Bon dia, entrem en temps a Tertúlia Girona FM,
quan passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 7 d'octubre.
Parlarem a la Tertúlia, del que ells vulguin,
però bàsicament de coses relacionades amb la ciutat, amb el país,
i si volen també amb el món, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí
als estudis del carrer Balmes.
Jesús Berenes, periodista, molt bon dia, què tal?
Molt bon dia, molt bé, aquí estem. Una mica refredat, però bé.
Una mica refredat, l'estiu ha anat passant.
M'ha anat molt bé, de fet, m'he engreixat 5 quilos,
vull dir que crec que és bon assenyal.
Molt bé, molt bé, espero haver-los donat,
perquè a mi me n'en sobran uns quants.
Cristina Andreu, què tal?
Molt bé, molt bé, Jordi, gràcies.
Gràcies per ser aquí també, una vegada més, després de l'estiu,
i també li donem les gràcies al senyor Joan Biela,
abans li he preguntat, li deia,
què et presento, com a empresari, com a industrial,
com a empresari, com a industrial,
com a sènior d'ALCPP, com a articulista del diari de Girona.
Com a sènior, sobretot com a sènior.
Sobretot com a sènior.
Sènior actiu, molt actiu.
Un sènior molt actiu.
Molt bé, ahir, ara la Cristina abans d'entrada deia,
passen coses al món, deixeu-me que en digui una,
ahir, en relació a la flotilla que ha anat a Gaza,
doncs hi ha hagut gent que, per coneixences i per altres coses,
hem estat patint per la gent que hi havia,
no han arribat tots, però pràcticament tots,
Adrià Places, Gironi, el fill d'en Lites,
del nostre Lites, per dir-ho d'alguna manera,
ahir va parlar a Atenes,
i després d'Atenes va ser traslladat a Barcelona,
i per tant vull dir que hi és a casa,
és una bona notícia,
en tot cas ha estat un tema del que s'ha anat a parlar molt,
i del que es continuarà parlant,
però diguem-ne, la seguretat física,
hi havia gent que deia,
no hem de patir,
jo crec que sí que havíem de patir,
i per tant millor tenir-lo aquí, no Cristina?
I tant, i tant,
jo precisament ahir li enviava un missatge a l'Adrià d'agraïment,
i de felicitat que hagués arribat bé,
perquè davant de tot el que està esdevenint,
jo això de la certesa que no passaria res,
com dius tu Jordi,
no en tenia ni,
no la tenia aquesta certesa,
i de fet no sé què passarà encara amb la gent que està allà,
perquè encara n'hi ha, eh?
Encara alguns, sí.
Sí, sí.
Diguem-ne, crec que hi ha una activista mallorquina,
que és la que no l'han deixat sortir,
a part d'altra gent,
perquè fets sumes i restes,
si viuen anar a 400,
no han tornat encara a 400.
No, no,
hi ha gent que hi està anant,
vull dir que ja veurem com evoluciona.
De fet,
és curiós,
perquè els sonis que tenien la certesa del que anava a passar,
són els que no hi haurien anat mai,
perquè els comentaris és,
no,
ja sabien que si anaven allà passaria,
era el contrari,
tothom tenia,
des d'aquí deien la certesa que no passaria res,
i quan ha passat,
els que tenien la certesa que sí que passaria alguna cosa,
no són els que mai hi anirien,
i els que, de fet,
estan més aviat al costat d'Israel,
que no de la flotilla,
i sempre,
que el comentari que se sent ara és,
que no es queixin,
que ja sabien on anaven.
El que passa és que és un tema complicat,
no sé, Joan,
és un tema complicat en el sentit que,
diguem-ne,
que no hi ha el més mínim dubte
de que s'ha d'estar en contra
del que està passant quan es mata gent.
Si llavors intentes interpretar,
perquè ahir li deia la Cristina,
vam tenir la sort de tenir
a la Biblioteca Paola,
ben a prop d'aquí,
el president del grup de treball
i periodistes per la Pau
del Col·legi de Periodistes,
en Xevi Giró,
i l'Andrea López,
que és el responsable del periódico
al Pròxim Orient,
diguem-ho així,
ara està a Beirut en aquests dies,
i intentant anar una mica més enllà,
és clar,
és que es remotes al 48
i podries remuntar,
diguem-ne,
a segles enrere.
Fa 3.000 anys.
Sí, sí.
Mira que ho diu en Trump, això.
És a dir,
que,
segons ell,
diríem,
serà el que
haurà resoldre la Pau
allà des de fa 3.000 anys.
De fet,
ha sigut una àrea conflictiva
permanent,
no?
Permanent.
Pel que sigui,
perquè segurament
doncs
el Neolític
va néixer allà.
De fet,
el Mediterrani,
que és la primera globalització del món,
va néixer allà amb els fenicis.
La primera
la primera,
diríem,
civilització important
que va ser Egipte,
doncs,
va néixer allà,
amb Mesopotàmia,
bé,
diríem que és una mica
el rovell de l'ou
i possiblement això explica,
doncs,
que sigui
una àrea tan conflictiva,
no?
l'esperança sempre hi és,
no?,
que un dia
es pugui resoldre.
Ara bé,
tots hem de posar,
diríem,
de la seva part,
si no hi ha
aquesta,
aquesta,
aquest ànim,
doncs,
això no resultarà
de cap manera,
no?
Som la frotilla,
no?
L'única cosa que em sap greu
és que si,
si ens ha costat un milió d'euros
a tots,
això,
estic en contra.
Amb la frotilla,
vull que facin com vulgui,
em sembla bé dir-me que hi hagi
expressions
de la manera que sigui,
ara que ens hagi costat
a nosaltres un milió d'euros
això no hi hagi estat d'acord,
perquè no ens sobren,
és a dir,
els tenim
en deuda
en molts llocs,
no?
En fi,
jo,
només una cosa,
que jo crec que
a mi
el que,
sobretot,
penso que hem de reflexionar
és cap a quin model
de democràcies
anem,
perquè darrere de tot això
es planteja
la caiguda
d'un model democràtic
que era,
no era segurament
el millor,
però
avui
estem en risc,
estem
en risc,
un model que almenys
tothom tenia
consensuat,
que era un model
bàsicament
que representaven
els països europeus,
d'unes socials democràcies
on hi havia uns límits
que no es podien
propessar
i hi havia un sentit
que amb més o menys
mesura
hi havia d'haver-hi
una redistribució
del poder i de la riquesa,
per tant avui
a darrere de tot això,
a darrere
d'aquest possible
Nobel
al senyor Trump,
darrere
de totes aquestes
actuacions,
jo crec
que aquí
el risc,
el perill
i el que hauríem
de sortir tots
a defensar
és un model
que
imperfecta
però era
un model
que permetia
certa cohesió,
certa igualtat,
certa pau.
No sé si has volgut dir això,
hi havia una certa
tranquil·litat
que algunes coses
no es podien fer
i no es feien
i ara això sembla
que s'ha trencat.
Es ha saltat pels anys
tot.
Començant,
diguem-ne,
començant per Trump
que ho has dit,
en dos dies
sabrem si diuen
el Nobel de la Pau,
a veure,
és l'altra novel·la
per dir-ho de la manera,
també hem de recordar
que al llarg dels anys
també l'ha tingut
Enrique Quir,
Cinguer
i altra gent així,
vull dir que...
Jo penso que és més breu tot,
anem directes
cap a dictatures mundials,
però arreu.
A tiranies.
Arreu, aquí també.
És a dir,
hi ha possiblement
un factor
que ens està empenyent
cap allà,
que és Xina.
A veure,
la Xina,
d'alguna manera,
econòmicament,
ha fet les coses,
entre cometes,
molt bé
i les ha pogut fer
perquè és una dictadura,
perquè si no hagués sigut
una dictadura
no hauria pogut fer.
Mira,
la Índia,
la Índia diríem
que també està en un creixement potent,
no farà,
no anirà
a la mateixa voluntat
que anar a la Xina
perquè la Índia
no és,
entre cometes,
una dictadura
que diríem
com la xinès.
Com la xinès.
Però,
el problema que hi ha
és que,
d'alguna manera,
la manera de fer de Xina,
això es transmet
via economia
a la resta del món
i, per tant,
provoca
problemes
a la resta d'economies
del món
i provoca
desencís de la gent,
provoca
reclamacions
de la gent
que,
al final,
els governs
no els poden
satisfer.
És el cas de França,
és el cas
dels joves aquí,
els joves aquí
ja estan dient
que no volen impostos,
per tant,
això és
directe
cap a l'ultradreta,
directe,
directe,
aquesta gent
votarà a l'ultradreta,
però és que és arreu,
és a Hongria,
és a Itàlia,
és a Txèquia,
és a Eslovàquia,
és a Polònia,
a Alemanya,
diríem,
i serà d'aquí tres dies,
és a Dinamarca,
és a Finlàndia,
és a Suècia,
d'alguna manera,
és un final d'etapa
d'un sistema
que s'haurà de repensar,
perquè,
clar,
si entrem
en segons
quin règim dictatorial,
doncs malament anem,
sobretot
els que l'hem conegut.
Estic d'acord
en part
amb en Joan,
no sé si tant
té a veure
amb el poder polític
a la Xina
com el fet econòmic,
perquè,
a més,
ja fa anys,
això,
li vaig escoltar a l'Obama
i em vaig quedar molt
sorprès
que no m'havia fet
aquesta reflexió,
i és el fet
que l'Obama
ja va dir fa molts anys
que l'economia
s'havia desplaçat
al Pacífic,
de l'Atlàntic al Pacífic,
i és obvi,
només has de pensar
les economies
que més han crescut
en els últims 15-20 anys,
30-40,
si es vol,
fins i tot,
i fins i tot
als Estats Units
és un exemple,
creix molt més
la costa oest
que la tradició
de l'est,
i això també
és trasllada,
per exemple,
a la política interna
dels Estats Units,
fent-se més conservadors
es creen més progressistes,
fent-se més progressistes
es creen més conservadors.
Llavors,
per aquí,
jo hi veig
que hi ha més
també un tema
molt més polític
més enllà
del model
organitzatiu
de cada estat,
i que té a veure
amb aquesta sensació
que algú vol dir,
bueno,
els models
d'en Trump,
Putin,
que es venen
com que ara
són ells els oprimits
i en realitat
el que passa
és que s'han trobat
ara en una situació
d'incomoditat,
que no és el mateix
està incòmode
que està oprimit,
però estan venent
la idea
que ara,
per exemple,
això,
el que va fer Trump
amb els arancels
és per l'opressió
de les altres economies
que dius,
home,
que t'hagi incomodat
que tu has perdut
pistonada
és una cosa
però que estiguis oprimint
i jo entenc més
que és un model
de reacció
per això,
per aquesta incomoditat
de pèrdues
de lideratges econòmics
Europa
que no tant
el model polític
de la Xina,
o sigui,
és més
com una
contrarreforma
més en el sentit
econòmic
que no polític.
És el que jo penso,
la meva sensació.
En relació
amb el que deia el Joan
n'estic d'acord
amb el que deia,
que quan
la Xina
es posa
en un model
obertament
capitalista
amb unes desigualtats
de condicions,
nosaltres aquí
els treballadors
tenim uns drets,
tenim un no sé què,
tenim,
bueno,
és veritat
que ells
poden competir
perquè, bueno,
és una societat
que no està
amb els mateixos
llavors,
òbviament,
s'ha globalitzat
el model econòmic
però no s'ha globalitzat
el model social,
llavors entren
ells
i això encara
han pogut,
jo crec que aquí
hi ha un també
i amb això
no vull dir,
no vull qüestionar
si hi ha el model
socialista,
no entro aquí,
eh,
és simplement de dir
que el sistema
de redistribució
de poder
i de riquesa
s'ha trencat.
Jo penso que hi ha
un problema més greu
que és
d'estructura administrativa
o d'entendre
com va l'economia.
Abans d'entrar
parlàvem
de com farem
l'habitatge.
És a dir,
si tu has de reformar
un pom,
quants anys necessitem?
Quatre?
No,
més.
I sense reformar
un productor immobiliari,
quants anys
pot començar,
diríem,
des que entra
el projecte
fins que comença
a posar la primera peça,
quants anys
necessita?
Dos anys.
Si hi afegim
modificar un pom,
li hem de afegir
quatre anys.
És a dir...
Això és un altre tema
que aquí
em veiem diverses vegades
que influeix totalment
No, no, és el tema.
La economia no pot funcionar
a la velocitat
que exigeix Xina.
Xina diu
el tren passa per aquí,
pam,
el tren passa per aquí.
I de seguida.
És a dir,
clar,
contra això,
diríem,
tot el reste del món
que tenim
normes i normes
i normes i normes
i normes,
diríem,
hem quedat d'alguna manera
atrapats, no?
I no podem competir amb ells
perquè és que no tenim
la capacitat de reacció
que tenen ells.
És terrible, eh?
Una pregunta.
Normes,
normes,
ja estem d'acord tots
que n'hem de tenir,
un excés de normes
que és el que potser
dius ara,
és el que a vegades
encabalca.
Una anècdota.
A l'empresa
tenim el POUM
realitzant-se
des del 2006.
Sí, sí,
alguna vegada
ho has parlat.
Doncs ja està.
Aquí hi ha dos espècies,
no?
Sí, sí,
si tot el desenvolupament
des del 2006
fins ara,
doncs,
jo no m'hagués llançat
a la pissera
i dir,
guaita,
no passa res,
una empresa exterior
no hagués fet res
i hagués tancat.
Claríssim, eh?
Claríssim.
Estem atrapats.
Sí, sí.
Estem atrapats
en un sistema
possiblement massa garantista,
possiblement
li manca tolerància,
sobretot
li falta intel·ligència, eh?
Clar,
i estem atrapats.
Hem de competir
amb uns que van molt de pressa
des de,
diríem,
amb les mans lligades
a l'esquena
i possiblement
els peus lligats, no?
I això és molt difícil.
Clar,
si això hi sumem,
diríem que
després de les demandes socials
no som capaços
de satisfer-les
perquè
no generem prou riquesa
com per satisfer-les,
doncs,
tenim un...
I és el problema
d'Europa,
és el problema
dels Estats Units,
és el problema de tots.
Això és tot d'Europa?
Sobretot.
No, no,
els Estats Units igual.
Els Estats Units
podés pitjor,
podés pitjor, eh?
Sí.
Els Estats Units
és curiós
perquè els Estats Units
és molt divers.
Jo un dia
tenia un amic italià
que portava la direcció
d'una nova fàbrica
a Texas
i li vaig dir
que escolta'm,
quant temps necessites tu
per tenir els permisos?
I em va dir
ui,
sis mesos.
Sí.
I em va dir
collons,
i només dic
aquí tardem anys.
I em diu
no, no,
espera't,
això és Texas.
Si te'n vas a Califòrnia
també són anys.
Per tant,
a veure,
Estats Units
és divers.
Depèn de l'Estat
i depèn de...
És molt divers.
Sí, sí.
Heu tocat dos temes
que si m'ho permeteu
els enganxareu.
Un és aquest,
és a dir,
allò que alguna vegada
en diguem
burocràcia,
paperassa,
relació amb l'administració,
el fet que no entens
el que et diuen
encara que tinguis
una certa capacitat
de comprensió lectora,
com deia abans,
el fet de,
diguem-ne,
que algunes gestions
s'han de fer,
diguem-ne,
online,
cosa que jo no hi estic d'acord,
però que a vegades
no els entens
o que no funcionen
o que no tiren
i que et porten
al desesperament,
el fet que moltes
de les coses
que s'havien de sentir
com que els fessis tu,
has d'acabar
anant amb una gestoria
o amb un assessor
perquè te'ls afaci,
aquesta és una
i l'altra
és el que deio,
que jo crec que
si voleu podem,
hem parlat una mica
del món,
però ho podem portar
cap aquí,
que és aquest tema
que jo imagino
que ens preocupa
una miqueta a tots
i que segur que algú
ja ha pensat més
que els altres,
que és
aquestes enquestes
que ens diuen
que els joves
votaran ultradreta,
aquestes enquestes
que ens diuen
que els joves
no volen pagar impostos,
quan els impostos
és la base
del nostre sistema,
hem de pagar impostos
i rebre,
i allò del donar
i el rebre,
vull dir drets
i obligacions,
aquest és un tema
complet,
els dos ho són,
si el que vulgueu,
Jesús,
el tema,
per exemple,
això de l'ultradreta,
anem parlant molt
mirant lluny
i ara el problema
és que hem de baixar
els ulls
i mirar els nostres peus
perquè el tenim aquí.
Sí,
jo el que passa
amb aquestes coses
és que
potser per els anys
d'experiència
que he dedicat
a fer informació política,
el de les enquestes
ho tinc així molt...
Ah, no,
si no parlava
de les enquestes.
No, no, no,
però vull dir que
parlava d'una enquesta
que és molt més perillosa
i que a vegades funciona
i a vegades no
que és la del nas.
Sí,
és que precisament
aquí és on anava,
a mi el nas
no em diu el mateix
que diuen les enquestes,
a mi el meu nas.
Clar,
per què?
Perquè jo veig,
per exemple,
una mica,
a mi em recordo
més aviat
el 2004,
2003,
amb tot el tema
de la guerra a l'Ira
que ha passat
amb Palestina,
que quan hi ha
una petita espurna
la gent més jove
que té
una certa
inspiració progressista
en els seus ambients
i així
salta.
L'ultra dreta
sí que és veritat
que ha crescut
en els últims anys
i evidentment
les xarxes
hi tenen molt a veure
amb discursos
fins i tot
que poden
semblar
superlògics.
Ahir,
per exemple,
veia un vídeo,
no sé si era fet
amb intel·ligència artificial,
però era una senyora gran
en un teatre
que explicava
com s'havia perdut
autoritat
a l'educació
i gent
que són mestres
d'escola
compartint-lo
i em sorprenia
perquè el discurs
que feia
no era
l'autoritat
en el sentit
democràtic,
no?
hi ha un mestre
i s'ha d'haver
un respecte.
No, no,
era en el sentit
d'autoritat
del mestre
a l'antiga,
de duresa,
de rigidesa,
de complir
unes normes,
no es referia
a posar límits,
sinó
a fer
complir normes
i clar,
aquests discursos
que
en principi
estan
com
sobrepassats
ja fa temps,
apareixen
soterrats
a les xarxes socials
i sí que és veritat
que hi ha un creixement
de l'altradeta
en aquest sentit
però jo no tinc tan clar
que això es traslladi
després al vot.
Jo això no ho tinc tan clar.
No dic que no passi,
jo no tinc una bola
de cristall
per dir,
no tinc una bola de vidre
per dir
a qui passarà això
però jo no tinc tan clar
que això acabi passant
perquè per exemple
també em trobo gent
que
res fa
potser juliol, agost
obria un compte a Instagram
parlant de política
des d'una visió d'esquerres
això fa
un any
no tenia cap tipus
d'impacte
i ara té
40.000 seguidors
50.000 seguidors
en 3 mesos
2 mesos
i clar
dius
per què passa això?
Perquè també hi ha una reacció
de l'esquerra
social
jo per això dic
que no tinc tan clar
que això passi
que és un risc
i que s'estan colant discursos
que havien quedat
totalment superats
és cert
jo penso que és pitjor
no, no
jo en aquest cas
és pitjor
perquè anem amb un frontament
joves contra vells
pitjor
pitjor
mira
em buscava la notícia
perquè
això sí que estic d'acord
no, no
notícia d'ahir
el BOE aprueba
la deducció
de 95 euros
en la nòmina
per la Seguretat Social
i aquesta notícia
l'has d'enganxar
amb una altra
que és que
els pressupostos
de l'Estat
han de portar
a la Seguretat Social
per pagar les pensions
40.000 milions
cada any
aquest és el problema
és a dir
continuament
estem aixugant
les nòmines
dels joves
per permetre
diríem
que les pensions
tinguin un nivell
alt
jo soc pressionista
i per tant sé
de què parlo
a les 9 avui
estava
entrant a Incerso
per anar-me de viatge
a Incerso
és a dir
hi ha nens cues
avui aquí
al Comviar
quan veus això
dius
hòstia
ens hem begut l'entrenament
o què?
és a dir
resulta
que estem afavorint
un col·lectiu
que entre cometes
està ben posicionat
perquè té l'habitatge pagat
perquè té
no tots
però
diríem
en general
té la vida resolta
i en canvi
ho estem fent
en base
a compte
dels joves
que no
cada augment
salarial que té
se li mengi a Hisenda
i això
ho estic vivint
ho veig
és a dir
fots un augment
de salarial
i no cal que ho facis
perquè se lo fotrà a Hisenda
bueno
és terrible
de veritat
és terrible
per tant
aquest malestar
un dia
fotrà un pec gros
fotrà un pec gros
i la gent diu
és que és clar
hi ha gent que té
pensions baixes
sí senyor
sí senyor
però
una cosa és
atendre aquest problema
i una altra cosa és
agafar-ho com a global
mira
una cosa que em va agradar molt
dels elements
van dir
home
una solució és
que les pensions altes
doncs donguin
una part a les pensions baixes
doncs ho trobo bé
ho trobo bé
això és progressiu
això és progressiu
això és progressiu
això és progressiu
ara
agafar
dels joves
que no poden
tenir habitatge pròpia
que no poden
resoldre la seva vida
i
per donar-ho a un col·lectiu
que viu
holgadament bé
collons
no s'ho trobo
francament
injust
això m'ha fet una petita
autosmena
abans he dit els joves
a veure
no hem de dir els joves
és a dir
alguns joves
és a dir
el col·lectiu
generalitzar-ho tot
no
però jo veus
no estic del tot
i m'agradarà
saber l'opinió de la Cristina
no estic d'acord
és a dir
a veure
el que dèiem
d'experiència
en tenim
i
jo
detecto
un canvi molt important
és a dir
fa uns anys quan va sortir Vox
o abans que hi havia hagut
plataforma per Catalunya
deixeu-me dir així
tu sabies que tindrien
un determinat vot
en un determinat lloc
però la gent no ho deia
perquè li feia vergonya
li feia vergonya
i ara te n'adones
que hi ha noves formacions
de les quals la gent
en parla
i en parla molt
de tal manera
que jo crec
que
que bé
que fins que no tinguem
compteses electorals
i que hi ha una diferència
també essencial
que
estic parlant d'Aliança Catalana
deixeu-m'ho dir
perquè jo
no crec que no
no hàgim
diguem-ne de parlar
no jo crec que al contrari
que se n'ha de fer
doncs la sensació és aquella
és a dir
l'enquesta de cunyats
que jo en dic
allò que parles amb gent
i tal
et dona
és a dir
la gent
hi ha gent
que no ho diries mai
que
que te'n parla
i que la coneix
és a dir
ja no és allò
de la vergonya
de Vox
o de
i bueno
ja de la plataforma
per Catalunya
no
i aquesta sensació
diguem
que pot capgirar
moltíssimes coses
perquè a diferència
de Vox
aquesta gent
poden tenir
una certa base
electoral
en els pobles
i això
hi ha comarques
que estan tocades
jo et diré que
ara així
entre nosaltres
bueno
s'abeu que el meu home
està en l'àmbit
de la pagesia
nosaltres som
tenim una indústria
del sector primari
de llet
o sigui
el pitjor
i ara
deixem-ho dir
bueno
clar
imagina't
en l'entorn
de
tot aquest
sector primari
i a mi no es veu
és que
molt a favor
d'aquest tipus
d'opció política
jo
volia fer
una anàlisi
més gran
i després
un més petit
jo crec
que
estem en un període
d'incertesa
d'incertesa
molt gran
molts aspectes
un model
que més o menys
funcionava
però és que
incertesa
la intel·ligència
artificial
com deia molt bé
en Joan
que estic totalment
d'acord
aquest canvi
d'aquesta piràmide
de vulc
que ara ja serà
una piràmide
invertida
i
uns debats
polítics
econòmics
que tenim pendents
i que no es fan
ens porten
a incrementar
aquesta incertesa
per manca
d'anàlisi
freda
per manca
d'anàlisi
econòmica
llavors
això ens està portant
enfrontant-nos
a tota una incertesa
sense recursos
sense planificació
sense coneixement
sense
per què?
per dues qüestions
i van relacionar
segurament
el que dèiem abans
per una
tecnocràcia
que ofega
però
per una manca
de valentia política
perquè afrontar
tot això
té un cost polític
perquè no són canvis
que es puguin generar
amb quatre anys
són canvis
que han de ser
pactes
d'estat
pactes d'estat
de dir
ei
què farem
i posaré un exemple
durant la pandèmia
els sanitaris
es van haver de plantejar
si tenim un respirador
qui li donem
val?
doncs aquí un temps
ens haurem de començar
a plantejar
aquestes qüestions
perquè el sistema
ja no donarà
més de si
i què s'està fent
en relació a això?
res
amagar el cap
a sota l'ala
i esperar que peti
llavors
la incertesa
què passa?
bueno
porta por
i la por
sabem totes
que és el camp de cultiu
de l'ultradreta
per tant
incertesa
sense una
resposta clara
política
sense uns instruments
administratius
tècnics
que valin
canvis
sense pactes d'estat
on tothom
superi
la seva voluntat
electoralista
partidista
per fer front real
els canvis que cal
ens porta a tot això
a que aquesta incertesa
és viscuda més
com que ens han estafat
ens han enganyat
i per tant
aquests
que fan el discurs
simplista
de buscar un enemic
que no és ni enemic
perquè quan ens comencem
a plantejar
què passa amb la immigració
ja us dic jo
que el sector primari
se'n va al garet
ja us dic jo
que el sector servei
se'n va al garet
per tant
aquesta gent
estan mentint
estan mentint
i posant en risc
per exemple
que el meu home
pugui seguir treballant
amb les vaques
a part del problema
que tenim ara
o que els senyors
que tenen restauració
i tal i qual
puguin seguir atenent
el turisme
que ens agradi més
o menys
perquè jo
apostaria molt més
pel sector industrial
ens agradi més o menys
és encara avui
un tema clau
en el nostre producte
interior brut
vull dir que aquí hi ha
coses
de fons
i que
jo
on s'assentem tots
i comencem a
omar la peça
el taler
i llavors
fàcilment
els discursos
que a més a més
sabem molt bé
quins són els poders
fàctics
a darrere
de les xarxes
doncs hem d'enganyar
doncs clar
és camp de cultiu
però bueno
esperem a veure
sí
jo penso que
deixa'm dir
una cosa
és
acabes de dir una cosa
que gairebé és impossible
és a dir
que el sistema
de cop
es torna intel·ligent
no
no no
no no
és que aquí tenim el problema
és a dir
quasi bé et diria
que des que va començar
la LOC
diríem
tot plegat
s'ha anat tornant mediocre
i aquesta mediocritat
és a dir
no voler
diríem
impulsar
l'excel·lència
que són els que a final
ens han de dirigir
i els que havien de ser excel·lents
els hem dit
no no tu no passis
tu
continues a ser mediòcrates
com els altres
i continues a anar
doncs això ens ha portat
anys i anys
a tenir
avui
una generació de pares
que han nascut
amb aquesta mediocritat
de l'ensenyament
una generació de mestres
que avui
ja s'han format
amb aquesta mediocritat
i tenim
totes les capes
de la societat
diríem
mediocres
digues
com posarem
davant
diríem
els millors
perquè
els hem anul·lat
és a dir
els anem anul·lant
des que neixen
i aquesta segurament
és la diferència
més gran
que tenim amb Xina
Xina porta
tres presidents
tres
que són tres enginyers
diguem aquí
l'última vegada
que hi ha hagut
un enginyer
diríem
a la presidència
a Espanya
mai
mai
mai
mai
mai
mai
va haver un intent
i se'l va encarregar
sí
bueno doncs
sí
és veritat
és veritat
és veritat
sí
és un bon rei
és un enginyer
sí
sí
bé
però vull dir
però no és el cas
no no
està clar
el problema de la mediocritat
i la manca
d'impuls
de l'excel·lència
del nano que és bo
vinga
l'anem
l'anem acompanyant
i que arribi
diríem
tant
el més amunt que pot
és dir
això
avui està
proscrit
avui això no es pot fer
no hi ha cap escola
que pugui fer això
per tant
com ho farem
diríem
per tornar a portar
la intel·ligència
que sigui capaç
de donar-li la volta
a tot això
amb gent nova
perquè la gent que hi ha
és evident que l'hem de canviar tota
però jo veig
difícil
de trobar
aquests joves
ben formats
amb un cap endreçat
capaços
de donar-li la volta
a tot això
ho veig
difícil
i que si ve diria
Espanya segur
però ho estendria
gairebé Europa
jo el que comentava
la Cristina
que em sembla
que és
que és molt
molt adient
amb el tema aquest
d'ultradreta
és el tema
de la incertesa
vull dir
precisament
el que busca la gent
són certeses
però
ja ha passat
en altres moments
vull dir
potser no tan
greu
ni tan evident
i sobretot
hi ha incertesa
perquè no hi ha relat
sí sí
és que
era una de les coses
que volia dir
hi ha hagut
en alguns moments
aquesta capacitat
de crear una alternativa
que també generava
una certa
és redundant
però una certa
certesa
vull dir
permetia com
bueno
tinc una alternativa
estic aquí
incert
però
no ho tinc tot
molt clar
però sé que
per aquí
podria anar-hi
per exemple
amb el tema
de l'habitatge
la generació
també tenien
problemes d'habitatge
però no
però
no era
la situació
d'actuar
tenies el problema
bueno
de fet
jo ho explico
i la gent
pensa que estic boig
però és que
nosaltres vam ser
els primers
que ja
en una edat adulta
ja havíem de compartir
pis
durant un bon
període de temps
jo vaig estar
compartint pis
fins als
28 anys
o sigui
fa 20 anys
i van 28 anys
i
els meus pares
no només
tenien ja pis
sinó que era
ja el segon pis
vull dir
havien venut el primer
per comprar el segon
ja tenien
anaven ja
pel segon fi
vull dir que
i no estic
comparant amb la generació
anterior
en pla nostàlgia
perquè els seus esforços
els hi va costar
vull dir que
hi ha gent que
fa aquests discursos
de ja ho tenien tot fet
sí, sí
però clar
treballaven diumenges
i dissabtes
cobraven la meitat
del sou en negre
les vacances
de Nadal
no era que marxaven
en el món aquest
que ara coneixien
com la seguretat social
exactament
no, no
jo també vinc
del sector primari
i del sector serveis
també n'hi havia
i també hi havia
és a dir
és que alguna vegada
quan fas aquesta reflexió
si m'ho permeteu
jo la faig a casa
jo també soc pensionista
mig pensionista
en aquest cas diria
mig en qualitat
perquè he tornat a fer
una jubilació activa
però ho soc
però també tinc fills
amb edat
com la que dius tu
que estan estudiant
i que veuen un futur
negre
perquè estan molt preparats
i veuen
que els hi costa
diguem-ne
que els hi costa
entrar en un mercat laboral
que els hi permeti
doncs això
pensar
en buscar un habitatge
en independitzar-se
formar
tenir parella
ja la tenen
però
poder-la
poder-la fer
i alguna vegada
quan els hi expliques
jo crec que llavors
aquest és el tema
que hem de tenir
és a dir
jo vinc
jo vinc d'una
d'una família
que
que una de les grans coses
que va passar
va ser que els diumenges a la tarda
feien unes hores de festa
els diumenges a la tarda
feien unes hores de festa
però
la resta
la resta
dels sis dies i mig
pencaven
i pencaven molt
i els la passaven magres
i aquest dia
i tenien
i tenien problemes seriosos
per exemple
menjar
viure
i tal
és a dir
no era un problema
de tenir un cotxe
o una altra
però si fas aquesta
si només dius això
dona la impressió
que estàs
diguem-ne
criminalitzant
deixeu-me'ho dir així
en els joves
i els joves
és a dir
també
els hem portat aquí
jo crec
que és una generació
que
que se n'acabarà sortint
perquè encara que
encara que els hàgim afogat
una miqueta
en això que deies
en els
el millor és el que ho és
en sur
i el que és espavilat
tira
i el que té ganes
de treballar
era aquí on anava jo
doncs perdona
no no no
anava en el sentit
que quan parlem
d'enrere
o sigui
tampoc ha sigut tot fàcil
i ens n'hem sortit
jo crec
que era això
jo crec que
la gent se n'en sortirà
però una cosa és
que com a societat
ens n'en sortim
perquè sí
i una altra cosa
que posem mitjans
veient la cosa
com està
i precisament
torno a lo del relat
és
en aquest
en aquestes idees
de com aconseguim
que la gent se'n surti
és on trobarem el relat
és on trobarem
la manera d'explicar
parlo per exemple
la generació dels 80
doncs
evidentment
la generació del 80
vull dir
gent que
diguéssim
més aviat
seria la generació dels 60
que els 80
estaven entre els 20
20
algo
30
aquesta gent
pujades
de
de l'IPC
eren
semanals
no eren ni mensuals
i clar
aquesta gent
sí
va tenir sort
per exemple
els creïts del consum
anaven el 17
el 18
o per exemple
les hipoteques
les gasolines
sí
i clar
hi havia
veus això
i al final
aquesta generació
també se'n va sortir
i de fet
ara es fa
aquest discurs nostàlgic
que ostres
que bé que van estar
que ho van tenir tot
i no
perquè van sacrificar
altres coses
i no estiguen
que la gent
se sacrifici
és al revés
el que vull dir
és
precisament
per evitar
que hi hagi
incertesa
i la certesa
sigui l'ultradreta
s'han de trobar
solucions
que la gent
se'n surti
però no que se'n surti
cadascú
per la seva banda
s'ha d'explicar
un model nou
s'ha d'explicar
un model de futur
i aquest model de futur
no s'ho explica
estic intentant
estic pensant ara
hem escrivint un altre llibre
sobre
directament hi ha sobre
la frugalitat
perquè m'estic convençut
que és el futur
el model que ve
és el model frugal
ara hi he de monòstic
explica'ls
explica'ls això
deixa'm fer una pregunta
d'aquelles que s'han de fer
què vol dir la frugalitat?
vol dir
viure amb el que necessites
i no amb el que no necessites
i ens hem acostumat
diríem
a obviar això
jo sempre explico
que
l'última
l'última generació
que va ser frugal
van ser els nòmades
és a dir
el paleolític
el moment que vam entrar
sí
el moment que vam assentar
hem anat acumulant
és a dir
no es para d'acumular
tu vés a qualsevol casa
i explica les coses que s'obren
i veuràs
que quedarem tots acollonits
i això ens passa a tots
ens passa a tots
el consumisme
i aquest model econòmic
vull escriure sobre això
algú em va dir un dia
mira veus
als Estats Units
no els hi passa
perquè
com que cada dos anys
canvien de casa
doncs
han de treure les coses
que s'obren
i vendre-les
i
hòstia està bé això
perquè són mig nòmades
però està bé
és a dir
tornar a aquest concepte
de dir
saps què
reflexiona
miro que s'obre
i això ho poso a la venda
perquè un altre necessita
a mi em sembla que
hem de canviar
i l'hem de fomentar
aquest model
un model nou
d'això
de viure
del que tu necessites
no
més del que tu necessites
i això porta
a moltes implicacions
porta
a més col·lusió social
tornar a estudiar
els barris
a veure com els fem
perquè la gent
on es pugui trobar
porta diríem
un concepte filosòfic
important
però em sembla
que és el model
que has explicat
doncs jo crec que aquí
jo sempre recupero
una persona
que per mi
és cap d'alt
per explicar
l'economia
des d'aquesta perspectiva
que és l'Arcadi Oliveras
jo me'n recordo
fa molts anys
que amb l'Arcadi
precisament
el que s'intentava
era reflexionar
sobre
cap a quin model
anem
cap a quin model
consumís
ell parlava
i me'n recordo
que deia
escolta'm
aquests països de l'est
mira quines rendes
no els falta de res
ara això
si van amb un cotxe
senzillet
no tots en tenen
però hi ha un transport públic
segura
no sé què
nosaltres
mireu
i clar
aquí
hi va
òbviament
correlacionat
tot el tema
mediambiental
la petjada
de CO2
mira
jo ara
ara que he sigut
tinenta d'alcalde
me'n recordo
que un dia
m'he deia
no sé què
escolteu
jo vull que em recordin
per la
tinenta d'alcaldia
de l'austeritat
i reien
això és imprescindible
i no
escolti
aquest pont
en tenim d'altres
que hem de reforçar
que estan en un estat
de deteriorament
i he fet un pla
per poder posar al dia
els ponts de la ciutat
per tant no em faré cap
de nou
hauran de caminar una mica més
no passa res
hem de promoure
el moviment
que és més sa que no
anar construint
és en aquests moments
construir un pont nou
a la ciutat
amb les prescripcions
de l'ac
i tal
ens en anem
a un milió
un milió i mig
arreglar la passera
de la font del rei
ha costat
gairebé un milió d'euros
per tant
hem de ser molt curosos
d'allà on t'invertim diners
i a més a més
per exemple
com pensem
els nous equipaments
escolta'm
vull que en els baixos
dels equipaments
hi hagin
lavabos que es puguin obrir
si l'equipament
no està tancat
està tancat
perquè tenim una gent gran
hem de poder assegurar
que sempre hi hagi
un lavabo disponible
per tant vull que
en els dissenys
dels nous equipaments
hi hagin simples lavabos
en planta baixa
i que es puguin obrir
i tancar
i lladament
començar a incorporar
cap on anem
vull que els semàfors
redueixin
el temps
perquè la gent gran
pugui creuar
vull que
no sé què
llavors
és a dir
no no
grans transformacions
no tenim diners
tenim uns 6-7 milions d'euros
d'inversions anual
per tant
comencin a fer números
vostè
que sap molt bé
l'empresa privada
jo que també
tinc molta informació
bueno
feré una broma
però compreu un tractor
300.000 euros
doncs a veure
un ajuntament
de 106.000 habitants
tenim
un pressupost d'inversions
entre 6 i 7 milions d'euros
per tant
hem de ser molt curosos
d'on posem els diners
i que allà on els posem
ens costi un manteniment
molt baix
molt baix
per tant
coses senzilles
sense grans
en materials
i sobretot
conscienciar la població
que totes aquestes
jo a vegades
veig aquesta infantilització
de la ciutadania
començar a assumir
la responsabilitat
perquè
hi ha un punt
amb això
que tu dius
que estic d'acord
que hem fet una educació
que
bueno
ha desresponsabilitat
la gent
ha tret aquella cultura
de l'esforç
però no sacrifici
tal no
que les coses
costen
i s'ha de treballar
però és que la gent gran
o els adults
de la meva
també s'han entrat
en això
si resulta
que hi ha sequera
i cauen més fulles
oh
és que tinc al carrer
doncs agafes l'escombra
i te l'escombres
d'acord
i punta pelota
i si et molesta
aquestes flors
que estan sortint
a no sé on
les talles
i te'n fas un ram
i si no
les fots a mar
senyor
se'n diu
una
exacte
i estem tots
una mica jugant
aquesta infantilització
perdona
que què dona peu
a tot això
a la dreta
a la dreta
perquè tu no ets responsable
de res
són els altres
han de recuperar els valors
jo he de reconèixer
que quan vaig venir a Girona
o vaig venir al 2001
venia de la València del PP
perquè us feu una mica la idea
i en majoria és absoluta
de densa plana
de densa plana
sí sí
no a més era la densa plana encara
i una de les coses
que em va sorprendre
a Girona
els primers dies
i era a principis d'estiu
era passejar per Santa Clara
i veure la gent de les botigues
netejar el carrer
o sigui
la gent de les botigues
i clar
jo vinc d'una ciutat comercial
la meva ciutat
on vaig néixer jo
a Xàtiva
és una ciutat comercial
doncs ja
la gent ja
pels 2000
i governant el PP
que vull dir que
en majories absolutes
deia
la gent ja et demanava
que li netejessin al carrer
els comercials
i deies
bueno
no em sembla malament
perquè tu pagàs uns impostos
i tal
això que deia la Cristina
és evident que la neteja
a la ciutat
ha d'estar en mans de l'Ajuntament
el que passa
que no és contradictòria
amb el que deies
és a dir
si veus un emburnal buit
i el neteges
evitaràs que diguem-ne
que hi hagi
diguem-ne
inundacions
si davant
és a dir
però si tu veus que després d'un any
ja no ha passat ningú
òbviament
queixa
però si resulta que hi ha
però hi ha gent que es pensa
que això que estem dient
forma part diguem-ne
d'una cultura extraterrestre
quan era una cosa
que nosaltres havíem après
fa 40-50 anys
i que alguns encara
m'entenen
perquè
prou pocs
i de fet
té relació
amb el que diu
en Joan
de la frugalitat
perquè per exemple
això
si tu ho fas tu
després quan et diuen
és que d'impostos
paguem tant
tu pots defensar-ho
jo
el de neteja
podria no pagar-lo
perquè m'ho faig jo
i una altra cosa
amb el tema de la frugalitat
sí que
jo
sobretot més pel tema
al contrari
pel consumisme
jo per exemple
detecto molt
això
amb els meus fills
jo tinc 3 nens
i és molt curiós
que nens
que són menors
però menors
vull dir
el més gran té 10 anys
ja
no volen
reutilitzar la roba
i és seva
vull dir
no és
i aquí
en aquesta taula
estic convençut
que tots
hem utilitzat
roba d'algun cosí
algun germà
fins i tot
roba dels pares
els meus fills
no volen
reutilitzar la roba
d'altra gent
i dius
i això per què?
perquè l'han de comprar
s'ha de comprar
i clar
això per exemple
té a veure
amb el que deies
de la frugalitat
dius
no
o sigui
jo necessito roba
doncs mira
la tua veïna
o la meva veïna
m'ha donat tal
i ara no
ara els nens mateixos
perquè no havia portat pantalons
dels meus cosins
i una cosa
que ara potser tornarà
que era que
com alguna cosa es trencava
doncs
se sorgia
diguem-ne
que és una paraula
i tot això
de fet és una de les coses
que més està triomfant
a les xarxes
l'autoreparació
sí
però després també
com
en aquest cas
com a educador
pare educadora
com t'enfrontes
a tot això
perquè el meu fill
a mi me diu
l'heroïna
perquè clar
perquè a casa
no comprem a Amazon
a casa
comprem al comerç local
a casa
òbviament
nosaltres som productors
de llet
i de carn
què hem d'anar a fer
o
es pot moure això
llavors hi ha
tots uns pactes
allò
doncs mira
són
tants diners
clar
jo gasto més
segurament
que altres pares
amb calçat
perquè me diu
el meu fill
però si valen 17
a Amazon
dic ja
però no els comprem a Amazon
i a més a més
en té dues
sí
sí
sí
perquè costa més diners
per tant en tenim dues
vull dir que és tot
lluitar contra això
amb dos adolescents
però bueno
deixeu-me preguntar una cosa
parlant també del concepte
de frugalitat
suposo
i quan abans ha sortit
la petxada del CO2
en Joan
avui a part d'anar
a fer cua
a l'incerso
perdona'm la broma
crec que també
irà a un institut
i què iràs a fer
a l'institut
què els iràs a explicar
a l'institut
a les 12
si explica'ls-hi
doncs que hi ha un model
possible diferent
i aquest model
doncs passa
perquè ells
siguin conscients
de la seva petxada
primer energètica
i després
amb CO2
i es tracta
doncs d'agafar cada dia
i diu
mira m'aixeco
què faig?
vaig a fer pipí
aixeco l'ordinador
menjo això
menjo això
menjo això
em vesteixo
em rento
em vesteixo
agafo el transport
vaig allà
ara dino
menjo primer plat
segon plat
postres
i anar posant valor
a cada una de les coses
i això
sumes
i et dona un valor
i li poses
la trasllació
amb la petxada del CO2
i et dona un altre valor
i després dius
i on t'hem d'arribar?
ah cony
i aquí hi ha el problema
és a dir
si jo
la meva petxada del CO2
la meva és
d'11
tonelades d'any
doncs
jo he d'arribar
a dos
collons
quan mires
què has de fer
jo vaig al cotxe elèctric
jo ja soc frugal
és a dir
això de la camisa
jo no em veuràs
a canviar-me
moltes camises
no em diuen molts pantalons
no
vaig néixer així
i soc així
però quan dius
hòstia
és que he d'arribar a dos
però
és molt i molt i molt difícil
és un canvi cultural
potent eh
però molt potent eh
implica doncs
canviar tot el sistema
de claviació
diríem
canviar tot el sistema
d'il·luminació
implica
diríem esforços
que són grossos
però si no comencem
per fer fer
l'esforç
als joves
i que vegin
ell quin valor té
si el moment que tu n'és conscient
del valor que té
comences a ser conscient
del problema
ho entens?
sí
però bueno
en fi
doncs va d'això
i què et diuen
a la mainada
quan t'escolten?
m'escolten
no
realment
realment escolten
perquè ningú
els hi ha fet
en aquest cas
tinc un professor
que els ha preparat
quan hi ha professor
que els ha preparat
tot funciona molt bé
però realment
sí
estan sorpresos
de veure
que com
diríem
que estan desubicats
és a dir
que estem
tots plegats
en un lloc
que no
però
aquesta feina
l'hem de fer
tots
tots hem d'anar
i jo defenso molt
anar a les escoles
i instituts
i vinga
i vinga
i vinga
i vinga
i vinga
això s'ha de fer
i alguna vegada
és que
jo sempre
dic que el meu primer record
escolar
així ja potent
en tinc d'altres
d'emprendentatges
però
per dir-ho així
més polític
va ser
anar a fer
una replantada
d'arbres autòctons
a la serra
allà
al castell de Xetiva
i va ser
i el meu primer record
és això
i a més
durant molts anys
va es portar
l'enganxina
en la carpeta
tant que es desfeia
i ho dic per això
perquè
i clar
en el meu cas
em va venir
la consciència
mediambiental
des de
doncs això
devia tenir
7-8 anys
no devia tenir
no li preguntaré
a la Cristina Andreu
perquè la conec
que en té
de consciència
però a vegades
és una pregunta
vull dir
a vegades
hi ha gent
jove
que
parlo també
pels de casa
que diguem-ne
que la té
aquesta consciència
però que llavors
a vegades
volen comprar
per una d'aquestes
plataformes
i els hi dius
no veieu
la quantitat
de plàstic
i de cartró
que es genera
o per exemple
les furgonetes
amunt i avall
d'Amazon
o per exemple
no som conscients
no som conscients
a vegades
que en el món
de les xarxes socials
que segons quines recerques
es fa
també la tenen
aquesta petjada
no la intel·ligència artificial
té un cost brutal
però tot això
crec que s'ha d'explicar
i està bé
diguem-ne
que facis aquestes coses
d'anar-les a explicar
perquè a vegades
no som prou conscients
es dona l'impressió
que ser molt ecologista
vol dir tirar un paper
la paperera
que això és bàsicament
ser educat
no
o sigui
allò que en dèiem
l'urbanitat
que és una cosa
que la Cristina i Jesús
segurament no han estudiat
però
jo tenia classes d'urbanitat
perquè anava a un col·le
de monges
jo no
però sí que me l'han explicada
i que l'havia de complir
i l'urbanitat
al cor de Maria
però és que
anava a dir una cosa
en aquest sentit
i just
no, que crec que
el que està molt bé
més a més
és que hi posem
hi posem coneixement
hi posem ciència
per sortir
d'aquesta idea
de qüestionar-se
que si canvis climàtics
no, no
senyors
allò
a la realitat
els números
a les dades
em remeto
perquè ara hi ha
ara hi ha molt
el qüestionament
perquè a vegades
jo veig
inclús entre els joves
que això és una cosa
que em preocupa
en termes
de qüestionar
escolta'm
però mare
diuen que això
del canvi climàtic
també
però què em dius?
el negacionisme
entrar una mica
en aquest negacionisme
en coses així
i dir
ei, va
anem a mirar
i llavors
ens parlem amb el pare
com hem posat
nosaltres
les vaques solars
a la granja
com estem
havent
de tirar aigua
a les vaques
o sigui
els sistemes
de climatització
que hem hagut
de posar
que ja no
s'activen
aquests ventiladors
ja no s'activen
del 15 de juliol
al 15 d'agost
que era la cunícula
des dels juny o maig
o a vegades
a l'octubre
encara estan
per tant
això són dades
que després jo me passejo
i dic
Lluc, Martí, Reis
aquí
l'evidència
no, però diuen
que sí
que no sé què
dic
escolta'm
tenim coneixement
però això fa falta
amb això
estic totalment d'acord
dades
dades contrastades
no informacions
aquestes
i obligar
a fer l'exercici personal
és a dir
mirar-ho tu
què fas
i a partir d'aquí
veus el problema
això és complicat
perquè molta gent
hem entrat
en el terreny
de l'exigència
el que m'han de fer
per mi
l'Ajuntament
l'administració
catalana
l'administració espanyola
i aquest és un problema
és a dir
no irem a la famosa
frase aquella
de
què pots fer tu
de què podem fer per tu
sinó el que tu pots fer tu
però jo crec que això abans
estava dintre
d'un cert sentit comú
que passa que a vegades
també hi ha coses
de sentit comú
jo que
que és el pitjor del
primari
que xoquen
que xoquen directament
contra directrius
d'abans
ha sortit així
i avui ho diré
amb la boca molt petita
per exemple
l'Alaca
que és una de les
de les
diguem-ne
de les administracions
de les quals
m'acosta més
d'entendre el funcionament
per ser
per dir-ho ben dit
i la sensació
hem tocat una miqueta
no?
tot això
perquè
em sembla que
Jesús té alguna cosa
només una reflexió final meva
hem passat
per el que dius
de l'administració
s'ha de fer les coses
i així
en certa manera
també jo atribueixo
aquesta part de culpa
als polítics
especialment els de fa
20-30 anys
que van despolititzar
la societat
la societat
i al final
hem passat del que
tot era política
i per tant
tot havia de ser
acompanyat
d'una acció política
a
tot és política
com una cosa
despectiva
i per tant
hem acabat
aquest punt
de
com ho faci
l'administració
com si
jo dient
que com ho faci
l'administració
no estigués fent política
gens
gens despectiu
és que tot és política
en el sentit
no no
però és que hem arribat
al punt
hi ha gent que diu
jo no vull parlar
de política
no és fer política
ho és
ho és
parlar de salut
parlar de neteja
parlar de la petxada
parlar d'educació
parlar de tant
de transport
tot això
és fer política
i és la política
que toca fer
per dir-ho d'alguna manera
perquè
també ho va dir un valencià
que si no
si no la fem
ens la faran
i llavors
passa
passen aquestes
aquestes coses
fixeu-vos
i hem parlat
hem parlat
sembla que hem parlat
del món i tal
però en la realitat
també hem parlat
molt de la ciutat
perquè tot això
ens afecta
ens afecta Girona
i jo a vegades
dic una cosa
que la Cristina
no hi estarà d'acord
en Jesús potser tampoc
en Joan no ho sé
que és allò de dir
que
que hi ha temes
que haurien de superar
el partidisme
i la visió de les jugades
per anar tots a la una
perquè és que si no
ens en sortirem
ja saps
ho he dit
des del començament
s'ha de superar això
per arribar a pactes nacionals
a pactes europeus
a pactes
perquè si no
com dius
és cap model
tan nou el que hem d'anar
que la transició
pot ser tan dura
que si no trobem
un espai
de concertació
serà
la selva
però hi hem d'anar-hi
perquè si no
l'alternativa
és molt pitjor
Joan
Cristina
Jesús
moltíssimes gràcies
crec que ha estat una molt bona tertúlia
i us la voldria
agrair
nosaltres si tot va bé
tornarem demà
a les 10 del matí
ara
són les 11
a les 10 del matí
a les 10 del matí
a les 10 del matí