Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts, gairebé 6, de les 10 del matí d'aquest 20 de maig, estem ja esgotant, esgotant, vivint aquest mes de les flors, estem en una etapa pro-flors a la ciutat de Girona, després dels 10 dies del Temps de Flors,
Avui fa molts anys, 33, que el Barça va guanyar la seva primera Copa d'Europa al Wembley amb aquell xut en temps de descompte de Koeman. És a dir, que ja fa molt de temps de moltes coses, però no necessàriament del passat, sinó del present i de la ciutat. En volem parlar avui amb els tres periodistes que m'acompanyen i que és un plaer que estiguin aquí els estudis del carrer Balmas. Marta Aldoriga, bon dia.
Bon dia. Com estàs? Estava pensant en la lliga aquesta. Ai, en el Champions o... Segur que tens alguna memòria al cap relacionada amb alguna cosa de casa. Sí, perquè em volien suspendre un examen. No, no, per això vaig pensar, però qui és que se li acut? Voler canviar un examen per un Barça, no sé què. Mira, mira ara. Després va desaprendre el Barça. Sí, sí, després me va quedar clar, va ser una lliçó així, directa.
Molt bé, Xavier Piri, molt bon dia, què tal? Bon dia Delegat de la cena, comarca Gironines Bé, bé, mira, jo de Wembley només recordo que a casa meva van obrir una ampolla de cava perquè al partit no el vaig veure gens jo
No, per nervis, perquè no t'interessava. Perquè no m'agrada el futbol. Llavors, diguéssim, després quan van acabar vam veure Cava i vas pensar, bueno, pues ni tan mal que guanyo una Copa d'Europa, no? O sigui que ja sabem a què associa Xavier Pí les victòries. Les victòries, sí, sí. Clara Jordán, delegada de Catalunya Ràdio Girona, molt bon dia. Hola, bon dia. Ara m'he sentit gran, eh? Bé, o sigui, he pensat, han passat molts anys, eh?
Jo estava estudiant la selectivitat, me'n recordo, i me'n recordo d'estar a casa amb la tele posada. Crec que és el primer partit que vaig tenir la noció que el Barça, o sigui, d'un mínim interès pel que feia el Barça i el deixava de fer, eh? Tot i que tinc un germà que és mig boig pel futbol.
va ser jo crec que a partir d'aquella època que el futbol em va començar a interessar o de veure que era un fenomen social abans no hi havia parat atenció quan expliquen les batalletes de la final de Sevilla per exemple i que va ser un drama
No recordo tal drama, o d'haver vist la gent... Xavier posa cara de dir, no sé de què parleu. Però n'heu sentit mai aquella frase, jo hi era? Perquè jo estic apuntada dels joieres. 1986, esteu a la de Bubacarés, un partit que teòricament el Barça tenia controlat, guanyat, era superior i que va perdre els penals, va ser... Per això, jo sí que recordo la del 92...
aquesta final de Wembley perquè va ser el trencament de tota una història de desamort amb el que llavors es deia la Copa d'Europa. Jo no l'havia vist però havia sentit parlar molt de la final dels Pals de Berna del 1960. De fet vaig estar l'any 1988 a Berna en el mateix camp, ja no amb els mateixos Pals a la porteria, on Couric va agonyar la seva primera Copa, la Copa d'Europa i ja es va trencar.
Però clar, no es havia guanyat mai una Copa d'Europa, i en aquell partit contra la Sampdoria, curiosament també contra la Sampdoria, perquè el de la Copa, aquest que parlava Berna, també havia estat contra la Sampdoria, i varen patir, realment varen patir molt, i es va acabar guanyant... Home, tocaràs Toikov, no sé què, picarà Koeman, i gol. Toques Toikov, para Vaquero, xutarà Koeman. Ho va clavar el Joaquim Maria Pujol.
Que vaig llegir l'altre dia que la Sampdoria havia baixat a no sé quina categoria ara aquest any. Sí. Els que no han baixat som el Girona, eh? No, no, no. Quin patir jo que... Jo també he patit molt, eh? Jo he tret 3 quilos de sobre. I jo he perdut 10 anys de vida seguríssim, perquè els nervis que he passat en aquests últims partits, mare meva...
doncs estic igual de jove això que t'has tret ara, perdona, en Xavier ens ho està refregant en Xavier ens ha estat refregant la seva joventut i la seva esbaltesa en aquest debat que s'ha generat sobretot l'any passat i des que el Girona és la primera que si ets del Barça no pots ser del Girona i que sigui el Girona ja sabeu de què va jo pel que he vist de manera natural pateixo pel Girona
I el Barça me'l miro, però si perd, guanya o no guanya, no tinc aquell malestar que em genera el Girona. Jo segueixo patint amb els dos, ho reconec, i jo ja vaig sortir del meu armari futbolístic precisament a casa teva, en el Totgira, que va ser la primera intervenció que vaig fer intentant explicar...
que per la gent de la meva edat no hi havia cap incompatibilitat en el fet de ser del Barça i de la Girona, perquè eres del Barça però el Girona estava allà on t'estava, i que arribat en aquell punt jo no volia renunciar cap dels dos a morts, per dir-ho d'alguna manera, el que passa que també l'any passat me'n vaig adonar que en la competència directa patia més pel Girona que pel Barça. Jo, gràcies a Déu, jo veia la gent quan s'emocionaven tant amb el Barça, allò,
Bé, molta gent que s'emociona molt. Jo volia emocionar-me, però no, és veritat, o sigui, aquestes coses o se senten o no se senten. Tu t'emociones i plores i la pell se te posa i et poses nerviosa per un o altre. Clar, jo no havia sentit mai això per un equip de futbol. I clar, al descobrir que això m'ho genera el Girona, o sigui...
Van patir el dia de Valladolid, van patir i després la veritat és que fas una mica de resum i dius la temporada no ha complert les expectatives que s'havia aixecat, possiblement ens va arribar massa aviat la Champions, possiblement vam elevar massa aviat les expectatives i ho hem estat a punt de pagar, però a dos partits al final la categoria estava salvada...
i millor, perquè la setmana passada, perdona, la setmana passada, aquest cap de setmana hi ha hagut, diguem-ne... El que ho rebreix l'Espanyol. Bueno, l'Espanyol ho té molt bé. Sí, clar. Només ha de fer el mateix resultat que el Leganés a casa i contra les palmes que hi ha. Bueno, però jo recordo el Girona que també ho teníem molt bé, moltes vegades, com quatre o no sé quantes, i bum...
sí, sí, i patapant però en l'altre sentit diguem-ne és curiós com ja tot i encara ens queda el bàsquet el bàsquet Girona ja fa quatre setmanes que estem molt tranquils però no hi hem d'estar i tant el bàsquet Girona el noi que fa esports a la meva emissora que crec que el coneixeu l'Eduard Solà el noi diu diu que hem d'estar tranquils
que no baixarà pas n'ha de guanyar un el basquet Girona o n'ha de perdre un dels dos el Granada però com que deia que el Granada juga contra el Madrid i el Girona juga contra el Barça
Sí, sí, estem fent una tertúria esportiva. Sí, sí, sí. No, no, jo miro la cara d'en Xavier Piba, que l'únic esportiu que hi ha a la seva vida és el seu fill. És el que anava a dir, que el seu fill jugava a futbol. Això és el Carme. En Xavier Piba ha descobert aquesta setmana el que és un hat-trick perquè l'ha fet el seu fill. A 40 quants anys has descobert el que és un hat-trick? Mare meva, Xavier.
Bé, doncs que estem molt contents pel Girona, que jo em vaig enfadar molt a Sant Sebastià perquè l'actuació arbitral va ser d'aquelles que dius, dona la impressió, i penso que com que ho he escrit ja, ho dic, que els equips catalans han de fer alguna cosa més, sempre alguna cosa més, però fer-ho perquè és que sempre jugues contra el mal, diguem-ne, vull dir...
Jo els he dit tot, els àrbitres ho sento molt, però hi ha coses, a més al bar, sembla que sigui bar amb ve alta, perquè hi ha cada desastre, jo no estic d'acord amb el bar aquest o com es digui, perquè igualment hi ha vegades que s'omplen els flagrants i no el marquen.
Qui ho decideix, això? La que ha començat a interpretar, en comptes d'aplicar directament el que hi ha, és allà on hem patit. Hem començat molt esportius i en Xavier Pi està aquí diguent, ja us ho fareu. Jo, cap problema, eh? Escolta, doncs, de futbol a floretes, parlem de floretes. Bueno, s'ha acabat temps de flors, 10 dies, com ho heu viscut? Informativament parlant, us afecta molt? La Marta diu que no? No. No?
És a dir, fem el tema que toca quan es preparen, quan comença... El balanç. Sí, el balanç, però més enllà d'això, no. Més enllà d'això, no. És que al final, ahir em feia gràcia, han vingut 460.000 persones que són les que les mateixes l'hem passat una mica menys.
Però si no es pot calcular, home Tu inventes, tu inventes directament És igual, ja estava a inventar-s'ho Aquest any jo li do l'estades que han donat perquè es veu que han estat comptant per on t'entraven Sí, clar, compraves un tiquet Bueno, no sé si han posat algun comptador o hi havia una persona allà a anar posant sticks, diguéssim No, això és a totes les fires i tot El problema de les dades és que després sembla que sempre s'hagin de superar i al final acabem entrant amb números, jo crec que
que aquests dies hi ha hagut molta gent a Girona, molta gent, jo crec que ha funcionat molt bé pel que fa referència a restaurants i bars i no sé si hi ha altres tipus d'establiments, hotels, segur que sí, a mi em dóna la impressió que la gent era molta però que les aglomeracions no eren tantes, és a dir, hi havia aglomeracions per entrar en els soterranis de la catedral o els banys àrabs, però això diguem-ne,
forma part dels jocs, si vols veure segons què, doncs has de fer cua. Però la sensació és que el temps ha acompanyat, que es parlava d'aquí hi hauria moltes pluges i la veritat només un dia va ploure una miqueta i sembla que sí, que hem tornat a sobreviure un temps de flors i que...
i que ha portat molta gent a la ciutat. Sí, això segur, a més, és una setmana que els restaurants opten per no reservar, justament per poder anar fent rotacions constants, i el diumenge que vam baixar el centre cap a la una...
que jo pensava, sent diumenge ja és l'últim dia, ja no hi haurà gent verge santa no s'acabava la gent el que passa és que jo tinc la sensació en quant a l'afectació mobilística que tinc jo que aquest any he tingut menys problemes que a 3 anys no sé si hi havia la mateixa gent més ben regulat o ha vingut menys gent però jo, les cues que havia trobat per entrar i sortir de casa amb cotxe això aquest any no m'ha passat eh
Jo m'ho he trobat algun dia a l'entrada a la ciutat a determinades hores, sí, però també... Però per al centre, per al centre, que es col·lapsava tot el centre, que era un... Bueno, Déu-n'hi-do, perquè jo me'n recordo que un dia que per una reunió urgent vaig cometre l'errada d'agafar el cotxe per intentar aparcar amb un dels 7 o 8 pàrquings públics que hi ha al centre de la ciutat. Estan tots plens? Estan tots plens, tots, tots, absolutament tots, eh? Des de...
El de la plaça d'octubre, el de la plaça del mercat, el de la Generalitat, el dels jutjats, el de sota la 22, el que hi ha al carrer Sèquia, estava tot absolutament ple. I vaig acabar anant, tampoc no en fem cap drama, però em hauria sortit més a compte a marxar d'aquí a peu, perquè havia d'anar a la plaça d'independència i el vaig anar a aparcar al pàrquing davant de la farina de teixidor, que estava molt ple però que encara hi havia plaça.
I tots els esforços que fa l'Ajuntament des de fa anys per, diuen, esponjar i que la gent es mogui a altres barris, són estèrils. Són estèrils, sí, i tu ja pots posar un muntatge aquí a l'Eixample mateix, i ja pots posar un muntatge a Joma Primer, a Sant Narcís, en els centres cívics...
La gent no hi anirà. La gent no hi va... I aquí... És a dir, si tu vols evitar que vagi menys gent al barri vell, has de fer servir altres estratègies, però l'estratègia de portar muntatges, testimonials, 100 metres amunt o 100 metres avall, no serveix de res. Jo no ho veig malament. No, però només dic que és un esforç estèril. Està bé portar temps de flors a altres barris, però a nivell de visitant de fora... No, clar.
A nivell de visitant de fora, que és el que al final... Això és el mateix que quan nosaltres anem a una ciutat, no ens anem als barris de la perifèria, anem sempre a visitar el centre. Doncs per això ho dic, que a nivell del ciutadà de Girona, que jo crec que està bé, per exemple, que hagin obert més hores fins més tard perquè el gironí hi pugui anar a passejar tranquil·lament quan ja hem marxat el visitant a partir de les 8 o 9 del vespre, que jo hi vaig anar dimarts o dimecres, realment si estava la mar de bé...
Però si el que no vols és que el visitant es concentri al barri vell, són estèrils aquests esforços. És que no cal que ho intenti. No, no cal intentar-ho. El visitant va on va, però no a Girona, a tot arreu. Ara que el gironí que es pugui sentir més seu al temps de flors tenint algun muntatge en el seu barri, evidentment això em sembla bé, perquè...
A mi m'agrada el que fan a Sant Urjani, a Sant Narcís. Jo crec que és bàsicament per la gent. És a dir, no trauràs gent del barri vell. Això és evident que no la trauràs, però està bé que es faci. Jo crec que aquests intents estan bé, però no trauràs gent del... Però què han fet exactament? A Girones també, no? Han fet alguna cosa? Sí, sí, sí.
per estendre-ho. Però jo també crec que està bé el que deia la Clara, el fet que hagin allargat l'horari d'obertura perquè al vespre és evident que el visitant que ve de fora no hi va. I el Gironí... Exacte. No, i hem de reconèixer que hi ha molt Gironí saturat de temps de flors. Jo conec molta gent que per temps de flors si viu al barri vell directament se'n va de casa...
Això ens ho explicava en aquesta mateixa taula l'Assumpcia Puig, que ella diu que per fires i per temps de flors és com aprofita per marxar. Però això passa pràcticament a tot arreu. I gent que no s'hi acosta des de fa molts anys, perquè no pot, o perquè li fa mandra haver-se de brellar amb certa gent i haver de fer un recorregut que t'emmarquen d'aquest carrer i només és de pujada i aquest és d'abaixada, estan a casa.
A mi cada vegada m'agubia més les multituds i pel temps de flors cada vegada surto. Aquest any no hi ha anat, eh? Jo aquest any vaig anar-hi els dos últims dies a passejar, però vaig anar a veure Casa Carles, vaig anar a veure el casino, vaig anar a veure l'Ajuntament, vaig anar a veure la catedral, les escales de la catedral, que per cert em van agradar molt, però ja no vaig fer, diguem-ne, els recorregut i la veritat és que jo crec que estava bé, que estava bé.
Sóc poc crítica, en general. No, no, és mal. És molt mal. A veure, ha de ser molt desastrós per dir que està malament. Ara, en aquell moment, per exemple, quan jo vaig anar-hi, ja no, ja estaven a punt de tancar els soterranis a la catedral que me'ls havien recomanat, però encara hi havia gent esperant per entrar i em va fer mandra. Jo els heu trobat tancats, perquè hi ha certes coses que a les 9 o 10 de la nit no estaven obertes. Però bé, és igual. A mi el que m'agradés passejar...
tota la part darrere del passeig arqueològic, la plaça dels Jurats, Galligant, sempre és molt maco de veure, amb tranquil·litat. Sí, la zona aquella és que és preciosa fins i tot quan no hi ha temps de flors. Quan no hi ha ningú, la veritat és que està molt bé tota la zona per darrere de la plaça dels Apòstols, que vas fins a la plaça dels Jurats, el que abans en dèiem el passeig arqueològic, tot això està bé.
i si no tens un interès en veure muntatges concrets que obren i tancen portes com és els bancs àrabs o el soterrani de la catedral o el que sigui la millor hora per anar a veure Temps de Flors és les 7 del matí de qualsevol dia home! les 7, 8 del matí de qualsevol dia no, no, no aixecar-te d'hora i anar-ho a veure amb tota la tranquil·litat del món sense ningú és fantàstic
Una de les dades que han donat, a part de les xifres que han estat molt bones i tal, és que un 30% de la gent eren estrangers. Això sí que suposo que hi ha alguna manera més fàcil de buscar una dada. Suposo que són enquestes. Jo m'hi fixava l'altre dia, justament, que anàvem cap allà, que eren les 8 del vespre, pels restaurants per on passàvem.
Tots eren estrangers. Sí, sí que n'hi ha hagut molt. Tots eren estrangers. Tots els restaurants plens i tots plens d'estrangers. Aquí els ciclistes, evidentment, hi tenen molt a dir. Està clar. Però venien amb bici? Ciclistes que durant el matí van amb bicicleta i després als vespres van a sopar. Van a frances, també deien que n'hi havia compostant. Amb els francesos fan festa, aquesta època. O sigui, que pot ser que hagin vingut.
Heu pogut veure l'Odion obert, ja, com a nova botiga o al drom? Jo no he entrat. No, no, jo no sabia què hi havia allò allà dins. Vaig veure, em sembla que era un tuit d'en Ramon Iclesi, és que, on és això? I diu, al costat del vistó, dic, la mare de... No ho coneixies? Res, era. És que aquest és el problema. Bé, el problema, l'avantatge... 30 anys que fa que visca a Girona. L'avantatge és que, diguem-ne, que això s'ha pogut salvar, perquè si no és per la iniciativa pública que en Miquel Casals va fer les obres aquelles d'altra forma, això estaria...
Pública no, privada. De privada, perdó. Era a punt de col·lapsar. Allà hi havia hagut durant molts anys els tallers que eren família, que això no sabia dels cromats encesa i dels fusters lladó.
Però jo crec que la majoria de la gent, o la majoria dels que ara protesten també, no tenien ni idea que allà hi havia hagut un teatre que s'havia obert a mitjans segle XIX, diguem-ne. Ni un teatre, ni que darrere aquella porta hi havia tot allò. Jo havia anat molt a menjar el restaurant que hi ha una mica més que de dalt, no? No és aquest?
Al costat, sí. I aquella porta l'he vista dos milions de vegades. Mai de la vida hauria pensat que a dins hi havia allò. És preciós. Sí, sí.
Tu ho sabies, Xavier Pí? No. Almenys mal. Ja va haver-hi la protesta pertinent, eh?, perquè és un negoci de bicicletes. Sí, com abans... També volien fer-hi un altre negoci. Abans es va voler posar un cònic i... Exacte, i també hi va haver una protesta. Hi va haver una protesta i hi va haver una... Ja com ho va comprar en Miquel Casals, ja hi va haver algunes...
algunes protestes... Som una terra de protesta. Sí, jo vaig veure molt divertit, i perdoneu, vull dir, ara em faig una miqueta de broma, i m'ho perdoneu, vaig veure divertit, perquè vaig veure com Miquel Casals, que havia estat una persona de les més significatives en els anys 80 del segle passat, com a militant de l'MDT, i que havia fet pintades, i que es havia enfrontat a les forces de l'ordre, enfrontant-se amb uns joves que no sabien qui era Miquel Casals. Clar.
Em va donar la impressió aquella de dir, vull dir, era com ella dir, escolta, que jo estan més d'esquerres que tu. Sí, sí, això a vegades s'ha de dir, perquè... Més activista. Més activista, segur, en aquest sentit, si sí que és així. En tot cas, bé, el de anar obert, i jo crec que la restauració és molt bona.
i l'aspecte que fa al marge llavors de si vols anar a comprar o no. Realment és molt mal. També hi ha cafeteria, em sembla. Sí, hi ha una petita cafeteria i la voluntat de fer-hi actes. És a dir, l'han expressat, aquesta voluntat de fer-hi, no sé si presentacions de llibres o algun tipus d'actes. I el fet que això s'obri jo crec que és bo també. Ara fa temps que no es fa un balanç de quants ciclistes tenim a Girona?
no, jo l'última referència i em va cridar l'atenció el 30 minuts que es va fer fa 3 setmanes o així sobre els expats que sortien una part de Barcelona i també en sortien de Girona i amb alguna referència que jo no hi estava d'acord que deien que la ciutat de Girona es dividia entre els que viuen a un costat del riu i els que viuen a l'altre costat del riu és una visió barcelonocèntrica totalment, jo no ho compartia espera't, espera't, de quin riu? l'Unyà
Espera, espera. Ah, va. Barri vell, resta... No, no, és que ara com que amb el Glòria vaig descobrir que jo vinc al costat del Ter, vull dir, ara deixa'm un potenci. Tampoc sabies en 30 anys que vivies al costat del Ter. No, et penses que l'unyant, jo. Això és pitjor que el factric, eh, Marta? Perdona que t'ho digui. Home, però quan m'han dit, si es desborda, traieu els cotxes, jo no havia calculat mai que estava menys de 100 metres del Ter. En aquell moment vaig dir, oi, que em desbordo jo? Sí, sí.
Jo que sempre parlo del passat, l'any 40 l'aigua va arribar, diguem-ne, molt endalt i va provocar molt de mal allò que en diuen el pont de Can Vidal. Imagina't. On va morir moltíssima gent. Què dius? Sí, va morir molta gent, entre ells el famós Alferez Huarte, que després va donar nom a un pont sobre el lloc de qui venia. Vé d'això de les inundacions del dia Sant Lluc de l'any 1940.
Imagina't, però tens raó, això d'un costat del riu i l'altre costat jo tampoc hi estic d'acord. No, perquè a més a més ha canviat molt la ciutat, és a dir, jo per una història personal vaig estudiar a finals del segle XIX, 1880 i pico,
Girona tenia 15.000 habitants i en aquell moment el nucli, és a dir, la Girona, el centre de Girona era el barri vell, de tal manera que, per exemple, la Mercè, ara on té el Sagrat Cort i tot això ja es veia com molt llunyà, per dir-ho, i evidentment l'altre cantó de riu allò ja era inhòspit, per entendre's. Costos, 15.000?
15.000, l'any 1887, si no ho recordo. Cosa igual que vagu. Doncs, que vagu ara, diguem-ne. No, no, no, tampoc, però 15.000 són molt poquets, eh? Ha crescut molt. Bueno, en Girona ha crescut molt. Ara són molts, no? Formalment. On jo vaig anar a viure eren camps, eh? On jo vaig anar a viure fa 30 anys era el meu bloc i camps.
Sí, sí, ho conec perfectament, eren les hortes de Sant Eugènia. Jo sempre explico a molta gent que em fa discursos sobre què hem de preservar les hortes, que molts d'ells viuen damunt de pisos edificats a les hortes, les hortes de Sant Eugènia. En aquella època el Güell no passava per allà, el Güell anava a desembocar davant de Sant Feliu i passava paral·lel a la Devesa.
I tota aquella zona eren hortes, després es va desviar el riu, després van fer els pisos de la Caixa, que sempre s'han dit els pisos de la Caixa, que és on viu la Marta, si crec que es pugui dir. Sí, sí, sí. Però quan van fer els pisos, i molts anys després, tot el barri del que ara en diem la de Besagüell, eren hortes. No, de la punxa, els pisos aquests que dius tu de la Caixa, eren camps. Sí, sí. Jo recordo perfectament de no haver-hi res. Sí, sí. A vegades, com és que no vas comprar un pis allà? Dic, si és que no existia...
No existia, no existia. No, no, no. Ara sí que tinc edat, eh? I quan anava a col·legi de petit, que anava als maristes, també vaig veure els camps, eh? Això m'agrada. No, no, és que Xavier, quasi tenim la mateixa edat. Anaves als maristes? Sí. Ah, no, sabia aquesta. Mira, avui fan... Avui fan l'acta dels 50 anys del col·legit, que jo encara en dic el col·legi nou, però que fa 50 anys, diguem-ne. Vaig descobrir que hi havia hagut un col·legi al barri vell quan se'm va començar a parlar dels antics maristes, que vaig pensar, perdona...
Per mi ja era antic aquell, imagina't l'altre, saps? La veria número 10, que ara hi ha uns jardins i una zona, però estava allà, que era un casalot immens, que és del que parla Josep Pla a Girona, un llibre de records. Doncs avui fan l'acte, perquè em penso que es va inaugurar...
El 26 de maig, si no recordo malament, del 1975. Jo no el vaig inaugurar. No, tu eres molt petit aquella època. No havia ni nascut, estava ni format. Jo no el vaig inaugurar perquè ja havia deixat anar els maristes, o sigui que imagina't si ens portem anys aquí. Tu tens alguna vinculació amb els maristes? No.
i havia jugat a bàsquet un any si això compta i vaig jugar a bàsquet un any un cop ja estudiava la carrera tot i que el nucli familiar teu o m'ho acabo d'inventar havia estat al voltant del carrer de la Força el meu pare segurament anava maristes molt a prop dels maristes home doncs per que no hi ha vinculació
El meu pare havia anat a Maristes i havien fet algun sopar de classe, jo crec. Ah, el meu avi els Maristes de Rubí. A Rubí, sí, sí, és un dels llocs. Rubí, Mataró, Rubí o Mataró? Sé que el meu avi va estudiar allà. Déu-n'hi-do, d'una manera o altra. Bueno, i els meus fills els d'aquí, eh?
Sí, sí. Escolteu, hem parlat de flors, estem parlant de la ciutat, com la veieu, la ciutat. Hi ha un projecte que no sé si com a informadors i com a periodistes us va tocar. La setmana passada hi va haver-hi l'acte de compromís del Govern de la Generalitat amb el nou campus de salut, és a dir, el que en diguem normalment el nou troeta,
I a mi, per una banda, em va sorprendre, perquè no són gaire habituals els actes de compromís, però suposo que si el van fer... És perquè hi havia algun dubte, no? Hi havia molts dubtes. Com ho veieu tot això? Home, van venir uns quants consellers, no? Van venir uns quants, sí. Uns quants, sí, sí, el president de la Generalitat... Això és que hi devia haver molts dubtes, o alguna cosa...
el que no tinc clar és si aquest acte deixa en un calaix els dubtes que hi ha sobre certa part del projecte jo diria que no no jo hi vaig anar i va ser un acte molt protocolari
Una foto, una foto, no? No, una foto no, perquè donen una mica més de diners, creix una mica més el terreny, tot creix una miqueta. Per mi la foto que em va agradar més va ser quan estàvem a dintre l'acte, l'illa i la Panec a una banda, i l'alcalde i el president de la Diputació mirant cap a una altra banda i vaig pensar, bueno... Els alcaldes, no?
Bueno, jo parlo del de Girona, que és com el que hi havia hagut més, diguéssim, no? Jo, per mi, bueno, va ser, signem un paper, no?, i posem nova data, i posem noves xifres. A mi va estranyar, eh?, a mi va estranyar la convocatòria, eh?, perquè el projecte, què vols dir?
i després suposo que hi havia coses que no sabem ahir a la tertúdia hi havia l'antic arcalde Joaquim Nadal i antic conseller també i va dir que li semblava molt bé però que ell els dubtes i els patiments els tindrà fins que es posi no a la primera pedra sinó a la segona és a dir que es comença a construir clar, és que s'està parlant del nou Trueta se'n va començar a parlar amb la consellera Geli
La consellera Geli, el 2008, va presentar un nou trueta en el lloc on hi ha l'actual trueta, el 2010, diguem-ne. Sí, sí, l'avi i el trueta es van presentar igual. De fet, ens van dir, avui és un dia molt important, perquè fa 20 anys que s'està parlant d'aquest projecte, i jo pensem, bueno, en parlarem 10 anys més, potser abans ho veiem la primera pedra, no? A veure si veiem l'hospital.
ja, ja, no sé bueno, vam parlar del 2031 finals del 2031 em sembla just jo soc molt empírica ara és el 31 tot va pujar una mica de diners jo soc molt empírica un hospital més gran fins que no el vegi i el toqui la gran por jo crec que del sector sanitari universitari gironí que per alguna d'aquelles raons que a vegades se'ns escapen el clínic no passés al davant
No, jo crec que amb aquest compromís vam voler demostrar que això no seria així. Jo penso que per aquesta banda, si el president Illa va pujar i va escenificar el compromís, és per treure o per tranquil·litzar en el sentit que no passarà per davant el clínic. I em sembla que la Vall d'Hebron també necessita un nou edifici.
També hi haver un compromís amb les Terres de l'Ebre per un nou hospital a Tortosa. Sí, ja. A mi l'edifici em preocupa, però el de dins em preocupa més, sincerament. Jo no crec que el projecte perilli, de totes maneres, és a dir, sí que s'allargaran el temps, però...
Però el Xavier s'ha d'allargar el temps que el puguem acabar veient, perquè 20 anys, si dura gaire més poder, ja no hi soc, tampoc. Sí, però crec que ara ja hi ha com totes les passes fetes, és a dir, tenim tot el tema dels terrenys, que a veure com acaba la part de Girona, però bueno, que això, en definitiva, a priori, d'aquí uns mesos, ja ha d'estar dat i beneït, i en principi, d'aquí...
menys d'un mes no perdona d'aquí un mes i una mica més perquè vam dir abans de Sant Joan hem de veure ja el dibuix diguéssim la maqueta del que seria el nou campus de salut jo soc estil Nadal jo vull veure la segona pedra perquè la primera no serveix de res perquè podem anar posant primeres el que passa és que aquí hi ha hagut això que dèiem les incerteses i els dubtes ja us ho pregunto de fet això va ser la setmana passada però també diguem-ne es havia aprovat per part de l'Ajuntament de Girona tirar endavant eh
I els dubtes venien que, diguem-ne que, a veure, ja ho diré clarament, el govern de la Generalitat en aquests moments, diguem-ne, és del Partit Socialista, però en canvi, per exemple, el grup municipal de Girona del PSC ha estat fent coses que els altres grups, fins i tot del govern municipal de Girona, trobaven estranys.
Bé, no estàs dient pel que fa als terrenys el perjord i vi la mitjana, no? Que no hi acaben de renunciar del tot, tampoc. No hi acaben de renunciar, no. Es va insinuar fins i tot que ho podria pagar la Generalitat i que, per tant, s'estalviarien la... Sí, però això no... Però això, de moment, qui ho ha de dir-ho no ho diu, que és el govern. En roda de premsa... En roda de premsa el que va dir l'alcalde és que la Generalitat acceptava la proposta de l'Ajuntament i la proposta de l'Ajuntament passa per reubicar el parc i compensar els privats. Ara...
Que això acabarà al contenciós? Jo crec que sí, claríssimament, perquè aquí no hi ha ningú content. Bé, veurem, no? I el joc aquest del PSC de Girona, dient que es pot salvar el parc... Home, dient joc, jo queda bastant clar. El joc, què vols dir, el joc? No, dient que es pot salvar el parc, però estem parlant que el PSC Girona, el PSC Generalitat. Això ha de passar per l'urbanisme en algun moment. Urbanisme depèn de la Generalitat.
Jo veig que va tirant tot endavant i que aquesta proposta alternativa, diguéssim, no acaba de... Perquè el parc és un parc infantil? No, és un macroparc. És un macroparc, diguem-ne, que el Parc Jordi Vila Mitjana, que hi ha molts arbres, que en una zona propera al camp de futbol de Sant Eugènia hi ha un skate, hi ha una zona que aquesta és bastant utilitzada, l'altra potser no tant, però que els veïns, o uns veïns reclamen, que diguem-ne, perquè la idea és traslladar al parc
a l'altre cantó, a la carretera, per entendre'ns nosaltres, on hi ha ara la zona que hi ha el pàrquing de camions... I amb això és amb el que no estan d'acord. I amb això no hi estan d'acord, però és evident que el projecte pot seguir, que la part de Girona, no sé si es pot retocar o no, però de moment el govern municipal, i sembla que el govern de la Generalitat, va anar a la una i s'haurà de veure què passa, no?
Bé, clar, l'alternativa seria que algú hi posés, no sé si es parlava de 10 o 15 milions... Sí, jo crec que no eren més de 10 milions, eh? Per fer les expropiacions, i llavors a partir d'aquí, doncs... Per explicar-li una mica a la Marta, perquè d'això, en la zona aquesta d'aquest parc, l'haurien de canviar, perquè per pagar les expropiacions que s'han de fer de la finca Bellsolar, els hi cedirien un tros de terreny que permetrien edificar no sé quants habitatges, alguns ells proteixen. I no t'oblidis que l'urbanització del sector la paga el privat, eh? Mm-hm.
tots els carrers que s'han de fer allà ho paga el privat clar són molts diners són molts diners el que passa que dintre del projecte són molts diners però dintre d'un projecte que pot pujar ara quan parlen de 700 milions jo crec que acabarà augmentant sempre acaben augmentant sí perquè jo crec que vaig començar que es parlava de 400-500 sí i després eren 500-600 ara són 700 ara són 700 sí
Però ja t'he dit que te'n va créixer una mica. El que passa és que és absolutament imprescindible. I alguna vegada, quan sento informacions fetes una mica de Barcelona, que diuen que és un gran projecte per les comarques. Si el Clínic és un projecte de país, el Troeta també és un projecte de país. Jo crec que ara arriba un moment que ja és molt necessari. És absolutament necessari. A veure, tot i les inversions, l'actual Troeta, deixeu-m'ho dir així, és a dir, funciona molt bé i va molt bé, però des d'un punt de vista estructural està agafat amb pinces.
Sí, bueno, funciona molt bé, però les llistes d'espera aquestes... I més enllà d'això, podrien ser referents a Catalunya en certes especialitats, i això implica més personal i sobretot més maquinària i més diners, i no ho poden ser perquè no tenen prou infraestructura, però, per exemple, en ICTUS...
que el Truet és absolutament referent en ictus i en cor i no poden créixer i no poden ser el referent a Catalunya per manca d'espai i això no els permet créixer i per tant no van allà les inversions en maquinària i no estem en aquell punt en què certes coses només es fan a Barcelona però en alguns elements sí i hauria de ser l'inremés que hagi
Si no, no fos referent que ja ho és en certes matèries i això s'hauria de consolidar i només es podrà consolidar si tens un hospital amb cara i ulls. De fet, el sector mèdic i infermeria de comarques de Girona preveuen que la lluita següent serà precisament el que en diuen la complexitat de... Jo no m'ho vaig fer explicar perquè no ho entenia. La complexitat vol dir més diners i més diners vol dir poder fer més coses. I
i hi ha un tema que també crec que s'ha de començar a explicar a la gent, és a dir, es parla molt de grans hospitals, el Clínic, la Vall d'Hebron, Trias i Pujol, tots aquests hospitals estan donant servei entre 800 i 850.000 persones.
El campus d'aquest de salut donarà cobertura a més d'un milió de persones de comarques gironines i del Maresme i a més a més amb tota la població flotant que en diuen que són els turistes que venen. Que són molts. Que són molts i molts i molts.
jo crec que és molt necessari molt jo crec que més del que la gent normal es pensa els que utilitzem els mitges així els que anem molt metge i ara per exemple a la Universitat de Girona que deia l'altre dia que es poden posar aquí estan plantejant posar els estudis de farmàcia
tot amb la visió del nou hospital i del que es generarà perquè realment és un punt de sinergies no només de llits d'anar a curar la gent sinó també de recerca, d'estudis és clar, hi ha d'anar-hi per la part universitària ha d'anar-hi a la facultat de medicina, a la facultat d'infermeria que la recerca és importantíssima però també tot el tema de recerca que una part ja hi és, diguem-ne, dirigible però que ha de créixer per entendre'ns
Sí, a tota la part de Medicina a part li falta... L'altre dia veia una piulada del doctor Brugada que deia que ara que s'han adjudicat les places del Mir, el 90% de les places de metges de família han quedat desertes. No s'hi volen presentar, llavors no és atractiu. Hi ha molts joves que volen estudiar Medicina i molts que queden fora perquè demanen unes notes estratosfèriques.
Però no volen ser metges de família, perquè és una feina mal pagada i desagraïda. Si ho poses en altres feines és el mateix, no volen treballar depèn de quin sector. Però els metges de família es cobreix la plaça amb algú altre, això també és una queixa que tenen.
Hi ha unes demandes per presentar-te a tu o per ser metge a tu, però després diuen que venen altres a cobrir aquestes places que no tenen els mateixos requisits. El que estàs dient, i això jo crec que és un debat, aquest sí que és un debat de país, és a dir, hi ha molts joves catalans que lleuen a Catalunya que no poden accedir a les...
La cadena dels estudis de medicina perquè les notes són molt i molt altes i en canvi hi ha una manca brutal de metges, que és el que deia la Marta, que es cobreix amb gent que ve d'altres llocs als quals se'ls demanen en alguns casos més requisits. Ja no parlo del tema de la llengua, que jo crec que és importantíssim perquè...
Hem vist alguns casos darrerament, jo crec que el metge ha de saber atendre o ha d'entendre com a mínim el que li diuen, perquè hi ha casos, ja sé que hi ha casos de tot, però hi ha alguns casos que posen els pèls de punta de gent que no vol atendre, perquè no oblidem, hi ha persones grans que el castellà el trepitgen encara, vull dir, i a part que tenen tot el dret al món, no tenen per què necessàriament.
No és la llengua, però també no pot ser que vingui gent que no se'ls demanen uns requisits que demanes en els d'aquí. Això és una mica com la verdura que ve del Marroc, eh? Sí, com tot, o de Mercosur. Clar, si el d'aquí no ho valorem prou o li exigim més al pagès d'aquí que a un producte que ve del Marroc, jo no ho trobo gens just i ho acabarem pagant la societat.
I com va anar l'atenció els mitjans en el tema del... Del troeta. Del troeta. Perquè hi va haver-hi, com a col·legi de periodistes... Passa un discurs. Passa un discurs. I no hi va haver-hi atenció a mitjans, després. No, no hi va haver-hi atenció a mitjans, no. No, no, no hi va haver-hi atenció a mitjans. Ho estem normalitzant, això, també? Vos dir que no vas poder preguntar, no?
És que jo en aquest cas, de totes maneres... Tampoc hagués preguntat. És que t'anava a dir... També és veritat que era un acte. El que passa és que el que alguns companys nostres s'han queixat és que, per exemple, després no han de tenir el detall de fer el que en a l'argot en diuen el que no tasso. És a dir, un tall de veu en què... Jo crec que està claríssim que venien el que venien. És a dir, allò era un acte
permeteu-me que ho digui així, publicitari, signem un paper, compromís amb el campus de salut, quina novetat hi ha? Nosaltres, a veure, els periodistes el que van fer va ser fer un corrillo allà, diguent, a veure, han dit això, això i això, mira, més milions, més superfície d'hospitals, un any després, no sé què, tot l'altre, el campus de salut serà la bomba, implicació amb el campus de salut,
Què més hem de preguntar? Vull dir, el proper pas és que ens posin d'una vegada per totes la maqueta sobre la taula. I això no ho faran fins aquí un mes. Bé, sí que hi havia un aspecte a preguntar, que és el que ha dit abans en Grau.
Home, què està passant entre Girona, la Generalitat, tot el tema dels terrenys i tal. Però jo crec que allà ningú tenia ganes de parlar-ne d'això, tampoc, saps? No, no, perquè he venit aquí a parlar de mi libro. Ells van venir a fer una cosa en concret. I la postura dels veïns, com la veieu? Perquè hem parlat del parc, és veritat que hi ha una part dels veïns, és evident,
Anava a dir minoritària, perquè mobilitzar la gent costa i més en barris com Sant Eugènia i Can Givert, però és veritat que hi ha gent de diverses tendències, gent molt diversa que s'ha agrupat amb el no on us toqueu el parc i és evident que amb el projecte que hi ha el parc s'ha de tocar o s'ha de traslladar. Què passarà aquí?
Que tot acabarà els jutjats. Els jutjats decidiran d'aquí molt de temps. Bueno, jo crec que aquí l'important... I això no pot ser una excusa pel que tal d'acord. I això ho faran de rector? Jo crec que aquí l'important serà veure si el contenciós accepta cautelars o no. Que en aquest cas, jo crec que no n'acceptarà.
Potser m'equivoco, eh? Però si accepta cautelars, ho aturem tot. Si no, tira endavant i... No tant de bo quan sigui fet el carrer, però d'allò sortirà la sentència, que és el que ha passat moltíssimes vegades amb contenciosos, que després dius, ostres, vale, sí, resulta que això estava mal fet i aquest planejament estava mal fet, però ja s'ha desenvolupat i ara com ho arregles i ara què hem de fer i ara que s'hi patatim que s'hi patatam. Aquí no hi ha allò de l'interès públic?
Però amb el que estan jugant els veïns del parc, més enllà que no ens toqueu el parc, és que els terrenys on es proposa fer l'hospital són inundables. Com el 70% de la ciutat de Girard. Però ells juguen amb aquesta part i han distribuït planos i han distribuït... Però si ens atreveixen quatre rius. Però el projecte contempla aquestes coses i, a més a més, el...
Hi ha la base de laminació... El Marroc, que és el riu aquell, diguem-ne, sí que havia tingut... sí que havia provocat inundacions, però ens hauríem de remuntar segles enrere, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que la queixa, sobretot de la gent del parc, és que tenim un parc ara que és un rectangle.
Aquest parc ens el traslladen al costat d'una riera, en una zona que és inundable, perquè la zona del costat de la riera és inundable, i per tant allà no hi pots edificar res, tot i que inicialment s'hi preveien pisos, això s'ha tirat enrere, i per això es trasllada al parc allà al costat de la riera, i ens creen, tot i que ells diguin, o sigui, tot i que... Que el parc serà més gran... Guanyem més metres quadrats a zona verde... És el triut del cantó de casa.
Ens el treuen del costat de casa, ens el posen al costat d'una riera i fan un parc discontinu, perquè allà a mig hi haurà carrers, hi haurà carreteres, passaran cotxes, tot el que vulguis. Aquesta és la queixa principal dels veïns. I a part d'això, que s'allifiqui en el parc. Jo crec que si això arriba als tribunals hi haurà l'interès públic primer.
Jo també ho crec, per això te dic que dubto que dictin cautelars en aquest cas. Saps? Sí, sí. És que estem sentint un xivargui de fons. Però no és res, és senzillament gent que defensa les seves idees amb amència. Amb amència, amb amència, sí, sí.
Ha estat així. Molt bé, i la resta de la ciutat, com la veieu? Per cert, hi ha que passa alguna cosa demà relacionada amb el carrer a la Creu? Això sí que serà important. Mira, ara venint cap aquí, m'he tornat un moment al semàfor i he mirat a dreta i a esquerra pensant com es pot canviar això? Jo personalment només hi veig una cosa possible, que és treure el carril de cotxes que poden aparcar de la banda esquerra. És l'únic canvi que veig, perquè ara no trauran el carril bici.
i després he pensat traient aquest prohibint aparcar a aquest costat tampoc no treus el perill dels carrers que venen de baix i es volen entrar travessant el carrer el bici i què fas amb això alçat? no ho sé jo també veig aquesta solució no, no, que m'ho mirava però no veia una altra solució pobre carrer de la Creu
No, ara fa cinc anys, diguem-ne, que es va obrir en plena pandèmia i el cert és que des del primer moment tothom va veure que havia quedat un projecte, diguem-ne, que no havia anat bé. No, no. Deixem-ho dir així, no? Jo particularment penso que l'única solució és, sense tocar gaires coses, ahir en Quim Nadal parlava que hi ha zones perilloses amb alguns cantos que s'haurien de muros i tot això, però...
l'única solució que podem prendre és la de treure cotxes del mig i per donar més visibilitat. Jo allò del mig no sé si es pot, eh? Però els comerciants t'han de cridar el cel si treus els cotxes, perquè saps allò que passa sempre?
que després es demostra que és absurd que si no deixes aparcar la gent no comprarà però passava el mateix al carrer migdia que ara ja no s'hi pot aparcar i la gent ja ha continuat anant també ha passat quan s'ha tonalitzat carrers del barri vell sempre hi ha aquesta tendència a criticar-ho és que si no aparca la gent no pot venir aquí i aparcar no vindrà a comprar però després es veu això lliga una mica amb el que havien dit jo diria que tots els municipals des de fa molts anys que es treure cotxes de...
de la ciutat, i aquí al cantó hi ha pàrquings que ara estan municipalitzats i que funcionen bé, però és que el carrer a la Creu és veritat, hi ha fons europeus pel mig, ahir Carles de Ribes advartia que segons què no es pot fer perquè llavors es retirarien els fons. Per tant, jo crec que han obert un procés participatiu amb el qual crec que han parlat els veïns, els comerciants, el sector educatiu, el sector de transports, han donat veu a molta gent que
però l'Ajuntament ja deu tenir la seva pròpia idea bueno veurem què passa demà demà és quan hi ha un es concreta tot aquest procés participatiu demà en teoria s'havia venut que es diria la proposta i de moment pel que sé no sé si serà així i jo no sé com acabarà però van dir, ara ja diuen que serà mitjans de juny
quan es dirà quina proposta hi ha però com que demà s'exposen els veïns per donar veu en els veïns diguéssim que si vas amb una proposta tancada no acabes donant veu llavors potser que sigui o una proposta i a veure com la veieu o anem a fer bullir una mica més l'olla i ja està, la Clara o la Marta que ha dit que la proposta ja la deuen tenir decidida
Jo, jo ho he dit. És el que s'havia dit, Jordi. Ja, ja. És el que s'havia dit. Jo sempre he defensat, és a dir, sempre he defensat, deixeu-m'ho dir així. Jo entenc els processos participatius i fins i tot, diguem-ne, penso que en determinades situacions pot estar bé i que s'ha de donar la veu a la gent, però també sé que en els processos participatius hi participa molt poca gent.
i també sé que, i jo sempre he opinat que diguem-ne que el gran procés participatiu és el que passa cada quatre anys quan votes a les eleccions i votes una tendència que és la que guanya perquè prengui, perquè apliqui el seu programa, per tant... Sí, però justament en el programa de tots els partits, jo crec, menys el de Junts per coherència era canviem el carrer de la Creu, però a part de dir-ho també has de tenir una idea. Sí, sí.
perquè tu pots dir moltes coses però després quan arriba l'hora doncs ara ho has de fer tu ja has de tenir una idea no serveix no vull canviar això però què hi vols fer? el que està clar és que es va anar pitjor
Sí, sí, que això és un desastre absolut. O sigui que el canvi va anar pitjor, és una cosa evident. Però jo crec que s'ha d'escoltar la gent que ho pateix, perquè això que decideixen coses... Però que no has fet reunions amb veïns, que no has fet reunions amb transportistes. Però això sí que s'ha d'escoltar, perquè és quan et decideixen de Barcelona, de Madrid, què passa en un lloc, que potser ni l'has trepitjat, que no és el cas. No és el cas. No és el cas, però sí que la comoditat de la gent qui transita, o qui viu, o que no sé què, s'ha de tenir en compte... Sí, sí.
Has fet reunions amb veïns, has fet reunions amb l'escola, has fet reunions amb gent. Llavors, si demà tu fas una sessió oberta, jo crec que en aquesta sessió ja has d'anar amb una mínima proposta de tot el que has tret. La proposta va per aquí. No anar allà i dir, a veure, senyor, vostè què vol? Vostè altre què vol? Ah, doncs mira, ho recollirem tot i al juny els hi donarem el resultat. Potser va haver una part del que diu un, una part del que diu l'altre...
Ara que parles de l'escola, si es treu l'aparcament, hi haurà un... És a dir, o els diuen els pares de les criatures que realment es conscienciïn o hi haurà un sideral... Però què vols dir que s'aparca malament en determinades hores?
M'ho estàs preguntant de debò? És una pregunta retòrica, diguem-ne. Primera, segona, tercera i quarta fila. Això passa als entorns de totes les escoles, segurament. Dins i tot davant de la Casa de Cultura de Girona a determinades hores de la taula. Ui, la Casa de Cultura és una cosa tremenda.
i l'escola on va el meu fill, que no hi ha transport públic per arribar-hi, allò és un festival, però el carrer que passa per davant de l'escola es talla.
Es talla. No sé si aquí seria una opció, però el que està clar, clar, jo no puc dir on treballen els pares de les criatures que van a aquesta escola o deixen d'anar si necessiten el cotxe o no el necessiten, però que se genera aquí una situació que com no els hi donis una alternativa per deixar el cotxe...
Jo no sé pas què pot passar. En tot cas, ha de ser una solució, sempre ho han dit, o sigui, la seva idea és fer coses quirúrgiques que generin canvis i començar per una prova pilot, que jo crec que aquesta prova pilot s'ha de fer en el tram de carrer, diguéssim que dona cap a la part de carrer Barcelona, més que no pas en el que dona a Països Catalans, a la rotonda, fer una prova pilot i llavors estendre-ho a la resta de carrer. Jo també veig que els cotxes aquí mig...
creen una distorsió bastant impressionant és un problema de seguretat més la distorsió, un problema de seguretat i poca visibilitat a la part final també hi tens totes aquestes pilones alçades
que de fet generen la continuïtat amb els aparcaments. Llavors dius, què fas amb allò? Saps? Què dius? Ara no, ara. Tira cap aquí, ara quan hi hagi una pilona i torna a tirar cap a l'altre costat. Bé, pot ser una mica complicat. Llavors és a veure què s'hi fa. Sempre es va dir que el resultat final del que ara tenim com a carregar la creu havia vingut, diguem-ne, d'intentar aplicar la solució dels polítics i la solució dels tècnics i fer-ne un matxembrat i que no havia sortit bé. També és veritat que hi ha d'haver-hi carril bici, perquè si hi ha fons europeus, ara ho estem veient amb el carril...
que no sé com es diu, amb el carril de bus que hi ha entre Girona i Salt. El BRK. Sí, jo em perdo amb tots aquests noms, però que allà faran un carril bus i faran un carril... Estan fent ja un carril bici, totes les obres, diguem-ne, a la part de Salt, pràcticament ja estan fetes. I vaig preguntar, però... I això? I em van dir no. Això és una de les condicions necessàries perquè els fons europeus, aquesta obra la fa la Generalitat...
doncs s'han de fer, i a vegades penses, dius, bueno, veurem a veure com funciona. Que els ha molt ambicià, diuen que no ho volen, allà, allà. Sabíem.
Això no ho sabia, amb l'Utambici a dir que no ho volen. L'Utambici diu que al carrer el vici allà mig, que no els sembla... El de salt? Sí. Pel mig de les rotondes? És un perill tremendo. Això ja ho han vist d'altres països, o no sé, eh? Jo també vaig dir, jo vaig al mig i em van dir, sí, sí, això ja es fa, no sé a quants llocs. Però si això és una cosa que està establada i funciona a altres llocs...
Jo, a mi no m'agrada, però... Home, la principal, vaig llegir declaracions fetes, diguem-ne, per la Generalitat, per la consellera Paneke, que va dir que es aconseguiria que passés un bus cada 3 o 4 minuts, això està bé, perquè potenciar el transport públic està bé, tindran tot el carrer per ells,
i l'arcalde de Salam va dir que no es preveien grans retencions, doncs escolta, ho haurem de veure i ja ho decidirem com hi ha el que passa que es fa estrany, diguem-ne, perquè no era una zona d'intervenció, sí que hi ha problemes quan passa alguna cosa o hi ha alguna obra al voltant del que és el pont del Dimoni...
Allò és un caos, a tot hora, és un caos, aquella rotonda aquella i la de més avall, la que crea home ha vingut a Santa Eugènia per anar cap a Maristes i la d'Avesa. Aquell tram on té el pont del Dimoni, allò és un horror, perquè hi ha molts encreuaments amb semàfors que duren molt poc,
i allà hi ha d'haver canvis en la circulació per algun punt. Si ho agreuges fent passar la rotonda pel mig i traient carrils, hauran d'inventar alguna alternativa. Si no, allò serà un embut, que ja ho és, encara pitjor. Jo vull veure com funciona, els dono el marge de dubte, diguem-ne, a veure com funciona.
Però és evident que al final estem ja a mig mandat, arribarem d'aquí pocs dies, el 28, si no vaig errat, no? Crec que van ser les eleccions municipals, que farà dos anys. I, diguem-ne, a nivell de Girona, doncs, home, s'han mogut algunes coses, però és veritat que el gran tema ha estat, bàsicament, la mobilitat, o no haver fet alguna de les coses que s'haurien d'haver fet amb mobilitat, i el tema dels residus. Exacte, exacte.
Anava a dir ara, eh? Dic que el trobarà o no el trobarà. Ja tardà, m'ha treure aquest... A casa tenim diògenes. Ara comença per Girona Est. Ara comença... Ara comença Santa Eugena. No, a Santa Eugena s'aplica.
ha començat ara a posar els contenidors però ara ha començat la part informativa de Girona és amb la voluntat que s'apliqui d'aquí 3-4 setmanes entri en marxa tot i que a font de la pòlvora diuen que estan estudiant a veure què fan allà
Jo crec que haurem d'estudiar, diguem-ne... És a dir, que en el conjunt de la ciutat han hagut d'aplicar normatives diferenciades en funció de les necessitats i que la Girona és també assegura de fer això. Jo no sé si aquest sistema ha tret el porc que cadascú porta a dins, perquè jo no havia vist mai tants mobles i tantes bosses a terra...
és el dels mobles el que mima els incívics han sortit ara i abans on eren però clar, és que jo soc molt cívica i m'he de guardar la merda a casa però el sofà no, el sofà no, però ara resulta que la meva cuina té bosses de plàstic i bosses d'orgànica perquè no puc tirar-ho
Això, jo, per mi, sincerament, el sistema crec que és necessari, però alguna cosa falla. No pot ser que jo no m'hagi... Com jo, tinc molts coneguts que diuen, doncs, jo no em quedaré la brossa a casa, doncs la iré a llançar, encara que no toqui. Perquè si no tens... Que has de fer quedar-t'ho a casa? Jo conec gent que ho diu. En el moment en què obres el contenidor i s'obre amb la targeta, doncs...
Aquí pot entrar qualsevol cosa. Hi ha gent aquí, ahir, per exemple, de la Tartuliol, algú defensava que segurament es pot fer el triatge però mantinguent els contenidors com abans i tal. S'ha optat per això i s'haurà de veure com va. En tot cas, jo crec que això és el gran tema del mandat.
Però de tot això en parlarem un altre dia, perquè estan arribant les 11 al migdia. Gràcies per aquesta tertúlia, a mena que hem tingut, fins i tot esportiva, Xavier Pí. No passa res, no passa res. Gràcies Clara Jordán, gràcies Marta Rodríguez. Nosaltres, si tot va bé, tornem. Ara, tornem demà. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts, 20 de maig, i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.
Andesa canviarà el transformador de Torre Gironella per evitar que es reprodueixin els talls de llum al barri. Això després de les actuacions que l'empresa ja va fer per solucionar els talls de principis d'any i que han tingut un resultat positiu. Ara el següent pas és millorar el transformador i també una actuació en el cablejat aèri per evitar possibles accidents.
Una denúncia anònima permet desmantellar un cultiu de 762 plantes de marihuana en una casa de riu de llots de la selva. La investigació es va iniciar gràcies a la denúncia anònima d'un ciutadà a través del correu electrònic de la policia. Els agents van poder comprovar que de l'immoble de 3 plantes i garatge en sortia una forta olor a marihuana. El cultiu estava vigilat per un home de 29 anys i que es trobava en situació irregular.
El nou reglament d'estrangeria obre la porta a la regularització de milers de migrants a Girona. El delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, va comptabilitzar fa uns dies que durant els propers dos anys el mercat laboral català podrà sumar al conjunt del país fins a 200.000 persones més per aquesta via. Catalunya, com la resta de l'Estat, s'enfronta al repte d'implementar la reforma del reglament d'estrangeria aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez.
Pacients amb final de vida o amb pronòstic incert reben la visita del seu gos a l'Hospital Santa Catarina de Salt. Es tracta d'un projecte pioner batejat amb el nom d'Ospigós que busca facilitar que els malalts que no tornaran a casa es puguin acomiadar de les mascotes o millorar l'estat d'ànim dels pacients amb pronòstic incert perquè la visita del gos pot reduir ansietat i fins i tot afavorir la seva recuperació.
El Consell d'Infants i Adolescents de Girona clou el curs enfocat a treballar les relacions intergeneracionals. Amb el lema Infants, Adolescents i Gent Gran Construim Junts la Ciutat, enguany s'han treballat els digams entre les persones més joves i d'edats avançades.
Santa Eugènia i Can Givert celebren la Fira de la Primavera amb una vintena d'activitats. El platfor serà dissabte a la plaça del Barcú quan es podran visitar una vintena de paradetes d'entitats i projectes, moltes d'elles relacionades amb l'economia social i solidària.
I en esports, Jaume Llevarola deixa l'hoquei Girona després d'11 temporades. Llevarola, en meitat de l'hoquei amb un palmarès espectacular i que farà 50 anys el proper mes de juliol, ha decidit tancar aquesta etapa amb el conjunt gironí on va aconseguir l'ascens o que lliga, tot i que aquest any no han pogut recuperar la categoria. Llevarola marxa del Girona però no penja els patins perquè jugarà el curs que ve el Farners de tercera catalana.
I pel que fa temps, dia avui que s'ha aixecat plujós però que deixarà pas del sol i alguns núvols en una jornada que arribarem als 24 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats. Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo.
Diputació de Girona
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin.