Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 4 de març, entrem ja en el mes de març, estem acabant el període d'hivern, encara queden 15 dies llargs, passarem a la primavera.
i la primavera ens portarà d'altres coses. I no sé si de març, de primavera, de la Covid o del que vulguin, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí en els estudis del carrer Balmes i els que passo seguidament a saludar. Senyor Quic Juncà, molt bon dia, què tal? Com estàs, Quic? Bon dia a tothom. Bueno, content de tornar a ser aquí i de poder participar a la tertúlia.
comerciant amb botigues a Girona. Com va la ciutat? La pregunta que et faig sempre. Com va la ciutat? Com veus el bullí de la ciutat? Que tens dos botigues cèntriques, podríem dir, Joan Maragall i la plaça. La plaça és civil a Fortià? No, tots dos són a Joan Maragall. L'únic que un està quasi a tocar a Plaça Catalunya i l'altre que també és al Mercat del Lleu. Anar cap al Mercat del Lleu, sí, sí.
Bueno, portem el que seria la cuesta de enero i febrero, el comerç, jo penso que també en general l'estem patint. Sí que és cert que es veu gent a Girona, però el que és a nivell de consum, portem un parell de mesos que, per lo que sé, és bastant general, no només a Girona, sinó també a altres ciutats. En parlarem, però permetem que abans saludin el senyor Xavier Serra, economista...
Molt bon dia, Xavier. President dels Maneies, això s'ha de dir sempre. També. Dic els Maneies i sé que segurament hauria d'afegir-hi alguna cosa, però amb això dels Maneies ens entenem tots, eh? Sí, amb Maneies ens entenem tots, el que passa és que internament nosaltres som dos grups i les sensibilitats de cada un d'ells els porta a que tots volen ser presents quan se'ns anomena, no? Però sí, sí, sí...
president dels Manalles, no? Parlaves ara fa un moment de la plaça civila de Fortià i si ell tenia la botiga allà o no l'hi tenia a la plaça civila de Fortià no hi ha res per una qüestió perquè no té cap adreça postal no té cap número és a dir, tots els comerços que hi ha o tots els
tot el que hi ha a Sibila de Fortià, o és Jaume I, o és Joan Maragall. I ho dic perquè... Perdoneu l'anècdota, però i ho dic perquè...
En el seu moment, en el 75 aniversari dels Manaies, aquella plaça es va proposar que fos plaça dels Manaies. I sabeu que una mica més enllà, passat el Mossos d'Esquadra, davant del carrer dels municipals, a la Tresera, hi ha un monument d'en Domènec Fita, que és monument dels Manaies, i la plaça dels Manaies és aquell espai que hi ha allà. Però en aquell moment...
Es va dir que aquesta podia ser la plaça precisament perquè no hi havia cap adreça postal. Finalment, per un tema d'aquell arbre que hi ha en una de les cantonades, la dels Mossos d'Esquadra, la de la Generalitat,
va fer que aquesta proposta es tirés enrere i que no ho pogués ser. Jo crec que és una de les places més desconegudes que hi ha, perquè realment molta gent no sap, perquè és clar, o Gran Via o Joan Maragall, per entendre'ns, és la zona on hi havia hagut...
l'antiga casa del doctor Sureda, allà on es va edificar, diguem-ne, l'hotel Kundal, fa molts anys, que encara crec que és hotel, a la cantonada entre Gran Via i Joan Maragall. Permeteu-me que saludi Narcís Genís, periodista. Què tal? Molt bon dia, Nisu. Com estàs? Bé, molt bé.
Sí? Estaves escoltant tot això? Sí, no, jo, esclar, com parlen de Rania Civil de Fortià, que al camp se'n va a Fortià a la gran casalota aquell que està sempre abandonat i que havia sigut, diguéssim, al domicili, diguéssim, o al palau o al palauet de la família.
De la família, sí, sí, molt bé. Escolteu, ara hem tingut una tertúlia molt viva, com aquell qui diu, abans d'entrar, a propòsit de la Rambla. Crec que no trairé res si dic que, diguem-ne, que fa molts anys a l'argenteria on hi havia hagut una entitat, la Caixa de Girona, diguem-ne, i tu m'hies tastat el director, per tant, des de molt jove havies viscut, com dic això, em refereixo a un Xavier Serra, que estem a la...
A la ràdio hi havies viscut i hem tingut un cert debat, diguem-ne, debat no, una certa conversa sobre, diguem-ne, el pes de la Rambla que havia tingut a la ciutat de Girona. Allò, Rambla ja, el lloc de trobada de nens, nenes, adolescents, adolescentes, gent que hi ha més gran i tot això. I el fet que s'ha potser perdut una miqueta aquest lloc cèntric per trobar-se. Per exemple, els jovents es troben més a la plaça de Sant Agustí, a la plaça d'Independència.
No sé si voleu continuar per aquí perquè teníem una conversa viva, diguem-ne. Sí, una mica el que dèiem, jo vaig tenir la sort de viure des de molt jove l'any 94, jo aquella epoca tenia 25 o 26 anys i...
I vaig estar-me 14 anys en una Rambla on alguns dels comerços encara hi són, però podem recordar Can Quera, que evidentment encara hi és, però tant des de la farmàcia, el pont de la plaça de la Independència, com la pastisseria després. L'altre dia estàvem aquí amb Tertúlia amb la família de la pastisseria Puig. Efectivament, la Sorció Puig, sí, sí.
Però després tenies l'Araus, tenies en Gabell, tenies l'Òptica Solar, tenies la farmàcia plana, tenies en Peric de les Joguines, tenies en Jaume de l'Estanc, tenies en Pujades, la llibreria Pla del Mau... És a dir, imagina't quanta història hi havia en aquells carrers, no? Els pijaumes, hi havia hagut... Exacte, ara que estan... Els Falcó... Que tanquen una botiga, no? És a dir, era...
I realment el centre era allà, i els dissabtes tu anaves a passejar a la Rambla, i recordo, tot i que encara hi són, però que hi havia quantitat de... Jo recordo molts pares, inclús amb la meva dona més endavant, el dissabtes era quasi obligatori anar a comprar flors a la Rambla, que després estaven tota la setmana amb algun gerro per allà a casa, i...
I sempre, sempre, sempre era... A mi, la meva dona, m'hi deixava anar poc perquè provocava que em passés tot el camí parlant de feina amb la gent. Però hi ha un element que marca que allò era el centre, jo crec, de la vida social de la ciutat, que era que allà hi ha el punt de trobar-la. I, per tant, era una zona que tenia moltíssima vida. Va inclús...
sobreviure en el moment, no sé si el recordareu, en què es va arreglar Santa Clara. En el moment en què s'arregla Santa Clara hi va haver una certa por a la Rambla que la vida comercial es traslladés cap a Santa Clara. Al final comercialment li va fer...
molt més mal el trasllat cap a l'Eixample. Segurament. Per mi, el trasllat cap a l'Eixample. Però, com us deia, i sense ànim de ser irreverent, perquè molts d'ells ja no hi són, jo vaig viure moltes decisions que es van prendre allà per part de l'Associació de Comerciants que no hi van ajudar gota.
no hi van ajudar a Gota que la Rambla continués siguent aquest centre i per tant hi va haver un primer desplaçament cap a l'Eixample de la part comercial i un segon desplaçament cap a la plaça de la Independència a nivell de l'activitat d'oci. I això és una mica...
De fet, estem parlant d'història de Girona, en Quinc Junca ho coneix bé perquè, diguem-ne, la botiga dels pares està al Pont de Pedra, per dir-ho d'alguna manera, aquell primer Ònix, i després va es traslladar, diguem, tirant cap a la que coneixem com a l'Eixample, no? Sí, de fet, jo a casa vaig començar col·laborant a casa meu, que era a canvi d'una setmanada a partir dels 15 anys, no? Anava els dissabtes a treballar, ajudar, diguem-ho, que no tinguem...
Merders laborals. I vaig viure aquests episodis que comenta ell, que hi havia una sèrie de parades que es van eliminar en una època, després es van intentar recuperar, tota una sèrie de vegades fetes amb bona intenció, pensant que era el millor i realment van ser decisions equivocades. I al finalment el comerç,
es va anar traslladant de la Rambla, es va anar traslladant cap al Santa Clara i cap a l'Eixample, i això al final ha provocat una transformació molt gran de la Rambla. I a dia d'avui...
Falten, jo penso que potser activitats o faltaria propostes per part o bé de l'Ajuntament o bé inclús del propi barri per tornar que el gironí o la gent que ve de fora que torni a trepitjar i a participar de la Rambla com un espai més cèntric, més comú de la ciutat. Veiem que el dia de Sant Jordi quan es proposa o el dia del...
de com es diu això, de la pintura, el dia 1 de novembre, el dia Tots Sants, concurs de pintura, veiem que són dies que la gent hi va i li agrada anar-hi, llavors segurament si trobéssim propostes que es poguéssim fer al llarg de l'any, segurament la gent canviaria els hàbits i de mica en mica tornaria a participar més de la Rambla.
Notari de l'actualitat de la senyora Narcís Genís, diguem-ne, de la seva feina com a cronista de la ciutat de Girona durant tants anys al diari El Punt, tu vas viure una miqueta tot això?
Bueno, van una mica els canvis que s'han produït. Jo el que sí que veig de la Rambla de Girona, el que veig que s'ha convertit en una gran terrassa. I això no sé si és positiu o no és positiu. Suposo que pels establiments que els tenen, deu ser molt positiu, però... Bueno, això...
I més, gran terrassa, no ho dic per... No, perquè des del punt de trobada gairebé fins, diguem-ne, fins al pont de Pedra... Sí, gairebé, sí, sí, és tota una terrassa immensa, bàsicament adreçada, diguéssim, a la gent de fora, als turistes. Clar, això tira enrere. La gent de Girona, que anava a passejar, gairebé no té ni espai per caminar, moltes vegades, perquè...
després hi ha les parades, hi ha entre la parada i la terrassa, no hi ha espai per caminar moltes vegades, sort que no hi ha trànsit ara ni molt menys, però llavors què passa? Sí que hi ha hagut aquest desplaçament, jo el sí que he vist a la plaça Independència, que també són terrasses, és veritat, però és molt més espaiós, dona molt més de si perquè la gent es trobi.
llavors jo, bueno, no ho sé aquest tema de les terrasses a mi em preocupa sort que el que sí que ha millorat darrerament és que quan passes per allà no ve algú a saltar-te i dir, escolta, vingui, vingui que el menú d'avui és aquest que havia passat durant un temps va passar i penso que l'Ajuntament li va posar a mà i com a mínim si passes per allà no t'emprenyen però sí que jo crec que s'hauria de repensar una mica què hem de fer amb la Rambla de Girona
L'accés també és més fàcil, l'accés a plaça independència, que l'accés a la Rambla. Al final, per anar a la Rambla, quasi passes per la plaça independència, veus que hi ha ambient i et quedes. Tens un carrer Santa Clara que és molt dinàmic, depèn de com acompanya més que no la Rambla.
Jo crec que hi ha hagut un canvi de mentalitat, bàsicament amb la gent jove, perquè les terrasses, a veure, plaça d'independència, ara aquí deixeu-me fer perquè ja sóc una miqueta gran, aquí a Manisso lluitem per veure qui dels dos ho és, sempre hi ha hagut establiments a plaça d'independència, és a dir, la gent potser no recorda, però des del Boira...
els Gims, la Marina, la Bodega, el Lloret, el Revuelta, el Coliseu, el cònic històric que ja, diguem-ne, ve cap aquí, que la Marieta, el Gran Via, el Royal, és a dir, sempre hi havia hagut un d'això, però ara, diguem-ne, hi ha molts establiments nous i han fet una mica aquest efecte crida que llavors alguns ho trobaran bé o no, és a dir, ara la plaça dels cinemes ha deixat de tenir cinemes però té molta vida, per dir-ho algunament. En canvi, la Rambla...
es van tancar botigues emblemàtiques, tu antes n'has dit algunes, com m'has fet recordar com parlaves de l'Araus, o que parlaves de Can Gamell, per dir-ho d'alguna manera, que eren establiments històrics, o el camp perill de les joguines, exacte, sota les voltes, el cantó de Can Rives Creuet, per dir-ho d'alguna manera, allà l'òptica solar que també va marxar, realment...
Hi havia una vida que ara diguem-ne que hi ha o botigues no tan identificades amb el teixit de l'ocial, que de camp Pujades, que de camp Pijama, que com tu deies bé de les dues botigues en tanquen una, no sé si el número 11 o el número 9, però diguem-ne que no concentren tot en una d'elles.
Però la sensació és aquesta, que hi ha hagut un canvi notori i que l'Eslam l'ha perdut una miqueta aquell pes i segueix passant molta gent. Hi ha una altra gran irlandesa que funciona molt bé i continua a haver-hi l'Arcada, que és l'hereu d'aquell cafè norat de començaments dels segles passats, però la sensació és que hi ha hagut un canvi d'hàbits, no?
Respecte d'això, sense ànim de polemitzar... Home, no, polemitza, que això està bé, Xavier. Però quan explicàveu tot això, a mi em venia al cap una qüestió de la que fins i tot nosaltres, almanalles, com a organitzadors de la cavalcada, n'hem estat partíceps, que és aquesta dinàmica que s'ha produït per part dels diferents governs de l'Ajuntament en els últims anys, d'intentar...
Atonitzar tots els events que es fan a la ciutat. No volguem tant concentrar en un lloc. Parlàvem abans, no? Sant Jordi. Sant Jordi a la Rambla crec que tenia un encant que segurament no té en un altre lloc.
I així, el dels pintors que estaven a la zona de la Rambla. Llavors, jo no sé fins a quin punt, a vegades, totes aquestes decisions que són necessàries, potser perquè les ubicacions queden estretes, ja no hi cap més gent, no perjudiquen una mica també aquestes posicions d'algunes zones de la ciutat que deixen de ser una zona emblemàtica per moltes coses, però entre d'altres també perquè s'hi deixen de fer coses.
Vinga, polemitzem una miqueta. Jo crec que el Sant Jordi a la Rambla hagués provocat un gran debat, però hi va haver una cosa que va apaivagar el gran debat que va ser la Covid. La Covid, la pandèmia, que va arribar aviat fa 5 anys, recordem-ho.
el dia 14 és el dia que vàrem estar ja tancats, el dia 13 és el dia que vam decidir tancar-nos, i va provocar, doncs, primer, que aquell any no hi hagués Sant Jordi, que després, els dos anys següents, doncs, es fes la... anava a dir l'invent. Es va fer la copa un any, i un altre any, o dos anys que es va fer la copa, i un any que es havia de fer, que hi havia amenaça de pluja, es va acabar fent al Palau...
de fires. Quan es va decidir tornar a la festivitat, la celebració al Sant Jordi, al centre de la ciutat, el nucli potent ja és la plaça Catalunya, ja no és la Rambla, perquè la Rambla quedava tot com molt enganxat, llavors es fa la Rambla, però es fa també Santa Clara, es fa també, diguem-ne, els carrers antiacents, Sant Francesc,
i totes aquestes coses res, era per posar en context això que va venir perquè hagués estat un gran què perquè evidentment si es posaven les parades no hi podien quebre les terrasses i per tant hi havia un conflicte per dir-ho d'alguna manera
És veritat una mica el que deia Narcís, que el volum de terrasses que hi ha a la ciutat és molt important. Al final, tot això... I us molesta que hi hagi terrasses? Per exemple, per la part del darrere, per la plaça del Vi, també n'hi ha, de taules a sota, les voltes. No em molesta que hi hagi terrasses. Jo crec que s'ha extralimitat una mica. És a dir...
Està bé que n'hi hagi perquè la gent està al carrer i dona vida també. El que passa és que això s'ha de limitar una mica i no hi ha hagut mesura i jo crec que ha anat creixent, creixent, creixent i d'alguna manera a vegades passo per la rambla i dic realment tenen vida aquestes jardineres? Perquè no sé si cada vegada es van ampliant les terrasses i es va estrenyent el pas de la gent que passen per la rambla, no?
Jo crec que és positiu, però jo crec que s'hauria de limitar o s'hauria d'ordenar una mica i s'hauria d'anar... També una mica dos parts, eh? És l'ocupació de la via pública un pèl massa exagerada. El tram que va des de la baixada del Pont de Pedra, per dir-ho alguna vegada, fins al carrer a Beuradors...
hi ha alguns bars que diguem-ne que hi ha més, diguem-ne, hi ha més calient de la ciutat, eh? Vull dir... Hi ha vingut el mític Durant. El mític Durant, que encara hi és i que d'això... Després, l'altre sí que dona més la impressió que és una cosa més pensada per...
És a dir, no sé si hi ha molts gironins que van en aquell tipus o es decanten per restaurants que hi ha per la zona de la plaça del Vi o el carrer Ciutadans, que el carrer Ciutadans ha agafat vida amb coses d'aquestes o la plaça de l'Oli o la plaça del Correu Vell. Sí, sí, la pujada cap a dalt al carrenó del Teatre, allà... També, sí. Allà hi és. Però d'alguna manera tu parlaves abans d'una cosa que jo crec que...
Creiem que ens va condicionar en una sèrie de coses i segurament no som conscients que ens va condicionar en moltes altres, com per exemple aquesta, que és la Covid. És a dir, tot aquest, per mi, tot aquest sobre així de les terrasses és una mica herència de la post-Covid, en la que hi havia necessitat que hi hagués activitat i llavors d'alguna manera el que es fa és promoure que hi hagi activitat
Al carrer, perquè no era possible fer-ho a dintre per tot el tema del contagi, i recordareu, per exemple, coses que han quedat...
Com, per exemple, allà Joan Maragall, més o menys abans de creuar amb Pare Claret, allà hi ha un espai on es munta una terrassa que encara hi és al mig del carrer. És a dir, allà es posen uns taulons, es posa com una tarima. És un local que s'esmorza molt bé, per cert. De fusta, sí, senyor. Allà hi ha aquell petitet, és veritat, és veritat. Però vull dir que, en el fons,
Jo crec que ve una mica d'allà i que segurament després no hem sigut capaços de redimensionar-ho. Al final, sense ser el mateix, quan pugen el preu d'una cosa i t'hi acostumes, costa molt que després te la baixin, eh? Tot i que el moment que la puja sigui una cosa circunstancial. Doncs això és una mica exactament el mateix. Jo crec que en la post-Covid hi va haver tot aquest...
tota aquesta expansió per intentar donar activitat i segurament després no s'ha sigut capaç de redimensionar. També hi va haver-hi la idea aquella d'ampliar les borreres amb les New Jersey, que se'n van posar i se'n van posar moltes, carrer Joan Maragall, me'n recordo de l'avinguda Sant Narcís, que ara les han tretes perquè estan ampliant les estres, però encara en queden, no? Les New Jersey són aquelles peces de pedra... Jersey's. Jersey's, no? Sense niu. Ah, jo sense un niu. Per què?
tinc la idea de la ciutat americana. Doncs tens tot el món. Són jerseis. Doncs en queden encara algunes i realment, bé, mira, era una manera de fer-ho per aquí, diguem-ne, el que vinguem cap a la emisora de la ràdio, tota la part del que és el cor de Maria i tot això encara encara en queden. Allò va ser una manera, diguem-ne, de...
de treure gent en un moment en què no podies posar el nombre de gent que cabia dintre d'un local pel tema de la protecció contra la Covid. Però és veritat que han vingut per quedar-se. Jo me'n recordo que no n'hi havia, per exemple, sota la plaça del Vi, en els dos cantons,
allà, bueno, tu, com anàveu a l'Ajuntament, hi havia l'antiga, i llavors hi havia la de Narcís, que és la que tu anaves, que hi havia una altra, diguem-ne, allò que abans anem, lleteries... Formada amb l'Ajuntament, sempre diguéssim el punt cèntric era allà, i allà et movies molt bé, però és que ara pràcticament... No sé què. No sé què.
transitar, però... Sí, però també et demostra que tenen èxit, no? I també ens trobem que, per exemple, aquesta cafeteria que comentaves aquí, Joan Maragall, que és petitona i que hi ha aquesta terrassa, és que el local és molt petit. Llavors, per ell també, aquesta terrassa, al final, que té un cos, perquè l'Ajuntament se'l cobra, per ell també és donar una rotació en el local molt necessària, no?
