Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 28 de gener. Anem acabant el mes i ara una de les persones que ens acompanyen a aquesta taula ens deia serà el mes del qual ens en recordarem i és veritat que tot i ser un mes teòricament curt per allò de les vacances que fins a Reis no t'hi acabes de posar, la veritat és que si havien de passar coses han passat totes en molt poc temps, jo diria que en els últims mesos.
10 dies per ser generosos. Comencem avui aquesta tertúlia tal dia com avui que, si fóssim joves i de la meva edat, estaríem celebrant Sant Tomàs d'aquí, que era un sant molt reconegut, en el qual no sé ben bé per què, perquè no ho vaig entendre mai. Els estudiants aquell dia tenien festa i aprofitàvem per intentar organitzar algun esmorzar.
I en les meves èpoques es tiraven petardos i es feien bromes, cosa que tampoc he entès mai, però que és una d'aquelles tradicions, entre cometes, que diguem-ne que es van perdre i que ja no es mantenen. Però no serà, a menys d'aquells vulguin, de Sant Tomàs d'aquí, que parlem avui amb el senyor Joan Quera. Molt bon dia, Joan, com estàs? Molt bon dia. Tu eres el que deies, que al mes s'està fent... que estan passant coses, s'està fent llarg, no? Mhm.
Tinc 10 segons? Tens 10 segons. Va, vinga, Venezuela, Groenlàndia, pluges, desenvassaments, arrodalies, finançament, escombraries a la ciutat, no sé... T'has deixat el president de l'hospital. El president de l'hospital, el ple ordinari, el ple extraordinari d'ahir, i tot plegat, sí, sí. En 10 segons ho has resumit gairebé tot.
Ja està, no? Ja podem marxar, doncs? Ja està, ja ho podríem deixar. Feina feta. Us espero aquí a la cafeteria amb en Joan. Bueno, en tot cas hem fet una enumeració de problemes. No hem parlat d'aquests problemes ni de què els causa. Ara podem començar a parlar-ne. Carles Martín, molt bon dia. Empresari, què tal? Com estem? Prou bé.
m'alegro de coincidir perquè tu has estat vinguent però no havíem coincidit a les tertúlies fa molts dies amb qui sí que havíem coincidit era amb el senyor David Martí empresari també, vicepresident de la FOEC i tantes altres coses, professor a l'UDG, què tal? molt bé, prop de bé amb la relació que ens ha fet en Joan podríem fer, no sé, 15 tertúlies sí, com a mínim de fet sempre tens aquesta sensació que amb els temes que surten podries estar-hi 3 hores més
Sí, però hi ha un moment que... també és veritat, però hi va haver un moment que vam quedar, deixeu-m'ho dir, una mica encallats, per exemple, amb el tema de les escombraries. Ja hi havia manera i motiu i tot el del món. Però és que, de sobte, és el que deia, no? Hi ha hagut les pluges, ha passat una situació al país...
d'una certa crisi, perquè és clar que no circulin els trens durant sis dies, és una crisi important, amb el president a l'hospital i suposo que a finals d'aquesta setmana sabrem, perquè van dir 15 dies ingressat, per tant dissabte o diumenge farà aquests 15 dies, i és que ens ha passat tot, hem tingut pluges, tot i que no hi ha hagut desbordaments, moltes pluges, aquestes pluges alguns diuen que han estat la causa d'aquests esllevissaments i algú recordava que ha plegut a per tot i
i altres línies, diguem-ne, l'han tingut, i esclar, ha sortit aquí un tema de fons que és no la falta d'inversió, que també, sinó també la falta de manteniment. Les dues coses han estat complicades. Per on voleu començar? Trens. Avui sembla que hi ha una normalitat aparent, una normalitat aparent que vol dir que un 25% de les línies no funcionen i algunes van amb autobús. I que hi ha menys trens, no? Menys trens, menys possibilitats que hi hagi heleries i accidents.
Jo faig una passant renau perquè dèieu el president i ja està a l'hospital i està en recuperació i aquí veus o podries contrastar i veure com en d'altres llocs de l'estat semblava que tot havia de passar per el president
i en aquest cas el govern, hi ha govern, pot agradar o no pot agradar, no té majoria, etcètera, etcètera, però que les conselleries corresponents han estat donant la cara, treballant, malgrat que el president estigués absent, no? I en alguns casos semblava que si el president no autoritzava un missatge a mòbils no es podia fer i si no tal, tal...
I penses, bueno, aquí potser tradició catalana, potser sí, lideratge és d'acord, però hi ha equips que treballen, siguin polítics o tècnics, hi ha equips que continuen fent fins on calgui més. I probablement seria un tret diferencial, no? A vegades en la política tot aquest...
I això en David ho sap més. Tot el que és la comunicació dels lideratges, el sistema anglosaxó d'eleccions, no presidencialista i no parlamentarista, en què les majories configuren governs o directament es vota el president o la presidenta, hi ha una diferència. I a vegades molta gent et diu «Qui guanyi les eleccions ha de governar encara que no tingui la majoria».
Bé, doncs la gràcia del parlamentarisme és que es configuren estructures d'equips i que tant en el Parlament, si no hi ha majories, s'han de fer negociacions, s'han de treballar, s'han de buscar els punts intermitjos, tal, tal. Per tant, potser és una política molt lenta de la que ens queixem en el cas d'Europa,
però en canvi és més consensuada, més col·legiada i més a gust i no tan dirigida per un gran visionari, perquè de grans visionaris ara n'estem veient un, per això feu la brometa, que no és brometa, Venezuela, Groenlàndia, no hi he afegit Iran i...
i també és veritat que el fet que el president fos a l'hospital jo crec que també ha ajudat a amorosir una mica el tema perquè jo crec que per respecte tampoc no hi ha hagut crítiques al president perquè està a l'hospital i jo crec que també ha anat bé una mica per dissuadir una mica l'atenció cosa que ho dic també en ànim de dir que malgrat tot tenim un país encara prou
no, jo crec que hi ha hagut un acarnissament però no a la figura del president i per tant ha estat salvaguardat d'això pel fet d'estar també de baixa sí, en aquí sí, jo crec que si tenim algun tret diferencial segurament aquest deu ser una mica aquell senyor i jo que diuen que té el Real Madrid i que no té, doncs jo crec que en aquí sí que...
Sí, però en canvi hi ha hagut acarnissament. Ara veiem imatges del Parlament, no sé què estan dient, però no sé si n'hi ha hagut molt o poc.
En tot cas, el que hem viscut aquests dies és una cosa autènticament vergonyosa des de tots els punts de vista i jo crec que és un sistema que ha fet fallida i que no ens queda més remei fer el que s'ha de fer, que ja se sap des de fa molts anys, però que per un tema de ganes d'escanyar s'ha...
S'ha fet de la manera que s'ha fet o no s'ha fet durant tots aquests anys i aquí hi ha hagut conscientment una voluntat de no fer les inversions que tocaven perquè això donava vots o no els donava i això ara ha explotat.
L'acarnissament és fàcil, perquè al final, quan et passa alguna cosa, el més ràpid que tens és fotre les culpes a algú. I, evidentment, el polític de torn, el que hi ha és el que, com a mínim, li toca. Crec que és part de la seva poca feina. Ara, per exemple, s'està demanant la dimissió de la Paneque, no? I dius, aviam, un moment...
Quant temps porta la Paneca gestionant rodalies com perquè el manteniment d'aquests trens sigui culpa de la Paneca? Ens podem queixar amb ella, que està bé, perquè li toca queixar-se. Però realment és veritat que ara mateix s'està invertint el que tocava. Aquest dia vaig fer una intervenció que, si m'ho prometeu, la tornaré a fer, que anava a aquesta línia. És a dir, a veure...
Jo sóc perfectament conscient del que és la batalla partidista i que, per tant, en aquests moments, diguem-ne, sobre la cara dels consellers del Mau, que és el conseller de la presidència i, per tant, el que ha assumit les funcions de president de la Generalitat i de la Sílvia Pané, que és la consellera de Territori, hagin baixat totes les crítiques. Però el que deio és que aquest és un problema transversal i sistemàtic de...
dècades, de dècades estem parlant de dècades i per tant jo crec que s'ha de ser molt crític però em faré a veure, les demandes de dimissions solen ser bastant habituals però jo crec que en aquests moments com que també ho vaig dir i després entrarem i us donaré la paraula perquè veig que en Carles va preparat però hi ha una cosa que per exemple a mi em molesta profundament com a ciutadà que és que estic convençut que si els que estan governant ara estiguessin a l'oposició i passés això demanarien també dimissions dels altres
i viceversa. I és una cosa que, per exemple, es nota molt en funció de si es governa o no es governa, on es governa o no es governa. Jo crec que realment una cosa que no es pot negar és que, com a mínim, la consellera Paneke ha donat la cara. Ha rebut totes les hòsties, però la cara l'ha donada. I el gran problema que per mi hi ha...
és que la crisi comunicativa ha estat molt gran perquè em dóna la impressió, ho he escrit i ho mantinc i no ho puc sostentar-ho amb proves perquè no els tinc, però que aquí hi ha hagut alguna cosa més, aquí hi ha hagut una vaga encoberta dels maquinistes que ja crec que no pot negar ningú i aquí hi ha hagut, diguem-ne, mala fe per part de la gent que controla en aquest cas...
que han deixat el govern en el matadero perquè els han fet donar la cara diguent que sí, que no, que si ara mitges, que si no. Per mi és una d'això. Dit això, estic absolutament d'acord amb en David i el que deia, és a dir, el que ha passat en aquest país en aquests últims dies és inacceptable.
És completament inacceptable que si passés a qualsevol país del món dels que no considerem homologables diríem que clar, què vols, no? Tal com és aquest país. És una cosa que no te la pots imaginar, que no hi donem sovint, o jo crec que no hi estem donant la importància que té, estem parlant de dies en què el tren no ha funcionat,
estem parlant que l'estat o l'administració pública no ha pogut garantir que la gent que necessita el tren per anar a treballar o per anar a estudiar no l'ha pogut fer servir estem parlant de 400.000 usuaris que s'han quedat sense servei ara abans de començar la tertúlia Jordi deies el tema de glòries i d'un túnel de glòries el túnel de glòries està fet estret expressament
perquè se't passin les ganes d'entrar a Barcelona amb cotxe, perquè agafis el tren. Estem en un país, i a més a més hi estic totalment d'acord, portem molts anys parlant que s'ha d'anar amb tren, que s'ha d'anar amb tren, que s'ha d'anar amb tren. Jo, que anava amb cotxe a tot arreu, quan anàvem a Barcelona més sovint que ara, vaig deixar d'anar-hi i quan hi vaig hi vaig sempre en tren, perquè realment és molt més fàcil. Llavors van i et treuen els peatges. Dius, home, a veure...
Si ara resulta que és més barat anar a Barcelona amb cotxe per autopista un altre cop, ens tornarem a agafar el cotxe. I ara els trens resulta que, clar, el ministre Puente ja ho va dir fa un parell d'anys, va dir, hi ha una manera molt fàcil, molt fàcil, hi ha una manera molt ràpida d'arreglar el tema de rodalies a Catalunya, perquè els diners ja hi són. Ara s'ha de parar el servei i fer totes les obres durant dos o tres anys. Com que això és impossible...
Bueno, doncs farem una cosa... farem una altra cosa. Però, clar, estem parlant de com es fa la inversió que no s'ha fet en 20 anys o en 30 o en 40 anys sense parar el servei. Un servei necessari. És impossible. No és possible. El problema és que aquí tenim...
O uns polítics que el seu objectiu és tallar la cinta, no? I inaugurar, i fer unes vies, i dir que faran un pressupost per fer unes vies. Però en cap moment es plantegen com es mantindran aquestes vies, o com es mantindrà aquest pavelló, o com es mantindrà aquesta AP7, no? Que diem, l'AP7, deixem de pagar peatges, molt bé, i qui la mantindrà? Com es farà? Perquè fins ara estava subcontractat d'una altra empresa, pagaves un peatge, et mantenia la carretera, traien els cotxes i estava tot bé. I funcionava tot perfectament.
Tenies un accident i al cap de 10 minuts ja tenies la crua allà. Ara ja no. Ara tens un accident, en tens molts més perquè va plena, perquè ja no hi ha l'embut dels peatges. Els camioners es queixen amb raó. I no funciona. I amb els trens ens està passant el mateix. Ens està passant el mateix i a més està avisat, perquè hi ha dades de sobres. El 2024 a Europa ja va assenyalar carències. Inspecció de treball...
Va guanyar un judici estirat pels maquinistes, dient que a Rodalies hi havia tot un seguit d'arbres que podien caure a la via en breu. Ha coincidit, evidentment, la pluja, que ha sortit el ministre i dient que ha plogut molt cert. La pluja fa mal. Fa mal i ara, a més d'avui, s'esfondrà d'una casa. Per què s'esfondrà d'aquesta casa? Segurament la pluja...
El fet de combinar èpoques de molta sacadat amb molta pluja també fa que els talusos... Comporta. Tot això és cert, però si ho tinguéssim bé no passaria aquesta mesura. A part que aquí hi ha hagut una altra cosa que és el que a mi em dona la impressió que...
A veure, jo no vull parlar de manegres, perquè la manegra és perfectament identificable des de fa molts anys. És a dir, qui no ha fet inversió aquí ha estat els diferents governs de l'Estat, i aquí ja hi han passat tots, i els hi han donat suport també els partits d'aquí, ja ho sé tot això. Però és evident que un accident sempre passa. Pot passar a l'autopista, pot passar al tren, i a gelida el que hi va haver va ser un arrenament en un moment determinat i un accident. I molta mala sort.
si no hi hagués hagut els 45 morts del dia abans a Còrdua haguessin passat totes aquestes coses aquesta és la pregunta i l'altra l'alta velocitat funciona per tot malament perquè també han detectat problemes i ara va gairebé en segons quins moments dues hores de la tarda però la pregunta és no hi ha problemes altres rodalies de tot l'estat els problemes només són aquí
han convocat paga de maquinistes el 9, 10 i 11 els maquinistes. Els maquinistes el que estan fent és dirigir en aquests moments el servei ferroviari que hi ha a Catalunya i això és inacceptable. Bé, em llegia que abans d'ahir, crec, no sé si és a petició del govern de la Generalitat,
es va fer plegar el director executiu de Rodalies amb nom i cognoms però feia sis mesos que hi era càrrec de la màxima confiança del president de Renfe i el director general d'operacions i explotació de DIF en tot cas se'ls ha fet plegar per tant, si se'ls ha fet plegar és perquè alguna responsabilitat se'ls ha fet plegar perquè davant d'un caos com aquest s'havia de fer plegar algú queda bé
I has de poder dir que has fet plegar alguna cosa. Jo sóc el primer que dic que tenen una responsabilitat directa amb tot això, però sí de gestionar-ho. I a mi la impressió que em dona, i perdoneu que m'insisteixi, és que ha d'hi fer renfer, tenen la paella pel mànec, i que aquí el govern de la Generalitat no està fent el que hauria de fer un govern, que és manar i demanar-los als operadors les coses que fan.
Exigir el servei, com quan un ajuntament, i em sap greu treure el tema perquè ja sé que és perillós, però ha de poder exigir a l'empresa que porta les escombraries que ho faci bé. I si no, una multa. I cobrar-la. I cobrar-la. A mi m'agradaria començar a sentir que se li claven multes milionàries a Renfe.
O hi ha DIF, o els dos. Perquè entenc que algun mecanisme lògic, en el moment en què la Generalitat de Catalunya és el receptor del servei, ha de tenir dret a una indemnització. Perquè, clar, si en un percal com el que hi ha hagut aquests dies no hi ha una indemnització, quan hi serà?
però és que Renfe no és una empresa privada és una empresa que són ells per tant mai es multaran entre ells ara han muntat els Rodolies amb Renfe i per allà tots junts i van a sopar junts i clar, totes aquestes coses segurament si s'han cessat aquestes dues figures és perquè ja la interlocució no era del gust i de l'agrat del govern de la Generalitat
Ho intueixo, ho desconec. Pot ser, pot ser que estem en el procés de la nova empresa, que per tant és la que dius. És que és el que dèiem abans, tot s'està fent en directe, tot s'està fent en directe, l'empresa, aquestes noves relacions, les inversions, el manteniment, els punts negres, i estic totalment d'acord que aquí no s'ha explicat, suposo que algun dia ja se sabrà,
que aquí hi ha una certa, com deia aquell, el pis que passa per Valladolid, pel que fa als maquinistes, de dir, ara podeu, ara és quan ens farem valdre. Recordeu fa un any i poc que hi va haver com una mena de boicot per part dels controladors i tal?
Se'ls va detectar i se'ls va fer fora. Sí, sí, bueno. Perquè, bueno, clar, no s'havia fet mai, era inaudit. No, no, no, estic d'acord. Quan hi va haver-hi la vaga aquella encoberta de controladors i tot això, hi va haver-hi alguns acomiadaments i també hi va haver-hi, en parlo de més anys, hi va haver-hi una militarització del servei. Deixeu-m'ho dir així, en el sentit de dir, és un servei bàsic i, per tant, s'ha de garantir que és una de les coses que algú havia tret...
al damunt de la taula. A veure, jo entenc que els maquinistes garanteixin seguretat. I la prova que aquí algú ens estava mentint en general a la ciutadania és que de sobte ens deien la xarxa és segura. Jo això ho vaig sentir per un responsable de DIF i vaig quedar molt tranquil perquè fins aquell moment no ho havia dit. Però a causa de les revisions aquestes que es fan han detectat 30 o 40 punts i dius, epa, aquests 30 o 40 punts fa 10 dies també hi eren, eh? Què vol dir que la xarxa és segura?
Clar, és que també això, ser segur o no, ser segur, què vol dir? La seguretat al 100% en mobilitat no existeix. Però què vol dir que és segura? La línia d'Adamus també ho devia ser, perquè han dit que estava revisada, vaja, fins a l'últim mil·límetre, dius, conyo, per estar revisada fins a l'últim mil·límetre...
Clar que a vegades hi ha mala sort i poden passar coses de descarrilaments i d'accidents de tren hi ha a tot Europa, eh? Ah, però en canvi, els mecanistes que passaven per allà ja havien informat que per allà el tren trontollava més. Diuen això, però i els usuaris, hi ha una cosa que es diu xarxes socials, la gent estava tipa de penjar reels a Instagram i a TikTok, on només veia, només amb el vídeo ja veies com es movia el tren, no?
I saps què passa? Que hi ha dos grans grups a la societat on estem, que és molt trist, però cada cop estan més separats. I un és la classe política, que dèiem abans, i compte que la classe política, ens pensem que són els polítics, eh? I no, no, els polítics són uns més de tota aquesta classe política. En aquesta classe política també hi ha els jutges, hi ha els policies, hi ha la majoria de funcionaris, hi ha els que porten els trens. I a l'altre estan els...
La resta de gent. Són els de l'acord i els camperols. I estem aquí encara. El temps del camperol no importa gaire. Si ha d'esperar-se en un tren allà parat, no els importa els de l'acord. Si de tant en tant hi ha un tren que s'estavella i es moren uns quants camperols, tampoc importa massa l'acord. Li surten els números globals. No s'estan fixant en aquestes petites personetes que corren.
Llavors ens diuen, escolta-me, jo he vist bé, haig d'invertir gaire en aquests trens? El mínim. Què haig de fer? De tant en tant sortir per la tele i dir que els trens estan bé, trontolla una mica, però no passa res. La manca d'inversió crec que ja no la nega ningú, perquè està diguent el propi govern, l'edita el ministre Puente... Però és tot el procés. A les escombraries passa el mateix, eh? És el teu temps el que has de gestionar i anar posant les coses a cada lloc. L'Harda Fernández, del PP, l'altre dia el van entrevistar a Catalunya Ràdio i deia, no, no, no seré jo qui negui que...
en èpoques de Rajoy i d'abans, no es va invertir el que es havia d'invertir. De fet, les xifres són escandaloses. Ara que s'està començant a fer realment la inversió, s'està arribant a percentatges del 50% i del 60% d'execució,
que ja veieu no és que sigui la gran cosa tu saps més bé això perquè ets empresari el pressupost és una cosa l'execució és una altra el gran drama de l'obra pública i de les infraestructures és l'execució i en general dels pressupostos perquè aquí l'administració cau en la seva pròpia maranya en la seva pròpia trampa
que entenc, vull pensar que de bona fe, per una pretesa seguretat, que tot es faci bé, que tot hi hagi els informes suficients, que hi hagi totes les firmes, que hi hagi tots els tràmits. Els processos s'allarguen d'una manera exagerada. Però és que havíem arribat, ja no en inversió ordinària en Rodalies, sinó en plans especials per resoldre la desinversió de Rodalies, que el percentatge d'execució només era del 5 i del 6%.
Sí, estem parlant de xifres ridícules. Vaig veure que un any un dels plans eren 12.000 milions d'euros i se'n van executar 700. És a dir, res, un 5 o un 6%, això és lamentable. Doncs ara que s'està fent aquesta inversió i que s'està fent de veritat, estem arribant als 50 i als 60.
Que tampoc és res de l'altre món, però com a mínim s'està invertint. Sobretot en comparació, perquè després veus les execucions, que és aquelles coses que a mi m'ho van haver d'explicar molt bé, de dir que, per exemple, a Madrid, i no vull treure el tema Madrid, però he de treure, que les execucions en aquest temps eren dels 110 i els 150%.
que vaig haver-ho d'entendre, és a dir, molt més del que estava pressupostat és el que s'havia acabat fent, i aquí passa una mica com amb el tema dels peatges, és a dir, jo per exemple, aquests dies, i algú m'ha dit, et faràs impopular si dius això, més ben igual, és a dir, jo era el que estava molt emprenyat perquè anar a Barcelona i tornar m'acostava 20 euros de peatge, però jo era el que volia que mantinguessin una pinyeta, un peatge, perquè entenia que formava part del joc,
I perquè entenia que en aquests moments ens estem carregant tot el tema del no manteniment, i jugut amb el no manteniment, eh?, amb els nostres impostos quan els camions, en un tant per cent molt elevat, són estrategies. Jo també em faré impopular perquè em sumo absolutament a això. Abans tenies un servei que era de pagament...
com ho és la telefonia, o com ho és anar a comprar el pa, i tenies un servei que estava molt bé. Ara paguem l'autopista als que no la fem servir. Però per què ens emprenyàvem? I tenim una mala autopista. Per què ens emprenyàvem? Ens emprenyàvem en comparació, perquè sabies que fora de Catalunya...
Els peatges, o sigui, les autopistes de peatge no eren necessàries perquè hi havia una xarxa d'autovies perfecta. I aquí vull recordar que és l'única autopista de les que ells en diuen nacionals que no està desdoblada des de Barcelona a la frontera i no ho està...
jo aquest dia ho vaig patint però és que jo crec que s'ha d'anar posant el dit és a dir, alguna vegada que agafo l'antiga autopista del Maresme quan arribes a Espalafolls et trobes allò i fins a Massanet et trobes que no, però és que no només és perillós aquella carretera perquè el que han fet ha sigut tres carrils però no l'han desdoblada és que el cantó trobes aquelles obres que es van iniciar que hi va haver uns moviments de terres que devien costar un paston que hi ha ponts fets hi ha ponts fets
i que no han volgut tocar-ho. Per tant, hi ha hagut una voluntat claríssima. Què va passar? Es van acabar els calés, deien, en aquell moment. I això també és transversal. En el cas de la zona de l'alçada, crec que vols dir a la zona de Passat... Passat, Tordera, Pujà... Entre Massanet i Tordera. Valldemaria, Calcoix... Entre Massanet i Calcoix. I després el trencant de Montbarbat, que és un trencant perillós, que és un trencant...
Però hi ha un canvi de resant? Jo crec que no deu quedar un canvi de resant en totes les nacionals d'Espanya. I allà, allò va... Ja el tram anterior es va veure esquitxat pel cas Gurtel que l'Estat va haver de tornar enrere la licitació perquè una de les empreses que formava part de la UT, un maragma... Joan, i a mi què misple.
El que voldria és que hi hagués una autovia que sortís de Barcelona i que anés a la frontera, que fos una autovia com la que trobem nosaltres en aquests moments a Caldes, que és una cosa així, perquè llavors podries plantejar no agafar l'autopista. No t'ho pots plantejar. I l'altre que també...
En la línia de l'autopista, l'autopista també es trenca i es deteriora perquè tenim una tradició de trànsit rodat de gran tonatge en excés perquè si tinguéssim una xarxa de transports de mercaderies ferroviària...
Faltaria una cosa que es diu el corredor mediterrani, per exemple. Per exemple, que no, vull dir que... Del corredor mediterrani se'n parla poc, per sort, però s'està fent i ja li veiem, ja li tenim el peu al cor. Però fixeu-vos que gran, gran...
transport, gran mobilitat de l'autopista que es produeix amb vehicles pesats i tal. Conceptualment, a Europa hauria d'anar caminant cap a un altre tipus de transports de mercaderia i després la logística més local, per entendre's, més regional o com vulguin dir els europeus, doncs ja...
que a més de fer la distribució a punt, això com a empreses ho teniu clar, i anar transformant un sector, res en contra amb les empreses de transports, però anar avisant, escolteu, en els propers 10-15 anys aquí hi haurà una evolució cap a un altre tipus de...
mobilitat, perquè si no anem carregant el de les autopistes i quan abans ho he dit Catalunya, Catalunya o els catalans és que d'aquí 10 anys no parlem de les autopistes com estem parlant ara de Rodalies ara mateix hi ha tots els ingredients perquè això sigui així es va parlant de la Unió Europea en algun moment implantarà la vinyeta
que les autopistes totes hagin de ser de pH i que no tinguis els llocs on hagis de parar a pagar ja paguis per internet, amb un xip i amb un localitzador i en funció del que portes i deixes de portar però clar, en la situació d'aigua
Per ser una mica honestos, també hem de recordar que el govern català, qui és en aquell moment, perquè en varen passar dos o tres, havia previst la implantació d'una vinyeta i no es va poder fer perquè en els altres punts del que és l'estat espanyol van dir que de cap de les maneres. Sí, això passarà, com tantes coses, perquè critiquem molt la Unió Europea, però això ho tenen, passarà el dia que l'Europa en diguin, no, això ara és així, i punt, s'ha acabat.
Pagarem la vinyeta i els calés de la vinyeta ningú diu que vagin a l'asfalt. Clar, no ho sé. Perquè continua a haver-hi la mateixa gestió que hi ha darrere, no? Bé, llavors aquí hi ha un altre tema, que és el tema, diguem-ne, l'única cosa que ens queden als ciutadans, que és la protesta o no protesta en el moment d'anar a votar. Però ja et dic, últimament, ho estic diguent molt en aquestes tertúlies, em considero d'una ingenuïtat total.
No, jo abans, no sé quina, en Carles, no sé quina, però ja has fet servir, però m'ha recordat una mica de la societat feudal. Sí, els camperols. Els camperols. Jo penso, jo que em tinc per una persona d'ordre, a vegades penso, el problema de tot plegat és que, ja faré servir una expressió molt bàsica, però qui mana...
en el fons ja sap que no passarà res. Perquè, és a dir, tornem a allò de les infraestructures en general i el tren en particular, que és el protagonista d'aquests dies, eh? Si tu saps que pots escanyar les infraestructures d'una manera que no passarà res, que no passarà res, que no passarà res, és quan ho fas. Perquè si saps que algun dia passarà alguna cosa, ja no ho fas, ja no t'atreveixes a fer-ho. Llavors és un tema de domini, de poder, i ja està. I llavors a vegades trobes a faltar que hi hagi una certa rebel·lió
De dir, prou. El dia 7 els usuaris han convocat una gran protesta, els usuaris, els usuaris de Rodalies, del trenc i tot això. Jo vaig l'acordant perquè a vegades ser gran et permet, i tenir un punt de memòria, et permet l'acordar que el 2007 hi va haver una gran manifestació. Jo ara anava a dir això. En la qual el que estava davant amb la pancarta era el president de la Generalitat, que era José Montilla. El procés va començar així.
I José Montilla, en aquell moment, a Madrid hi havia el govern Zapatero, per tant, jo crec que va ser molt valent, no crec que ara pogués passar una cosa així. El president Montilla va fer unes declaracions que llegides amb el Bulls i ara dius... No, no, és exactament el mateix.
l'alerta de la desafecció la desafecció ja hi és no que va dir allò de te queremos mucho pero no, això ho va dir això ho deien Trias Fargas no, no, que li va dir que t'estimem molt però t'estimem més a Catalunya és que ara avui com fos amb el que deia Trias Fargas allò dels espanyols i els catalans que deia nos quieren pero no nos aman
Sí, sí, va dir-ho exactament I la paraula desafecció jo parlàvem que el gener es farà molt llarg però ja s'acaba, queden dos dies o tres de gener Prove el febrer Prove el febrer, que és tradicionalment més curt
Però a mi aquest gener em recorda molt l'any del Covid. Espero que no hi hagi Covid, eh? No hi ha avisos de moment. Toquem fusta, ferro i tot. Serrampió? No ho sé, no ho sé. Tot i que jo he passat la grip i fa una mica de mandra. Però és aquella cosa del...
la glòria i tot això i l'altra cosa que et porta una mica a rememorar el passat és tot el tema del tren i tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures això me'n recordo com si fos ara d'aquella pancarta allà va començar tot i va ajudar que 3 anys després vingués el de l'Estatut que va tornar a portar l'altra manifestació i de esos polvos estos lodos mai tan ben dit exacte
I no ens n'hem ensordit encara del xiclet, que ja l'estem tornant a reviure, no? Jo abans he dit acarnissament i insisteixo perquè... Però això forma part del joc polític, i estic d'acord, però forma part del joc polític que a mi el que alguna vegada dic sempre em molesta, per això parlava abans de la meva ingenuïtat,
és allò de dir que si els que ara estan demanant dimissions estiguessin governant, haurien la demanda d'emissions dels que ara estan governant i passaria el mateix. Però per mi hi ha una cosa que jo no l'he pogut entendre mai en aquest país, o en molts països, però bàsicament aquest és el nostre i aquesta ciutat. I parlo exactament el mateix, és com no es posen d'acord en aquelles coses que són importants i van tot segure. Aquest és el gran tema, de dir, en bé superior, més enllà de qui governa, que és...
tot allò que es gestiona des de lo públic per què? perquè l'empresariat funcioni i perquè la ciutadania pugui acollir-se els seus drets i el dret de la mobilitat el dret de la mobilitat també ha de ser un dret que cada cop ha de tenir més nivell és que ens han portat aquí és el que deia en David ens han portat a dir utilitzar el transport públic jo ja hi estic d'acord però ha de funcionar ha d'anar igual de bé que anava a l'autopista quan era de pagament
Ajuda-me'n aquí, Jordi, quan es constitueix el primer govern en Parlament de la Generalitat el maig del 80, l'abril, maig? El primer govern, sí, les eleccions són a l'abril i el govern es constitueix el maig de 1980. Per tant, tenim des del 80 fins al 26, no?, 2016, 46 anys. D'aquests 46 anys,
4 de 5, o sigui, un 80% ha governat, que ha governat a Catalunya, des de Catalunya. Llavors, segons qui, que ara està l'oposició, que la seva tradició política, o exactament les seves sigles, han estat governant aquest país durant el 80% del temps.
I ara dir que, bueno, doncs que pleguin aquests o que no fan res bé... Aquest és el discurs de polític, Joan, això. No, però, hòstia, el president anterior, que és en Pere Aragonès, comença a engegar coses que ara s'estan realitzant. De fet, ara...
La Generalitat està inaugurant, que no van amb cinta, perquè que s'obri i que tiri, saps? Perquè la gent ho contra... No, de veritat, poques cintes veuràs, en algun moment els apreten, però estan ara...
executant obra, passeu per les estacions, si agafeu el tren, si agafeu el tren, passeu per les estacions i veureu fornell remogut, colera remogut, qualsevol estacioneta, ampliació d'andanes i tal, sí, sí, perquè hi ha una pressió. Però ara també convenia, escoltava una cosa, ja ho puc dir, ho escoltava, perquè en aquell moment hi he passat un moment com faig cada dia per la cua,
que feien una relació, per exemple, de coses que no funcionaven. Referides als trencs, i no parlaven de les vies, parlaven de les estacions. Ascensors que no han funcionat mai des que hauran de ser oberts, parlaven de l'ascensor de l'estació del TAP de Figueres, que no funciona des de fa mesos, i llavors han començat... Llavors la sensació és aquesta, hi ha hagut una deixadesa,
I ahir l'Oriol Mas que va conduir la Tartulín Collonau, perquè jo sempre dic el mateix, la sensació és que se'ns està engronant el país i que no estem fent res i aquesta sensació és la que ens porta a la decadència. I això és el que no ens podem permetre. Ens hem de rebel·lar contra la decadència.
No ens ho podem permetre, a més a més, anava a dir per llançar un missatge positiu, però no és que ho dic per llançar un missatge positiu tot i no creure en ho, jo m'ho crec. Hi ha moltes coses bones en aquest país, és a dir, hi ha moltes coses que fem molt bé i tenim un teixit empresarial que malgrat tot sobreviu i s'esforça i ho fa cada vegada millor.
I tenim uns serveis de salut que, malgrat els estressats que estan, funcionen molt bé i són l'enveja de... I quan parles amb gent que ha voltat molt pel món, te diuen, jo si hagués de quedar-me en un lloc per viure, em quedaria aquí. I gent que és catalana i gent que no ho és, eh? I aquest mateix govern està iniciant coses en el món, per exemple. I per tant té un punt d'injust.
en recerca, en innovació, mil coses. Per exemple, l'altre dia vaig celebrar quan la consellera Paneque, abans que hi hagués tot el pollastre dels trens, després de les pluges i tal, va dir, diu, ei, però que els pantans ara estiguin plens no vol pas dir que estiguem parant les dessaladores i les obres de plantes reputabilitzadores, etcètera, etcètera. Al revés, les estem accelerant més que mai perquè, tal, vaig pensar, clar que sí, això és una cosa que ha de fer un bon governant.
Però, Joan, respecte al tema que deies del pim-pam-pum, a veure, jo continuo pensant, penso, malgrat tot, que ens en sortirem abans de la crisi de Rodalies, mentre hi hagi un govern a la Generalitat i a Madrid que siguin del mateix color i, per tant, que duri,
M'han dit que duri, vull dir que duri el de Madrid, eh? El d'aquí durarà, suposo, perquè tampoc tinc compareixença del rival, però... I jo sempre soc partidari, sempre faig aquest discurs de dir aquest país necessita que ara mateix algú durant 10 o 12 anys faci coses que no s'han fet durant els últims 10 o 12 anys i sigui un govern molt avorrit.
Fa 15 dies o fa 3 setmanes. Em sap greu, però ho dic de veritat i no és cap conya respecte a la cara del president, diguem-ne. No, però jo, per exemple, fa 15 dies, fa un mes, deixem-ho. I gestió i infraestructures. Jo deia, tal com estan les coses, tu has parlat de la incomparèixença del contrari.
que és el que hi havia, tal com estàvem les coses, amb les cents que es preveu d'Aliança Catalana, amb la divisió extraordinàriament brutal que hi ha entre els partits anomenats independentistes, jo preveia que Salvador Illa tenia 8-12 anys per davant amb tota tranquil·litat. Ha esclatat tot això, eh? Ha esclatat tot això i això ho canvia tot. I aquí també s'ha de veure, i esperem que diguem-ne que s'acabi, que acabi anant tot bé, diguem-ne, amb la salut del president, eh? Vull dir que...
Això és una d'aquelles coses que jo estic d'acord i que només hi ha hagut el cas de Sílvia Rivals, que es va queixar o s'ha queixat en el Parlament, que li han donat un tracte, cosa que jo estic absolutament en desacord. Estic convençut que qualsevol persona que vagi en aquests moments a la sanitat pública amb un problema com aquest...
L'altra cosa és que vagi molt refredat i t'hagis d'esperar. Una altra cosa és que les proves a vegades estilaten, perquè també se'ns està engronant la sanitat, però que l'atenció quan hi ha un tema seriós és exactament igual per tothom, això n'estic absolutament convençut i crec que també s'ha de dir. Doncs el que deia abans, jo estic convençut que mentre hi hagi un govern del mateix color aquí i allà, arreglarem abans els temes d'infraestructurals pendents. Jo continuo pensant que és així. Ara també és veritat que jo també entenc que els que...
els que per definició són partits només catalans, bueno, disparin quan hi ha una cosa així, perquè ja no sortiria a defensar Junts, però deies, Pujol i Convergència Junts han manat durant molts anys, sí, clar, però amb quins recursos, amb quins diners i amb quina capacitat de fer inversió.
Sí, sempre ens l'han llevat els uns o els altres, el PSOE o el PP. No, hi ha un exemple amb això que deies. Perdona, el maltractament infraestructural que ha patit aquest país durant els últims 40 anys no és culpa ni de Junts ni d'Esquerra.
Òbviament Jo no he dit Esquerra, he dit el 80% del temps ha menat Convergència Però per exemple Perdona que t'ho digui Quan arriba Quan la Generalitat Es constitueix a les primeres eleccions Al cap de poc temps Reben uns ferrocarrils de Catalunya Que estaven pitjor de com estan Ara ferrocarrils de la Catalunya I aquí han passat tots els governs Per tant és una cosa transversal I algun bon ha fet
Perquè s'ha fet la gestió des d'aquí i perquè s'ha fet bé. Que hi pot haver un accident? Efectivament. Aquest dia algú deia, han interromput també una línia de rodalies. Era perquè algú s'havia tirat a la via. Escolta, no es poden aprofitar aquestes coses. De rodalies o de ferrocarrils. No es poden aprofitar aquestes coses. Però com la gestió s'ha fet des d'aquí, és exactament igual de criticable. Però s'ha de reconèixer que hi ha coses que es fan bé.
I que a Rodalies hi ha hagut una desinversió volguda, una manca de manteniment volguda i un escanyament volgut. I ara s'ha demostrat molt irresponsable. Jo tinc escrit un article des de fa molts dies, que és per demà passat, i no penso revisar, que deia que en el fons hi havia desinversió, però sobretot hi havia una altra cosa, que jo me la crec, com que la crec la dic, que és que hi havia catalanofòbia. Però això és obvi.
