, com a mínim la gent que critiquem això, eh?
és que amb els de Hamas no els podem enganxar perquè no sabem qui són, perquè no estan identificats, no sabem qui són, però és clar, aquesta gent van matar 1.800 persones d'una tacada.
Tot s'ha de dir. I per això és desafortunat. Perquè això dona suport, sense donar-se'n compte, estan donant suport a una colla d'assassins, tant assassins com el senyor Netanyahu. Sí, sí, totalment d'acord amb en Salvador. Jo penso que...
que primer que tampoc no és el lloc, jo crec, o sigui, que hi ha molta pluralitat a fires, no? I és un tema molt complicat, no? Perquè ara és el que deies tu, no? Tots tenim, almenys molts pensem al que ha dit ell, no? Tenim clar que Netanyahu, o sigui, el govern israelita pot ser un problema, però no els israelis, no? Hi ha molta gent que ho té molt clar, encara avui escoltava un periodista israelita i
i defensarà, evidentment, la seva posició, però que tenia molt clar què és el que no fa bé el seu govern. I llavors hi ha el poble palestric, evidentment, que és horrorós el que li ha passat, horrorós tot el que se li ha fet, i podem parlar, segurament, i clarament de genocidi, d'acord. Però ara treure-ho amb un got de fires, ara, aquests dies, aquí, en un espai...
de festa plural, jo penso que potser hauria valgut més la pena, com deia ell, o ser menys desafortunat, sobretot amb la frase, perquè tampoc ens enganyem que la frase, tothom sap que és una frase que va relacionada amb l'extermini del poble israelit aleshores,
Bé, jo, ni que siguin les élites, ni que siguin rojines, ni que siguin aquelles... Bé, extermini de pobles, perdó, vull dir, de què estem parlant, no? Vull dir, és una bestiesa. I jo penso que, és veritat, hem focat més, doncs, al revés, a un tema de valors, de pau i d'entendre que, bé, que esperem que el que en teoria ha de començar avui
sigui realment el que ha de ser, que no ho sé, no ho sé perquè desconec com acabarà tot i a vegades no, tot el que hi ha al darrere que no ho sabem massa vegades, però tots esperem que l'1 d'avui funcioni, no? Em sembla que a l'1 del migdia deixaran d'haver-hi els atacs, que es produirà aquest acord de pau, però clar, en fase 1, menys 1, no ho sé on estem i a partir d'aquí veure si realment...
Tot funciona i realment es pot arribar a un acord d'un tema que fa molts anys que dura i que és molt difícil i que amb dues parts, jo penso que amb dues parts també tenen les seves coses bones i les seves coses dolentes, per dir-ho d'una manera així, però ni bones ni dolentes. El problema són el poble, són la mainada, són tothom que ha rebut per una banda o per l'altra, però jo el trobo molt desafortunat
i sobretot que l'Ajuntament, o que no la part de Cultura en aquest cas, que Porta Esquerra hagi donat el vistiplau, perquè al final sí que és veritat que el got és un vot, crec que fan totes les entitats que formen part d'una comissió, però potser tu també pots, com a Ajuntament pots posar algun filtre o pots decidir alguna cosa, en tinc jo, no ho sé, ho desconec una mica, però crec que valdria la pena haver-ho tingut en compte.
Sí, bé, estem força d'acord, no?, amb matitzacions, no? És a dir, és veritat que les tapetes és de la bona fe, però poder no és el món de fer tot això, perquè d'alguna manera hem d'intentar buscar punts d'unió, de connexió, no buscar més discapància, perquè és veritat que no cal, és que no cal que comentem el que està passant allà a Matilla-Gaza. És una sangnia, és una matança, és un llocí, tot, quan li podem posar qualsevol nom perquè és així. Però ahir té això...
també haurien d'equilibrar una miqueta i dir també que també han passat altres coses allà hi ha hagut assassinats que inicien aquest conflicte hostatges que molts han desaparegut i ara s'han estat torturats allà dintre i tot això també he notat que aquí tampoc al carrer no hem sortit per això s'ha de sortir per tot per cas segur perquè allà és una matança i encara continua però no he vist en cap moment cap pencarta i jo el mateix no he sortit tampoc al manifestar-me
a favor dels que van, a favor en solidaritat, amb les famílies dels que van assassinar i els que estan encara, diguem personal, que els que estan segrestats i els que han mort dintre del segrest. I d'això no n'hem parlat. Per tant, com que veig que hi ha una discapància, per tant, no és que el fem més. Per tant, no ho fem. Per tant, jo crec que és la bona fe i sobretot en aquest moment que té gràcia. Imagina que arribem a arribar a aquest punt de pau i mira, precisament el que hem criticat més tots, encara critiquem-ho, que és el senyor Trump,
Poder és el senyor que haurà aconseguit això, que té nassos que ningú s'imaginava. Per tant, poder també, si això arriba a bon port, que ja ho veurem, poder entrar també de camió raïsta d'entrar, el criticarem igualment. En aquest aspecte sí, però als Estats Units les està fent molt grosses.
Estic d'acord, estic d'acord. Sí, però Europa, què ha fet Europa? No ha pogut fer res a Europa. Això és veritat. Ningú ha fet res, ni el xino, ni els turcs, ni Rússia. Bueno, serà el senyor Trump. Aviam com acaba, perquè també és poc d'ensenyar moltes vegades. Però sembla que va per aquí. Bé, doncs poder... No sé, algun berenal haurem de convidar. L'altre dia va llegir un article... Segura. Sí, sí. I deia que... Deia que...
que s'ha d'esperar, i que s'ha d'esperar un parell o tres d'anys. Perquè a Hamas ja li va bé, perquè estava molt malament, perquè Israel encara pot fer molts disbrats, perquè ningú et diu que Israel vagi matant selectivament els caps de Hamas. O sigui, si això passa, pot tornar a engegar tot, eh? Sí, sí, sí. És a dir, el drama que vivim és aquest. És a dir, una cosa és agafar els caps de Hamas,
i portar-los al tribunal de l'AIA i l'altre assassinar-los i hi ha molta diferència i si passa tot això pot tornar a engegar el conflicte i la paraula és intifada si tot comença amb una manifestació quatre cops de roc
quatre tiros de Kalashnikov, dos soldats iralians morts, i dos soldats iralians morts són 20.000 palestins morts, i tot comença així, vull dir que si volem la pau hem de cridar la pau, per això jo dic fem-ho la pau. O sigui, des d'un punt de publicitat...
S'ha de dir que la veritat, això és bo, des de Quatre Rius fins al mar, trobat des del punt de vista de Giona, és bo, la idea és molt bona. Però el que estem demanant, o sigui, no és un moment de fer, de jugar amb això, perquè no és un moment, perquè encara és un moment molt delicat, perquè molta gent s'ha ofès i perquè el que hem de fer són crides a la pau i a la convivència. I això, des del moment que ha engegat que tota una sèrie de gent
que coneixem fins i tot gent que ha donat suport a Guanyem Girona ara està en contra de Guanyem Girona doncs si això ha passat és que és desafortunat i que genera divisió i no pas unió jo estic en contra d'una cosa que has dit jo crec que sí que totes les festes es poden polititzar
perquè cridar la pau també és polititzar, però jo crec que hem de cridar la pau, o sigui, hem de cridar la pau, la concòrdia, el bon rotllo, i ha de ser una cosa... Però polititzes amb valors, no polititzes amb posicions. Ja t'entenc, no, no, exacte, això bipolaritza, vull dir que això genera bàndols, i no ha de generar bàndols, la Festa Major ha de generar un sol bàndol, i ha de portar coses, tal com deia, ho has dit tu, em sembla que ho hem dit tots, valors.
doncs valors però això genera divisió i per tant ja no genera valors perquè és tu contra jo i tots tenim raó i quan tothom té raó és que hi ha alguna cosa que falla al final les festes majors sempre hi ha elements sobretot temes de disseny dèiem al cas de Banyoles o Carnavals per exemple també on hem vist moltes polèmiques arran de cartells aquest és més sensible aquest és més delicat aquest és més delicat
Lo de Banyoles com a catòlic apostòlic i romà, ho vaig trobar superdivertit. Sí, perquè tenim sentit de l'humor. Jo vaig veure el famós cartell, el de Barcelona de la Mercè, que estava in situ allà, es podia veure, perquè era una carrossa física. Jo la vaig veure perquè aquell dia estava a Barcelona, hi vaig entrar perquè hi havia tots els gegants a dintre del pati de l'Ajuntament, i vaig veure la carrossa aquella que han fet, que diu, bueno, a més la gent es va queixar també del que he visbat a Barcelona, perquè simulava un retau, i vaig pensar, per cert, molt
divertit, això. També a vegades busquem allò que no n'hi ha. No, no, no. Però jo penso que això és diferent. Ara hi ha un punt de dubte que me'n genera, i no hi hauré un debat, és la llibertat d'expressió. I clar... Sí, però ho paga l'Ajuntament. No, no, sí, no. Això té una altra... Però en tot cas ho decideix la Comissió de Barracas formada per les entitats que tenen barraca de la Copa. Jo soc un històric, em sap greu dir-ho,
de la Comissió de la Copa. El primer any vam inventar els gots nosaltres, que igual que vam inventar un concurs de grups musicals amateurs, que això ja no es fa. En aquell moment érem els que érem. Per tant, la Comissió decideix amb el dissenyador en aquell moment de l'Ajuntament quin és el que ens agrada més
I tot això sortia també del que donaven les concessions de les begudes i tal, i en aquest sentit es compraven els gos, per tant, sí que d'alguna manera venia, diguem-ne, de l'activitat econòmica que es generava allà dintre amb els concessionaris de les begudes i tal. Per tant, diguem-ne que es fruit també d'una opinió generada. Per tant, clar, l'Ajuntament...
Té el paper que té, però això ve donat a la comissió segurament. I penso jo, i també, si hi ha llibertat d'expressió, tu que dius a la comissió, això no m'agrada. Clar, si l'Ajuntament hagués dit aquest got no, parlaríem de censura després. Per tant, jo no sé fins a quin punt també això... Ja estic d'acord amb Grinyola.
Però potser jo també és el que deia en Salvador, de potser abans haver fet una reflexió. No es tracta sempre de... Com a comissió jo ho presento i tu m'ho has d'acceptar perquè no sigui una censura. Doncs no, potser abans... Si mai guanya Aliança Catalana i posen en Hitler aquí xicant el braç, què haurem de fer? O guanya Vox i posem en Franco...
No ho sé. Clar, és molt relatiu, jo penso que és important que tots ho prenem a relacionar. Sí, sí, no sé què ho deia, si era Marina o ho deia aquest Lennariti, tothom té el dret a opinar. És respectable el dret a opinar, però no són respectables totes les opinions. En aquest cas, a mi em genera dubtes. Em genera dubtes de què...
És fruit d'una expressió, s'ha escollit, la gent ho ha presentat. Hi ha molta gent que s'ha ofert, sobretot amb la frase. També és una mica subliminal, no vull ara tampoc canviar d'opinió, però no ho sé, poder hem fet també un gran massa, no ho sé, tampoc vull dir ara jo. Jo fins a la Síndria, que al final la Síndria surt arrel de...
que no els deixaven exposar la seva bandera. Per tant, el símbol de la cintena té el seu encar. Com que també l'hem viscut, segurament ens podem sentir identificats, però la frase és d'extermini. Ja sé que no és el mateix, però jo que fa una part molts anys des de la Comissió de la Copa hi ha hagut gots i gots.
I hi ha hagut gots i gots, eh? I jo estava als jurats, eh? Que escollíem allà. I allà han passat i ningú ha dit res. I gots molt polititzats i també molt ofensius. Si fem un històric i miréssim, ostres, hi ha hagut de tot, eh? I molt divertits i molts de crear consciència, però hi ha hagut de tot, eh? Si fem un històric, no el primer, sinó els tres que heu, perquè sempre premiàvem tres, hi ha hagut de tot, eh? Vull dir que...
Jo a mi el tema de la frase sobre... No, no, que sí que sí. Vull dir que l'ha lligat amb el tema dels termini d'un poble, a mi això ja me trenca els esquemes. Però també em senten un cert dubte. També amb tot el tema de la guerra que hi ha ara a Palestina, Israel, Palestina, tot aquest conflicte que hi ha allà, també hem viscut aquestes últimes setmanes poder...
iniciatives molt mediàtiques, no?, tot el tema de la flotilla, tot això, demà tindrem aquí a la ràdio unes quatre rius a l'Adrià Plazas, que ha estat allà, que ha tornat i que ens explicarà demà una miqueta tot això com va anar des del punt de vista d'un gironi, també, no? No sé si estem podent amb aquesta dinàmica de voler...
portar-ho tot a per tot o volgués sempre anar un pas més endavant que el del costat per demostrar que jo el veig diferent de la flotilla perquè la flotilla ha anat bé per fer conscienciar el que està passant i ha estat bé perquè
Escolteu, hi ha molts conflictes, i el dia que hi ha una matança de 3 mil tothom se'n recorda, tothom se'n recorda dels Tutsis i els Hutus, ningú se'n recorda del Sudan del Sud, ningú se'n recorda de conflictes del Yemen, gairebé no ens en recordem del que està passant a Ucraïna, ens en recordem més dels drons que sobrevolen Polònia i que formen part de la guerra, però no parlem dels morts d'Ucraïna, per tant, jo defenso la flotilla...
en el sentit que ens ha fet estar pendents. D'acord que algú ha fet broma de la de Colau, però ostres, l'Adrià Plaça s'ha perdut 15 quilos, eh? El tanto, eh? Sí, sí, sí. El tanto, vull dir que aquesta gent en la talla... Exacte, hi ha gent ferma i gent jove, no? Jo crec que això servit, tal com diu en Bedó,
per posar demor a consciència, és com el tema del voltaciclista. Es poden queixar, però allò va estar a tot arreu. Per tant, es veia a tot arreu que hi havia gent que protestava. Per tant, era una manera també de visualitzar que la gent estava en contra del que estava passant allà. Per tant, pot emprenyar que l'organització i els ciclistes s'ho van passant malament? Sí. Però també, jo què sé, és una manera de visualitzar-ho. I l'esport és política?
sobretot si tens un equip no, no, no, és això a les seleccions nacionals a més a més estàs obligat a jugar a la teva selecció en el cas d'Espanya per tant és política com van dir que no era política fa riure el fullon va començar aquí i va estar bé perquè com a mínim la gent va estar pendent del que estava passant perquè estava morint 100, 200, 300 persones cada dia
i anar creixent però fixeu-vos si ha sigut important que el senyor, que no em recordo mai com es diu propietari de l'equip que està establert a Girona d'Israel i més dona suport al partit de Netanyahu a les eleccions ha canviat el nom de l'equip per tant sí que ha servit per alguna cosa sense viratitzar la gent serveix després després podríem matisar com es fa com no es fa
si s'ha d'admetre, si no s'ha d'admetre, jo crec que toca decidir menys i menys jo, perquè ara puc decidir, ara que li he vist el cul, puc dir el que s'ha de fer, si vingui a dir si s'havia d'expulsar o no s'havia d'expulsar, si s'havia d'admetre o no s'havia d'admetre, si s'havia de canviar el nom o no s'havia de canviar el nom, etc. Però jo només vull dir una cosa, mentre cap de l'equip prengués mal,
jo crec que les protestes ja van estar bé. Vull dir això, eh? Si algun animal hagués fet una animalada, no hauríem de parlar, però l'esport és política. Que ningú no s'enganya. Des del dia que el govern de Cuberten va fer... A més, totes les protestes han estat, almenys l'estat espanyol i Catalunya...
molt pacífica, aquí no ha passat mai res. Vull dir que, diguem-ne que encara abona més la civilitat i la consciència democràtica de la gent que protesta. Sí, sí, i ells com a organització havien de saber que passaria i havien de tenir-ho previst per a nivell d'organització. Però, òbviament, la tallada de volta ciclista o qualsevol altra activitat que hagués pogut passar s'ho valia pel que estava passant allà. Les imatges són, és que, bueno, parlant per a si mateixes, no?