La Rambla té un problema que els locals són petits en general, tenen poca dimensió. De seguida els que toquen el riu són... n'hi ha molts, però en canvi són petitons. Llavors també depèn de quin format de comerç vulguis posar allà...
limita molt la possibilitat d'èxit, no? I això fa que també, sense voler, van aparar la tipologia de negocis que hi veiem ara, no? Que si un ven carcasses, que si l'altre un kebab, que són coses que en poc espai... Fuets. També hi ha una de fuets. Ah, sí? Sí, sí, sí, hi ha una que venen fuets. No tenia precisament. Vull dir que són negocis que en poc espai, a l'igual...
el pots tenir representat i guanyar-te la vida perquè també hi ha en Castelló els xuxos que va obrir una gotia una mica passa això la Rambla té una sèrie de limitacions que amb els anys d'haver hagut també més població tu abans deies les parades que abans i que havien de llibres ara ja no i què veníem d'anar a la plaça Catalunya vol dir que hi ha una sobredimensió de la ciutat la Rambla potser no té capacitat per absorbir-ho però tampoc
penso que s'han deixat de fer també propostes que es podrien reactivar noves també hi ha un canvi de comerç tradicional com els que dèiem abans que han estat substituïts per franquícies que com va haver-hi la Covid van ser les primeres que van tancar i van donar aquella imatge de la rambla amb molts establiments tancats que ara han anat obrint no tots però algun es va obrint i alguns porten des de fa molt de temps el cartell de llogat per exemple el cantó
allà on hi havia hagut Juguets Peric i Rivas Caruet i tot això, alguns d'ells porta obert, però encara, diguem-ne, que més o menys costa, hi ha hagut un canvi important, no? Que deu ser llei de vida, també, això, no? Esclar, esclar. Bueno, i també el...
el que hi ha hagut allà també és molta rotació d'aquest tipus de negocis que una mica sense segurament tenir clara l'expectativa del resultat, doncs han anat obrint negocis de poca dimensió dèiem abans, o fuets hi va haver també una de xocolates, etc negocis de poca dimensió una de caganers que aquesta va tancar que requereixen poca inversió, que segurament una de caganers me'n refereixo a aquelles figures de l'empresa de Tarroella que
que no ha obert arreu del món i que aquesta no va acabar de rullar perquè també va enganxar un moment complicat, diguem-ne. Sí, sí, és així. Al final ell explicava que són comerços de molt poca dimensió, sobretot els que estan al costat del riu, i és veritat que són espais en els que és molt difícil...
ubicar-hi algun tipus de negoci fixa't que el que hi ha són botigues de telefonia que necessiten molt poc espai hi havia hagut fotografia l'estanc d'en Jaume Busquet era un altre exemple de tipus de negoci que en aquella zona podia funcionar hi havia un encara n'hi ha alguna hi ha la llogurteria d'aquelles dos noies gironines que van muntar ara ja en queda només una perquè la van traspassar
el iogurt, però també hi havia, per exemple, una botiga de gelats que era bastant important, Dino. Haigut abans, el Haigut abans, recordeu en aquell edifici tan bonic? Sí, sí, sí. Sembla una mica maleït per determinades coses perquè s'hi han obert...
moltes coses i no acaben de reixir també hi va venir un barber que no va acabar de tirar diguem-ne però la que deia aquesta Dino per exemple va tancar amb la promesa diguem-ne d'obrir va tancar diguem-ne acabat una temporada d'estiu amb la promesa d'obrir la nova temporada d'estiu a la plaça Catalunya però fa 14 mesos que hi ha un cartell que ho diu però em sembla que encara no tenen la llicència d'activitats per fer les oles o d'obres
per obrir, no?, que aquest és un altre tema que se n'ha parlat molt, no?, del que costa, diguem-ne, d'obtenir llicència d'activitats o llicència d'obres que són molts mesos i xoca perquè és segurament una de les ciutats que trigues més per tenir-ho i això no és necessàriament, diguem-ne, no mostra el dinamisme que en certa manera sí que té altres punts de la ciutat, no?,
Això, Nisso, tu alguna vegada n'hem parlat, no? És a dir, una cosa és que les coses s'hagin de fer bé i està bé, però l'altra és que a vegades es parla de 14, 15, 16, 17 mesos per obtenir una llicència d'activitats, una llicència d'obres. És clar, això no ho aguanta tingut, això els emprenedors no ho poden aguantar. Això és un tema d'accés de burocràcia o de manca de funcionari. No em diguis que hi ha burocràcia.
No, no, aviam, jo crec que a més el tema de la burocràcia i les empreses i el bon del negoci en aquests moments està debat, eh? És un tema greu, perquè està paralitzant moltes coses, és a dir, no pots començar una activitat, no pots obrir un negoci, no pots fer una obra, etcètera, esclar.
hi ha fórmules com dit-ho, endavant, tira endavant comença, ja mentrestant anem un tramitant tot i després si no està bé ja operarem això és una mica el model anglosaxó que no és el que es practica aquí però jo crec que és el que s'hauria de fer aquí et multen, si et ve un inspector i estàs treballant a dins el local i no tens permís et multen, perquè sempre hi ha un veí que li molesta la fressa jo crec que és una autorització prèvia i un termini, doncs el termini que tardin diguéssim de
el tema aquest burocràtic que s'espavili ja no és culpa teva sinó de l'Ajuntament o de l'administració que sigui per tramitar-ho i mentrestant que deixin treballar jo penso que haurien de haurien de ser molt més àgils però mira, per moltes coses som pioners som els millors d'Europa ara mateix s'han inventat una taxa turística que si l'apliquen, no sé com acabarà el tema però si l'apliquen resulta que Barcelona es converteix en la ciutat amb la taxa turística més alta de tot Europa
estan parlant que poden arribar a cobrar 15 euros diaris per venir a Barcelona. Hòstia, estem locos o què? Vull dir, això és una aberració. És gairebé doble, no? Sí, però després diuen, no, això és pels hotels de 5 estrelles i tal, però igualment, o sigui, és una taxa
Al·lucinant, ho trobo, o sigui, són que les persones que ho apliquen, que a més diran, ho aprovaran avui i d'aquí un mes ja s'aplicarà, quan els hi convé, hi ha molta agilitat i són l'exemple de tota Europa, sobretot per cobrar impostos.
I en canvi en d'altres coses com pot ser un tema d'emprenedoria, que al final donaran feina a determinada gent i tal, resulta que no, que tot són traves. Si tu has agafat aquest local que posem a la plaça Catalunya per obrir un nou dinos més gran, més maco, més xulo,
i resulta que fa 13 mesos que estàs esperant el permís d'obres, jo no crec que el propietari del local porti 13 mesos sense cobrar el lloguer. Vull dir, escolta, que el lloguer segur que no és barato. Clar, arriba un moment que el del dino es dirà, escolta, saps què? Jo m'arreglo el de platja d'Aro, que per cert està en obres, i ja us espavilareu. I és així, perquè al final això és una...
És un atras. És un atras que feien l'experiència aquí a Girona i de moment l'han hagut de traslladar a altres llocs. Jo vaig estar a Platja d'Aro el diumenge i el dinos de Platja d'Aro està tancat per reformes. Jo crec que l'acabaran abans que el de Girona.
I en canvi l'han començat molt més tard. Plagiar-ho segur que els donaran el permís si està ok en poc temps, perquè ells el que no volen és obres a l'estiu. Per tant, durant de l'octubre fins a Setmana Santa és quan la gent pot fer reformes i pot fer les maniobres que cregui oportunes en el seu negoci. I van per feina. No estan allà encantant la cosa durant un any. Jo ho trobo exagerat. Xavier, anaves a dir alguna cosa. Sí.
I per l'ara que feies, no sé si estaves d'acord... No, no, amb ells absolutament sí, eh? Amb ells absolutament sí. I era una mica per enfatitzar sobre el que heu estat parlant. I parlant del que es tractava ara, jo crec que Podents hem de posar seriosos, si és que no ho hem fet abans, i deixar de costat...
tota aquesta hipocresia social que hi ha sempre que les coses no es poden dir o es poden deixar de dir. Mireu, jo no puc estar d'acord en que sigui un problema de burocràcia, sigui un problema del que sigui. Quants funcionaris té l'Ajuntament?
quantes persones hi treballen. L'empresa és important de Girona, no? Sí, sí, per això, per això, fins que es va encarregar a Caixa Girona, desgraciadament, on jo treballava. I que va desaparèixer de la ciutat sense que hi hagués ningú que fes ni tan sols un article diari. Això no és del tot veritat.
se'n va fer un o dos això no és tot veritat no hi va haver fins i tot quan hi va haver aquell punt de mala fe que varen treure el dia de Sant Narcís el feix per l'estrella varen sortir uns quants articles el que poder-nos va entrar a fons va ser en el perquè de les coses sí que es va parlar més de la fundació
Però no es va parlar, però jo crec que aquí el problema va ser que la nova entitat, diguem-ne, és a dir, que la Caixa, diguem-ne, no li va interessar i, per tant, en un moment determinat, si és que hi havia papers o si és que hi havia coses, que tu deus saber-ho més bé que pas que nosaltres, doncs aquests papers no van sortir. És clar, si no surten, és molt complicat dir coses que circulaven a nivell de carrers sense poder-los demostrar.
I el que va representar a nivell de... de... de finançament per la ciutat i per la província. Per això els comerços mateixos, normalment, que a l'època que hi havia en Lluís Jaret, allà a la caixa de pensions al carrer Beuradors, totes les entitats treballaven, i tots els comerços treballaven les dues entitats, i tots dos tenien una pòlissa de crèdit a cada costat, i quan hi va haver l'absorció per part de la caixa, en aquest cas...
Allò va quedar en una... Quan arribava la renovació només te'n renovaven una. Caraiers tu o no? No, jo vaig plegar el 2007. I sense ànim de...
Jo vaig marxar, vaig veure venir, i evidentment jo estava acostumat a treballar amb una entitat més petita, jo a la Caixa no m'hagués adaptat de cap manera, perquè jo era una persona que quan hi havia alguna cosa que no m'agradava ho deia, i a la Caixa m'hagués encaradat el carrer. Però sí que vull tornar a allò d'abans. L'administració no és ineficient, l'administració no és ineficaç, quan no ho vol ser.
Tenim una hisenda que... Que funciona. És com una màquina de matar, eh? No, no, mata, mata. No, no, però saps? Per tant, les administracions ja ho poden ser, d'eficients, si és que ho volen ser. Mireu, no molt lluny d'aquí, a la travessia de la Creu, parlaves abans de si ho aguanten o no ho aguanten, allà on havia sigut la Seguritat Social sabeu que hi ha d'obrir l'oficina del DNI.
No ho sabia. Doncs a la travessia de la Creu, sabeu que hi havia hagut la Seguretat Social? Sí. El tram que hi ha entre carrer de la Creu i ni l'hi ha agraït. Sí, sí, sí, sí, perdona. Molt bé. Doncs jo us puc dir que allà hi ha algú, després que es barallessin diverses persones per obtenir-ho, que fa dos anys va llogar un local perquè li van dir que al cap de tres mesos s'obria...
En Leo, el que era cap de la Policia Nacional d'aquí, comissari en cap, s'ha jubilat ara al mes d'octubre sense poder inaugurar això. És a dir, al final, totes aquestes ineficiències, totes aquestes ineficàcies,
no sé si a vegades són excessivament consentides, és a dir, quina dificultat té, perquè, quina dificultat té atorgar una llicència d'obres, una... Perquè a vegades, què passa? En Carles Ribas en deia una, deia la por. La por de molts tècnics... Exacte, afirmar segons què. Afirmar segons què, perquè ha arribat una manera, diguem-ne, d'un control excessiu que es demanen
Això és el que deia en Carles Vives, es demanen més papers dels necessaris i més informes dels necessaris per part, diguem-ne, d'un lloc que sí que ha crescut, que és, diguem-ne, que és l'oficina al voltant del secretari. El control intern és més dur...
que el control cap a la persona que ha d'executar l'obra. Al final, el funcionari o qui correspongui, a l'hora d'atorgar totes aquestes llicències, el que sigui, se'n segura, se'n ressegura, li dona voltes, ho torna a deixar, perquè no ha de ser tan complicat agafar i atorgar una llicència per obrir un establiment
de vendre xuxos tens que tenir les llicències de sanitat i molts d'ells aquests de dir no
Ho deuen tenir tot, no? Ho tenen obert a diferents llocs, per tant, ho deuen tenir tot. És purament donar-los permís per obrir un local on segurament només hi ha de fer xapa i pintura. He parlat d'aquest cas perquè el lletrer ho és des de fa molt de temps i com a exemple, vull dir, no conec la gent de Dino, no sé si hi ha circumstàncies especials, però sí que és veritat...
i aquí anem parlant molt en aquesta tertúlia que les llicències es triguen excessius mesos a atorgar-se és una cosa que jo crec que ningú pot negar i per tant que aquest és un problema que pot entrebancar segons què és el que dèiem aquí que per demanar una llicència tu necessites tenir el local llogat i si el tens llogat el més normal és que te'l cobrin però al final tornem al que parlàvem abans l'administració
Suposo que és exactament igual l'administració per donar una llicència que l'administració d'Hisenda. I una és eficaç i l'altra no. Algun motiu hi deu haver. Les entitats bancàries, parlàvem abans. Suposo que sabeu que els ciutadans, els particulars ho tenen molt senzill perquè només és el DNI, però que els ciutadans hem d'anar actualitzant les nostres dades a les entitats bancàries, tipus impost de societats, ives, etcètera, perquè si no arriba un moment...
que el compte et queda bloquejat. I te'l bloquegin només per ingressos. Suposo que és el que et fa córrer. T'envien una carteta que a vegades et pot passar per alt. Queda't dos dies en descobert. Rebaràs 70 trucades que arriben a ser inquisitòries.
Llavors, és un problema d'eficàcia o és un problema que l'interès sobre el que volem aplicar els recursos és un o és l'altre? I si realment arribem a la conclusió que el problema és l'interès sobre el que volem aplicar els recursos, el problema no es pot pas resoldre fins que no canviï aquest interès.
Desgraciadament. I penseu que això és un problema, tu, i això que ja has tractat força, és un problema, per exemple, que els equips de govern tenen força per fer-ho o estan absolutament condicionats, diguem-ne, pels grans tècnics? Quan dic grans, me refereixo als que tenen més pes, començant pel secretari, l'interventor i tot això. Actualment, jo crec que la part funcionarial té un pes brutal,
i moltes vegades fa que els ajuntaments siguin no ineficaços però que no poden funcionar. És a dir, tots sabem que hi ha potentics problemes entre, diguéssim, la cúpula dels ajuntaments, del secretariat o qui sigui, i molts enfrontaments a vegades amb la part administrativa i la part política, i que frenen moltes coses.
per comprovar no sé què, no sé si és una por interna que tenen els funcionaris d'assegurar-se que no tenia ells la responsabilitat, hi ha una cosa que no entenc, i cada vegada no va a menys, va a més.
i això és greu i llavors la part política intenta resoldre-ho però no pot perquè es troba en una paret i pots prendre decisions polítiques en Nadal no passava
Bueno, suposo que alguna cosa no passava i d'altres no, però no podem comparar el funcionament de l'administració de fa 30-40 anys a Girona i com funciona ara. Sí que hi ve una agilitat, ara no hi és, tu no ho sé. Què passa que des de la perspectiva dels ciutadans allò, estigues tu dos dies a pagar una contribució, et baixarà una clau tallada? Sí, sí, les executives i els d'això t'arriben.
i tant que t'arriben, i fes unes obres no ho sé, o la idea que has de fer un guàl i no el fas bueno, la catallada, la multa t'arriba, esclar l'eficàcia per aquesta part ja és és a dir, tu t'oblides com que ells no tenen responsabilitat sobre això tu t'oblides de pagar una taxa
I l'endemà, a les vuit i quart del dematí, dius, hòstia, ara me'n dono en compte. I vas intentar pagar-la i ja és impossible pagar-la sense recàrrec. Vol dir que l'eficàcia de l'administració hi és en quant als mitjans, per segons quines coses. Jo ho sento amb l'ànima tot això perquè ell que ho viu també en primera persona...
I jo ho he viscut molts anys, des d'un costat i des de l'altre. La il·lusió de la gent quan comença un negoci, aquell moment en què tens la idea, que t'ajuntes... Jo he viscut en una situació d'una persona molt propera, que són joves, i recordo que jo els hi vaig preparar el paper de la comunitat de béns, i van constituir una comunitat de béns, ni una societat.
I hasta es van fer una foto el dia amb aquell paper, perquè és la il·lusió de començar. Tu veus aquella gent que amb aquella il·lusió està buscant el producte adequat i tot això, arriba la Dana i se'ls emporta per davant. Arriba aquest gruix de gestions, etcètera, perquè com bé deia en Jordi, qui ho aguanta? Econòmicament qui ho aguanta? Ell explicava, has de tenir el local llogat.
L'has de tenir llogat i, per tant, pot haver-hi un acord, una certa carència, no sé què, però ningú et llogarà un local i et dirà 14 mesos sense pagar. Sabeu el que significa per algú? I els costs del lloguer dels locals no estem parlant de 300 euros ni de 500...
Ostres, doncs tot això, a vegades, tu parlaves que els polítics a vegades ho intenten, segurament sí, però si realment no ho poden aconseguir, jo crec que aquesta posició que te la trobes moltes vegades quan vas a parlar amb ells,
És que el secretari, és que el no sé què, és que aquí no hi puc fer res, és que aquells funcionaris que treballen o que no treballen però que tampoc tens la capacitat de poder-hi incidir. Ostres, jo crec que tot això, no sé fins a quin punt, a vegades queda esperat, amb totes les coses que ens passen no hi hagi una mica més de bullir, però com que jo crec que...
han aconseguit bastant separança. Cadascú va una mica a la seva guerra, la necessitat fa que pensis por com el del costat, la solidaritat, més enllà en aquells temes que poden tenir una certa sensibilitat social, el que sigui, però amb coses que jo crec que són molt importants, com aquestes que parlàvem, d'intentar fer que les coses...
siguin més eficients, etc. No hi ha aquesta possibilitat de dir doncs plantem-se d'alguna manera i si aquesta gent no són capaços d'ajudar-nos...
baixem la persiana. Jo no dic que s'hagi d'arribar a aquesta radicalitat, però com que tothom ha de menjar, tothom s'espavila per ell, però hi ha moltes situacions que jo crec que són dures, dures, dures i molt injustes. Bueno, i la situació hem parlat, estem parlant de la ciutat, i ho hem fet d'una manera bastant notòria i amb temes que interessen, però hi ha altres temes que en altres... Mira, fa dies que no parlem del tema dels residus, avui s'ha parlat molt, avui es va parlar molt dels...
dels pisos nous que es fan a Can Givert, pensat per joves, algú ja està començant a parlar de les conseqüències, hem parlat de les conseqüències de la Covid, ara que en farem 5 anys, hi ha temes d'àrea urbana, es necessiten, diguem-ne, es van fent les obres del carril bus que hi haurà entre Salt i Girona. Com veieu la ciutat? Quin...
Aquí hi ha un trasbals gran, no?, hi ha molts temes sobre la taula, com tu has dit. Avui he vist una notícia que, bueno, que volen tornar al reciclatge, no?, de tornar a posar, que la gent pugui tornar els envasos directament en els establiments on te'ls a compra. En el moment de la compra et cobraran un recàrrec i que després ho puguis tirar cada un, no?, el vidre en el vidre, el plàstic en el plàstic, no?,
i d'aquesta manera aconseguir un augment del reciclatge o fer un reciclatge de més qualitat. Jo crec que tot això passa en què hi hagi, clar, un retorn de diners al ciutadà, perquè si no, la gent, si no hi ha un incentiu, quan han de multar, de seguida s'hi posen, o si volen aplicar una norma i a vegades la gent no la compleix, a través d'una multa no, després la gent diu, hòstia, em posaré el casco perquè si no, irem al patinet sense casco, no?,
A partir d'aquest multint, o vagis per sobre la cera, després la gent, a partir de la multa, irà rectificant el comportament. En el cas del reciclatge, resulta que nosaltres fem uns grans esforços, que si el porta a porta, que si les targetes intel·ligents, que si no sé què, no sé quantos...
Però potser a través d'un incentiu, no?, seria una bona mesura perquè l'acabada que la gent, no?, els que no tenen prou de consciència l'acabin de tenir i que tothom, en el fons, tothom col·labori, no? Potser és una bona mesura, però esclar, avui en parlen, però en tot cas el novembre del 2026.
Hòstia, és que jo no entenc que en un món en què les coses passen rapidíssimes, en què les informacions tot sigui tan ràpid, coses d'aquestes haguem d'estar un any i sis mesos a l'espera, no?, que s'implanti. No sé, potser una mica més d'agilitat amb les coses.
I són, miro tu, eh? No, no, bueno, el tema aquest de residus, hi havia de reciclatge, perfecte, vull dir, a Alemanya el tema dels envasos fa temps que funciona, no és complicat, bueno, té la complexitat que tingui, vull dir, per això a la que quatre empreses que es dediquin a posar quatre màquines per recollir envasos i pagar i cobrar i d'això, jo crec que això es pot implementar si es vol i hi ha ganes, ràpidament.
I en quant a tota la polèmica de les escombaries de Girona, que hi ha hagut jo, realment ara jo fa 15 dies o així que a la zona de l'Avesa tenim els anomenats contenidors intel·ligents en general del sistema i realment no entenc la polèmica.
Perquè és perfecte. A mi, jo personalment, com a veí i usuari normal, tu, jo vaig a la nevera, avui toca això, pam, pam, pam, t'organitzes i no tinc cap problema. I a més a més, he comprovat que la zona aquella és més neta. També és veritat que ara passen més i treuen bastant... Però jo ara no entenc la gran polèmica...
el que hi ha hagut en aquest tema perquè realment jo el resultat per mi com a ciutadà l'estic veient bé jo veig en positiu i després sí que és veritat que això dius tu que recicles que mires el dia que mires l'hora que fas el que has de fer i has de fer que després això d'alguna manera t'ho premiaran amb les taxes i que no cal esperar el 26 evidentment això ja ho podíem fer demà mateix si volguessin
Bé, d'una lligada al augment del reciclatge i a trencar aquelles barreres que havia marcat la Unió Europea, no? Vull dir, suposo, de tota manera, és veritat que ara és més carta la taxa d'escombraries que no era fa... I tant, cara, i tant. I que no fa un any o que fa dos anys, vull dir, perquè és així. I tant, no?
En Xavier s'està contenint, però jo dic que en Xavier s'està contenint. No, no, no, perquè estic d'acord amb ell, eh? No, però et dic una cosa, perquè, esclar, permeten només dues coses. Ahir el regidor Sergi Cot va penjar unes fotos de gent que havia deixat uns estris al mig del carrer...
d'una manera escarosa i que no es pot consentir. És a dir, que continua a haver-hi gent que és bruta i tal. I això va fer pensar que, no sé si ens ho van dir aquí en públic o ens ho van dir en privat, però... Públic, en públic. Ens ho van dir en públic, no? Allò del pàrquing. Allò del pàrquing, que em vaig quedar al·lucinat que un pàrquing que ell gestiona, concretament el d'allà del carrer Robert...
hi havia gent que aprofitant que diguem-ne que si entres i surts tens uns minuts que no pagues hi havia gent que entrava amb el cotxe anava a dalt de tot deixava les bosses d'escombraries i sortia sense pagar i em va semblar al·lucinant perdona del que és veritat no ens anem pas d'amagar jo estic d'acord amb el Narcís té tota la raó jo crec que la polèmica segurament jo crec que la polèmica Narcís ha estat més al principi i sobretot
vosaltres us hi afegíeu en un moment en què el procés està una mica més treballat inicialment realment no era tant i jo en aquest aspecte
diria que això gasta una mica talibà, amb l'aspecte que, en primer lloc, el que exigiria és a l'administració ser eficient en el procés, posar a disposició dels ciutadans els mitjans adequats i necessaris per poder fer qualsevol tipus d'aquestes situacions. Que segurament això necessita un procés de transició,
Bé, d'acord, siguem generosos en aquest procés de transició. El que no pot ser, que és una mica el que passava, és que l'administració no fos eficient a l'hora de posar els mitjans i llavors fos terriblement exigent amb el ciutadà a l'hora de tenir la resposta. Però en aquest aspecte, escolta...
Podem discutir o no discutir sobre si hauria de ser més sovint o menys sovint, etcètera, però crec que el procés és relativament senzill. Tens el teu imant posat allà on te l'has de tenir posat, sap que el dilluns hi ha això, el dimarts hi ha això, el dimecres hi ha això, i jo ho vaig dir a l'última tertúlia, que deies no en parlem. Ostres, doncs jo a l'última tertúlia també em va tocar aquest tema i vaig dir que a mi personalment em havia creat consciència, perquè era una cosa que jo abans no la feia.
I ara tinc els meus quatre cubos allà i al final és, a veure avui que toca, avui ho baixes. I crec que un cop això ben implementat en mitjans suficients...
El que no es pot permetre és l'incidisme. Igual que no es permet que algú no es passi un semàfor en vermell, igual que s'és terriblement dur quan vas a més d'una velocitat determinada, i mireu que el tema de les velocitats en alguns llocs està difícil de complir, perquè l'altre dia m'explicava un company que va tenir una ascensió anant en moto en un lloc d'aquests que es pot anar a 30.
Intentar anar amb moto a 30 és que gairebé tens problemes d'equilibri i en canvi allà hi ha l'ascensió doncs jo crec que amb aquestes coses un cop s'han posat a disposició dels ciutadans els mitjans necessaris per poder complir amb la teva obligació
l'incivisme de cap manera s'ha de permetre. I el comerç, Quique? Ara, per exemple, van canviar... Hi ha zones que porten, te diré que dos anys, amb aquest sistema de contenidors intel·ligents, però, per exemple, allà on estic jo, resulta que la resta
Només es podia tirar el diumenge. El diumenge el comerç es tancat. Llavors, ara ho van canviar pel divendres, després de dos anys. Hi ha coses que inclús, jo recordo, van fer un recull de queixes, queixes o observacions, diguem observacions, perquè a vegades no té per què ser una queixa. Una observació pot ser en positiu.
N'hi ha qui l'agafarà amb negatiu i ho interpretarà com una queixa i un altre pot interpretar l'observació en positiu i dir, ostres, és una cosa a canviar. No ens estan dient que no ho fem, sinó que ho fem diferent. Llavors, aquell recull d'observacions es va fer a la quinzena, al mes, de tenir aquest sistema de contenidors intel·ligents. A mi em va afectar a nivell de negoci i em va afectar a nivell de vivenda familiar.
Llavors allà hi va haver una sèrie de coses que es demanaven, que eren bastant comuns, que a la botiga més aquests canvis sempre generen comentaris i eren coses que es comentaven a peu de carrer. No se'n va aplicar cap, o sigui, coses que tenia gent i te deia això o l'altre, la freqüència de l'orgànic, el que té textil sanitari...
Tens un bebè que cada dia va al lavabo, tu has d'aguantar tres dies allà si aquell nano ha tingut mal de ventre. No, és que és normal, hi ha coses que són de calaix. Llavors, han passat dos anys, hi ha hagut una ampliació de tota aquesta política de residus,
I ara, lògicament, està com molt més estesa, molt més entesa, no?, i segurament molt més eficient. Però, esclar, hem de recordar que ens han apujat a tots el servei d'escombraries bastant. O sigui, el sistema és més eficient, el sistema genera un 30% menys de residus, però, en canvi, nosaltres estem pagant més diners. No ens l'han pas estalviat en un 30% el cost.
Són coses que a vegades, no?, te queda una sensació que t'estan prenent el pèl, no?, i és així. Nosaltres, jo ara ja no visc a Girona, visc a Fornells i fan un porta-porta, bueno, és un bon sistema, cada dia, com dius tu, tens quatre contenidors, has de prendre consciència i tal, no?, però és que la feina que abans feien amb dues hores a la nit, ara ja estan tota la nit.
perquè és clar, abans han acabat de recollir tots els contenidors d'un carrer, és un per un, eh? Abans anaven amb un contenidor, el buidaven i ja estava. El camió passava per allà, en un minut tenia el contenidor buit. Ara resulta que no, que depèn dels barris és covell per covell. Hòstia, són coses que jo no sé fins a quin punt s'ha de reciclar, sí.
Totalment d'acord, però que de quina manera s'ha de reciclar eficientment? Aquesta és la pregunta. Jo aquí, quan vivia aquí al carrer La Salle, de gent que tira la brossa dins la bessura del carrer, que és per tirar papers, paperera, tela. També n'hi ha, també n'hi ha. I n'hi ha molta. I el dia que vas al contenidor i no t'obre, la gent deixa la bossa a terra, no torna a casa amb la bossa de bessura.
Llavors hi ha coses que, esclar, al final la ciutat es va emplenant, no? I ja et dic, i per altra banda el servei és més car. Això és una de les coses que sí que podem assegurar. Escolteu, hem tingut una tertúlia gironina, ciutadana, extraordinària, però se'ns ha acabat el temps. O sigui que moltes gràcies, Nisu, gràcies, Marcí Genís, gràcies, Xavier Serra, gràcies, Quic Juncà, i per aquesta repassada que hem fet en positiu i en voluntat que sigui així a la ciutat de Girona. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 4 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
La Carles i Sofia Music Foundation afina el piano històric August Forster del Teatre Municipal de Girona per al concert del cicle Hammer-Clavier. La Fundació ha arranjat aquest instrument emblemàtic per a la ciutat que es podrà tornar a sentir aquest dimecres, dies 5 de març, a les 8 del vespre, al guardaroba del teatre. L'Ajuntament ha col·laborat en la iniciativa cedint a aquest espai que habitualment no s'utilitza per fer actuacions.
La Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona està de celebració perquè fa el seu vuitè aniversari. Entre les activitats destacades al llarg de la cuaresma, que s'inicia el 5 de març amb el dimecres de cendre, destaca com a novetat la conferència del dimecres 26 de març a la Casa de la Cultura, sobre l'origen i la iconografia de les danses de la mort a càrrec de Pau Beguer. A més, també és durant a terme un cicle de concerts de música sacra programats entre la Catedral i Sant Feliu.
Avui es presenta l'11a edició del Fòrum Gastronòmic a Girona, l'esdeveniment que es farà al Palau de Fires i a la zona de la Devesa els dies 17, 18 i 19 de març. El certamen consolidat i de referència en el sector de la cuina, la restauració i l'alimentació comptarà amb la participació de 180 expositors i tindrà com a eixos principals de l'any la cuina catalana, el projecte a la brasa, la cuina clàssica i acadèmica i el present i futur dels professionals de sala, entre d'altres temàtiques.
Emma Feliu i Berta Ribes completen el pòquer d'ambaixadores per la jornada de l'esport femení 2025. El centre de Girona bullirà d'activitats aquest diumenge 9 de març, al matí, de dos quarts de 10 a dos quarts de 2 en la tretzena jornada de l'esport femení, organitzada per l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Consell Esportiu del Gironès.
I el temps, avui ens hem despertat a Girona amb 10 graus en un dia que ballarà entre sol i núvol arribant a màximes de 16 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La Gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona