Molt bon dia, andrem en Temps de Tartuia, General FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 11 de novembre, encarrelem ja cap a mig mes al novembre, avui Sant Martí, veurem si es nota o no es nota l'estiuet de Sant Martí, però diuen que sí, que a partir de dijous tornen a pujar...
Durant uns dies les temperatures, que aquests dies han estat una miqueta baixes, i de tot això, no de les temperatures, a menys que ells vulguin, en parlarem amb les tres persones que avui m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Esteve Vilanova, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé. Com va tot? Han passat fires? Han passat fires, i ara aprofitant l'estiuet de Sant Martí. Exacte. Si no veig el let és avui mateix a Sant Martí. Avui a Sant Martí, sí.
o sigui que estem al just moment no al moment, de tota manera avui encara fa una mica de fresqueta, diuen que és demà passat que tornarà a pujar lleugerament a les tornes sí, però vaig veure la ranya aquella que torna a baixar així en picat i després torna a baixar en picat, sí, sí, sembla ben bé que siguem la tardor i anem cap a l'hivern Jordi Xerguelló, periodista, molt bon dia hola, bon dia, què tal? parlant de fred, quines coses, fem converses d'ascensor per arrencar què tal, com va tot? anar fent? anar fent, anar tirant
Molt bé, i la tercera pota d'aquesta tertúlia, no per això la menys important, Isabel Salamanya, professora universitària. Què tal, com estàs, Isabel? Molt bé, molt bé, bon dia. Gràcies per ser aquí. Jo deia que parlarem i hem vist que en aquests moments per la televisió...
per aquest canal que ja no sé com es diu, que no sé si és TV3 o el 324 o tot això, parlen d'un accident i hem comentat un accident a l'Aldea, eh? Diguem-ne Catalunya enllà, anant cap a les Terres de l'Ebre, però que té l'autopista tallada en els dos sentits per un accident de tres camions i hem dit, uf, està malament tot el tema aquest. Tenim un problema de comunicacions, no?
Sí, i el tema de l'autopista, bueno, entre la intensa activitat econòmica i des que s'han acabat els piatges, és un drama, perquè, esclar, l'augment del volum de trams, em sembla que ha pujat un 20%, els accidents són constants, aquí, a la zona aquesta de l'aldea, que suposo que és ja aquell tram que són dos carrils per sentit, a la que hi ha un petit accident, ja va passar, em sembla que l'altre estiu va estar, no sé si un dia de juliol o d'agost va estar com 15 hores tallada a l'autopista, un
un problema enorme i com que evidentment no hi ha intenció política de resoldre el tema dels peatges que resoldria alguna cosa el tema dels peatges no seria suficient perquè probablement les autopistes han quedat petites i aquella zona que va cap a València que només hi hagi dos carrers per...
Per sentit, jo crec que ha quedat endarrerit, no? Però el tema dels peatges, bueno, jo no entenc que a tota Europa hi ha peatges, siguin per vinyeta, siguin per pagament directe, vull dir, tenim aquí al costat de França uns peatges elevadíssims, i aquí quan arriba tota Europa, diu, hem entrat al paradís, aquí tot és gratis, tot és de franc.
Sóc fermament partidari d'aquí hi ha d'haver un peatge. Llavors ja s'ha de veure quin tipus, si vinyeta, com és a Suïssa, com és a Ústia, com és a aquests països, o pagament directe, com és fins ara.
A tot arreu, eh? El problema que tenia a Catalunya era el greuge comparatiu amb altres homes. Aquest és el tema, sí, sí. Aquest és un altre debat, no? Però vull dir que evidentment no hi haurà govern ara ni un ni l'altre que posi el peatge. N'estic convençut. I així anirem tirant.
I el manteniment cada cop pitjor, eh? I a més, el que passava amb l'autopista, el ser una concessionària privada, el manteniment era molt més... Era bo, diguem-ho. Era bo, hi havia un accident i de seguida hi havia grues i així, i t'atrevien i em detejaven allò, i bueno, ara tu vas en una àrea de servei i sembla que ha de ser molt, moltes vegades. Vas al lavabo, que jo hi havia d'anar fa temps sovint,
que tancat perquè era un desastre i el terra mateix i tot i això dius home jo entenc que no que tants quilòmetres té un cost molt important però esclar abans de fer-ho tot gratis havien de pensar-s'ho
I ja havien dit que posés una vinyeta o un peatge, però bueno, de moment això... O sigui, Catalunya fins ara era, diguem-ne, una illa de peatges, i ara som una illa d'allò, tot Espanya és una illa, i això és deplorable. Això passa una mica, i perdoneu allò que... Aquells que van, que antigament deien...
que un pobre va amb un grup de rics i que normalment per fer-se d'allò és el que paga sempre. Vull dir, això tinc la sensació que ens passa una mica aquí. Està ben vist això, eh? Isabel.
Bé, no, jo estic d'acord. Aquí tenim, jo crec, dos temes pendents i un seria el que ara comentava, no?, la qualitat de les infraestructures que tenim, no?, que, per tant, això del deixar fer, ja es ve que no funciona, no?, i que, com ara estava obrient...
Aquí tenim un problema, però que és un problema, no sé si dir-ho català, espanyol o què, que és el de manteniment, que és el de la gestió, de pensar que les coses s'han de mantenir i s'han de conservar. Això ens costa tants de diners, tant amb accidents com en esteu dient, però també amb la infraestructura, però aquest és un problema...
que no hi ha maneres. En qualsevol projecte sigui d'infraestructures o urbanístic, ningú pensa que això s'ha de mantenir, no? I, per tant, en el moment de desnonar, en aquest cas, doncs, el tema dels peatges, ningú va pensar en els costos de manteniment, tal com digueu, jo seria partidari que això fos públic, però de la manera que es fa, segurament no estem preparats, no hi ha, diem...
No hi ha pensat en les entitats públiques tot el que és el manteniment, no estar-te del peon de carreteres que va fer el manteniment i arregla quatre herbes, això un i l'altre. L'altre gran tema pendent és el del transport de mercaderies. Aquest va creixent, com tothom sap, nosaltres som un hub importantíssim en temes alimentaris,
tota la producció que surt des de Múrcia, Lacan, etc. i que puja a les nostres carreteres en direcció a Europa, som el principal proveedor de verdures i no cal dir de tot el que va lligat amb el sotocàrnic pel que faria nosaltres.
Per tant, això ha augmentat moltíssim i, per tant, aquesta... i que consti que soc filla de camionero, per tant, no tinc res contra els camioneros, les persones que porten camions, però hem de resoldre. Aquí tenim el fet del forroviari és la gran...
és el gran tema pendent l'arrosseguem de fa molts anys tants com deu fer dos cicles hi ha coses que no s'entenen i no hem avançat gens fem la línia d'alta velocitat que hi podríem passar mercaderies al final no hi passa res de mercaderies perquè no sé quins problemes hi ha i tal
Crec que, és que he fet una senyal amb la mà, crec que senzillament pel túnel de la Junquera la pendent no ho permetia, que aquest és un d'aquells temes que dius... Però com va costar aquest túnel? No, no, ho va costar tot, sí, sí. Exacte, sí, sí, ja ho estava pensant. I, clar, vas per l'autopista i és que la candidata de camions que ja espanta. Sí, sí.
Jo, que vaig molt a Roses, no passo mai per l'autopista, per exemple, per la Nacional, que a més a més està molt... El tram aquest d'aquí està tranquilíssim, no passa gaire a ningú, i tens menys... Abans passaves per l'autopista perquè era més segur que la Nacional, quan hi havia bastants... Bueno, quan hi havia el trànsit normal, ara és més segur passar per això que per l'autopista, perquè espantava tants de camions, i, esclar, i contaminació...
mil coses, i que dius, bueno, i no es fa mai res, i no se soluciona, i ja, o sigui, és que no avancem ni un pam, perquè el percentatge que hi ha d'altres ports de mercaderies pel tren aquí a Espanya, estem a la cua d'Europa, i som els penúltims, i no avancem res, i vinga, i seguim igual, i vinga camions, i vinga camions, i tampoc tinc res, perquè el meu pare feia carrosseries de camions, o sigui que jo he crescut també, gràcies, gràcies.
el negoci dels camions el meu pare també era camioner venim de carreters passant a camioners que havíem fet la tertúria pensant en això però no és així que ningú pensi que tenim res dos fills de camioner i el meu germà també i el Jordi que si no recordo malament el seu pare tenia l'empresa Solxar que el Xar venia a xarcar jo però és veritat que estem en un moment que no es suporta no es pot suportar aquest tren és que a més si t'hi fixes
Vas per l'autopista i les matriculars?
la gran majoria són estrangers i dius és que estem pagant el cost de tot el més ni per nosaltres en l'economia d'aquí quan arriben els turistes de l'estiu o els camioners a més a més el país anterior és França que és el que té dels peatges més cars d'Europa són caríssims a França els peatges i arriben aquí i diuen això és gratis els pobres ens conviden
Però és que no té cap mena de sentit. Però això venia d'un fet que tu l'has tocat. És a dir, aquí hi va haver una gran oposició als peatges, bàsicament pel sentiment que tenies de greuge, en el sentit que a l'estat espanyol hi havia autopistes, però hi havia autovies. I aquí, realment...
És una d'aquelles coses que encara no m'entra al cap. Jo dic que és l'única i potser no ho és, però la Nacional 2, el que en dèiem, la carretera Nacional 2 és l'única carretera, l'únic tram que no està desdoblat és el que va de Barcelona a la Junquera. I realment s'hi han fet tots els invents del món, una part passa per l'autopista, la Nacional 2 que era aquella que passava per la carretera Barcelona, anava per l'Onda Ferran Puig i per la Devesa, i que hi passava moltíssima gent.
Doncs el tema és que no està desdoblat i que en determinats punts era molt perillosa, després es va fer una part de desdoblament que es talla a Massanet, diguem-ne, entre el de Caldes, Girona-Caldes, funciona bé, però a Massanet es talla, llavors fins a Tordera hi ha, diguem-ne, uns quilòmetres que són, jo diria que fins i tot perillosos. Tenim un problema, també ho hem de reconèixer, de la geografia.
El territori no ens ajuda gaire en aquest sentit, perquè just on haurien de passar les infraestructures és l'únic corredor que tenim. És clar, és una qüestió que estem tan encaixats, no? A nosaltres, diem, tot passa. Ara tenim la mirada del geògraf, eh?
No, és veritat, és que és així, esclar, dius el trenc, doncs, clar, com passa pel Maresme, un dia se l'emporta a la riu, d'allòs, no? És a dir, tenim un problema, diríem, realment, d'un encaix en el que passa tot, perquè esclar, tu llegeixes aquest territori i passa, des dels habitatges, la industrialització, les segones residències, tot està aquí, no? I per tant...
tenim realment... Però el tema era aquest, ens queixàvem perquè, a més a més, els peatges, que d'una empresa privada, una empresa que durant molts i molts anys jo va fer-ho, i que realment l'autopista funcionava bé, és a dir, jo me n'has recordat, ara faré la broma, però com que és amic meu, ja m'ho permetrà, una vegada que en Pere Navarro, quan era governador civil, em cantava les excel·lències d'anar de Girona a Barcelona, i li vaig preguntar, però tu quantes vegades has anat per la Nacional a Barcelona? Evidentment no hi havia anat mai, perquè ningú
No ens ho plantejau, com havíem d'anar des de Girona, des de Figueres a Barcelona, no pensaves allò, perquè trigaves una hora més en aquells moments. Hi havia anat de petit, però, això. De petit, sí, home, tot aquest... Tots hi havíem anat. Bàsicament perquè no hi havia autopista, perquè ja tenim una edat, eh? Aquí encara ens recordem quan hi havia autopista. És que hi havia el greu Jaquell, i per tant hi va haver-hi la gran lluita contra els peatges, però el sentit comú deia...
que els peatges haurien d'haver baixat, que hauríem de tenir autovies que ens permetessin, diguem-ne, triar i que no els atenim i segurament que hi va haver-hi molts anys perquè, de fet, la concessió es va anar allargant i, per tant, no era allò de dir ens ha vingut de plegat i no, ho sabíem tots perfectament.
i el que passa és que en aquests tres anys i mig, no sé exactament com va ser, però jo diria que va ser sobre el 2021, que es van acabar els peatges, doncs la degradació que ha patit l'autopista, és a dir, l'autopista en aquests moments és perillosa, això és una afirmació que m'atreveixo a fer perquè desgraciadament l'he d'anar agafant, hi ha molts accidents, el manteniment no està en bones condicions,
I llavors el tema dels camions, i per molt que en molts llocs hi hagi, diguem-ne, les tres vies, quan un camió en avança amb un altre, bueno, és bàsicament perillós, i per tant jo crec que alguna cosa s'hauria de fer, i de moment no es fa. I el problema, em dona la impressió, és que hem començat, que estem en un estadi de degradació, però que d'aquí deu anys, si no es fa alguna cosa, això pot estar...
molt pitjor. Que farà passant com el que ha passat amb el ferroviari. No hi ha hagut manteniment, no s'ha fet res durant anys, i ara de pressa i corrents, esclar, ara costa molt bona. És que fixa't, em sembla que avui està tallada l'autovista, però fa tres dies també dos camions van enxugar i també està. Dos dies em sembla tallada l'autovista. Si un dia entres al Twitter de trànsit,
veus un piló d'incidències que hi ha de trams tallats, d'un carril tallat, de dos, de no sé què, però és a diari, a diari. I sobretot també la zona aquesta d'aquí, de Barcelona, de l'antiga V30, hi ha un trànsit enorme, sempre hi ha algun accident. Bueno, que és clar, amb tants de vehicles, és normal que pugui passar algun accident, i que hi ha tot col·lapsat. I pensem que aquí passa tota l'economia, o bona part de l'economia nacional, perquè aquí et mostra... I d'Europa. I d'Europa, vull dir que...
l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana, l'Horta Valenciana...
Des d'Huelva fins a tot això. I en aquest moment hi ha Alcant. Tot això puja amb camions. I part de Catalunya tot el que és el porcí. Tu has tocat abans el tema, que aquí segurament el tema verdures ha fet una baixada en benefici d'aquests altres llocs que deies, però el tema porcí que s'esporti, s'esporta molt. Llavors això ve...
Tu deies, no?, el tema de les mercaderies amb el trenc. Aquest és un problema seriós. No hi ha el corredor margiterrani que hi hauria d'haver-hi i les connexions en trenc amb València són nefastes. Jo no sé si hi ha hagut pensament o no hi ha pensament, però que Barcelona i València no estiguin encara unides per l'alta velocitat o per un corredor de mercaderies, doncs és un tema que, diguem-ne, que clama el cel. Clama el cel, sí.
Sí, sí, fa molt temps que s'està treballant, però no acaba de... De fet, dissenyat i pensat, ho està moltíssim, això, un professor que connecta en Boira, ha dissenyat tot el xarxa forroviària pel dret i pel revés, i per tant tenim un problema, diríem, de... Ell porta tres anys, en ser-me. No, tres, no més. No, no, com amb el càrrec que té actual...
No, no, ja buscàvem en Zapatero. Ja he vist en Zapatero? Sí, sí, des de l'època de Zapatero. No, si la teoria està molt clara i funciona, però costa, costa que tinguin davant, no? I llavors és aquest el tema, no? És a dir, els camions, allò que dèiem, molta de la mercaderia que va en camions podria anar amb trens si hi hagués, diguem-ne, un quadrador. Podria, la majoria podria anar-hi. És que hi hauria d'anar. Hi hauria d'anar. Suposo que hi hauria d'anar a qualsevol mercaderia amb trens. Vull dir, fins i...
Fins i tot el porcí. Però llavors això hi ha un altre tema que és que en Jordi l'ha deixat anar. Jo he dit d'aquí 10 anys què passarà i has vingut a dir si una inversió acabarà passant com en el sector ferroviari. En aquests moments ja ningú nega i de fet ahir el pla de Girona va aprovar una moció, diguem-ne...
de l'equip de govern, només de l'equip de govern, el PSC s'hi va abstenir, i crec que Vox va votar en contra, bueno, Vox vota en contra de tot, s'hi va abstenir, bàsicament demanant la millora d'aquest servei ferroviari i queixant-se, perquè l'arcalde havia demanat, es veu, ha demanat de reiterades vegades una entrevista amb el ministre Puente i que no li acaba de donar.
Esclar, aquest és un tema, deixant a part, diguem-ne, la part més política del tema, hi ha un problema seriós. Hi ha un problema que jo vaig fer també un tuit fa 15 dies, després he vist que, per aquí també, com tots, anem amb la Barcelona, esclar, el que no pot ser que ens estigui passant, i algú sí que ho ha d'explicar, el fet que ara no puguem tornar de Barcelona amb alta velocitat, és que és cada dia, cada dia, diu, no és el divendres,
És que és el dimarts, és el dijous. No hi ha possibilitats de tornar. D'anar encara, però de tornar no. I llavors, esclar, al mitjà distància és impossible. No, però ja, funciona malament. No, és que has d'anar dret, ja surts a Barcelona, com que més pugen i baixen, però és que, esclar, és... I per tant, la qualitat del servei és...
diguem que si surts de sana encara tens alguna possibilitat d'anar assegut si has d'anar a passeig de gràcia hi ha una qüestió més allà que han reduït trencs que és perquè no hi posen més convolls, més cotxes jo fa dos anys o un any anava amb els alumnes a la CAN
I anava amb 25. Vull dir, jo vaig a comprar, intentava comprar per grup, i allò que diu, no, el grup fins d'aquí 15 dies em passen, em passen. Al final, quan dic, escolta, jo vull un bitllet per anar de Girona a Alacant amb 30 alta velocitat, perquè així ho diu, que ho venen, i diu, home, 25, no, només hi ha 7 places, i com que només hi ha 7 places? Entenc com funciona tot això, és clar, com que hi ha paquets, i resulta que aquests paquets els tenen...
els té unes concessionàries, és a dir, el paquet d'Alacant no el ven directament Renfe, el ven una altra empresa que té el paquet de viatges d'Alacant fins... I per tant, si pujàvem a Barcelona, després sí que podíem anar vint, però des de això només en podíem sortir set. Però després havíem d'anar amb trenc d'alta velocitat o avant de Girona fins a Barcelona, que ens costava molt més el viatge,
Va costar, al final, vaig saber de barallar-me i vaig saber de trucar al personal del PSC concretament en aquell moment i vaig dir, escolta, això és què passa? I ens van acabar posant un convoi. Però és que el trenc d'alta velocitat sigui anar sense... O sigui, anàvem, com vosaltres sabeu, anàvem avant i a alta velocitat, que és el mateix. Ens posen un convoi però l'alta velocitat anava amb la meitat de la gent. És a dir, aquí passava...
a algú que els humans no entenem res no ho entenem no trobar bitllet i veure que el tren va mig lluit també hi ha alguna cosa perdona, és els comercialitzadors aquí tenen un liu de comercialització que clar, ells tenen d'elevant
tenen un paquet de, no sé, X números. Per tant, no és veritat que tu no puguis venir amb el tren d'alta velocitat. Pots venir-hi, perquè si pagues 32... Però no pots comprar el billet. Exactament, no pots comprar el billet de l'avant. O sigui, tu no estàs disposat a venir a Girona a pagar amb 32 euros. Diu, bueno, n'hem perdut el seny. Però aquí hi ha una gestió molt complexa que jo crec que algú, no sé, no sé si ha de fer un treball de recerca o què, però ens hi ha de posar seriosos.
Si m'ho permets, tu dius que vas fer un tuit, però no vas ser l'única, perquè aquí... No, després el darrere meu va fer... La lluita política va venir, en certa manera, perquè el secretari de mobilitat, en Manel Nau... En Manel va ser la setmana següent. I va demanar això, va dir que no era... I això és veritat, eh? Amb gent que l'utilitza habitualment, com no demanis en 7, 8, 10 dies d'entelació i vagis agafant, no trobes. És a dir, allò de dir, vas a buscar el bitllet de trenc per demà, no pel dia, ja...
El dia també és complicat. S'ha d'estudiar, però jo crec que és un tema de comercialització, perquè tu abans arribaves, canviaves el bitllet, el que faves d'abans, no tenies mai un problema, jo a Barcelona, un cop per setmana, fa molts anys que hi vaig, i és que ara, o sigui, tu arribaves i diies, mira, que faré el de les 9 del vespre, però si arribaves abans podies canviar. És que ara és impossible, és que no, surts d'aquí sense bitllet, és que...
sobre la contradicció que es moventa i es fa el discurs polític del transport públic i llavors el que estan fent és impulsar que vagis amb el teu vehicle particular si tens tots aquests problemes que acabes fent a més a més, si aquests moments ja anava a Barcelona o ara fa poc estava mirant jo els preus per l'Euromet per anar i tornar a València són caríssims sí, sí, són una bestiesa una persona sola, només una persona sola et surt més a contenir-hi amb el cotxe ara que no hi ha piatges d'autopistes si són dues persones llavors
Què estem fent? Què estem construint? Què nosaltres estem construint? El port públic el deixem de costat, no funciona, els preus són cars, etc. No hi ha res que tingui sentit.
hi ha un problema també de planificació, d'estudi perquè la gent que es mou ja ho sabien abans quan es van a Girona, Barcelona més o menys, ja ho tenen d'allò i llavors aquesta deixadesa de comercialitzadora vull dir, això també és un tema que bueno, que renfe o que així hauria de posar-hi perquè són ells també que tenen la concessió però aquí s'hi afegeix un problema que és que durant uns anys això funcionava bé
I llavors trobes la diferència, és a dir, si mai no hagués funcionat, l'alta velocitat era perfecta, funcionava, era puntual, i ara fa un any o pico que comença a no haver-hi. Suposo que deuen ser les obres de la Sagrera que deu fer. No, no, mira, jo crec que l'any 2000...
feia una certa broma amb les obres de la Sagrera també hi ha un altre fet important, que és important i interessant i que està molt bé, el fet dels abonaments, aquest moment anar en trenc de velocitat, si tu tens un abonament de mes o anar amb el tren tu viatges sobretot amb la mitja distància a un preu molt raonable 1 o 2 euros, això està molt bé per tant, els abonaments aquests que va ser per potenciar justament el transport públic, si tu agafes un abonament de mes per anar a
amb el tren d'alta velocitat o amb l'avant, és que ara te surt, ara no sé si has de 6 euros. 6 o algo així. Però és que això és normal, per això, no? Per tant, jo ara no ho recordo, però crec que hem passat de l'any 2013, així que eren uns 13 mil... 13 milions, em sembla, de viatgers, estem ara gairebé als 19. Per tant, és a dir, hem augmentat moltíssim i la xarxa, efectivament, tot el que és... Ha baixat, en el cas de Girona, perquè fa el nombre de convois del...
A baixar, a baixar. Van eliminar d'uns quants... Exactament, i fa, diguem, som més. A més, tinc una sensació, no ho sé, que l'infactura s'ha envellit molt ràpid, perquè hi ha moltes avaries, també, a l'alta velocitat, no només de Girona a Barcelona, sinó els que van a Madrid, que a vegades tenen parlats, i sobretot Tarragona, i tot això era un...
I també és veritat que s'ha de dir que, diguem-ne, que l'infraestructura, que és una cosa que depèn de DIF, però que les comercialitzadores, que els que presten el servei no és només l'èmfasi, sinó que hi ha hagut altres companyies i, per tant, tot això, diguem-ne, s'ha barrejat, però és veritat que hi ha més incidents dels que hi havia abans. Jo no sé si és que han vellit, jo crec que no, perquè estem parlant de molts anys. No, però vol dir que no hauria de tenir aquestes, tantes haveries.
I com se soluciona això? Perquè, esclar, per una banda, a veure... Ho he dit un número equivocat, eh? Passam d'un millor i mig, estem a dos millors i mig. És que els he sumat, eh? He sumat els que des del 2013 fins ara, eh? És que ara, no has dit una tonteria, efectivament, he sumat des que va arribar el trenc d'alta velocitat, eh?
No, però bé, hi ha una cosa, com va arribar a l'alta velocitat o com la mitja distància, o rodalies, que anem a regionals en el nostre cas, funcionava relativament bé, tu podies fer un plantejament. Ara el problema és que...
que a l'alta velocitat comença a tenir aquest tipus de problemes que no trobes bitllet moltes vegades i que alguna vegada és veritat que els retards són pocs en comparació amb el que passa però a la mitja distància que alguna vegada jo l'he d'agafar i més a determinades edats allò de venir dret o veus fotos cada setmana els divendres o els diumenges
de convois absolutament plens amb la gent dreta. Dius, home, aquí hauria d'haver-hi un punt de previsió. És veritat que s'estan fent obres molt importants amb tota la xarxa i això, de fet, el ministre Puente ho va dir en un moment, si féssim totes les obres que podríem fer ara hauríem de parar 3 anys la circulació de trens. Segurament és veritat.
I això ve també, i aquest és un tema transversal, d'una manca d'inversió en infraestructures que hi ha hagut durant molts anys, una manca d'inversió que jo crec que no ha estat a altres llocs. Jo ara fa temps que no vaig a Madrid, però gent de la família que hi va diu que allò funciona bé.
Bueno, també... Diuen que funciona bé. També tenen problemes. Si fa 15 dies hi vaig anar, i t'ho asseguro que també... Allà una tarda és notícia, aquí comença a ser, diguem-ne, ja no és ni notícia. No, però vull dir que sí, que n'hi ha de problemes.
Jo te diré que... I a Madrid han tingut, no és en tren, m'han estat dos meus amb uns problemes enormes al metro, però enormes. Uf, i tant, i tant. Brutals, han tingut uns problemes al metro. Brutals. Però hi ha molta llibertat a Madrid, no? No, no, però jo... Que passa que no se'n parlava, però han sigut brutals. No, no, jo viatxava i ens van acabar portant a la... amb trenc d'alta velocitat, a la següent...
l'estació per no col·lapsar la de Madrid i per tant vam baixar amb una estació i esperava per tornar, ens van recolar vull dir que no peixi també n'hi ha i després ens n'oblidem, com som aquí també ens n'oblidem però i anar de Madrid a Càceres no us ho dic abans que parlava he dit és la mirada força complicada això
Sí, la mirada del geògraf que és així, però tot això hi ha, és a dir, hem fet una aposta molt forta per fer sentir culpables que a vegades agafem el cotxe per anar a Barcelona perquè no tenim més remei per qüestió d'hores, que aquest és un altre problema. Sí, ara també sí.
I, a veure, jo me'n recordo de les èpoques aquelles que per autopista anava a Barcelona i comptaves una hora, una hora i cinc, ara menys d'una hora i tres quarts, entrar a Barcelona, circular per Barcelona, és complicat, jo crec que d'això, però és que no hi ha alternatives. És clar, això...
per dir-ho d'alguna manera, diguem-ne, per el tema del comerç, per el tema del viatge, per tots els temes, diguem-ne, acaba sigint un gran problema. Saps greu perquè la veritat és que tu veus que hi viatja i està viatjant molta gent jove. Jo crec que ha crescut moltíssim, tant en el tema dels autobusos com el trenc. Es dius, està molta gent jove que ja no va amb cotxe com anàvem nosaltres, no? A nosaltres, als 18 anys, ja estava allà afilat, no?
ha canviat això ha canviat, això és interessantíssim ara hi ha molts joves que no es treuen el carnet perquè creuen que no el necessiten i quan el necessiten llavors tenen problemes perquè són examinadors era un tema que passava molt a Barcelona ara està passant a les nostres comarques a la Universitat de Girona molts alumnes, però molts, venen amb autobús abans era impensable que estudiés jo vinc allà i hi ha molt cotxe i molt cotxe amb un sol ocupat
però depèn de quina carrera facis que això també hi ha una altra classe hi ha classes segons la carrera per tant, les facultats que estan al costat de l'altra si tu vas als 106 ambientals hi ha molt poc cotxe però que està al costat de la de dret que està desbordada això també marca una manera de fer i de ser però la veritat és que queda molt parat la quantitat de gent jove sort de les tarifes però els d'Olot venen així gent que ve diàriament d'Olot que altres
que també és un altre problema afegit, que abans hauríem viscut a Girona perquè haurien llogat un pis, perquè ara no poden llogar un pis, perquè tampoc hi poden accedir, doncs se'n van i venen. I per tant, això ens ho hem de felicitar en aquest sentit. Jo crec que, vaja, jo trobo que està molt bé que els nostres joves es moguin en transport públic, com passava en molts llocs. Però llavors ha de funcionar bé. Després hem de donar respostes, exactament.
Perquè si no, llavors el que passa és que no... I això que deies de cotxes amb un sol... Jo crec que està canviant molt. A Montilivi. Ara miraré en el xerguell perquè ell ho sabia. És a dir, nosaltres per moure els tres cafès de Girona fa 40 anys que fa amb el cotxe. Ara això és impensable. I també perquè podies aparcar. Ara no ho faries perquè no pots aparcar enlloc, tampoc.
però era una qüestió cultural jo crec que nosaltres som la generació d'aquests que et podíem allò tenir un cotxe, treure'ns el carnet que eres de poble i tenies ocasió per tenir un cotxe esperàvem els diputats per tenir el carnet era la llibertat ara ho has dit ara poden viure a casa tranquil·lament amb tota la llibertat perquè no tenen cap conflicte de haver de sortir per qüestions d'emancipació, etcètera tenen molt
de problemes, però a la vegada... Fins i tot a mi, com veig fotos antigues de Jona, tinc la sensació que els carrers són més amples. I dius, com pot ser que aquí passessin en doble direcció? Sí, sí, veus algunes fotos, ara que dius això, perdona, però veus algunes fotos del Cabernol amb cotxes aparcats, amb cotxes circulants i diu, carai, no? Quina vinguda!
De petit recordo, tot i llavors al carrer de la Rutlla, que mai ha sigut un gran carrer de doble circulació. Sí, sí. Jo sí, ho recordo de petit. No, aquest és un altre tema que deio, no? Vull dir, en aquests moments, aparcar Girona gratis és molt complicat. Gratis, vull dir, sense pagar, sense pagar...
Pàrquing públic i a vegades pagant també, però realment jo crec que hi ha un gran canvi generacional de gent que sempre hi ha gent que suposa tot, vull dir, també hi havia gent que suposava que fos de Vianants al carrer Santa Clara i ara...
diguem-ne que o la Rambla o Carre Nou i ara no. Jo crec que hi ha una gran part de la gent que entén que diguem-ne que els cotxes han de deixar d'estar en el centre. Els centres urbans han de ser les persones. Però el problema és que hem fet els discursos segurament abans de fer els pàrquings disuasoris o disuasius, disuasius crec que es diu,
I llavors hi ha gent que s'està disposada a pagar pàrquings públics, ara n'hi ha, des que Emili Grait i la plaça Miquel de Polol i Provença i Bertrana, doncs hi ha una bona oferta de pàrquing. Els del centre de la ciutat, moltes vegades veus el complet, en moments determinats, sobretot quan arriben fires o com arriba Nadal... Deixa'm dir una cosa amb això dels pàrquings, perquè és que hi ha temes que són, no sé, ens n'hem fent grans amb els temes, no? Jo que penso...
El terme municipal de Girona és el que és. S'acaba el Trueta, a Sal ja sabem on tocava, i a la zona per Fornell s'acaba allà on tocava. Per tant, tenim un municipi, un tema molt petit.
Parlem de l'àrea metropolitana, però aquí, jo ho he dit moltes vegades i torno a dir aquí, o som solidaris els veïns amb nosaltres o Girona té molt poc a fer. Per què? O realment hi ha una figura que ens protegeixi tots en relació a planificar de manera conjunta o això no ens en sortirem.
Perquè és que els pàrquings o d'accessoris, mira, els hem de posar a casa al veí. És que no tenim posten aquí. O ens són generosos i és que és un tema que l'hem treballat moltíssim. Sempre veu una Domeny, però els altres ja... Però és que Domeny, on de Domeny?
No, no hi ha un que està en marxa. Sí, però és petitet, no dona capacitat. Llavors, què els estarà passant? Un autobús llençadora en un pàrquing petit, a l'autobús això no et surten, és a dir, els nombres són els que són, després ens passa que no el podem mantenir, i per tant que acabem traguent-ho. Aquí tenim realment un problema de veïnatge,
I no és només problema de la ciutat de Girona, sinó que és que el veïnat dels veïns del costat, o fem una acció entre tots, és impossible. I això, i que es benefici amb ells també, per tant, segurament aquestes llançadores no han d'acabar en el pàrquing, potser s'han d'apropar més en els nuclis, segurament hi ha d'haver-hi tota una política generosa per les dues parts, però Girona-Ciutat...
per ella mateixa no té capacitat de posar pàrtins o ascensoris que no siguin de més de 25 o 50 cotxes. Tenim tan poc espai que haurem de buscar un veí que volia el nostre camp de futbol. Clar, és que és això, és que és clar. No, no, és que és així. Jo, l'última, d'allò que vaig estar aquí, l'última tertúlia,
van parlar precisament de l'àrea metropolitana que és una cosa que al llarg s'haurà de fer però vull dir que s'hauria de posar és un lleute pendent però costa molt costa moltíssim però s'hauria de poder fer costa moltíssim
No, i li volia fer una pregunta. Haurem de demanar generositat als pobles veïns de Girona? La trobarem? Perquè alguns d'ells es queixen que Girona tampoc ha estat excessivament generosa amb elles, diguem-ne. Això és el del germà gran amb el germà petit, no?
El germà gran a vegades pateix molt més que el petit, però el petit és més rebel, més rebec i és més protegit. Vull dir que això és molt complex. Segurament hem de passar algunes generacions que han de saltar algunes coses que no se sap per què encara estan vives. Jo crec que la meva opinió és que potser tots plegats, qui no hem estat suficientment generosos, han estat en sal.
jo crec que el gran tema pendent de l'àrea metropolitana ha estat sal s'ha hagut de menjar moltes coses impossibles i que potser però amb la resta no sé què dir-vos no sé amb l'espai gironès amb l'hospital ha canviat molt i tant però sí que amb temes segurament
A mi als saltencs això no els agradarà i sort que avui no m'has portat cap saltenc. Segurament la història explicarà que potser aquesta segregació no hauria d'haver estat tota en el 100% i hauria d'haver-hi hagut temes que haurien d'haver-se necessàriament pactat.
va ser l'època que va ser però vull dir això per això no els agradarà això la història ho explicarà però si no jo crec que no és el mateix fer-te càrrec tu de la pressió social que té aquest moment social amb un
en un municipi, doncs, que la seva entrada econòmica és la que és, no? Per tant, aquí hi ha un problema que segurament, que amb temes d'habitatges, amb temes de transport públic, com diem, havíem d'haver anat cap a un àrea metropolitana, que de fet als anys 50 ja es havia dibuixat, però aquí aquesta cosa, a vegades, que ens pesa més, no?, aquest pes de la identitat que ens confon una mica, una cosa ser d'un lloc... I l'altre és aquesta...
I tu que tens mirada de geògrafa, també ens pesa una miqueta un passat. Ja sé que fa molts anys, però no en fa tants, que diguem-ne que Sant Eugènia, Sant Daniel i Palau Sacosta es van integrar. Vaig llegir i em va sorprendre, perquè tu has parlat ara que el tema municipal de Girona és petit.
Abans de Sant Eugènia, Palau, Sacosta i Sant Daniel, vaig llegir que en l'època de l'arcalde Ordis, que era el que preconitzava allò de la Gran Girona, el terme municipal de Girona era el més petit de totes les capitals de província que hi havia l'estat espanyol. I era molt petit, perquè penses que es va pràcticament doblar. Home, si què penses que aquí Miligrit ja era Palau?
Sí, sí, sí, esclar, aquí. Figueres passa igual, també és petit el tema més cal de Figueres també. Sí, sí. Però aquí és un dels problemes que això, l'àrea metropolità no ho podia solucionar una mica, això. Però has vist el debat, per exemple, amb l'Hospital de Salt? Bé, l'hospital, el nou hospital. El nou Parc de Salut. Que si era aquí, que si era allà, tot depenia si era... Dius, hòstia, però això és un tema que...
Bueno, sembla que està solucionat. Esperem, no? Ara sí, ara sí. Sí? Bueno, jo no encara... En Jordi té informació directa. No, però hi ha una part que encara ocupa Girona. Sí, un 10%. Bueno, aquesta 10%... Va ser polític, això també. Sí, per això. Aquest 10%... Aquest 10% ens porta un problema a Girona, que és tot el del parc del bar. Sí, efectivament. Això ens costa uns diners, és a dir... Però és que inclús en aquests moments... Eh?
Tampoc tants, no, no, el tema del parc serà el tema de les indemnitzacions, que són uns 10 o 11 milions d'euros. Per això dic, per un 10% d'un lloc que si tu mires el dibuix és bàsicament infraestructura i és l'entrada de darrere del... És prescindible. És prescindible totalment. Podria fer tot el nou parc hospitalari prescindint d'aquest 10% de gent.
que Salt tenia molt d'espai són d'aquelles coses que van polítiques com fer l'estació de l'AVE entre Reus i Tarragona i no és ni d'un lloc ni de l'altre és un problema més que de política de partidisme perquè estic convençut que si haguéssim canviat qui governava i qui estava a l'oposició a la inversa possiblement s'hagués plantejat igual i no hagués estat tan fàcil des d'un punt de vista de sentit comú
Aquella discussió, això l'hi vaig dir a l'alcaldessa Madranes més d'una vegada, jo no la veia, no la veia. És a dir, em donava la impressió, perquè havia parlat amb gent, de la qual jo me'n refio, que l'oferta de domenys era petita, era molt petita, que havia estat un llap i que l'oferta aquesta de sal és molt millor en tots els sentits, fins i tot en el de comunicació.
I, per tant, aquell estir de llarons que una part havia de ser i Girona, jo no la vaig entendre. Jo aquí defensava la Madrenes per una cosa, evidentment, que no corresponia. Girona perd una infraestructura molt important. I queda tot un sector buit.
Bé, però potser la idea és pensar què fem amb aquell sector avui. Llavors, una vegada decidit a Salt, el que no entenc jo és que s'hagi de fer un percent per conversar políticament. El passat el fa Girona. L'hi vaig dir... Perquè això ja ho hem heredat de nosaltres, ja parlem... Parlem de molts anys, eh? El primer projecte és el que es fa...
a l'etapa del tripartit amb la Marina Gel i la consellera, que hi ha tot un projecte definit en el mateix trueta. Entre el trueta i el poble de... Estava perfectament. El projecte estava ja perfectament definit. Aquest projecte va caure pel tema econòmic, bàsicament. Bé, pel tema econòmic del moment de la situació econòmica. Per voltant política d'on pot arruir els normals. Exacte. En aquest cas. Però bé.
però vull dir-te una vegada però fixa't aquí, i això jo perquè jo vaig amb el doctor amb el cos, com es deia el professor a Brugada, vam fer moltes moltes campanyes junts vam anar a molts de barris parlant jo des de la geografia de la visió mèdica sobre la necessitat que s'anés el Trueta nou Trueta, a salt perquè això que explicaus, demà encara no ens hi ficarem però una qüestió d'infraestructures, de capacitat de centralitats, etcètera, etcètera
i que és molt potent i que dona moltes possibilitats tant de la universitat com d'equipaments, etc. però esclar, el que no s'entén és que ningú estigui negociant en aquests moments què hi farem en el nou Trueta perquè fins i tot, vist com anem potser haurem de plantejar-nos i si no hi fem un altre tercer hospital perquè esclar tu creus que no se n'està parlant internament? és una pregunta jo crec que no, jo he parlat amb l'alcalde
Però hi ha un equip, teòricament, que des del punt de vista mèdic treballa... El mèdic sí. Ah, val, val, val. D'acord, no pientes. No pientes, no pientes. El Trueta de qui és? El Trueta, si deixa de tenir la funció d'hospital Trueta, veurem si això és de la Generalitat o és de l'Estat. Aquí tenim un primer tema que hem de resoldre, s'ha de resoldre, s'ha de negociar políticament. D'aquí queda aquesta infraestructura.
A part d'això, bé, el Toreta se'ns ha fet vell perquè han anat fent retocs, però potser, potser una vegada tens tres edat, potser ens faltarà un tercer hospital. A la mida que anem ara, no sé si l'hem de fer aquí o on l'hem de fer, però necessitem un tercer hospital, això està claríssim. El nou hospital, que a més a més es pensa en un moment de baixes demografies...
Es pensa en un moment en què ens enviaran tots a casa el segon dia d'haver-nos operat, perquè era aquell moment en què arribàvem i els llits només hi estaven dos dies i ara em s'ha vingut i veiem que hi ha determinades patologies que en tres dies no els pots enviar a casa, no és allò que vas a fer una catarata i que tenim una població creixentment envellida?
estem en una situació realment molt diferent de la que estàvem als anys 2000 en aquests moments a nivell demogràfic tant d'arribades de noves poblacions, etc. O sigui, que tu sí que penses en la Catalunya dels 10 milions, eh? És que no és que la vulgui jo no és que jo la vulgui hem de ser realistes és que hem de ser realistes i per tant potser no serem 10 però en tot cas és que aquesta població que tenim aquí emigrant jove
Aquesta és una població que procrearà. Per tant, no potser ens arribarà. Només pensant la gent que pot entrar amb edat de procrear, ja arribes a un nombre. No són els que vinguin, són els que ja hi som. I bé, la substitució ens ve per una qüestió de baixa de baixes, natalitats i població de les poblacions catalans, que ha estat sempre. Això en Bandellós ja ho havia estudiat en els principis del segle XIX, ai, finals del XIX, principi dels XX.
I en aquests moments que tenim les generacions més baixes de Catalunya, de finals de segle, o sigui, la població que va naixer l'any 1985, és la més baixa del segle passat. Però per arribar a la del 85 vam anar fent així. Després puja. Però és que en aquests moments ens hauríem d'estar procreant una població molt baixa.
en temes d'anar de nombre i és una població que ha fet una opció de tenir molts pocs fills o no tenir-ne perquè estem en un moment de canvi també de relacions de parelles de com s'està reconstruint tota una sòria de situacions de parelles que es fan es desfan és un moment molt interessant des d'un punt de vista de com s'aprenen i es desaparellen però
Per tant, diguem, jo no és que pensi que vindran de fora 10, és que tindrem 10 perquè aquí hi ha una població, i això ho hem de treballar. Jo crec que en temes sanitaris, jo penso que ja n'hauríem d'estar pensant en un tercer hospital, i no et dic, hi ha caps, que és una altra història, amb tot el tema dels caps i girona. I el que deies és que potser allò que es pensava de l'actual trueta, no?, de...
d'a veure què s'hi fa exacte, això és imprescindible això és imprescindible és un debat que ja hauria d'estar sobre la taula de fa temps és un espai enorme allò és que és molt gran i segurament com a edifici és un edifici que si l'han de tirar a terra ha de ser tan costós perquè són parets diríem i tots ja hem estat per sort o per desgràcia
Són obres d'abans. Són obres d'abans, amb el qual potser s'han de tirar a terra parets de dintre, però potser no hem de fer un hospital de 3.000, o un gran cap, o no ho sé. S'hauria d'estar pensant. Podria ser un espai hospitalari, un espai d'atenció mèdica, un espai, diguem-ne, pensant, diguem-ne, per la gent gran, que també s'ha parlat, diguem-ne, vull dir, però...
Tot això vol dir previsions. Les previsions, Esteve, ara hauríem d'estar pensant, perquè jo he fet la provocació de la Catalunya dels 10 milions, però ja estem a 8 i 100 mil i pujant, i és veritat que vindran, i a vegades dius, però tenim uns serveis encara de Catalunya de 6 milions i mig, i llavors a mi em fa poc algun dia allò que em diuen les costures, que reventin i...
ja estan rebentades ja estan molt esqueixats estem a punt de sorgir-les perquè estem molt esqueixats m'agrada la paraula que és veritat potser no se'n recordeu però abans amb el pantó ens portava un pedaç aquí al d'Elba
Som d'una generació que encara veia com es cosien i es reclaven. Ara, evidentment, portes... Esclar, també són els canvis, no? Ara un pantaló nou pot ser més barato que si el portessis a sorgir, el tinguessis que sorgir. I això esparregat és moda. Bueno, aquesta és una altra, sí, sí.
Però fixa't una cosa, que en tot això que diguem, que realment el futur, o l'immediat ja, com és així, estem en un país que no tenim pressupostos, és l'any 2022. I dius, ostres, però com pot ser això? Perquè és que les previsions, mirar-t'ho, esclar, aquí haurien de fer el que dius tu, vull dir que...
10 anys endavant perquè si no t'atrapa l'autopista que el problema de l'autopista és que el dia que ja no pot passar més arreglar això seran 5 anys més no és allò que dius de seguida i esclar, quan veus aquesta manca de previsió o aquesta manca de
No sé si és previsió, o d'entesa, o el que pot ser. O de capacitat, també. O de capacitat, o dius... En general, no parlo de particular. No, no, en general, no, sí. A veure, Espanya està igual de pejor amb el tema, potser. I França, és que és un problema molt general, això. Estem en moments que...
que jo enyoro molt el temps que era fàcil, fàcil, que era negociable tot, i arribàvem amb acords i així, ara pràcticament és el... També hi havia uns governs més majoritaris, hi havia més majories, ara està tan fragmentat que és molt difícil... Però abans era el tràgal, abans podria negociar, ara pràcticament és el tràgal o no el tràgal.
o el meu o no et voto no pots arribar a una entesa ni que sigui però bé i esclar justament la gràcia de la política és la negociació ser capaç de negociar
És a dir, ens passàvem el dia negociant, l'altre dia ens vaig trobant Soi en un enterrament i em deia, tu recordes les hores i hores que ens passàvem negociant? Coses fins i tot petites, no us penseu? A vegades eren d'allò, de l'escarril bici, de no sé què, però ens passàvem hores i hores. Això és la política, això ho hauria de ser, encara no ho és. Exacte, vull dir que aquesta capacitat que, bueno, era la necessitat
perquè ho havies de fer així, si no negociaves, jo me'n recordo perfectament negociant amb Jordi Pujol o amb el mateix Mas, és a dir, en aquell moment, és que partíem del principi que calia pactar, després potser negociaves de qui se'n portava més o menys el mèrit, però al final era, és que era així, perquè si no haguéssim avançat, no haguéssim avançat. Fixa't que l'últim supost que tenim...
són els negociats per en Giró amb la CUP o sigui que home ens ha sortit a tots allò un saltigredient però el que hem perdut és que dius com pot ser que no? no només això si tu mires el triparticarià
És que entre ells també... Teòric. En ells que no els sents... Parles de Catalunya? No, aquí. El partit ben bé no hi és. A Catalunya o a Girona, volies dir? No, a Catalunya. Quan sents a parlar... En teoria fan un joc, però que és molt teòric. Però vull...
quan volen negociar els pressupostos és allò ben bé de o passa el meu o no voto però escolta, aquí tenim un problema d'un partit especialment que ens està fent una altra banqueta grossa que és en aquests moments junts
Junts, jo crec que és el que ens està fent que els altres tampoc pactin. Estem en un moment, en el cas català, ara parlo i penso espanyol, aquesta generositat l'hem de tenir tots. Per tant, jo crec que en aquests moments, ho sento molt, el paper de Junts jo no l'entinc. No l'entinc.
No l'entenc, francament. Deixa'm fer de defensor del diàleg. He sentit gent dels comuns que deia que si hi havia alguna cosa de junts no em volia sentir res. La generositat, diguem-ne, va per va. És a dir, posem-ho sobre la taula, evidenciem-ho, evidenciem una mica què està passant. Vull dir que estem en un moment, i això està passant a l'estat espanyol, és que...
aquesta bogeria del jo, jo, jo de l'individualisme ahir mateix jo em va gustar entendre la notícia dels Estats Units vaig pensar de què parlen? de què està dient? tornar a escoltar què exactament passava una bogeria com la que ha muntat en Trump
s'arregla quan 9 o 8 demòcrates diuen, bueno, ja votarem amb un tema que està desmuntant una societat és que és molt bèstia, guanya Trump però no per la banda de la millora del país sinó destruint, però el tema ha arribat un senyor que està destruint i nosaltres diuen, bueno, esclar, és que si no això es tanca uns que no mengen, uns que no cobren i diu, bé, doncs bueno, no el podem suposar
Per tant, no és pel bé del comú, és per un loco que se'ns ha perdut tot. Jo de veritat no vaig entendre el... Poc a poc sé què diuen en aquests moments, però estem aquí. I em fa por, em fa por que el que està passant a Madrid, entre Vox i el PP, ens acabi passant, diríem, una factura molt bèstia, perquè estem en aquesta banda, eh? De la libertat que deies tu, això està molt preocupant.
Jo ara no voldria posar si ens tenen raó, o tornem en aquesta empatia entre partits i després barallem-nos en moments d'eleccions, però tornem, retornem. El programa que dius que la CUP, o sigui, el programa d'aquí és de Junts, jo no l'hi veig. De Girona no dic, bueno, Girona no parlo ara. Bueno, si és on està dins allò, està. Però vull dir, jo a Catalunya no l'hi veig.
Veig més que no s'entenen amb els tres, no dir el tripartit, però amb els socis naturals. Jo crec que hi ha un problema més de... A veure, si l'esquerra republicana no se sentís, entre cometes, com agredit...
agredit políticament, vull dir, no agredit físicament, per als Junts, i que Junts... Bueno, és el que acaba passant sempre. Exactament. Seria també molt més... Sí, però un és botifler, un és més... Exacte, i això arribaria... I com que ara els socialistes són tan i tan dolents, per tant...
jo crec que potser hauríem de tornar al pacte, simplement tornar al pacte i que després cadascú a les seves taules anar allà on te toca, que és en el joc de la política però en aquests moments creen tensions que estan al marge realment de nosaltres, de la importància que té un pressupost de la importància que té un pressupost per tant aquest és el dèl·li vols dir que estem negociant el pressupost, estem negociant què? el president de Catalunya
El primer que va dir amb el pressupost és que faria amb Esquerra Republicana i amb els comuns. Sí, són ells els que han d'arribar a un acord. Però és culpa de... No, perquè si l'altre dia no va votar. Si diem que ja no van votar els de Junts. No, però per això estic dient. Els Junts que ens expliqui bé el president que ens explica on estan. El president vull dir el president a l'exili. Que ens expliqui bé...
que ho entenguem els ciutadans però la seva posició que ens l'expliqui bé que ens expliqui bé quin és vosaltres sou periodistes i jo soc una ciutadana però que ens expliqui més quina és la tàctica que ens l'expliquin aquest matí sentia jo els alcaldes de Premià i de Figueres de Junts que es queixaven precisament d'haver perdut el projecte de negociar pressupostos i que no hi hagi acords
Sí, sí, gràcies, perquè passa una cosa, falten 100 segons per les 11, per tant acabarem aquesta tertúlia tan activa que hem tingut amb l'Isabel, l'Esteve i en Jordi. Moltíssimes gràcies, demà tornem, ara són les 11.