Jo l'únic que em fa por avui escoltant que deien que l'acord aquest sembla que cap dels dos està prou content. I això em preocupa. És que és drac d'això. És que em preocupa, sí. A mi em preocupa, no? Perquè penses, bueno, si cap dels dos... No, no, no. Una vegada, el senyor Robert Brell vaig entrevistar i em va dir que sempre és millor un mal acord que un bon judici. Sí, sí, sí, sí.
i l'acord tothom ha de cedir i hem de perdre tots dos és que si un i guanya vol dir que l'altre hi perd però si hi perden tots dos vol dir que hi guanyen tothom doncs això espero ens hem despertat amb una notícia aquesta de l'acord de Pau
per la franja de Gaza, veurem també què passa els propers mesos, perquè evidentment això segur que tindrà recorregut. El que estem veient, però, arran de tot aquest conflicte que hi ha allà, i ho estem també veient a escala local, ara amb el got, és que això també serveix per polititzar a nivell local, i a nivell nacional, i a nivell estatal també, les posicions dels partits. Aquí els partits n'hi ha que hi estan més còmodes, n'hi ha que hi estan menys, n'hi ha que marquen més perfil, n'hi ha que marquen menys. Ara, arran del got, ho dèiem, això a la nota de premsa d'ahir de l'Ajuntament, hi havia declaracions de
d'Enquimaiats, Esquerra, guanyem de seguida i ha donat suport, Junts, tu Marta, que estàs amb Junts no, ens hem desmarcat sobretot per el tema aquest s'ha desmarcat, això és una cosa que anirem veient que no vol dir no estar d'acord amb el genocidi de Palestina, entenem ho estem veient amb la gestió del padró també aquí Girona mateix, està sortint guanyem dient una cosa, jutint una altra no sé si ja estem en precampanya quan som, aquí dos anys
Aquí l'any i mig gairebé. El maig del 27. El maig del 27, ostres. Però sempre estem en pre-campanya. Però ara ja podíem... Arran d'aquests conflictes, ara podíais començar a veure una miqueta... Partireu peres o què?
Tu vols que partim peres? No, no, perquè jo, no, no, ho dic estratègicament, recordo que hi havia una alcaldessa de Barcelona que havia pactat amb un alcalde de Barcelona d'Ara i l'alcalde de Barcelona d'Ara la va deixar penjada quasi un any abans de les eleccions. Sí, en Collboni amb la Colau, sí, sí.
Jo penso que des de dintre es pot fer molta feina, malgrat amb coses estiguis més d'acord o menys. En el cas del govern de la ciutat, evidentment, aquesta cançó d'un possible trencament, no és d'ara, ja fa temps que dura, però no s'ha produït, per tant, d'un moment que continua. Esquerra també està pendent d'aviam què passa amb en Puig-Tiós i quin rol juga i al final com s'acaben presentant.
I arran del got, són polèmiques que jo crec que anirem veient cada dia més, també. És una polèmica, el got ja hi és, com heu dit vosaltres, però... No sé, jo crec que...
ara hi ha eleccions quan toquen. I si no hi ha manera d'aprovar una cosa que és molt important, doncs convoquem. Però està tot el dia així qui pateix la ciutadania, que està, diguem-ne, governada en funció, parlo en general, en funció del tacticisme de les aliances o del moment determinat. Jo crec que està tot el dia, en general, no parlo de la ciutat, en general, ara...
Sembla que trenco, ara no trenco, el dia a dia es trenca. El funcionari que està sota que ha d'executar, a vegades no sap ni què ha d'executar. No sé, podria estar parlant i no acabo de concretar gaire el que vull dir. Vull dir que jo no, això està en precampanya. Sempre està en precampanya. Quan no són locals, són nacionals, són estatals, són europees, per tant, sempre toca.
Per tant, vol dir que si sempre estem només, aviam, aquest, canviarem, aquest s'ha cremat, posem l'altre, però no, que marxi un any abans. Tot això para la maquinària diària, que és la de resoldre problemes importants que tenen les poblacions en general. Per tant, ens ho hem de fer mirar, però clar, jo ho parlo aquí, però llavors cadascú fa el que li interessa. Però crec que està pendent ja, dintre dos anys, les eleccions, i està passant, perquè, a veure...
en comunicació política cada vegada més la campanya electoral comença l'endemà de les eleccions vivim a Girona i hi ha coses que es poden explicar altres que no però d'alguna manera estem en plan campanya, és veritat tu veus el que havies fet política molts anys al punt ho veus diferent ara que abans això o no? doncs igual tu has viscut èpoques de majories però hi ha alguna cosa que ha canviat abans no hi havia pactes abans
Tu sabies que a Salt hi havia, governava en Xavier Coromines, que a Olot guardava en Pere Macias, i que a Girona governava en Quim Nadal, i sabies qui era l'alcalde... I a Catalunya en Pujol. I a Espanya en Felipe González. Punta. I tenia majoria absoluta, o l'ASNAR, i tenia majoria absoluta, i les coses, allò, és... Saps allò? Era, com ho deien abans, era com una pisonadora, no? Vull dir que passava i...
un mono militari i ara hi ha pacte i no estem acostumats a pactar no estem acostumats a pactar i perdoneu que tirin enrere això això és la demostració
això vull dir, el del got és la demostració d'aquesta incapacitat a debatre a comentar i a fer pactes és a dir, el got com a cosa publicitària és fantàstica perquè ja ho he dit abans és desafortunat políticament però es podria haver trobat un entremig però que la festa major és pau
Doncs fem-ho. I es podia haver trobat alguna cosa divertida, perquè a vegades la manca de política, de pacte, la manca de governar en coalició, de fer les coses en coalició, de el que ha comentat ara que tothom hi perd i tothom està descontent, és que tothom hi ha de perdre. El que no pot ser és que jo dic això i jo vull guanyar. Doncs no va pas així, és això.
I ha de guanyar per guanyar i tothom ha de cedir una mica. I l'únic cosa bona d'ara és que la gent podria s'haurà d'acostumar a pensar que sempre has de pactar. Els teus principis són aquests...
però no no vaig aquí ho he pensat m'ha passat poc perquè no és meva la frase és precisament jueva diu que allà tothom els jueus sempre arriben amb la seva opinió i sempre dos jueus arriben amb la seva opinió o dues persones han d'arribar amb la seva opinió i han de marxar en tres
La teva, la meva i la nostra. I això és el que la gent s'hauria de començar a acostumar. Que sempre has de marxar amb una opinió nova, que és l'opinió de tothom. I això és el que no estem acostumats. Ningú vol baixar del burro, doncs ens hem d'acostumar a baixar del burro. De fet, el cas de Girona és un cas dels pocs governs ara mateix, on hi ha una majoria.
estable, perquè ja portem dos anys i mig per tant, escolta, jo crec que ho podem dir que és estable ni la Generalitat, ni l'Estat ni l'Ajuntament com Barcelona, per exemple, vull dir que serà cada vegada més difícil, per tant, dins d'aquesta estabilitat, no sé si és inevitable que cada partit vulgui marcar el seu perfil, perquè al final el que deies tu també, Salvador, vull dir, s'ha de baixar del burro, però ningú vol semblar que és ell el que baixa, perquè després de ganes al seu electorat això és...
És que el problema dels electorats, mira, és això que la gent ha de dir, és que vam dir que faries això a la campanya electoral, però és que no tinc majoria absoluta. És que només li pots fer retrets als de les majories absolutes.
Dic, escolti, ha passat el 50% del que volíem passar. Governem 3 i ha passat el 50%. Està molt content, perquè no normal seria que passés un 33, un 33 i un 33. Encara hi hagi proporcions diferents. Tothom hauria de passar amb la mateixa proporció. La gent, si no entén que hi ha proporcions i que hi ha punts en comú, tirem endavant els punts en comú, però el que no podem fer és passar la nostra. I perdoneu que insisteixo, però és que...
Hem d'aprendre que s'ha de pactar. Quan arribes a una negociació saps que hi deixaràs alguna cosa, no saps que hi deixaràs. És que quan vas a comprar pagues? Si arribes a un pacte i governes en coalició, també s'ha de saber governar en coalició. Perquè es pot produir dos partits, dos governs. A nivell de l'estat ho tenim claríssim. Tens Podem per un cantó...
i les altres per una altra i es posen d'acord en poques coses per tant és com dos governs una declaració d'un ministre d'un color polític això tampoc pot ser i això perquè no estem acostumats almenys a nivell estatal perquè a vegades també són com molt com deies tu tu pots tenir aquests principis aquí l'altre els té aquí i llavors sempre s'ha d'intentar arribar a aquest acord però és més complicat si estàs dintre d'uns
però no l'has pactat, tira'm endavant tots plegats el que no pot ser és que no això és el meu negociat i això està passant però sí que coses a vegades cedeixes o no cedeixes però costa pot arribar a costar perquè potser hi ha línies vermelles que es diu això que les línies vermelles
Tornant al cas de Girona, per exemple, l'altre dia vam veure un exemple, van presentar les ordenances fiscals de 2026 on es va anunciar que es congelen impostos, es congela IBI, es congela IAE, tots aquests impostos no pujaran.
i això, que són mesures que tradicionalment es defensen més des de la dreta, per dir-ho així, per anar a etiquetes, doncs l'altre dia qui ho estava anunciant era el govern, que és tripartit, però els dos regidors que ho anunciaven eren de guanyar tots dos.
Que, bueno, no sé fins a quin punt, per exemple, les ordenances són un exemple d'això que estem dient, i una de les mesures estrella també, en el cas de les escombraries, doncs, per exemple, qui ho ha fet bé pagarà menys, l'any que ve, qui ho ha fet malament pagarà força més. Això hi esteu d'acord?
Jo crec que sí. Jo crec que sí. Sí, sí. Perquè, home, ha d'haver també un plus, sempre i quan es faci ben fet i tal, que el que està fent bé les coses no és el mateix que el que està fent malament les coses. Per tant, sí, també és una mena també de... De incentivar i de motivar. Exactament. Jo no ho trobo malament. Sí, no per...
l'esforç, que no és esforç, que fem alguns per fer-ho bé, sinó pel fet que fer-ho malament comporta molt malament. Quan pagues una cosa, si la pagues en un mes, te paga un 5%. Si pagues més retard, tens un recàrrec. És que seria portat, diguem-ne, aquesta filósofa ja portada en aquest tema. Tu si passes de pagar un impost, tindràs un recàrrec. I les multes et fan el 50% si pagues de seguida, tant com dius tu. Per tant, jo ho trobo bé.
jo també, de fet és això de fet ja el que no estic d'acord és baixar els impostos jo sé que tothom li empipa però jo congelar i és baixar els impostos això perquè hi ha hagut una inflació això és baixar impostos
Jo soc dels que defensa els impostos i que defensa els impostos proporcionals d'acord amb la renda, i ja ho sé que podem anar en contra, però jo crec que els impostos per fer coses. Jo tota aquesta gent que després... Jo el que estic en contra són els impostos indirectes, que són els més injustos. Jo crec que la gent ha de pagar en proporció de la renda i que s'ha de pagar.
