.
Hola, bon dia. Entrem en temps de Tertúbia Girona FM
quan passen 8 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de setembre,
l'endemà de la Diada Nacional,
i per parlar de la Diada Nacional, de la ciutat i el que ells vulguin,
tenim avui 3 convidats que m'agradaria saludar.
Senyor Joan Miró, molt bon dia.
Bon dia del demà.
Molt bon, del demà, exacte.
I demà també bon dia.
Com ha provat aquest estiu, que ja que és la primera Tertúbia,
ara estem fent allò de preguntar com ha anat una mica l'estiu.
He tingut algun problema. No he pogut estrenar l'Abric.
Home, seria poc convenient que en ple agost hagués estrenat l'Abric.
I he hagut de guardar els esquís, sense estrenar-los.
Veu que bé.
Té una facultat, el senyor Miró, de desconcertar-me sempre amb les seves respostes.
Això no ho puc pas negar-ho. Bon dia, Martí Terés, què tal?
Molt bon dia.
No li pregunto ni pels esquís ni per l'Abric perquè hem tingut un agost, diguem-ne, amb força calor,
amb una mica de pluja el mes de juliol, però ha estat un agost d'aquells que hem parlat poc d'aigua perquè n'hi havia
i hem parlat poc de foc perquè el vèiem lluny, diguem-ne.
Sí, afortunadament aquesta vegada hem passat lleuger, no?, tant en un tema com en l'altre.
Estàvem bastant acostumats, no?, als últims estius a situacions de sequera, restriccions d'aigua.
Afortunadament, doncs, ara no ens trobem en aquesta situació, tot i que això no vol dir que no ens hagi de seguir preocupant, eh?
Jo crec que ens hauria de seguir preocupant i molt perquè un dia o altre tornarà a passar que tindrem foc i sobretot tindrem manca d'aigua.
Germà Capdevila, tercera pota d'aquesta tertúlia, molt bon dia, què tal?
Germà?
Germà Capdevila no el tenim avui aquí en directe, sinó que està a Barcelona per qüestions, diguem-ne, de feina
i fins ara estàvem parlant amb ell, però sembla que hi ha algun petit problema,
en tot cas intentarem resoldre'l
i continuem nosaltres a la tertúlia.
Jo us preguntava per l'estiu perquè
és veritat que hi ha hagut, diguem-ne, efectes noticiables, però ha donat l'impresió que aquest estiu
a Girona ha baixat una mica, sap que s'ha continuat a parlar una miqueta de residus, però no,
però no tant com abans de les vacances
i en certa manera, diguem-ne, ha estat un estiu que ha passat.
Hi ha hagut gent, s'ha vist gent, no sé com l'heu vist vosaltres.
Martí?
Depèn des del punt de vista que ho analitzem, però diríem que potser ha estat l'últim estiu
de tranquil·litat en el cicle polític local, m'imagino, és a dir que ha estat una pausa
per agafar energia i a partir d'ara ja comença els ulls posats en les properes eleccions municipals
per part de molts grups que estan a l'Ajuntament, és a dir que estem a menys de dos anys de les properes eleccions,
això vol dir que ara pràcticament ja tot el que es faci és amb la vista posada allò que pugui passar en aquell moment.
I evidentment això afecta a moltes qüestions quotidianes, no?,
aprendre bé el pols de la ciutat en relació, doncs, a això, a temes que comentaves, no?,
com el tema dels residus, el tema de l'aigua, bé, tot un seguit de qüestions que evidentment es farà bé
d'aprendre el pols i veure, doncs, com poden afectar, doncs, això, les properes eleccions.
Tornem a fer una prova, no sé si ens sent, germà.
Sí, sí, jo us escolto perfectament.
Val, és que quan t'hem donat entrada l'altra vegada no ens havies respost i ens pensàvem que teníem algun problema tècnic.
Primer de tot, gràcies per ser-hi, els hi he preguntat en en Martí i en en Joan com havia anat l'estiu o com l'havíem vist,
dèiem que era un estiu que s'ha parlat poc d'aigua perquè en teníem i que s'ha parlat poc de foc
perquè el foc ha afectat i molt altres punts de la península però que, en certa manera, aquesta vegada, diguem-ne, no ha estat...
Jo us estava sentint, jo us estava sentint, bon dia.
Bon dia.
Sí, no, jo crec que, com deia en Martí, hem tingut sol. Bon dia, em sentiu?
Sí, sí, te sentim, germà.
Te sentiu?
Sí, te sentim, germà, te sentim.
Sí, que us deia que, evidentment, hem tingut un estiu que ens ha donat una mica de treva
però els senyals són, evidentment, preocupants i el que no ho podem fer és relaxar-nos.
Exactament el mateix que deia en Martí, en Martí Terés.
Tu com ho veus? Ja estem amb Joan, estem, Joan, germà els dos.
Martí deia que estàvem ja en un moment en què, de manera inevitable, segurament potser deixarem passar les fires
però que ja tot es mirarà amb clau local, amb el pensament posat a les properes eleccions municipals
que arribaran ja falten menys de dos anys. De fet, falten uns quants mesos menys.
Em sembla que en germà no ens acaba d'escoltar i és complicat mantenir una...
Sí, sí, no, no, us escolto, us escolto, Jordi. No sabíem si m'ho demanaves a mi o...
Sí, sí, t'ho preguntava tu, t'ho preguntava tu, germà.
Sí, no deixa de ser... A mi estic d'acord amb el que deia en Martí, que és evident que s'ha acabat la pau
i ara comencem un altre cicle electoral, però a mi no em deixa de provocar sempre un cert malestar
aquesta campanya permanent, perquè falten dos anys per les eleccions.
És mig mandat, però inevitablement tots, tant el govern com els partits de l'oposició,
estaran ja amb la mente posada en les properes eleccions municipals.
És una miqueta això, no, Joan? 20 mesos queden?
Jo fa molts anys deia que les campanyes duren 4 anys, però són 4 anys d'accions de govern o d'oposició.
Això ha passat constantment, l'únic que l'ambient polític ha anat derivant més aviat cap a la baralla
i l'insult, et dóna la impressió. No sé si guanyarien un concurs d'oratòria als nostres polítics actuals,
però sí que guanyarien un concurs de com atabalar, com insultar a l'adversari.
La setmana passada ja hi havia una manifestació pre-electoral aquí a Girona.
Vaig veure uns que comencen amb B baixa, que es manifestaven amb automòbil.
Contra la zona de baixes emissions.
Contra la zona de baixes emissions.
Per aquest que va de color verd, eh? Penso que et refereixes.
I que devien venir de la zona de Girona Est.
No ho sé exactament.
Crec que sí, que venien d'allà perquè passaven pel carrer del Carme, eh?
