Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. El sector educatiu reprèn les mobilitzacions amb una setmana de vaques territorials convocades pels sindicats com USTEC, Intersindical, professors de secundaria i la CGT. Les primeres aturades han començat avui al Barcelonès i al Baix Obregat i s'estendran durant tota la setmana a la resta de zones del país. Els sindicats rebutgen l'acord assolit entre el Departament d'Educació i Comissions Obreres i UGT i reclamen reobrir les negociacions. N'ha parlat avui a la xarxa Jolanda Segura, portaveu d'USTEC.
Vull dir que la jornada de lluita d'aquesta setmana està pensada perquè hi hagi accions i mobilitzacions a tot arreu encara que aquell dia tu no et toqui vaga. És una setmana totalment de lluita. La jornada de protestes ha començat avui amb afectacions en la mobilitat. En aquests moments sembla que els tralls que s'han realitzat a Ronda de Dan, les 31 a Badalona.
I també l'Hospitalet Can Balló i a la 2 a Cornellà ja s'han aixecat, tot i que es manté encara el tall de Gran Via. Pel que fa a la resta d'afectacions de mobilitat, un accident on hi ha hagut una víctima mortal continua tallant la C-65 a Caçà de la Selva amb desviaments senyalitzats. L'accident ha estat una topada frontal entre un turisme i un camió de bombes. A banda, també un altre accident deixa pas alternatiu a l'LB-3331 a Penelles.
I finalment un altre accident en aquest cas a l'A2 a Castellbisbal en sentit Lleida també deixa un carrer tallat. També hi ha retencions importants a la B23 entre Sant Just d'Esvern i El Papiol, a l'A2 entre Cornequia de Llobregat i Pallejar, també a la C58 i la C33 a Montcada i Reixac i finalment a la C32 entre Sant Boide i Llobregat i Viladecans. A banda hi ha una varia a la B22 al Prat on hi ha en aquest cas un carrer tallat i provoca lentitud en aquest punt.
I les obres al túnel del Garraf comencen avui i obligaran a modificar el servei ferroviari al corredor sud de Rodalies durant un període previst d'entre 3 i 4 mesos. Els treballs faran que la circulació es realitzi per via única entre les estacions de Sitges i Garraf, el que comportarà també ajustos en les freqüències de la línia R2 sud i també l'activació d'un pla alternatiu per carretera.
Endesa treballa per restablir del tot el subministrament elèctric al Ripollès i al Baix Empordà després del temporal de vent d'aquest diumenge. A la nit encara hi havia uns 3.000 clients sense llum. La companyia assegura que l'afectació d'avui ja és notablement inferior gràcies als treballs fets durant la nit. Amb la llum del dia s'han intensificat també les tasques per retirar arbres caiguts i reparar les línies malmeses. Endesa manté la coordinació amb Protecció Civil per prioritzar les actuacions.
I pel que fa al temps, avui el vent perdrà força després dels cops que dèiem huracanats d'aquest diumenge, tot i que encara bufarà tramuntant a l'Empordà i mestral a les terres de l'Ebre. El cel serà en general poc ennubolat amb alguns núvols baixos, sobretot ara al matí i van des de núvols prims durant el dia.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Patronat de Turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 16 de març, mitjà mes, estrenem setmana, una setmana que ens arriba després d'un cap de setmana, valgui la redundància, diguem-ne, amb molt de vent, amb molts de problemes, amb molts punts de les comarques gironines i també amb molts barris de la ciutat de Girona a causa dels talls elèctrics i de la caiguda d'arbres, un cap de setmana en el qual hi ha hagut victòries del futbol.
molt important, i del bàsquet molt important i amb problemes que deixen entreveure que al pavelló de Fontegau li convé una repassada bastant a fons, una setmana també de moltes eleccions, n'hi ha hagut en el Barça i n'hi ha hagut...
a la Catalunya Nord, a l'estat francès, amb victòria del Batllà, repetirà el Batllà de Perpinyà de l'ultradreta, Lluís Aliot, també hi ha hagut, i això ens agafa una mica més lluny...
Eleccions a Castell i a Lleó, on ha passat el que semblava que les enquestes deien que passaria, que és que el PP ha guanyat però que no podrà votar sense Vox i que encara que el PSOE hagi pujat dos escons, en realitat a l'esquerra del PSOE hi ha el no res.
Bon dia, Joan Ventura, què tal? Bon dia, què tal? Molt bé. Hi ha temps que no ens vèiem, perquè a més passat vaig ser campana, em penso, que bé. No ens vèiem aquí a la ràdio, sí, sí. Home, perdona, sí. Un lloc important com aquest, vull dir. Com ha anat el cap de setmana? Bé, bueno, jo precisament ahir vaig haver d'anar a Banyoles per un tema personal i, bueno, el vent era important, realment, però clar... Bueno, però ja estaves avisant.
les alertes al mòbil devien funcionar. Això fa donar compte que tots plegats estem una mica ja capgirats, com si l'administració ens ho hagués de resoldre tot a cada moment, no? I és allò, dius, plou? Bueno, vas mirar fora i diu, plou, sí que plou. Doncs no cal que t'ho diguin, que plou o que plourà, no? I hem arribat a un punt que ens ho han de fer tot, que la gent esqueixa, és que ens han de venir a treure això, coi.
Com que cau un arbre a la vora, doncs, bueno, el més normal que es feia fa un temps era agafar una motocerra, buscar un veí que la tingués i serrar-lo, i vaig fer-ho el 2010, el 8 de març, vull dir, davant de casa va caure un arbre, un pi, i un veí de una serra, vam serrar-lo, vam apartar-lo nosaltres, i no vam pas avisar ni a la policia municipal ni a ningú. I això ens estem tornant tontos desplegats i...
I de vent de tramuntanades, coi, n'han fet sempre, sí que és veritat que si s'avisa, doncs, pots, no sé, s'ha de fer una cosa a l'aire lliure, doncs potser no es farà i tal, però no s'han de suspendre actes a l'íntegra d'un lloc, per exemple, no? Això és totalment absurd.
com va passar l'altra vegada, que aquí a Girona no hi havia ni vent tan sols, i es van suspendre fins a totes escoles. En mal de cap és que això genera les famílies, etcètera, etcètera. Vull dir que no ho sé. Hem de fer-nos-ho mirar tot plegat. Doncs en parlarem, si et sembla, però deixem que abans saludin el senyor... Si ja he pogut parlar, potser no me deixen parlar els tertulians. Jo crec que sí, que tindrem temps absolutament per tot. Joan Miró, bon dia, què tal? Bon dia i bon airet de matinada. Bon airet de matinada i...
I al migdia i tal. Era fresquet, era fresquet. Simplement a iret, eh? Era fresquet. Home, va bufar. Tu dius que per travessar la plaça Poeta Marquina vas haver de fer allò un acte de fe gairebé, no? Sí, sí. Ahir havia de jupir-me una mica per presentar menys resistència al vent.
Està molt bé tot això. Parlarem del vent després de saludar n'Antoni Iglesias, que també l'ha notat, i penso que m'afectes encara. Bon dia. Alguns barris de Girona, deixem-ho dir així, encara teniu alguns problemes, no?, de subministrament elèctric. Bon dia, sí, sí. A la zona de Camp Duran encara estem sense llum, hi ha algunes cases amb llum, però sense força. Un fenomen que encara no havíem viscut mai.
Què és això? Tindre llum, que faci pampallugues i no tinguis força com ni per posar la vera o el congelador, també. Que això és un perill, un perill gros, no? Congeladors són un problema, eh? Sí, sí, sí. I llavors també...
És una mica ben esventats, hem quedat ben esventats. Seguim una mica amb bocada d'aventura. Això que abans ho fèiem tots, sí, però és que hem educat a les noves generacions, en què els hi hem fet tots. Per tant, no culpem-se una mica tots plegats. No, no, ens hem de culpar, evidentment, no? Però és que és el colmo. Jo quedo esperat una mica abans. Ara, esclar...
en qualsevol barri, com jo estic al barri de Montjuïc, allà hi ha uns xats de veïns que a vegades pots les mans al cap i t'has de mossegar la llengua per no dir-los, nois, aquí espavileus. Treu l'arbre, no? No costa pas tant. L'arbre, bo. Altres coses menors, eh? L'arbre encara, dius, mira... Jo en trec, eh? Jo en trec, però a vegades vas a caminar amb el gos i la parto, vull dir que no. Si és un pit gros, si és un pit que és tan gros, és com on que va caure allà un bosquet que hi ha davant, allà a vora l'escola...
dius home, aquest sí que cal algú que hi entengui perquè és molt gros però a vegades no cal a vegades són coses molt menors heu tocat dos temes que jo crec que són interessants en Joan ha obert la comporta aquella una mica de la infantilització que diguem-ne que tots plegats perquè abans no hi havia alertes no hi havia històries i tothom prenia en sentit comú quan s'hi bufava molt el vent anaves amb compte i no anaves segons quins llocs i plovia molt
anaves en compte, també és veritat que abans hi havia accidents, i ara també, accidents, per referèixer que, per exemple, mira, en els últims episodis de pluges hi havia una persona que havia de perdre la vida per intentar travessar un pont que no tocava. Que també passa històricament, això, eh? Era un entès.
i era un pes a la zona perquè coneixia molt bé tota aquella zona però el tema és aquest l'altre és que esclar també ho ha dit en Joan fa encara no 15 dies o 3 setmanes quan hi va haver aquell episodi de vent fort a la ciutat de Barcelona que de fet va provocar caigudes d'arbres i una persona va acabar morint
Aquí afortunadament no ha estat així, però a comarques gironines hi ha hagut 3 o 4 persones ferides. Però la sensació és que aquella vegada, aquell dia ens vam aixecar amb un dia magnífic, que passava una mica de brisa per Girona, però no hi havia ni vent.
i es van suspendre les escoles, es van suspendre, era dijous grà, si no recordo malament, es van suspendre tots els actes del dijous grà, ens van arribar alertes al mòbil perquè bufava l'àrea metropolitana, per dir alguna cosa, perquè bufava Barcelona. Ahir, jo no dic que fos necessari alertes, però realment el vent era fort...
I jo em vaig sorprendre, si m'ho prometeu, amb les declaracions de la segona... de la dona que sempre dona la cara en el món de la protecció civil, lamentant en aquests moments no recordar el nom que té, vinguent a dir, bueno, són episodis puntuals, volguem... És a dir, la impressió que jo em vaig treure, i segurament no era equivocada, és escolta, si no bufa Barcelona, no passa. I això és el que va fer emprenyar una miqueta. Fa emprenyar, fa emprenyar, perquè...
Aviam, nosaltres ahir sí que aquí, bueno, a Girona, a la ciutat només, ja, no sé, hauríem de fer uns cents, però Déu-n'hi-do els arbres que han caigut en un lloc i un altre. Per què? Bueno, després hem d'anar amb tot això del canvi climàtic, amb les set que han passat aquestes plantes durant molt de temps, i ara hi ha un excés d'aigua i deuen estar... La combinació de les tres coses. La sequera extrema durant tant de temps. La pluja que ho ha deixat tot i aquestes ventades que han provocat que les almenys no aguantessin.
I que les arrels dels arbres a les ciutats tenen problemes. Sí, també. Però també molts d'aquests arbres, no tots, perquè a Ronda Ferran Puig no sé quin arbre és allò però no és pas cap pi. Però molts dels altres que cauen por ahí són pins. Aquests blancs, aquests pins que no són ni les pinyes de pinyons, per entendre's, aquests que fan les pinyes petites, aquests són els que cauen més. I és clar, aquests són plantes que creixen molt i molt i molt, en poc temps,
I llavors, com s'adonen aquesta coyuntura de diferents elements, cauen, però esclar, no ho sé, poder replantegem també quin tipus de plantes hem de tenir. També són llocs que tampoc estem acostumats a tant de vent, no? Perquè jo diria que l'episodí d'ahir és bastant exagerat, eh?
No, però fa anys que feia... Sí, sí, sí, però passa, però no és una cosa que hi estiguem tan acostumats com a l'Empordà, que a l'Empordà també ho fa. L'avís de vent que varen donar era 2 sobre 6 i en franquesa ahir no era un 2 sobre 6, era bastant més.
Per tant, jo crec que hi va haver aquí una rada o poder no es va voler precipitar. A l'Empordava ho fa molt. De fet, encara hi ha pobles del Baix Empordà, algun d'ells que està sense llum, i del Ripollès. Al Ripollès molta gent va quedar sense llum, sense internet.
És a dir, va ser un episodi de vent important. A veure, posem-ho en el context. Molt important. I llavors això que deies, a la Ronda Ferran Puig, vàrem estar a un punt d'aquí, que és una tragèdia, perquè un arbre va caure sobre un cotxe que circulava. Vaig llegir, per les xarxes, vaig llegir que era una parella estrangera que el tenia llogat,
I que anaven dues persones a davant i Calabra va caure, diguem-ne, i va agafar els seients de darrere. Però llavors, a Montjuïc, però també a Sal, però a Montjuïc, a molts llocs hi va haver-hi... La baixada aquella de Montjuïc a Pont Major, allà en mancava tres o menys, allà, aquella baixada que... I ara va paticar en Camaret, allà. La Calatera dels Àngels també hi va haver-hi molts aures que van caure. Sant Gregori i Pilons.
que vàrem fer bé, crec, d'anul·lar la puja dels àngels que es feia, perquè sí que és veritat que amb el vent que feia era una zona bastant complicada. Sí, però, perdona un moment, jo això estic d'acord, però, per exemple, jo anant a Banyoles ahir vaig trobar no sé com ciclistes encara, la mare que els va matricular. Amb aquest vent que fot han d'anar amb bicicleta per l'autovia, que a més a més era un autovia que, clar, ningú anava de pressa, perquè tothom anava amb cura, però...
Però dius, home, us heu de sortir avui també? Cal que sortiu? Quan sortien ho tenien a la contra, però quan tornaven anaven a tot drap. Però dius, home, una acció individual, però si una bona bufarada d'un d'aquells te'l pot fotre cap a sobre. És un risc per ells. És provar les experiències. Ells necessiten provar sota pluja, provar sota neu, i si surt vent, doncs provem sota neu. Sí, sí, però jo vaig pensar, home, potser avui no cal sortir, no?
Jo diria que bastanta gent va deixar de fer coses i va sortir. De sortir a passeig, sobretot, perquè no podia sortir. Sí, sí, sí. Els que viatjaven amb tren ho vam tenir... Bueno, exacte. Clar, és que no han passat les conseqüències, però, per exemple, ahir a la tarda... Tornava a haver-hi una aglomeració aquí a Girona. Sí, sí.
Es van teixer els trens perquè van caure arbres al damunt de la via, els trens entre Girona i Figueres, però la gent que anava a Barcelona també. Jo vaig veure, el va penjar el senador Joan Bagué, va penjar una foto d'aquest encara senador d'ahir. Torna a ser senador, torna a ser, va deixar de ser-ho, els anys que va ser-ho en Jami Matamala. Una mica fora de joc, ja.
Però torna a ser-ho, però vaig veure una imatge a la plaça d'Espanya, a l'estació del tren, amb una cua que hi havia de dos o tres o quatrecentes persones fent cues, parant autobusos per traslladar. És a dir, que hi va haver afectacions també en el trànsit. La meva filla va sentir les notícies, havia de tornar a Barcelona, va anar cap a l'estació a la una...
Va haver d'agafar un bus fins a Massanet i a Massanet un altre bus fins a Blanes. I finalment a Blanes va poder agafar el tren. Total, un viatge normal. Deia durar una estona aquest viatge. Va durar més de 4 hores. Més de 4 hores per anar a Barcelona. Tremendo, tremendo.
Bé, i això el problema és que, com diria, aquell plau sobremullat, eh?, i va bufar sobrebufat, diguem-ne, però el cert és que, bueno, tenim un problema. Fets col·laterals, Fontejau, i és la tercera o la quarta vegada que passa partit de bàsquet de la més alta categoria...
Va tornar a marxar la llum, l'arcalde va sortir i va dir que realment, davant dels problemes que ja preveien que podria haver-hi, havien demanat un generador, que a causa de la ventada del generador no va ser possible que la companyia elèctrica el subministrés...
Sí, no van dir. Varen marxar i el llum va marxar com a mínim dues vegades, teien, a més a més, un bon partit que estava fent el bàsquet Girona, que va guanyar en l'Andorra per 82-75. I el marcador va passar zero.
No, però jo dic la tercera o la quarta vegada. De fet, ja hi ha hagut manifestacions, manifestacions, demandes a l'Ajuntament que se resolgués. Ahir hi havia una pancarta, em va sorprendre, hi havia una pancarta que hi va haver un cert renou perquè algú va dir per les xarxes l'arcalde va fer-la tirar. No, l'arcalde no va fer-la tirar cap pancarta, senzillament deia que volien que se reglés, la portaven els engaviats. Varen ser els Mossos, que la van treure...
cosa que va provocar que en Mar Gasol, que fes una certa emprenyamenta, i anés a preguntar que per què els hi treien aquella pancarta i a donar suport a la gent que la portava, era, sembla, també allò que en dèiem donar massa, perquè la pancarta era de paper i consideraven que hi havia risc d'incendi. Home, home...
se sentiu censura al 100% però van ser censura segur que li devia dir algun o van actuar per iniciativa però què deia la pancarta? dèiem bàsicament que volien un pavelló amb condicions que no hi hagués talls de llum no era ni respectuosa ja els hi val però va sortir l'arcalde dient-ho i l'arcalde va sortir que jo crec que aquí els hi ha faltat una mica de cintura ja no per l'arcalde en general és a dir
que Fontageu té problemes de subministrament. És evident. Si som a l'ho d'ahir, que també si la xarxa està trençada, és molt fàcil que passi. Ahir el problema no va venir, diguem-ne, el que va passar dintre Fontageu, sinó el que va passar, diguem-ne, per tot el barri. Però hi és massa les vegades que fa. És clar, ahir, per exemple, l'arcalde va dir que ja s'havien fet les gestions per contractar un SAI, i que en el mentrestant el SAI no arribés, que no sé si és molt complicat comprar-lo i instal·lar-lo, ho desconec, eh?
que en el mentrestant hi haurà generadors i el tema és si això ja ha passat en l'últim mes, mes i mig, dos mesos potser el generador ja hi hauria d'haver estat perquè la imatge que es dona és bastant dolent a veure, no ens enganyem els que tenim una certa edat i en aquesta taula avui tots tenim una certa edat
El dia que per televisió es va veure que al Pavelló de Palau hi havia d'agutés amb un partit entre el Balbi i la Penya, aquella mateixa nit, Quim Nadal anunciava que hi hauria un nou Pavelló. Aquest nou Pavelló és Fontejau, però és que això ja fa 30 anys, aquest és el tema. I segurament les coses que passen és que no acaba d'estar tot bé. Això no és un problema, diguem-ne, de l'actual Ajuntament, però sí que és el que en té la resposta. Ara és el seu problema, sí.
ara la imatge que rep de tot l'estat veient un partit de futbol i veient que marxa el llum i tinguent en compte que ja ha passat més d'una vegada amb l'equip masculí ha passat també amb l'equip femení dona una mala imatge però bé, almenys ara sabem que hi haurà un generador ben aviat a l'espera que s'instal·li el SAI i la pregunta és aquesta ja sé que tot és complicat hi ha burocràcies i aquestes coses que diuen que l'Ajuntament de Girona
guanya per golejada en el tema de la burocràcia, però no sé si... deu ser complicat, però comprar i instar un SAI... no sé. I el generador i el SAI vindran amb tren? Ah! O pel guanyar vindran, potser. Ara en Joan Miros també, eh? Ara en Joan Miros també. És el problema que estan venint amb tren i no acaben d'arribar mai.
però en tot cas diguem-ne que això va ser un efecte cultural perquè el que és fotut és quedar-te perquè això a vegades ens passa tu Joan també has dit que Montjuïc va estar unes hores sense sí, sí, sí, quatre o menys la sensació la sensació ara parlo per mi i us ho pregunto a vosaltres, aquella sensació potser en Toni que viu que viu el Pagès
Ja volia dir això, és que no m'acaba de sortir cap durar, que és el que volia dir. Estava més preparat. Però aquella sensació que, insisteixo, parlo per mi, que marxa el llum i ho tens tot pensat, preparat per la llum, i no hi ha, abans encara hi ha llocs que tenen botano, o que tenen... I ara la sensació és que quedes...
sense saber què fer. Avui he fet el cafè en llet amb el camping gas. Per això et deia que tu estaves preparant la vitro, evidentment. No tens vitro, no? Jo vaig negar i no sort que no en tinc. Amb el camping gas. Jo diria que en general. Vas embotar-ho amb gas. Amb gas. Que puyo. Perdó. Home, hi ha molta gent que encara va embotar-ho. Els tapis tenien espelmes.
jo tinc espelmes jo l'última vegada que vaig voler encendre un espelme me'n vaig donar compte que no tenia cap encenador també passa això és que és un problema col·lateral jo penso que tot plegat és una mica la falta de manteniment es posen moltes coses en marxa es fan pressupostos es fan licitacions, es fan concursos
Es fa només pensant, el concurs es fa totalment limitat, amb el tema concret, i llavors allò no el cuida ningú, no el manté ningú, queda tot pendent, i quan falla, i com que les coses fallen, perquè passen anys que fallen, doncs tothom es posa les mans al cap. Jo diria que és una mica això. Al barri Montgec molt sovint hi ha fallos de llum en zones diferents, vull dir, molt sovint, molt sovint. Sí, sí. Ens falla la xarxa d'aigua, ens falla la xarxa d'electricitat, ens falla la xarxa de trens, ens falla tot. O sigui, en realitat, falla tot.
És així, no? Les coses fallen? És que el manteniment és caríssim. S'ha de mentir, eh? Sobretot les institucions públiques han de mentir el que és la xarxa pública. Les empreses aquestes que tenen les seves concessions tenen uns beneficis que són enormes.
Són tremendos quan veus els beneficis que tenen. Per tant, això hi hauria d'haver un retorn, i aquest retorn tot depèn una altra vegada més dels nostres electes, dels nostres polítics que exigessin que les polítiques es facin per la societat, per les persones. Es fa un concurs per contractar un manteniment i després el que passa és que durant 5 anys no hi ha problemes.
o es fa tant a la baixa el concurs que ja no s'hi presenta ningú o el guanya algú i després el subcontracta amb un altre i després aquest subcontracta amb un tercer i aquest és el drama de l'administració pública avui que tot plegat és un bon drama això més amb les obres passa no sé si amb el tema aquest
Per exemple, la setmana passada va venir la Cristina Andreu i va explicar un d'aquells casos, perquè li vaig preguntar, va explicar que una de les coses que havia fet quan ella havia estat a l'Ajuntament, que ara ja fa un any que no hi és, era que havia demanat que es fessin informes de com estaven tots els ponts de la ciutat. L'estat dels ponts, per què? Per què?
perquè la plaça Catalunya encara s'hi està actuant encara no sé si han començat ben bé les obres però en tot cas s'hi està actuant un terç de les vigues que sustenten la plaça Catalunya necessiten reforç no vol dir que s'hagi d'enfonsar, que ningú pateixi però necessiten reforç i va demanar-ho de tots els ponts
Està bé que sigui així. Però llavors va explicar un fet, perquè ja vaig preguntar també, la passera a la Font del Rei fa gairebé sis anys que està tancada, perquè varen detectar que hi havia, és aquella passera, que hi havia un petit problema, el varen fer fa sis anys que està parada per temes purament burocràtics. En aquest cas va explicar per què. Resulta que per sota el pont...
una companyia elèctrica, és a dir, ho dic això però no deia Endesa, i va fer passar uns cables. I són aquests cables que han de retirar o han de canviar els que fa que portin sis anys. Ara sembla que es desencallarà. Bueno, però això no té cap sentit. Sembla estrany que l'Ajuntament no tingui poder per exigir Endesa. Bueno, jo diria que si tinguéssim un altre alcalde que hi havia fa uns anys enrere, possiblement el cable ho hagués anat a tallar ell.
També podria passar això. Segur que algú quedava sense llum. No, però és veritat que dius, ostres, això mateix, no? Vull dir, per exemple, ahir el tema aquest, i en Joan ja ens l'ha intentat colar dues vegades i ho ha fet bé.
El tema dels trens, perdoneu, és un escàndol. Aquí hi ha hagut dues coses, és a dir, la manca d'inversió brutal que ha provocat tots els problemes que ha provocat quan ha plogut una miqueta més del compte, perquè no ens enganyem, eh, com va passar del pont de Gelida, allà hi havien caigut 20 litres per metre quadrat, eh, no en havien caigut 600, eh. Per tant, la xarxa que estava fet una merda, em perdó per l'expressió perquè no hi havia hagut manteniment.
la vaga encoberta de maquinistes que és el que ha provocat aquests grans problemes també que aquest és un altre tema però t'ha plegat la sensació que estem en un cul de sac és a dir ara diuen que finalment s'hi posaran amb el tema dels rodalies de fet diuen que ja s'hi han posat però també diuen que si fessin totes les obres de plegat haurien de tallar tota la circulació de trens dels rodalies ja hi ha
Això no és una excusa, eh? No ho és. Si ha afegit que l'alta velocitat que havia funcionat fins fa uns mesos relativament bé, ara també ha deixat de funcionar. Tenim l'autopista col·lapsada. Avui hi ha un informe que publica el punt avui que parla d'autopista que el propi, en una entrevista del president dels LAC, que diu, escolteu, a l'estiu les coses estaran pitjor. I és així. I aquella sensació de dir, hòstia, perdó, se m'ha escapat altra vegada. Sí, sí.
Que això no va, i que hi ha hagut una voluntat predeterminada que això no n'és, perquè quan estàs 30 anys sense invertir no és una cosa puntual que passi, és que hi ha un pla. Perdona, què se t'ha escapat? Hòstia. Escolta'm. Curumines, diccionari etimològic. Hòstia no és una paraula mal sonant.
D'acord que hi ha les hòsties consagrades, però hòstia, que el trobes a Ximenis, és a dir, quan llegeixes algun llibre de Ximenis o atribuït a Ximenis... Aquesta taula, Joan, desengranyat, eh? Encara que en que puguin, Joan, se m'enfadarà. Però jo crec que Ximenis i Coromines el deus bé llegit tu, eh?
doncs el trobes que diu hòstia un suposat capellà no, és un derivat del llatí que d'alguna manera vol dir fora hors en francès hors sa
ja està apropiat pots dir hòstia tranquil·lament i si et diuen alguna cosa, coromenes ja està i si no sempre pots derivar la discussió cap a Pierpaolo Pasolini i dir que estàs parlant de la població italiana sense H però no
Trens, infraestructures, autopistes... Això passa a factura o a la gent ja ens hem tornat més ells? Ens l'està passant, no?, a les eleccions cada dia. Jo diria que també és una mica la professionalització de la política. En el moment que la política es professionalitza, que es dediquen només a gestionar i no a transformar... I que no han fet una altra cosa amb la vida. Sí, sí, exacte. Vull dir això, eh? Precisament vull dir això. Quan passen aquesta... Jo diria que la radiografia, més o menys, pot ser aquesta, no?
que professionalitzes la política, la política es converteix en una gestió dels serveis públics i no en una transformació, que és el que seria ideològica, dels serveis públics, segons la teva ideologia.
I a partir d'aquí queda això, passa això, i llavors ens passa que l'extrema dreta ens guanya per tots els cantons. Ens va assentant, assentant, assentant, i l'últim cas és aquest de Perpinyà. Que guanyi aquest senyor a Perpinyà vol dir... Perpinyà la catalana i no la francesa, com van dir TV3. Vol dir que guanyi aquest senyor vol dir que tornem a tindre la bresola sense subvencions.
i que els mestres no seran pagats per la pública. O sigui, fins que aquest senyor no va guanyar l'alcaldia, els mestres de la Bresola i de les escoles arrels els apagava l'Ajuntament.
des que ja és aquest senyor no els està pagant, llavors els necessiten fons, i més aquest any que estan fent els 50 anys de la gresola, no? Bé, una mica fotudet. També és veritat que llavors en altres punts de la Catalunya Nord no ha estat exactament així, perquè de fet l'ultra dreta només ha guanyat a Perpinyà i balles, deixem-ho dir així, catalanistes com Maria Costa de...
dels banys o de Prats de Molló, diguem-ne, repetit. Elna, em sembla que té. Elna va anar a segona volta, però... Per aquests pobles més petits, sí, encara. El que passa que jo, que a vegades també vaig per aquí a Prats de Molló, així ja també costa molt sentir parlar català en algú, és com una... Gairebé tant com a Barcelona. Sí, gairebé. I no dic Girona perquè, bueno, ens hi anem acostumant i ens tornem...
Per això torno a treure la paraula d'aquella Masells, que abans he dit. És a dir, la sensació dels trens no van, anirem amb autobús, els autobusos no van, agafarem alguna altra cosa, ens quedarem a casa. No sé, la sensació és que hi hauria d'haver-hi una revolta. Avui, per exemple, hi ha
comença una setmana de vaga de mestres. Avui només és el Barcelonès i el Baix Llobregat, perquè el que han fet, diguem-ne, protesten contra aquest pla que va signar Comissions i la UGT, però que el 95% dels mestres ja han votat a la contra, perquè els sindicats majoritaris, que és bàsicament USTEC, però també hi ha l'intersindical, la CGT...
i els professors de secundària no hi estan a favor, i el que fan és tota la setmana, Girona toca dijous, dijous hi ha vaga comarques gironines de mestres, les van fent per dia a dia, demostra que també hi ha un punt de cansament, estem parlant evidentment de la pública en aquest cas. I pobres mestres, eh?
Ja, pel que han d'afrontar a les aules... En aquest moment, sí. És molt complicat, eh? Molt i molt complicat. Molt complicat. Jo penso una mica que el dels mestres, en realitat, tampoc és un tema de sou, sinó que és un tema real de la... O sigui, sí que hi ha el de sou, però amb el de sou no solucionen res, perquè els recursos són els que hi ha, i llavors, si no hi ha més mestres, no solucionen el problema. Que t'hi havia de fer Albertí, la setmana passada també, en Xavier Díaz, que havia estat fins que es va jubilar...
a l'AUSTEC i un dels portaveus de l'AUSTEC, i entre ells i algú més, van explicar una cosa que a mi em va deixar esgarrifat. Més de la meitat de la gent que arriba de nou a les aules són del que se'n diuen de necessitats especials, digui-li com vulguis, perquè venen del món de la immigració, perquè et poden trobar gent que no parla ni català ni castellà a l'aula...
o perquè ja estan detectats en temes de... anava a dir de tocs i taxa sense voler fer broma, és a dir, més de la meitat, més de la meitat de l'alumnat. És evident que nosaltres venim d'una època que tot això no es diagnosticava i sempre hi havia històries, també és veritat que hi havia aules de 40 i 45 i ara són de 20 escaig, però la sensació és que alguna cosa també s'està esqueixant, no? I si s'esqueixa... Ara parlem dels mestres, però d'aquí quatre dies tornarem a parlar dels metges. La veritat.
Està col·lapsada i hi ha molts temes com és aquest que jo ara estic de la gent gran d'assistència sociosanitària que està totalment col·lapsada et pots trobar aquí que una persona ha de sortir del Santa Caterina i et diuen no hi ha places i què ha de fer? Doncs te l'emportes a casa una persona que no està en condicions d'estar a casa
I si no has d'anar pagant en una altra residència, però és que busques residències pagant i tampoc els trobes fàcilment. O els que trobes són aquestes residències que millor no parlar-ne, o que hi ha moments... Veus que la seu social és a Madrid i que el personal és el que és, etcètera, etcètera, no?
I això és un... clar, qui cada vegada vivim més anys, ja realment per sort, però és un problema real que tenim en aquests moments, que tota la llei de dependència i tot això està totalment en un col de sac.
I la situació és molt greu, i llavors si veus com funciona de personal, dius no n'hi ha, sí, n'hi ha personal en els centres, però la sensació de col·lapse la veus permanentment, no? I de cara sobretot als que hem de rebre el servei, que veus que d'aquí dos dies o tens un roc a la faixa o probablement no t'assistiran la pública perquè no hi haurà lloc per poder-te tenir, no?
I això passa una mica en tots els sectors. Això que dèiem de, per exemple, l'agressivitat que hi ha a vegades amb pares que pot anar a l'escola i en comptes de creure-se el mestre que diu que el teu fill ha fet això, que el meu fill això no ho ha fet, i patapam. Com pot ser això?
Com pot ser? Jo fa molts anys, jo m'he explicat una vegada, fa molts anys, un mestre que conec molt bé, una persona que conec, que hi viu un nano molt malparit a la classe, i que els feia del saldo en campanar, i es feia aquí dels pares, això de poble, ni immigrant, ni res, gent de pagès, de tota la vida. I, escolta, que el vostre fill ha fet això, i que ha fet això en aquell altre... Ah, no, no, no, el meu fill no pot... No, no, no, que no, és que t'ho dic jo, que ho he...
Ah, no, no, no, bueno, clar, aquell nano va aconseguir que era un problema important. I no van passar a les mans? No, no, aquell moment no, aquell moment no, però... Perquè això ha canviat, eh? No, no, aquell moment no va passar a les mans, però aquell, una persona, totalment, no ho volgués creure, que l'hi explico a una altra persona, que se suposa que és una autoritat i que és la professora del seu fill, no?
I això, ara sí que passem a aquest nivell de les mans de gent que han fotut pallisses a mestres, o metges, que això ja és el colmo, no? Això ja, dius, esclar, jo encara veig però que no hi ha, tu te'n vas al Santa Caterina, i ara ja hi trobo a faltar una vigilància a l'entrada, perquè és que és una mica un...
Jo tinc la mare a la república. Tinc la mare a la república, surt aquest dijous. Jo l'hi vaig tenir fa poc. Surt aquest dijous, has tocat el tema precisament. Què hem de fer ara? Hem de fer, com que ja no hi ha més cervell, s'acaba aquí el cervell, hem de buscar una cuidadora i que aquesta cuidadora, automàticament tens un marge, depèn de les hores que hi hagi, dels 1.000 euros als 2.000 euros com molt poc.
Dos mil bruts d'entrada. Sí, sí, llavors són recursos que evidentment, mira, si els tens entre tots, doncs n'hi podrem fer front. Però realment és molt complicat. I això que des de la vigilància, a la república, tu quan arribes a la república, allà, el sociosanitari del Santa Catarina és la república, un nom molt maco, perquè d'agost me'n vaig a la república i ja dona gust. Dona gust, a mi també m'agrada molt. M'agrada molt, m'agrada per això. Potser m'he tingut d'anar-hi dos anys i ja començo a fer una mica...
Llavors, moltes vegades no hi ha ningú a la recepció. Llavors allà podria entrar qualsevol, i per sort no passa, i ho podria desmantalar tot. Podria agafar l'ordinador, tot el que vulguessis. Està molt poc vegelat, trobo. I allà, vulguis o no, hi ha tot el... Clar, allà encara hi ha l'antic psiquiàtric, que encara hi és. Sí, sí, sí.
i per tant de vegades també transita gent allà que ve d'empaitar de seguida però això no passa res no, no, no, no demanant cigarros una moneda però també aquestes gent les veus voltant pels precillos aquells grandiosos aquí a Santa Catarina que és un luxe en aquest sentit perquè és un espai que jo en els últims tres anys he estat dues vegades i mitja està molt bé és un espai molt agradable perquè ara jo encara estem ingressats estem a Banyoles, als Salos que funcionen però és clar allò és un segon pis
La mobilitat és molt difícil, vull dir, si tens dificultats, la persona té dificultats, per tant, no pots, vull dir, és molt difícil moure't en un segon pis i en passillos i molt carregat tot de gent, no? En canvi, Santa Caterina sempre pot sortir fora, vull dir, és un lloc ideal, el que va dir és anar allò, collonut, però nois, clar, estem a la saturació. En Pineda, l'equitecte Pineda. Doncs mira, doncs jo trobo que està molt bé. T'altureta què se'n farà?
Algú sap de què se'n farà el trueta? De l'actual trueta? De l'edifici. Servir de trueta, de moment. Però ja parlem de planificació. Lògic seria que un edifici així estigués planificat d'alguna manera. Quina serà el seu ús? De moment l'estan planificant fer el nou trueta. No en parlem, d'això, encara. No, no, sí, sí, sí, en podem parlar. És a dir, és evident...
que hi hauria d'haver-hi una planificació, però és una planificació d'entrada de 10 anys. Perquè, tot i que jo em faig una mica de bandera, perquè penso que les hemoroteques, l'única cosa, ara que hi ha el paper va desapareguent, però les hemoroteques, una de les bones coses que hi ha és que permet recordar el que han dit. I aquest dia que es va presentar, diguem-ne, l'avantprojecte, que ara ja ha guanyat, un avantprojecte que fa goig, la veritat és que fa goig. És el mateix arquitecte que ha fet el Santa Catarina. Van...
el projecte és molt similar tot i que té aquella ram a l'interior però la veritat és que fa goig però és un avantprojecte que ara tenen sis mesos per acabar de presentar documentació i dos anys després per fer el projecte però van insistir una vegada més que el 2031 tindríem hospital
I a mi m'assembla molt just. A mi també és un 26 endavant. Per l'hemeroteca ho dius? Bueno, jo ho vaig dient per l'hemeroteca perquè em quedi constància perquè com a mínim podrem tirar-ho encara. I segueixo insistint i cada vegada que ho faig rebuig gent que em diuen ostres, t'estàs passant una miqueta. Jo segueixo pensant que el clínic va com una moto molt ràpid i que fa molta poça. Anava a dir això, hauríem de comparar i anar veient les evolucions dels dos.
Del Clínic i de la Santa Catarina. Poder fer tot, si fa falta. Una de les coses que diu la gent que hi entén és que dos projectes d'aquesta envergadura pel país, perquè són projectes de país, la gent diu que el Clínic és un projecte de país. El Troeta també.
perquè, a més a més, el troet està destinat a donar assistència, en aquests moments, dirien, als 850.000 persones, diguem-ne, de comarques gironines, pràcticament totes, però també d'una part del Maresme, perquè és molt possible que, com si inauguria, siguin 900.000 i que va pujant, no? Els hospitals d'alta complexitat de Barcelona donen assistència entre 7 i 800.000 persones, per tant, estem parlant exactament del mateix.
Però hi ha gent que diu que dos projectes així pel que valen, de moment, i dic de moment perquè és evident que acabarà pujant com puja tot, el de Girona està pressupostat amb 740 milions d'euros. 740. El clínic se'n va pel damunt dels 1.200. Allà, per exemple, s'han pagat 100 milions pels terrenys. Us en recordeu que aquí van tenir problemes pel pare de la mitjana...
I encara hi ha Carassals, ha d'acabar d'enllestir, sembla que entre aquest mes i el que ve acabarà els informes aquells de mobilitat que van entombar, perquè encara hi ha problemes urbanístics. El professor Josep Maria... Sobretot un pàrquing, eh? Fa falta un pàrquing. Hi ha un pàrquing de mil places soterrats, eh?
he dit de mil i no sé si són de mil però hi ha un gran pàrquing que està previst que sigui així també n'hi ha un de mil a sota l'estació del tren de Girona i tampoc està obert aquest és el tema com ho veus tu Joan que tens experiència en aquest món polític tu creus que el 2031 tindrem un hospital home si s'hi posen si no no si s'hi posen si
i no us fan pot que hi hagi temes urbanístics va venir també Josep Maria Aguirre que professor de l'UDG però que a més és experta en aquest tipus de temes i membre de la Comissió d'Urbanisme de Girona i va explicar que els tràmits urbanístics són els que són i s'han de passar i que si no es passen poden provocar retards i que si provoca retards altres que no en tinguin potser ens avançaran sí, perquè el pressupost serà punt i per tant si no es gasta el gastaran els altres això és evident
Bueno, jo diria que depèn dels nostres politificadors. Ja ho veurem, eh? Ja ho veurem. Sí, perquè, tornant amb el tema que estàvem abans, hi ha un hospital, que en diguem l'hospital, que ve del segle XVIII, però en fi, és un edifici que fa anys que se sap que s'ha de renovar, s'ha de fer alguna cosa.
jo, bueno, ja fa dos equips de govern que diu que ja tenen sobre la taula fer una nova residència sociosanitària per la gent gran i tal, però a l'hores d'ara encara no hi ha projecte ni encarregat ni res, per tant ja hauran passat vuit anys, ja es parlava abans, però seriosament els dos últims mandats que hi ha hagut de diferents equips se'n va parlant però és que no s'hi posa no s'hi posa, sí, diuen que sí, però clar ja hi ha uns terrenys, però clar, mentre n'hi ha el projecte fet i no es comenci l'obra
Això que diguem, el 2030, bueno, podria ser el 2031, no ho sé. Però el cas d'una obra tan complexa com aquesta és que aquí hauria d'haver-hi un executiu, el que han dit un CEO d'això, algú que agafés tot això i que manés i que decidís i que ordenés. Però és clar, darrere hi ha el tema dels quartos, que aquí els calés no són... Costa molt arrencar-los, tenim molt mal muntat o no sé què passa...
Però, clar, a mi el que em preocupa d'aquestes grans infraestructures és com d'uns sortiran els quartos. Algú ha dit que serà la gran obra pública de les comarques gironines en tot aquest segle, el segle XXI. I és possible que sigui així, estem parlant d'una obra pública. És molt important aquest nombre. No arribarem a final de segle, ja em sé és veritat que està feta.
Estem parlant d'un hospital, no de la Sagrada Família. A nivell econòmic és una sacsejada important, eh? I també pel que passa al voltant d'un truet, eh? Tot el tema sanitari, tot el tema d'investigació, de recerca... Això és importantíssim. Universitat, facultats de medicina, d'infermeria... Dos o tres facultats d'infermeria, de medicina... És molt potent. I diuen que de farmàcia...
Sí, sí. Realment és això que dius, és una inversió que representa una sacsejada econòmica en nivell positiu per les comarques, per Girona. Per això que hi ha d'haver-hi un grup executiu molt, no sé, jo sempre, bueno, el que va passar amb els jocs, que es va fer bé, no? Exacte, mira, mira, està bé l'exemple.
I el 86, quin any van... Els varen donar el 86 i s'hi varen posar per fer-los el 92. I va portar coses que després hem vist, com a rondes, no? Per Barcelona van salvar la Santa Anna i tot, moltes coses, no?
Bueno, doncs aquí hauria de ser igual algú en capacitat de decidir i de poder ejecutar, decidir, ejecutar, perquè decidir... Hi ha un guancó, un coordinador del projecte de la Troeta, que és el doctor Ferran Cordón, que havia estat delegat de la Generalitat i també havia portat el tema de la sanitat.
Però, clar, aquí, de fet, aquest dia que van venir a presentar-ho, aquesta vegada no va venir el president Nilla, però van venir, diguem-ne, el conseller de la presidència, l'Albert Dalmau, però també va venir la consellera de Salut, la consellera de Recerca i Universitats i la consellera de Territori. És a dir, que és un projecte molt transversal, que és una paraula que ara es diu molt, però que afecta moltes conselleries.
I que sí, que el govern en diuen que sí, que tira endavant, no? Però, per tant, jo crec que és bo anar-ho digent, recordar-ho. També van dir que es farien obres per eliminar les cues del semàforo de Llenvilles i no és tan complicat com l'hospital i en un moment encara... Sí, estem igual. Sí, sí. Vostè ja passo per caldes, ja, agafo, vaig buscar...
vaig buscar l'autopista al Nacional i estic menys rato que no pas anar faig més quilòmetres però en faig més dies és que és el colmo això el trànsit d'aquesta carretera està carregada tot el dia totes hores ja és igual l'hora que sigui no me n'he descuidat de lo que Antoni ens preguntava què dirà la planificació de què farem amb el Trueta què s'hauria de fer amb l'actual Trueta ell ho ha dit un soci sanitàri ja ho tens a punt tens les habitacions no ho he dit jo això eh ho has dit
jo no he arribat aquí però això de dir ara això aquí és que això fa falta moltes places i atenció en aquest perquè cada vegada més o sigui n'hi ha que tenim fills i se suposa que potser ens cuidaran si fa falta però la tendència serà variarà d'una altra manera
La tendència és que encara hi ha més gent que viu sola, etcètera, etcètera. Per tant, fa falta més disponibilitat amb això i coses més pensades. Que hi ha necessitat, és evident, perquè moltes empreses privades s'hi estan posant en la construcció de sociosanitaris, diguem-ho així. Construcció i gestió, ja. I gestió. L'altre tema és que, esclar, que un gran equipament com és l'actual Trueta, que és veritat que a vegades, diguem, cau a trossos, cau a trossos, perquè s'hi ha de fer una reforma, també s'hi hauria d'invertir, i això és evident. Clar que sí,
però tenim un lloc amb moltes habitacions molt a prop d'altres sociosanitaris en una zona relativament a prop de Girona jo crec que de fet s'hi poden fer dues coses es pot tirar a terra i aprofitar els terrenys per una altra cosa o es pot aprofitar l'equipament no ho sé sí, perquè reformar una obra tan gran pot representar uns diners que pot ser més econòmic tirar-ho tot a terra i fer una cosa no veig que estigui tan malament no ho sé
no ho sé, no ho sé, tampoc ho desconec però realment allà mateix hi ha un mútu allà al costat, que és un lloc que que deien que estava molt bé, ara diuen que ja no tant no sé, és això de la però clar, si es mirés
Bé no s'hi està pels que hi han d'estar, diguem, perquè no ens enganyem. Però deixa'm anar a un altre lloc, a un pas endavant. Esclar, tot això és molt car de mantenir, això ja ho sabem, no? I, esclar, com aconsegueixes fer el pas que està subvencionat, o sigui, parlant ja d'ingressos definitius en una residència pública...
que acabes pagant la pensió de la persona o alguna cosa assumible, no? No com ara, que a qualsevol lloc te'n vas a 2.500 euros, eh? Qualsevol, eh? Tiran baix, eh? Tiran baix. Els que tenen piscina ja no en parlarem, però d'un hospital com el de Llegustera, que la situació és un edifici molt vell, ja estan ben tractats, però pocs espais, etcètera, passillos, alts, desnivells, etcètera, etcètera...
2.400, bueno, però clar, llavors, el que solia fer és amb la gent, aquí solia haver-hi una política de convèncer, que abans es feia de dir, mira, jo soc una persona que tinc unes propietats, estic sola, hòstia, algú m'ha de cuidar, i després els amarejauen,
o no els amarrejava, o no els convencien que havien de fer una donació d'aquell patrimoni a la fundació aquesta, la fundació, l'hospital municipal, o la residència geriàtrica, no sé què, i això és un sistema que s'hauria de treballar molt més, perquè és...
Per exemple, hi ha el cas aquell de Sant Feliu, tan famós, dels germans en Llu, que van deixar 8 hotels, altres segons les propietats, però la Generalitat, que és mal gestionat, mal venut, tot s'ha fotut malament, o sigui, Sant Feliu no té places hoteleres pràcticament, i això s'ha gestionat fatal. Clar, deixar-ho en mans sense saber què és... En canvi, si això hi ha algú que sabés el que es porta entre mans, esclar, aquí és solidaritat també, el tema de la facilitat que tenim en aquest país per passar la mà per darrere, però...
gestionar tot això, vendre-ho benvenut, hòstia, tindries uns fons per poder realment treballar en aquest tema. Això ho estan fent gent molt conscient de la iniciativa privada, o sigui, gent de 70 anys que decideixen vendre-se la seva propietat i construir un edifici. Sí, sí, és cert. I aquesta és una mica la solució. A Sant Feliu n'hi ha un d'aquests casos, també. Sí, no, n'hi ha forces ara. N'hi ha forces. N'hi ha gent que s'han posat d'acord, gent que encara està bé, però que busca un edifici. Tens un patrimoni, tens el patrimoni de la teva casa, la poses com a la venda, avui en dia tot es ven, per tant no hi ha problema amb la venda,
i es construeix un edifici per sis persones amb tots els treballs comuns sis pisos per entendre'ns cada que tingui el seu espai això s'hauria de pensar molt i és molt si s'incentivés des de la part pública segur que es podrien treure molts problemes al damunt perquè després vol dir
que a la consulta hi va una infermera, o sigui, ja no mous ni la gent d'allà, no la mous cap a l'ambulatori, sinó que la infermera va anar allà una vegada per setmana i atén les necessitats, i ja està.
No ho sé. No, no, però jo veig que hi ha molta gent en aquests centres, els que he hagut de tractar, diguéssim, en general, excel·lent, gent que té molta cura, també sempre hi ha l'ovella negra pel mig, que dic, me cago'm, hòstia, podies tenir més compte al tractar aquesta persona que estava trencada d'aquí, d'allà i més enllà, no?
Però ho dic en general molt bé. Però això també, el que parlàvem del projecte aquest del nou Trueta, hòstia, aquí també hauria d'haver ja un enfocar la gent a fer infermeria, a fer tot això, no? Perquè assistència, està clar que anem, que abans necessitarem més, no?
i professionalment, que la gent no té gaire sortides, hi ha una sortida de collons. Però llavors hi ha el tema dels metges i en algun cas de les infermeres, que hi va haver un temps que molta gent que sortia molt ben preparada d'infermeria marxava fora per una qüestió de preu. Llavors hi ha el tema dels metges. Ara fa poc es va tornar a votar per donar... És a dir, a Catalunya hi ha molta gent que voldria estudiar Medicina i no pot perquè no hi pot entrar. En canvi...
diguem-ne, llavors falten metges, i els metges que venen són, diuen alguns, no tenen la preparació que tenen els que surten d'aquí. Les facultats d'aquí, el problema de la llengua. El problema de la llengua, i malgrat tot aquest dia hi va haver una votació en la qual, diguem-ne...
el govern es va posar de l'altre cantó perquè hi havia una votació per demanar diguem-ne que els catalans, no que tinguin preferència però que una de les coses que s'ha estudiat és que en altres punts diguem-ne que és més fàcil accedir a altes notes i que per tant llavors tenen dret a les places que es fan aquí i era una manera diguem-ne de buscar un cert equilibri perquè els estudiants d'aquí que poder no tenen 9,9 però que tenen 9,8 i volen fer medicina puguin
Ho estic simplificant molt, eh? I puguin entrar-hi. Es va votar a la contra. És a dir, teòricament tots defensem molt el català, però a la pràctica fem conselleries, però a la pràctica les bufetades els ha continuat-la ben igual. I al final el país el sustentarem per la llengua o no el sustentarem. Com ho veus, Joan, tot això? Negre. Negre. Tal com ho heu explicat...
Sí, sí, però són... I tot això ve sumat a tot allò que dèiem, hem començat parlant d'infraestructures, hem passat pels mestres i pels metges, que hi ha vegades la sensació que estem en un moment en què, per exemple, no hi ha pressupostos que el govern Illa, que va dir que els volia tenir, està apretant esquerra... Estan governant tècnicament, planificadament. Aquí s'equivoquen. Ja haurien de ser fora...
no aquest govern, qualsevol que no arribi a 3 anys sense pressupostos
Sí, de fàcil. I llavors hi ha una cosa clara, és evident que s'ha demostrat que es pot governar sense pressupostos i s'ha demostrat que, en teoria, el govern Illa, si no tragués pressupostos, tindria per davant, però hi ha algú que diu que no tinguin la temptació que en un moment determinat, diguem-ne, s'acumulin eleccions i pugui haver-hi eleccions espanyoles i que aquí s'aprofiti... No ha passat mai, eh? No hi ha hagut mai eleccions espanyoles i catalanes. S'ha intentat separar sempre. Que no hi hagi allò que en diu un superdiumenge que...
que hi vagi tot perquè llavors el que passaria és que es parlaria de Sánchez o Vox en comptes de parlar de sanitat, d'infraestructures, d'autopistes i de tot aquest tipus de coses. Tu com ho veus? Cosa que en política és increïble. És a dir, que acabis personalitzant els programes polítics, que acabis...
Més que presentar el programa, insultar. Sí. Com a campanya. Em sembla increïble. Em sembla una cosa que hi hem perdut. Abans hi havia un respecte. No, ara estem en una degeneració absoluta. I...
Jo alguna vegada he distingit entre professionals de la política i política professional. Això és important, Joan. Això és molt important. Que ho tinguem clar, això. Sí, sí. De vegades no cal que el polític sigui només polític. Al contrari... És important que no sigui polític o polític. Que sigui una persona amb vocació... Que és capaç de guanyar-se la vida. Jo voleu dir que cada vegada hi ha massa.
estructures ocupades per gent que no ha treballat en lloc més que a l'administració pública o en els partits polítics. No, Jordi, vol dir que tens el Parlament de Catalunya i tens el Parlament de Madrid en què no hi ha ningú que hagi treballat en qualsevol entitat privada. No hi ha ningú. És això el que volia dir. La majoria han treballat a la funció pública.
O dins dels partits. O dins dels partits, que ja és el pitjor, això. Per tant, vol dir que no hi ha una visió real de la societat com és. Si tu no has estat treballant, jo què sé, en una perruqueria, o en cas d'un dentista, o allà que sigui, no, tens una visió. Només tens la visió que ho tens tot solucionat perquè tens un...
Ets funcionari, així de fàcil. Hi ha els càrrecs, però també els càrrecs, vull dir, em refereixo a gent que treballa amb estructures importants, cobrant sous molt importants, que no han estat en lloc més. Això jo crec que és un problema, però també llavors parles amb gent que diu que, per exemple, en les primeres eleccions, o en els primers mandats que hi va haver-hi, sobretot a nivell d'ajuntaments també, hi havia gent molt potent que del món de l'empresa entrava per estar 8 anys en
4 o 8 anys en política i el tema és que ara la gent diu escolta, perquè m'insultin per les xarxes perquè no pugui fer res perquè la burocràcia ens ha de ser lligat no hi posem i llavors és evident que diguem-ne que a primera línia diguem-ne no hi ha aquells noms que he vingut abans que insisteixo, no dic que això sigui és un simple anàlisi del que està passant ara mateix
No és més fàcil, la majoria ens abstenim, no? Critiquem molt, però ens abstenim d'entrar en un xoc aquest, però esclar, el problema és que... Déu-n'hi-do la política que des de fora has fet tu, eh? Sí, sí. El problema és ara que, hòstia, molts polítics en dedicació, estem parlant d'Ajuntament, no?
de dedicació absoluta, de dedicació plena a la feina, però llavors han emergit els seus càrrecs de confiança, la gent també després interposats entre mig, tu pots tenir un càrrec important dintre d'una estructura municipal, però llavors entre mig te trobaràs dues persones més,
que són el cap de l'àrea i l'altre el cap de confiança de l'alcaldia i estem carregant de gent l'administració que ja fa temps que els ajuntaments són la primera empresa de molts municipis en quant a número de personal fa molt de temps ja d'això però és que ara ja és una exigiració absoluta
Perquè una cosa que abans feia hi havia un, no sé, un tresorer, que poder estar habilitat, que era una persona que ni tenia la feina per fer de tresorer, ni tenia la titulació, però ara aquella feina l'agafa un tresorer oficial i té dos o tres ajudants, no? I això passa, i després el gran poder que té en aquests moments el secretari, el tresorer, el... Interventor. Interventor. Que estan, bueno, ja sabem, el cap de Girona, no? El que està passant, vull dir que això és, i això està passant a molts llocs,
I, clar, llavors aquí per ser polític, ser honrat i voler fer la feina cada vegada es complica molt més. Però a part d'això també, per altra banda, hi ha aquesta... això, els que s'han... la professionalització de la política des de molts punts de vista, no?
Una cosa que té un càrrec votat democràticament, i l'altra, després tots els que venen darrere enxifats, perquè són gent del partit, perquè s'han de col·locar, després vas al Consell Comarcal, o a la Diputació, que ja és molt millor, o te'n vas a... Bueno, en fi, tot això ho han emborderit molt, ho sento, però jo trobo que estem en un punt de...
Que no anem bé. Bueno, però allà amb una mica... Ja estem? Gairebé. 30 segons. Anem a donar una mica un sentit positiu a tot plegat. Ens fallen molt les coses, però jo diria que també mai la societat ha estat tan bé com ara. En molts aspectes. Amb el trens, també? No, però ens muguem de forma molt fàcil, ens anem a Nova York de forma molt fàcil, tenim molts llibres a l'abast, bueno, vull dir que...
Sí, sí, però tenim problemes sanitaris, problemes de transport. Una altra tertúlia. Ho superarem. I problemes de temps. Gràcies Joan Miró, gràcies Joan Ventura, gràcies Toni Clèsies. Són les 11. Demà tornarem a les 10.