I perquè jo vull que els carrers estiguin bé, que les vores siguin amples, que hi hagi arbres, i ho vull tot bé. I soc un defensor dels impostos. Però llavors has de veure que et retornen, no? Perquè és com l'anunci aquell. Bueno, però ja estic dient això que et retornin. Exacte, l'anunci aquell, que a mi em fa una mica de riure l'anunci a nivell nacional, a nivell espanyol.
que diu que les impostos té, que te tornen, i clar, jo en el cas de Girona no em puc queixar, però en el cas d'Espanya no sé quina em retorna a mi, vull dir que cada vegada que el veig em ve una mica de fart de riure, sincerament. Cada vegada que el veig penso, de veritat. Jo, per exemple, hi ha voreres aquí que avui m'he entremancat amb una vorera. Per què? Perquè s'han d'arreglar les voreres i no es revisen. Abans, i...
És que jo de fet venia a dir una cosa, jo crec que un dels problemes a l'Ajuntament de Girona és que ningú, ningú de l'equip de govern, ningú, absolutament ningú i potser de l'oposició tampoc, fa carrer. Fer carrer vol dir...
el que feien els periodistes abans un no si vols poso tres noms un es diu Quim l'altre es diu Gemma i l'altre es diu Lluc no fan carrer perquè no els trobo jo em faig molt i trobo molta gent fer carrer vol dir vaig a un lloc ballo un d'allò
I s'arregla. Hi hauria d'haver una brigada municipal d'intervenció ràpida que ho fes abans veiera. Hi ha tota una sèrie de coses que si fas carrer observes més els problemes de la ciutat que pas si t'estàs en un despatx i només et funciona i només te n'enteres a cops de Twitter que moltes vegades a cops de Twitter es diuen disbarats de l'alçada d'un campanar.
Fer carrer vol dir això, fixar-te'n a les instal·lacions del GEC cada dia, jo estic parlant amb el president del GEC, i tu si hi vas, veus el que passa, no serveix que et truquin i diuen hi ha un problema, però si tu hi vas cada dia, ho saps, i doncs això. Sí, però jo no sé, sí. Hi ha coses que són ideològiques, això de les terres, això, són ideològiques, les discutiria, jo les discutiria tècnicament, o discutim tècnicament o callem.
Perquè hi ha molta gent que opina sense tenir d'allò. Tècnicament, per què són dolentes aquestes hierbes? Doncs perquè estan aixecant, poden fer malbé el paviment, perquè modifiquen el paviment. Això ho pots dir. Si ho dius així, t'escoltaré. Però segons què dius, doncs no ets d'escoltar. I el que ha de fer l'Ajuntament és no escoltar segons quines opinions, que dius que tampoc s'ha d'escoltar, eh?
Però fer carrer és essencial en totes les polítiques, sobretot en la política municipal. Voltar, i ja ho sé que a vegades trobaràs aquesta senyora que està passant per aquí davant, que et fotrà la ta barra, però potser et dirà alguna cosa interessant i ella estarà contenta que tu l'hagis escoltat. Però no es fa carrer. No se'n fa. Ni al propi barri.
Jo crec que sí. Jo dic que no. Jo crec que sí. No, no, ho dic objectivament. Ja, ja, bueno, tu ho dius objectivament. Jo crec que, a veure, dintre la mesura que s'entén que es pot fer, si no ets el senyor Guim Nadal que pots passejar tot el dia perquè tenies tota una majoria i tota una gent al darrere. No, però també ho pots fer. Sí, perquè també has de treballar. I ho feies sense mòbil, eh?
És que hi ha mòbil per treballar, eh? No sé si ha ajudat o dificultat, en tot cas. Exacte, en tot cas. Ahir, per exemple, tenim en aquesta taula, es va estrenar la tertúlia l'Anna Pegans, exalcaldessa, i ella explicava com va haver un moment que parlaven del fil directe, de l'alcalde Respon, i aquests programes així, que la gent trucava i deia tal, i ella diu jo que agafava l'endemà i agafava... Pepe Guerrero el trucava i deia, escolta, s'ha d'arreglar això, i es podia o no es podia, però hi havia una facilitat d'execució.
avui en dia això és més complicat i això la mateixa Ana Pagans ho reconeixia aquí o ho reconeix també el mateix Quim Nadal també ho ha reconegut que avui en dia això és més complicat perquè evidentment els procediments són diferents dels de fa un temps estem parlant d'una ciutat també de 100.000 habitants és diferent que la ciutat de 70.000 de fa 30 anys eren 78.000 llavors
és més complicat, avui també aquesta política més... Funcionaria a nivell burocràtic, no? Més de carrer, em refereixo, és diferent que carrer, amb una ciutat que s'acabava al Güell, per entendre'ns-ho. Però després traspassar-ho... No cal dir que és important, sense entrar a jutjar, perquè hem d'anar menys de judici per dir si es fa o no, a nivell de l'Ajuntament. Però com a teoria i pràctica sí que és bo. Per exemple, jo a nivell d'ell ho practico. Jo faig molt de despatx.