I és molt irresponsable. És que estem parlant de... Després ens diuen la locomotora de l'estat. No, però és que malgrat tot encara ho som. Jo davant del discurs aquest més pessimista et surt de dir, escolta, si som un miracle. Aquest país és un miracle. Si ens l'has fotut del dret i del revés i continuem aquí. Som la locomotora de l'estat, perquè tornant en aquell símil que feia abans, l'estat ja
L'únic tren que funciona bé, com diu en Miquel Riera aquí, és aquell que surt cada dia de Catalunya en direcció cap a Madrid amb 70 milions d'euros i aquest no torna mai ni falla mai. Aquest és de dia únic i sentit únic. Que és el tema bàsicament del dèficit fiscal que ara es parla però que evidentment és indagable. En el finançament no és el meu cap, però sentia que...
s'introdueix justament tu aquí estaràs més David i tu també Carles el tema de la recaptació de l'espimer
de l'IVA de l'espime, que passa al 56,5%, una mica més del 55%, i el model de finançament que s'està treballant, em sembla que vam dir que havien fet com 58 modificacions durant 10 mesos, perquè encaixés tothom, perquè tothom hi estigués a gust.
El model de finançament el que planteja és que directament aquesta recaptació ja quedi, no vagi i torni, sinó que aquests 56,5%, faig caricatura, ja quedin aquí i doni una liquiditat immediata en el govern de cadascuna de les comunitats, sinó en el cas de Catalunya, Catalunya. I l'aplicació de l'IVA de l'espimer, com que és el gran tret diferencial de Catalunya,
respecte a l'Estat és evident jo crec que aquí hi ha la clau la clau que es recapti això directament i que es recapti amb aquest percentatge ara, si juguem no perquè això, no perquè allò doncs clar, no s'avançarà i crec que és una pèrdua d'oportunitat important
Jo penso que... Perquè el concert és una entelequia. No, està clar. Els insolidaris bascos i navarresos, que em perdonin els meus amics bascos i navarresos, però com a territoris i com a governs insolidaris amb la resta de l'Estat, aquests en riuen, es riuen les gràcies. Ahir la conseller Romero va dir-ho molt clar, perquè va dir que els que demanen al concert econòmic són uns insolidaris. Buscat així, dius, vuita, bascos i navarresos deuen ser insolidaris. No crec que fos...
No crec que fos el que volia dir, perquè en realitat els socialistes del País Basc i de Navarra també defensen el concert. Són drets adquirits, que aquests ja no es duiten sempre, i això ha passat sempre a Oskadi. I ens saben més de lluitar per les seves coses. Gretem per què? Perquè hi ha hagut connivencia amb el règim en el seu moment, i després hi ha gretem, i gretem el carlisme, i gretem... I perquè és molt senzill.
el País Basc i viuen 3 milions de persones i és el 10% del PIB el 5% del PIB però m'entens? vull dir que ells no estan convidats en aquesta taula i no ens poden donar lliçons de res i tampoc ens podem contrastar ni comparar perquè m'entens? jo sí que el voldria al concert econòmic mira que vostè digui no pot ser solidari si ens diuen solidaris quan en realitat estem pagant
t'ho diuen igualment, tant per tant que tinguis la caixa i la clau de la caixa. Tant per tant que tinguis aquests 17 o 18 mil milions més d'euros cada any. Durant quants anys la resta de l'Estat ha consumit productes catalans? No, però, Joan, jo crec que l'escenari aquest... I nosaltres d'espanyols, no et fot. Però l'escenari... A veure, això és veritat que històricament va existir, històricament, perquè en aquests últims 50 anys o 60 anys... Escolta Nacional.
No, no, no. La cosa aquesta de dir, vale, Catalunya no té els recursos fiscals que necessitaria, però a canvi té tot un mercat espanyol al qual vendre-li productes. És aquell intercanvi implícit...
o tàcid de dir, vale, jo no t'estic donant els impostos que et tocarien, però tu tens tot un mercat captiu espanyol al qual vendre-li coses. Això s'ha volatilitzat en els últims 20 anys, això ja no és així. De fet, gràcies a boicots i coses merdoses com aquestes, les empreses catalanes s'han externalitzat i s'han internacionalitzat encara més, i per tant això és una bona notícia.
Però jo, tornant al que dèiem abans, jo deia aquesta cosa del govern avorrit i tal, l'altra cosa que crec que necessitem, i això és el que des de les empreses i des dels ciutadans crec es troba més a faltar, és aquella cosa de, si hi ha una sèrie de coses en les quals el 80 o el 85% de la població està d'acord...
perquè són coses transversals, s'haurien de fer. És a dir, hauria d'estar molt penalitzat políticament, entenc que de cap més manera, però hauria d'estar penalitzat políticament que en aquells grans temes que hi ha majories absolutíssimes per fer-los i per tirar-los endavant perquè són necessaris, que es fessin. Això hauria d'estar molt penalitzat políticament i en canvi no passa. Jo crec que ja s'han acabat les èpoques de les majories absolutes i això crec que és bo,
Però, clar, en contrapartida hi ha d'haver-hi una responsabilitat, també, dels partits. I en els extrems no hi pots posar els rottweilers, en els extrems hi has de posar la gent que, bueno, sigui capaç d'arribar a acords. Sí, que marquin accent, però que no sigui el... Mínims consensos en temes de ximordants. Però tendim cap a la... I estem anant al contrari. Cap a extremisme barat, dual, blanc-negre.
Però deixeu-me canviar una mica, no voldria tallar això, però és que no podem deixar de parlar que hi va haver un ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat de Girona. És un ple que es havia demanat fa vuit mesos, el havia demanat el PSC, es havia aprovat només amb els vots del PSC perquè crec...
Els altres, en tot cas, no varen votar o varen abstenir-se i el que passa és que jo crec que en aquell moment es va demanar, per parlar bàsicament d'escombraries i parlar bàsicament del campus de salut,
I el ple es va celebrar ahir en un moment en què, diguem-ne, que el partit que el havia demanat està patint una mica allò, no? És una mica allò del receptar i el prendre, vull dir, carnissament. També el senten el govern de Girona, encara és a l'oposició, però jo crec que s'està fent la seva feina. Ahir es va parlar, es va parlar d'escombraries, que és evident que és un problema que continua, siguin un problema que pot estar en vies de solució però que encara no s'ha vist,
Es va parlar del campus de salut, que sembla que s'ha desencallat, tot i que tots hem de posar la vista en el clínic. No, no, jo, dos, vint segons. No, no, tenim deu minuts. Ho dic sempre sobre aquest tema, no vull interrompre't, però és que jo, des de fa molts anys, que tothom, gent que conec, que ha estat en els governs, a la Generalitat i tècnics i tal, et diuen que és impossible que en paral·lel, en el mateix moment, es faci.
el clínic i el Trueta, no. Diu, no es pot fer, no es pot pagar. Per tant, ens continuen explicant que sí. Ens ha tocat la rifa ara, o hi ha alguna cosa que m'he perdut, o ens estan enredant. Començà abans el Trueta, sí, tot va segons com va, el que passa és que després hi ha hagut aquests problemes de mobilitat a salt, d'uns informes, sembla que no ben fets, però també ens diuen que això no retarda absolutament res. No, no seguint els paràmetres que l'Estat demanava, o no consultant exactament per no caure amb això, però bueno, és igual. Toca salt, salt...
Sal ha estat molt endreçat fent la seva tasca i això seria com una petita falta d'ortografia que no li baixa de l'excel·lència. L'Ajuntament de Sal ha treballat en els últims anys...
amb voluntat de cooperació i ho ha fet ha fet la feina que li pertocava respecte al que deies del ple el ple estaria bé que es plantegés una ciutat ja amb més de 100.000 que a meitat de mandat a meitat de mandat es fes com una mena de... Fins i tot un cop l'any fer l'estat de la ciutat no passaria bé
I jo crec que era la pretensió aquesta de fa set, vuit mesos enrere, no?, perquè s'arribava a meitat de mandat i dir, bueno, doncs, escolta'm, estat de la nació, no?, allò com estem. I com a preamult també diria, no?, que abans desitjava allò,
recuperació immediata o que sigui aviat salut pel president Illa i també retorn pel president Puigdemont o sigui, en tots dos casos però ahir el Tribunal Constitucional com es havia avisat des que ho feia un parell de dies va tombar diguem-ne perquè no podem entrar perquè seria com intentar dir, escolta, ho heu fet 50 vegades, no ens engegueu
No volen Puigdemont aquí, punt. I l'altre, perquè això també genera una distorsió, no? No tenia el president, i no nego el que he dit al principi, no? Equips, governs, gent que pot seguir treballant amb el president de baixa, per entendre. Però sí que va bé que hi hagi la figura que representa...
o que lidera un govern que estigui al capdavant, com també genera una distorsió la situació del president Carles Puigdemont, perquè al final això acaba intervenint en tots els àmbits, vull dir, fins i tot en el gironí,
no deixa que Salelles, Puigdemont, Salelles dic el cognom, no dic Benet, arriba Puigdemont a govern, en fi, i aquí hi ha com una relació simbiòtica d'intercanvis de favors i de...
i de pressions localistes via Generalitat... Ara no t'he entès gens. Jo m'he perdut fa moltes vegades. El president Puigdemont acaba sent president perquè Benet Salelles, diputat, acaba... Sí, sí, acaben diputant a la paper.
I que tot això continua aquesta relació, llavors hi ha d'haver-hi una possibilitat que Carles Puigdemont exerceixi de polític de manera tranquil·la i natural en el país...
i no... És un tema que s'ha de tancar i que s'ha de tancar perquè no el volen tancar. I com que a qui li interessa més tancar-lo, a part del propi Carles Puigdemont i el seu partit a qui li interessa tancar-lo perquè hi torni a tornar a haver un escenari de negociacions amb Junts i tal, és el PSOE rogo de més per no fer-ho. Per no fer-ho. Ara, sense intervenir mai, que el Tribunal Constitucional ja sabem que no fa política. No, no, no. Ciutat, ciutat. Jo deia escombraries i tot això. Em pensava que portaves notes sobre el tema.
No, jo vull dir, moltes vegades veig Girona més brut, més desendreçat, més desorganitzat, més pobre, més barruer. I això, bueno, parlàvem dels trens abans que era una infraestructura que és una cosa d'anar fent i anar invertint. Aquí no és una cosa tan llarg, és una cosa que s'ha espatllat en molt curt i, per tant, crec que sí que hi ha una responsabilitat directa dels que estan governant ara.
Lluc Salillas va centrar en quatre temes, els quatre punts cardinals, el que s'està fent a la Carlatria de Barcelona, el Pla de Barris al Pont Major, Girona Est, que és recorrent i no se sap mai per què serveix el que s'hi està fent, i el campus de Salut de Salt. Gemma Geis va estar, diguem-ne, defensant la feina del govern, però també va marcar molt de paquet amb el tema de la seguretat i el tema del padró social, allò de dir...
S'han evitat molts abusos des que, diguem-ne, que tot el tema del padró es porta des de secretaria, amb la qual cosa va tirar endavant. Hi ha altres coses i ens queden poc temps per fer-ho, però, per exemple, la Sílvia Liu va dir aquí, en aquesta casa, en aquests micròfons, que volien controlar, per exemple, tot el tema de les botigues de bicicletes, deixeu-m'ho dir així, a la Barri Vell i al Mercadal, però que Gemma Geisa i mateixa va dir que no, que el que s'han de controlar són les botigues d'ungles i els xixes i altres coses.
Jo he seguit el tema una mica entre bambalines, perquè també se'm va demanar l'opinió sobre això, i més des de la fora que hem fet, estem fent accions per intentar evitar, no a Girona, a Girona hi ha tot arreu en general, que és que deixin de proliferar aquestes botigues, perquè evidentment desnaturalitzen els centres dels pobles, no porten valor afegit, etcètera, etcètera. Ara, clar, a mi quan em van dir que dintre d'aquest sac hi volien ficar les bicicletes vaig pensar, no entenc res. Proliferació de què? O sigui, hi ha 10 botigues de bicicletes a Girona.
Déu. No ho sé. És absurd. És barrejar la gimnàcia amb la magnèsia d'una manera absurda. Clar, manifesta la diferència ideològica d'un govern. I fiquem-ho tot en la mateixa. Quan es manifesta, perquè a vegades no sabem ni què pensa ni un ni els altres, però quan es manifesta és dir una ciutat endreçada, en promoció, tal...
que defensa junts, no? Una ciutat agradable, el turisme amable, tal, tal, tal, i una altra cosa que defensa la CUP o guanyem, no? Jo crec que s'ha de defensar el comerç local, però... Però sense fer ridícul i detectar bé el problema, perquè si no detectes bé el problema no l'ha declarat.
Com a empresaris, escolta'm, les llicències d'obres, d'activitats, els permisos han de ser àgils, ràpids, fàcils d'obtenir. I el que no pot ser és que no s'endonguin o subvint o es deixin obrir negocis que no tenen tot això. O sigui, qui vol fer la feina no la pot fer. Carles, et toca tancar, però només tens 20 segons.
El tema és fer les coses amb legalitat. Alguns s'exigeixen les coses... Has dit celeritat. Celeritat i legalitat. Perquè no s'exigeix el mateix uns que els altres. Hi ha gent que ho vol fer tot bé i queda encallada i els que tiren pel dret són els que estan obrint coses que després s'han de tancar. Tertúlia molt viva que us vull agrair en David Martí, en Carles Martín i en Joan Quert, perquè hem de tancar perquè bàsicament han arribat les 11. Si tot va bé demà, tornarem. Ara són les 11.