Notícies en xarxa. Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. El president de la Generalitat, Salvador Illa, assegura que honorarà l'acord d'investidura amb Esquerra perquè Catalunya gestioni l'IRPF i demanar als republicans que aprovin els pressupostos tal com va fer el PSC quan era l'oposició. I deixa'm dir-ho una cosa, el millor de les intencions, i no ho entengui, no ho entengui, per favor, no és el meu voluntat de governació, no demano res que jo no hagi fet en el passat. Anys 2023,
tancament del govern de coalició en aquell moment de vostès amb Junts, el PSC, amb un resultat electoral superior a un vot a la seva força política, va donar suport als pressupostos. Pensant en el bé del país. Jo no tinc cap dubte que tots els grups d'aquí pensen en el bé del país. I deixem dir-vos una cosa. El millor de les intencions, i no ho entengui, no ho entengui, per favor, no és el meu voluntat de corrupció.
Esquerra li ha retret per la seva banda a Illa que li costi fer més complir acords que augmenten la sobirania de Catalunya que no pas d'altres. El president ho ha desmentit. Avui recordem Illa de respondre a totes les preguntes dels grups parlamentaris en matèria de pressupostos.
I en plana internacional, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha assegurat que el compromís de la Unió Europea amb el dret internacional és central. Von der Leyen ha rectificat així després de les crítiques rebudes per afirmar el dilluns que el bloc comunitari ja no pot confiar en el sistema basat en regles. Ha reconegut que la Unió Europea es va fundar com un projecte de pau i ha destacat el seu compromís ferm amb la pau amb els principis de la Carta de les Nacions Unides i amb el dret internacional, que és avui tan central com ho era en el moment de la seva creació.
I pel que fa a la mobilitat, un accident a l'AP7 entre Cels i Massanet en sentit Girona deixen encara només un carril obert i provoca retencions importants en aquest punt. També hi ha cues a l'AP7, però en aquest cas entre Montornès i La Roca, i entre Barberà i Santa Perpètua. A banda també retencions habituals a la B10 i la B20, direcció en ús de Trinitat i Nus de Llobregat, i a banda la boira densa dificulta la circulació en diversos trams de l'AP7, la P2, la C35 i també la Nacional 240.
I pel que fa al servei ferroviari de l'R3 s'ha restaulat de forma parcial entre la Garriga i Ripoll. Només circularan la meitat dels convois que ho feien abans de l'accident de Gelida. Renfe ha indicat que el temps de trajecte entre aquestes dues estacions serà superior també a causa de les limitacions de velocitat que encara hi ha a la línia pels treballs de millora de la infraestructura.
I els Mossos han detingut deu persones i han desarticulat una organització criminal internacional vinculada a la camorra i dedicada al tràfic de drogues a gran escala. El grup estava arreglat a Barcelona i enviava grans quantitats de substàncies a Itàlia amagades a l'interior de camions de fruita o pollastre, entre d'altres mercaderies. La banda hauria fet 15 enviaments des del febrer del 2025, tant per carretera com en ferris que sortien des del port de Barcelona. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Notícias en xarxa.
Patronat de Turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FMA.
Bon dia, entrem en temps a Tertú i Girona FM quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 11 de març. Avui fa un molt bon dia. No sé, no me'n recordo exactament quin dia feia fa 22 anys, però sempre cal recordar, i cal recordar amb tristesa i un punt d'olor, que fa 22 anys, tal dia com avui, haveria els atemptats...
del caida a Madrid que van provocar tants i tants morts i que venien a conseqüència diguem-ne d'aquelles famoses fotos del president Aznar amb els peus al damunt de la taula de la guerra d'invasió de
de Kubai, d'Irak i tot allò plegat. És senzillament una manera de recordar que ja sembla que hagi passat molt de temps però que cal tenir molt present el que va passar perquè a vegades de les experiències se n'hauria d'aprendre.
Però, no sé si per parlar d'això, però sí de la ciutat, del país, del que ells i elles vulguin, tenim avui dues persones aquí, als estudis del carrer Balmes, i una persona que entrarà en aquesta tertúlia gràcies a aquestes connexions que teníem ara mateix, i que és en Xavier Villarreal, que no sé ben bé on està, però sé que no està exactament, diguem-ne, en el seu despatx. Bon dia, Xavier, com estàs?
Bon dia, Jordi. Molt bé, molt bé. I sí, sí, com bé dius, aquesta efemèride ens recorda el no a la guerra, que per desgràcia es manté latent.
Es manté l'atent perquè en aquests moments n'hi ha una altra de guerra que no sabem com està perquè si seguim les campanyes de desinformació doncs tant sembla que uns l'han guanyada com que els altres la volen acabar com que no se sap ben bé què ha passat però que en tot cas ha alterat l'ordre mundial del que en diuen els mercats i que de moment ens afecta a tots com anem a comprar, com anem a posar gasolina o com paguem
la factura de l'electricitat o el gas. Abans de parlar de tot això, deixa'm saludar la Maria Rosa Agustí, empresària, presidenta de l'Associació Gironina d'Empresàries. Com estàs? Molt bé. Molt bé, eh? Sempre. Sí, sempre, sempre. S'ha de dir molt bé, encara que no hi vagis. Encara que no hi vagis. Però fas cara d'anar molt bé. Sí, sí, sí, i tant. Tu, a més a més, ja estàs acostumada a fer teatro, eh? Perdona que t'ho digui una miqueta, però...
Sí, i l'altre dia vaig dir que vaig fer un teatre super... Bé, jo vaig pensar que interessant perquè vaig parlar dels pèls que ens surten a vegades a les dones, i que són, verdadament, una manera de tenir l'autoestima un pèl més baixa, perquè és ben cert que al matí no hi són i a la tarda sí. Està assenyalant la cara, eh? Sí, perquè, perdona, és que tal qual surten. I vaig fer un sketch
a dintre de l'obra de teatre, com a Clementina, que és la germana de l'estimada Violeta, parlant d'aquest tema. Perquè, esclar, estàs parlant del destí de les Violetes. Home, per suposat, si portem 37 bolos. 37 bolos. I 3.000 persones que ens han vist, eh? Cuidada't. Dissabte passat... No, diumenge. Diumenge passat a Vilabalareig, gairebé 100 persones. Sí.
I tot això, diguem-ne, en benefici de sis entitats, en cinc entitats socials de casa nostra i amb un objectiu que no sé si encara el teniu al cap, aquell de recaptar 60.000 euros. Sí, bé.
De fet, si en portem 32.200 més o menys recaptats amb 37... N'haureu de fer algun més. N'haurem de fer algun altre més. Perquè el que tinc clar és que si t'has marcat un objectiu el tiraràs endavant. Tu i tota la gent de l'Associació Gironia d'Empresàries... I la companyia hi som, que com bé sabeu ja són 30 i escaig persones que en formem part, i hi ha uns homes meravellosos que se senten molt integrats en els papers que fan a l'obra...
I penso que ells hi tenen posat la banya i potser arribarem a aconseguir-ho. Doncs que sigui així. Tres a cases. Tercera pota d'aquesta tertúlia, però no perquè la presenti l'últim menys important, també empresària i també bona coneixedora del destí de les Violetes i de la Maria Rosa Agustí i d'aquesta associació de la Unitat d'Empresàries.
Molt bon dia, gràcies per ser una vegada més aquí amb vosaltres. Tu perquè ens acompanyis. Ara amb en Xavier recordava, per començar d'alguna manera, que de sobte en 15 dies semblava que tot estava...
més o menys vol dir que hi havia gent que patia molt perquè no hem de deixar de recordar que l'Iran era una dictadura teocràtica però no deixava de ser una dictadura que molta gent ho passava malament i especialment les dones i de sobte es declara la guerra bombardeixen ells s'hi tornen i la veritat és que en 15 dies ha canviat tot els combustibles han pujat no se sap si tindrem petroli això pot afectar
subministraments pot afectar a tot aquest ordre mundial que diguem-ne que s'aguanta d'una manera molt i molt precària i com que a més a més no en pots fer cas desgraciadament sempre ha estat així però no en pots fer cas del que diguin perquè Trum fa una setmana deia que no pararia fins a ensorrar-ho tot i aquesta setmana deia ja pràcticament ho hem fet ja ho podem deixar estar i ara escoltava comentaris del professor d'Economia Sala Martín dient que en realitat a ell l'únic que li preocupava era la borsa
i al final te n'acabes adonant que al darrere de tot això, Xavier, Maria Rosa, Teresa, el que hi ha són ganes de dominació i ganes de fer calés. Els diners. És una pena, és una pena. Com diuen, la primera víctima d'una guerra sempre és la informació, i ara mateix és com estem, i no ho sé, aquest context global ens sotmet a tots a una imprevisibilitat que...
que és desesperant, perquè tu intentes dins la teva parcel·la fer les coses el millor que puguis i llavors hi ha un fenomen a nivell global que t'afecta des de la revisió de l'hipoteca amb pujades històriques de l'Euríbor fins al preu dels productes bàsics, del gasoil, i és una llàstima perquè crec que al món ara mateix el principal risc que hi ha
és l'intervencionisme americà i de la manera que ho fa lògicament ja ha intervingut sobre països que era necessari perquè vivia en uns règims totalitaris que realment no eren positius ni democràtics però a mi el que em preocupa és la manera que té de fer Trump en concret que si no li agrada alguna cosa va intervé i fins que no feu el que a mi m'agrada no pararé de bombardejar
És increïble com vol demanar una revolució popular a l'Iran mentre els estava bombardejant. És que és acollonant. Jo pensava que li passaria com a en Maduro i s'ha trobat un país molt, que és gairebé set vegades Espanya,
amb 100 milions d'habitants i que lògicament no era el mateix però és preocupant, jo sincerament és preocupant haver d'estar cada matí mirant les notícies i la premsa internacional per veure quines s'han pescat i a quin preu tindrem el pa és un patí
I l'altre que en tu mires hi veus la guerra d'Ucraïna i ja ho ha dit ell que hi va haver la intervenció a Venezuela i ara parla ja de Cuba i ho fan d'una manera que dius prohibir un tòric ordre internacional a les Nacions Unides i no ens conta que tot això no serveix gaire a altres.
Això no serveix de gaire res i, a més a més, m'accent, ell se m'atreca. És el revés que tinc que fer jo, eh? No, però a més a més, el que tu has començat dient, la desinformació que tenim, perquè, no, desinformació, tenim molta informació, però molta informació que no sabem fins a quin punt, m'entens? És més certa una que l'altra o més poc verídica una que l'altra. I, per tant...
De tot això també n'hem de treure les conclusions o hem de gretar una mica per veure qui ens pot informar millor, perquè realment estem molt desinformats, jo crec, amb aquest tema, com per treure unes conclusions, a dir, però sí, aquesta guerra, veient que serà una guerra llarga, serà curta, perquè a més a més, la persona que d'alguna manera organitza tot el tinglado, com veiem, canvia cada dia de parer, i per tant el que avui és blanc demà és negre, i quan et pensaves que aniguis per aquí, doncs ja vas cap a un altre costat. Per tant...
Jo crec que és un moment molt incert, i aquí estem. El que passa és que també ara ens hem... O sigui, és un moment complicat a nivell mundial, però per exemple ara ens hem focalitzat molt, evidentment, amb l'Iran i amb tot el que l'Orient Mitjà està agafant, però també no hem de deixar de pensar en tots els d'Ucraïna que fa res, encara no 15 dies, cada dia era el pa nostre de cada dia veure què passava a Ucraïna, ara d'Ucraïna no en parlem tant, encara que continuen amb el seu també tema...
Ja fa més de 4 anys. I 4 anys. Tenim com ha quedat tota la franja de gasa, tota aquella gent, tot allò com ha quedat destruït i que tota aquesta gent que ha emigrat cap a altres llocs i com estem. Vull dir que hi ha moltes coses que, a part del que tenim ara imminent, que és tot el que ens afecta aquesta nova guerra que ha sorgit, però que també tenim totes les altres i altres llocs del món que també existeixen que siguin més...
i, evidentment, com tot això ens afecta a nivell econòmic, a nivell, després, social i a nivell del dia a dia de persones que, com deia ell ara fa un moment, tu tenies ja una mica l'estructura i penses, bueno, si jo aquí vaig fent el meu terenar, la meva manera de viure i tinc tot el meu entorn una mica organitzat, de cop i volta toques giren i dius, bueno, i ara tot això no ha servit per res tot el que he anat construint amb molt d'esforç i, per tant, tot això és complicadíssim, però, esclar, és un moment incert, jo penso que no podem preveure allò de dir
un final d'aquí un dia, d'aquí tres anys. És que aquest home és imprevisible. Exactament, i això és el que d'alguna manera et destrotoca una mica perquè no saps bé on estàs.
Jo realment el que me pregunto moltes vegades aquest matí a les 6 del dematí perquè m'aixeco per anar a posar els carrers a Girona abans de... Ah, ets tu? Sí, soc jo, soc jo. Doncs ja el primer, òbviament, obres la tele. I he vist aquest bon home, per dir-ho d'alguna manera, baixant les escales, he pensat però si està superatrotinat aquest tio. Això per començar per l'edat que té. Però el més impactant per mi és pensar...
Què és el que en el seu cervellet el motiva a muntar tot aquest pollo per fer més diners? Què és la finalitat? Per què? O sigui, saps? L'ésser humà realment és que depèn de l'època de la vida que et trobes, no?
Siguient mal pensat, podries dir, Uita, aquesta guerra ha estat una manera que es deixés de parlar en els Estats Units dels papers d'Ets, per exemple, o el fet que ara, diguem-ne, això ho deia també el professor Salai Martín, que venia a dir que...
que està preocupat perquè venen aquelles eleccions internes americanes que ens agafen lluny però que poden canviar Senat i el Congrés dels Estats Units i que a ell li interessa tenir-los controlats i que sembla que els podria perdre perquè això li podria comportar conseqüències amb ell...
llavors al final te n'adones que diguem-ne que hi ha molta gent que està morint per partides d'escats que s'estan fent diguem-ne milers i milers de quilòmetres i que no saps ben bé què pretenen i és que és això i la geopolítica ara mateix està dominada per la lluita pels recursos també naturals a mi m'agradaria veure si lògicament aquests règims autoritaris com pot ser l'Iran doncs clar que pots tenir una motivació per intervenir-hi però és que també n'hi ha a l'Àfrica
L'únic que passa és que hi ha altres països on no tenen aquests jaciments de petroli o aquesta quantitat de recursos, com bé ha tingut Venezuela, o ara té l'Iran com a punt estratègic de domini del que seria, a través de l'estret d'Hormuz, lògicament és un punt estratègic, i ho va movent tot amb Israel, que és el seu aliat en la zona. És una passada, és acollonant com es pot escudar en aquesta lluita
per la democràcia, per les llibertats i realment l'únic que vol és una lluita per tenir aquests recursos cada cop més minsos també en el planeta per un efecte que el planeta és finit i que aquests recursos s'acaben i és preocupant aquesta soberbia que té de referir-se a Amèrica com si només fos Estats Units per això és tan important que l'Amèrica llatinoamericana es rebel·li i lògicament reclami el seu paper protagonista en el que és un continent
que al final acabarà dient que és tot seu, però no sé, és preocupant, és un personatge que ens està marcant l'agenda i que és perillós, jo considero que és un home perillós ara mateix. Portant-ho una miqueta cap aquí i aprofitant que també tinc, bueno, de fet tres empresaris, perquè en Xavier també té la seva pròpia empresa i tal, esclar, això de sobte...
ho canvia tot, no? Assumir el petroli que no arriba, per tant s'ha encarit, ara ja sembla que ha tornat a baixar, però les gasolineres no, les gasolineres ja ho hem trobat. En el món de la construcció, per exemple... Sí, sí, també, a veure, no sé si passarà igual, de moment encara no s'ha anunciat gaires pujades de temes que puguin afectar, però...
Si passa com el tema de la pandèmia, per exemple, que tampoc arribaven tots els vaixells perquè va quedar tot col·lapsat, tot el que és l'acert, l'alumini, a fusta, tot això, va ser com van pujar moltíssim els preus i a partir d'aquí el tema és que ara que s'esparés molt i que tot va pujar moltíssim, però després un cop això es va acabar i van poder continuar les exportacions tal com es havien fet tota la vida...
i ja no hi havia aquest problema, perquè de fet es va originar per això, per el transport, que tot això ho enqueria, els preus han quedat aquí. I tot aquest 25% que va pujar a la construcció fa tres anys no ha baixat. Per tant, de moment, no ho sé, estic una mica matent a veure què passa amb tot això, però si també, per exemple, a la CERC, que ve molt de tota aquella zona...
l'alumini, fusta, tot això comencen a ser aquests primers materials de construcció que també encareixin degut als transports que no arriben com han d'arribar i que han de fer més volti, que s'encareixen i totes aquestes històries, doncs podria ser que també la construcció torneixi a tenir un altre repunt de pujada. I el que segurament passarà, com l'altra vegada, és que no tornarà a baixar. Llavors estem en una dinàmica també a nivell de preus, que ja ve prou que l'hem sofert ara aquests tres últims anys a nivell de la construcció,
que només faltaria que encara pugés més. Vull dir que això també pot ser un dels perills. De moment no sé cap tema en concret que s'hagi produït, però podria ser, sí, sí. Però Maria Rosa, diguem-ne, és el que deia, no? Vull dir que els preus van pujar i no baixen, aquesta baixa tornaran a pujar i ja veurem. No baixaran tant com estaven i la sensació és que llavors tot això acaba afectant, diguem-ne, el consumidor final. I la sensació és que, diguem-ne, que els sous no han pujat el nivell...
Poc que podem pujar d'un dia per l'altre, això per descomptat, però és que a part, vull dir, la festa la paguem tots, saps, en aquest sentit, i el que està clar és que els sous, com molt bé diem, no pugen i en canvi viure sí. I clar, això genera l'empobriment
El consum pròpiament, perquè en definitiva la gent acabarà no podent sortir potser com toca, perquè òbviament si els aliments o tot, o energia o escalfar-se els costa més diners, òbviament aquests... O sigui, els sous són els que són, no s'estiren ni s'arronsen perquè un tio digui...
Jo què sé, s'aixeca al matí i faci el que li dóna la gana. I l'especulació, eh? I l'especulació. Perquè el problema és que tot està submets a l'especulació i, com diuen, aquesta especulació sotmet els preus al fenomen del coet i la pluma, que diuen. Que pugen com un coet i baixen com una pluma. I és que al final és una realitat, aquesta crisi de suministres.
Perquè ara ja ha pujat el preu d'un petroli o d'uns combustibles que ja estaven en estoc. I no han patit aquest problema de transport. Però bé, que demà tornarà a sortir el sol i haurem de tornar a picar pedra com a empresaris i com a persones de peu.
Sí, això que ara acabes de dir, inclús l'altra vegada que va passar amb tot el tema de pandèmia, recordo que molts supermercats deien, no, és clar que ha pujat tot, pugem els preus, i molta gent deia, bueno, però és que tot aquest material, tot aquest producte que ja està dintre dels supermercats, aquest en concret, no ha pujat, serà el que ve de nou, aquest encara, perquè hem de canviar totes les tarifes de tots els productes, quan aquests ja hi eren, aquests no eren pas dels que havien pujat, i això és una mica el que tu expliques, que d'alguna manera tot va...
Això queda molt assumit en aquella frase que serveix per tantes coses que mentre hi hagi botlots hi haurà gent que anirà a caball. I aquí els botlots som la gran majoria que patim tot això. I la gent que d'alguna manera el que diguem especular, és a dir...
La caiguda de borsa és perquè hi ha moltíssima gent que guanyarà molts diners amb la repuntada, això seguríssim, m'entens? En canvi, tots aquests que han, d'argumentes, potser ha patit la por, doncs han retirat quan no tocaven, saps? O sigui, que dius al final...
Penso que era, no sé si era jo aquest matí, que escolteu, he parlat tres vegades del professor Salamartín perquè és l'últim que he escoltat, però deia que als Estats Units es definia una cosa que no, les cicles en anglès eren taco, i no sé exactament què volia venir, però venia a dir que eren de les baixades del borro que feia el mateix tram.
i explicava que hi havia gent, analistes, que estan estudiant en borsa, com ell, per exemple, posava uns arancels, provocava unes caigudes brutals de la borsa, i la gent deia, ara d'aquí 15 dies, la gent aquests, els estudiosos, tirarà a l'era, i per tant el que feien era aprofitar aquella baixada per comprar i guanyar. És que és així, és un joc. És tal qual. És un joc en el qual tots hi participem, el que
que passa que diguem-ne que les fitxes són sempre els mateixos. Bueno, i perquè vulgués o no la gent que inverteix, realment jo sempre dic que treballen amb el segon estómac, o sigui, amb el segon cervell que és l'estómac, i quan entra la por, doncs fan això.
Les davallades aquestes. Les davallades aquestes i que algú sempre se n'acaba aprofitant. I tot això aquí ens arriba, diguem-ne, que mirem la guerra com si fos molt lluny, quan en realitat és a poques hores, com ho és la d'Ucrània, i la sensació que nosaltres ja vivim en un altre món en el qual, per exemple, des de fa dos mesos i mig, han deixat de funcionar els trens, les autopistes estan col·lapsades...
i tot això la sensació és que aquest dia en la tertúlia en parlàvem i algú deia som més ells és a dir, hem deixat de parlar de lo malament que han anat els trens avui ha sortit un informe o l'he llegit avui i lamento ara no recordar si ho he fet per les xarxes o per premsa escrita que deia que l'any passat en tot el 2025 6 de cada 10 dies hi va haver incidències greus a Rodalies 6 de cada 10 no és un
És a dir, aquí hi ha una línia que es marca, és a dir, no és allò de l'accident o que un dia es desgabella tot, 6 de cada 10 dies vol dir pràcticament més de la meitat dels dies que Rodalies no va funcionar bé.
i n'hem deixat de parlar. N'hem deixat de parlar, però continua no anant bé, continua que, com que ja ens hem acostumat a que no van bé, agafem els cotxes per comptes d'anar en tren, però que llavors ens trobem també amb els problemes de les carreteres, perquè també estan col·lapsades, sobretot l'autopista ara de camions i més camions, i també és... Però bé, esclar, hem d'anar, hem de fer, i llavors és el que tu dius, o sigui, tenim tot això, però hem d'anar seguint, però no s'arregla res, i no en parlem, i...
I aquí estem. I això és un problema que... Home, avui han sortit notícies, avui, de trens. Ah, sí? Jo no ho he vist. O aixem la consellera va anunciar que es mantenia el descompte o la gratuïtat del servei. Suposo fins que es normalitzi, que normalitzar, com bé dius, són sis de cada deu dies cada malament. I també han anunciat la idea de fer l'eix transversal també un tren que uneixi Girona i Lleida per evitar la radialitat.
Sí, sí, el tren, l'eix transversal ferroviari, que ja diuen que a Girona seríem els últims, de tota manera. Ah, ja ho veus. I que ho veuran, estaríem parlant de molts anys. És a dir, a mi, com i deia, em sembla molt bé. Però també penso, i ara us ho deixo caure aquí, si voleu parlem de l'eix transversal ferroviari, perquè, a veure, l'eix transversal podria resoldre determinades històries. Com ho resoldria si no ens haguéssim carregat els trens de via estret en el seu moment, els haguéssim modernitzat i posat
No ens iria gens malament tenir un tren per Naulot o per anar a Sant Feliu i a Guíxols. I tant, i tant. No hagués anat malament, que en realitat és una miqueta el que dèiem. Ara tot això requereix d'unes grans inversions i requereix de temps, temps i diners que no sé, els temps el tenim perquè, perquè, perquè, perquè, bueno, perquè aquí dia passa any empeny. Els diners ja no tinc tan clar que els tinguem.
i la sensació és que tot això doncs sí que està molt bé però que també hauríem d'apostar per les energies renovables i la gran discussió és que tothom les vol però no casa seva hauríem de fer alguna cosa perquè les autopistes que ja hi són o les carreteres que ja hi són funcionessin amb una relativa normalitat que no hi funcionen i la sensació és que anem fent propostes i tirar pilotes endavant però no resolem els problemes que tenim ara mateix
No, aquest és el problema, que tenim tot un país per fer amb una nova realitat que ens ha tocat. El tema del transport públic, al final, és el gran mirall de quin tipus de país tenim. Hi ha llocs on te vas, o ciutats europees on te vas, i el transport públic és fiable i fins i tot això demostra que és un país que està a l'alçada del que ha de ser. I aquí...
Com moltes vegades he dit a la tertúlia, s'han d'estar desengronant aquest país. Hem de revisar moltíssimes coses a nivell de model de mobilitat. Jo recordo quan van inaugurar l'AVE a Girona, jo per variar estava manifestant-me allà dalt, però se'm deia, ostres, no, però se'm deia, oh, et manifestes perquè no vols l'AVE? I dic, no, no, no.
El que no vull és que l'AVE s'acabi menjant el transport convencional de tren, perquè cada quilòmetre d'AVE costa 100.000 euros anuals el seu manteniment, els que no són en túnel. I això el que al final ha acabat fent és, doncs, bueno, tenim un model, una xarxa viària que s'emporta gran part del pastís a l'alta velocitat i que això ha acabat perjudicant el tren convencional. I això són mil cosetes, mil debats que tenim. El tema de l'energia...
També hem de canviar el model energètic. No és tant de si posem molins de vent o no posem molins de vent. És si per generar electricitat hem de posar 500 molins de vent tots al mateix lloc perquè els canalitzi una sola empresa. El que hem de fer és descentralitzar els models energètics. Per tant, no estem tenint aquests debats.
de bona manera, amb la calma que es necessita estem parlant, com deia abans és de l'estómac, no? que comentàveu i al final estem polaritzant tot plegat si jo m'atreveixo a dir que no vull el parc eòlic, el gols de roses és que estic en contra de les energies renovables o soc un ninbi que no vull els molins allà no, no, no, el que no vull és posar 500 molins al mateix lloc perquè se'ls acabi emportant els beneficis una sola empresa com està passant
I aquest debat en un país que es desengruna, com bé dius, perquè ja som 8 milions 200 i tenim l'horitzó dels 10 milions, doncs no l'hem tingut i al final anem per acció-reacció. Tenim uns governants que o no en saben més o no ho atrapen, perquè sempre estan responent a les coses que passen i a mi em genera molt poca confiança la classe de governants que tenim, perquè...
Precisament, davant d'aquesta imprevisibilitat que parlem, jo m'adono que si ara passa alguna cosa no tinc un sistema polític a l'alçada per donar resposta i jo com a bon empresari o petit empresari m'hauré d'espavilar i això t'acaba fent, doncs bueno, desconnectant i dient mira tu, jo m'espavilo el que puc,
I ja ho veuré. No sé, estic bastant desensitzat perquè trobo que no estem tenint un debat serè del que volem ser de gran. No, no, és que el que dius, jo estic totalment d'acord amb tu perquè el que has dit ara, que tot això s'engruna, però és que s'engruna també i aquest debat no hi pot ser-hi en plan de dir, bueno, anem a buscar solucions perquè també la classe política que tenim de tot tipus de partits i de colors...
està tota també tan triturada, tan barrejada, tant que només es miren el seu malic, siguin els que siguin, que tampoc estan per aquest diàleg, un diàleg de poder construir, sinó que tothom mira molt per anar cap a casa seva, perquè tot està molt triturat, molt engronat, i per tant tots han de pactar amb tots i no hi ha un lideratge una mica important com per poder dir, bueno, a veure, on estem. Per tant, jo crec que aquí només queda esperar que la ciutadania es doni compte una mica de com estan les coses i potser, no sé, les properes eleccions comencem a veure...
quins horitzons tenim o què volem fer és que si no és que esclar si no si hem de triturar com ho tenim triturat ara podem estar engronant com ell deia molt bé i dir el que ha dit i al final ens haurem d'espavilar cada una a la nostra manera però per tant això també va en retriment a moltes altres coses perquè clar hi ha temes socials importants que no podem anar que tots anem a la nostra manera hem de compartir coses o hem de deixar de fer alguna cosa perquè l'altre també vagi millor
que és allò que dèiem d'aquell estat del benestar que ja no existeix, o existeix molt poc, perquè existeixen pols molt oposats, cada vegada hi ha gent més rica, cada vegada hi ha gent més pobra, ja no a nivell d'aquí, a nivell mundial, i llavors necessitem que tot aquest discurs polític, aquests ideals, aquesta manera de fer es torni a reconduir una mica. I jo crec que en aquest moment la classe política en general...
Potser és molt d'això, només és discursos d'anar en contra de l'altre però no de mirar de construir i d'agafar el que tu ja tens de bo encara que tu siguis l'oposat a mi i jo miro de convèncer-te del que jo crec que no... És a dir, que hi hagi aquest diàleg de polític, o sigui, que pugui ser la manera de fer política. Ara no es fa política, ara només es contesta un contra l'altre i anar a treure el que puguis del suc d'un i de l'altre a nivell de negatiu. No construïm.
però no decideix la classe política i només gestiona és el problema no poden fer de polítics però el problema que és de base és el que dius la ciutadania ens n'haurien de donar compte i fer passos el que passa és que jo penso que finalment i n'hem parlat quan hem tingut eleccions que la gent acaba no participant en l'elecció d'aquí
governarà un país durant uns anys això n'hi ha molts que ja ni suplantegen ni diuen total faran el que voldran vull dir que al final és això i per altra banda la política hauria de tenir com a país perquè un país per mi és una empresa i és una empresa que ha d'estar molt ben estructurada i veure que aquests problemes que tenim que com molt bé diu el company
en aquests moments és engronar-se dia a dia doncs si són fets en perspectiva i sense tenir en compte els canvis de colors segurament potser aconseguiríem un treball en societat perquè encara que com molt bé diu els empresaris acabem fent les coses per sortir-nos i endavant però com que hem de compartir i tots estem al mateix vaixell
al final hauríem de tenir aquesta anàlisi i que la ciutadania, en vez d'estar amb l'actitud de, bueno, jo vaig fent, doncs siguessin més participatius a l'hora de... Sí. I veure això, ara a nivell local, aterrant a nivell local...
Tenim grans reptes a la nostra ciutat, no? Ahir era notícia al Trueta, l'entrada sud de la ciutat, el mateix que la creu, i al final, doncs, ostres, anar adaptant la nostra ciutat al creixement demogràfic que té. Tenim grans, grans reptes, però...
Aquests grans reptes tenim dues maneres de gestionar-los políticament. Un, buscant grans consensos, perquè siguin acords que es consolidin i que al final perdurin i ens marquin la ciutat d'aquí 30 anys vista. I l'altre, gestionar aquests grans reptes comunicativament al teu interès. Vull dir, ara mateix, tota aquesta colla i cúpula d'assessors dels partits polítics estan més fent un planning per veure quan ho expliquen
que no pas el que fan, i a més ara davant d'unes eleccions municipals que estan aquí mateix. I aquest és el desastre, vull dir, ho tenim tot preparat, però el país no avança, les ciutats no avancen, perquè estem submesos a la lògica electoral i a l'estratègia comunicativa per al final mantenir unes estructures polítiques...
que han acabat adormint la voluntat política per convertir-se en gestors, que l'únic interès que tenen és com mantenir la seva estructura a través de subvencions per representativitat. És una mica xungo el que dic, però és el que veig. És que ara mateix ja et dic, només ho diran quan l'assessor de torn digui que toca dir-ho, i no pas quan tinguin ganes de buscar el consens.
14 mesos i 10 dies, però les eleccions municipals, que teòricament són les úniques que tenim clar quan se celebraran, es preveu que siguin les primeres, però tal com està la situació de l'Estat, tal com pot estar la situació amb el tema dels pressupostos a Catalunya, no es pot descartar res. En Xavier, que m'ha fet una derivada molt interessant, per exemple, parla del Trueta, abans d'ahir es va presentar
el nou Trueta, ja se sap les empreses que conformaran aquesta UTE, Unió Temporal d'Empreses, per tirar-lo endavant. Tenim un projecte que realment és maco i penso que val la pena dir-ho, però ara hi ha dos anys per redactar el projecte i segueixen mantenint el 2031 com a data, diguem-ne, per la inauguració...
del nou Trueta en el Parc Hospitalari de Salt. Això està molt bé i cal ser optimista. Ahir teníem el professor Joan Maria Aguirre, que coneix bé d'aquestes coses i que en temes d'urbanisme aïtat, i tant davant de micròfon com fora de micròfon va continuar dient que continua havent-hi problemes, el tema de la mobilitat a Salt encara no està tot resolt,
i el clínic no deixa d'apretar, apretar, apretar, apretar, apretar. És a dir, aquí hi ha uns compromisos polítics que potser com a ciutadans haurem d'exigir que es compleixin, perquè així ens ho han promès. Permeteu que l'hi digui a en Xavier, perquè en Xavier una vegada ha salvat el parc Jordi Milamitjana, deixem-ho dir així, perquè ell en va ser activista per tot això. Tu estàs absolutament tranquil?
o aquestes paraules de gent que coneix el món de l'urbanisme fan perquè diuen Barcelona va com una moto no fluixen i dos projectes d'aquestes naturaleses penso que el Truet està pressupostat a 720 milions d'euros i el Clínic se'n va molt pel damunt dels mil aquests dos projectes de plegat és impossible que la Generalitat els pugui fer el primer que comenci tindrà avantatge com ho veus Júlia?
Home, està clar això, que dos projectes d'aquesta envergadura no poden coexistir per capacitat econòmica també de Generalitat.
i està clar que l'ombra del clínic sempre hi pesa i també és veritat que a Barcelona hi ha més vots que a Girona que també això de cara a unes catalanes de cara a la Generalitat també pesa però jo soc optimista jo crec que està molt avançat tot el procés del nou Trueta i crec que un cop comença llavors haurien de respondre políticament a fer passes enrere
I aquí hi ha tots aquests interessos i tota aquesta dialèctica i tot aquest postureo que jo crec que ara mateix està en un punt el projecte del Tueta en el que ja no podem fer marxa enrere. I realment, ostres, quan es veien els renders és un projecte imponent, però que té moltíssims reptes, perquè és la primera gran obra...
que ha de tenir ja una idea i una lògica a nivell d'àrea urbana, en tema utilitat i en tema usos. I és el primer gran projecte que ho tindrà i, per tant, és un repte increïble. Ara mateix, per això sempre cal més participació. Fins ara tot el projecte del Trueta, tot el procés, ha mancat aquesta participació i per això hem tingut els conflictes que hem tingut
amb el parc, que ara el temps ens dona la raó i realment era una moneda de canvi. Defensar el parc no volia dir estar en contra del campus. I ara que el temps ens ha donat la raó, doncs fantàstic, ja tenim una primera idea i podem començar a treballar col·lectivament, des de baix fins a dalt, en com serà el futur sector que no només serà pels nostres barris, oblidem-se. Això és un projecte de país, és un projecte de ciutat,
de comarques gironines i de país. Per tant, això ens supera les associacions de veïns. Lògicament, serem qui vivim i qui patirem o no els efectes de tenir una gran infraestructura com aquesta.
marquem-nos-ho com a repte col·lectiu. Per tant, jo optimista sempre, i el clínic, doncs, que esperi. M'agrada el teu optimisme, a mi dir-te. Sí, doncs jo no ho sé tant, clar, això, però jo també soc molt optimista, però no ho sé, no sé què dir-te, jo penso que el clínic pesa molt, i per més que hi hagi un projecte meravellós, i que hi hagi, doncs, tot una...
Deixa'm dir una cosa perquè si no es renyaran, no, no, i te torno la paraula immediatament, eh? L'arcalde de Girona i l'equip de govern estan contents i satisfets que això tiren endavant, el govern de la Generalitat ha fet un compromís, diguem-ne, molt fort amb el tema, el president ella va dir que això aniria endavant, i per tant... Hem d'esperar-ho.
L'únic que hem de fer, diguem-ne, en aquest cas, que és el que m'afecta a mi com a periodista, jo m'he apuntat al 2031 perquè l'han dit moltes vegades, jo ja hi firmaria el 2032 que el tinguéssim fet, però en tot cas, com que conec molt aquestes coses, em fa por que no acabin sorgint aquell tipus de problemes. Però tothom em diu, home, no pot ser pessimista, és el gran projecte. En Xavier ha dit una cosa molt important.
És evident que és bàsic per les comarques gironines, és bàsic per l'àrea urbana de Girona, absolutament bàsic perquè el Trueta, aquest sí que se'ns està engronant, que això no vol dir que no estigui donant un bon servei, està donant un servei excel·lent, però s'ha de canviar, s'han de fer coses i s'han de fer ràpid. Ràpid serien això aquests sis anys que ens diuen que podria ser-hi, no?
però que, sobretot, és un repte de país. És a dir, el país, que hi ha gent que diferencia àrea metropolitana i territori, com si territori fos amb els altres, el territori som tots, també Barcelona i també la plaça Catalunya de Barcelona.
Aquest és un projecte molt important de país que afecta gairebé un milió de persones, les 800.000 que viuen a comarques gironines, les que vindran molt aviat, i una part del Maresme, i fins i tot jo diria que d'Osona, que també, per segons què, mira cap aquí. I els grans hospitals de referència de Barcelona donen servei entre 6 i 800.000 persones. Per tant, dona molt més servei aquest, i per tant, és un tema de país. I dit això, et torno perquè té la paraula 30.
No, no, tant en un com en l'altre, el que heu dit tots dos, estic d'acord, és a dir que és un repte de país, que tant de bo sigui així, però, tot i que jo també soc optimista, no ho veig, allò que diguem, bueno, sempre poden sortir coses, jo penso que en aquest tema ja hem tingut a vegades moments on semblava que tot tenia que anar, després no ha anat, i això del 31, no ho sé, jo potser inclús hasta el 35, vull dir que... Sí, perquè...
i una cosa és projecte i després és construir-ho han dit el 31 i ningú s'ha obligat a dir el 31 per tant jo m'apunto el 31 i els hi demanaré però és veritat perquè aquí hi ha hagut el joc aquell és a dir, el govern de la Generalitat en aquest sentit el president Illa ha estat sempre molt clar i si el Viapaneca està en el govern de Salvador Illa però si el Viapaneca havia mostrat també algun, havia jugat les seves cartes que això des d'un punt de vista política partidista es pot entendre però jo crec que diguem-ne que
Que en aquest cas, com no anem tots cap allà mateix, no ens en sortirem. I és una oportunitat que necessitem, i el que tu dius és un projecte importantíssim a tenir. El que passa que són projectes tan ambiciosos i tan grans que en un moment determinat les coses poden girar. És el gran projecte pels propers 10 anys de comarques gironines, però que ha d'anar acompanyat en moltes altres coses. Per això mateix, que no es torció alguna cosa. Però bé, bé, hem de ser optimistes, com diu ell.
Sí, però hi ha moltíssima gent també que el tema mobilitat, òbviament, ha d'estar totalment ben estructurat i tal, però sí que és veritat que hi ha molta gent que quan vas a parlar de vaig a un hospital o vaig al metge i tal, anar a Barcelona, hi ha gent que els hi crea, del nostre territori, els hi crea angoixa, eh? És a dir, el fet de, tot i que és per la salut, però moltes vegades... És que no caldria, no hauria de caldregar.
exacte, no? dius, és que anar a Barcelona per mi i per una persona gran els genera és un autèntic drama, ja t'ho dic jo perquè els trencs no funcionen i anar-hi en cotxe a part que trigues el doble el que trigaves dos hores
tampoc t'assegura res i a més a més que jo crec que tots tenim dret a tenir els serveis allà on els tenim és a dir que l'altre debat serà el de la complexitat que en diuen de l'hospital aquest ha de ser un hospital que ha de tenir la mateixa complexitat
que el Clínic, que la Vall d'Hebron, que Vallvitge, és a dir, que s'hi ha de fer pràcticament tot, tot, tot, tot, no sempre hi ha coses especialitzades que un hospital pot estar per davant dels altres. Estem parlant del que afecta el 99% de la gent i el 99% de les coses que s'haurien de fer, s'haurien de fer des d'aquí, des de... Clar, però aquí és on entrem en el que sempre, que diem. Aquest debat seré que deia, no?, a nivell de cobertura sanitària.
A Barcelona ja té molts altres hospitals que poden actuar com a vasos comunicants i ara mateix el clínic no és una prioritat per ells. Pot ser que quedi molt bé, pot ser propaganda i tot plegat, però no és una prioritat. A Girona no tenim cap altre...
hospital o gran centre de referència on poder esmorteir o compensar les mancances que té l'actual trueta. I ahir, precisament, l'Aguirre, que ho sentia a la tertúlia i que em va encantar perquè les va dir de totes i molt ben dites,
Ho va dir, en aquest debat de país hem de dir, no pot ser que una persona de comarques gironines tingui una esperança de vida menor que algú de Barcelona perquè no té la infraestructura. Per tant, estem parlant d'un tema ja d'esperança de vida. Això hauria de treure qualsevol debat de si és primer el clínic o el trueta, perquè políticament no hi ha discussió. És que el trueta ara mateix és imprescindible pel nostre país. Total. Per la nostra...
Esperança de vida, fins i tot, si en parlem. Exactament. Si m'ho permet Xavier, exactament, va dir una frase que me la vaig apuntar i per això l'he buscada, que deia que en aquest país tenim l'esperança de vida lligada al codi postal. Està molt bé, eh?
I és una miqueta això, però ell ho sostenteu en dades, és a dir, el nivell d'esperança de vida va lligat a una millor atenció sanitària i aquesta s'ha de tenir. Em va agradar la frase i per això l'he buscada.
Déu-n'hi-do. Per això, que no pot ser. Si algú diu alguna cosa que fos un dubte que primer és el Trueta, no ho fa amb arguments de millor servei o de vetllar per la nostra salut. Ho fa per coses que ja se m'escapen i que algun dia ja haurà de respondre.
Molt bé, hem parlat de temes importants perquè hem començat per un tema que sembla que és de fora però que ens afecta a tots, com és la guerra que hi ha i que ens afecta bàsicament la butxaca i també altres coses. També hem parlat una miqueta d'eleccions. En 14 mesos i 10 dies tenim eleccions municipals aquí a Girona amb grans temes i veurem. De moment encara no...
No se saben exactament, diguem-ne, qui encapçalarà les candidatures des d'un punt de vista formal, només en aquest cas, Marc Puigdió per Esquerra Republicana o pel moviment gironí, però no se sap si Lluc Salell es encapçalarà la llista de guanyem, si Gent Magell ho farà amb la de Junts, que sembla que sí, qui serà que estarà al davant del PSC, és a dir, si tornarà o no tornarà a Silvia Paneque...
Deixeu-li preguntar, Xavier Villarreal, que és un activista i un home que coneix molt bé aquesta ciutat, què et diu el nas de totes aquestes coses? Tu que a més a més varàs fer el teu què? Perquè com a membre de Guanyem Girona varàs a ser en el passat mandat i durant un any o un any i escaig regidor.
Sí, sí, sí. I veres veure com funcionen les coses com ets l'egidor i no pots fer allò que voldries fer perquè hi ha unes normes i uns encotillaments i una burocràcia que t'ho impedeix, no? Per això a les següents llistes ja no hi eren. Ah, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va.
quan vaig veure tot el que hi havia. No, a veure, està interessant, la veritat. Hi ha moltes derivades en el que seran les properes eleccions. Jo crec que governar penalitzarà, vull dir, jo crec que haver governat penalitzarà, perquè hi ha hagut temes que, tot i que més o menys es van reconduint, doncs serà en peça clau en els debats, segurament. I després veig... No ho sé, jo veig...
Lògicament, majoria, serà difícil fer-los perquè a mi el que em preocupa més no és tant el resultat de les eleccions, és el dia després, perquè jo veig complicades les sumes. Reeditar aquest tripartit, lògicament, no crec que sigui possible per la suma que faran.
El PSC serà actor clau, serà actor clau, jo crec, i després aquí entrarà el grau d'al·lèrgia urticària que tinguin les diferents formacions per poder sumar amb el PSC. Per això jo, més enllà del dia de les eleccions, que m'encanta i que, si puc, aquest any tornaré a venir amb vosaltres a comentar-les com van fer a les passades,
Doncs jo és el dia després. Com sumaran? Hi haurà el factor d'aliança catalana. Ara l'has tret. I la pinça al nas, com se la posaran? Si se l'apretaran gaire o no? No ho sé. Serà complicat, eh? Perquè aliança, fins i tot Vox i tal, doncs sumaran una sèrie de regidors que farà molt difícil l'aritmètica per formar governs. I no descarto que acabi governant algú en minoria i anar fent pactes puntuals
perquè, no ho sé, després a més vindran unes catalanes i tot això condicionarà que molta gent de cara a la galeria no farà certs pactes que li pugui afectar a les següents eleccions. O sigui que, Déu-n'hi-do, serà interessant. A la gent que ens agrada la política i més la política local comprarem cabassos de crispetes perquè estarà bé, estarà bé.
Sí, sí, no, no, el que tu dius pot estar molt bé com a espectacle, però llavors el que tu dius l'endemà, i l'endemà és el que després, tornant a la conversa inicial que teníem quan parlàvem de tot l'inici amb les guerres i tot plegat, és dir on estem, això que s'està engronant, què passa amb aquesta gent que ha sortit, hi haurà diàleg, no n'hi haurà, hi haurà voluntat de tirar endavant, de fer aliances, de no fer-los...
parlaran entre ells, no parlaran ni. Per tant, l'espectacle està bé, però després s'ha de veure el dia després. I aquí això ja és una mica més feixut d'una estanta alegria. La realitat després és que ho patim tots. Aquí anem, no? Perquè temes en parlaran segurament. I a més a més suposo que tu també apuntaves que un tema és el tema polític, però després hi ha aquest tema burocràtic, aquest tema...
que cada vegada és més feixuc de tots els encotillaments que tens després de normatives, de lleis, de coses que fan que tot es ralentitzi, que no puguis avançar perquè això t'impedeix fer l'altre, i tot està com molt encotillat amb l'aspecte que està darrere de la pròpia política, que és tota la burocràcia que hi ha darrere de tot. Jo vull també llegir un moment de passada, perquè no he tingut temps encara de mirar els diaris, però que parlaven de la...
del xalet aquest soler, sí? El xalet soler, la casa de les matemàtiques. De la tecnologia, de les matemàtiques i tot això, que ara ja porta quasi un any parat i que, esclar, han tingut sort que, mira, se'ls acabava la subvenció dels next generations aquests i han pogut tornar a entrar-hi...
Però va quedar aturada, segons sé, perquè, doncs, bueno, mentre estaven ja construint, que ja estaria feta i acabada, amb aquests fons ja podria funcionar, van tenir un tema, doncs, que les vigues d'un forjat d'un pis, no sé què, no sé quantes, no estava prou bé. Doncs, fer, parar l'obra per fer tot aquest projecte, perquè aquest projecte, doncs, els tècnics el fessin, el posessin, el entreguessin a la Generalitat,
Un any més. Tot això és un any, doncs aquí és el problema, m'entens? És a dir, això ja funcionaria, tindríem una altra cosa feta, tenim uns fonts que ja els tindríem, ara per poc no tornem a ser-hi, a reparar-los, i si no els arrepleguem, això ja es queda penjat no un any, potser ja... Ineternum. Ineternum. Aquest és el problema, o sigui, el polític és un problema, però el que hi ha darrere encara és més greu. Per cert, ara no sé per què he pensat el xalet Sol està davant de l'antiga fàbrica Simón, que ha de ser el nou institut d'Armesenda, no?
Que també portem molts anys. Aquest dia el ple van aprovar que hauran de desallotjar 25, com a mínim, persones que hi viuen sense llar per poder començar a fer el que se'n diu l'entrega d'obra a la Generalitat per fer-ho. És a dir, dius, ostres, l'Institut Armazenda, que ja funciona en precari, però diguem-ne, quants anys fa que parlem de l'Institut Armazenda i de la pàbrica Simón i de l'entrada a sud de Girona i de totes aquelles naves que hi ha... Per burocràcia. Per burocràcia.
En alguns casos hi manca de diners, és veritat que en el cas de l'entrada a sud de Girona totes aquelles naus hi va haver-hi la catxada financera del que va ser Casvallo, però durant molts anys ha donat la sensació i es va desencallar tot el tema de la clínica Girona i jo sembla que ara va arrossegar una miqueta canviar una entrada a sud que ho mereix. Però bueno, costa, costa tot això.
costa tot plegat i veurem què passa, no? Serà, com deia en Xavier, serà entretingut, és una manera de dir-ho, però és evident que l'endemà algú o altre haurà de sumar i si no suma algú haurà de tirar endavant per enfocar. Escolta, perdona, eh? Amb tot el morro del món, tu que el coneixes perquè ja has treballat, creus que en Lluc es presentarà, Xavier? A veure, jo crec que se'm fa difícil pensar que
ha estat, diguem-ne, la connexió que s'ha interromput. D'on fer que no ha estat en Xavier Vila, que no en vol parlar, eh? Ens ha quedat congelat perquè està intervenint des de fora dels estudis, però jo he interpretat que diu que se'm fa difícil que no encapçali, tot i que està dient que per temes familiars s'ho està rumiant. Què en penseu vosaltres, Teresa, Maria Rosa?
Home, jo penso que sí, que continuarà cancel·lant i per què no? És a dir, el que sí que és veritat és, com ha dit el nostre company, és que quan governes et cremes, no? Està clar, perquè a vegades pateixes o tens les conseqüències de coses que s'han pres en decisions anteriors que els pateixes tu i que per tant sí o sí
és qui reps els cops en política això passa i s'ha vist el tenim congelat el tenim continua congelat se li ha tallat la connexió perquè estava al carrer estava dintre del cotxe aturat perquè per qüestions de feina avui no ens ha pogut acompanyar
Doncs pobrec, si està congelat, si quedarà, ja ho veus. Sí, sí. En tot cas, és el que dèiem, serà interessant, perquè aquí hi ha tres o quatre coses. Es presenta o no es presenta a Cèlvia Panec, que jo crec que serà un tema clau, absolutament clau i central de la campanya. I tant, aquest sí que serà clau si es presenta o no.
I Aliança Catalana, que tothom parla d'Aliança Catalana, ningú sap ni què pensen ni què proposen per la ciutat, ni noms, han sortit alguns noms, però no n'hi ha cap que hagi sorgit, però jo crec que a més a més és una tàctica que trigaran molts demesos a moure tot això perquè dona la impressió que sense dir res van pujant. Van fent, van fent.
Mira, ja el tenim aquí. Ara tornem a tenir el senyor. Hem fet una mica de broma, però jo t'he defensat dient que es havia congelat en el moment que havia fet la pregunta, però que no tenia absolutament res a veure.
congelat no, al revés, tenia el mòbil aquí estic al cotxe i el tenia al costat del parabrises i se m'ha parat per temperatura alta o sigui, el mòbil, si m'has fet la pregunta s'ha escalfat, suposo que consti que ha estat el mòbil, no has estat tu i per un moment m'he quedat sense però bueno, que ho diré, jo crec seria estrany que algú que ostenta actualment el càrrec d'alcalde no es torni a presentar, perquè de fet no
No ha passat, però també és veritat que la situació personal deu pesar i al final hi ha decisions que s'han de prendre també tenint en compte tot això. Jo no ho sé, vull dir, no sé què és el que farà. Per mi l'alcalde, ai, en Lluc és un bon alcalde, jo també el conec personalment i és una persona competent. Què passarà a partir d'ara? Doncs no sé, veurem quines bases ho decideixen.
Però, a veure, suposo que a Girona se n'haurà parlat. El que dèiem, com has estat desconnectat, que hem interpretat que volies dir això per la primera frase que deies, és que també serà clau saber si Sílvia Pané que és o no és cap de llista del PCT, que serà una mica el centre, i també dèiem que Caliança Catalana, que de moment no se sap si té projectes ni pel país, ni per la ciutat, ni noms... Aquí està la clau, eh?
Però que, de moment, les enquestes de carrer, que jo en dic, aquelles de d'això, li donen una entrada a l'Ajuntament assegurada i important, fins i tot. Aquí està la clau, eh? Sílvia Paneque definirà quins altres candidats hi haurà a les altres formacions perquè necessitaràs un candidat que estigui preparat i a l'alçada.
Déu-n'hi-do, escolta, ha estat interessant, jo volia parlar, escolta, volíem parlar de les obres de plaça Catalunya, que ahir em van parlar molt, però que comportarà una cosa que ahir se sabia, però que encara no estava assegurada, però que ahir es va dir, que és que, com que una part de la plaça Catalunya no es podrà utilitzar, com t'han portat ara les parades de Sant Jordi i els llibreters, doncs aquesta vegada els llibreters i les floristes pararan al que és la vinguda de Sant Francesc, també ocuparan les parades que estaven al carrer Nou, ocuparan la plaça...
la plaça L'Hospital i la plaça Pompeu Fabra, i llavors hi haurà les típiques parades que estaran també a la Rambla, al Pont de Pedra, a la baixada del Pont de Pedra i a la plaça del Vi, canvis obligats, diguem-ne, per les obres de la plaça Catalunya. Que sigui un bon Sant Jordi, que tinguem bon dia. I tant, i tant. Que no plogui.
Que no plogui, sobretot, perquè bé, sempre hi ha el Palau Firal que fa uns anys que el tenen allà de reserva, però millor que no plogui. No, que ja la pluja ja ens ha acompanyat i que aquest dia ens deixin realment gaudir. Escolteu, doncs hem tingut, jo crec, una tertúlia ben amena. Amena, amena.
i que hem anat del global al local, però parlant sempre del local i en clau gironina. Per tant, moltíssimes gràcies, Maria Rosa Agustí. Gràcies a vosaltres. Gràcies també a l'Adresa Casas, que les tenim aquí, i a en Xavier Villarreal, que ha fet un esforç des del cotxe per incorporar-se i que ara l'hem tornat a perdre, però que ha estat part activa d'aquesta tertúlia. Nosaltres tornem demà. Ara són les 11.