Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest de 19 de febrer. De mica en mica ens anem encaminant a una efemèrida que molts han oblidat però que és ben present, que farà 5 anys que ens varen tancar tots a casa, el confinament, el Covid, tal dia com avui de fa 5 anys, parlàvem del Covid només per si afectaria el Mobile, el congrés que hi havia a Barcelona,
i no l'haurem de veure venir. El tancament jo crec que la gran majoria de la gent no el va veure venir. Temps en tindrem per parlar de tot això però hi ha altres coses amb les que avui parlarem, amb les tres persones que m'acompanyen aquí en els estudis del Carles Valmes. Senyor Carles, bona aventura, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, bé. Per aquí un altre cop.
Això està bé, i per molts anys que sigui així, Sandra Florença, periodista, també, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, encantada. I de nosaltres, de rebre't, també, com ho fem amb el senyor Joan Ventura, també periodista. Bon dia, bona hora. Que ha baixat de Montjuïc per estar aquí amb tots els altres. A peu, més o menys, he vingut a peu. A peu. Jo, per exemple.
Això és una d'aquelles coses que es diu que a Girona es pot anar de punt a punt a la ciutat a peu sense cap problema. Jo a vegades hi penso i dic, home, n'ha de fontejar-ho a Palau, a mi em costa, diguem-ne. Jo vinguin de baixada i he estat 35 minuts gairebé per venir aquí. Si fos de pujada ja són 40-45. Però bueno, està bé, es pot fer.
Hi ha més gent que cada dia va a peu, com ens demanen, o haurem d'esperar que hi hagi aparcaments disuasius o disuasoris, Carles? Disuasius. Disuasius, haurem d'esperar que hi hagi... He dit això perquè en Carles durant molts anys, diguem-ne, és filòleg i ha treballat en aquest món. Molta gent diu disuasori.
Diguem-ne, disuasius i llavors freqüències, freqüències de bus, suposo que a Sant Joan ha baixat a peus, per què ho heu hagut? No, no, de bus n'hi ha cada quart d'hora, en teoria, passa que a vegades s'ajunten dos, no saps per què, i passa mitja hora, no? Però no, de busos, l'Alina 1, per exemple, la que em toca, bueno... Estem parlant de Montjuic, que no ho hem dit i... De Montjuic fins a la Vallaneda, avui és un circuit que travessa en diagonal a la ciutat i...
Jo en aquest sentit no em faig pas per això, vull dir que puc anar amb bus i per pujar moltes vegades ho faig, perquè és més pràctic, no arribes a casa amb la llengua forta. Però bueno, el tema d'això dels aparcaments, per exemple, jo el que últimament m'he trobat més d'una vegada és anar al Trueta,
i és un drama perquè aquella zona, és que ni pagant no pots aparcar. Els aparcaments de pagament estan plens, aquell que hi ha allà al jac al costat del riu, el de darrere que varen fer allà anant cap al mutual, tot està ple. I llavors la gent el que fa acaba entrant en un supermercat d'aquells, en el Harvard per exemple, que entres i ho faig i tens dues hores i has de comprar, evidentment, però si ho cacules bé i fas la visita i pots...
Però és clar, dius, això no pot ser, eh. Clar, tota la gent que ve de fora a Girona, que ve, és igual que a la carretera. Clar, t'hi duien per l'aigua, dels demà bordellem villes. Tota la gent que ve cap a Girona, venen un munt de cotxes cada dia. No sé, treballa molta gent a Girona pel que veig, molta gent. I això s'ha de col·locar a un lloc. I no tothom pot pagar un aparcament tot el dia. Vull dir que això és un problema greu, greu.
Clar, i els aparcaments públics què passa? Que ja queden plens perquè són la pròpia gent que hi viu, jo crec que ja no el treuen. A més a més, si no és d'aparcaments, clar, no t'obliga a treure-ho i llavors aquesta zona, estic d'acord, que és molt i molt complicada. Hi ha hagut zones que la zona blava, però sobretot la zona verda, ha funcionat en el sentit que trobes aparcaments on mai no en trobaves. I això és veritat, no? Però sí.
Però també hi ha molta gent que ve a treballar a Girona i que o té llogat un pàrquing o que va a un pàrquing públic i sap que ha de pagar, no? Vull dir, alguns que vivim fora de Girona tenim clar que, diguem-ne, perquè és clar, hi ha un altre tema que és el dels horaris, és a dir, si tens horaris estranys com els que tenim els periodistes, a terminar d'hora el transport públic s'acaba i el transport públic, diguem-ne, que funciona però ha de funcionar molt millor si volem treure els cotxes del centre de la ciutat, no?
Sí, és un problema. L'altre dia em van parlar dels aparcaments dissuasius. Molta gent, el que ha fet, gent que se n'ha anat de Girona, algun poble de voltant, és vendre el pis o la casa, però no vendre el pàrquing. He deixat el pàrquing. I després, per fer gestions, deixo el cotxe en el pàrquing que ja havia tingut tota la vida.
Jo, la pregunta que has fet abans, jo generalment per Girona hi vaig sempre a peu. Fins i tot de la Devesa, que no és relativament lluny. Al Trueta, que tarda 25 minuts, també hi he anat moltes vegades a peu. Jo també. I si no, amb moto.
Va molt bé i a vegades que vaig a sal, a sal de fet hi vaig cada dia, doncs també agafo la moto, perquè és molt més pràctic que intentar aparcar amb el cotxe en algun lloc, és realment molt complicat. I perquè a sal tampoc és fàcil aparcar, diguem-ne. No, ara a sal és molt complicat aparcar, abans no, però ara sí.
La banda d'oliva del terra que vaig mirar perquè ara... Sí, allà sempre està ple. Està ple tot, sempre. Ho sap tothom, ja l'ha trobat tothom. També hi havia una demanda, recordo l'altre dia, que es deia d'intentar augmentar els autobusos que fessin Girona-Sal, que crec que era com una mancança, que també deien que no hi havia prou bona connexió, perquè suposo que per estudiants o depèn de quines hores, i costava bastant, també.
N'hi ha d'autobusos, el que passa és que en determinades hores van molt plens. I quan dic molt plens, vull dir molt plens. He fet una frase d'en Salvador García Arbós. Sortint de la clínica Girona, allà aquella parada aquí davant, amb la línia 2, per venir cap al centre.
Vam anar allà a esperar, hi havia bastanta gent, ha estat algun cadir de rodes, l'autobús va tardar molt a venir i com va venir ja no es va ni parar perquè venia totalment ple. No sé d'on venia perquè entrava a Girona, no sé on havia carregat, bàsicament gent jove.
Dius, home, vol dir que hi havia gent que ja es portava un quart d'hora esperant i vam haver d'esperar una altra quart d'hora i al final vaig tirar peu, perquè d'allà, d'allà al centre, doncs mitja hora també gairebé. Sí, sí, comença a ser. Jo referent al que comentàveu, jo, per exemple, em trobo que visc a Llambillas, per tant, sempre...
Sóc la gent que entres a Girona. Tu ets culpable del semàfor, ets una dels culpables del semàfor. No, al contrari, no ens estimem molt, que no és el problema. Ja en parlarem, eh, si voleu, el dia que toqui. Que és un tema molt, molt, bueno, vull dir molt, molt, molt de sempre. El tema és on te fes la variança. Correcte, aquest és el gran problema.
I llavors ens trobem que la gent que ve de cassada a la selva de Llanvilles i que treballa a Girona, que parlàvem abans, es planteja, tenen claríssim que han d'agafar un pàrquing o tancat, si el troben, i tenir uns diners disposats. És a dir, la part del sou ja treuen una part per dia a tenir pàrquing. Perquè la veritat és que, bueno, no és fàcil. Llavors ja està tot ocupat, depèn de les hores que venen.
I el tema, perdona que t'ho pregunti, aprofitant que et vas dir que ets de Llanvilles, després hi parlarem del semàfor de Llanvilles, però les connexions no són connexions. És a dir, Llanvilles podríem considerar que està a dintre o que és l'àrea urbana, però les connexions no ho són. Alguna vegada gent que viu a quart també diu que els bosos triguen i allà no és a cada quart d'hora, sinó...
però també a vegades fallen, jo que he anat allà vostè era amb bus moltes vegades, com és un quart, un quart i tres quarts surten, no? Doncs a vegades te quedes fotut i no aprens el bus de base. Això ens ho va explicar la... La guixeta i després diu... i un dia va aparèixer però un dia no va ni aparèixer. Per tant vol dir que la gent, perquè aquests autobusos a més a més,
per anar a Sant Feliu són cada hora, em sembla. En canvi, fins a Lligustera, i que sàgigues, mitja hora. Doncs esclar, per exemple, si hi havia gent de Sant Feliu que n'hi havia, vam haver d'esperar una altra hora per poder marxar. Una hora, sí, sí. Quins treballes, aquest? Això ens ho va explicar la Sílvia Castelló, que viu al quart, ens va dir que el problema era que moltes vegades el saltar, esclar, llavors no pots permetre, si has d'anar a treballar o tens un horari o...
No, no, a mi em consta que solen anar a tarts i el que dèiem que un s'ajunta amb l'altre i després no saps mai si el d'ahir quart passarà o no. I després, per altra banda, sí que l'altre dia m'explicava una mare d'un nens que vivia a caçada a la selva, que sí que havien demanat que hi hagués més fluïdesa, perquè els hi passava que tots els busos de primera hora, els que entren a la universitat, i el col·le anaven plens, i bueno, hi ha coses com haver-te de sentar terra, hi ha coses que, evidentment, un aforament que és el que no toca,
I llavors coses d'aquest tipus que van dir, escolta no pot ser. I és quan van crear aquest tipus de bus llançadera que en diuen ells, que va fent tota l'estona més assiduitat, fa girona a Llagostera i de Llagostera torna, és a dir no arriba a Sant Feliu. Per la demanda suposo és clar. És el que ens deia Joan, que aquí passa cada mitja hora i no cada hora, que seria...
Jo, per exemple, ahir vaig fer-ho, era jo a la tarda, a mitja tarda, i anàvem 10 persones. M'anava pujant algú pel camí, però, clar, de vegades va molt buit, perquè em declaràvem d'autobús, amb 10 o 12 persones, és clar, els números aquí no surten, segur.
Però aquest és un tema que segurament, hem entrat per aquí per circumstàncies diverses, però és un d'aquells temes que són més o menys literatius. Jo diria que pràcticament tots els grups municipals a l'Ajuntament estan d'acord amb la història, diem, de treure cotxes de Girona.
el problema i tothom està d'acord i llavors va dir la zona de baixes avisions que ara fa temps que no se'n parla però que ja hauria d'estar activa tot això ens pot ajudar però el tema de fons acaba sent el mateix és a dir treure els cotxes del centre de la ciutat encara més és a dir perquè hi ha una parca que ja no hi són està bé però per fer això potser abans has de crear les alternatives que són els aparcaments disuasius i llavors aquests busos llençadere que funcionin molt bé
Mira, entre Sal i Girona, s'està fent aquest... Les obres del... Per què? Eliminaran. Eliminaran, no reservaran. S'estan fent obres importants. Els fa la Generalitat des del Pont del Dimoni fins al Pavelló de Sal. Pel Passeig d'Olot? Pel Passeig d'Olot. Les obres faran que hi haguerà... Ara paga gran merder. No, no, i a les obres ja fa mesos que hi són...
I de moment és relatiu, per dir-ho d'alguna manera, sí. Però el que fan és, diguem-ne, que hi haurà un carril per banda d'anar i tornar destinat només al bus. Ah, hi ha dos carrils i un serà pel bus. Sí, i quedarà, dels quatre carrils, dos seran de bus que passarà molt més sovint i es guanyarà. Per tant, se suposa que es necessitaran més busos.
i llavors una d'aquestes coses que la gent vol veure com queda, que és un carril bici que va pel mig que veurem, no? Però el tema és aquest, és a dir, segurament, i no dir que no estigui fent-se, hauria d'estar treballant molt més.
aparcaments dissuasius. Quin és el problema? A Girona ja no hi ha gaire llocs on posar aparcaments dissuasius. Per tant, possiblement s'hauria de pensar... El que va al diner ha de ser urbanístic i llavors no dedicaran a un pàrquing. Segons on els facin, després per anar al centre de la ciutat. Clar, si has de passar-te 20 minuts caminant. També, esclar, la gent valora el seu temps, també té un preu.
Sí, sí, el temps ho té i les condicions de tothom no són les mateixes. En canvi, per exemple, el comerç demana que hi hagi facilitats per aparcar. En els pàrquings públics, que són aquests que ja paguem, per dir-ho d'alguna manera. Jo, per exemple, des que el vàrem municipalitzar, el pàrquing que hi ha al carrer Miligre, aquí, al cantó de la ràdio, al carrer Miligre It, té una afluència notòria. És a dir, que té molta més gent que no la que tenia abans,
El que passa és que després has d'acabar passant per caixa.
És molt gran. És molt gran per segons quines coses. Aquest és un altre tema que jo em queixo, reiteradament, que és que els cotxes ara no són com abans. En canvi, els pàrquings són com abans. I que coincideixen els dos cotxes absolutament ben aparcats i gent de la meva cordura... Un conductor, apersonat. No pot sortir. Encara que no sigui apersonat. Ahir vaig haver de sortir sense poder baixar.
i tornes a buscar un altre forat. Sí, sí, és així que és una d'aquestes coses. I va passar més d'una vegada, això. En un país en el qual regulem absolutament tot, perquè, diguem, noms en aquest passen determinades circumstàncies, com dos cotxes són grans, per exemple, el del pàrquing dels jutjats o el que hi ha sota el mercat, és impossible, és a dir, és que no pots baixar, literalment no pots baixar.
Jo crec que ens estan convidant una miqueta a ajudar-nos a canviar la cultura aquesta d'anar caminant, com deia vosaltres, i també agafar més el bus, perquè no sé si us fixeu que el bus també... jo crec que no hem pogut trencar mai, que és molta més gent de fora que agafa el bus que no pas la gent d'aquí. Potser també tendim més a anar caminant o amb bici, però tot i això ens costa. També el volum de cotxes crec que cada any i cada moment és més gran. Ja, ja, ja. No, jo per exemple a casa vivim a Montxuïc, com sempre en Grau me'n recorda,
però ara paguem parking allà a la farinera, a la davant, al parking central marquina, pel fisc, pel tren, al final dius mentre ho puguis pagar-ho, saps que tens un cotxe baix, doncs el tens ben guardat mínimament, perquè l'altra qüestió era això, deixar el carrer,
és molt arriscat cada vegada més, perquè quan passa una banda d'aquestes d'adròpols que dedica a trencar vidres o trencar llums d'aquests o... Parca, tampoc hi ha gaire parking en superfície que no sigui de pagament, n'hi ha... De nit pots deixar-ho de 8 a 8, però clar, la resta...
També hi ha gent que no vol pagar. I gent que no pot pagar. Els que jo conec sí que poden, però el mercat de la devesa, des d'aquesta zona verda o zona aquella,
I va, i hem deixat d'anar. Però que no hi ha aparcaments? Com que no hi ha aparcaments? Jo he vist que allà hi ha un pilo d'aparcaments igual, però s'ha de pagar. Però també hi ha gent d'aquesta. I a la devesa, si aneu, veureu que hi ha molt d'espai per aparcar ara, de comparació del que passava abans. Sí, sí, des d'aquí hi ha zona verda. Bueno, nosaltres aquí n'hi havia tres que havíem treballat per la zona, diguem-ne, i era una zona que era molt complicat si no tenies parking, no podies aparcar directament ara.
trobes lloc, hi ha més mobilitat, és cert. Jo, quan era el residor de l'Ajuntament, sobre aquest tema, vaig presentar una emoció perquè, esclar, si ets veí d'allà, pots fer servir la zona verda, pràcticament, gratuïta i tal. Però, bueno, gratuïta no, però molt poc calés. Jo demanava que, a part de la gent que hi resideix, que també es facilités que la gent que hi va treballar
Perquè allà hi ha molta gent que va a treballar a botigues, va a treballar a comerç, va a treballar... És clar, ve de caçar, ve d'allà vostè i tal... Faciliteu-vos que també puguin aparcar allà, que s'aprofitin de la zona verda encara que s'hagi parat una mica més. Pots dir que no? Era l'alcalde en aquell moment. Que no? Que a més a més ja sé per què ho dius.
No, jo tinc pàrquing perquè jo hi visc. Però sí que és veritat que a part dels que hi treballàvem, aquest a casa, doncs hi ha gent que m'ho havia demanat. Jo, hòstia, he vingut cada dia aquí a la confiteria perquè coi, he de pagar, no sé què. De moment va ser que no.
És un d'aquells temes que és recorrent i que al final jo crec que estan, pràcticament tothom d'acord, és complex i el dia que s'apliqui, que això és un altre dels temes, és a dir, quan Joaquim Nadal, diguem-ne, va decidir que no passaria en cotxes per l'Arlamble, pel carrer Nou o per Santa Clara, també va tenir un gran enfrontament amb els botigueres que deien que seria el tancament i ara, en canvi...
Els anys, no és que es vagi més humit, és que ningú voldria i per tant segurament el següent pas que haurà d'afrontar algú és tallar els cotxes a nivell de la Gran Via, la plaça Catalunya està claríssim. La plaça Catalunya jo ho veig bastant a prop. Però a la Gran Via ojo eh, perquè jo que faig molt el circuit de Girona travessant-la, clar si tot se'n va a la caratera de Barcelona, hi ha prou...
La plaça amb la que és de camps, d'allà fins a la devesa, d'aquell tram, és horrorós. El rond de Ferranputja és horrorós normalment, amb semàfors cada moment, i allò per passar allò, esclar, faltaran unes coses. En canvi, la Gran Via descongestiona bastant això, passar per la Gran Via.
Des que te trobes a Correus, que torna a haver-hi fullon allà per arribar al retorn d'aquella de la Vesa, és molt complicat. De fet, és un model que trobo que tots els pobles han agafat com una mica amb la mesura que han pogut. Tots han convertit des de cert moment, no sabria dir quants anys enrere, però sí que és veritat que han adequat una zona, que en diem la part central o allà on hi ha les botigues, el petit comerç, que l'han respectat i han dit que no, que sigui lliure només per vianants,
I que no hi hagi... És un dia més gent que vol anar amb el cotxe a davant de la porta, de la fleca, de la botiga, de no sé què... Hòstia, dius, bueno, però és que tens un poble recorregut... Què passa que no té la ciutat que té? Perquè jo me'n recordo que 30 anys enrere...
Per dir 30 o podrien ser 35, també teníem el costum per fer 800 metres que fa amb el cotxe. I ara jo diria que això ha canviat, que no és exactament així. Home, ja ho he explicat més una vegada, jo visc a 200 metres de l'escola de Montjuïc.
I agafava el cotxe per portar els nens, moltes vegades. Jo fa dos anys, no? El cotxe també s'ha de fer servir tant. Si no es fa servir el cotxe... A vegades sí, perquè baixava per ballar cap a treballar, però a vegades tornava a casa. Dius, tio, estàs ben bé d'unidor, no? D'unidor. Estem acostumats... Això van crear les pel·lícules, les pel·lícules americanes sobretot, que van en aquells cotxes tan llargs.
i totes les pel·lícules arribaven a un lloc i, pum, aparcaven de seguida, sempre hi havia allò, no hi havia mai cap problema. Encara l'altre dia veient una pel·lícula vaig pensar, no potser, no hi ha mai, perquè vinc davant del lloc on vas. Les pel·lícules americanes, dues coses, cotxes molt grans, sempre trobava un lloc per aparcar i no el tancaven mai, que allò que dius no s'arribava. I uns cotxes que devien gastar molta gasolina. Devien gastar molta gasolina, si no que aquest és un altre...
Aquest és un altre tema, no? Perquè ara torna a haver-hi un remprer una miqueta tota la campanya del cotxe elèctric, perquè hi va haver-hi un moment en què donava la impressió que en molt poc temps tot ho seria i s'havia frenat. No sé si ho veieu així, per exemple, en aquest aparcament que parlava que és municipal, i han fet unes deu classes per carregar, que estan buides sempre. Que estan buides sempre.
Normalment estan buides. El cotxe elèctric, la gent no hi confia gaire encara, no estem gaire... No ens hem menjat prou, com se diu, el coco? Digueu així. Perquè és que, esclar, com comences a sentir el que costa fer les bateries, el que costa carregar els...
que el que duraran que encara no se sap, etc. i coneguent que un dels impulsors és aquest tal Elon Musk, doncs a partir d'aquí no m'interessen les conxes elèctriques, ho sento molt. Si hem d'anar cap aquí, jo no vull anar-hi. Aquests, els Tesla són molt cars. Són més cars, vull dir. Va fer la fortuna amb això aquest paio, saps?
Jo una mica és enginyer que m'explicava que està molt bé la teoria, però que si en aquests moments, per exemple, amb determinats blocs de pisos que hi viuen 30 veïns, per dir-ho d'alguna manera, anar al garatge i posessin carregadors elèctrics, que la xarxa no aguantaria. Vull dir que s'hauria de canviar tot. Aquest és un altre tema també.
No vull desentivar ningú, però la veritat és que em dóna la impressió que haurà de ser base de prohibicions, que de fet és el tema. Ja fa molts anys que discuteix quin combustible, i ara ja hi havia l'hydrogen, si no dic malament.
que el problema és com s'emmagatzema per poder-la carregar, però crec que podia ser una bona solució. Però el problema és com està allà, com s'acarrega... Però si ho volguéssim fer-ho, ja hem fet coses molt més complicades que això. Doncs si més podria fer. Hauria de ser qüestió de dedicar-hi esforços. Però ara, com que tota l'industria s'ha enfocat pel cotxe elèctric,
s'ha de vendre això i no volen mirar altres alternatives, però em sembla que tampoc no és cap solució. Clar, però també és com una mica començar la casa per la taulada, no? Vull dir, si ho volem implementar, fem-ho bé. O sigui, el que no podem fer és quedar-nos com de dir, doncs, per exemple, això que comentava en Jordi Grau, de dir, ostres, quedarà endullat en un lloc però aguantarà en aquells cables de fa no sé quant de temps,
I bueno, ja hem dit 30 però i aquests blocs de pisos que podien 30 famílies, és que com ho prepares això a tot plegat? L'altra qüestió és les factures que van rebent ara, on li va treure el 21% i jo li vaig treure una factura de gas de dos mesos, només gas eh, que no hi va res més, només la calefacció i a la cuina, que a la cuina al forn ja va amb electricitat, 350 euros.
I dius, hòstia, ho tenim a 20 o 21 nosaltres, no pugem mai a casa a 21, com a molt. Hòstia, dius, dos mesos, 350 euros, això arriba segons quines economies familiars i és impossible. És insostenible. Però només és el gas, no és la llum que cada mesta van facturar en 40 o 50 euros. Exacte. I clar, però a més a més, els impostos, a altra vegada, aquí tothom calla, però hem pujat a treballar a l'IVA, el de tots aquests serveis elementals i bàsics,
El 21%. Per tant, d'aquestes 150 en 670 euros, diu.
dius, hòstia, això és aquest govern tan progressista que tenim? És que no ho entenc, francament, no ho entenc. Clar, no surten els números. Bueno, doncs, no ho sé, fem-nos-ho mirar, aneu gratant amb la banca, que us torni els 60.000 milions que els hi vau regalar, cabrons, hòstia, és que no, no... És indignant, això. Joan sempre parla clar i amb una franquesa... Sí, hi ha alguna cosa que no hauria de dir al mig, ja ho sé, que és un llenguatge impulsiu. No, no, no. Incorrecte, però... Clar, jo només penso en aquesta època, la gent,
A vegades no tindràs ni compte, i si tens maïna de bionó és el meu cas, però si tens maïna de petita tens la calefacció més alta i tal. 350 euros, dius, hòstia, dos mesos. No me'ls sors que es paguen, és molt complicat. Pots quedar el descobert, segons l'economia que tinguis, no? Doncs quina factura t'arriba, si tens un compte aquí tens mil euros.
Què t'ha fet servir per pagar aquestes coses? Cura'm, estic en negatiu. I s'han augmentat altres productes, que ara no m'ho feu dir, però han augmentat la llibertat amb els productes que havien baixat elementals de consum quotidià i ho han apujat tot.
No, i la manca de previsió és que una família que ja va justa, que té problemes, és que la pregunta és, pot fer algun tipus de previsió que no li arribin aquestes sorpreses, perquè a vegades ja fa trontollar... Sí, sí, deixar la fecció 18 o 16 o 17 o 15. Alguns dies no posar-la. No posar-la.
Però, esclar, és... No, no, però... Es passa una casa gran, la meva. És quanti pis, però és reduïda. Hi ha molta gent gran que paga una pensió que haurien de saber a dintre casa la... Jo tinc microtones que cobren 8 o 900 euros. I han treballat tota la vida i han treballat molt. I si no estan espavilats a fer diners, ara els passen molt punyeteres per pagar els diners. A casa meva, quan era jove, sempre hi havia estufa de botar.
Això jo no l'he suportat mai perquè estàs en una habitació amb una estufa de votar i el cap te queda... No ho sabria dir, no. Jo crec que hi ha molta gent...
Encara n'hi ha, encara n'hi ha, potser sí. És que a les milles on s'arriba el gas, per exemple, com que estan disaminat, què passa? Que les cases estan... que ja algun dia arribarà, ja fren algun tram. Vam poder tenir dipòsit de fuel, així és, no? Sí, sí, sí. Nosaltres tenim dipòsit, encara de gasoi el normal de la casa, i després doncs la cuina a votar. Però, clar, per exemple, per les nevades, nosaltres vam fer com una mica la broma de dir-s'hi, clar, érem els únics que podíem tenir enllà de foc i votar. Perquè això no faltava mai, és clar.
Va dir que a les nevades em va salvar el foc a terra perquè a casa m'està cinc dies sense llum. Estava amb una franja d'aquestes que no sé per què no hi havia llum i sort de mirar, tenies el llar, pots cremar... El voltant dels 20 euros.
El que està clar és que un dia o l'altre és fer els combustibles fòssils. Aquest és un tema que un dia, amb el narcigenista d'aquesta casa i ecologista de primera hora es mostrava sorpresa amb aquella franquesa que de tant en tant el caracterit
El tema que va estar salvant els aiguamolls i contra l'energia nuclear,
Queda una mica collonit, perquè jo que hauria de defensar les renovables, els meus són els primers que diuen que l'energia nuclear és més neta, i no ho acabo d'entendre. Per fer energies renovables, s'hauran de posar molins de vent, o plaques solars, o coses d'aquestes.
Aquí és on tallar la discussió. Jo a casa en tinc de placa solar. Tinc el tolat de casa, saps? Vull dir, no em resolen a algú. Tinc sis plaques, tampoc és molt, però això que a totes les cases es podrien instal·lar, que tinguin tolat propi. Estem parlant, hi ha totes les cases, però vés a determinats blocs i vés a determinats bafis i vés a determinades zones. Però es va intentar fa temps a les escoles i llocs de sis públics, per llavors a veure que era l'època del PP i s'ho van carregar tot, van arruïnar gent que havia fet inversions importants,
i ara tornem a estar una mica amb el tema aquest, amb les alternatives que ens estan donant prou... prou ajudes, prou sortides perquè això vagi endavant. Catalunya està, no sé ben bé, no tinc les dades aquí, però està a la cua de molts països en aquest tema. Perquè aquí som... amb això jo també ho entenc, perquè allò... anem a missa i... com va allò la frase aquella? Volem repicar i fer missa i repicar al mateix temps.
Es nota que no ets de la... No, no soc de l'olla. Aquí, el paisatge el tenim, collons, el tenim molt maco encara, hòstia, és un país maco, que hi ha moltes zones. I és clar, com parlem del Gou de Ros de posar els ventiladors allà al mig de mar, impossible. Com parlem de fer un camp de plaques solars, i això no pot ser. Home, doncs alguna cosa haurà de poder ser. Clar.
o si no ens plantaran, els de Tarragona ens diran, doncs calleu sobrats els nuclears, nosaltres ja farem el camp d'academia, em penso que fan més cap allà que passen aquí. Per exemple, Aragó, que està a tocar en català. I tant, Aragó n'està ple. Doncs n'hi ha moltíssims. Acabarem important energia d'Aragó.
Sí, això dintre la correncada. I dependre d'això és complicat, jo crec que no, crec que s'ha de tirar endavant aquí, però el problema és que tothom ho vol, tothom ho té clar sempre i quan no sigui el cantor de casa. Correcte. Ja, ja. Pots jugar amb els abocadors, i ho sento molt, la generalitat amb els abocadors, el cas més flagrant que conec és el de Solíus, feia anys que se sabia que allò estava extingit, que no s'hi podia posar més merda parlant malament.
I s'ha d'esperar l'últim minut, que la sentència judicial s'ha tancat. I ara què fem? Doncs que tots els ajuntaments de l'entorn, que s'hagin d'anar a portar coses 200 quilòmetres més lluny o no sé quant.
Si els hi porten, no els hi deuen portar amb camions, i els camions deuen deixar una petjada... I imagina el que s'encareix per l'usuari, que ha de pagar més descombraries. Com aquí a Girona, que no estan arreglant tan bé... Ai, que no n'hem de parlar avui, no, descombraries? No, no, jo, mira, estava en un inesperat gir de guió, anava cap aquí, com has dit, com has tret el tema als abocadors. Clar, els abocadors... I, a més, s'estan apujant i, de moment, al servei és discutible en molts llocs.
Aquest any entrarà en fase de proves, anava a dir la nova incineradora, la vella nova incineradora, que no és la millor solució, però és una solució. I l'altre és això, que es necessiten plantes. Llavors una altra gran discussió, ja entenem en el tema de si voleu de les escombraries.
Per favor. Hi ha gent que comença a dir que, en realitat, diguem-ne, ara, els que fem porta a porta, els que fem, diguem-ne, el contagi dels intel·ligents, fem una part de la feina i jo crec que està bé i que ha de ser així. I això ens ha encarit, malgrat tot, la factura de la recollida de la brossa.
I diuen, no, és que si ho fem molt bé d'aquí 3 o 4 anys baixarà, però de moment és més cara. Qui sí que no baixa els preus són aquestes grans empreses que es dediquen a les recollides, aquestes empreses de Florentines. Milionàries, eh? Milionàries. I tots els que es dediquen a reciclar fan molts calés.
i potser d'aquí 30 anys tornarem a fer la separació amb destí, que es diu, perquè les màquines estan ja preparades, és a dir, les plantes de triatge que també valen diners. El sistema hauria de ser aquest, és a dir, està bé que el ciutadà es conscienciï, participi, faci l'esforç,
Però com en tantes altres coses, no pot ser que les administracions descarreguin tota la feina amb el ciutadà. L'objectiu hauria de ser, en un futur no sé si mitjà o llunyà, que això informàticament es pugui solucionar.
És a dir, tu entres tota la brossa en un lloc i hi ha uns separadors que informàticament van amb piedra cap aquí, que el ciutadà no tingui tantes preocupacions. Llavors necessitarien també aquest tipus de plantes de triatge, però per exemple hi ha una empresa al polígon de...
que fabrica màquines per tal de fer el triatge, que són capaces de distingir una agulla que és ferro plàstic, que aquest és un altre tema. Potser hi ha una gran empresa o una gran corporació que no li interessa que això tiri endavant.
És el que jo vaig pensar, perquè tu mires qui es dedica, quines són les empreses que es dediquen a recollir la brossa i els diners que fan. La Florentino segur que hi és, no? Segur, hi són, i per tant llavors penses que és tot això. I malgrat tot, jo estic a favor del reciclatge, i me n'he acabat, i el practico, i crec que més a més funciona, i amb una ciutat com Girona, que es va tirar endavant, mira, van començar per Montjuïc, sempre van a un nivell alt. I van baixant.
I ara, ja diguem-ne, tot l'eixample, hi ha la recollida temporal d'escombraries, que és un altre problema en el Val Vivell i la zona del Marcadal. El sector de restauració està encantat a la vida. Ara s'ha avançat una miqueta tot el tema dels contagiants intel·ligents a la zona de Tegelà, Domèny, una part de Fontegeu, i els grans reptes vindran com hi hagi d'entrar-hi, per exemple, Sant Eugènia... Sant Narcís ja hi són, Sant Eugènia i...
Sí, una part de Sant Narcís ja hi són, ja hi són, sí, sí. El Sant Julià i el Can Givert, doncs ja hi són. Sí, bueno, que allà són bàsicament blocs de pisos i també perquè és un tema cultural, no? És a dir, s'ha d'anar per aquí, s'està fent,
I hi ha queixes perquè el que ha passat... Tu deies, Joan, i no sé si voldràs repetir-ho, que per exemple... Sí, ho repeteixo, si estic d'acord, sí. No, tu deies a la part de Montjuïc, la zona de les cases funciona molt bé, la zona dels pisos ha hagut de fer els retocs... Hi ha blocs i blocs hi han, hi ha gent que té més ordre i altres que és un caos. I el que deies, i no sé si voldràs repetir, és que hi ha llocs que la gent és molt bruta.
Sí, sí, clar que ho vull repetir-ho, perquè és que, per exemple, ens han donat a totes les famílies de dos coberts, que cada dia es van canviant en funció orgànica, sempre se'ls veu mateix, o l'altre pot ser pel plàstic, pel paper, pel vidre... Però hi ha gent que ja té el costum com que... El punt zero és que l'Ajuntament o l'opresa que ha muntat la recollida porta a porta,
no han pensat gens perquè clar, que un bloc de 40, 60 pisos, la solució sigui deixar els cobells tots a fora, això és que aquí ningú ha rumiat res o no s'entén com han fotut tan malament. I això encara, Montjuïc va dir que es resolaria, encara estan vies de resolució. I encara hi ha zones a Montjuïc, al carrer, amb unes tanques d'aquestes, les tanques típiques, ple de cobells d'aquests pallaterres,
per terra, amb bosses que la gent ja passa per allà encara. Aquest és un tema que jo no entenc. Si la gent no ha anat a buscar els coberts, hauria d'haver-hi un servei de vigilància per dir que en aquest barri, que ja fem això des de fot,
aviat farà ja deu mesos, no sé com fa, doncs... qui és que no ha retrat els... doncs aquesta família, aquest pis, com ho estan fent, per... quin sistema tenen? O sigui, clar que és fer de policia de... però això amb agència cívica s'hauria de poder resoldre, i ara moltes coses d'aquestes poden ser, pel que a mi ja s'esvarien,
qui és que abandona les coses, literalment, o que fa aquest turisme d'escombraries per a altres que cada any en menys. Però el problema és que si hi ha un bloc de pisos gran, es havia pensat de quina manera s'havien de deixar... que són dos cobells per família. Si hi ha 40 pisos, són 80 cobells. Si hi ha 60, són 120 cobells. De quina manera s'han de posar aquests cobells? Per què no? Ningú implementar això de tants milions a dalt d'aquest dinglado no s'ha pensat això tan elemental?
Jo no ho entenc. I l'altre és la periodicitat. Abans ho dèiem... Per exemple, nosaltres ens recollim el dissabte, l'orgànic. Tens tot el cap de setmana per davant, el diumenge per davant, i després no torna a recollir fins al dimarts. Si és l'estiu, en una època fer peix, etcètera, home, dius, són tres dies. S'han, totes les hores, gairebé de no recollir l'orgànic. Des que el vidre pensaves que... I el vidre cada quinze dies, a casa ens agraden tant fer trobades, d'amics, de família, el que sigui, i llavors no hi cabem. Hi he de posar bosses addicionals.
A vegades en gastem molt de vidre. Jo el vidre m'agrada molt. Jo n'anem molt de vidre. Hi ha molta aigua encara. Aquesta és l'altra. Per exemple, l'aigua de calda, la famosa malavella de Sant Narciso-Espratiso, etc.
Per què no es pot retornar això? Per què no es fan envases que s'han de tornar? Aquí es t'obriria amb molta cosa. Abans ho fèiem. I tant. I les cerveses. Per què no es pot tornar l'ampolla de cervesa com es feia abans? Si és més feina netejar-les i tornar-les que no pas fer-les de nou. Però esclar, doncs arreglem-ho. Ho sento molt. Potser no pot ser. I tot el danon és de vidre, em penso que tornava. I tant. El xampany, les ampolles de cava, bueno, es tornaven i es venien al drapaire que els ho pagaven. Es venien al drapaire, les ampolles de... No, però reciclaven.
Es reciclaven, oi? Les de begudes es tornaven i es tornaven. I coca-coles es tornaven? Perquè hi havia una època i això també s'ha de dir que els lloguers eren de vidre, no tots eren de plàstic. Encara n'hi ha. Encara n'hi ha, encara n'hi ha. Aquí ho hem anat fent tot, però esclar, vas al súper,
I encara trobes, per exemple, tot el tema vegetal, tot embolicat en plàstic. Jo ja no en compro gaire vegetal, però si en compro un dia, et dic un àpid, veig, mira, un terç, mira, és d'ultordera, ho compraré. O uns porros, és igual. Hosti, però tot està embolicat. Sí, sí. I al vostre barri com funciona tot això?
Ara comença a haver-hi algun contenidor intel·ligent, però encara majoritàriament hi ha els contenidors de sempre. Segur que la gent es queixa, perquè la gent sempre es queixa.
Discusions bicentines, una cosa... Va dimitir fins i tot la associació de veïns, que per cert... Per cert, demà, no demà, demà en vuit, si tot va bé, d'on anem a tenir associació de veïns. Hi va haver-hi un moment que semblava que es podria quedar sense associació de veïns, però ara ja... No, no, vam quedar sense. I ara ja, diguem-ne, una nova... Perdona, continua. Com tenim el Barbie. Està molt bé. Està molt bé.
A la devesa seran contenidors intel·ligents. Ah, si no teniu porta a porta, punyateros. Ah, mira que bé. I, però bueno, això va... Qui viu? Qui viu? Hem sigut els primers, diguem. Qui viu més, recorda-t'ho. Molta gent. Moltes parelles joves, doncs clar, és que ja han passat uns anys i ja... Ja són tan joves. Quan nosaltres hi vàrem anar bé, érem bastant joves.
Però ara ja estan més grans. I almenys teniu porta a porta. Sí, tenim porta a porta, el que són les cases. I llavors la gent que està molt disaminada tenen aquells caixons com amb fusta, una mica ben fets que van amb una claueta. O sigui, no és tan intel·ligent.
És el teu espai. És ordenat. El que passa és que jo crec que tothom es queixa amb la periodicitat. El tema de la periodicitat, l'altre dia ho dic perquè ara a Caçada de la Selva ho estan implementant, que fins ara encara no ho tenien, i els més petits, Camlló, Llambillas i així, ja ho teníem.
I deien que cada vegada, diguéssim, la periodicitat és exacta que la nostra. Per tant, jo dic, deu venir una mica marcada del Consell Comarcal del Gironès, que és el que ve a fer la xerrada de com reciclar, com fer-ho. Per tant, jo crec que de moment deu ser, això, per exemple, els dimarts, doncs, a Orgànic i em sembla que és a Ip i amb Asos, no?, els dijous.
Crec que és bastant... I per mi la Llobustera, que és el primer lloc que s'ha implementat, que ja farà 20 anys, l'orgànica són 4 dies a la setmana, aquí ja no són 3, el vidre és cada setmana, una cosa que no se'n parla gaire, per exemple els penyals, hi ha gent gran, que jo ho conec bastant bé, pots posar-los de dos dies a la setmana, però esclar, si ets una persona gran, en dos dies ja tens una bossa aixís.
Una bossa grandiosa. O un nen petit, comentaven les caques de gos. Una veïna deia, i què faig amb les caques del gos? Això és l'orgànic. Jo que soc gran, t'ho puc dir. Una bossa amb una piqueta especial. Abans, jo cas he viscut que venien a buscar la comuna. O sigui, la venien a buscar líquidament. No tenia desaigua o assenejament. I venia un senyor que era el comunero.
que ballàvem amb un cas llarg, anàvem carregant i ho carregàvem amb uns bidons d'aquests, ah, i bidons, com unes samals, allò del vi. Però llavors hi deuen escampar el camp, el nostre camp. Bé, el nostre camp, que no era nostre, allà on hi tenien el lor, al meu barri, i es portaven allà.
Això sí que és reciclatge. Això és reciclatge absolut. Això és el cercle vell d'en Cate. Parlem de l'an 60, no parlem més d'en darrere. Això sí que passa, que l'an 60 ja és molt d'en darrere.
La línia del que comentàvem també és que jo penso que hem avançat o intentem avançar, és una mica el que parlàvem abans, no? Però encara ens queda que hi ha molta gent que encara dubta d'on ha de ficar algun dels objectes, dius, ostres, és que jo crec que hem d'acompanyar, educar... Bueno, hi dubtarem, perquè n'hi ha de molt complicats, la veritat és que és un examen...
I avui toca el vidre? No, que toca aquí diumenge de l'altre setmana. Però això està a la nevera, no? Tens un imant, però la gent no els mira o no els ha anat a buscar o no l'hi han donat. És el gran tema d'aquest mandat a Girona. De veritat que és la caiguda del govern de Girona si no s'espavilen una mica amb aquest tema, perquè ara ja està... Ahir parlàvem una mica de Montilivi i allà també hi va haver unes queixes que han vingut més tard i tothom es queixa, però...
Ojo, hi ha el que diem, l'incivisme de la gent. Hi ha gent que no té cap vergonya a la cantonada que troba i fot allà les bosses i... Però això, amb una mica més de despesa que hi ha, ja que en tenim tanta en aquest tema, agents civics agafant les bosses aquestes, investigant-les una mica, i es acabarien trobant, perquè tothom té un rebut, una cosa que llença, acabarien trobant bona part d'aquests...
incivics i s'haurien de multar, però molt multats. És com acabar amb el gos i deixar-lo en merda al mig del carrer. Aquest s'hauria de multar i allà, si el metge es infraganti, s'hauria de posar una multa i retirar-li el custoi del gos per sempre més.