No més ho dic per això, eh?
Sí, sí, sí.
Jo els vaig veure pel carrer Barcelona.
Automobilitzats, eh?
Però...
Diguem-ne que...
certament a Girona hi ha hagut tranquil·litat, però no a la resta del país.
L'Estat ha estat molt animat, acusant-se tots uns dels altres del foc i no recordant què és el que havien de fer abans per evitar que hi hagués el foc.
Perquè jo recordo els pagesos que em deien que per combatre el foc s'ha de preveure abans.
Però la deliva de l'agricultura ha fet oblidar els tallafocs, eh?
Recordo això, algun pagesos dir, no, no, el foc està cremant.
Bé, que cremi fins que arribi de la carena i allà el pararem.
Però no... no és el que hem vist aquest estiu.
Bé, bàsicament també perquè, diguem-ne, evolucionant molt les tècniques d'extinció
i, diguem-ne, durant un temps es van oblidar totes aquelles coses que, diguem-ne,
que quan no hi havia bombers formalment es feien, diguem-ne, en els boscos.
També és veritat que tenim més boscos que mai.
Això algú ho va dir i algú, en certa manera, em va fer mofa,
però el problema de tenir més boscos que mai no és necessàriament una virtut,
perquè vol dir que s'han perdut moltes terres conreades i, per tant, que hi ha molts més problemes, no?
Diguem-ho d'una altra manera.
has de tenir boscos i ramats de cabres.
Sí.
No, no, i s'han de conservar les pastures perquè tenen també la seva funció ecològica, no?
I, lògicament, allò, aquella frase tan coneguda, no?,
que és que els focs s'apaguen a l'hivern i, per tant,
que s'ha d'anar combinant les diferents accions de prevenció i tal.
Quan estava a l'Ajuntament, per exemple, una de les qüestions que tenien relació amb la meva àrea
era l'Associació de Defensa Forestal, en la qual l'Ajuntament hi té un representant a la Junta
i intentàvem, doncs, tenir-hi una bona coordinació per fer feina.
Però amb què es troben les ADFs, per exemple, no?
Doncs que hi ha molts propietaris de bosc que ni tan sols saben que són propietaris d'un tros de bosc.
És a dir, tenim el bosc en mans privades majoritàriament.
Aquí, en el cas de Girona, jo el primer que vaig preguntar és quants boscos municipals hi ha.
N'hi ha poquets.
La gran part de massa forestal en el terme municipal de Girona,
que agafa fins al Puig de Sant Miquel i, per tant, té gairebé la meitat del municipi
a dintre de les Gavarres, quant a superfície,
doncs són propietaris privats.
I aquests propietaris privats sovint no saben ni què són,
perquè potser era una propietat que era del Besavi,
que han anat passant d'hereus, que no s'han arreglat els papers,
que no sé quants hereus hi ha d'aquella finca,
i, per tant, quan l'ADF anava a buscar propietaris per dir-los
que us podem gestionar unes ajudes per fer neteja el sotabós,
perquè hi passi un ramat de cabres que llogarem entre tots,
el que sigui, perquè vam parlar amb la Fundació Pau Costa,
que tenen un projecte, justament, de ramats de foc,
coses molt xules, però és que no trobes ni tan sols els propietaris,
perquè, realment, com que ha perdut interès econòmic,
si fossin habitatges al centre de Girona, tothom sabria
si té un habitatge o no, i, en canvi, d'un bosc,
hi ha gent que ni tan sols ho sap,
però que ho sap i no fa res, perquè, lògicament,
no té cap mena de rendiment econòmic.
Per tant, és un peix que es mossega la cua,
i això va en detriment de la mala qualitat dels nostres boscos,
que no es gestionen, que no se'n fa un aprofitament econòmic,
i que, per tant, són més susceptibles
que s'hi generi un bosc i un foc,
i, per tant, la feina que es feia, bàsicament,
era fer algunes franges,
mantenir les pistes en bon estat,
perquè el dia que hi puguin passar els camions dels bombers
hi puguin passar i circular,
senyalitzar-les, és a dir, que sí que es feia molta feina,
però les gavarres fan patir,
perquè tothom ho diu,
i és molt probable que algun dia o altre
algun foc, doncs, les pugui afectar.
En aquell dia veurem si tot això
haurà servint per alguna cosa.
Les gavarres fan patir, eh, germà?
Sí, a mi em sembla important
el que estava explicant en Joan,
i a mi penso que és un tema
d'acceptar que Catalunya
al segle XXI és diferent,
així com hem d'acceptar
que demogràficament el país és un altre,
el territori rural,
el territori de Catalunya també és un altre,
ja no és un territori de cultivos,
sinó que és un territori de boscos,
i això és una realitat
que hem d'acceptar
i adaptar-nos a tot nivell
per gestionar-ho,
perquè és la realitat que no la canviarem.
Acaba de dir també,
aquest és un tema, diguem-ne,
que es treballa,
que nosaltres tenim un bon equip,
nosaltres dic,
me'n refereixo al país,
té un bon equip de prevenció
i extinció d'incendis,
però és evident
que tenim boscos mediterranis
i sabem que aquest any,
diguem-ne,
en certa manera hem passat l'uix,
deixeu-me'l dir així,
però que hi haurà un any
que no serà així
i que això se'ns ha alertat.
Però ara, en Germà d'aix,
hi ha una cosa
que també volia dir,
perquè diu,
estem canviant, no?
I estem canviant tant
que ja som
d'aquells 6 milions
de l'època pujoliana
ja som 8 milions
i 100 mil persones
i el govern,
la consellera de Pàneca
hi va parlar
de que s'ha de treballar
en el mar de la Catalunya
els 10 milions,
abans han de venir els 9 milions,
però és evident
que tal com van les coses,
en 10 o 12 anys
es podria arribar a assolir
aquesta fita.
Estem preparats,
diguem-ne,
me'n refereixo ara ja
a institucions,
però sobretot
en el tema dels serveis,
estem preparats,
diguem-ne,
per assumir-ho,
és un tema
que és delicat,
que és delicat
perquè és molt fàcil,
diguem-ne,
entrar
i parlar
de la gent que ve,
no estem parlant això,
estem parlant
d'un creixement exponencial
que alguns diuen
que necessitem,
però que altres
pateixen
perquè si es creix
en població
s'hauria de créixer
en nombre de serveis.
Bé,
i jo crec que hi ha
una qüestió prèvia
que és que s'hauria de créixer
en habitatge,
és a dir,
al final hi ha una crisi
d'habitatge
per què?
Bàsicament
perquè la població
ha augmentat,
d'aquells 6 milions famosos
de l'època d'en Pujol
als pràcticament 8
que estem ara
i en canvi
el parc d'habitatge
no ha augmentat
en aquesta proporció
i a més a més
hi ha hagut
un fenomen més social
que és que
jo, no ho sé,
quan jo era petit
a casa
érem 6,
7
quan hi havia el meu avi,
per tant 7
en un pis
de 100 metres quadrats
i en canvi
ara
la major part
d'habitatges
estan ocupats
per 1, 2, 3 persones màxim
o ja fa algunes famílies
que en tenen
dos fills,
quatre, d'acord,
però vull dir
la proporció,
la densitat
per a habitatges
s'ha reduït
i ha augmentat
la població
i el parc d'habitatges
ha crescut
però no en aquestes proporcions
per tant
tenim una mancança
d'habitatge
que és flagrant,
reconeguda
pels governs,
el president
ella va dir
que es farien
50.000 habitatges
però això
no arriba
i per tant
pensar en un creixement
de la població
sense tenir
d'entrada
el més bàsic
que és un sostre
per poder-los acollir
no és viable
i a part
després venen
tot l'altre
que són els serveis
etcètera
però jo crec que això
és més gestionable
però l'habitatge
no.
Germà,
és un debat necessari
però és un debat
incòmode, no?
Sí, sí, naturalment
naturalment
però com deia abans
crec que el primer pas
és admetre
una realitat
que tenim davant
dels nassos
és a dir
podem
ara veus
segons quines
posicions polítiques
per una banda
rebutjant
la idea
dels 10 milions
que no
això ho hem de frenar
no els necessitem
perquè els portem
hem de tancar
les fronteres
se dilueix
el país
podem
fer un debat
filosòfic
sobre això
però la realitat
és que
la tenim davant
desassos
i amb l'estructura
econòmica i social
que té aquest país
no ho podrem frenar
no ho podrem frenar
perquè a més a més
és un constant
històric
que la gent
de les zones
més afavorides
del món
intenten arribar
a les zones
més afavorides
buscant un futur
millor per ells
i les seves famílies
o sigui que
jo crec que el debat
hauria d'estar
com ens preparem
per gestionar-ho
de la mateixa manera
que abans dèiem
en reemplaçar
les terres de cultiu
per boscos
i és una realitat
com ens adaptem
per gestionar-ho
com ho fem
per el que deien Joan
que els propietaris
d'aquelles famílies
que han heretat
una terra
i l'han abandonada
i ara són boscos
i ni saben
que les tenen
com ens adaptem
a aquesta realitat
com fem
per gestionar-ho
abans que sigui
massa tard
Joan
en política
preveure
no és
el més afavorit
no és el preferit
o sigui
els polítics
estan
fent coses
perquè
la gent ho vegi
i els voti
preveure
vol dir que no fa res
durant un temps
que estàs
mirant
més enllà
i no es veurà
fins passats
vuit anys
posem per cas
és freqüent
com jo deia
que almenys
per valorar
una acció
calen
dues
legislatures
però és
això el que
hauríem de fer
és a dir
podríem tenir
un sector
que
de la
de la burocràcia
política
encarregada
de preveure
què és
el que ens podem trobar
perquè
tancar les fronteres
és
irutí
sempre
sempre
són
permeables
d'altra banda
mirem
que la feina
que necessitem
els treballadors
que es necessiten
la població
actual
envellida
en certa part
la del
temps
del Pujol
donaria
per treballar
les coses
que ara
es requereixen
necessitarem
treballadors
necessitem
salvar
vides
de gent
que
en el seu
país
està
amenaçada
i això
ens pot
afavorir
ens pot
afavorir
perquè
els que
treballen
són els que
pagaran
les pensions
del demà
del demà
doncs mira
asseures
posar-se
d'acord
clar
aquesta és
el gran
inconvenient
posar-se d'acord
per dir
això és un problema
de tots
doncs anem
i tots
i si em permeteu
és un
del
això que apunteu
és una
de les
baules
febles
de les democràcies
occidentals
hem iniciat la tertúlia
parlant
que ja estarà
tothom pensant
en les eleccions
municipals
d'aquí dos anys
com fem
per exigir
als polítics
que pensin
d'aquí cinc
a vuit
o deu anys
és impossible
perquè el curt
termini
s'atrapa
no
m'agrada
sempre
m'agrada molt els discursos
del senyor Joan Miró
tot i que a vegades
em desconcertin
també ho dic
perquè
està bé això que deia
és a dir
s'hauria de planificar
avui
deu, quinze, vint anys
això és evident
i s'hauria de parlar
però tu
també deies
que les coses importants
ho diré a la meva manera
amb les coses importants
s'haurien certament
d'anar a la una
i posar-s'hi a parlar-ne
amb bona voluntat
veient el que està passant
diguem-ne
a l'Estat
veient el que està passant
en altres països d'Europa
veient el que pot passar
a casa nostra
d'aquí quatre dies
evidentment
les discussions
el curt terminisme
està a l'ordre del dia
però sobretot
no hi ha
aquella voluntat
de treballar pel comú
en certa manera
per treballar
pel ciutadà en general
sinó
que sembla que
diguem-ne
que el partidisme
ha passat per damunt de tot
i això
ens ha portat
a creixements
de partits
és a dir
jo crec que aquest és un debat
que s'hauria de tenir
amb molta tranquil·litat
però també
amb un punt d'urgència
i en tot cas
l'urgència
no l'acabo de veure
i la tranquil·litat
ha desaparegut del tot
no
i a més
jo crec que
el que ens cal
és una ciutadania
que sàpiga
exigir
concreció
en algunes
proclames
que són simplistes
no
i per tant
que quan hi ha partits
que proposen
doncs
això
trencar fronteres
expulsar
població immigrada
i tal
els digui
escolta'm
tot això
aquestes proclames
tan simples
com les penses portar
a la pràctica
què penses fer
allà on governes ara
què has fet
per exemple
perquè al final
tot això
són paraules buides
que d'acord
poden funcionar
des d'un punt de vista
de comunicació
més emocional
i connectar
doncs
amb un sentiment
que una part
de la població
pot tenir
però
som ciutadans adults
i per tant
hem de saber
exigir
en els que
fan aquest tipus
de propostes
que les detallin
que ho concretin
i que
se'ls exigeixi
responsabilitat
també allà
on estan governant
per veure
si realment
això que proposen
és factible
o no és factible
perquè
jo crec
que no ho és
i per tant
estan enganyant
a més a més
aquesta deriva
per exemple
amb l'habitatge
ja es veia
es podia sospitar
que podia passar
perquè de fa anys
ens trobem
que hi ha
barris dormitori
i pobles dormitori
la gent
la gent
viu en un poble
i treballa
a 13 quilòmetres
a la ciutat
pròxima
doncs
aquesta evolució
ja se sospitava
ja es podia sospitar
que passava
i em fa gràcia
el rebuig
als immigrants
de determinades
formacions
que a més a més
es diuen
cristianes
quan jo recordo
que a l'Evangeli
de quan era petit
es deia
que
per què
em condenes
doncs perquè
anava perdut
i no em vas acollir
aquest estiu
justament
en Joan Planelles
que havia sigut
l'arcabisbe
de Tarragona
l'arcabisbe
de Tarragona
però que havia estat
el lector de Jafra
diguem-ne
exacte
i de moltes altres
poblacions
de comarques gironines
havia estat a Sant Narcís
per exemple
bastant més jove
però va dir
que no es pot ser
un bon cristià
i ser xenòfob
per tant
està bé
que hi hagi
veus
i també
d'altres
líders
polítics
o socials
o religiosos
que vagin
recordant
que les coses
s'haurien de plantejar
d'una altra manera
i si em deixeu
afegir una altra capa
aquesta que
apunteu vosaltres
si hi ha
un poble
o un país
que no
ens poden
permetre
ser xenòfob
són precisament
els catalans
mireu
jo arribo
ahir
he arribat
d'uns dies
a la ciutat de Rosario
Argentina
on se celebrava
la trobada cultural
d'entitats catalanes
de Sud-amèrica
hi havia
més de 500
fills
i nets
de catalans
que els seus avis
o pares
van haver d'emigrar
per motius polítics
sobretot
en aquella banda
del món
i que
van ser acollits
per Argentina
Xil
Uruguai
Brasil
Ecuador
Perú
i van refer
les seves vides
van fer les seves famílies
mantenen
les seves arrenes
la seva llengua
la seva vinculació cultural
en Catalunya
i
són històries
de
dolor
que es van reconvertir
en històries
de futur
i d'esperança
i nosaltres
que això ho hem viscut
perquè no hi ha família
que no tingui
un tiet
un avi
o algun familiar
que va haver
d'emigrar
per la guerra civil
o per motius econòmics
de la postguerra
jo
em faig
creus
que
no
tinguem
aquesta memòria
i
no
tinguem
la mateixa actitud
d'acollida
que van tenir
aquells països
pels centenars
de milers
de catalans
que van haver de marxar
tu ets un exemple
vivent
diguem-ne
d'aquestes famílies
germà
vull dir
i per tant
saps perfectament
de què parles
però
el que dèiem
no
que
que en aquests moments
diguem-ne
no és un debat
sinó que és una discussió
que estiren
que estirem uns als altres
al capdamunt
i hauríem
doncs de planificar
pensar en aquesta Catalunya
dels 9 milions
i després en la Catalunya
dels 10 milions
però per exemple
en Martí
en Martí Terés
acaba de dir un tema
que es pot parlar
de tot
però que l'habitatge
és evident
en aquests moments
estem en un problema
ell
també hi ha
en relació
amb les famílies
de fa 70 o 80 anys
que tota la família
podia haver-hi 3
o generacions
difícilment 4
perquè en aquella època
diguem-ne
no vivíem tants anys
però hi havia 3 generacions
en un mateix pis
ara no només això no passa
sinó que a més a més
per tal com ha avançat
la societat
diguem-ne
ara hi ha moltes famílies
monoparentals
o que hi ha hagut
diguem-ne
divisions
i per tant
es necessita
més habitatge
i tothom ho té clar
però tothom mira l'altre
és a dir
des d'un punt de vista
per exemple
a l'Ajuntament de Girona
es poden fer coses
però és evident
que no és un tema
d'Ajuntament
només
ni molt menys
sinó que és un tema
diguem-ne
de generalitat
i d'Estat
sí
sobretot jo diria
d'Estat
que és qui pot tenir
els recursos econòmics
per fer més habitatge social
o promoure canvis de sol
que permetin
la creació
de més habitatge
és a dir
s'ha de generar
més oferta
d'habitatge
no és l'única solució
perquè
no està demostrat
que crear més oferta
d'habitatge
ajudi a reduir el preu
que és una de les altres
problemàtiques que hi ha
pot ser que hi hagi
més habitatge disponible
i el preu segueixi creixent
això ho vam veure
amb la bombolla
però pot passar
per altres motius
però sí que és veritat
que falta més habitatge
en el cas de Girona Ciutat
per exemple
a més a més
el planejament
ja està tot
està tot
desenvolupat
pràcticament
és a dir
queda
l'últim sector
que és el pla de domenys de baix
que és el que té
una major possibilitat
de creixement
i després
un creixement intern
d'habitatges
que es tiran a terra
que es fan de nous
però ja són
petites zones
és a dir
que ja pràcticament
hem arribat al topall
d'habitatge
amb possibilitat
de construir
ja és cert
que l'administració
sí que fa alguna feina
de planificació
i en aquest sentit
es va fer un pla
supramunicipal
amb previsió
d'habitatge
i a l'àrea de Girona
evidentment
hi ha uns sectors
de creixement
bastant grans
tant en el municipi
de Vilablarets
com en el
que ja està
bastant desenvolupat
com en el de Sal
que està pendent
d'uns canvis
no?
la zona
del Trueta
va lligat
del nou Trueta
fins
pràcticament
al final
del municipi
allà
hi queven
20.000
habitatges més
és una passada
per tant
vol dir que
encara hi ha
un cert marge
de creixement
però
evidentment
si va lligat
el Trueta
vol dir que
encara queda
que queda uns certs anys
això que
es fa tot
a curt termini
jo crec que sí
que s'intenta
fer-ho a curt termini
però evidentment
l'administració
té els seus ritmes
i per tant
el Trueta
es farà
ves a saber quan
l'habitatge
que va lligat
al Trueta
doncs
potser es fa abans
perquè
si depèn
de promotors privats
doncs
potser s'accelera
una mica més
però vull dir que
en realitat
tot això
són canvis
que veurem
en els propers anys
dècades
m'atreviria dir
sí
però en paral·lel
en paral·lel
això que dius Martí
encara tenim
centenars
de pisos buits
dels bancs
que van cobrar
el rescat bancari
i es van quedar
amb els pisos buits
tenim milers
de llicències
de pisos turístics
que es van retirar
del mercat
de l'habitatge
hi ha ciutats
d'Europa
i del món
que han prohibit
els lloguers
de curt termini
i això ha provocat
un descens
del 30 o 40%
dels preus
dels habitatges
perquè tots aquests
habitatges van tornar
al mercat
del lloguer normal
i aquí
com que
el turisme
és la vaca
sagrada
que tots volem
munyir
i ningú
s'atreveix
a tocar-la
però això
també són elements
que s'han de posar
sobre la taula
i algú
hauria de tenir
la valentia
de dir
tenim aquest problema
d'habitatge
hem de tocar
aquesta vaca
sagrada
perquè la solució
passa per aquí
però sembla
que són temes
que són
delicats
l'altre dia
i vaig llegir
que a Madrid
ha aprovat
una normativa
en què
ja no
hi haurà
més habitatge
i crec que
no renovaran
llicències
d'habitatge
d'ús turístic
a tot el sector
centre
i a més a més
només podran ser
en habitatges
o sigui
en blocs
dedicats a això
amb un excessi
independent
tot una normativa
i a Barcelona
tenim decomissionat
el professor
d'Onaire
que ho dic professor
perquè
és professor
de la Universitat
de Girona
però ara està
decomissionat
amb el govern
d'en Collboni
justament
per portar a terme
un compromís
electoral
de l'alcalde
Collboni
que era
això mateix
eliminar
deixar de renovar
totes les llicències
d'habitatge
d'ús turístic
i per tant
eliminar-lo
de la ciutat
de Barcelona
jo crec que
quan veiem
aquestes dues experiències
veurem a veure
quina és la tendència
així una mica
en general
perquè són
les dues
principals ciutats
del país
que tenen
aquesta problemàtica
més marcada
de fet el professor
d'Onaire
que ja havia sigut
diputat al Parlament
en el seu temps
però que bàsicament
ha fet
una interessant carrera
diguem-ne
universitària
té un discurs
sobre aquest tema
que si l'aplica
voldrà dir
que anem cap aquí
perquè realment
el discurs
que ell feia
no m'agradaria
posar-li en boca
però que s'acostava
en certa manera
al que en dèiem
el decreixement
en el sentit de dir
determinades activitats
Girona per exemple
compleix amb les normatives
que té
les seves pròpies lleis
és a dir
els pisos turístics
al barri vell
i el mercadal
estan molt allindades
en el topall
però encara estan
dintre del tant per cent
es va fixar
un topall
del 15%
que era
pel barri vell
i per cada un
dels diferents barris
que evidentment
en el barri vell
ja no es poden
bueno
ja s'hi havia arribat
i per tant
ja no es poden
donar més llicències
i a la resta
de barris
doncs
clar
n'hi ha que no
tenen interès
i per tant
no hi arribaran mai
i n'hi ha algun altre
que s'hi apropa
però que encara
li falta
i un esforç cultural
pisos compartits
per la gent gran
per exemple
o potser
per la gent
molt jove
també
la gent molt jove
en determinades poblacions
i ho dic
diguem-ne
per experiència pròpia
ja ho fa
ja ho fa
per necessitat
vull dir
gent que està
al voltant dels 30 anys
i que ja treballa
no li dona
per gaire res més
que continuar compartint
pisos
com si fossin
com a l'època d'estudiants
i lloguer
el lloguer
a Girona
diuen
que és car
hi ha una miqueta de tot
no?
però pisos de lloguer
diuen que Girona costa
no sé
hi ha poca oferta
és veritat
hi ha poca oferta
per tant
hi ha una normativa
Girona és ciutat
és un mercat tensionat
que se'n diu
una zona d'habitatge tensionada
i per tant
hi ha uns topalls
són preus
que en principi
estan recolats
els preus
del lloguer
normal
no sé com
ara no em surt la paraula
vull dir
el que no és de temporada
en el cas del lloguer de temporada
doncs bueno
la normativa encara
s'ha d'acabar d'afinar
per dir-ho així
i funciona una mica diferent
el problema és que els preus
diguem-ne
de l'habitatge
els preus del cos de vida
han anat pujant
com en certa manera
algú diria que és lògic
en els últims anys
però germà
el que no ha pujat
són diguem-ne
les capacitats
que tenen
gent més jove
però no només els més joves
que treballen
que treballen bé
però que treballant
i a vegades fins i tot
treballant dos persones
en una mateixa unitat familiar
difícilment poden sortir-se'n
sí
aquest és un fenomen
que si hem de ser honestos
no és només un fenomen
gironí o català
sinó que és un fenomen
transversal
a nivell mundial
si mires les estadístiques
de creixement
dels ingressos
de les persones
de la renda
de les persones
i el preu
dels lloguers
i dels habitatges
de compra
bueno
és que
el que ha passat
en els últims anys
o dècades
és bestial
és a dir
mira
hi ha una novel·la
molt divertida
de l'Albert Forns
no el cineasta
sinó l'escriptor
que ell va trobar
unes llibretes
d'una mena de diari personal
d'un treballador
de la telefònica
dels anys 70
i en base a això
va fer una novel·la
costumista
molt interessant
però jo sempre tinc gravat
una
pare en què ell explica
que en quatre pagues obles
es comprava un pis
per assegurar-se
la jubilació
en el futur
dels anys 70
a Barcelona
és a dir
i aquesta persona
s'havia jubilat
d'un lloc
no directiu
sinó de mitja
de mitja rang
de telefònica
i tenia tres o quatre pisos
amb els quals
completava la seva jubilació
avui un jove
de 30 anys
plantejar-se això
no sé
quantes
quantes nòmines
necessita un jove
per accedir
a un pis de compra
és a dir
això és un
un problema
seriós
greu
com a societat
i molt
difícil d'abordar
jo recordo
que el consell
que em donaven
era
procura que el lloguer
que paguis
perquè jo vaig viure
un temps
amb lloguer
procura que el lloguer
que paguis
no superi
el 10%
de la teva nòmina
imagina't
imagina't
això és impensable
sí sí
perquè hi ha molts casos
que supera el 50%
i que
i que fa molt complicat
diguem-ne
tenir un futur
i això també porta
a una certa
esperança
que podria
que es podria explicar també
per tot allò
que
que la gent més jove
en certa manera
s'ha
no parlem de tots
però que les estadístiques
en diuen
que la gent més jove
són la que està donant
en aquest moment
suport
a polítiques
més ultradretanes
diguem-ho així
i aquest és un problema
que el tenim aquí
al davant
i que
no sé si
si som capaços
diguem-ne
no sé si dir
de combatre'l
o com a mínim
d'analitzar-lo
amb prou cura
jo crec que hi ha dos
dos factors
que expliquen
aquesta
jo crec que
majoritàriament
els joves
no votaran
partits
d'ultradreta
és a dir que sí
però sí que és veritat
que en el sector
de la franja poblacional
on aquests partits
tenen més facilitat
de creixement
és en aquesta franja
malgrat que
afortunadament
no és la majoritària
ni de lluny
per què?
d'entrada
perquè la gent jove
acostuma a votar
partits radicals
i per tant
radicals
en les seves propostes
i plantejaments
siguin del caire que sigui
i aquesta és una certa
propensió
que pel fet de ser jove
en una època la gent
votava partits comunistes
després els joves
votaven partits
independentistes
alguns encara els seguim votant
però ja no som joves
i d'altres
més en l'actualitat
se senten atrets
per això
uns partits
que són
radicals
en els seus plantejaments
però totalment
escurats
a l'altre dreta
i l'altre és
perquè tenen
un missatge
fàcil i simplista
que els fa més atractius
al final
si tu vols donar
resposta a una problemàtica
com pot ser
la de l'habitat
o així
l'explicació real
és complicada
hi ha mil coses
i no és fàcil
no hi ha solucions
fàcils
a problemes difícils
i en canvi això
quan aquests partits
fan aquestes proclames
doncs
ho simplifiquen molt
i no és veritat
al final
pensar que un problema
molt complicat
té una solució fàcil
doncs
diu poc
de qui s'ho creu
a veure
són radicals
en el discurs
i conservadors
en el plantejament polític
sí
recordo haver vist
haver llegit
el programa
bueno el programa
el full programat
hem de recordar
que en Joan Miró
és aquella persona
que es llegeix
tots els programes polítics
i el programa
era un parell d'idees
una era
Espanya està en peligro
i l'altra
la culpa és de
del xatxatxà
que diria aquella
estàs parlant
de partits verds
diguem-ne
no no
però el discurs
és aquest
escolteu
parlem d'això
i no voldria canviar
però m'agradaria parlar
un moment
lligat a tot això
d'una realitat
ahir 11 de setembre
a Diada Nacional
de Catalunya
es temia
que poques persones
sortissin al carrer
a Girona
en van sortir
moltes
12.000 persones
en una manifestació
de la Diada Nacional
a la ciutat de Girona
diguem-ne
són moltes persones
i
el que m'ha comentat
molta gent
ha sigut la seva sorpresa
de veure que també
hi havia molta gent
jove
sí
sí
sí
potser
estem en
un cert punt
d'inflexió
jo espero
com sempre
que sigui la societat
qui
faci el
primer pas
per dir-ho així
és a dir
si s'havia de passar
un dol
espero que ja
l'haguem passat
no?
i que per tant
sigui la societat
qui es comenci
a mobilitzar
per
posar sobre la taula
uns objectius polítics
no?
en aquest cas
doncs
si parlem
de la manifestació
d'ahir
vinculats a la independència
i que després
els partits
imaginin
pensin
busquin
estratègies
o objectius
a mig termini
a llarg termini
per poder-ho
fer factible
però
ha de ser la societat
qui primer
sigui
qui es mobilitza
perquè si no
encara estaríem
en el pujolisme
per dir-ho així
en el pujolisme
sociològic
o polític
que dels 80
i per tant
si es van fer passos
cap a
diferents
objectius
i sentits
és perquè la societat
va apretar
perquè això
fos així
vull pensar
que anem
revertint
aquesta situació
causa
provocada
per la repressió
i que
la societat
es torna
a reactivar
mica en mica
i que en uns anys
veurem
nous objectius
polítics
que jo crec
personalment
que han d'anar
lligats
a nous lideratges
segurament
també en el camp
independentista
i ara
marx
sí
ara pensava
en el
en el
aquest relat
brevíssim
de Monterroso
que diu
quan va despertar
el dinosaure
encara estava allà
no
aquí
han donat
per mort
a l'independentisme
tantes vegades
que ahir
més d'una
ha quedat
sorprès
encara
la capacitat
de mobilització
evidentment
es pot comparar
amb els moments
àlgids
això ho sabem
tots
però ara
tu deies
12.000 persones
en una manifestació
de la diada
a Girona
jo diria
12.000 persones
en qualsevol
convocatòria
social o política
a Girona
és una passada
i això
és un termòmetre
Joan
jo el relat
de Monterroso
tenia
una continuació
pensada
que era que
es desperta
el dinosaure
està allà
i llavors
el dinosaure
em va preguntar
com es va
a Nova York
però bueno
no
no va continuar
així
jo ahir
em vaig
a veure
la família
ahir
va anar
a Barcelona
i jo em vaig quedar
i vaig voler anar
a la manifestació
de Girona
perquè pensava
que necessitava
que hi anés gent
i al veure
la manifestació
la majoritat
és que em vaig emocionar
era
més nombrosa
que altres anys
l'any passat
vaig anar a Barcelona
i per tant
no puc assegurar-ho
però
aquí hi havia
una certa
optimisme
en la gent
que es manifestava
i vaig veure això
gent de totes
les edats
i per sort
l'únic ball
de bastons
que vaig veure
era el folclòric
exacte
algun dia va haver-hi
de ball de bastons
més a Barcelona
no pas a Girona
diguem-ne
no
que
que va lligat
una mica
a tot això
el que parlàvem
el fet
que diguem-ne
de les grans discrepàncies
i de
i de per mi
ara faig
un anàlisi personal
un dels grans problemes
que va tenir
en el moment
àlgil
l'independentisme
que és que jo crec
que els partits
o alguns partits
van posar per davant
això
el partidisme
que no
el bé comú
d'anar a la una
però aquest
és tot un altre
anàlisi
sí
no
realment
jo crec que encara
ens falta
digerir
tot el que va passar
vull dir que encara
és tot
és tot molt recent
falta
falta
evidentment
hi ha qui
en germà deia
hi ha qui enterra
l'independentisme
sovint
i també hi ha
qui dona
per
calmada
no
per
sossegada
allò del
sociego
centrada
centrada
no
i tenen
la normalitat
no
totes aquestes coses
ho diuen
molt sovint
i amb molta
imprudència
perquè això no és així
encara hi ha gent
que pateix la repressió
que està a l'exili
que estan inabilitats
que estan
amb penes de presó
complint
o no
però és igual
que estan condemnats
o pendents de judici
vull dir que
la repressió
segueix funcionant
la llei d'amnistia
no s'ha aplicat
i és evident
i per tant
ho s'ha aplicat
doncs
afavorint
majoritàriament
els policies
que van
exercir
aquesta repressió
és a dir
encara hem de digerir
tot el que va passar
en els seus moments
els errors
que hi van haver
estratègics
partidistes
no ho sé
ho hem de digerir
normalment
els països
que han fet
referèndums
o
com en el cas
del Canadà
del Quebec
perdona
o d'Escòcia
després
tarden uns anys
en resituar-se
i tornar a plantejar
nous objectius polítics
que evidentment
d'això
n'haurem après
en podíem haver après més
si haguéssim anat
una miqueta més enllà
segurament
estaríem en una situació
semblant
no ho sabem
però d'això
se n'ha d'aprendre
i per tant
quan es plantegin
nous objectius
s'haurà de tenir en compte
tot el que ha passat
saber que Espanya
és un estat represor
que no és el mateix
que el Regne Unit
o que el Canadà
sense que siguin
tampoc sants
de la meva devoció
però en tot cas
Espanya és molt menys
democràtic
que qualsevol
d'aquests estàndards
i per tant
pensar que es podia
plantejar un referèndum
en una Catalunya
dins de la Unió Europea
Europa ens mira
i tot això
doncs la propera vegada
suposo que no ho direm
que Europa ens mira
espero
i enmig de tot aquest procés
que de dol
que encara estem superant
l'Estat
s'encarrega
de recordar-nos
que dins
de l'Estat espanyol
hi ha coses
que són impossibles
com per exemple
una llengua catalana
en situació
de normalitat
el mateix
dia abans
de la diada
se'n van encarregat
de recordar-nos
és curiós
que fos
el dia abans
de la diada
sí
casualitats
poques
en aquesta
vida
però
jo crec
que són
coses
buscades
per recordar
qui mana
i recordar
qui està
sotmès
jo crec que
ells
de veritat
que pensen
que això
ja està
d'alguna manera
en vies de solució
i el que estan
és intentant
els arrels
que podien quedar
i un d'ells
és la llengua
a l'ensenyament
és a dir
hi havia
coses que
al nacionalisme espanyol
l'obsessionen
un eren
els mitjans públics
que també estan
en vies
de domesticació
i un altre
és el català
a l'escola
que el nacionalisme espanyol
està convençut
que una de les fonts
de l'independentisme
era l'adoctrinament escolar
que per algun misteri
d'insondable
se vehiculitza
a través de la llengua catalana
es veu que no pots
adoctrinar
en una altra llengua
i ells
és un dels serrells
que els hi queda
per solucionar
és
el tema
del català
a l'escola
i no pararan
fins a aconseguir-ho
això de la doctrina
i la llengua
ho diuen
per experiència?