Però passegem molt, passejo molt. Per què? Perquè ja hi ha tot un sistema de funcionament. Però tu has de comprovar que tot allò funciona. I gent que també se vingui a adreçar-te. Quan només fas servir els canals habituals, et ve filtrat. I et ve opinat. I em sembla bé, perquè, ojo, si no et fies d'aquella estructura, l'has de canviar. Però dit això, jo vull comprovar-ho. I vull parlar amb la gent quan té un problema. I, per tant, jo ho faig. I treus el nas. I moltes vegades, quan un soci havia queixat-se d'una cosa...
Moltes vegades jo ja sé de què es queixarà, perquè sé que allò que es queixarà és un problema que té difícil solució, però jo ja ho sé, perquè està pitjat i has parlat. Per tant, el contacte amb la gent... A més, passa una cosa, que també la gent se'n dona compte que et preocupes, encara que no diguis res perquè no donis una solució, et preocupes. Per tant, jo a nivell de cul, jo no parlo de l'Ajuntament perquè no tinc la més de judici per dir-ho, el que diu en Sabada, no ho sé.
Però a nivell de GEC sí que ho fem. Per què? Perquè és una manera d'aprendre pols. Sí que hi ha una estructura de tècnics, de queixes, de control de qualitat interna, els caps d'àrea, tot això funciona, hi passen informes, fem reunions setmanals, però a banda d'això, jo trepitxo que res.
Jo penso que potser sí que al començament, potser per situar-se tots, però jo me'ls trobo, sincerament, i penso que no volten. Si ho comparem, tal com deies tu, al nivell del senyor Nadal en el seu temps, t'ho puc posar d'acord, però la resta... Jo el faré segurament pel cas de la Gemma, que és la que tinc més controlada, però...
Dos exemples que són un. Per desgràcia, jo he vingut a peu. Jo també. Jo visc a Montjuïc. I jo vaig a tot arreu a Montjuïc. Ai, a tot arreu a peu. Ara fa poc vaig al Trueta a fer alguna visita i vaig a peu.
Vas al Trueta, arribes a Sant Pont, el que dèiem Sant Pont és el Carrefour, i a partir d'allà ja no pots arribar a peu, tens problemes per arribar a peu fins al Trueta, perquè no hi ha voreres, no hi ha un sistema pedestre per arribar-hi bé. Molt bé. Fa un any vaig haver de fer la ruta inversa. Vaig anar al Trueta i després, al cap d'uns dies, vaig haver d'anar al cementiri. I també vaig anar a peu.
De Montjuï que se mantini? Sí, sí, sí. Bueno, faig una parada a fer un cafè i tu continuo. Tu estrenàs la pista de la Tisla. Jo crec que sí. Jo faig cada dia 10-12 quilòmetres a peu. I aprofito quan vaig a peu per parlar aquestes coses. Per això dic que es pot fer gestió parlant, perquè avui ho he fet. I...
Com vas a mantenir? Doncs arriba un moment al carrer del Carme que tot va bé, però arriba un moment que no saps per quin costat has de passar perquè a tots dos costats hi ha impediment. És a dir, les rutes pedestres a grans serveis de la ciutat hi haurien de ser sempre i s'haurien de prioritzar no per sobre de l'automòbil, sinó igual, perquè hi ha d'arribar l'autobús, evidentment.
si pló, evidentment, que agafo l'autostingladors, ja me'n recordo mai quina... El Sabatiri no hi arribes bé? A peu no, clar. No, no, no. No s'hi arriba bé, home, ja t'he dit. No ho has fet. Sí que ho he fet. No, perquè sabries que no, perquè ho he fet fa poc.
Perquè resulta que si vas pel costat dret, està tancat, queda tancada la xarxa i has de saltar la tanca, que hi ha cotxes aparcats allà, que és al costat del riu. I si vas per l'altre costat, quasi arribar al polígon industrial. Just el tros aquell del costat del riu, i si vas per l'altre costat vas bé, que vas que hi ha canvies, que hi ha obvies i tot això, i a partir d'allà has de travessar... Ah, doncs et refereixes quan ja arribes al carrer del Carme.
Si la gent fes la ciutat a peu, que és el que jo estic reivindicant a peu, fer carrer vull dir això, sabrien que hi ha una sèrie de problemes que s'han de resoldre. Més preguntes, més coses. Jo agafo l'autobús. Tinc dues targetes. Tinc el carnet del Girona i n'hi tinc una a la cartera normal.
per com vaig als puestos. Hi ha dies que et perds tres autobusos. Tres. I passa cada quart, en el meu cas. Tres. Tres. I és molt. Si algú, perquè fes l'autobús, de tant en tant veuria aquests problemes. La gent es queixa, el que passa que a vegades la gent quan es queixa, clar, jo aquí tinc la sort de tenir aquest micro i poder-ho dir, i no t'exaltes, però és que hi ha gent que després acaba exaltant-se i acaba fent aquelles coses que no ens agraden a ningú que...
que la gent insulta i tot això no cal però també estaria bé que algú t'escoltés doncs això fer carrer vull dir això però no agafar el d'entara en tant agafar-lo habitualment i anar a peu i si vas a peu per exemple avui m'he entrabancat amb un d'allò que hi havia un forat al mig de la vorera i després ara el que deia l'Anna Pagans
Abans, clar, què passa? Hi havia una brigada municipal molt potent i ara moltes coses d'aquestes s'han externalitzat. A mi em val de molt que l'Ajuntament vulgui tornar a tenir serveis perquè s'intervé més ràpid i va més ràpid. No és que hi ha menys eficiència perquè les empreses privades... Bé, després ja veiem el que va passar amb algunes empreses privades que sempre hi ha algú que se n'aprofita.
Si l'Ajuntament controla tots aquests serveis és més fàcil l'intervenció rápida. Tens una brigada municipal molt potent, que les coses grosses ja faràs una licitació, però tens coses petites que les pot anar fent la brigada i la brigada pot anar voltant tot el dia i anar canviant voreres. Ara em truca un veí de la Font de la Pòlvora, un veí de Vila Roja, o uns veïns de Sant Eugèni, on sigui, de Sant Narcís...
És més fàcil arreglar-ho des d'un procés d'intervenció ràpida. Però tu creus que això no es fa?
Sí, tu potser ara has ensopegat les tres coses, però jo entenc que aquesta pobra gent de la brigada no paren. Vull dir que segurament han d'estar arreglant coses, no? Però jo dic que falta una brigada amb el més potent. Esclar, i l'altre vol el castell arreglat i l'altre vol... No, el castell arreglat. No, vols anar al castell de Montjuïc? Es va fer un pla especial de la Devesa a petició de l'alcalde actual quan estava a l'oposició. Del grup que llavors es deia la CUP.
Es va fer un pla especial. Fer la d'Avesa, segons el pla especial, no sé quants milions val. Ara, vaig publicar un reportatge. Tu t'hauràs de recordar perquè era plena d'allò. No sé, val 70 o 80 milions, o 90 milions, o 100 milions. Una bestiesa. Una bestiesa. O Castelló Montjuïc.
només el que una cosa es pot fer és anar el netejant. Perquè el Rafel riu tant del pla especial de l'adversa. Estem parlant que Girona no és una ciutat... Deixem-me reivindicar, perquè sembla que estàs bunt d'acabar. Jo vull reivindicar com... Jo faig molt de carrer, jo, des de la Covid, que no condueixo. El cotxe està mort. Per tant, faig bus...
carrer i si està molt cansat ha agafat un taxi perquè es noti i puntualment ha agafat un cotxe perquè feia un viatget llarg però 3 o 4 vegades des de la Covid dit això dic que com a persona que trepitja carrer i vorer jo el que voldria reivindicar i ara que ja ha fet anys és que
No es poden compartir espais amb altres elements. És a dir, la calzada és pels cotxes, la voleria és pels peatons. Si s'ha de compartir amb patinets i amb bicicletes amb línies, jo ja gran, jo m'he despistat moltes vegades. Jo et vull anar caminant i pensar, no, és que això és un carril pels patins. I a vegades fan...
El carril, pels bicicletes, passa allà a Sant Eugènia, a la dreta. I el dels peatons, el que està tocant al carrer. És veritat que fan obres. Per tant, hem de pensar que... Totalment d'acord amb tu. El primer usuari de la ciutat és el peató. I després venen els altres. Però el compartir espais, per exemple l'escalèstic, que es va crear fa molts anys allà a sota les vies, no sé com ha passat alguna cosa, aparcament, bicicletes de peatons...
jo hi passo 25 vegades 25 vegades al dia jo hi passo jo vaig amb por jo més una vegada jo he anat ja per molts carrers que s'ha de compartir i quasi m'empaiten perquè a vegades vas despistat, ja tens una edat i jo no vaig anar a terra, jo vaig per la vorera que és el meu espai de seguretat i tenim, no, aviam això és la bicicleta no
no poden compartir. Per tant, si els patinets i bicicletes no tenen espais per a ells, ho sento molt. Han d'anar per la calçada. Penso com tu. No, no, jo també. Vull afegir una cosa. Un patinet elèctric és un vehicle motor. Tots que se li aplica la llei de trànsit. I dos. Aquí va sortir una sentència, es va aprovar que anessin amb casc, i va sortir una sentència que va dir que no, que havien d'anar sense casc, que és una de les coses que no entens. No, no, a més a més, és un vehicle motor. Si apliques la llei de trànsit i s'ha acabat... Jo he vist un patinet.
a la rotonda de Països Catalans un senyor amb el nano a sobre fent la rotonda i cada vegada és més habitual veure patinets amb gent mirant el mòbil amb el patinet mirant el mòbil aquella persona li han de treure la patria potestat és una responsable a Alemanya vaig anar a Múnica i a Borera
Bicicletes i calçades. En tot cas, ho deixem nosaltres ara aquí, de tema de la brigada, evidentment, hi ha una brigada forta, però segurament l'increment de la ciutat podria sobrepassar l'increment de la brigada, per anar a rebre totes aquestes coses. Però, bueno, debat molt interessant el que hem anat tinguent, que hem anat una miqueta d'un tema a l'altre, però el que ha sigut interessant, Francesca Iguela, Marta Cullells, Bodo Bersi Arbós, moltes gràcies i a tots vosaltres, us esperem altra vegada, aquí una tertúlia de Girona FM, demà de 11 amb en Jordi Grau.
Gràcies.