Fins demà!
dona la sensació que aquests dies la temperatura és freda però més agradable. O si més no, això li preguntarem a la Montse Prats, que avui ha vingut en bicicleta com fa habitualment. Què tal, com estàs Montse? Hola, bon dia i bon any. Jo felicito l'any fins ben bé la primera quinzena de gener i sobretot si és la primera vegada que ens retrobem.
Estic bé, estic contenta de poder-vos acompanyar avui, agraïda també que em convideu. I sí, agafar la bicicleta per primer dia a l'any, també les coses com siguin. I bé, fresqueta, amb quatre llagrimetes de fred, abric i ja està, i endavant. Ja està, i endavant. Gràcies per ser aquí, com també els hi donem a l'Enric Serra, periodista. Ell suposa que no, que no ha vingut amb bicicleta, però no sé si ha tingut fred o no.
No, no, no, ni una cosa ni l'altra. I comprova l'any? L'any és molt curt encara, per tant... Ara l'Arnau ens ha dit la frase, eh? Diu, encara no hem tingut temps d'espatllar-la. Exacte. Nosaltres no, però ja hi ha qui s'hi esmerça una mica.
Déu-n'hi-do com ha començat, no?, també tot l'any, vull dir que... Intens. Intens, amb la història anant a fora, amb la història d'en Trump i la extracció, que és una paraula que, diguem-ne, que em va semblar, per no dir-ho d'una altra manera, de maduro, i ara les notícies que arriben de Groenlàndia i tot plegat. Mira, i ahir potser, perquè vaig veure un documental a l'espai Caixa de Girona, hi havia sort Lucía Caram,
hi vàrem passar un documental que està fet Ucraïna, Resistència i Esperança, i la veritat és que veus aquelles imatges i quedes una mica aixafat, perquè, a veure, tots érem conscients que una guerra és una guerra, que està a tres hores d'aquí, però realment, com veus la destrossa que s'ha produït i com pateixen aquella gent, te n'adones compte que fa uns anys, diguem-ne, eren com nosaltres, en el sentit que es pensàvem que, diguem-ne, que teníem una vida millor o pitjor, però que en tot cas era una vida tranquil·la i que això ha canviat molt.
Jo penso que ens acostumem molt ràpid a ser conscients que hi ha aquests conflictes, aquestes guerres que estan relativament a prop i que poques vegades fem aquest exercici de conèixer aquesta realitat veient aquest tipus de reportatges o escoltant o burjant una miqueta més. Penso que aquesta fredor generalitzada d'això passa però passa lluny
A vegades és massa encomanadissa i no és gens bona per la societat i, sobretot, per intentar tirar endavant amb solucions per aquests conflictes. La tercera pota d'aquesta tertulia és en Joan Kerr. Bon dia, Joan, com estàs? Tregui't la llengua, Franja. Presenta't de puntetes, eh?, molt bé.
Molt bé, molt bé. Mira, dimarts 13. Sí, sí, sí. Setmana dels barbuts. La setmana dels barbuts, sí, que no és perquè faci fred, sinó perquè són tres sants que se celebren. De fet, n'hi ha que n'hi posen fins a 5 i 6, eh? Perquè hi ha Sant Antoni Abad, hi ha Sant Maur, hi ha uns quants. I avui Sant Hilari, que curiosament és l'únic no barbut dels sants, és l'únic barbamec que en deien. Doncs avui faig l'aniversari petit, perquè jo soc nascut en dimarts 13, i els dimarts 13 em fa gràcia.
ja sabíem que hi havia d'haver-hi alguna cosa no, però a més a més hi ha antecedents perquè tinc una... les àvies van morir ara exactament fa 25 anys amb dos mesos de diferència i ara era nascuda el 13 de l'1 del 13 o sigui que ara hauria fet avui 13 anys a més a més 13, 13, 13 i l'altre era del 13 del 10 del 10 tot eren uns, tresos i zeros
I van viure, van viure molts anys, vull dir que el 13, inclús quan m'ha tocat alguna cosa, quan he apostat pel 13. Passa-nos aquesta bona sort, no? Sí, clar, com que ningú ho vol, ja me'l quedo jo, ja me'l quedo jo el 13. I a més a més és un número primer, que és indivisible, té aquelles singularitats.
Sempre hi trobes la part positiva i està bé tot això, si no... Home, són molts anys d'anar creant aquest argumentari, eh? Tothom doncs i felicitats, eh? Si ho celebres, felicitats endavant. Exacte, per molts anys, eh? Que sigui així. Bé, doncs dèiem que hem començat, diguem-ne, l'any una mica revoltats amb determinades històries i ara han passat de coses, eh? I si voleu podem donar-hi unes quantes voltes, per exemple. No sé, el tema dels pagesos, no? Que ara...
Ara estic veient que ahir, després d'una reunió amb el conseller Ordeig i el president Illa, van aixecar els bloquejos. Em dóna la impressió, de tota manera, que van ser bones paraules i un intent d'ajudar en el sector primari, però la sensació és que, com ells han dit, que si les coses no són bé, que no tornen a les carbeteres, em fa l'efecte que els tornarem a veure.
Com has vist tot això? Cinc dies de bloquejos, aquí s'hi barreja tot, perquè per una banda, diguem-ne, hi ha la defensa del sector primari nostrat, que és importantíssim, i es barregen amb altres coses com el Mercosur, i esclar, surten els economistes i diuen que no tot és dolent del Mercosur, esclar, no tot és dolent per grans cadenes alimentàries, o per les farmacèutiques, o per empreses tèxtils, però bàsicament...
per la gent, diguem-ne, del nostre sector primari, és a dir, pagesos i ramaders, i podríem afegir-hi pescadors, les coses no pinten bé, no?
No, no pinten gens bé i això és una de les coses que m'ha sorprès aquests dies però no és que m'hagi sorprès perquè evidentment ja saps que aquests grans acords no es fan pas per beneficiar les multiplicitats locals
sinó que es fan per beneficiar les singularitats generals diguéssim, no? és a dir, grans empreses importadors, etcètera, etcètera per tant sí que m'ha sorprès veure articles diguéssim lluant l'aliança Mercosur justament en el moment en què els pagesos han sortit al carrer
per queixar-se'n, diguéssim, perquè evidentment sí que és veritat que el món va canviant i que nosaltres tenim el mandat sempre inspirat des de dalt d'adaptar-nos als canvis,
Però, bueno, adaptar-nos als canvis a vegades és plen i a vegades és dolorós, diguéssim, no? I quan es tracta del sistema de vida de molta gent, sigui en l'àmbit que sigui, sigui la industrial, sigui l'agrícola,
sigui el que sigui, doncs potser les coses s'haurien de fer amb més planificació i amb més temps i amb més capacitat per anar, diguéssim, readaptant les persones a guanyar-se la vida d'alguna manera. El que se l'estan guanyant avui amb el sector primari
si han d'abandonar el sector primari per la raó que sigui que tinguin temps de fer-ho bé i de l'altra banda diguéssim simple i curt diguéssim jo m'estimo més l'enciam que s'ha cultivat
a dos passos de casa que no passa el que ve de terres llunyanes. I per què? Doncs perquè igual que la gastronomia, a mi no em fa res anar...
un dia en un restaurant xinès, o a menjar xuxi en un altre lloc, o a menjar... peruà, el que sigui. Tots els menjars, diguéssim, m'agraden, no? Però el que no m'agrada, diguéssim, és que la importació de determinats costums transformi la meva tradició gastronòmica o la meva tradició alimentària, diguéssim, no? Això sí que no m'agrada. I...
En realitat, diguéssim, aquests grans canvis el que ajuden és a fer això, diguéssim, i no a mantenir els recursos locals ni les tradicions gastronòmiques o alimentàries locals.
Has dit una cosa, Enric, que quan has comentat que han d'abandonar el sector primari, no? O sigui, no el volen abandonar, el sector primari. En qualsevol cas, aquests acords, normalment el que fan els petits productors o petits pagesos,
que coneixem de tota la vida, que no són de grans superfícies o grans marques, que és el que comentava abans en Jordi, ells no volen abandonar el seu sector, ells volen continuar treballant. El que passa és que és cert que cada vegada que hi ha acords d'aquest tipus, o fa uns anys que també, perquè això és cíclic, és a dir, la pagesia surt al carrer i es reivindica d'una manera cíclica perquè moltes vegades, doncs,
Es troben en circumstàncies que són complexes, també per una cosa de les que has comentat, perquè no els dona una temporalitat, uns processos d'adaptació, depèn de quines tasques que hagin de fer. I va haver-hi un moment, fa uns quants anys, en què va haver-hi una forta revolta perquè deien que tenien que estar més hores omplint documentació i registres i tot això, que no pas...
que no pas fent la seva feina en si, que era produir, al final és produir aquesta matèria prima perquè tots la gaudim, perquè a tots ens agrada molt més l'enciam d'aquí que no pas unenciam que ve de 5.000 quilòmetres, deixem-ho així.
Però jo crec que el que ells estan reivindiquant és que precisament és això, és que ells no volen abandonar el seu sector. El que tampoc volen és que cada vegada tenim més pals a les rodes, més dificultats. Jo hauria d'aprofundir amb el meu coneixement en tots aquests àmbits, però jo penso que una de les coses que estan clares és que ells no volen abandonar el seu sector. El que passa és que volen treballar-lo amb dignitat i amb condicions que els permetin fer la seva feina
i tenir-ho tot legalment i correcte per poder tirar endavant les seves explotacions. Jo no pretenia dir el contrari, diguéssim. L'única cosa que s'ha de puntualitzar, diguéssim, és que ells no volen però que no optaran a fer-ho si els compliquen la vida amb la burocràcia o amb els preus, diguéssim, i ho han deixat molt clar.
I encara ara hi ha gent que es dedica al sector ramader amb vaques, amb porcs, amb gallines, amb el que sigui, i que quan se li complica la vida amb burocràcia, amb normatives, amb el que sigui, al final diu que potser no em val la pena. Però ja per pagar.
Potser em surt més a compte anar a fer una altra feina per la que també tinc habilitat i no haver-me d'ocupar del que a mi m'agrada, que és això, però que no... que em compliquen la vida i no em deixen fer-ho tranquil·lament. Joan.
Ara pensarem això d'anar a una altra feina, no? El pagès, la pagesa, per definició són multiofici, no? Per tant, són gent amb una alta ocupabilitat, perquè saben de mecànica, saben de soldadura, saben de forestals, de cassera, en fi, de tot, de veterinària...
Perquè els primers que detecten que hi ha alguna cosa, moltes vegades són ells els que estan en el sector grup aquari. Però jo m'anava apuntant coses ara mentre us parleu i deia, a quin benefici tenim com a país, com a territori Girona o país en general, de tenir o no tenir pagesos, no?
De què ens serveix la pagesia? Si som radicals fem una pregunta d'arrel, no? De què ens serveix? D'entrada has parlat... A mi m'agrada anar a menjar a vegades, doncs, allò, no? Producte de proximitat i tal... Doncs això ho podríem lligar amb...
tenir producte de proximitat, per tant el que s'ha anomenat el quilòmetre zero. Però també hi ha l'altra part, que és la gestió del paisatge, i la gestió del paisatge no és allò d'Ocamacu, no els Camacus, que diguem els de Girona, dels de Barcelona, sinó que també és una mica la...
La gestió del paisatge també inclou la cura del patrimoni natural, però també del patrimoni urbà rural, perquè si hi ha presència en el territori, certes construccions no es degraden, no es rehabiliten, també hi ha preservació d'un altre patrimoni, que és el dels senders, els camins, els marges, i tot això...
Ens beneficia com a país? Jo diria que sí, de moment anem perquè sí, no? A part de la tradició, a part lligat amb fixar població i no fer les històriques fugides catalanes, no? Quan arriba la industrialització dels anys 20 del segle XIX o els 50...
i fins a finals del XIX del camp a la ciutat, tota aquesta marxa de població que va anar baixant de muntanya i de pagès, fixar la població també promou un equilibri territorial, una no densificació en les grans àrees urbanes, a vegades deshumanitzades.
amb molta pressió de demanda de serveis que això comporta que s'hagin de gestionar bé serveis en el territori on no hi ha tanta densitat és interessant que hi hagi un un punt d'atenció continuada a llançar que és un cap però que funciona a les 24 hores entre els que viuen a llançar Port de la Selva, Colera és clar que és interessant
L'atenció per usuari d'aquell PAC és més cara que l'atenció per usuari al Güell. Esclar, seguríssim, no? Al Güell té més població, per tant, però hi ha de ser. Per tant, com a país...
i com a ciutadans ens hem de plantejar si realment ho volem o no ho volem i a partir d'aquí treballar des de tots els punts de vista perquè si no no mantindrem el país bonic que idíl·licament tenim des d'alguns centres urbans si no tenim clar que
Ens beneficia a tots i per tant en alguns àmbits ha de tenir un sobrecos com ja el té, que hi hagi escoles rurals en algun lloc, amb d'altres no, doncs ha de ser positiu segurament per fixar la mobilitat d'aquests infants, la regeneració demogràfica, en fi...
no, no, tot això jo crec que és molt més no, no, que és realment interessant jo sé de tota manera alguns pagesos que et dirien que el paisatge ve assumit que el que volen és treballar a terra que el gran problema que hi ha hagut precisament i llavors això ens ho trobem amb altres històries com per exemple quan ve la saquera és a dir, hem abandonat zones de cultiu tenim molt més bosc i hi ha gent que diu que bé, tenim molt més bosc doncs no, no, no està bé els que hi entenen amb aquestes coses et diuen no, no és així, entre altres ragons
perquè tenir més bosc, xupa molta més aigua i provoca un altre tipus de problemes. Però, per exemple, en relació, tornant una mica a el que es queixaven, és a dir, aquí jo crec que s'ha de diferenciar una miqueta, diguem-ne, perquè hi ha gent que diu, bueno, però, és que tenim moltes granges de porcs, d'acord, tenim moltes granges de porcs, segurament és veritat, i la majoria d'elles ja estan cigrates una mica pel que expliquen els que ho han fet, al darrere sempre hi caben haver cadenes alimentàries. No estem parlant d'això, estem parlant
del pagès que té un ramat o que cultiva la terra o que fa verdura i que ha de complir una sèrie de condicions que li venen marcades per la Unió Europea, que li encareixen molt tota aquesta feina. Per què és més car un producte de quilòmetre zero que no el que arriba...
La verdura que arriba del Marroc, doncs, s'explica, encara que des d'allà la portin. Perquè aquí han de complir una sèrie de normatives. I una de les coses que es queixen és que això, diuen, obre pas, per exemple, que pugui venir un tipus de carn de l'Argentina, que no compleixi les condicions que des que Europa, des de fa... o que Catalunya, el país, que ja fa 30, 40, 30, 35 anys que s'estan complint, no? Però llavors, a més a més, hi ha el sentit aquest, que és el que jo crec que en Joan volia dir, no?, de la...
És a dir, a mi també m'ha sobtat quan el Ric ha dit que hauran d'abandonar, jo he entès el que volia dir, però el primer que he pensat és que se'ns ensorla el país i se'ns acaba el sector primari. És a dir, haurem d'inventar alguna altra cosa perquè és que no pot ser.
Bé, jo no el tinc tan clar, diguéssim, eh? És a dir, lamentablement crec que no seria així. És a dir, el país no s'enfonsaria si desaparegués el sector primari. El que passa és que tindríem un país pitjor, això sí, que és veritat. No s'enfonsaria perquè el que tu fas servir per alimentar-te et vindrà...
amb grans remeses d'altres llocs en els que es cultiva intensament, on no es passen els controls que s'han de passar, o en fi, totes les anècdotes que vulguis ficar-hi pel mig, diguéssim, però això és veritat, és a dir, tu vas a un supermercat i compres el que vols i no tens ni punyeteri idea d'allà on venen les coses que t'estan venent, diguéssim, no? Algunes són del país...
Algunes són del país, d'altres parts del país, no del quilòmetre zero, diguéssim, són d'altres parts del país, però moltes d'altres venen de fora. Per tant, si hi ha coses que poden venir de fora, allò que necessitem vindria de fora. Això no hi ha cap mena de dubte. I el que s'hauria de procurar, diguéssim, és que en funció dels negocis i dels interessos de les persones que distribueixen aliments,
no es perjudiqués els sectors agrícoles propis els nostres per tant jo crec que han fet molt bé aquesta gent de sortir al carrer d'aturar els trànsits a les autopistes i a les carreteres i encara més diria que contemplant
l'experiència prèvia, diguéssim, viscuda durant molts anys a l'altre costat de la frontera, que s'han quedat curts. Diguem-ne que som, anava a dir més civilitzats, si no és la paraula, però sí, diguem-ne que les accions són contundents, de tallar el trànsit, però no són tan contundents com nord-enllà, que la gent serà més neta, però és més animal també, diguem-ne.
Al final, amb aquest argumentari d'en Joan, jo penso que també cal afegir a la frase aquella que hi ha gent que li agrada molt, hi ha gent que li farà ràbia, no? Som el que mengem, evidentment, quan hi ha uns registres sanitaris, hi ha un control de qualitat, hi ha una sèrie de coses, i un quilòmetre zero, que estalvia entre moltes altres coses, que el producte estigui divagant per mig món durant una setmana o 15 dies o més...
Però això també hem de ser conscients, és a dir, si volem menjar raïm tot l'any, ja saps que no és d'aquí, si volem menjar tomates al mes de gener, ja saps que no és de les hortes de Sant Eugeni. Quan tu compres això, normalment, i si vas a una gran superfície, ja no parlo del mercat del lleó, ni molt menys, però tu vas a una gran superfície, en principi estan obligats a posar l'origen d'aquest producte. Aleshores, tu que estàs triant, i això és lícit, d'acord? Ara,
jo penso que hi ha cada vegada més gent més conscient i això sí que ens estem europeitzant una miqueta en aquest sentit que té molt clar aquest producte Kilòmetre Zero és un producte de qualitat evidentment no és el mateix un formatge fet amb una petita granja del Ripollès que unes macroinstal·lacions que segurament tindran tots els processos
homologats i en sota normativa i tot el que hagin de fer però per volum el preu no pot ser el mateix evidentment clar, cadascú després també depèn de la seva realitat aquesta realitat econòmica que també a vegades empeny a un tipus de consum o a un altre però jo penso que cal reivindicar tal com ha fet ara mateix l'Enric que tenen tot el dret del món a sortir i que han de fer-ho i que està bé que es queixin que tot sigui igual per tothom quan la seva realitat no és exactament la mateixa
I l'altre que has tocat tu també abans, que és el tema de la burocràcia. Tothom es queixa aquí mateix, per exemple, ho dic perquè ho ha explicat en aquesta taula amb Pere Albertí, el seu... l'home que està casat amb la seva dona, no em surt la paraula, amb la seva filla, perdó. El seu gendre, el seu gendre, el seu gendre...
que té un ramat que deia que necessita més hores, després d'estar amb el ramat tot el dia a la muntanya, que necessita moltes més hores per poder omplir uns papers que moltes vegades no són del tot lògics. La burocràcia també ens ha ofegat, no?
De tota manera, vull dir, han marxat de les calvateres, es comprometen, diguem-ne, han agafat el compromís del president de la Generalitat de lluitar per tot això, els pescadors se'n van sortir amb el tema de les quotes pesqueres per una temporadeta més, per dir-ho d'alguna manera, i hem d'esperar que també trobin, però magre ho tenen, no?
Una mica seguint el que dius. La fragilitat del sector primari és evident i per tant crec que s'ha de mirar d'una manera més integral. Pagesia també és protecció civil, de facto.
De facto, només per la pròpia existència de pagesos i pageses llaurant les seves terres o siguient presents en zones on no hi ha veïns en quilòmetres quadrats o en centenars de metres, no deixen de ser ulls i orelles en el territori. Per què? Per control cinegètic, per prevenció d'incendis, també per organització immediata en el territori.
Qui conforma les ADFs? Jo no soc ADF, perquè és que abans no em posés les botes ja s'hauria cremat mig gironès, no? Per tant...
Si ens ho mirem des de tot aquest àmbit més integral, segurament s'han de fer apostes, hi ha d'haver recursos que vagin destinats a que la presència productiva en el territori que ens reporta tot això, protecció civil, quilòmetre zero, tradició, etcètera, etcètera, paisatge, doncs això es mantingui.
però s'ha de mirar des de molts altres àmbits no només és el DARPA el que s'ho ha de mirar o en alguns casos s'han de revisar, per exemple parlaves dels boscos hi ha una propietària que és d'un municipi just d'allà però on tallaven apuntors que va sentir unes notícies i diu vull roturar un bosc que vaig plantar fa 40 o 50 anys de pins ara com que els d'Inojosa ja no, que no surt a compte tenir pins plantats
Diu, no vull talar, sinó que vull roturar, o sigui, treure les arrels, perquè això havien estat uns camps, unes feixes, i pensava que d'aquí 40 anys aquests pins donarien algun caler, és igual. Resulta que la modificació de les normes subsidiàries que regulen urbanísticament aquell municipi han inclòs aquells terrenys com a no sé què.
I per tant, no pot roturar. Però des d'un punt de vista amb un zoom més elevat, és interessant que aquell bosc es roturi perquè és un enllaç de zones frondoses de boscos i allò faria un tallafoc perfecte. Sempre i quan algú el treballi. Sí, sí, sí, llaurarien... Però...
Per a no res, simplement diu, vull treure aquest bosc. Doncs no pot treure aquest bosc, perquè clar, tenim molts micromunicipis en el país, cadascú ha fet la seva normativa urbanística, sí, amb la supervisió dels òrgans superiors, però moltes vegades no s'adiuen amb una mirada estratègica de territori. No s'adiuen. Tenim municipis que tenen el polígon industrial d'on el té a l'est...
i el del costat, el té a l'oest i diuen, ostres, si s'haguessin posat de cor i l'haguessin fet conjuntament, no estaríem fotent tant de formigó a sobre de... i Pons, i Laca, i les Rieres, en fi vull dir que a vegades cal una mirada per damunt del localisme per poder...
tenir un territori gestionat amb sentit, amb sentit mirant més a dalt, més integralment. I després també el que deies és que molts han decidit subrogar, jo engreixo porcs i la paperassa me la porto un altre.
i em guanyo la vida. També hi ha hagut una deserció de l'empresari que fa de pagès però ha decidit no ser empresari en tot nivell. Jo crec que l'hem escanyat molt, el petit. Sí, sí, com a l'autònom, per tant, també s'ha produït. I a més és una feina dura que no tothom està disposat a fer i que... I el que sortia portaveu aquí a Puntous, en Ginebreda, en Jordi...
no sé, jo fa 35 anys que el conec que havíem fet de bonitors plegats amb els seus germans i la família ginebreda, no sé quantes generacions a Sant Esteve de Guialbas són uns pancaires, a 3 quarts de 6 estan drets, havíem anat a fer esmorzats de forquilla per ajudar els pagès els dies que preparàvem els campaments i tal, són entranyables, però clar, que jo sàpiga personalment, aquest noi fa 35 anys que s'aixeca a
En fi, tenir cura de les granges. I en aquell moment deia que no havien fet llet, que havien fet carn i que l'havien encertat. Sí, sí, perquè aquest és un altre tema. També hi va haver una època que molts pagesos van decidir acollir-se a la normativa europea i començar a plantar allò que els demanaven en comptes dels costius tradicionals per què va anar. És a dir, tot està relacionat.
No sé, veurem, seguirem amatents i sobretot ho faran ells a veure com va, però em temo que no serà l'última vegada que veurem pagesos tallant carreteres. I Girona, com la veieu, Girona?
Ara ja tenim, a partir d'avui es comencen a desplegar de nou contenidors, hi haurà contenidors, les cinc primeres illes de contenidors a Sant Eugènia tornarà a haver-hi contenidors amb cinc contenidors diferents per totes les fraccions que es podran tirar durant tot el dia, és a dir, que es torna una miqueta el model que hi havia, això sí, amb targeta.
Bé, a veure, això es va presentar ahir, ja hi ha aquests primers contenidors de Santa Eugènia. Jo ahir vaig decebre una miqueta perquè van dir Santa Eugènia i Can Givert i jo pensava... No, no, va ser Santa Eugènia només. Sí, sí, però van dir que els primers serien per Santa Eugènia i per Can Givert. I la primera vegada que ho vaig escoltar havien inclòs també Sant Narcís. És la tercera. Ui, ja.
Sí, així espero que ens arribin perquè el drama que hem viscut tots aquests mesos és terrible i ho dic de tot cor, o sigui, ha sigut un despropòsit, dic una part d'incivisme, sí, una part d'incivisme i tant,
però després era complexa que tothom s'adaptés i que tothom tingués la informació necessària. Sant Narcís, com sabeu, jo parlo de Sant Narcís perquè és el barri que visc, el compartim amb en Joan. Som gairebé veïns de zona, però allà on jo he vist que els contenidors de davant de casa ha estat un drama tots aquests mesos, però mesos i mesos i mesos amb...
Bé, des de grans residus, el que no toca a cada contenidor, a bosses a terra i petit mobiliari i absolutament de tot. És curiós, eh? Va ser canviar els contenidors i van començar a sortir els envalums. Va ser terrible, terrible, però terrible. Els contenidors anteriors hi cabien a dintre i en aquests no...
I ara hi ha un greuge que jo penso que és una cosa que sí que ens frepa molt, no estan sols el passar i que estigui brut, que estigui deixat, no? Hem viscut també un... No sé, Joan, si tu ho has viscut, però, ostres, unes catifes de fulles que eren una trampa per la gent gran, per la gent amb mobilitat reduïda, per les criatures, ha sigut terrible. Fins ahir no es va netejar el carrer Lapant?
Fins ahir no es va netejar el carrer Lapant, val a dir-ho, que aquell xanfrada ja era, vamos, havies de portar descansos per poder-hi passar, amb una mica de comoditat, i sobretot una de les coses que jo no havia vist mai a Girona és que passant pel barri de Sant Pau hi havia rates,
passant entre el centre comercial del Corte Inglés, la plaça Salvador Dalí i l'escola Hevi Rates, que s'hi ha costat, m'han passat per davant Rates, i passant per Josep Maria Gironella, també Hevi Rates Atravessant. I a mi això és el que realment em preocupa, perquè al final el tema dels contenidors...
Anirem fent, ara es torna al que ja teníem, amb targeta, bé, potser així la gent que ha estat més incivica aquest temps ho resoldrà, però jo penso que hi ha hagut un tema de gestió també, que no s'ha fet, no sé, jo he vist passar camions i furgonetetes i aquests camions petits que recullen amb alums parar,
i agafar una petita part, havent-hi espai de sobres en aquella furgon o el que portin, i no acabar de recollir-ho tot. Jo no sé quines dinàmiques hi ha, però realment penso que hi ha hagut aquí una part de gestió que no ha estat correcta i una part d'incivisme que ha estat fregant. I al final el que ens està passant és que els que hem intentat fer-ho bé
adaptar-nos i tot plegat jo me n'he anat caminant fins als primers contenidors de sal un dia amb papers i cartrons, com que no pesen vinga va, surt a caminar i li portes allà, que allà sí que els pots llençar per no acumular a casa però, ostres, ha estat molt complexa i sobretot a mi el que em preocupa és aquest tema d'higiene al carrer
perquè això sí que pot ser un problema de salut important perquè jo mai havia vist el que he vist aquests últims mesos aquestes rates passant per davant del carrer el dia de Reis vam sortir a caminar i el meu nebot de 8 anys va dir mira tieta una rata
i estàvem a 3 segons de la plaça Europa i jo n'he vist, ja us ho dic, a Sant Pau i al Casia a costat llavors això jo penso que sí que és un tema greu i que hem arribat a un extrem que potser aquests contenidors no sé, potser els canvis s'havien d'haver fet abans
Jo tinc poques esperances perquè tot allò que depengui de la voluntat de la gent la voluntat de la gent és feble i això per un costat per l'altre costat és a dir la reconducció de la gestió de tot aquest tema
costa mig milió d'euros més diguéssim és a dir s'han de canviar els contenidors hi haurà 1130 contenidors s'han d'afegir més contenidors s'han de s'han programats diguéssim perquè es puguin fer servir amb les targetes jo crec que
Les persones que fins ara eren incíviques perquè no tenien cap altre remei que ser-ho, diguéssim, perquè no podien fer servir la targeta en els dies que s'havien de fer servir o en els horaris que s'havien de fer servir, ara aquestes persones podran ser reconduïdes, diguéssim, podran fer-ho bé i segurament ho faran bé,
però n'hi ha moltes d'altres que no tenen cap intenció de fer-ho bé, ni cap ganes, no ni intenció, ja no dic que hi hagi intenció, diguéssim, però cap ganes de fer-ho bé. I això, jo crec que continuarà, siguin així, si continuarà portant problemes. Com s'ha de resoldre? No en tinc ni idea, no en tinc ni idea, no seré jo qui doni...
qui doni idees de com solucionar-ho perquè no ho sabria. El que és segur, diguéssim, és que hi ha d'haver-hi una acció, diguéssim, de l'administració molt més profunda, molt més porta a porta, molt més educativa, molt més, diguem-ne, darrere les cortines, per dir-ho així,
per aconseguir al final el que es vol, perquè no crec que així a simple canvi, diguéssim, de contenidors això s'acabi resolent. En teoria els contenidors han començat per Sant Eugènia, van...
És a dir, just al contrari de com es havien desplegat, per dir-ho d'alguna manera, els primers llocs on s'han tornat a posar contenidors Sant Eugènia, Can Givers, Sant Narcís i finalment serà, diguem-ne, la zona de l'Eixample i del centre on hi seran. I això l'Ajuntament ha anunciat que irà acompanyat d'educadors, per una banda educadors ambientals i per l'altra banda policia municipal que vigilarà.
Jo crec que la policia municipal i els educadors ja haurien d'haver estat perquè hi ha hagut, com deia la Montse, que jo crec que, si m'ho permets, ets poc sospitosa d'anar... És a dir, que sempre busques la part positiva de gairebé tot i en les últimes tertúlies havies explicat els problemes que tenies, perquè eren problemes aquells, acumulació de deixalles i tal.
Aquestes festes de Nadal hi ha hagut episodis que no ens podem permetre una ciutat com Girona. I ara li dono la paraula a en Joan, eh? No, no, estic molt d'acord amb el que dèieu. Ha estat tot molt lleig. Ja no dic el tema de rates, a mi també soc una mica ratafòbic, però al final, a veure, a veure, recordo de nano que sí que anàvem a tirar pedres a les rates al guell quan era...
Com una mena de claveguera a l'aire lliure. Tu feies això? Sí, sí. Tothom té un passat. Tothom té un passat. Amb en Pemi i en Dani. No diré els cognoms, però... Ara anava a dir el tanto. Hi havia un que fins i tot tenia una escopeta de balins i de tant en tant... Apa, millonem-ho. Sí.
estiguem un nyau-nyau, saps? O sigui que estem parlant de l'any 78 o 79, bueno, amb solars que s'havien de construir, amb espais que quedaven així encara no resols a la ciutat però és clar, és normal. Era una situació que havia desaparegut dels carrers més cèntrics de la ciutat i ara el que estem dient és que ha tornat en aquests punts que és veritat que mentre els puguem tenir identificats vol dir que ràpidament hi pot haver solució per entendre. Per això cal dir-ho. A les zones d'aigua, bueno,
Ja se sap, però sí, però tampoc no ens ho hauríem de permetre. Però després l'altre tema és això, és la lletió. I jo crec que hi ha hagut potser una manca d'escolta o una manca de parla, potser les dues coses. O sigui, crec que s'hauria d'haver parlat molt més, de manera molt més quirúrgica, perquè a vegades s'han...
El govern parla amb associació de veïns i es dona per sentat que el barri està informat. Les associacions de veïns fan el que poden, però no sempre són representatives de tot i cadascuna de les persones que viuen en aquell barri, no? Amb tot el respecte i carinyo a les associacions de veïns i a la feina i la tasca que fan.
Però un govern, el que sigui, no pot considerar que ha parlat en un barri... Tu estàs dient que hi ha hagut un problema de comunicació, en el sentit que a vegades ens pensem que penjar una cosa en un web o penjar un altre, això ja n'hi ha prou. Això és viure amb art, això és ser marcià.
Vull dir, entendre que la gent segueix les xarxes i, a més a més, amb una població que ha anat transformant-se, que ha anat canviant, tots els processos migratoris han anat incorporant gent que d'allà on provenen tal, no els estic perdonant la vida. Algú ha d'agafar i abordar-ho, no?
potser comunitats de propietaris, el que deia l'Enric és porta a porta en aquest sentit, és a dir, escolteu, a partir d'ara hi ha això, afavorir que els administradors de finques també entressin a l'equació i exposessin, expliquessin, no ho sé, buscar moltes estratègies. El porta a porta, en els llocs on hi ha cases...
Està funcionant. El gran problema l'hem tingut bàsicament amb l'acumulació de deixalles en punts molt concrets. Per què? Hi ha hagut problemes tècnics, últimament els han reconegut, que un dia tu només podies tirar una cosa aquell dia i si no anava bé, doncs mira, la deixaves per allà o la tiraves per dintre. La primera gran alarma va venir amb el tema del vidre, que una cosa que funcionava molt bé amb els contenidors verds que tirava...
les vidres se'n havia anat perquè allà en el contenidor del vidre hi anava tot i no es podia impropis vam aprendre la paraula impropis aquest és un altre tema i ara mateix el tema és aquest hem vist imatges que no es volen veure i la prova que la gent que deia que les coses no anaven bé és que hi ha hagut un canvi de sistema que possiblement hauria d'haver anat una miqueta abans
i per exemple ahir vaig sentir el regidor que deia, bueno, però tota la feina que hem fet ens ha permès avançar. Bé, no sé si se'ns ha permès avançar, però és evident que diguem-ne que la situació no podia anar i que si han donat, és a dir, si d'haver-hi un contenidor que cada dia canviava de cosa, haver-hi cinc contenidors en els quals les 24 hores podràs tirar, això sí, amb targeta, veurem quan dura el tema de targeta, esperem que funcioni, però perquè funcioni vol dir que
Que tot vagi bé, per dir-ho d'alguna manera, no? Jo volia dir... Pots dir el que vulguis. No, d'alguna manera, tots estarem d'acord en que cal una major sensibilització respecte als residus. Però si lliguem amb el principi d'avui, de la conversa que hem tingut, quan anem a comprar, a vegades ens trobem impossibilitats en comprar...
productes que no portin 3 i 4 capes de celofan t'has de convertir en un militant de la compra intel·ligent que no generi residus i tal d'alguna manera jo crec que el govern
també ens ha volgut allisonar, no? I tu m'has dit una frase que no, la d'allò és feble, la voluntat és feble, no? Escolti'm, no ens allisoni, faci'ns caminar cap a... ajudi'ns, acompanyi'ns, però no ens aposi'n al costat de bons i dolents, perquè la gent altra feina té, i això era una cosa, no?,
de més, treure les escombraries és una cosa que també hi ha hagut un punt d'incivisme hi ha hagut gent que se n'ha fet la veritat per esgotament per dir ho foten tan malament que ja més absolutament indiferent ja s'espavilaran quan dius home ja t'espavilaràs tu perquè és la porta de casa teva quan surts al carril ets tu el que veus la teva pròpia bossa davant dels teus morros
que potser generarà que s'apropi algun arrossegador, o que hi tens un fill, un veí, clar, tot això, jo crec que això, la comunicació no... havia de ser molt més quirúrgica, segurament amb molt més temps, amb molt més temps en anys, i anar transformant, i anar avançant, però no allisonar, i no marcar...
i també que hem pagat però també és veritat que hi ha hagut un impost afegit que al final ha coincidit dues coses que la recollida és molt més cara i que no funciona llavors hi ha un altre tema que tampoc ningú treu i jo el trauré a risc de rebre alguna patacada que és que diguem-ne que l'empresa gira una més neta
té un tant per cent de baixes enormes, sobretot en dies festius, que és una cosa ben curiosa. I aquestes coses també s'haurien de vagilar. I llavors què ha passat? El propi govern ha reconegut que en determinats moments coses que estaven pactades en el contracte, com la neteja amb aigua, els contenidors o les neteges, algun tipus de neteja amb aigua, no es fa perquè han de derivar, diguem-ne, el personal a fer altres coses. Jo crec que això també és un problema i que és un problema, diguem-ne,
que l'equip de govern s'hi hauria de posar per controlar, perquè aquesta és una empresa, diem-ne, però que té un contracte públic i, per tant, està bé, sancionar. Però el problema no és sancionar-los, el problema és que facin el que han de fer. Que es facin, exacte. El que tampoc es pot fer és penjar la web...
que tal dia de la setmana no sé, ara per exemple crec que a Sant Narcís, no sé si el teu sector l'escombrera la màquina d'escombrar amb el suport de peu passa els dilluns cap a les 6 i 7 del matí
A la vorera on visc jo no passa mai perquè... Ja t'ho miraré, està petjat a la web. Perquè com que es va ampliar aquella vorera i al final es va posar aquests pibons metàl·lics perquè no passessin vehicles i així... No pot passar. I hi ha els bancs que abans eren els bancs de la gent gran i ara ja no ho són, malauradament. Això també ho has dit algunes vegades. Sí, sí. És un punt que ha quedat fosc, hauria d'haver-hi una tala d'arbres, hauria d'haver-hi tota una sèrie de coses, però fa uns mesos també va caure una branca d'un pi que ja no hi ha gran...
I tot això, aleshores, bueno, però ja davant no passa, i parlem una altra vegada d'incivisme, i en aquest cas també podríem parlar de les persones que passegen amb les seves mascotes i no tenen haver de recollir allò que el seu animal deixa per la vorera. Quan jo n'he tingut i jo he anat amb l'emplueta d'aigua, quan encara no era obligatori, i recollia, evidentment, tots els excrements del gos que passejava amb mi, perquè al final passejava amb tu.
Al carrer Colomi posen un cartell quan veuen això, que diuen aquí ha passat un porc amb la seva mascota. I això de gràcia. Però sí que és cert també tot el tema de, suposo que ja tot plegat era una bola tan gran que no s'escombraven fulles, quedava tota aquesta pàtina, aquesta pasta, no? Vas passant per alguns llocs que...
I s'entén també que quan s'apliquen normatives o s'apliquen nous sistemes i veus que no funcionen, recular ni és fàcil ni és ràpid, normalment. Vull dir que això s'ha d'entendre, però jo penso que ara ja és un moment de farteig, que estem una miqueta a farts tots i que el que volem és que hi hagi solucions, que Girona recuperi una miqueta aquella...
mirada de carrer tan bonica i tan positiva i aquí ja després entraríem en molts més altres temes aquí s'hauria d'habilitar nous espais de tipus la sopa perquè cada vegada hi ha més persones al carrer jo penso que aquí després ja podríem anar arrossegant però el cas és que jo crec que estem en un punt en què
calen aquestes reaccions de noves propostes que la ciutadania, com a mínim, els que vivim aquí, els que paguem els impostos i els que tenim ganes de continuar visquent aquí, que no volem deixar, igual que els pagesos no volen deixar el que és la seva feina, el seu projecte vital, nosaltres no volem deixar la nostra ciutat i ens ha d'agradar viure aquí. I al final, quan et ve gent de fora, dius, ostres, sí, he passat per aquell carrer i realment, ara feia 3 anys que no hi passava i m'ha fet una mica de besarda i penses, ai, quin greu.
a mi em sap greu això aquestes coses són aquelles que marquen un mandat se'n parlarà molt ara que ja diguem-ne que ens queden 17 mesos diguem-ne per les eleccions serà una cosa que es parlarà i que s'utilitzarà diguem-ne per parlar-ne sí, sí, sí, evidentment qualsevol tema conflictiu marca un mandat diguem-ne això jo crec que no jo crec que sí no, la primera part sí, la segona no
que marcarà un mandat, probablement, però que se'n parlarà a nivell de combat polític. M'he jugut un pèsol, que és el que deia en Puyel, per no dir una altra cosa. A veure, he perdut... Anava a dir una frase que no la diré, és a dir, n'estic absolutament convençut que s'utilitzarà com a arma política d'una manera clara i notòria. Jo també ho penso.
Jo sí que hi ha una cosa que m'agradaria comentar i és que jo recomanaria als responsables polítics de la ciutat que no insisteixin en la idea que si recicles bé et baixarà el rebut de les escombraries perquè això no ha passat enlloc ni passarà.
per cert, també van dir ahir que l'augment de reciclatge havia passat del 50 al 58% i també van dir exactament això que si tothom ho fa bé baixarà el rebut i de moment el rebut el que ha fet és pujar això és així perquè és que com més bé es vol fer més cas resulta per tant els números no enganyen
Hi ha coses que són aquest nou sistema que a mi no m'agrada, que és passar per una zona de comerç i anar sortejant els cartrons...
que està en el carrer. No, el carrer era un lloc més o menys endreçat, de vegades t'hi trobaves una tifa, o de vegades hi havia un plàstic que havia sortit volant de la paperera, o que no havia sabut trobar el camí de la paperera, o les borilles dels fumadors. Bé, això...
Sí, però anar sortejant pilonets, el de Girona més net atrafegat, que no arriba a final de destí, perquè li han posat un recorregut mal calculat, o pel que sigui, jo no ho vull veure. No ho vull... Vos dir a partir de les 6-7 de la tarda.
No ho vull veure, és que no tinc per què, no ho sé, i després el comerciant al matí, com que aquell no ha arribat perquè ja se li ha acabat el torn. Això sí que no és acceptable, és a dir, si et diuen que tu has de deixar els cartrons a fora, el que han de fer és recollir-los.
Llavors, au, torna'ls a entrar a dintre, aquella nit del 23 de desembre ha plogut, ja has venut molt, has tingut, hòstia, un bon dia, no? I tens tot aquell fangueig de cartrons que has deixat perquè a dintre la botiga, que fan una oloreta, perquè clar, ja també s'hi ha pixat algú, ho dic així de clar.
per què no els van recollir? perquè no van arribar i per què els hem de posar al carrer? per què els hem de posar al carrer? per què han d'estar al carrer? perquè ara està marcat així tu diràs que canviaria la normativa però ara està marcat així què faries? posar un contenidor davant de cada botiga? com es feia abans? que ho mirin, que es revissin no els diré pas jo i després l'altre
el de les papereres treu la bossa de la paperera i la deixa al costat de la paperera perquè passi el camionet i durant hores hi ha una bossa de plàstic transparent al costat d'una paperera que tampoc crec que faci bonic perquè no van a l'hora
no sé si us heu fixat aquelles bosses de plàstic al costat de la paperera durant hores i dius, bueno, no ho sé llavors estàs dient això que no hi ha un bon funcionament de l'empresa municipal de l'empresa municipal perdó, de l'empresa contractada o de la planificació que es va fer per pensar que aquest sistema no sé, abans es recollien la bossa de paperera i la fotien a dintre el camionet i ja està, i es reposava una bossa
o en zones barris alts on fa vent que la bossa rebufa i tota la bossa potser allà calen papereres amb tapa no ho sé hi ha un barri que els propis veïns se la solden perquè no és pagès no és pagès aquest i diu jo l'he soldat dues vegades jo la paperera perquè l'hem demanat que ens la canviïn i no la canviem mai dic però de veritat que això sí m'ha ensenyat els punts de soldadura perquè és un lloc on se'ls arrovella i acaba
Doncs ja és la segona vegada que la solda. Veus que se'n parlarà molt amb el que queda demandant? Sí, perquè sí. No, perquè... M'ho sorprèn tant, és una de les coses que m'aconsegueixes... Ei, ho dic com a bon tertulià, m'ha sorprès que em diguessis que no se'n parlarà. Jo no estic absolutament convençut i potser equivocat. Se'n parlarà, potser la gent en parlarà, però des dels partits que... No ho sé. Home, el que és l'oposició, el que ho està fent, eh? Però la feina ja es farà sola.
No sé quina feina, però en tot cas, mira una altra feina per canviar, perquè ens queden ja dos minuts i mig només. He vist, he llegit al Dirac de Girona, que posaran trampes per caçar coipos, allò de les espècies invasores. També llegir les carpes són molt més perilloses que els coipos. Deuen tenir raó, però jo no ho entenc de cap de les maneres.
I també he llegit que capturaven entre 100 i 200 a l'any, que m'ha semblat un nombre molt, molt, molt elevat, tot això. Vull dir, això dels coipos és ben bé per desviar l'atenció, perquè hi ha gent que digui, ah, mates, no, són coipos. També hi ha gent que ara diu que... Caipú. Caipú. Caipú. Caipú.
Sí, perquè a la Rosa Durant, l'estimada Rosa Durant, divendres passat, a l'obra de teatre El Destí de les Violetes, que és aquesta obra de teatre solidària que fan la companyia Isom i les dones empresàries de Girona, a l'Espai Caixa, em va fer una ressonada, van dir és bonic aquest abric que portes, i diu és d'aquell pu. I aleshores va espaterrar a riure tot l'Espai Caixa perquè ho vam trobar molt a dient. I sí, sí, ja ho sabem, que no són rates, són uns rodadors diferents, però jo l'altre dia ho comentàvem i dèiem, potser
Està molt bé que ja s'hi apliqui el que s'hagi de fer, en aquest cas, un control de plaga, el que sigui. Intueixo que els capturaran sense causar-los cap bany per després, diguem-ne, executar-los. Dèiem que fèiem com una d'això, si arribarien a pujar a les voreres o no arribarien a pujar a les voreres. L'altre dia a Sant Pots miràvem petxades de seglars.
Doncs mira, n'haurem de parlar un altre dia, perquè hem acabat aquesta tertúlia, hem acabat parlant de coipos i senglars, però hem parlat d'altres coses molt interessants i us ho voldria agrair. Gràcies, Montse, gràcies, Joan, gràcies, Enric. Nosaltres, si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11.