sí
sí
segurament
exactament
perquè ells ja ho han
provat
més que
sobradament
sobradament
home no
que hi va haver un rei
que va dir
que nunca
el castellà
no fue lengua
d'imposición
ja
com
com
com conèixes bé
el tema del català
de tota manera
és aquell tema
que diguem-ne
que reiteradament
va sortir
i que els tribunals
espanyols
van tirant
pel damunt
del que és
la voluntat
diguem-ne
política
i de la política
del Parlament
de Catalunya
jo diria
que ciutadana
d'una majoria
dels ciutadans
d'aquest país
però ells
ells hi van
per marcar
però hem de recordar
que les grans
manifestacions
del
a partir del
del 2012
diguem-ne
van tenir una genesi
que va ser
que es carreguessin
aquell estatut
i un altre tema
diguem-ne
el mal funcionament
diguem-ne
de serveis bàsics
estem en un punt
bastant similar
en el sentit
que l'atac a la llengua
és total
constant
i brutal
però que sembla
que ha nascut
diguem-ne
com
almenys a mi em sembla
com que hi ha
molta gent
que diguem-ne
que s'ha despertat
i que fa un
mantingue el català
o que pensa
que la llengua
s'ha d'utilitzar
i que torna
i que torna
tenir amb la llengua
la base
una miqueta
de tot l'altre
però després
venen les altres
reivindicacions
l'autopista
és un desastre
lo de Lies
no funciona
les llistes
d'espera
es van
es van allargant
t'adons
compte
que
aquella sanitat pública
tan preuada
que teníem
realment
com varen dir
aquells dos
ximples
se l'han ben carregada
i tot plegat
pot ser
diguem-ne
la base
d'una nova
embranzida
ara em venia
al cap
aquella
estructura
pedagògica
de Paula Freire
que era el pedagog
de la revolució
per dir-ho així
i que deia
que el primer pas
en qualsevol
procés
és la
presa de consciència
la conscientització
és a dir
prendre consciència
que hi ha un problema
i aquest és el primer pas
després ja vindrà
la
sensibilització
l'organització
la mobilització
la transformació
però el primer pas
ha de ser
aquest prendre consciència
i certament
hi ha alguns problemes
que s'en pren consciència
a vegades
però
jo crec que no es canalitza
bé l'energia
és a dir
per exemple
el drama de Rodalies
que afecta
una gran part
de la població
de l'àrea urbana
la macroàrea urbana
de Barcelona
però ningú
li fa veure
no tinc
la sensació
que
els milers
d'afectats
d'aquest problema
i tal
vegin
que això és fruit
d'un maltractament
sistemàtic
per part del govern espanyol
cap al nostre país
la manca d'inversió
però no és una manca d'inversió
perquè
mira
perquè
no hi ha més recursos
no no
és una manca d'inversió sistemàtica
l'ha reconegut
fins i tot
els ministres espanyols
finalment
per aprofitant
a sobre diu
que ferrocarrils
és un tren
de joguina
al costat
dels ferrocarrils
de la Generalitat
que funcionen
i que estan bé
i que
d'acord
tenen menys extensió
de via
que
bàsicament
perquè
que ens han deixat
que hi hagi més
i a sobre
diu que són uns trens
de joguina
per poder reconèixer
que a sobre
ells no han fet
el que tocava
però
no tinc la sensació
que aquesta
població
que pateix
aquest greuge
identifiqui
on està
la base
del problema
perquè segueixen votant
majoritàriament
partits socialistes
que són els que
governen aquí
allà
i més enllà
i per tant
no ho sé
algú potser
hauria d'intentar
ajudar
a veure
on està
a la base
del problema
jo he sentit
la gent dir
voto aquests
que són els meus
encara que m'hagi
de tapar el mas
és això
són els meus
i això és una deriva
del règim anterior
aquesta frase
aquesta manera
de fer política
són els meus
que passa que ara
diguem-ne
han nascut nous partits
a Espanya
aquell partit verd
que dèiem
que diguem-ne
que
les enquestes
diuen
que pugen
molts i molts vots
i aquí
tenim
diguem-ne
a sortir del bolet
deixeu-me-ho dir així
el bolet
d'Aliança Catalana
que tothom
tots els analistes
diuen que pujarà
i que pujarà molt
i que en certa manera
condicionarà
els suports
que hi pugui haver
per formar majories
per formar majories
en el Parlament
de Catalunya
i la segona
és que jo
de vegades
els trobo
poc hàvils
aviam
quan l'estatut
el tribunal
decideix
de moment
la polèmica
de l'estatut
ja va ser exemplar
tota una campanya
dient
no deixem
que els catalans
en fi
la campanya
l'eslògan
de les campanyes
era
que Catalunya
no tingui
aquest estatut
l'estatut
la decisió
del tribunal
afectava
uns
de vintena
amb una mica
menys
d'articles
molt bé
doncs
davant d'això
el que has de fer
és
lleis de rang inferior
que diguin el mateix
que tu volies
si no pots
constar
en un estatut
en una llei
de rang inferior
potser pot passar
i si no
que els tribunals
continuïn
ficant la pota
però al final
el tema
l'acabes plantejant
tu amb altres paraules
el tema de la manca
d'inversió
és perquè aquesta
es decideix a Madrid
i el tema
del dèficit fiscal
és perquè cada
ara ja
no m'atreveixo
a dir una xifra
perquè alguns
parlen de vint
altres de vint i dos
i alguns ja
de vint i quatre mil
milions
a l'any
és un expòli
amb tota regla
és un expòli
amb tota regla
que
bueno
recordo un mica
el llira
que
que ho diu
que és allò
del tren
que surt cada dia
en direcció a Madrid
i aquest no falla mai
que porta
70 milions d'euros
cada dia
que se'n van cap allà
i que no tornen
però és que
continua el mateix
panorama
és a dir
que
prefereixo
que no em perdonin
el deute
abans que el perdonin
els catalans
abans que beneficien
els catalans
això ha passat ara
jo el que em pregunto
si
el nucli dur
de l'independentisme
s'està preparant
per un escenari
de futur
molt probable
que tenim a tocar
que és
un govern
de dreta
i d'ultradreta
majoria absoluta
que vindrà
a Catalunya
amb els bulldozers
acabar d'arrasar
lo poc
que considerin
que ha quedat
i que s'ha d'arrasar
és a dir
venim
del tema
del 2017
que sabem
que no ha anat bé
i
en una estratègia
de confrontació
que no ha acabat
de funcionar
ara estem vivint
una etapa
en què tornarem
a comprovar
per enésima vegada
que l'estratègia
de negociació
tampoc serveix
perquè totes les promeses
i fins i tot
el cobrarem
per avançat
pràcticament
han quedat en res
salvo alguna cosa
puntual
com la possibilitat
de parlar
català al Congrés
de la resta
pràcticament
tot el que s'havia promès
no s'ha
aconseguit res
ni s'aconseguirà
i en el proper
segle electoral
és molt probable
que aquests nous partits
que deia Jordi
i del bracet
del PP
tornin a un
asnar
majoria absoluta
a dos
que vingui
a pacificar
definitivament
Catalunya
si no tenim
escenaris
de conflicte
preparats
les passarem
magres
de veritat
doncs hi hem de pensar
doncs hi hem de pensar
i hem de pensar
i tots
i en tot cas
tothom
que faci la feina
que li pertoca
moltíssimes gràcies
per aquesta tertúlia
que diguem-ne
que hem tingut aquí
en aquesta primera setmana
de tertúlia
el nou curs polític
una notícia
darrera hora
que acaba de sortir
Jaume Barai
diputat
i regidor
a Girona
deixa la presó
Girona FM
els titulars
de Girona FM
puntcat
arriben també
a la teva ràdio
és divendres
12 de setembre
i aquesta és l'actualitat
del dia
us parla
Pau Villafany
unes 12.000 persones
clamen
que hi ha més motius
que mai
per la independència
a la manifestació
de la diada
a Girona
això segons
xifres
de la policia
municipal
la marxa
va començar
puntual
a les 5 i 14
minuts
de la tarda
a la plaça
Catalunya
va acabar la copa
connectant amb
la lectura
del Manifest
a Barcelona
els manifestants
reconeixen
que l'independentisme
està desmobilitzat
però confien que la diada
d'aquest any
hagi servit
per reprendre
la unitat
entre les organitzacions
polítiques
i les entitats
La defensa del català
va centrar els discursos
en l'acte institucional
de la diada
d'aquest any
a Girona
una reivindicació
enfatitzada
després de la sentència
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
d'aquest dimecres
que tombava part
del decret
que blindava
el català
a l'escola
l'alcalde
de la ciutat
Lluxelella
es va reivindicar
la importància
de tenir un govern
que no renuncia
a defensar la llengua
en tots els àmbits
en la mateixa línia
es va expressar
la consellera de Territori
Sílvia Paneque
que va reivindicar
el català
i va destacar
que Catalunya
és una nació
inclusiva
amb drets
i deures
per a tothom
Girona votarà
dilluns que ve
la modificació
del pla general
que ha de permetre
construir el nou
Institut Armazenda
aquesta modificació
és un pas imprescindible
per fer possible
el nou centre
ja que un cop
s'aprovi definitivament
només faltarà
que tiri endavant
el projecte
d'urbanització
i de reparcel·lació
pas imprescindible
també per poder
cedir la parcel·la
a la Generalitat
i facilitar així
la construcció
de l'Institut
Protecció Civil Última
els detalls
de la prova
és alert
canviarà
el 16 de setembre
a comarques
de Girona
i centrals
des del govern
demanen
màxima col·laboració
per part dels veïns
per tal de poder
avaluar
l'efectivitat
de la prova
l'avís serà
a les 10 del matí
i es rebran
a totes les persones
que en aquells moments
estiguin en alguna
de les dues demarcacions
La policia local
de Sal
imposa 30 multes
per ús
prou dolent
de targetes
de mobilitat
reduïda
Segons els agents
els casos
més habituals
de picaresca
detectats
continuen sent
l'ús de fotocòpies
de la targeta
o la utilització
de la targeta
autèntica
sense que la persona
titular
sigui present
al vehicle
Les sancions
per aquestes infraccions
van dels 300
als 6.000 euros
Presentada a Girona
la primera bienal
de punta contemporània
una mostra
que és el resultat
de les relacions
internacionals
i del treball
de les puntaires
de Girona
que van començar
a gestar la idea
des de l'any 2017
quan van participar
a temps de fos
per primera vegada
però tot
a primera hora
de la tarda
en tot cas
tot amb 23 graus
de màxima
Això és tot
Escolta tota la nostra
programació
a la carta
i estigues informat
del que passa
al teu entorn
més proper
GironaFM.cat
La ràdio de Girona
vagis on vagis
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
Girona FM
Estem escoltant
els millors moments
de la temporada
dels Quatre Rius
Escolta el que diu Girona
Sent el que passa
a la ciutat
Els Quatre Rius
amb saïd es bai
Una finestra
tot el que passa
per sobre
al Güell
L'Unyà
el Galligans
i el Ter
Sintonitza el 92.7
Disponible a totes les plataformes
i a les nostres xarxes socials
Girona FM
La teva ràdio
La Gironina
I amb el cotxe encara al garatge
Carles Ribas
Bon dia i bona hora
Bon dia Saïd
Què tal?
Tu ets gaire de com fa el cotxe
em sembla que no
No, no gaire
Sóc gais que es mou a peu
si pot
si pot
Tu rai
Tu rai, Carles