És que és tremendo això. La gent que va amb gossos i deixa la caca allà, jo no ho entenc. Però a Llanvilles ens renyen eh? No, però enmig de l'asfalt no fem eh. I si és enmig d'un passeig que hi van maïnades o que hi va la gent a passejar i també el trobes allà al present...
A Llanvilles, que som 300 cases, posem-hi, a nosaltres ens renyen. És a dir, com que saben exactament cadascú qui és, et posen l'etiquetet en cas de fer-ho malament. És a dir, si has posat un objecte dins la bossa, per tant, jo crec que revisen les bosses i després, per exemple, si tardes tres mesos a posar les escombraries, et diuen, escolti, que vostè no viu aquí o què passa? I dius, sí, sí, nosaltres ens fan el... Correcte. I perquè ens coneixem tots, suposo, a cada casa, no? Però dic, sí, sí.
Són una mica gran germà això, eh? Sí, molt controlat. El control? És que estem aquí, eh? Gran germà, estem aquí. De tota manera, jo crec que hi ha un problema que és de començament, d'inici, que la gent es pregunta, però per què esteu emprenyant la gent canviant el sistema? Que no anava bé fins ara? Quin problema hi havia?
I jo crec que això no s'explica prou. I el problema és aquest, que hi ha uns números que fixa la Unió Europea de reciclatge i els anys no sé què, s'ha d'arribar fins aquí. I està demostrat que amb el sistema actual que hi ha fins ara no es passa al 50%, no sé si s'ha d'arribar al 80%.
i les dades que va donar el regidor Sergi Cot d'alguns barris hi va partir que baixarien, perquè al començament, en aquests barris que es feia el Porta a Porta havien augmentat fins al 90%, ja va dir que no hi hauria mitjana. Però si l'objectiu és arribar a 80, és clar, s'han de trobar coses noves i coses diferents.
Sí, sí, això és una normativa de la Unió Europea, és evident. El problema és que la gent continua pensant que és l'Ajuntament que té ganes de perjudicar i d'emparanyar. I no és així. Això s'hauria d'explicar als causes. Per cert, que n'hi ha un altre que jo he quedat sorprès, que ahir l'arcal de Lluís Salellas i el regi de Sergi Cot han anat partit
que en els últims dos mesos Girona és com si hagués passat alguna cosa i s'ha passat de... s'ha gastat un 10% més d'aigua. És a dir, que s'havien baixat els nivells quan hi va haver tot el tema de la saquera, les alertes de saquera, que encara hi som, eh? No ens oblidem. I que de sobte s'havia passat d'una mitjana de 179 litres a 196 i en dos mesos
Un 10% i en ple hivern i que això, diguem-ne, els havia preocupat i va fer una nota pública alertant de tot això, perquè a més a més, si mirem, ara torna a haver-hi allò, no? Es parla de que les àrees internes, les conques internes que en diem entrellobregat, que és una manera d'amagar-ho, estan al 33%, però aquest dia vaig llegir que Sau estava, altra vegada, absolutament a les últimes. Estem al mes de febrer. Estem al mes de febrer.
I penso que hem normalitzat aquestes xifres, aquests percentatges, perquè recordo d'anys enrere que quan un pentà o el SAU estava al 33% aniria, sonaven totes les alarmes. I ara sembla que com que havíem estat més avall, amb un 33% no estem tan malament.
i tocarà tornar a conscienciar la gent. L'última vegada que van estar plens va fer fa cinc anys que hi va haver-hi el Glòria abans de la Covid, que de fet és que hi va haver-hi, diguem-ne, les inundacions perquè van deixar anar el ter perquè estaven els empassaments plens i hi va haver-hi les inundacions aquí.
a la zona de Fontajau, Sant Pons i altres llocs, no? Però el tema de la sequida em dona la impressió que... en vàrem parlar molt, molt, molt, molt, molt, va arribar la temporada d'estiu, vàrem anar tirant, va ploure una miqueta, quin dia passant empeny, però que la situació torna a ser complicada o tornarà a ser complicada si no plou.
La gent sembla que ha perdut bastant la consciència d'estalviar aigua. Potser perquè de tant en tant plou, és que van passar molt de temps que no plovia mai. I ara com que va veient que de tant en tant plou, sembla que no hi ha... Passa que hauria de ploure molt el que dèiem per poder... Però m'ha semblat molt exagerat amb dos mesos que pugi un 10% el consum d'aigua. O ho teníem mal controlat abans...
Jo crec que les fuites les tenim molt controlades i són superiors en alguns barris al 50%, per exemple en aquell barri que s'ha de pujar de nivell per anar-hi, que és una cosa que se sap...
No es van fer segurament les inversions que tocava, que és un tema que en aquests moments està a judici, però hi ha punts de la ciutat que es perd molta aigua, no? Després parles amb els tècnics i li treu una importància perquè diuen com que la gran majoria de l'aigua, diguem-ne, és per la pagesia o per la indústria, l'aigua de volca no és tant, però jo he trobat escandalós que hi hagi barris, que només en el trasllat es pugui perdre el 50% de l'aigua.
Sobretot si després et foten la patacada a tu i et fan sentir culpable per si deixes 15 segons més laxat oberta quan arrenques les dents. La resposta que et donaran és que arreglar això és molt car i no surt a compte. Millor perdrà aigua, et diran.
Consell, llavors, esclar, ho diran públicament. No sé qui és. No, segurament no. Ho diran públicament. Ho diran en petit comitè. Però quina era aquella fuit tan famosa a Badalona? A Badalona n'hi va haver una que va durar anys i anys i anys. El senyor alcalde et va dir, en campanya em penso, això ho arreglarem, no sé què, s'ho van anar a mirar i de seguida li van dir...
Està igual. Hi ha una altra cosa que les obres estan previstes, no sent a quin estat estan, que per exemple el trasllat de l'aigua des del pastoral fins a... ara crec que és Cardedeu, però no ho voldria dir.
S'emportava, a cart de Déu, també? També, també, sí, sí. Tota l'àrea metropolitana de Barcelona. Doncs que les conduccions perden molta aigua i el problema és que no hi havia possibilitat d'arreglar-ho perquè només hi havia una conducció. Per tant, volia dir que per arreglar-ho haguessin hagut de tallar i haguessin estat x mesos sense aigua tota l'àrea metropolitana.
Jo crec que sí que s'ha de conscienciar la gent que no gastem més aigua, però llavors s'ha de donar l'exemple des de les administracions. Això vol dir que primer, potser no es va fer tan bé com s'hauria d'haver fet, i segon, el manteniment d'anys i anys ha sigut un desastre. El tema és que quan es van fer, ara no voldria dir que el pastoral va ser a començaments dels anys 60.
Estem parlant ja de molts anys i segurament no s'han fet els manteniments aquí a Girona, que ho deia, que està judicialitzat, per dir-ho d'alguna manera. L'antiga empresa d'Aigües hauria d'haver fet unes inversions que ara es posen tot el que haguessin fet. Per tant, tot plegat és complicat, no? Un altre tema d'aquells que...
que si no plou en tornarem a parlar. En parlarem segur, perquè amb aquestes alçades pot haver-hi encara un canvi com se vol dir, però... Hi ha temes que ja us he dit sempre que són recurrents. I alerta, perquè va haver-hi les restriccions dels pisos a Girona, que es va dir un consum per família, però és que hi havia blocs de pisos que deien, escuteu, el de dalt de tot...
Ja no arriba a l'aigua. Ja no arriba, si té una gota. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió. Es va baixar la pressió.
que tothom s'espavileja, és a dir, el que no té cap sentit és que el terç se'n vagi tot cap allà i no hi hagi... i que llocs que reben aquest tipus d'aigua, diguem-ne, no recuperin l'aigua, no la reciclin, no sé quina... És a dir, ja hi ha coses, algunes coses a fer, diguem-ne. Per exemple, jo d'aquests excursadors macros, excursadors que tenim que maten tants animals cada dia aixís,
es gasten milions d'aigua cada dia, 3 milions, 4 milions de litres, perdó de litres, però clar, cada dia de treball, i cal que sàigues si que una part acaba anant a trobar reciclada i anant cap al...
És que tenim tota la... Per exemple, el riurellot, això ha sortit allà, que amb tres empreses gasten un 30 o un 40% de l'aigua del riurellot. Tres empreses i prou, i es gasten més de la tercera part de l'aigua de consum. Deuen pagar molt, eh? Aquí està el tema.
No sé si paguen el preu del consumidor o paguen el preu de... Segur que hi ha un pagament. Per cert, que cap de setmana hi va haver-hi el fee port, 20.000 persones van donar les xifres que havien anat al riu de Llots a una fira. El port s'aprofita tot, ja ho saps. I la gent aquí som... Volien una miqueta, hem passat per aquests temes que segueixen tocant. El tema dels cotxes, el tema dels residus, el tema de l'aigua.
La falta de seguretat, per exemple. Mira, doncs, escolta, ens queden tres minuts i mig, jo anava a dir, i no hem parlat de la Sílvia Olperols, que era el que ens ocupava just abans d'entrar. Tu vas fer pensar el de la seguretat? A veure, renda ràpida.
És complicat, el tema. És molt complicat, perquè... No sé si s'ha sentit prou, però ha fet un bufet. La sobretat, el de l'Auriól, no m'ha quedat clar. De l'Auriól. La sobretat ja l'hem deixat clar. La impressió de que fes el que fes, de que passés el que passés, i acabava guanyant. Perquè si l'atrèiem del Caldeus amb un tots contra un, això ja va passar, figureu-vos, recordeu, i després el que va passar. Després, l'hi donàvem. I a l'Alona.
I el que hi ha una gran preocupació en els partits polítics en general és, diguem-ne, que les enquestes que diuen que arremenen, però sobretot el Bocorella que hi ha pel carrer, dona la impressió que l'aliança catalana pot pujar molt en unes eleccions al Parlament.
No és res que no passi a Europa, al nord d'Europa sobretot. I al centre. No és res que no passi als Estats Units. És la conseqüència d'aquestes proclames populistes. El temps que vivim. Exacte. Que la gent que té una sèrie de problemes que no troba solució a l'administració actual, busca predicadors que li donin resposta a això.
ara també he de dir que el tema dels cordons sanitaris jo no hi acabo de creure perquè al final sempre acaba beneficiant l'objecte del cordó sanitari. És que a més a més ha passat una cosa que els grans defensors dels cordons sanitaris, per exemple, en Vox no l'han aplicat o no l'han aplicat de la mateixa manera i a mi m'estranya, diguem-ne. Jo penso que el cordó sanitari és un error
fins i tot de part del nostre gremi el periodístic, perquè el que s'ha de fer és parlar de les coses i el que s'ha de fer és, diguem-ne, que si es diuen mentides, dir que es diuen mentides. Les preguntes adequades i davant la resposta, doncs té capacitat de confrontar-ho. Perquè una cosa és, allà un grup que fa programes racistes o d'ultradreta,
Però no pactari, evidentment, però el que no pot ser és... Aquest tots contra un acaba beneficiant l'un, moltes vegades. I això, jo crec que és un perany en què no hauríem de caure. La crítica s'hauria de fer en un altre sentit, per altres vies.
I Girona també diu que hi ha algunes enquestes que parlen d'ara que aviat arribarem als dos anys de mandat, diguem-ne. Que parlen de què? No ho saps? No ho sé. D'electorals? Sí, sí. I a qui puja, doncs? No, no, jo us ho pregunteu per si ho sabíeu. No, no, no ho sé. Sembla que es mou alguna cosa mig arribat, però no...
Les tendències no cal ser gaire imaginatiu per saber per on aniran. Que aquí el govern sempre queda afectat, per dir-ho d'alguna manera. I els tripartits, no? Jo ho deia més pel tema de l'horriós.
També. Escolteu, en parlarem, però haurà de ser un altre dia, perquè hem parlat una miqueta de tot i hem anat fins a les 11 del matí. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimecres 19 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Recullen 70 quilos de brossa al Parc de les Pedreres de Girona. La brigada del Celebret, juntament amb els veïns del barri de les Pedreres de Girona, va recollir una setantena de quilos de brossa en l'entorn del parc. Tot això coincidint amb la 17a edició de la passejada per aquest espai.
El consum d'aigua a Girona augmenta quasi un 10% en dos mesos i l'Ajuntament crida als veïns a estalviar-ne. Una situació que des de l'Ajuntament es descriu com a preocupant, ja que la ciutat està en fase d'alerta per Saquera. En paral·lel, les reserves d'aigua dels pentants també han disminuït els últims mesos.
La Diputació de Girona subvenciona projectes esportius singulars a les comarques gironines. El ple va aprovar una aportació de 212.500 euros que cobrirà el 80% del pressupost de les diferents activitats esportives. Així mateix, també es va acordar deixar sobre la taula la moció presentada pel grup CUP Són Pobla perquè el Consorci de les Gavarres assumeixi la gestió de l'espai natural del massís de Cadiretes.
Les entitats estudiantils de Girona participen en el primer correllengua universitari. Després de passar per Lleida i Tarragona, el correllengua universitari aterra avui a Girona. Durant la tarda i la nit es viuran un seguit d'activitats com concerts i macarronada popular i l'endemà la flama seguirà cap a Bellaterra i Barcelona.
I en esports, l'Espart Girona continua ampliant la seva història a l'Eurocup i afronta un nou repte a l'Eurocup Women. Després de superar una autoritat com l'NKA University Specs, a vuit anys de final, 88-65, l'equip gironí es prepara per enfrontar-se a un dels grans favorits del títol, el Lyon. El primer salt tindrà lloc avui dimecres a Fontajau, a les 8.05, on l'afició tornarà a jugar un paper clau.
La tornada es disputarà el dia 27 a Lyon, una plaça sempre complicada. I el temps ens hem despertat avui a Girona amb només 9 graus de temperatura en un dia que predominaran els núvols al llarg de la jornada.
Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Xell Feixes, amb una trajectòria llarga i vigorosa, ens ofereixen a Xucluc enmig d'aquesta tempesta, 13è setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelscir.com.
Vine al mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de cinquanta parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix...