Bon dia, benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM. Avui som divendres 16 de gener i bé, avui fem aquest de substitut, he fet de substitut amb en Seït, que està malalt el primer cafè. Ara faig de substitut amb en Grau, que avui no ens pot acompanyar, que hi tornarà a partir de la setmana que ve. Però això sí, tocarem els temes d'actualitat, com sempre, el que ja passa a Girona, que avui també hi ha molta i molta teca, a més a més amb una taula ben variada i ben plena de veus plurals, com sempre. Germà Capdevila.
Deludista, gracias por venir. Content de ser siempre aquí en vosaltres.
Al seu costat hi tenim també aquí a l'estudi la Corali Cunyat, directora de Fira de Girona. Bon dia, Corali. Bon dia. Gràcies. I tanca la taula via online l'activista i veí de Santa Eugènia i tantes coses més també, en Xavier Villarreal. Xavier, gràcies per ser-hi. Hola. Bon dia, Oriol. Gràcies a vosaltres. Avui ja anirem entrant amb els temes, però avui ens toca començar amb tu, Xavier, perquè ahir, evidentment, la notícia...
d'ahir i una de les notícies de la setmana aquí a Girona és evidentment aquests informes que es van conèixer ahir per part de l'Estat que deneguen els permisos per a tota la planificació urbanística del nou hospital Trueta a la banda de sal, són informes que va presentar l'Ajuntament i que
El Ministeri de Transport ha tombat per temes de soroll i per temes també de mobilitat amb una decisió que ha agafat una miqueta per sorpresa perquè normalment aquestes coses tiren endavant amb una certa facilitat, es treballen bé i si hi ha problemes se solucionen sobre la marxa abans d'arribar
a tombar coses d'aquestes que després poden acabar també influint amb calendaris, amb tràmits, i poden acabar també influint, evidentment, amb el desenvolupament d'unes obres tan i tan importants com són les del nou campus de salut, del nou hospital Toreta de Girona. Tu et sabia que estàs en l'associació de veïns, que amb tot el tema del Parc Jordi Belamitjana també ha sigut molt i molt actiu. N'heu parlat a nivell intern d'aquesta notícia que va avançar ahir al diari de Girona, o...
o encara no ho heu pogut fer, com ho veieu? Sí, allò n'he parlat en petit comitè, la notícia d'ahir realment sí, a tothom va enganxar amb el pas canviat. Com bé dius, moltes vegades, en molts projectes, sempre es xuta la pilota endavant i les cosetes dels serrets que queden ja es van arreglant entre administracions.
i sobte això, que això fins i tot hi hagi el perill de retardar terminis i no entenc aquesta rigidesa en el que seria mateix aquest nou informe jo espero que s'entenguin entre administracions i el que sí que hem parlat així en petit comitè és des del primer dia jo això ens hem defensat poder treballar tot el sector poder dissenyar tot el sector en tots els aspectes l'urbanístic com el d'espais públics i lògicament també el de mobilitat
perquè la mobilitat també és un tema que m'ha passat una miqueta saps o se n'ha parlat amb gent tots els renders, totes les projeccions en 3D que hem vist, el projecte no hi havia ni un cotxe i nosaltres pensàvem que en realitat també hi havia cotxe, hi havia espais d'aparcament i vèiem que aquests renders eren una miqueta doncs complements amb el que seria el creixement del sector, per tant
A part de la por que aquesta nova pedra pugui significar un retard en la construcció del troeta o de tot el campus, que des de l'associació sempre hem defensat que el volem com abans millor, el que sí que celebrem és que es parli d'un tema tan important com és mobilitat i sorolls, que al final serà...
També un ben col·lateral que viurà el sector i que necessita d'aquest ordenament a nivell d'art urbana. No oblidem la gran oportunitat que és per fer el primer gran projecte amb visió d'art urbana. Crec que aquest aspecte de mobilitat i de soroll està bé que es tingui en compte i a veure si això també ens fa posar les piles. Que ningú s'enganlli més per motius polítics que tècnics.
Com ho veieu? Jo veig aquí, inicialment, quan llegia la notícia, veia dues lectures. Per una banda, és un calbot que ens torna a la realitat, no? I l'autogovern i la capacitat de decidir com ens volem organitzar i governar arriba fins on arriba, perquè bé el papa ha estat i ens fot un clat. Jo ets que aquí, qui mano, soc jo i l'última decisió serà meva. I a més a més, l'informe,
L'informe té una línia que a mi em va sobtar molt, que diu qualsevol cosa que decidiu sense el meu permís és nula de ple dret, com dient allà no es moure un totxo si jo no dono permís. Això és la primera cosa que a mi em va sacsejar ahir de dir mira, ens tornen a la realitat, de vegades ens creiem que podem decidir i en realitat no, si papa no ens dona permís aquí no fem res.
I la segona capa de lectura és quanta gent, quantes comissions de treball, quanta gent hi ha preparant els informes i tot això, i com deia el Xavier, ningú va pensar en els cotxes, en el soroll, en sèrio, hem arribat a quin punt i se'ls escapa una cosa tan important com aquesta gent que fa mesos i mesos i mesos que està treballant en això, són coses que...
Preocupen com a ciutadà, dius. Estan fent bé les coses? Què ens trobarem d'aquí quan això estigui en marxa, quan estigui a mig construir, quan s'acabi? En el seu moment, quan la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar el planejament del Troeta,
pendent encara que l'Estat fes informers sobre aquestes parts que ara ha denegat, es donava per fet que ho aprovaria. Per tant, preveure es va preveure. L'altre és que s'hagi vist bé o no. Com ho veus? No, jo...
M'ho miro des de la part, potser aquesta segona línia que dèiem ara, aquesta incapacitat potser de veure les necessitats o els entrebancs que es trobarien, però finalment tenia l'ok definitiu del paper.
El papa ha estat. El papa ha estat, exacte. A veure, a mi em sorprèn, m'ha sorprès moltíssim la notícia, per mi ha estat totalment inesperat i segurament hi haurà molta gent que s'enfadarà perquè, i ara em poso a la pell de molts empresaris, molts petits emprenedors que volen muntar un negoci, volen obrir, és igual, una botiga...
O volen obrir una gran empresa però que ha de seguir de manera molt estricta els protocols i se li exigeixen també presentar plans de mobilitat. En el cas de la Fira de Girona vam tramitar una llicència el 2016 i a nosaltres se'ns va requerir tot això.
Pla de mobilitat. Se'ns va requerir que presentíssim a l'Ajuntament tot un tema d'estudi acústic de totes i cada una de les activitats que fem a Fira de Girona. És a dir, si això se li requereix a la ciutadania quan té un projecte i el vol tirar endavant, i per tant això suposa un esforç extraordinari per al final crear una empresa i generar llocs de treball, perquè al final, sigui quin sigui el sector, repercuteix d'una manera en el benestar de tothom, ostres, em sorprèn que després quan és la pròpia administració
que ha de fer aquests tràmits, ostres, ens fotin aquest calbot dient que no hi ha hagut aquest pla de mobilitat o un estudi acústic sobre les afectacions d'aquesta activitat. Per mi és molt sorprenent, perquè hi ha hagut aquí darrere involucrada moltíssima gent, o sigui, no és que, ostres, se m'havia passat, saps el que vull dir?
Sí, sí, és al·lucinant perquè sempre hem estat parlant i tothom li ha donat la notorietat que mereix del projecte del Campos de Salut, que serà un projecte de comarques gironines i de país, no?
O sigui, tothom diu l'abast del grau de la ciutat que va tenir l'hospital i també que podrà donar cobertura a gairebé un milió d'habitants a l'estiu. Però algú ha parlat com arribarà d'aquesta gent a perdre aquesta cobertura. L'associació de veïns en els seus inicis ja vam dir per què no es recupera aquell projecte que s'havia parlat del trenvia, del tren, del carriler de Sant Feliu per començar a connectar...
Per tenir aquesta vigilària urbana, que és que al final aquest projecte serà la pedra de la nova centralitat de Girona a nivell d'art urbana. I ningú parla ni ha posat sobre la taula un pla de mobilitat que garanteixi...
persona que hagi de fer ús del campus pugui arribar i a menjar del que vulgui, caminant en bicicleta, en transport públic o en cotxe, ningú ha pensat que podria potenciar aquestes altres alternatives del cotxe privé perquè no sigui un espai caòtic, no? I de tota cara que tothom ja ha tret el focus del partit i la menjada, que sembla que ja tot serà via llibre, apareix
Aquest imatge, i ara tothom diu, hòstia, estava mirant tots el parc i resulta ser que les administracions no estan fent la feina per la cosa que ens atindrà, precisament col·lçats, si no es fa bé, és al·lucinant realment. I també veig una primera lectura, com deia, del vot.
És un bany de realitat, de dir, sí, vull dir, sobirania i autogovern, aquí teniu que si aneu cap al pacte fiscal, això és la realitat. A mi em costa creure que, Xavier, em costa creure realment que en els informes tot això no es preveies, eh? Vull dir, jo he sigut molt radical i ho he dit entenent que no es va fer cap proposta i segurament hi és. S'ha fet la proposta, l'Estat ha fet un informe desfavorable.
Exacte. O sigui, la proposta hi és. I l'Estat diu, no m'agrada. No està ben feta. O diu, no està ben feta. Llavors, hauríem... Tampoc hem vist el per què. El per què no està ben feta. Bueno, després això ja també hi ha... O sigui, una cosa és la part tècnica i després aquí també hi ha la visió política, no? Podria... En Xavier parlava ara d'un tramvia i podria... Nosaltres el que volen són autobusos, no sé com dir-ho, però
Pensem que és una obra faraònica que estarà aquí durant anys, això donant voltes, i si ara que hi ha una certa alineació política, perquè la Generalitat i l'Estat hi ha el mateix color polític, tenim aquests entrebancs, imagina't si d'aquí un any i mig o dos hi ha un govern de dretes a Espanya i un govern d'esquerres a la Generalitat, aquests pals a les rodes es multiplicaran per mil.
No, no, i per cert tema de dimensionar-ho. S'ha dimensionat bé, la posta hi és, però està ben dimensionada. O sigui, hi ha la construcció d'una nova rotonda, que serà l'accés a salt, a través del carrer, no recordo el nom, però és on hi ha la EUSES. No, que és un coll d'ampolla, allò. Realment està ben pensat que tot aquell flux de vehicles que puguin entrar per aquesta nova rotonda...
podrà assumir, podrà absurdir, vull dir, fa 4 anys circular per Girona no és la més cara, vull dir, ara és molt diferent circular per Girona com 4 anys, aquests projectes, aquests treballs, potser
El problema és que no estan ben dimensionats i que el vot està potser fet per això, per dir, sí, tenim una proposta però ni té aquesta visió d'àrea urbana ni està dimensionada en els temps actuals i l'impacte que realment pot tenir a nivell d'abast d'aquest gairebé milió d'usuaris que parlaves.
En tot cas, ara continuem parlant, però escoltem també com ho han valorat. Ahir va fer una primera reacció des de l'Ajuntament a través de dues veus, dels dos regidors del tinent d'alcalde d'àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica, en Sergi Font, i del regidor, que en aquest cas és de Guanyem, i del regidor Lluís Martí, que en aquest cas és de Junts, que és del regidor de Planificació Urbanística, que...
dient el mateix, també el to era diferent, ara ho sentirem, i després també veurem què diu la consellera del RAM, la consellera de Territori, que és també d'Urbanisme, la Gironina també, la Sílvia Paneke, doncs aviam també com valorava tot això, ho sentim. ...
Sentim Lluís Martí, regidor de Planificació Urbanística de Junts, ara sentim a Sergi Font, que és tinent d'alcalde de tota l'àrea també d'Urbanisme i Transició Ecològica. ...
Sentíem a Sergi Font, que és el comentari d'alcalde de Guanyem, en aquest cas, i tanquem aquesta ronda, com dèiem, amb la consellera del PSC, Sílvia Panequer. El calendari del Trueta continua amb els terminis que havia donat el president Nilla en el moment en què vam presentar el projecte. De fet, el projecte avança en la contractació, en l'adjudicació del projecte, del propi projecte del Trueta. Per tant, això continua exactament al mateix calendari.
El que està passant és propi d'un planejament tan complex com és el del Trueta, que a més a més afecta diferents municipis i són informes que efectivament mostren qüestions que s'han de millorar i que en aquest moment és desfavorable, però estem treballant conjuntament el Ministeri, Departament i l'Ajuntament.
de salt per poder adaptar el planejament a aquestes qüestions que se'ns indiquen en termes de mobilitat, en termes de soroll i, per tant, fer un redactat que s'ajusti aquestes qüestions però que no afectarà en absolut en el termini d'aquest projecte tan important per comarques gironines.
Doncs, sentides aquestes tres reaccions ahir, allò ràpid que es van fer ahir mateix, no sé com les valoreu vosaltres. A mi el primer que em fa pensar quan te repeteixen tantes vegades no alterarà el calendari, no alterarà el calendari, és que alterarà el calendari.
Correcte, jo anava a dir, bueno, ja ho veurem, doncs, no? No, jo anava a dir això, quan me demanen més tranquil·litat és quan estic més intranquil. Exacte, exacte. Estic una mica cagat. Bueno, jo imagino que ells tampoc s'ho esperaven, no? Però és estrany, com deia abans en Germà, són dos governs del mateix color polític. Sí.
i que hagi passat això sobte. Tu t'imagines que quan troben és aixecar el telèfon i dir, escolta'm, que em penso que això no està del tot bé, toca aquí, toca allà, i ni s'haurien d'enterar d'això. Jo crec que aquí hi ha més, com deia, a l'inici hi ha més capes, no? No, al final tothom valorarà quins danys col·laterals pot ver-hi que...
Vull dir, és que seria un ridícul espantós. Tu t'imagines que al final passa el clínic, com diuen. És que seria, com ho expliques això? Vull dir, i més amb l'horitzó del 2027, que hi haurà candidats que potser també hauran de posar-hi la cara. Com expliques això? Per tant, aquí ara hi ha...
Jo crec que hi ha també un equilibri de forces, hi ha una miqueta d'estratègia, de ficar la por i tot plegat per jugar les seves cartes. I lamentablement és això, per això ho dic. Quan les coses passen entre bambolines és quan estic més intranquil. I ara mateix...
Bueno, sí, les eleccions estan a tocar, encara que el poder pels ciutadans no ho sembli, les maquinàries estan funcionant ja, i segurament això forma part del joc polític.
Això és una cursa de medalles, ja està. A veure qui se'n podrà penjar més. O aviam qui es penjarà la culpa. A veure qui rep. Estem parlant del calendari. De qui serà culpa si al final no es compleix el calendari, no? Aquest és un altre tema que poder també... Aquesta cursa que estem veient aquí...
Més que amb la medalla, té a veure amb la culpa, perquè, per exemple, sentim a parlar cada vegada més del clínic. Aquesta mateixa setmana hem vist com s'ha presentat una inversió de mil i... 137 milions d'euros per la compra de terrenys. Per la compra de terrenys, quan aquí se n'està parlant del parc Jordi Vilamitjana, quan n'estem parlant, Xavier, la compra...
10 o 12 i el clínic a mig a Barcelona és que les eleccions són aquí però també són allà però a Barcelona allà hi ha més gent allà no hi ha problemes de mobilitat o de sorolls
en els terrenys d'allò per tant són preguntes que ahir parlant amb gent que la tertúlia mateix que ahir vam tenir aquí amb en Grau ell mateix feia també per tant són temes que van entrant en el debat no sé si realment vosaltres també feu aquesta lectura home, vivim en un país on si fa falta té la fi ja està tot és possible en la política
Jo al final penso que una cosa és el dia a dia i l'altra cosa són el joc de la política, perquè al final és un joc de llarg recorregut i has de tenir la mirada llarga i a vegades prens decisions que la gent no entén però que formen part del joc.
Jo sempre reclamo més participació. Ara hem parlat de mobilitat. Per mi tot són oportunitats. El tema del parc ens ha permès poder posar el mapa de tot el sector sobre la taula i és una oportunitat per convidar.
teixit associatiu a ciutadania dir vinga va anem a construir tots enllapem les ferides i anem a construir tots el que seria el millor sector per fer la millor ciutat vivible perquè no parlem d'un barri, parlem de la ciutat tot això és un benefici de ciutat i de país ara que parlem de la mobilitat bueno donem-li la volta doncs aprofitem que ara el debat aquest o aquest tema està sobre la taula anem a parlar ara realment
com fem el millor model possible a nivell de mobilitat perquè si no, continuem fent les portes d'esquenes a la gent, les tornem a tancar dintre darrere aquestes bambalines i no ens en fa partíceps, aprofitem-ho obrim el debat i siguem adults i siguem participatius i siguem ciutadania activa i que realment ens tinguin en compte
Bé, jo estic d'acord després a l'hora de la veritat. Poder no tothom participa després en aquests debats més participatius. Jo vull entendre que els tècnics que treballen a les diverses administracions tenen criteri i evidentment no crec que hi hagi ningú que faci cap informe amb mala fe i en contra d'un projecte que en aquest cas a Girona, a Salt, ens beneficiarà tota la demarcació.
El problema és que, a més a més, l'administració és molt lenta. Tot va tan a poc a poc que jo no sé aquest projecte, per molt que diguin que els terminis es compliran, quan el veurem?
perquè si ara hem de tornar a arrencar fem participar la gent perquè ens digui el que vol després hi ha els informes tècnics perquè els tècnics són els que ocupen el lloc i també han de dir com ho veuen tota aquesta informació sacsejar-la i després passar tots els tràmits administratius i la burocràcia aquesta que a qualsevol dels tres nivells enlenteja el projecte
Bé, ara que havíem arribat en un acord i que semblava que tots ho vèiem bé, doncs no sé si hem tornat a la casella de sortida, però sona malament. La música no sona bé. Em sap greu, eh? Com deies tu, Oriol, a mi em costa també veure com a país, som un país petit, amb pocs recursos, els recursos no els gestionem nosaltres...
Encara dos projectes en el mateix àmbit de la salut d'aquestes magnituds, el clínic i el parc aquí a Girona, en simultani, a mi em costa molt, molt de veure. Igual ens sorprenem tots plegats, no? I si han de triar... Ojalà ens estiguem equivocants. I no ens enganyem que si han de triar, quan tenim les eleccions a prop, on posem les fitxes, tenim una àrea metropolitana de 5 milions i aquí tenim una àrea d'un millor. Això fa les comptades, no?
En tot cas, aquest tema del Toretta sí que es pot, parlàvem dels interessos electorals, qui pot haver-hi aquí darrere, sí que pot convertir, s'ha convertit, ja és, però pot ser encara més, diguéssim, evidentment un tema, un dels temes que marquin l'agenda política aquest any i mig, si això no es desencalla de cara a les municipals del 27. El que passa és que també, perdona, ho estem veient amb el tema del finançament,
La classe política en general està tan ben entrenada amb el tema de fer anuncis, i tots parlem durant dues o tres setmanes dels anuncis, i després ja veurem en què acaba tot plegat, que quan arribin les eleccions tindrem anuncis que això s'ha desencallat, que sí que ho farem, que hi ha una pluja de milions, veurem màquines a les rotondes fent voltes, i després ja veurem.
També et dic una cosa, eh? Els que estem en aquesta tertúlia i els que venen cada dia són persones que intentem seguir la política que ens agrada i que, per tant, analitzem tot el cas del Trueta com un tema estratègic, amb una visió a anys. Hi ha molta gent.
que en el seu dia a dia només pensa en altres coses com els contenidors, la seguretat, la neteja i el menjador escolar. No sé com dir-ho tu, eh? I amb aquestes variables...
Com decideix el seu vot? No pensant en un trueta que arribarà d'aquí no sé quants anys perquè jo no sé ni on seré. I per tant els partits han de jugar amb aquest doble nivell, amb aquests dos vectors diferents. Jo sempre he parlat de la corona de la Girona dels mil. Jo crec que hi ha mil, potser ara dos mil.
que estem informats del dia a dia polític, i la resta, tu, què m'expliques, saps? Quan vegi màquines diré, molesta les màquines, jo que sé que amb el tema del parc m'ha passat. Sí, m'han tallat el carrer. Sí, ara quan ha passat allò del parc tothom s'ha conscienciat molt del parc.
dic, vale, ara que estem en aquest punt vinga va, si hi haguessin taules participatives va, veniu, participeu i com bé deia la Coralí en aquestes taules hi seré jo i quatre més que és una llàstima el següent tema per tornar a reivindicar i aixecar la bandera no moltes vegades des de la constructivitat sinó de la queixa a mi una de les coses que em va agradar de tota l'etapa del procés i l'1 d'octubre és com vam aconseguir
des de tots els costats, diguéssim, que la gent tingués molta més involucració política. La gent estava informada. La gent s'ha desmotivat i a la gent ja no li interessa res. I amb opinions molt diferents van pujar...
El nivell, no? O sigui, la gent tenia una mica més de criteri. Després no estàvem d'acord, però la gent s'ho llegia. La gent, hòstia, és una llàstima, perquè al final necessitem gent informada que s'involucri i construir entre tots la nostra Girona, la que voldríem tots. Al final tots volem una ciutat millor. Després discrepem en coses.
Però és veritat que la gent compra ara aquests discursos demagògics que tindran i que ens passaran factura a tots. És molt fàcil escoltar dues o tres frases que et remouen però que després a l'hora de la veritat veurem com es traslladen i serà interessant a veure què passa. Amb el tema del Toretta, abans de canviar de tema, és un projecte maleït?
perquè això clar, bé ja 20 anys des de quan Marina Geli era consellera que es va presentar la primera maqueta el nou troet actual tot el temps de discussió de si el nord, el sud i què passava al final es va prendre la decisió després tota l'afectació al parc Jordi Vilamitjana ara surten informes però la sensació allò de... jo no crec que sigui maleït jo crec que són projectes a molt llarg termini i que al final les etapes polítiques són curtes
I treurem la dimensió també, és una cosa tan gran, amb tantes afectacions, amb tants interessos involucrats, i això jo crec que en qualsevol lloc un projecte d'aquesta magnitud enfrontaria les mateixes dificultats. És com la de Besa, jo que estic a la Fira i estic allà a la de Besa, la de Besa és...
que és també un projecte maleït, o sigui, és un parc maleït, perquè ningú acaba decidint què hem de fer. Per què? Perquè els interessos són tants i tan diferents, tants transversals, tenen tantes afectacions que al final estem allà mateix on érem fa uns anys.
són patates calentes són grans projectes que viuen diferents cicles polítics en funció del cicle que hi ha els interessos són uns i els altres i això dilata tot en el temps però ho acabarem veient és el meu pla de jubilació jo crec que quan jubilaré podré anar a passejar per les consultes del campus i poder passar-hi el temps per tant ets més jove del que sembla exactament
o molt jove o molt optimista una de dues en tot cas un altre dels problemes que hi ha avui en dia que hi ha avui en dia sobre la taula i que també marcaran evidentment l'agenda política que ja ho estan fent i que són de fet una de les principals preocupacions ciutadanes no només a Girona sinó per tot és el tema de l'habitatge
Ho dic també perquè ahir el Col·legi d'Arquitectes d'aquí de Girona va fer públiques les dades de construcció de visats del 2025 i ja van dir que eren les millors dades d'obra nova des de l'última crisi econòmica, que s'havia augmentat la construcció, l'expedició de visats. L'altra cara de la moneda és que baixa la rehabilitació.
Per tant, tenim aquesta realitat, però bé, l'altra realitat és que, molt bé, es construeix més o hi ha més visats, vol dir que es construirà aquest any o el que més, diguéssim, però que hi ha més visats, però continuen pujant els preus de llogues, continuem tinguent un problema d'habitatge, d'accés d'habitatge, que cada dia que passa per més normatives que es van posant,
el problema creix. T'afegeixo un element que avui publicava el Punt Avui, que és que una immobiliària de luxe obrirà l'oficina a Girona perquè la compra de pisos al barri vell i a l'Eixample per part de nord-americans, canadens i gent del nord d'Europa està disparadíssima. O sigui, que de vegades diu, sí, o s'estan visats, però clar, per qui seran aquests pisos. Sí, sí.
El problema és aquest, l'habitatge quan el submets a la lògica dels mercats, és el problema que hi ha. Ara mateix Girona té un valor, això que comentaven. Aquesta arribada d'expats, que és una manera, és un eufemisme d'immigrant, però amb calés, doncs ha generat això, que Girona tingui un valor i que s'especuli amb l'habitatge. Ja ho diuen sempre, no?, que l'adopció, l'habitatge i la sanitat ha d'estar fora del mercat. I en aquest cas no passa,
I hem de patir això, ara què? Més construcció d'habitatge. Hi ha el debat aquest de la construcció d'habitatge públic. Aquí s'ha construït molt habitatge públic. El problema és que aquest habitatge públic als 15 anys ha tornat al mercat. Vull dir, per això a vegades el debat...
vull dir, enganyen s'ha de construir, hòstia, s'ha construït molt però el problema que hagi tornat al mercat és que ara tinguem un 2% d'habitatge públic i què passa? que especuladors, grans fons d'inversió agafen edificis sencers i els posen al mercat del lloguer perquè ara mateix el lloguer és un valor altíssim on es pot especular pensa que a nivell estatal dos de cada tres compres d'habitatge s'han fet sense hipoteca
Jo no conec gaire gent que pugui comprar un pis, allò trinco, trinco. Doncs llavors què vol dir? Que ho fan perquè és un valor, perquè tothom necessita viure. O sigui, tenim una mania a la humanitat que hem de viure sota un sostre. I què passa? Que algú em fa negoci d'això. I és lamentable. Però fins que realment no surti l'habitatge de la lògica del mercat, en gran volum vull dir...
aquest problema no es solucionarà, perquè per més normatives i regulacions que puguem posar, són regulacions que el que fan és pagar una part al que fa negoci. I el que hem de fer és trencar el topall, hem de rebaixar el preu de l'habitatge perquè no es pugui especular.
I en aquest sentit també no carregar a la gent que necessita la hipoteca també d'uns costos inassumibles, perquè aquí ens estem trobant dues generacions diferents. Jo soc de la generació que els nostres pares ens van dir que estudiéssim, anéssim a la universitat i que a més a més havíem de comprar un immoble. I que si anàvem a la universitat tindríem la vida solucionada i a més a més havíem de comprar. I dir, arrastrem unes hipoteques que són inassumibles.
Nosaltres ara què estem fent? No us hipotequeu, aneu de lloguer. I el problema que tenim és que els que juguen, com deia en Xavier, al joc dels immobles, aquests veuen que hi ha aquesta demanda i disparen el preu. Si a més a més aquí hi afegim tots aquests...
immigrants, que deies, expat, que diu això encara fa pujar més el valor de l'habitatge, si vivim en una ciutat on hi ha el que hi ha, no n'hi ha més, no en fem més i tampoc hi ha terrenys, per tant, jo crec que nosaltres com a ciutadans estem veient aquesta doble situació, vull dir, estem pagant, jo tinc nenes petites i estic pagant unes hipoteques que jo les nenes les hauré de tenir a casa, doncs,
perquè m'hauran d'ajudar, perquè hi haurà un moment que jo ara em guanyo bé la vida, però potser d'aquí 10 anys em passa alguna cosa i no. Per tant, i en canvi l'hipoteca la tindré fins que em jubili amb tu i anem allà al truet a passejar. Saps el que vull dir? És la nostra realitat i nosaltres, jo no vull que les meves filles s'hipotequin. Ara, esclar, si per anar a viure soles i emancipar-se han d'anar a viure 10 persones en un pis, és que alguna cosa no estem fent bé.
han de llogar una habitació o un llit. Parlant del cas de Giró, com hem vist, per exemple, la manca de terreny o la manca d'habitatge de construcció que s'ha fet, venim d'una ciutat que hem passat fa 3 o 4 anys parlant de la ciutat dels 100.000, ja estem cap al 110, fa 30 o 40 anys eren 70 o 80,
el mateix passa a nivell de país o d'àrea urbana, no? Aquí de mica en mica la gent s'ha anat buscant la vida a Vilablarets, a Quart, a Sant Gregori, a aquesta primera corona, ara ja s'està passant a una segona corona, doncs que ja ens anem a Llagostera, Cassal, a Bisbal, no? Banyoles, evidentment, però clar, hi ha un increment de població...
No, no, molt bèstia. És que al final és una realitat que ens passa pel davant. També hem tingut un fenomen migratori que ha fet que creixi la població però que no creixi de baix cap a dalt en el sentit que neixin aquí i vagin mica en mica necessitant els recursos que té el sistema. Han arribat ja aquí amb una necessitat d'habitatge immediata. Clar,
el sistema no ha pogut absorbir aquesta arribada i fer i donar resposta a aquesta necessitat i ara mateix estem superats el tema de l'habitatge és molt bèstia nosaltres a casa, a part de l'hipoteca que pugui tenir jo, doncs ara la meva filla ha anat a viure a Barcelona i què? ha estat esperant a ser capaç ella de pagar-s'ho però és que una habitació val 500 euros és que és increïble al final què has de fer tu? mira filla, vés els pares hi són per això
I vés construint-te tu el teu futur i no que et puguis pagar un habitatge, no, que et puguis pagar una habitació. És que la teva filla voldrà tenir família i voldrà tenir fills. I ara mateix és impossible. Però es condemnes a viure sempre en pisos compartits. Així pots engegar un projecte de vida? Doncs clar, és molt complicat. I és per què? Doncs perquè...
Igualment es paga. Per què? Perquè l'habitatge, el que deia abans, és un valor segur per als que especulen. Abans era un valor segur per als que compràvem. Ara és un valor segur per als que especulen. I això ens ha deixat a fora, a la ciutadania, que no podem adquirir. El que podem és trobar un sostre. I el pitjor és que la magnitud del problema és tan gran que els governs tenen un marge de maniobrar...
petitíssim per intervenir-hi i solucionar-ho, sobretot a nivell municipal i a nivell català. Per més que ho intentin i facin cada normativa que fa, té les seves escletxes, que són explotades al 0,5 que s'ha aprovat la llei i no hi ha manera ni l'haurà perquè els problemes de fons, com deia en Xavier, problemes de fons i la manera de regular i d'intervenir-ho és molt més dràstica que els pedaços que veiem que es van fent.
No, i això genera dinàmiques, a nivell local hi ha el tema de les ocupacions, o sigui, hi ha màfies, hi ha vertaderes màfies que el que fan és aprofitar-se de la necessitat per fer negoci, això és el més baix d'una persona, és el més baix que es pot fer. Però si agafen a una família que no pot pagar una entrada d'un pis...
O tampoc pot accedir a un pis per qüestions de racialització, perquè també hi ha racisme immobiliari. Moltíssim, moltíssim. I llavors què fan aquestes màfies? Mira, tu me pagues a mi 600 euros i jo te rebento una porta, me vaig als negocis del voltant per comprar i tenir tiquets de 3 dies abans, perquè si et vénen els Mossos tu pots certificar que portes 3 dies vivint allà. I llavors...
Tu viuràs allà dintre, no has hagut de fer aquest pagament dels 3 o 4 mesos, però m'apagues a mi el lloguer. I aquesta màfia viu d'això, i a la que, ai, que et portis malament. Vull dir, igual que ha rebentat la porta, li poden rebentar els morros a la família. I realment, hi ha famílies que estan vivint en aquestes condicions en vertader pànic que aquesta màfia els faci fora perquè saben que no podran trobar un altre pis. És buf.
No, no, és surrealista. Tu mires pàgines d'aquestes de venda o de lloguer, pàgines immobiliàries, d'oferta immobiliària, diguéssim, i la gent es ven pisos ocupats. O sigui, tu veus que et diu aquest pis està ocupat. I hi ha una pila. Una pila de pisos ocupats que es posen a la venda.
Impressionant. A Girón i a Salt és impressionant. Això és una de les causes, també, de la manca d'oferta de lloguer. La gent no vol problemes. Aquí hem parlat de la cultura que teníem, la nostra generació, doncs això, a la universitat, a estudiar, a comprar un pis, etcètera. També una bona part d'aquesta... Hi ha una bona part de la cultura que és gent, famílies normals, que compren un pis com a inversió per la jubilació, com un complement a la jubilació, etcètera, etcètera. Vull dir, sense...
Sense voluntat d'especular, perquè són famílies que normalment preferiran algú conegut que pagui menys. No parlem de grans tenidors, sinó això, un pis per la jubilació. Exacte, doncs tot això està saltant pels aires, perquè la gent no veu problemes, sempre dic el mateix, la meva comunitat, en allà la gent que llogava ha deixat de llogar, ha venut.
Per la por, per la por als problemes, la por a les ocupacions, la por que no paguin, la por que... Per tant, aquesta realitat també és humana. Les normatives no acaben de trobar la manera de resoldre el dret? No, perquè la normativa no contempla allò que dèiem.
el problema de base, que l'habitatge s'ha de regular perquè no estigui en mans de la lògica dels mercats. Perquè això és el que genera totes les altres dinàmiques. Les ocupacions són, moltes són delinqüencials, però són delinqüencials perquè després s'aprofiten de necessitats socials i els desometen a les dinàmiques de les seves màfies. Clar, és un drama el tema. Clar, i quan tens al teu barri un, dos, tres, quatre blocs de pisos construïts el 2008...
tancats perquè han d'estar al balanç d'aquella entitat bancària que no la pot treure perquè si no li perjudica, però que no està al mercat, no es lloga i acaba en mans d'aquestes màfies que deien Xavier, només per deixar d'estar com a societat. I això porta grans problemes després de barri, ho hem vist aquí amb els pisos, per exemple, d'allà de sota les vies...
és un cas paradigmàtic, a Santa Eugènia també en teniu uns quants de casos d'aquests, o de la degradació que comporta després això en el barri, afecta només el problema d'habitatge, afecta seguretat, afecta el teixit comercial... Sí, perquè devaluar el barri, al final el que fa és avaluar no només el valor econòmic de l'habitatge de la zona que es veu sotmesa a aquesta lògica, al final el que fa és, bueno, gatitzar certs barris, i això és un problema, és un problema, l'habitatge
És per això, hauria de ser més porós a totes les zones de Girona, no s'hauria de centrar les problemàtiques en determinats barris, perquè això el que fa és cada cop més diferenciar i fer-ho cada cop més complicat.
ocupacions, Xavier, n'hi ha tot arreu jo visc a Montjuïc i a Montjuïc s'estan ocupant cases i s'estan ocupant pisos, el problema és que en aquest cas no són habitatges majoritàriament de bancs i per tant el problema és diferent perquè et trobes tu com a propietari en una casa més separat, me la volia vendre i tu va i me l'ocupa, no? És diferent evidentment aquests pisos que són de les entitats bancàries que en el seu moment van rebre diners de tothom i que ara de moment s'han quedat els pisos dels que no van poder pagar
Bé, jo crec que aquí també hauríem de rascar una mica i ser valents. I això com pot ser que a nivell, per exemple, judicial, policial, no? Doncs és una cosa que...
Tothom ho sap, però que fomenta també determinats discursos. Lligo amb el que dèiem abans, quan podem fer la part més política per entendre'ns. La gent se'n sorprenda que sembla que no passi res. Perquè la capacitat d'influència d'una comunitat de veïns o d'una associació de veïns és una mica més petita que la de la caixa. I això, vulguis o no, influeix en aquestes situacions.
Home, nosaltres de la nostra comunitat, el principal d'autor és un pis del BBUB que està a l'altre. I no hi poden fer res, en canvi el veí que deu dos rebuts, doncs aquells el sotmeten a una pressió de mails i tal, que és brutal. I a l'altre quan diem, ui, què passa, ens adeu la comunitat de fa tres anys.
no passa res i aquest pis actualment està ocupat per una màfia perquè portava 4 anys tancat i què hi farem? i van rebre diners públics exacte i com deia abans la Coralí quan arribin les eleccions la gent no pensarà en el troeta, pensarà en això i això donarà ales als discursos populistes de solucions màgiques i després tots seran plors
va, canviem una miqueta de tema també per parlar d'altres coses tampoc
canviem aquest tema, vull aprofitar que hi ha la Coralí que la setmana que veia el Congrés de Benestar Emocional, la segona edició d'aquest congrés que va arrencar l'any passat aquí a Girona, que va ser un èxit, tota la gent que es va organitzar i la gent qui va participar, que toca precisament un dels temes que també aquí, tangencialment, l'hem tocat avui aquí a la tertúlia, que és aquest benestar, aquesta angoixa de la gent jove, per exemple, davant del futur, davant del que ve, i fer un congrés sobre això semblava una cosa una miqueta... Aviam com sortirà.
Va anar bé? Va anar molt bé, aquest any, dilluns i dimarts, la segona edició d'aquest congrés de benestar emocional, que aquest any va sobre cuidar-se. És a dir, precisament ara parlàvem, no?, doncs de l'angoixa que podem arribar a tenir nosaltres si rebem, no?, doncs una notificació d'Endesa que ens diu, escolta, m'has retornat el rebut, si no el pagues, la setmana que ve procedirem a tallar-te la llum, no?,
I tu dius, hòstia, jo em guanyo bé la vida, no he fet res dolent, però collons, a veure si em quedaré sense calefacció la setmana que ve, que tinc nenes petites. I això, en el teu dia a dia ja et genera un estrès, si hi ha persones que podem assumir tot el que ens va generant la vida, doncs imagina't persones que no tenen recursos, persones que tenen familiars malalts, tots anem vivint situacions que ens generen molt d'estrès i molta angoixa.
a nivells diferents i l'any passat, en aquesta primera edició del Congrés de Benestar, que sobretot l'any passat el vam centrar molt en el suïcidi, que és un dels problemes que tenim com a societat, però també tot el tema de les xarxes socials i com ens afecta i com ens genera pressió, ens va sorprendre molt el públic que va venir.
La gent venia a buscar experiències, a compartir, a plorar, perquè hi va haver casos de gent que explicava i plorava, a sentir-se acompanyat. Vam veure que hi havia aquesta necessitat, en el fons, de cuidar-nos a nosaltres mateixos. Fem un gran esforç per cuidar la família, els nens, els avis...
els companys, i ens dediquem molt als altres, però i qui ens cuida. Ens hem de cuidar a nosaltres mateixos. I vam voler dedicar aquest congrés a això, a la revolució del cuidar. Qui cuida els cuidadors, i tots som cuidadors. I a partir d'aquí hem muntat un programa molt interessant,
que parla una mica de tot, és a dir, de com els cuidadors, la gent del món del sector sanitari, la feina que fan les infermeres, és a dir, tota aquesta gent que viu d'una manera molt implicada en cuidar la societat, qui els cuida?
Quan tenim un cuidador a casa i, finalment, la persona que cuidaven se'n va, aquella persona que poder, per guanyar-se la vida, es dedica a cuidar avis, també té i ha de passar el seu dol, perquè per una persona també estimada. Qui cuida els cuidadors?
Ai, se'm posa la pell de gallina i tot, eh? Però, per tant, una mica... És veritat, no? Una mica... Tots hem tingut pèrdues i tots vivim situacions supercomplexes i tots coneixem gent que ha passat per depressions, tots coneixem... Girona és molt petit, doncs, gent que ha tingut pèrdues per suïcidi, no?, a la família. Tots coneixem, i cada vegada més, casos de joves amb...
amb anorexia i bulímia i tot això ho hem de gestionar. I una mica el que volíem era posar en valor aquest esforç que fem tots com a societat i entendre que nosaltres ens hem de cuidar.
i que hem de respirar, i que no tot és a base de medicar-nos i pastilles per dormir i ansiolítics, sinó que hi ha altres maneres de cuidar-nos. I aquest és el tema d'aquest any. A partir d'aquí, és un congrés gratuït, pot venir tothom que vulgui, evidentment venen molts professionals, però ens ve molt ciutadà que té interès en venir i escoltar,
A través de la pàgina web de l'Ajuntament o de la Fira poden accedir a la informació del Congrés i després inscriure's. Hem fet com quatre torns, dilluns al matí, dilluns a la tarda, dimarts al matí, dimarts a la tarda. Per tant, és veure quina de les xerrades t'interessa i venir a escoltar. Jo crec que al final es tractava de compartir, ajudar-nos i aquesta és la finalitat del Congrés.
qui no hi pugui insistir, que sàpiga que pot posar la ràdio el dimarts del matí, perquè estarem allà, farem un programa especial des d'allà amb entrevistes també, i la tertúlia versarà sobretot tots aquests temes, i també tindrem entrevistes d'alguna de les persones, dels ponents, que venen a parlar, i per tant també ens farem ressò de tot el que passi en aquell congrés, i ho intentarem traslladar tot el bé que puguem al conjunt de la ciutadania. I esteu d'acord, Xavier? Aquest és un dels temes ara també. Jo me l'he mirat, m'ha arribat el programa, us felicito realment, Coralí, perquè l'he mirat amb molt de carinyo,
Segurament m'inscriuré i buscaré algun dels moments per anar-hi, perquè a veure, nosaltres a casa, la nostra realitat és que nosaltres som cuidadors d'una filla menor, adolescent, amb un trastorn mental saber, i de fet portem cinc anys palaiant amb tota aquesta nova realitat que ens ha tocat.
I és veritat tot això que dius de qui cuida el cuidador. Vull dir, el desgast és absolut, el buidatge és complet i quan vaig llegir aquest programa, lògicament estem molt ficats en tot aquest tema i ho agraeixo perquè és una realitat que hem de tenir en compte. Tot això són coses que no hi ha ferida en sang, no hi ha coses visuals, però hi són, hi van creixent dins de cadascú.
I s'ha de donar el tracte que es mereix i és una realitat que arrel del Covid també va haver-hi un creixement de tota aquesta angoixa, de tot aquest patiment, no només per les persones cuidadores sinó per la gent en general.
que ha de patir una pressió que t'exerceix el sistema, però a més a més ha de patir en com es sosté aquest sistema, en la imprevisibilitat de tot plegat, que tot depengui a vegades de l'atzar per continuar endavant els treus projectes. I això genera molts trastorns mentals que després necessiten de persones cuidadores
que els puguin gestionar més enllà dels professionals que hi treballen i que ens hem de treure el barret, perquè a més a més aquí a Girona tenim una unitat de salut mental que som uns afortunats, que nosaltres portem visitant-la diàriament de fa molts anys.
i és increïble el regal i el tresor que tenim i el treball que fa la sanitat pública per tant me l'he mirat amb molt de carinyo i us ho agraeixo i ens hi veurem en alguna d'aquestes no sé quina em permetrà l'horari però ens hi veurem i és important parlar d'això i parlar-ne sense filtres i anant de cara perquè és un problema que d'una manera o l'altra ens toca a tothom ja sigui nosaltres o persones conegudes
Sí, sobretot això últim que deia en Xavier, són temes que són presents, perquè com deia Escolaria, totes les famílies, d'una manera o d'una altra, i en un te toca, o directe o indirectament, però que no se'n parla. Són temes que no se'n parlen. I parlar-li, o parlar obertament, i crear els espais per parlar-li em sembla fonamental. I després hi ha un altre aspecte que trobo destacable, quan tu...
Penses en fira, només penses en negocis, empreses, tema d'economia, no? I que una entitat, un organisme que està vinculat a la ciutat, tingui la pensada de crear aquests espais i dir, mira, és gratuït, no? Això imagino que no està pensat com un negoci per anar fent negoci, sinó de dir, bueno, també què podem fer nosaltres per la comunitat, per la societat...
Som part i contribuir, això em sembla un aspecte important. Gràcies. És un dels temes que també parlem molt d'aquestes coses no més del dia a dia, aquí a la tertúlia mateix, parlem molt d'escombraries per entendre'ns i parlem molt d'aquestes coses que acabarà la gent motivant però realment un cop...
Tothom tanca la porta a casa seva, doncs hi ha després... Sí, no ens preguntem com estem, no?, quan arribem aquí i com estàs, Coralí? Tot bé? I darrere d'aquesta imatge, no?, i jo vinc aquí com a directora de la fira per la meva experiència, però resquem i què hi ha aquí darrere? I, sobretot, la tertúlia potser seria inclús encara més interessant i sorprenent, no?
Són temes, evidentment, que ens afecten, que tothom coneix casos, com dèieu, i que realment, després de parlar d'això, de què voleu parlar? Jo, sobretot, una de les coses que he après en l'organització d'aquest congrés, però, és que entre l'estar molt bé i les malalties mentals, aquí mig hi ha molta cosa.
I no hem de pensar que s'ha d'arribar a l'extrem. Hi ha gent que està patint molt sense tenir cap trastorn ni tenir res. Senzillament té una depressió, no sap com afrontar-ho, té una sèrie de preocupacions que no el deixen viure tranquil i pot emmalaltir al final. Però entre mig hi ha moltes opcions, no? I a vegades es tracta d'acompanyar la persona, no qüestionar-li el que li està passant...
Segur que si està malament és perquè el que ell viu és perquè hi ha alguna cosa que li genera aquest dolor i poden ser per alguns unes coses senzilles de resoldre i per altres problemes que se li fan una muntanya.
Entre tots ens hem d'ensenyar a buscar solucions, a baixar-nos el nivell d'exigència, a vegades m'han dit que faci esport, haig de fer esport, l'haig de fer cada dia, no?
doncs jo mateixa al final m'estic generant, m'estic imposant un esforç que no toca, quan fer esport m'hauria d'ajudar. Bé, doncs a vegades és aterrar totes aquestes coses i jo haig de trobar la meva manera de cuidar-me i permetre'ns a vegades no fer res, per exemple. Doncs bé, jo crec que...
Això amb els nens es parla molt, de la capacitat que s'avorrissin. Avorrir, avorrir-se. Tots ens hem avorrit i no passa res, no hem d'estar tot el dia fent coses. Doncs entre l'estic molt bé i estic malalt hi ha moltes opcions.
És veritat que el nivell d'exigència que vivim tots és desmesurat, tant els adults com també els menors. Els menors viuen en una competició entre hormones i popularitat que és molt difícil de portar. I a més a més tenen un horitzó no gaire senzill, on l'accés a l'habitatge és complicat, on la feina és precària...
i on un dia em va aixer en un país i vius en aquesta inestabilitat o un altre dia hi ha una pandèmia i et tanca a casa gestionar tot això és supercomplicat i per tant és el que dius potser el que ens fa falta
és temps a les persones, són cures, temps per les cures, o sigui, també escoltar-nos, no estaria malament que de tant en tant apretéssim el botó, l'interruptor d'algun satèl·lit i ens quedéssim sense dades i de cop diguéssim, hòstia, ei, hola. El dia de la pagada, no? El dia de la pagada. El dia de la pagada la gent anava feliç i contenta pel carrer. Si tenies els nens controlats i no paties perquè no es quedessin sols al carrer. Potser necessitem temps, necessitem temps, parlar, conèixer-nos,
Crear xarxes socials. El que se'ns ha acabat precisament ara és el temps, perquè arribem ja a les 11 en punt del dematí per acabar amb aquesta tertúlia,