Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC, amb Carles Valdellou.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 3 de març. Estem ja en el mes de març, el mes en què commemorarem, perquè de celebrar no hem de celebrar res, commemorarem els 5 anys del Covid, que ens va tenir uns quantes setmanes tancats a casa. Concretament, l'ordre va ser del 13 i es va aplicar el 14 de març. En aquests temps estàvem parlant d'altres coses, no ens imaginàvem...
la clatellada que ens baixaria i parlàvem més de si es via de suspendre o no el mobile, que es va sorprendre i coses d'aquestes. Aquest any torna a haver-hi mobile, sembla que porta moltes empreses a Barcelona i de tot això, no necessàriament del mobile, potser del Covid, de la ciutat i el que ells vulguin, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Joan Quermo, bon dia, què tal? Bon dia, bon dia. Sembla sorprès que li ha
i dit el primer, però... Sí, sí, bàsicament perquè ara parlàvem de la remuneració que rebíem els tertulians i suposo que vas de menys a més i per tant... Doncs avui és un dia també per celebrar i de germanor.
amb Sal i Sarrià de Ter perquè celebren el 42è aniversari de la seva segregació de Girona i, bé, com a bons veïns i bons germans d'ària urbana, doncs hem d'estar-ne contents i satisfets que ells visquin com un dia ària urbana.
43 anys 1983, 42 42, perdona el 3 del 3 del 83 i a més a més tenen una cosa maca que fan els premis 3 de març i amb una persona rellevant i entitats avui els donaran aquest vespre al Teatre de Salt i és una cosa que a Girona no s'ha acabat de fer però no ho dic com a crítica no sé si no s'ha trobat aquest espai i Salt el té i ha estat maco perquè s'han passat un acte
Bé, molt de salt i molt saltenc, en fi, molt d'una identitat molt maca que haguéssim pogut, potser, perdre de dissolts en aquesta Girona. De fet, es commemora més a salt que a Sarrià? Sí, es commemora més a salt que a Sarrià, sí, sí, no ho sé, sí, l'època d'en...
Del Fuster, ara no me'n recordo el nom de Serrià en Calligral. Bueno, a Salt potser el moviment va ser més cultural, més transversal, també per tamany Salt ja era una vila de més de 20.000 habitants i per tant això suposo que dóna més...
Ho va ser clar. Si em permet, saludaré aquesta veu que se'ns ha colat per aquí preguntant àrea urbana, que és el senyor Carles Riven. No té res a veure amb la remuneració, també ho vull dir-ho, això, perquè la remuneració és exactament la mateixa pels que estem en aquesta taula. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bé, molt bé. Ja sortia amb la sort d'en aquest àrea urbana, volíem dir, no existeix l'àrea urbana. Almenys he treballat molt de temps per veure si es feia factible, però...
Veig que ni els de CUP ho tiren endavant, no ho sé. És complicat, és complicat. És voluntat. Deixeu-me saludar... Em complicava la voluntat de fer-ho. Deixeu-me saludar a la tercera pota d'aquesta tertúlia, que no perquè sigui presentada en tercer lloc, té menys importància i tampoc té res a veure amb la remuneració. No era perquè sóc la que cobro més.
de Cuellell, molt bon dia, què tal? Molt bé. Com ha estat el cap de setmana? Bé, correcte. Carnavaleros? No, no, no, a casa no som carnavaleros, no sé si és que som poc de marina i som més de terra endins, però no, no ho sé, eh, si és que va lligat amb... Però no, quan eren més petites les nenes potser sí, ara no.
De fet, estem amb això, no? Encara estem al mig del carnaval, demà hi ha els ranxos, les sopes, i demà passat, pels que creuen, el dimecres de cendre que donava inici a la quaresma, allò de que ara ningú en parla. En canvi, he vist que, per exemple, hi ha moltes institucions que sí que celebren el Ramadà i ho feliciten, no? Vull dir, m'ha...
i molts polítics hi aniran a la celebració, i en canvi a la Setmana Santa tanquen els llums i es barren els edificis públics. Ja està tirant en bala, perquè ara m'ha fet pensar en l'Ajuntament de Girona, que l'any passat va tancar els llums. Em referia a l'Ajuntament de Girona i d'altres, però aquesta dinàmica de perdre tradicions.
De tota manera, jo, una de les consignes que al llarg de la vida he intentat mantenir és allò que tothom faci el que vulgui mentre no m'empreny a mi, tot sigui dir, per dir-ho d'alguna manera. Per tant, respecto moltíssim a la gent que fa quaresma, que jo crec que ja són pocs els que fan allò, el dejuni i abstinència que manava el precepte, i la veritat és que... Ara en som més, eh? Eh? S'ha posat de moda això del dejuni intermitent. Però això és una altra cosa, no?
Això és una altra cosa, no? I el tema del Ramadà, que en els últims anys, diguem-ne, ha agafat una certa volada, sí que és veritat que es nota, sobretot en moments molt concrets, establiments, anava a dir establiments públics, no, vull dir llocs públics, perquè...
necessiten molta gent per exemple el pavelló de Sant Eugènia en el moment que entren i surten és un que ningú interpreti malament un cert espectacle per les túniques per la manera que s'alreglen i tot plegat i al final no sé si passa el mateix a Ripoll
No ho sé. Ho sap vostè? No ho sé, no. Per les últimes notícies... Com que diuen que parla tan al Ripoll últimament... No, no vagis per aquí, no vagis per aquí, no vagis per aquí, no vagis per aquí, no. Aquesta... No, però aquest i el que sí que llegiu, vaig llegir-ho fa uns quants dies, crec que en el diari de Girona, i era un...
I era, diguem-ne, una nota pública de la comunitat islàmica que deia que en aquests moments a les comarques gironines, que devem ser poc més de 800.000 persones, més o menys, hi havia 107.000 persones, diguem-ne, de religió musulmana. Aquí crec que sí que hauria de dir de religió musulmana, no?
Per tant, vol dir que és un tant percent important que puja, això que deu ser un 15%, ben bo, més o menys, per dir-ho d'alguna manera. I la sensació és que, diguem-ne que, així com els ritus catòlics, en els quals segurament la majoria de nosaltres hem estat batejats, van una mica de retirada i queda gent molt fidel, però cada vegada menys, doncs ens estem acostumant a una nova realitat, no?
Bé, i a més hem de ser conscients tots plegats que la normativa que ens hem posat a nivell municipal, tot aquest conjunt de gent que ha vingut fugint de la seva situació de penúria o buscant quelcom millor, els donem drets a vot. Llavors...
Sense anar-me'n a Ripoll, jo sí que sí, que crec que hauríem també d'intentar que no se'ns imposin ni uns ni els altres en quant a ritus, però sí que intentem buscar... De fet, estem en un estat aconfessional. Totalment d'acord, totalment d'acord.
però que no es desprestigi ni un ni l'altre, per molt que alguns s'hagin portat molt malament a determinats ritus i que se sàpiga i tal, però que anem amb compte, l'únic que dic és que anem amb compte de preservar uns valors mínims de convivència que no depenguin de caràcter religiós, sinó més aviat de convivència cívica.
totalment d'acord penso que la base són els valors perquè al final jo no sé com anirà el tema de les religions tu deies ara la islàmica però jo crec que per exemple l'evangelista també hi ha molts evangelistes perquè hi ha molta gent de la part de Sudamèrica que professa més aquesta altra religió però jo sempre penso que com deies tu Jordi a mi no em molesta el que jo penso les meves creences vull dir
que cadascú pot seguir les seves, però que en tot cas, per sobre de tot, ha de ser un tema de valors, de valors humanitaris, de valors normals dels que ens fan, perquè ens servirà fins i tot per tot el que ens ve, amb la intel·ligència artificial, amb 30.000 altres coses, vull dir, serà tot el que servirà perquè la gent sàpiga actuar, no? No tal intel·ligència...
és igual que un processin una religió l'altra una altra i tinguin unes idees o unes altres si per sobre de tot hi van els valors universals els bàsics de la vida jo penso que serà l'única manera per poder conviure perquè això ja ara tal i fa que deixem que ens enfadem perquè uns apoyen més una religió o una altra o això tanquen els llums un dia si és igual si ens passarà per sobre
ens passarà per sobre, l'única cosa, per mi, que ens mantindrà, seran això, els valors bàsics, que són això, la generositat, l'empatia, la solidaritat, el saber fer, ser bona persona, per mi és l'únic. No sé si a totes les religions ja estaran d'acord, les que no, evidentment, seré la primera a dir que ja poden canviar, però, bueno, una, que pot ser que vol fer el que vulgui, però en tot cas, no sé, és la meva opinió, eh? Sí, no, no...
Molt d'acord. Al final, jo crec que la societat, diguéssim, de dos, tres o més generacions que demogràficament ha ocupat Catalunya fins a finals dels 80s, 90s, era monoconfessional, com dèiem, era una única confessió, una única religió.
en el temps d'en Franco per imposició perquè sabeu que la masoneria estava perseguida o els evangelistes estaven perseguits els rotaris estaven perseguits els rotaris estaven perseguits per tant venim d'una monocultura per tradició que és una cosa que s'ha de preservar i també malauradament he estat el gran desastre del segle XX
Catalunya, Espanya per imposició però sí que aquest és el tronc i aquest tronc d'alguna manera ha anat evolucionant i s'ha anat laïcitzant la societat aquella societat que prové d'aquest tronc és majoritàriament laica o practicant laica o respectuós amb la tradició què ens passa? tot l'empel confessional que anem rebent des de finals dels vuitantes ja sigui via islam
o via evangèlic, jo crec que, clar, també naturalment tendirà cap a la laïcitat com més drets i més presència pública del que significa la nostra societat, diguem-ne catalana, Espanya, Europa, de drets humans,
i el que deies, no? d'ètica, de respecte jo crec que de manera natural ja hi ha moltes, el que en diguem malament segones generacions, inclús terceres generacions de provinents de països subsaharians o llatinoamericans que sí que practiquen però tampoc hi ha aquell aquell aferrament únic a tots els preceptes de la religió que tinguin per tant, com més Europa per entendre Europa com a concepte de
far dels drets humans, etcètera, etcètera que està tan afablida i tan aprimada hi haurà una societat que conviurà més bé amb el respecte a cadascú a casa seva respecte a la seva confessió si separem, dimitim assenyalem d'aquesta posota a Europa com a adjectiu perquè ens en tinguem tots estem perduts, llavors sí que hi haurà un trencament social important Carles, no has dit gaire d'acord estàs molt serió com a mínim
No, no, no, estic totalment d'acord, jo no m'he amagat mai, jo soc cristià, soc creient, soc crític en una institució catòlica, però evidentment no només per educació, sinó perquè realment hi crec i no m'he amagat mai i...
I ara no facis la conya, era de Convergència, no era d'Unió, eh? Però vull dir, a Convergència també hi havia cristians. Se l'ha fet ells que sol, eh? Totalment d'acord, cal. Bueno, d'alguna manera, Convergència ha representat el social cristianisme o la democràcia cristiana. Estava sempre en una referència amb el Baviera, no?, que teníeu aquesta referència baveresa. Correcte. Per això, a vegades, ara, quan sento que determinats perdits conjunts el coneixia en la...
o el postconvergència, i veient alguns qui militen, dic, no sé si són realment el mateix, però bueno, deixem-ho a part. Ja sembles l'entrevista d'en Rufián. Ah, per cert, prou interessant. Ho dic, perquè clar, que tothom parlen d'ells i acaben parlant de junts. No vaig tenir ocasió. Mira, que és una persona que el tenia en distància i tal, però... No vaig veure un trosset. No, no, jo també un trosset. No, a veure, el que dèiem...
Si hi ha llegit per dues bandes, les tres podien dir religions més fermes o que tenen més seguidisme, en aquest cas podria ser la catòlica com la musulmana i la jueva, si li treus el misticisme, si li treus les regles de joc que s'imposen, la litúrgia que imposen,
hi ha una línia convergent mai m'hi ha dit de valors que són en totes aquestes religions fins i tot si ageixes programes del socialisme com determinats partits socialdemòcrates com de tal, també és la mateixa línia de valors, és a dir al final ho deia, no me lo podeu repetir està disparat el mòbil, per tant jo crec que tampoc hem de fugir de lo bo que pugui tindre
les religions en aquest sentit, d'aquests valors de greta universals que ens permeten conviure. Perquè crec que quan hem abandonat això, ara t'acordem un tema que t'agradarà, la societat ha perdut el carrer central i ens hem anat als extrems.
Llavors, avui el programa que tenim, que en tots els respectes, que veiem que l'extrema dreta governa determinats ajuntaments i que se'ls admet que siguin a ministeris i tal i qual, però tenen una visió molt extremista de l'esquerra, i ara la crítica aferrissada a l'augment de l'extrema dreta, i veure els espectacles depriments que trenquen tots els ritus bàsics i les regles bàsiques del que és la diplomàcia.
Bé, tenim el que tenim, potser si foren capaços de reconduir tot això cap a aquest sentit de carril central... Aquí el problema potser és la imposició, perquè és evident que nosaltres venim d'una època, anava a dir que n'hi havia hagut...
I em dóna la impressió que les nostres àvies portaven mocador al cap i els feien posar mantellina per entrar a l'església i potser les nostres mares també, per dir-ho d'alguna manera o no,
La sensació és que tot això ha anat canviant i ha canviat per bé pel que fa referència. La sensació que algú vulgui imposar és el que a mi em preocupa, la sensació aquesta de dir que no tothom tingui llibertat per fer-ho i que es trenquin uns valors que aquí els havíem tingut bàsics. És un tema complex i és un tema que se n'ha parlat poc i segurament perquè se n'ha parlat poc el que fa és que llavors hi hagi gent que n'hagi agafat bandera
per exemple, bandera contra la immigració, bandera contra el món, no contra l'islamisme, perquè, guaita, si és islamisme, jo també estic allà en l'això o l'altre, és que hi hagi, diguem-ne, l'homofòbia, que això és el que no es pot permetre, no? I aquest és un món complicat en el qual les velles regles sembla que ja no ens donen resposta als problemes actuals.
o sigui, no ens hem d'avergonyir de qui som centralment i d'on venim jo crec que a vegades crec que en Carles ho comentava hi posarem aquest bonisme de celebrar el ramadan i avergonyir-te la quaresma faig la caricatura és una estupidesa sopina és una estupidesa però va per aquí Joan Barber sí, sí, però en tot cas jo trobo que és una pèrdua perquè al final
aquelles persones que han vingut d'altres llocs i que tenen altres confessions entenen el que hi ha aquí una altra cosa és que ho respectin més o menys però saber on són ja ho saben no és...
saben on són, llavors el que cal és, hosti, és que fins i tot ara, mira, ara que tenim el papa fotut i potser ja no ens en sortirem aquesta setmana perquè clar, quan comencen a dir ara sí, ara no està patint la mateixa enfermedad que el meu pare i va durar 4 anys però vull dir que és molt dur quan s'accentua tant els atacs segur que ben cuidat i ben tractat
D'alguna manera, no. Ell crec que promovia el diàleg ecumènic i en el Consell Vaticà Segó es promovia, Joan XXIII, el diàleg ecumènic perquè al final, escolta'm, és el que dèiem, hi ha uns valors universals molt comuns, sobretot en les cultures...
de confessió monoteïstes, i s'hi trobaríem tots en general, però clar, a cada lloc hi ha un referent bàsic, i en aquest cas a Catalunya és el cristianisme catòlic, d'altres llocs, pel que sigui, l'evangelisme...
Alemanya, que ha conviscut anys i va comportar grans guerres en els segles passats entre el protestantisme i el catolicisme i el calvinisme i el calvinisme, vull dir, tot el Luther Luther, que no era Luther King vull dir que a vegades els has explicat els xocos que no era Martí Luther, si saben quin és
En Gutenberg fent la impremta, és igual, ja se me'n va. Però d'alguna manera és això, hi ha unes centralitats a cada lloc per raons històriques d'una confessió, el diàleg acumenic i confessional, i també permetre, no és donar-ho tot, i en aquí compte, permetre que les diferents confessions puguin desenvolupar-se de manera, seguint les regles i les normes,
lliurement, o sigui, regles i llibertat en un context com és Girona, doncs crec que també... És molt utòpic, eh? No, crec que estaria bé. Bàsicament faig referència a que hi ha centres confessionals que intenten obtenir llicències per part de l'Ajuntament de Girona i no sabem per què misteriosament les coses no avancen i malviuen en locals i garatjets i garatjots que un dia tindrem un incendi, tindrem un susto
i s'hi trobaran 70, 80 o 200 persones atrapades, perquè no tot és el pavelló de Sant Eugènia. Hi ha d'altres llocs que són coneguts per l'administració, i l'administració hauria de fer, complir normes i acompanyar que es complissin, però alhora també ser àgil...
el repartiment de llicències quan les coses estiguin ben fetes i no s'està fent, no és ser diligent i no sé si hi ha una agenda oculta no crec que hi hagi agenda oculta doncs hi ha poca diligència i en tot cas poc lideratge per part de les autoritats
No, però a veure... Ja, què ha passat? Què ha passat? Estava acostumat a... A Girona. No, a Girona. Perdó, Jordi, digues. No, s'està encollonant, que és una paraula que m'agrada molt una a l'altra, per dir-ho d'alguna manera. No, no, jo penso que realment... A Girona seria cuc collonant. S'hi han demanat... Bueno, des de fa uns anys, perquè és una tradició nova aquesta, i per tant no seria tradició, és una llegenda...
El que tu dius, que és així de dur, és a dir, el que s'ha de fer és demanar absolutament les mateixes regles per a tothom. I les mateixes regles per a tothom també voldrien dir, diguem-ne, que si hi ha necessitat de donar permisos d'obres o d'activitats també siguin per a tothom. I en aquests moments per a tothom és molt ferragós, és molt lent, és administrativament molt complicat
I també és veritat que llavors hi ha unes regles que, en certa manera, s'han de complir absolutament per tots. No sé si et la faries i t'ho pregunto directament a la mesquita que hi ha, per exemple, a la carretera Barcelona, que està en una situació molt complicada, no? Per exemple? I de la que ells volen sortir?
I que estan fent tots els deures per fer bé les coses. Però és que el mateix passa amb les confessions o locals per la pràctica de diferents... Com passa amb les empreses, com passa amb les botigues, com passa amb les construccions... Vull dir, Girona no funciona. I llavors no hi ha un dinamisme.
I això genera menys ingressos a la ciutat. I fuga, en el cas de les confessions, no, perquè la gent vol anar a missa, entenem, missa, totes les misses, a prop de casa, no? I per tant busca la comoditat de trobar un lloc. I aquí fas deures, se'n va a un polígon, no? Escolti'm, vostè m'ha de complir la ràtio 1-15, cada 15 persones, un aparcament per poder complir... I ni així, ni així.
i hi ha llocs on no es compleix i aquests llocs potser s'han de tancar per tant hi ha d'haver inspecció, control però també diligència per donar sortida i potser un temps de transició en el que es pugui assessorar
gent que pel que sigui desconeix la norma, que això no vol dir que incomplir-la es pugui acceptar, però se'ls ha d'acompanyar en un procés de transició. Tots els centres confessionals de Girona han d'estar ben registrats, han de complir la normativa de ràtios, de sortides, d'emergència, d'estintors, de tot. I alhora l'Ajuntament ha de ser diligent. Si les coses estan ben controlades...
Recapten més impostos? Segur, sempre, per tant, acabes pagant l'esforç que has de fer per posar-lo en ordre. Jo amb això hi puc estar d'acord, però el que crec que en Jordi es referia abans també era el tema de les llibertats aquestes, no? L'altre dia en el Zola van reivindicar el grup aquest de salt de no sé quants casaments...
Obligats? Ah, el tema de dones valentes i acompanyades. És a dir, Carme Vinyoles, el que va anar a estirar-hi jugant-se al coll, i a la Carme, a la Mel, i tantes altres la viagòs... Jo penso que tu també abans, quan et referies a aquestes imposicions, et referies a aquestes coses. A mi, ara mateix, entén a mà, el tema de la mezquita, jo no crec que hi hagi res oculta, però vull dir que serà igual que el pobre d'aquí davant
Bé, pot haver-hi o no pot haver-hi, Carles, però seguir el mateix també li està costant, potser el d'aquí davant aixecar aquest edifici que fa mil anys que hi ha aquest forat, no sé com dir-ho, o un altre, les coses van com van, són lentes, són burocràtiques, et demanen 30.000 històries...
Això ja ho sabem, vull dir, no sé quin punt està, per tant no puc opinar, vull dir, igual parlaríem amb algú d'urbanisme, fins i tot algun tècnic, ja no polític de l'Ajuntament, i et diria, doncs mira, per què els hi falta això, això i això, o perquè encara, no ho sé, que no ho sabem, jo no puc opinar en aquest aspecte, però amb l'altre sí, llavors també, no ho sé, drets i deures, no?, sempre tornem a estar allà mateix.
Per mi, eh? Perquè quan van dir la quantitat... A mi amb dues coses que m'han agradat extraordinàriament, només faltaria. He vist que prenies notes, jo crec que aquí en sortirà algun vídeo, eh? Només volia dir això. Digues, digues, perdona que t'hagi tallat. No, primer sentir per un...
que no me n'ha amagat mai tampoc, eh? Estic confessant-ho tot, eh? Però no me n'ha amagat mai que havia un vint d'Esquerra Democràtica de Catalunya, per tant, sóc de confessió liberal. Això sí que s'hauria d'explicar el que era Esquerra Democràtica de Catalunya. Ramon Triasfargas, la gent ho pot buscar tranquil·lament. Pere Rives a Girona. Pere Rives Coloret, el meu pare. Sentir parlar de regles i de llibertat,
a mi, com diria aquell, m'hi posa, saps? Perquè dius, home, per primera vegada hem de parlar que hi ha d'haver-hi llibertat, hi ha d'haver-hi regles, hi ha d'haver-hi deures, obligacions, hi ha d'haver-hi drets. I jo crec que últimament estem parlant molt de llibertat i poc d'obligacions, i per tant que tinguem, jo sempre poso el mateix exemple, un quadre que hi haurà un marc que estableix les regles bàsiques de joc, però dintre d'aquest quadre t'hi pots moure amb molta llibertat. Això no té res a veure que la gent, ara ja surt ja algú
els de sempre, que ara escriuran en Ribas és liberal com en Trump no, són neoliberals és un altre concepte totalment diferent és a dir, volen imposar els seus criteris i les regles se les fan ells per afavorir-se ells mateixos el caràcter liberal és unes regles uniformes per tothom unes regles de convivència bàsica i dintre una llibertat que d'haver-hi a dintre per tant, deixeu de criticar la gent que es defineix de liberal perquè no som neoliberals i sentir ara per primer cop de parlar de regles i llibertat, doncs
M'hi posen. Segona, sí que hi és una actitud però receptiva que hi hagi una mesquita a Girona. I tant que hi és. Una nova mesquita. Una nova mesquita, perquè la volen en Minaret, com és lògic, volen fer la crida. Jo he vist un projecte, eh? A mi me l'han ensenyat, eh? A mi me l'han ensenyat. Per tant, jo sé quina és l'ambició màxima. Una altra cosa és amb el que es quedin.
Jo crec que aquí és un tema tan delicat que ha de tractar com heu de poder tindre el vostre espai, perquè evidentment la mesquita actual no compleix les normes bàsiques de seguretat i salut, i això és una realitat impepinable, i no es tanca, i no es tanca.
Però, evidentment, jo crec que aquí, i ara no fem la conya de Ripoll, perquè ara no vaig a parlar d'aquest concepte, no vaig a fer ni proselitisme d'una cosa ni d'una altra, però sí que és cert que a la gent aquí li costa estar acostumada a veure Burques a la plaça de Marquès de Camps. I jo els veig. Burques? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí,
Llavors, ostres, potser, heu parlat, no sé què ha sigut, de l'evolució que ha tingut el cristianisme, em sembla que ha sigut tu, Jordi, que van ser i anar les senyores amb la mantellina i tal i qual, va evolucionar, ja no van anar amb la mantellina, però vull dir, jo quan vaig anar a Istanbul, la meva dona va haver d'entrar totalment tapada per a les mesquites, és un concepte, doncs,
que jo crec que respectant la religió potser l'evolució hauria de portar que hi ha d'haver-hi unes regles però ha d'haver-hi un marge de llibertat i potser després serà molt més còmode que facin mesquites i acabo aquí, i lligant amb això prou prou, i no t'enfadis Marta prou bonificar per donar el teixit polític actual perquè un ajuntament no tira endavant coses
És cert que hi ha un secretari que és un tocapilotes. Carai. Això és una realitat avinal. Que haurien de fer-lo plegar. Perquè va molt més enllà del que diu la llei. Perquè bé que hi ha altres ajuntaments que es tiren endavant les coses. Té un excés de cel que va molt més enllà del que estableix la llei, en aquest cas, administrativa per regulats. I hi hagi informes a tot i ple. El l'enteix tot i tenim tots els funcionaris de l'Ajuntament acollonits.
acollonits, i ningú mou un dit per no ser que l'acusin de qualsevol història. Ara, què fa el polític? Per què no fa tot el compte puny sobre la taula i acaba amb aquesta història? Si aquest senyor que cobra 120.000 euros, sí, sí, 120.000 euros l'any,
Està lentint l'activitat econòmica, l'activitat d'aquesta ciutat. Encara que cobri els 120.000 euros, posem-lo a posar multes, o regulitzar tot el tema de multes, i busquem una secretària i un secretari que apliquin la llei, que busquin la màxima transparència en tot, però que no lenteixin el procés. Això sí que és una càrrega de profunditat el que acaba de fer. Perdona, però és que estic cansat de sentir que sempre la culpa és del secretari. Doncs què hi fas tu?
Què hi fas tu? Sí que faré un vídeo. Clar, ja l'he fet, dient no pot ser que hi hagi més de 30 milions encara empalancats que no estiren davant coses d'inversió a l'Ajuntament de Girona. 30 milions d'euros. És molt de diner per empreses que tenen treballadors que poden mantenir, que poden fer, o en carrer, que poden fer el que sigui. Per tant, generar activitat, moure el caler, cobrar salaris, contractar gent.
Quina és la causa? Em vaig sentir fins a la societat, en el senyor Iuxalelles, carregant cada ple envers la transparència que havien de dir-ho tot. L'execució del pla d'inversions de l'Ajuntament de Girona no està penjat a la web actualitzat.
Li he demanat a través de vídeos, com que no els deu veure els meus, però mentida, sí que els veu, però no els mireu, li passen. Però vull dir, ostres, transparència, el mateix que em xigies als altres, posa-t'ho tu, posa-t'ho tu. També carrego, tot i que ara diran, enribes a veure què passa.
No, no, no estic tan pròxim a Junts, però sí que la gent està avançant, està com aquell millor, progressa adequadament, la veig que ja està més bé en el càrrec, i dius, bueno, per mi hauria de marxar al govern, és una opinió personal, però dius, vale, però Esquerra encara se l'espera.
I ara el pobre Quim es veu obligat a plegar, doncs perquè... Quim Maiets ha dit que no es tornaria a presentar a les eleccions després del moviment que s'ha produït, que si voleu després jo em volia parlar, em volia parlar amb el senyor Carles Rius perquè sempre m'agrada parlar d'aquestes coses, que és aquest moviment girónic que ha parlat. Doncs acabo i deixem parlar amb vosaltres. Fer, fermesa, el senyor Trump, el senyor Putin estan guanyant terreny
Perquè no hi ha fermesa en els que estem en el centre. Perquè no ens atrevim. Perquè al que fem alguna cosa et diuen, ets un fatxa. Hòstia, no, no. Jo dic que hauríem de posar una mica d'ordre aquí, no perquè soc fatxa, sinó perquè crec que ha d'haver-hi ordre. Llavors, estem tan acollonits alguns que quan fas determinats opinions i tal i qual, et té la cavalleria a sobre d'una banda i d'una altra i dius, hòstia, millor callo, no? I això què fa? Que els extrems guanyin.
Perdoneu, eh? No, no. Ho has dit i ho has dit d'una manera molt clara i has mostrat la teva opinió també d'una manera molt clara i coincident a vegades amb algunes coses, amb coses que es diuen, diguem-ne, fora de micro però que tu les dius aquí. Per tancar una mica el capítol aquell que deien de drets i deures sí que és veritat que hi ha una de les coses que jo crec que s'ha de vagilar, és a dir, és que tothom tingui els mateixos drets en funció que tothom tingui els mateixos deures
I, per tant, de la mateixa manera que ara no acceptaríem capellans de la Inquisició demanant que escremi gent, tampoc hem d'acceptar segons quines coses que, per exemple, la subdelegació del govern de Girona ja ha fet, en el sentit que dos imams radicals amb un discurs inacceptable pels seus valors en una societat democràtica han estat expulsats per la memòria, crec que eren Figueres i la Junquera.
per tant aquest era una miqueta el tema en Carles ens ha obert tota una altra perspectiva que és la perspectiva aquesta de la ciutat com està la ciutat i en Joan literalment ha xecat el dit però vull dir no calia que ho fessis però no en referència al que deies si vivim amb càmeres estanques separades desconeixem què està passant per tant hi ha d'haver diàleg i pont constant interconfessional
per saber què s'està cogent. Els Mossos fan una tasca ingent i molt discreta i tenen bona feina i bona relació i, per tant, l'han de seguir fent de manera discreta i de manera ingent perquè...
no torni a passar el que ha passat en aquest país, perquè això és una realitat, però si l'obvies, quedes al marge. L'Ajuntament de Girona té per costum, sobretot ara,
de, bueno, sempre és culpa del papa o de la mama, no? Jo és que jo voldria, ja sabeu com és l'Ajuntament, dius, perdoni, vostè està governant, a mi no m'expliqui, s'ho passa dur. I ara potser, no ho sé, en una setmana que és potent i arribarem al 8 de març, potser parlàveu de Trump i Putin, no? Que seria allò mi mejor enemigo.
seria com per fer una pel·lícula d'aquelles dels anys 50 mi mejor enemigo Putin al final és la dualitat un altre cop buscada caduca ja d'aquest món que ens ha d'anar vinguent d'alguna manera crec que hem de deixar de sortir a primera línia els alfas
i feminitzar una mica el discurs. I en tot cas reivindicaria ara, no és per posar-me cap medalla, l'Europa com a dona, l'Europa, i fixeu-vos que la figura d'Europa és una deesa, Europa és dona, és diàleg, és parlar, és tenir la visió molt més ampliada que veure qui treu la mandíbula més endavant. Això és molt alfa, és caduc,
Ja s'han d'acabar els temps de cabdillismes, aquí ja en vam tenir un de Caldillo, aquest cabdillisme, necessitem el líder masiani que ens ordeni i tots allò, la llibertat, amb la llibertat positiva que es deia, que tots renunciem a pensar que ja tenim algú que té la gran visió del món. Doncs no em dóna la gana, jo m'hi nego, no? I crec que s'ha de...
perquè m'entengueu i no vull ser ara qui s'ha de feminitzar una mica a tots nivells i deixar des de Girona de dir que és culpa del papa i de la mama i també del secretari s'ha de tenir mà esquerra s'ha de saber parlar i dialogar s'ha de saber trobar la manera no és culpa del papa i de la mama i no puc fer-ho no ho sé més i tothom ha collonit no, s'ha d'anar a parlar, parlar, parlar fins que et cansi i quan t'hagis acabat de cansar
i continuaràs perquè tu tens un mandat que es fa que la ciutat funcioni i si tens una pedra a la sabata o aparentment una pedra a la sabata has d'aconseguir superar-lo l'actual ajuntament no té fàcil s'ha posat com l'objectiu 2100 però bé
Com que som més joves que nosaltres, tenen la pretensió d'arribar-hi, no? Nosaltres ja no hi serem. Del 1030 al 2050. Marta. No, no, jo ara, referent només a un incís amb el que ha dit de l'Europa com a femenina, doncs jo penso després de la... o tinc la sensació, no ho sé, que des de l'altre dia la...
La performance, que es va semblar una discussió de pati d'escola, d'entrar amb el vicepresident i en pobre Zelensky, jo penso que a partir d'aquí, no ho sé, potser m'equivoco, però jo penso que una mica Europa s'ha enfortit.
jo penso que encara que sigui per ser conscient de la seva pròpia debilitat potser és això, se n'ha adonat de la seva pròpia debilitat i jo penso que pot venir algun canvi, que pot passar alguna cosa perquè fins i tot Zelensky com Zelensky ha guanyat com una sèrie d'empatia penso fins i tot allà mateix jo crec que a partir de
allò perquè és que va ser molt bèstia si no reaccionem o si l'Europa no reacciona dic reaccionem jo no sóc pas però vull dir si no es reacciona és que ens aplastaran per una banda i per l'altra jo penso que potser m'equivoco ho veurem d'acord amb en dos però si Europa vol reaccionar
vol dir, m'agrada i no agrada sentir-ho, que l'exèrcit ha de ser europeu. Per tant, potser ens haurem de plantejar la ciutat de tornar al servei militar a determinats països. No, no, veureu què pot passar tot això. No, no, jo he tocat justa, però he dit a mi ja no em toca. Jo ja el vaig venir, diguem. Al final, el que vol dir és que si Europa vol fer-se gran, seguint una estratègia o una forma de fer femenina,
necessitarà un punt d'alfa. Mal entès, eh? Perquè el d'alfa és una creació mítica, ja us passaré un llibre, ara no me'n recordo el nom, d'una noia que explica el concepte d'alfa d'on ve i acaba dient, perquè a tothom li posaven el llop, i acaba dient, no, no, el llop no és que hi hagi un que sigui el macho alfa, sinó que al final és la comunitat en si mateixa la que tira endavant.
però potser convindrà que fan aquesta metàfora del Cialfa que la von der Leyen quan va a una reunió doncs posi els collons sobre la taula o els ovaris sobre la taula, m'entens? Perquè al final Europa el problema que té és que el que dèiem també, no? És allò de dir abans ens traien les castellanes del foc uns altres i ho dèiem tot a distància i tal potser tocarà ara
adoptar una postura diferent fa temps que som majors d'edat i no ens ho hem cregut i per tant potser t'ho queries fer això ara veig les imatges de la proposta europea que a més curiosament s'han anat a reunir al Regne Unit quan no forma part de la Unió Europea per tant aquí pot haver-hi una agenda amagada d'un arbitratge des del Regne Unit ja sigui per tornar, perquè ja sé que hi ha manifestacions continuades del Regne Unit que volen tornar cap a Europa
Però bueno, això serà molt complicat. Però aprofitant el que estàveu dient, el de les obligacions, és un tema que a mi em preocupa molt i ja sé que ara faré un altre cel mortal, però va lligat amb el que jo havia parlat al principi.
Jo pertanyo a una entitat que no em faré propaganda, però vull dir que ens dediquem a ser voluntaris en dues curses que es fan a Girona, que és la cursa del carrer Nou i la cursa del càncer d'aquest any. Perquè no hi ha prou policies per les hores necessàries per fer regular el trànsit.
Quanta gent cobra subvencions a l'Ajuntament de Girona i se'ls podria dir que han de participar voluntàriament, fer de voluntaris en determinades tasques per retornar a aquesta administració que li dona aquesta subvenció i aquesta ajuda, retornar-li alguna cosa.
Quan dius això, et dirà un fatge. Com parles de subvenció estaves parlant d'ajudes. D'ajudes. És a dir, escolta, acabo d'arribar, l'hem d'ajudar, només faltaria, però miri, escolta, aquí tenim unes regles de joc. A vostè l'ajudarem, però a canvi ens ha de portar alguna cosa de voluntariat en favor d'aquesta societat que l'està ajudant.
ja sigui anar un dia en una cursa a regular el trànsit i ajudar la pròpia societat, ja sigui anar un dia a la sopa a servir menjar, ja sigui un dia fent qualsevol altra activitat i tal, ara ho dirà, netejar boscos. Bé, és que com no, però el 5 d'abril vaig netejar boscos jo amb un grup de gent a Palamós, que ens en anirem, i no és esclavisme, eh? És a dir, vull participar, que aquest bosque està net... Vaig netejar la vora del Te, que sigui, sí.
Sí, com l'Habriel Celebret. Exacte. I llavors això què ajuda?
que entenguis que per viure en comunitat ha d'haver-hi aquest dualisme. Escolta, t'ajudarem, només faltaria, però mentre tu no tinguis l'oportunitat d'anar avançant i ajudar la societat, doncs pagant impostos perquè has trobat feina i tal i qual, doncs mentrestant en voluntariat t'ajudes. I això és el que jo crec que també he lligat amb el que parlàvem abans de les lideratges, de què s'hauria de fer.
I m'he anat, eh? No volia prescar, com ho han dit, volia treure aquest tema. Hi ha dones a Europa, eh? Meloni, la presidenta... Vull dir, també ens hauríem de reflexionar aquestes, quin punt, què li dona la Meloni? Tots ho sabem, quin punt dona, eh? Però sí que és una situació... Però venim d'una etapa en què, per exemple, el gran far d'Europa va ser Merkel, que era una dona.
Avui dia parlava més de manera de fer, no tant de dona... No, no, ja... De valors, de forma de... De valors, sí. La mirada. La mirada. Viem tocat, diguem-ne, amb una cama, diguem-ne el que era la ciutat, ara ens enviem en tornant a anar cap allà, però la ciutat va tirant i vosaltres deio... És a dir, aquí hi ha una qüestió... Cap avall. Això ho dius tu. Veus que va cap avall? Sí, sí, t'era avall. Home, no, sí, o tant. Però per què?
Hi ha més gent que mai Quins problemes hi veieu? Ara, a veure, jo entenc que tothom té la seva manera de pensar i que a vegades el partidisme pot posar com no hi ets tu, sembla que va malament però teniu la sensació que Girona va malament o que hi ha detalls que fan que ens hauríem de preocupar, per exemple aquest que es tria molt de donar llicències d'activitat o d'obres que jo crec que és un fet
complicat perquè la gent que vol organitzar el que vol l'emprenedor que vol fer alguna cosa aquest no té una capacitat econòmica per aguantar pagant un any o un any i mig diguem-ne un local al qual no hi pot fer res ho poden fer-ho les grans franquícies i sempre hem dit que volíem ajudar en el comerç de proximitat que no sé si en queda gaire
No, no, però en tot cas, abans també, em penso que ho ha dit en Carles, i com que ha dit en Carles ho resalto, la sensació aquesta de que, bueno, de que malgrat tot l'anàvem a, però que hi ha problemes seriosos, no? No ho pronunceré bé, hi ha aquella frase en francès de deixar fer. Deixar fer, laisse passer. Exacte.
jo crec que la Girona és això, actualment i quan he fet la broma del 2100 és una mostra més perquè abans de la Girona del 2100 es va dir que es faria un procés participat per definir també la Girona de no sé què quan un puja i vol liderar un projecte ha de tindre molt clar què vol fer i quina és la seva idea de ciutat el que no pot ser és que pugis
A costa de criticar tots els altres, per exemple, carrer de la Creu,
Sent conscient, perquè estaves a l'Ajuntament, que refer el carrer de la Creu vol dir anar en contra d'una subvenció rebuda de la Unió Europea que pot comportar una sanció. Si vas a refer el carrer de la Creu. Doncs podríem fer coses, treure els cotxes que hi ha al mig. Totalment d'acord. Això és on te vaig. És a dir, al final de dir, hosti, no toco res, vaig passant, tiro endavant, no sé què, deixo creure que creixen les herbes i embruteixen... Girona no està bruta. Girona bruteja.
Si em preguntes si anem cap, però brutejar vol dir que ets al principi de deixar-la totalment deixada. Llavors, no és que estigui bruta, no és que el sistema de recuida no funciona, que no funciona perquè no s'escolta el ciutadà. Girona et protege en el moment actual. Quin és el gran problema que tenim? El tema dels residus, aquest serà el problema del mandat? Serà un problema que s'haurà d'enfrontar, diguem-ne, l'equip de govern quan arribi? N'hi ha d'altres, podríem parlar del troeta, podríem parlar de... Això és un altre escàndol. Això és un escàndol, però gravíssim.
Jo, bueno, jo dic, crec que la ciutadania més o menys implicada ha dimitit. Diu, bueno, a veure què queda. Diu, quan torneu això? Quan torna la selecció? Bueno, doncs ja està. No ve de dos anys. Girona ja ho aguanta tot.
Però això no ha passat sempre? Jo intueixo que no. Intueixo que no. Jo crec que el 13, 15... Tu no diràs el govern? La primera legislatura. La segona meitat de la primera legislatura no. Probablement l'última legislatura de l'Anna sí.
però no recordo que la legislatura 99-2003 passés la del 2003 al 7 tampoc i això que hi havia governs tripartits i que cadascú el seu caleixet que la gent anava fent
aneu apuntant coses i cada 4 anys es vota i després es va i després es va i va haver un canvi històric el 2011 vull dir que jo crec que com ara el sentit de dimissió de molta gent
i és d'associacions de veïns que diuen anem fent la viu-viu mantenim aquí la diplomàcia relacional perquè no ens caiguin els 2.000 euros de la festa major i ja està i aquesta veïnada fa el que pot Junts està allà de crossa els d'esquerra amb tot el seu debat intern no poden tenir una presència clara i potent perquè ja s'ha manifestat que hi haurà un relleu sigui un o sigui l'altre per tant hi ha una dimissió
No, perquè com que has dit una mica... A l'espera. A l'espera de guanyar. No, d'anar fent l'oposició ferma que fan. A Gradi, no a Gradi va guanyar, eh? Qui ens haurien de fer una altra reflexió. És a dir, la decisió de Junts de ser un candidat li generava més por de futur o menys? En aquell moment semblava que la bandera ho aguantava tot. Ja està.
Tot superrespectable. Venien de governar. Vull recordar que el 2017 hi havia una... hi havia, diguem-ne, l'Ajuntament de Girard estava governat per Junts, com es digués en aquell moment, i per el PSC. L'únic que anava era jo. Li vaig dimitir... Bueno, vaig donar-me de baixa de PDeCAT...
abans de la següent legislatura de la Marta, per tant, dos anys abans de plegar jo, el 1900... No, no, no, no. No, perdó. Ets molt jo, la cara. Estaves activa. El 2019 em vaig donar de baixa al PDeCAT i el 2020 plegava jo de l'Ajuntament. Però...
Mirem el PIB de la ciutat de Girona. Turisme. Molt bé. Quin tant per cent? Molt elevat està. No, és veritat. Entre el 12 i el 14. L'altre dia, no ho sé, amb això precisament del 2100 em penso que ho van dir i no era tant. Qui ho deia la Salamanya?
No, no, no, no, del començament, el del Dia dels Alcaldes, no hi he anat jo el de la Salamanya. El del Dia dels Alcaldes, crec, no? L'associació a tothom. No ho sé, és curiós. Espero que a mi també ho facin d'aquí uns anys. Però vull dir... No ets pas mort, tu. No, ara anava a dir... Sigui un 13, sigui un 15... Quin és, doncs, aquest? No t'agrada? Plantegen negres sobre banc?
Quina serà, segons tu, la proposta per creixement econòmic d'aquesta ciutat que generem riquesa per sostenir-la? És a dir, el que no val és, m'acarrego això que no m'agrada, mira, aquest cap de setmana vaig estar, bueno, vaig veure que van estar a punt d'atropellar i possiblement fer molt de mal a un senyor gran amb un tio amb patinet. I quan se li va cridar en el tio del patinet ens va fer el dit, ens va fer el dit, ens va insultar, i tal, igual, «Còpia, Barcelona!».
casco, llum, multa. Ah, no, preferim multar en Michael Strauss o la Jennifer no sé què, que venen aquí a passar 4 dies per anar amb bicicleta, però com que pagaran trinco-trinco la multa de 300 euros perquè l'han vist anar amb bicicleta per un tram de carrer, que en aquella hora del matí, els ciclistes surten a les 7 del matí, ho dic per experiència, a les 7 o les 8 del matí, doncs diuen, no, no, estàs creant aquí...
No, Carles, totalment d'acord amb això. Però aquest és un altre tema, que hi hagi unes ordenances i que aquestes es compleixin, això és evident. En retos grans, que siguin visibles i amb moltes llengües. Què en fem de posar normes, de posar ordre, de regularitzar
Si no tenim qui ho controli. Perquè clar, ho sabeu, s'ha de ser on és per fer créixer la plantilla de la policia municipal que hauria de tenir a Girona. Fa falta que s'hagués fet aquesta feina des de fa molts anys. Fa falta que s'hagués vist que la ciutat anava increixent-ho i que hi ha en aquell moment... I destinar-hi. I ara, clar, com que la policia... Estàs qui s'ho posava, ampliar la plantilla a la policia? Exacte. Fa uns anys enrere...
l'estat policial... Els que deien això, l'estat policial i ara governen. I tortura i... Perdó. En fi, és igual, que al final, clar, Can Borrassó, què? No obrirem per fer tallers de papiroflèxia, no, com que som joves ells diuen origami, nosaltres deiem papiroflèxia, ja ens enteneu, no? No, i serà un debat... Esteu molt de punyetes els que deia una cosa i els que deia una cosa. Sí, l'altra.
La papiroflexia servirà per generar un diàleg intercultural, interconfessional en un barri que... No, escolti, allà la gent vol el pirulo, vol la llumeta blava que doni voltes, que hi hagi una presència pública i que relaxi l'espai. El parc Jordi Vilamitjana, que has dit? Doncs, bueno, no ho sé, al final parles amb algú que ha estat molt proper a ells,
I dius, escolta, no ho sé, hi ha un tresor ocult, hi ha una agenda que els gironins entendrem i, per tant, acceptarem a mans obertes que es sacrifiqui un parc que va estar fet amb participació ciutadana i totes aquestes coses que tant els agradava abans als que ara lideren l'Ajuntament.
i que ara no, escolta'm, no, ja et diuen, no, no hi ha cap tresor ni gent d'oculta. Culleres, avui que és 3 de març, podem ser honestos, podem ser generosos amb la vila de sal i dir, t'has guanyat la teva independència i la teva dignitat. Això ja ho farà.
perquè Salt ha fet els deures ja està, Salt porta temps fent els deures Salt té una agenda des de fa 20 i pico d'anys de treballar perquè sigui una vila universitària i anar captant el que pot recollir perquè Girona no ha estat generosa amb Salt no ho ha estat i Salt s'ha espavilat com ha pogut aguantant i fent de pati de darrere del ninbi de Girona Joan, calma
I més greu encara. És que sóc molt saltent. No, no, no, però és més greu encara. D'acord. A Girona hi ha hagut alcaldes i alcaldesses que quan han vist que sal se'n podia endur l'Ikea o sal se'n enduria allò del Trueta, les mans al cap i que no pot ser, que no sé què...
escolta, ària urbana, estem tots al mateix lloc, tots hem d'avançar igual, hem de tindre l'oportunitat tots igual, els guetos ja no existeixen, es van crear el seu dia, van portar tota la immigració a salt, mengeu-vos això, i tal, no, no, escolta, només podem créixer per allà, només podem evolucionar, queda Sant Gregori, queden moltes coses, cap on anem, torno a repetir, no és fer una reunió amb els alcaldes i farem l'ària urbana, no, collons, fes-la.
no és que s'ha d'aprovar pel Parlament, presenta la proposta al Parlament, i si no, crea estructures, com es van fer a Cultura en el seu moment, de diàleg constant entre la Marfà, entre el Teatre de Sal, entre el Teatre del Girona, entre la Casa de la Música, entre tot aquest... No he dit el canal.
El canal sí, perdona. I que no s'ha pogut tirar al canal una proposta molt bona. Ara ja no el tenim, en Salvador. Espero que en temporada alta hi pugui recollir una altra vegada, que era quan parlàvem amb Antonio Banderas, de portar cap aquí determinada activitat, de musicals i tal i qual, que l'únic espai factible era el canal. D'on s'hi ha d'anar al canal? Que vagi el collons del canal!
perquè al final hi sortim guanyant tots ara ja no anirem més enrere ara fotrem fora els del galliner que és el referent els fotrem fora d'aquí el galliner per això és una empresa privada el galliner és una associació sense ànim de lucre que compleix els maristes és una empresa privada
els maristes és una empresa privada suposo que sí, PSO té els seus llocs i paga el que ha de pagar és una entitat escolar, confessional, etc però clar, si no existissin l'estat hauria de cobrir aquell espai que per concert s'ha fet a Girona s'ha donat la idiosincràcia que l'associació gironina de teatre tal
compleix, cobreix aquest espai de formació, l'administració, entre cometes, se l'ha estalviat, se l'ha estalviat perquè jo crec que hi hagués hagut sempre una demanda, i ha estat un referent. Els agradi o no, doncs negociem, conveniem, concertem, fent que sigui més públic, si ha de rebre superpúblic,
Se'ns està acabant el temps, se'ns queda mig minut. Jo li volia preguntar a en Carla Rivas si ja havia decidit si es presentaria a les eleccions, però no tinc mai temps de fer-ho i per tant hauré de continuar seguint els seus vídeos. Com hauria de parlar més estona del temps que queda i parlaré a poc a poc perquè me'n falti, algun altre dia t'ho diré. L'home dels tres segles, del meu 900 al 2100...
Escolteu, ha estat molt bé. Anem parlant molt. Gràcies Marta, gràcies Joan, gràcies Carles. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Molt bon dia a tots.
És dilluns 3 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Girona amplia i canvia els horaris de les quatre oficines de suport a la gestió de residus. Es tracta de punts on la ciutadania pot adreçar-se davant de qualsevol dubte sobre els models de recollida de residus o per recollir el material necessari per poder usar aquests sistemes. Els nous horaris es comencen a aplicar avui, el dia 3 de març.
Per una banda, al barri vell, l'oficina de la sostenibilitat, situada al número 4 del carrer de Ciutadans, passarà a oferir el servei d'assessorament de residus cada dia, de dilluns a divendres, de 9 a 2. Fins ara només estava operativa 3 dies a la setmana.
Dos detinguts a Girona per intentar vendre 8 anells que havien robat a una parella d'avis que cuidaven a la ciutat. Segons informen fons del cos, els fets van passar el 17 de febrer quan un agent del cos en pràctiques i fora de servei va detectar un comportament sospitós. Un dels arrestats va entrar a una joieria de la ciutat amb els anells, on va demanar si eren d'or i va intentar vendre'ls. Després que els joiers l'indiquessin que no en compraven, va abandonar el local i la gent en pràctiques es va posar en contacte amb una patrulla perquè l'identifiquessin.
Ens he intercentat, ni l'home ni la seva parella van saber explicar d'on havien sortit els anells.
Transgurmet vol convertir-se en el primer distribuïdor d'hostaleria de l'Estat i sumarà sis nous Cajan Carri. Així ho va avançar el director general de la Transgurmet Ibèrica, Lluís Lavairo, en la celebració del centenari que la companyia va fer aquest diumenge a la Fira de Girona. En aquest sentit, el director va traslladar que s'està apostant per redistribuir el volum de negoci que es vol equiparar entre els supermercats i els centres Cajan Carri. Lavairo també va explicar que aquesta transformació permet incorporar més llocs de treball.
I en esports, empat del Girona aquest dissabte contra el Celta 2-2. El Girona suma un punt valuós en un partit exigent i en el qual per moments no es va sentir gens còmode. Exhibició de l'Espargirona aquest diumenge per endur-se el derbi. L'Espargirona va sumar un nou triomf amb una exhibició ofensiva i defensiva contra el Club Joventut Badalona 97-47.
Després de dues setmanes de descans, aquest diumenge també va tornar al bàsquet Girona. L'equip reprèn la dinàmica competitiva a la pista del surne Bilbao-Bàsquet, però va perdre 96 a 83, encadenant la tercera derrota consecutiva.
I el temps ens hem despertat a Girona, avui amb 11 graus de temperatura, en un dia que es preveu pluja al llarg de la jornada, arriben a màximes de només 13 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat, la ràdio de Girona, vagis on vagis.
92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó.