logo

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau. Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau.

Transcribed podcasts: 193
Time transcribed: 7d 21h 44m 54s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Voluntaris.cat. El programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la Gironina.
Segueix en directe l'inici de les fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més.
I a partir de les 8, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti. No et perdis el tret de sortida de les feres. Al 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina. Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
No pasaste de caigar, hasta me lo copotrino.
Viu la Fira amb els 5 sentits. Observa les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaira l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona.
Transforma el teu espai amb solucions de qualitat. A Tanlux, des de fa més de 20 anys, som especialistes en tancaments de PVC i alumini a mida. Visita'ns a l'estam 342 de la carpa exterior de la Fira de Mostres de Girona. Professionals i particulars. Transforma ara la teva llana en productes que garanteixen el màxim aïllament, confort i estil. Tanlux, estan 342 de la Fira de Mostres de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 24 d'octubre, vigília del dia que comencen les fires de Girona, vigília del dia del pregó, i volem parlar de la ciutat i del país i el que ells vulguin amb les tres persones que avui m'acompanyen i que venen a la presentació.
de diferents associacions de veïns de casa nostra. Podem parlar de tot perquè hem de parlar d'allò que interessa la ciutadania i res millor que, diguem-ne, representants de les associacions de veïns. Senyor Reinal Roca, president de l'associació veïnal
de Santa Eugènia, molt bon dia, què tal? Bon dia Jordi, bon dia, bon dia a tots. Gràcies per ser aquí. Gràcies a vosaltres, com sempre. Ara entrarem en matèria, però antes permeten que saludi a l'Améli Barbero, que és tertuliana d'aquesta casa, però que avui ve en representació de l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Eixample. Què tal?
Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. Et va tocar estar al capdavant de l'eixample, eh? Algun dia m'ha comentat... Sí, va ser com un accident. Bueno, un accident, sí, sí. Sí, perquè el president va morir en Joan Jorba i llavors els estatus deien que... Això sí, llavors no ho diguis, eh? Deien que en cas d'urgència el president ha de ser el membre de la Junta amb més edat.
escolta tenia una junta molt jove llavors estic en funcions perquè ja sabeu que ja ho diran suposo els altres companys que costa molt trobar gent que vulgui implicar-se a les associacions i llavors esclar per responsabilitat te quedes allà
Explica-li en el Ramon Ternero, que és la tercera potra d'aquesta tertúlia, que és el president de l'Associació de Veïns de Montellivi, perquè en un anterior tertúlien va obrir els ulls com la gent del carrer del Carme va dir i nosaltres, la gent jove, els hem aconseguit. I ell va dir, doncs jo voldria fer-ho perquè ell sóc des del 89, crec que va dir. Sí, bon dia, moltes gràcies.
per convidar-me, realment el relleu generacional en aquest tipus de representacions que fem nosaltres és costós. I això per què és? Perquè la gent té menys interès? Perquè la gent jove s'involucra menys? Perquè les circumstàncies polítiques són diferents de la que quan tots nosaltres més o menys vàrem entrar en aquest món que hi havia una voluntat de canvi molt clara, diguem-ne amb el fil de dictadura i com començava la transició...
O és perquè nosaltres no deixem el lloc i ocupem les cadires? Que també n'hi ha alguns que diuen això, però crec que no és el cas. Jo, segons el meu parer, penso que allò que va motivar en el seu moment la creació de les sessions de veïns eren situacions de molta desigualtat, de moltes mancances...
de moltes dificultats econòmiques, qüestions fonamentals, que fèiem això, que motivaven els grups humans de certa homogeneïtat, diguem-ne, a unir-se.
i per poder lluitar i per poder demanar i per poder defensar els seus interessos. Aquesta realitat, lògicament com tot, ha anat evolucionant. Ara actualment sí que hi ha voluntariat, hi ha molt de voluntariat a Catalunya, però fixeu-vos que el tipus de voluntariat és un voluntariat més puntual, més...
Més circumstancial, que duri un dia, dos dies, una setmana, la Copa Amèrica, molts voluntaris, s'acaba la Copa Amèrica i has acabat, i tu tens la satisfacció d'haver fet de voluntari. O sigui, l'esperit de servei, de col·laborar, ja hi és, no?
Però les col·laboracions aquestes solidàries i generoses que impliquen la gestió d'una quasi empresa, com aquell que diu, o similar, com molt temps i tal...
Home, això s'està perdent. Per què? Perquè també és cert que l'accés a l'Ajuntament és molt més àgil, és molt més personal, molt més individual, la bústia d'avisos, els regidors de barri que tenen els veïns a peu de porta un cop al mes, les polítiques de comunicació són molt més... O sigui, tot ha canviat, no?
i la qual cosa, doncs, les associacions s'han de reinventar i redefinir. El que sí que és maco és que els barris tinguin una reducció mínima i que puguin proposar activitats socialitzants i crear en l'espai públic espais gratificants, d'experiències gratificants, sobretot per la mainada, perquè el dia de demà puguin tenir un record
de quan eres petits, doncs que allà feien la xocolatada i els gegants i les titelles. Tot això és molt important a la socialització de la Meinada i també un espai de convergència entre totes les generacions, intergeneracional, no? I és clar que l'Ajuntament organitza algun tipus d'activitat, les fires, com ara heu comentat,
però aquí sí que és interessant que hi hagi un teixit pròxim de veïns i una junta i unes persones que puguin incentivar i crear i dinamitzar i liderar aquest tipus d'espais.
Algunes de les circumstàncies que Ramon ha dit encara es mantenen, per exemple, segurament la realitat socioeconòmica de Montilivi dels anys 70-80 és diferent de l'actual, molt diferent de l'actual. També ho és diferent, i no necessàriament per bé la de Sant Eugènia, perquè una de les coses que, per exemple, Reinald, com van assumir la presidència, que ja hi estaves, insisties molt en aquesta capacitat d'intermediació amb l'Ajuntament,
perquè sí que és veritat que s'han obert, diguem-ne, molts punts, però també és veritat que, i amb la Covid encara es va notar més, doncs que hi ha un excés de burocràcia, deixeu-m'ho dir així, que a vegades fa que determinada gent tingui problemes, diguem-ne, per arribar allà on te podria i segurament la força d'una associació de veïns és molt superior a la que pugui tenir un veí en concret. Oh, i tant, oh, i tant. Després, una de les coses que s'ha perdut
de l'època en què es van fer les accions de veïns ara és la seva força i la seva força es basava en la seva capacitat d'agrupar a la gent dels barris en torn a aconseguir les millores que necessitaven els barris ara també necessitem millores perquè en molts altres aspectes estem pitjor que abans per exemple no fa massa que sortien les enquestes que estem hem perdut un terç de la qualitat de vida en relació al segle XX
I en molts altres aspectes, en l'habitatge, per exemple, estem pitjor. En molts altres estem millor, però en molts altres aspectes del dia a dia estem pitjor. Estem empitjorant, millor dit, estem empitjorant. Perquè no és una cosa que s'acabi. Llavors, les eleccions de vins juguen un paper molt determinant
en millorar la qualitat de vida. I això només es pot fer si les associacions de vins, com altres associacions socials, com són els sindicats, tenen aquesta força per interlocutar amb l'Ajuntament. Però d'on surt la seva força? No del reconeixement institucional. La seva força surt de la seva capacitat d'unir el veïnat i mobilitzar-lo en torn als seus objectius. I crec que aquest és el seu paper i ha de ser un procés
de conscienciació d'aquest sentit col·lectiu que parlava el Ramon, que hem d'agrupar en els barris de cara a objectius compartits. Això fa barri, això fa que totes les coses del barri tinguin un pes més important i no aquesta etapa que hem perdut d'individualisme, de consumisme i de moltes aspectes que ho hem deixat tot en mans.
No de la burocràcia, de la tecnocràcia perquè resolgui els problemes. Sí, jo crec que és que les necessitats dels barris han variat, han evolucionat. O sigui, clar, fa molts anys hi havia potser més mancances materials, materials entre cometes, no? Que si una vorera, que si no sé què, que si no sé quantos...
Estava tot per fer. Llavors, els barris més o menys... Estava tot per fer. Estem al cantó, diguem-ne, que l'any 1980, recordem com estava, que ja hi havia uns magnífics edificis i feia pena. Feia pena perquè no estava ni urbanitzat. Quan hi vas venir per aquí, passava les vies de...
jo recordo el que recorda Maria el pare tenia al despatx i parlem dels anys 70 i jo sortia amb el busset i la part ja de Miligreit ja no hi havia res hi havia la caserna de davant, la via del tren les casernes, la via del tren i l'apagats a l'altra banda i de lluny s'acabava a Girona i en canvi ara és diferent les cidades són des diguéssim
Per exemple, el barri de l'Eixample, una persona que no el conegui passi per aquí i dirà, oh, quin barri més guai, no? Les botigues, els carrers, les foreres... Però és un barri superenvellit i no hi ha cap espai per gent gran.
no hi ha cap espai per gent jove, no hi ha cap zona verda, que serà impossible de fer cap zona verda, perquè no tiraràs a baix d'un edifici, però vull dir que... Llavors, el tema de mobilitat, o sigui, la circulació que hi ha per aquí, tal i qual, es podrien fer, jo què sé, uns carrers peatonals, o sigui que... Clar, no és el mateix que fa 20 anys que el que dèiem estava al barri per fer, no?, o 25 o 30 i ara. I això...
a més a més ha passat, jo penso que nosaltres venim d'una època que hi havia moltes vancances a nivell de la ciutat o dels barris i els nostres fills i nets no les han vist aquestes necessitats i potser hem fallat una miqueta amb l'educació de
sobre l'individualisme, o sigui, jo veig els pares de les criatures surten del col·le i els dius alguna cosa, diu, no, no, perquè ara no sé què, tal i qual, i en canvi fa uns anys veien que era necessari que els seus fills també els surti del col·le, estiguéssim... Clar, això jo crec que, primer, que les necessitats han variat, segona, que potser nosaltres també hem fallat una miqueta en no seguir fomentant aquest esperit de col·laboració i de socialisme, no?,
Però jo considero que són necessàries. El que passa és que també hem d'evolucionar. Potser no ha de ser l'associació de veïns clàssica de fa uns anys i ens hem de treballar les neurones per veure com podem lligar els ciutadans perquè no es perdin drets, perquè tenim el tema dels donaments. Hi ha moltes coses que fa 20 o 30 anys no ens passaven, però ara les tenim davant dels nassos.
i ens costa estirar de la gent perquè la gent reaccioni davant d'aquestes problemàtiques o sigui tothom li sembla que són del veí tal i qual jo com que estic a casa meva i tinc tot això arregladet no m'afecta però jo crec que encara hi ha molts necessitats a molts barris cada barri amb la seva particularitat perquè òbviament ni Montilivi ni Sant Eugène ni el Xample tenen res en comú en sentit de l'organització del barri d'estructura i tal però que tenen problemàtiques comunes jo crec que sí
Doncs vinga, quines problemàtiques teniu? Perquè és allò de dir, hem de donar veu, doncs parlem-ne. L'habitatge. L'habitatge, bueno, ja es publica per tot arreu. A Girona també és un problema greu, l'habitatge. S'ha gestionat d'una manera... Deixa'm-hi una cosa, perdona, eh? Només, quan parlem de Girona i parlem del problema de l'habitatge, molta gent se centra en el barri vell o el mercadal.
I no és veritat, és un problema de tota la ciutat, és un problema de tots els barris que es pot extrapolar, diguem-ne, en algun dels pobles veïns, però que en el cas de la ciutat de Girona és especialment greu. T'ho anava a dir precisament per centrar-ho, que a vegades sembla que només tinguem la vista posada en l'àngel de la catedral, i la ciutat és molt més que tot això, els problemes hi són també. I perdona que t'hagi tallat. No, no, està bé que ho hagis precisat, perquè
Un detall, abans d'ahir vas rebre un WhatsApp d'una família xinesa que tenen un taller de tèxtils xinesos demanant si s'havia alguna casa o un peix on poder encabir els seus treballadors que tinguessin. I des dels ciutadans, missatges de gent, de socis o d'allà que busquen habitatge, n'hi ha molts, n'hi ha molts.
I el problema és, primer, la necessitat, i el segon és que s'està gestionant molt malament resoldre el problema de l'habitatge. I això és un problema polític. I no hi ha passos... L'Ajuntament té les competències que té, que són, desgraciadament, poques i almenys, menys recursos. Però és tant un problema de Generalitat com un problema d'Estat.
no és estrany que hi hagi totes aquestes manifestacions i que també s'ha convocat una manifestació pel dia 23 en diferents entitats del barri que posem això del sindicat de llogaters i totes aquestes entitats que són més conscients d'aquest problema tan greu que és l'habitatge és un dels principals problemes que crec que hi ha en aquests moments a Santa Eugena perquè generen moltes tensions el problema de les ocupacions i esclar, ocupar un pis és una manera de resoldre el problema i a més a més
és una manera d'enriquir-se per part de les màfies. Si no hi hagués la perspectiva de benefici, no hi haurien màfies. Les màfies surten quan hi ha una perspectiva de benefici i com que hi ha una demanda de gent disposada a pagar el que sigui, les màfies se n'aprofiten. I aquest és un problema... És així, Ramon, Meldi, també passa... Jo crec que són necessitats diferents, però en tot cas que el problema de l'habitatge és complex.
Sí, és comú, perquè, a veure, famílies molt properes nostres tenen moltes dificultats quan van tinguent fills, per exemple, el piset que vàrem aconseguir quan es van casar, o van iniciar la seva relació, doncs els ha fet petit i no tenen alternatives.
I aquí parlem d'un cas en què una persona ja té un lloc on dormir, no? Pensem que la estadística de població de fa dos anys a Girona ha augmentat en 3.800 persones més, no? Sensats, no? Des d'un punt de vista exacte. N'hi ha més, eh? N'hi ha més, no? Sensats, no? Esclar, aquesta gent ve a detenir un habitatge, ve a detenir un lloc on residir, no?
La ciutat de Girona té un terme municipal, té el que té de sol. El sol que té és bastant limitat, també, no? Hi ha molta demanda de sol a molts nivells i no hi ha sol per segons quines promocions, no? Creixer en vertical seria un desastre, però és que jo veig que o creixem en superfície o hem de créixer en alçada, no?
i no sé què pot passar ara, a Santa Eugènia es preveu l'edificació de pisos, no sé, parlava l'altre dia en Josep Maria, doncs set plantes de dioma. Parlarem, si us sembla, perquè té altres connotacions i val de pena.
És molt complex perquè l'habitatge és un negoci i és més negoci que l'article de la Constitució que vetlla perquè tothom tingui un habitatge digne. Tira més el negoci i no... Aquelles promocions dels anys 80, que jo, mira, Montilí precisament va començar a créixer,
als anys 80 amb aquestes promocions de protecció oficial. El carrer, l'avinguda de Just Pericot 17 i 19, de cap de ferro va ser tot promoció de protecció oficial. Això va ser una dècada només de protecció oficial i va desaparèixer. I recordeu que eren hipoteques de 15 anys
i amb una subvenció dels interessos que estaven al 4% 8% segons la renda que tu presentaves però a 15 anys però és que ara te fan hipoteques a 30 anys o sigui t'estiren com un xiclet però com una bestiesa i s'ha triplicat o quadruplicat el preu del metre quadrat d'habitatge i és que és escandalós i que això com que és l'especulació pura i dura
i no hi ha cap mesura de control. Va creixent, va creixent, va creixent, fins que un dia no sé quan petarà aquest tema. Tu has dit una cosa molt important, has parlat dels prisos de protecció oficial. El govern Montilla, en estem anant el 2006...
ja van anunciar la construcció de 50.000 pisos de producció oficial que no es van fer tots però Déu-n'hi-do els que es van fer i ara el president Illa també ha anunciat diguem-ne curiosament el mateix nombre però hi ha gent ahir per exemple teníem el periodista Enric Serra que posava que és una cosa que s'està dient i ell l'explica de molt de temps
No serveix de res fer pisos de protecció oficial, si el cap de deu anys perden això i poden entrar al mercat lliures, i els pisos de protecció oficial haurien de tenir, a l'hora que algú se'ls vulgui vendre, les condicions controlades i taxades en funció de com es van aconseguir. Això seria, avui llegia que en aquests moments...
dels pisos de producció oficial que hi ha, és possible que en 6 anys quedem a la meitat. Precisament per això. Llavors, clar, aquest és un problema, s'ha de regular. Qui pot regular? Qui legisla? Doncs que legisli el legislador, no? Aquest és un problema de fons. Això no...
Això no podem mirar a la plaça d'Albí, diguem-ne. És un problema que ve molt més enllà, vull dir, i com que encara hi ha les competències, les competències estan delegades a la Generalitat, però en realitat hi ha des de fa 15 anys en el Tribunal Constitucional...
la qüestió aquesta de si se la centralitzen o no amb l'Estat, i el que està passant és que entre uns i els altres ningú fa res. Jo crec que és una responsabilitat enorme de tots els governs que han passat per Madrid, per Espanya, o sigui, tots, ja no dic que uns altres.
El no tenir aquesta visió de la necessitat de l'habitatge públic, s'han perdut 30 anys, jo he dit 30 molts, que seran molt difícils de recuperar, perquè a més a més el que ha dit ell, o sigui, la construcció és un negoci, com altres, és un negoci,
però clar, si no tens algú que te controli i te marqui una miqueta a les pautes o compensi els negocis amb la necessitat social, doncs és molt complicat. Jo el que està passant ara, o sigui, estic horroritzada, perquè clar, jo vaig viure totes les persones que van venir d'Extremadura, Andalusia i tal i qual, en aquella època també passava, abans tenim les barraques, eh?, les de Montjuïc, però deixant el tema de barraques, a nivell d'habitatges, en una habitació vivien famílies. Sí, sí.
I això està tornat a passar. O sigui, en ple segle XXI, que hagin fet aquests retrocès, que tenim famílies vivint en una habitació, en dues habitacions, per mi se me posen els cals de punta i ho trobo com una cosa inversablant. O sigui, és que a vegades ho penso i dic però...
Aquesta època encara podem, i s'estan llogant en habitacions, i s'estan venent habitacions, o sigui, però això és molt ensermondista, o sigui que, bueno, trobo una cosa, i jo no veig que tampoc hi hagi, bueno, sí, Espanya, no sé què, bueno, Catalunya, van diguent i tal, però aquello de posar, fer un cop de puny a la taula, no?, i dir, escolta, no.
Fem això, això, això, i això tampoc ho he vist jo, perquè amb els pisos de la Sareb, quants anys fa que estem parlant dels pisos de la Sareb? S'han de flotar, no? És un exemple, no? No dic que això solucioni res, però l'exemple que no hi ha voluntat política.
de prendre les decisions en sèrio o seriosament de cara a intentar intentar treballar per solucionar aquest problema tan greu perquè es necessitaran molts anys per solucionar aquest tema però és que l'especulació que deia abans s'ha reinventat i es va reinventant de forma molt subtil cada vegada que es fa una norma
per intentar contenir el tema. A veure, jo, no sé vosaltres, però fa 10 anys aquí a Girona l'apartament turístic aquell era una forma de negoci que no es coneixia, o jo no, la coneixia. Ara, esclar, si jo tinc un pis, tinc la sort de tenir la casa meva i un pis que he heretat dels pares, que això passa per Montilí i tal,
perquè les generacions van eretant i tal, i viuen amb una altra banda, aquests pisos els joguen, no? Si tu pots jugar un pis a estudiants per temporada i cada temporada pujar-lo i tenir els tres mesos de l'estiu, posar-lo a Airbnb o a una altra plataforma per jugar-lo per el cap de setmana, per tal, home, tot això no existia, no? I tot això està traient una part cada vegada més important...
de la poca matèria prima que tenim al mercat és atrevent perquè la gent pugui tenir un domicili estable i digne jo crec que el que diu l'Amèlia és important el que fa falta en aquests moments és que es faci aquest cop de puny a la taula perquè l'article 47 de la Constitució que regula que tots tenim dret a un habitatge existeix però
perquè hi hagi una llei però no hi ha voluntat política d'aplicar-lo, la llei no s'ha vist res. Hi ha d'haver aquesta voluntat política d'aplicar les lleis, en aquest cas un article constitucional, que no es porta a terme, no es compleix, i això és greu.
si hi ha una llei i la llei no s'aplica i no es compleix estem en una situació de violència que genera molta inseguretat a la ciutadania quan una família està de lloguer i no sap si l'any que ve haurà de marxar o no haurà de marxar a la seva casa si trobarà pis o no trobarà pis això genera una inseguretat terrible és viure amb inseguretat clar que llavors es projecten moltes coses però hi ha una gran inseguretat a causa d'aquesta mala gestió del dret de l'habitatge
És que per mi la vivenda és el més important, perquè el tema d'alimentació, a veure, avui dia en el nostre país no és molt de gana la gent, vull dir que si el van dels aliments, que si... O sigui, el tema del vestit el pots cobrir, el tema de l'educació, hi ha escoles públiques, però si no tens habitatge, si no tens un lloc en viure...
Tot això no te serveix de res. Per mi és el punt més important i per això em fa ràbia que els governs tampoc no s'impliquin al 100%, perquè penso que és un començ de tot. I tu has ficat molt transversal perquè amb 40 anys per fer-ho han passat...
tots per al govern de l'Estat, diguem-ne. Fins i tot gent que tenia molt clar les coses aquestes quan estava l'oposició, quan encara era un moviment més que una organització i que després també ha governat i no s'han arreglat precisament les coses.
Estudis de l'Institut de Qualitat de Vida correlacionen perfectament el nivell de satisfacció social amb el nivell d'accés a l'habitatge. El no tenir garantit un habitatge estable genera una tensió a nivell de grup familiar i de grup social immediat
que lògicament aquesta tensió genera també conductes disruptives, no desitjades, malestar, patologia mental, ansiolític, molta problemàtica, perquè la base, tu no estàs...
assentat en un territori sòlid que t'aguanti a tu i aguanti la teva estructura familiar i sobretot pensem en els nens sobretot els nens que estan vivint ara aquesta situació diguéssim nens, nois, noies o sigui el que deies tu aquesta desestabilització que els provoca tot això això ho pagaran després quan siguin grans ho pagaran la societat ho viurà la societat
Ja, per això te dic, o sigui, que jo és un tema que me subleva a nivell personal, no? A més la inacció, que sí, moltes proclames, moltes proclames, demanem, farem, no sé què, però... I la veritat, tampoc és tan complicat, eh? Llavors, el tema que deia el veïnal, que potser afecta més a Sant Eugènia, com deu afectar també a Salt...
que és el tema, diguem-ne, que hi ha gent que n'està fent negoci, és evident, hi ha els grans tenidors que en fan, i els bancs, això és evident, però després també hi ha aquestes màfies que s'haurien de poder perseguir lleiem mà, perquè el que estan fent és d'una il·legalitat absoluta i a més estan perjudicant la pròpia gent a la que diuen que ajuda, per dir-ho d'alguna manera. Això sembla que s'estàs. És el mercat.
o que promociona les màfies. És a dir, si tu tens una perspectiva d'enefici d'un mil per cent, t'arrisca fins i tot a la presó, que és el que està passant. Tot el que ha hagut de l'especulació i la corrupció...
Déu sap que un corrupte té el perill d'anar a la presó, però si la perspectiva de benefici és tan gran... Hi ha quadubtes i quadubtes, eh, Reina? Estic d'acord, però la perspectiva de benefici és el que més fomenta la màfia.
Ja, però també s'ha sigut tolerant amb aquestes màfies. Ara últimament, mira, l'altre dia escoltava la consellera Parlón, que precisament és del PSC i tal, però plantejava el tema aquest de les delinqüències, les ocupacions, però ocupacions delinqüències, estem parlant de les màfies. I tampoc s'ha actuat amb...
O sigui, s'ha fet com una barrage entre la persona que fa ocupació per necessitat, que tots podem solidaritzar-nos amb aquesta família, i els que l'utilitzen com a màfies. Jo penso que aquí també, el tema que a vegades ens costa molt, el tema de la policia, l'ordeno i mando, i no ens agrada, i ens agrada una cosa més social i més...
Doncs aquí també potser hem fallat que s'ha d'actuar d'una manera més ferma en tallar aquestes coses. Després s'entraria tot el tema de la política policial i la política judicial i tal, no? La policia no resol les problemes. No, però bueno, no la policia, però les normes sí, o sigui, clar, tu als mafioses s'ha de poder actuar. Sí, però si hi ha, si hi és d'habitatge per tothom, no hi hauria màfia.
De moment, com que no tenim l'habitatge per tothom, hem de combatre les màfies per evitar que el poc que tenim es converteixi en un detall. Per exemple, en el carrer Costa Brava, no dirà els números per no incitar les màfies, que és un edifici de la Sareb que fa 4 o 5 anys que té per allà i la Sareb l'ha empaquet totes, hi ha quantitat de pisos buits,
que evidentment quan un surt un decideix posar una porta de seguretat però clar, això és aquestes coses que inciten a la màfia aquesta mala gestió d'un dret clar, quan diuen hi ha tota una pressió ciutadana que busca habitatge veuen que hi ha quantitat d'habitatges buits i aquells no tenen habitatge bueno, doncs mira, doncs anem a contactem un mafiós perquè ens obri la porta per desgràcia funciona així en el barri
però per què a la Serem no se li obliga a fer llogar aquells pisos que siguin una cosa que evitaria que hi hagués màgia és una bona pregunta és un banc que es va pagar amb els calés de tothom que no ens han tornat els diners que no ens han tornat ni ens tornaran per això dic que és un tema de voluntat política però de tots els colors que a part desgràcia
Hi ha altres temes perquè amb aquest podríem estirar tota l'hora i no acabaríem i a més estaríem d'acord amb l'essencial però tampoc trobaríem és a dir, fins que no hi hagi el cop de punt del que parlàveu doncs difícilment se resoldrà problemes n'hi ha d'altres en Reinal digue't Ramon un tema que si us sembla bé podríem comentar és el tema de la mobilitat cada vegada la mobilitat de Girona és més pressionada, més complexa i més
Jo us explicaré una miqueta la situació del meu barri de Montilivi, no? L'estrès de la mobilitat és altíssim, no? Pensem que... I no només quan jugo al Girona. Efectivament, és el que anava a dir, no?
Durant la setmana tenim tots els usuaris dels estudiants del campus de Montilivi, tenim tots els estudiants de l'Institut de Montilivi, tenim tots els malalts del CAP de Montilivi, que s'reivindica a l'Eixample amb CAP també...
O sigui, en qüestió de 20 anys, 25, 30 anys, quan Montilivi s'acabava a les Monges, que hi ha un convent que ja no existeix. Que ja no existeix, sí, sí. Vaig passar aquest dia per davant i em va produir, perquè realment, ja tenim una edat, quan sorties de Sant Josep, que anaves cap al nou camp del Montilivi, a part del merendero en Mano, el convent i quatre cases a Puigvisdors, no hi havia absolutament res, no?
Efectivament, i aquesta pressió ara s'estan edificant a Montelibre, s'estan edificant sis blocs de pisos, per tant preveiem 200 famílies, 230 famílies, o sigui, cotxes, cada família la proporció és de cotxe i mig o dos cotxes, o sigui, és una situació bastant dramàtica.
Al final del mandat passat es va fer el carril bici a l'agost, a Correcuita es va agafar el carril bici per Lluís Pericot. Lluís Pericot, no sé si el feu servir, però jo diria que és l'avinguda gran de Girona que tothom que la pugui evitar se l'estalvia de tal. Per tant, agafa una via alternativa i la via alternativa s'hi han d'anar cap a Montilivi
és entrar per la caserna dels Guàrdia Civil, per Botet i Jo, i pels carrers del barri, estrets propis de la zona residencial, te passa l'autobús de l'11 cada quart d'hora, tots els serveis, tots els estudiants, tothom te passa per allà.
tota la raó, si pots estalviar-te l'avinguda per i que tu l'estalvies perquè a mi em costa d'entendre vull dir, a més a més amb els canvis que hi ha hagut que encara et fan donar més volta i aquella rambla al mig que està sempre buida una rambla que nosaltres sempre hem demanat i jo fins i tot l'associació ha vist un dibuix d'una
utilització de la Rambla, aprofitar-la per fer un carril bici... Al final, el carril bici ha anat en contra del cotxe, no? I diu, clar que està bé que hi hagi polítiques per desincentivar l'ús del cotxe privat, però, home, les avengudes que connecten barris, que connecten centers, doncs s'han de poder mantenir, perquè és que, si no, col·lapses, col·lapses, no?
i per tant tenim molts problemes, ara es punta molts problemes de mobilitat durant la setmana, es preveu que augmentarà amb aquest increment de població que vindrà a Montelibí, on hi havia el coment de les monges, que hi vivien quatre monges, vindran 200 persones a viure en tots els pisos que fan per allà, imagineu, tota l'estànding.
Clar, d'alta estàtica, més a més. A més a més d'increment, ara la Diputació ens farà un equipament allà al bel mig d'una zona totalment residencial, quan teòricament aquella parcel·la del seu origen, que jo el recordo perquè...
Ja hi era, no? Era una parcel·la per equipament de barri, no? L'equipament de barri ho van fer a la Jardia Infants, es va fer al Cap Montelibre el 2003, la Jardia Infants el 2010, i ho pensàvem, bueno, ja arribarà l'equipament de barri, però en principi no ens fa falta cap equipament de barri, no? Vull dir que no teníem perspectiva que s'identifiqués aquella parcel·la, no?
però bueno, afegirà lògicament 150 funcionaris o els que siguin i després tenim la gran sort de ser la Champions, d'estar en primera i el que vulguis però els cap de setmana tenim el futbol que ara ja per Champions ja talla la policia, l'altre dia tallaven l'avingua de Montilip i vaig estar calculant quasi 20 minuts que pujaven 30 furgones de l'arro i per fer tot el dispositiu de seguretat i ja no et dic res
quan el partit de futbol important és entre setmanes, perquè és un del que sigui, aleshores ja pla. Ja, vull dir, has d'anar al bon preu ràpid i ficar-te a casa, tenir-ho tot a dalt, perquè després, amb cotxe per descomptat, oblides. Arribar a casa teva és una aventura.
Mobilitat... A tot arreu, bueno, l'eixample també tenim... No, però ara s'arreglarà la creu i a partir d'aquí ja serà... No, perquè clar, és que el problema també, i això ho diu la regidora Cristina Andreu i tot el govern està en ella, no? Que el problema és que tampoc no entrin tants cotxes a la ciutat. O sigui, ja, amb el que dius tu, amb la gent que vivim aquí, que ja no és un cotxe per família, sinó que són com a mínim dos, perquè si la dona treballa fora...
O sigui, ja amb els que vivim hi ha suficient per mòbil. Aquesta és la clau, però per fer això es necessiten aparcaments dispersoris i més freqüència de transport. Però a més a més, amb els aparcaments, el que deia abans ell, que com que el termini municipal és petit,
O sigui, tampoc tenim espai per fer dissuasoris. O sigui, que has de treballar amb els pobles de l'àrea urbana, al costat, per veure com fas i tal i qual. I amb això, el que dèiem de les administracions i la burocràcia, que amb una persona normal dius, home, això t'hi poses, pactes, decideixes i ja està, doncs entre les administracions te puc durar dos, tres, quatre, cinc anys o els que calgui. I aquesta és la tristesa. De totes maneres, aquesta...
La veritat és que molta gent agafa el cotxe per necessitat, no perquè els digui el cotxe, no? Si has de sortir de Girona, o has de portar tres criatures al cole una darrere de l'altra, no pots... O determinades hores de feina. Home, la veritat és que... Tiro pels orells de periodista i hi ha gent que diu per què no agafes el cotxe per anar a casa teva saltons guita, perquè a vegades, vinguent d'on menys, a les onze o dos quarts de dotze a la nit, no hi ha transport públic.
i no dic que hi hagi de seny però una cosa va amb l'altra jo crec que hi ha molta gent que està d'acord el que té dos dits de seny per Girona va a peu, parques el cotxe però encara molta gent agafa el cotxe per anar a la cartona jo que vaig a salt a les reunions de... vaig sempre a salt a les reunions de valentes i acompanyades que tenim al despatx de l'hotel d'identitats i vaig caminant i m'hi dic vas caminant com si fos és com si has d'anar d'aquí a la catedral
vull dir que no cal agafar el cotxe hi ha una miqueta de bici, no? però també la realitat és que molta gent l'ha d'agafar per sortir, l'ha d'agafar per entrar i llavors això si no es fa una miqueta... Has de fer una broma perquè hi ha una mica de bici i dic de bici i de patinet
Tu deies bici bé baixa, ja ho he entès, però... En l'estudi de mobilitat que es va fer al final del mantat passat, recordo que a Montilivi el 69% dels vehicles que aparcaven estacionaven al barri durant la setmana eren de fora. I com a Montilivi, Sant Narcís també, l'altre dia amb la Carme parlàvem...
Parlàvem i que deia la Carme, home, se necessites l'aparcament d'Isoasori de... Sí, doncs Montilivi també, perquè tota la part dels fornels, crec, quart, venen a parar. Inclús hi ha estudiants que estan tota la setmana en un pis jugat, però venen el cap de setmana perquè venen d'una altra ciutat,
arriben a la zona de Puig Vistós, aparquen el cotxe i veus el cotxe tota la setmana i el divendres se'n van. Vull dir que realment és un problema. Per què? Perquè no es fan aparcaments dissuasoris, no? Després tenim el transport urbà, però és insuficient, però que la capacitat del transport urbà és mínima, perquè pots portar 300 persones hora de les 4 de la línia 11, però és que parlem de...
10.000 usuaris, comptant els estudiants de l'institut i els estudiants de la universitat. Podria trencar una certa llança, perquè hi ha molta gent que ho té dins del transport públic, l'autobús a Girona, i funciona relativament bé, però, Reinal, tu agafes autobusos per anar cap a Sant Eugeni o cap a Salt? No, jo a la girocleta.
Tu, Girocleta, no, no, els autobusos van molt ple. Sí, sí, de veritat. Sobretot la L3, la L3 que ha acabat algunes vegades i sempre està ple. Jo penso que, sobretot, el transport urbà s'ha de millorar, òbviament, en la meva ciutat, però l'interurbà també és importantíssim. Jo crec que és important...
Perquè per anar avui matí a Anglès, a tots aquests pobles patins... No vagis tan lluny, eh? Quart i Fornells. Quart i Fornells, o sigui, tota aquesta corona una miqueta ampla i tal, hi ha moltíssima mobilitat també de gent que ve i que va i tal i qual. I han de venir amb el cotxe, en particular, perquè els horaris no els quadren, o sigui, clar, no hi ha freqüències. Aquest tio el que sabia que és tertuliana de la casa, que està al davant de costura, explicava que hi havia el quart...
i que els passa el cotxe a cada hora, i que a vegades els cotxes passen plens, i quan passen plens, passen de llarg. És clar, no pots preveure, per exemple, el tema, i abans el Ramon ho deia, el tema dels nens, no és sant eugenia, problemes de mobilitat n'hi ha per tot. I aquest problema de la mobilitat està lligat amb l'habitatge. Si hi hagués una bona... Exacte.
alguna bona comunicació com dius-lo de Passa Quart o Passa Bé de Blareig i que és una bona comunicació doncs és evident que una part de la població s'aniria en tots els pobles del voltant hi hauria aquesta sortida per buscar més espai per buscar més coses i la falta de... un altre detall que volia explicar en relació a l'estudi que feies menció
Doncs en el barri de Santa Eugènia passa tot el contrari. Hi ha un dèficit de 500 places. És a dir, comptant els vehicles que hi ha censats en el barri i comptant les places de superfície que hi ha, hi ha un dèficit de 500. Què passa? Que, clar, molta gent al nostre barri...
necessita el cotxe per anar a treballar als polígonos industrials de Riu d'Arenes de Riu d'Allots jo alguna vegada ho he preguntat quan algú em fa el discurs del transport públic i, perdoneu, eh, tu el podria fer de Sant Eugènia que és el meu poble, però el faig de Salt, que és on te vic, eh explica'm algú que a les 6 de la matí ha d'anar a treballar des de Salt a Riu d'Allots que agafi el transport públic hauria d'anar a dormir el dia abans o la Nesle, o la Nesle té autobús té autobús, sí, sí abans les empreses tenien autobús
busos i n'hi ha que encara la tenen però és així no voldria pas que després el reinal ha arribat just al punt de començar la tertúlia no perquè no hi fos aquí no, sinó perquè estava s'estava documentant perquè deu haver llegit això que el govern ha tret a concurs la redacció del projecte del nou Trueta per 25,37 milions d'euros
que com s'aprovi i després tindran dos anys per fer, estem parlant de la redacció del projecte, del nom Troeta i tot això. Això podríem parlar i en parlarem, però estaria íntimament relacionat amb una de les lluites que té en aquests moments Sant Eugènia, que és el Parc Jordi Vilamitjana.
que hi va haver una festa molt maca, no?, el cap de setmana passat. Sí, sí, es va fer una festa reivindicativa. Com es deia, que ara no me'n recordo, perdona. Puput, fes puput. Fes puput, això, sí, sí. Sí, sí. En relació a aquesta notícia, volia fer un aclariment, perquè hi ha molt d'alarmisme, que el que es diu ja és una cosa que se sabia, que en aquesta fase, primera fase, que s'inverteix 25 milions, és pel concurs d'idees.
perquè just s'acaba a 31 de desembre, finalitza el protocol que es va firmar el 17 d'abril del 2020, conforme hi ve aquesta sessió. I ara ve aquesta fase que estava prevista, que és el concurs d'idees pel qual s'inverteix 25 milions. Després d'aquest concurs d'idees vindrà una altra fase, que és ja la redacció del projecte, en l'aspecte d'obra, tènic, etcètera. No és res de nou, una cosa que ja estava prevista en aquest aspecte.
Estem encara en una situació amb la mateixa situació que abans. El debat amb l'interme és el mateix que debatíem abans amb el tema de Monte Libi, que és la planificació de l'Avinguda Pericot. Si no hi ha en totes les planificacions urbanístiques una intervenció i una participació del veïnat, acaba havent-hi problemes.
Perquè és important que tota la gent que forma part de l'urbanisme digui el seu. No és el mateix que pot ser un botiguer, o que pot ser un estudiant, o que pot ser un jubilat, o que pot ser el barri d'aquesta manera, per aquestes necessitats i aquestes necessitats. I és llavors que el tècnic, l'urbanista, ha d'adaptar, en funció d'aquestes necessitats i aquests criteris, l'urbanització. Desgraciadament fa al revés, i llavors passen els problemes que passen.
I ho fan expressament. No volen tenir una oposició. El teni vol fer la seva feina, dissenya i tal. L'objectiu és minimitzar la mobilitat, com dificultant-la. I es posen els semàfors desincronitzats, de forma que tu, si agafes el crono a la plaça Països Catalans i el tornes a aturar quan has baixat de Països Catalans,
i estàs 22 minuts per fer la volta a la plaça dels Pins del Riera Bugantó i de Galdes de Manbú i tornava a baixar Juís Pericot i això em fa bescomptades. Nosaltres quan va entrar el nou govern amb la Cristina Andreu que és molt trempada i ens va atendre molt amablement
Els vam sugerir intentar buscar la forma de tornar a obrir el carrer Castell de Perelada perquè els cotxes que pugen per Jus Pericot i volen anar a la zona de Montilivi no hagin d'anar dos carrers més amunt a fer la volta per entrar per l'avingua de Montilivi.
I no ens han donat resposta. Proposàvem que el carril bici pogués passar per la Rambla del Mill o pel pas de Vianants i fer-lo travessar per la Rambla i aleshores aprofitar el trencant a l'esquerra que ara està tancat els cotxes
perquè tornin a passar els cotxes, doncs no ens han donat resposta i això es va fer de forma tècnica. No, no, hi ha uns piruls verds allà que... Clar, no et deixen. Clar, per això és que busques una altra ruta, no pel pic de la dona, o per on sigui, no?
Veus, Conjordi, tornem al principi, el paper que juguen les associacions de veïns al veïnat a l'hora d'expressar com volen que siguin al seu barri i en aquest sentit a la ciutat, perquè la ciutat el fan els seus veïns. I això és el paper que hi ha de jugar a les associacions de veïns, aquesta força per interlocutar amb les autoritats, amb les institucions, és a dir, volem el barri d'aquesta manera.
Allà hi ha el problema del parc, teniu el problema del parc, com que hi acabarem entrant i ens queden ja 8 minuts i mig, jo ho volia dir, és a dir... Sí, però estic d'acord que és el parc, però escolta'm, no és solament el parc, el parc és només un petit conflicte per veure el dret que tenim els barris a tenir veu i vot en l'urbanisme del barri.
Aquest és el problema que ha plantejat aquest parc, i per altra part hi ha una qüestió política més de fons, i que no sé, serà difícil entrar, però sí que hauríem de pensar que aquesta obra del Trueta, del nou Trueta, que tindrà una gran repercussió urbanística i social, que amb això hi estem tots d'acord, per tant hem de pensar en una perspectiva... Pots els altres problemes a Can Giver i Centro Eugènic?
Els altres problemes me'n refereixo, diguem-ne, perquè problemes n'hi ha i... On crearà de nous? No, però... Clar, has de pensar que a Salt l'urbanització que s'està fent és per una capacitat de com a mínim 3.000 persones. Per altra part, d'altra banda, allà hi ha l'Andesa. Amb una perspectiva de 30 anys, que és el que potser pot tardar a que funcioni una altra rueta,
Home, no ho posis tan llarg. Això, paraules, paraules... No, no, escolteu, escolteu. No, no, és que ara m'ha entrat una suofreda. Jo ja he criat de mal. Estava disposat a dir... Ja sé que el 2031 no hi serà, però espero que el 2033-34 sigui. No, i no. I això no ho dic jo, sinó que aquesta opinió la recullo de gent de la Generalitat, d'arquitectes que tenen experiència en aquests aspectes, i saben la lentitud de com els pressupostos van...
i escolta, tenim gran experiència jo no entenc absolutament res de tot això però no té cap sentit per tant, pensem com a mínim en una reforma de 30 anys perquè quan treguin l'endesa allà l'endesa hi posarà habitatge allà hi posarà habitatge tot el que és el mas xirgo tot el polígono industrial tot allò se reciclarà passarà de ser en aquests moments servei i indústria per convertir-se en habitatge
Què fem d'El Belllloc, que és realment una muralla urbanística, que impedeix que els dos barris es comuniquin? És a dir, hi ha molts elements urbanístics a reflexionar, i el que ha fet el parc és destapar tota la problemàtica, però discutim en conjunt. Meli, que t'has de dir... No, no, més que tot...
és que quan dit això dels 30 anys m'ha entrat com no depèn perquè a més a més jo sempre dic no, el tema de les administracions la clínica Girona l'han fet en 5 anys és que ho he dit per això a vegades m'ha suble bon sentit jo entenc que és que hi ha molt que s'han de posar moltes coses en comú que s'ha de passar molta però té cap sentit que parten de 30 anys entre altres raons perquè si això que t'han dit a tu és veritat és que ens estan mentint a la cara
Clar, vull dir que... Ei, no me n'estranyo, que ja diguem-ne que portem un cert temps en aquest món, però clar, no... Sí, però tinc un detall. La construcció del nou trueta i tota la inversió que s'ha de fer dependrà sempre dels pressupostos anuals de la Generalitat i de l'Estat. Sí, sí. I tu saps, totes les...
els canvis i tots els problemes burocràtics i polítics. A mi el que em fa por és que a Barcelona estan parlant del canvi al clínic i això em fa molta por perquè... Ja està en marxa, ja tenim parada de metro i tot. Ja m'heu entès sense que hagi dit res, diguem-ne, no?
jo el que deia ell de la participació i escoltar els veïns jo penso que es fa però que sempre es pot millorar o sigui que també ho tinc clar, sí que es fa perquè ja s'ha fet informació el que passa que potser no es fa com s'hauria de fer i tal i qual després escoltar sempre, sempre, sempre el qual en els veïns, dintre dels veïns també hi ha divisió d'opinions moltes vegades, o sigui que no és allò que diguis, mira, parlo amb els veïns en el cas del parc no s'ha fet no, sí que s'ha fet perdona, no s'ha fet
a tu no, però als veïns se'ls ha explicat el projecte reinal si no s'explica el representant dels veïns no sé si a tu personalment a les sessions de veïns se'ls ha explicat bueno, és igual i una cosa és explicar i una cosa és explicar i una altra cosa és escoltar que són diferents s'han fet esmenes estan treballant les esmenes tornar a parlar és un problema que sempre hi ha una divisió d'opinions jo particularment tinc la meva que ja saps que tu i jo discrepem
Bueno, però som molt amics i discrepem No, però jo penso que home, el tema de la parcela també me'l conec perquè he seguit tota la història i tal i qual, hi ha temes que són difícils de contentar el que seria els veïns, no? Per això també he estat d'acord amb ells ja que les institucions veïns continuen a ser necessàries perquè el dret a demanar
exigir, no? Ja que se'ns escolti els veïns... I a controlar. Clar, el tenim, el tenim, no? Però, bueno, és un tema complex. Jo crec que, com a mínim, el govern que hi ha actualment... Però el tema del parc és molt clar. Sí, però que s'intenta parlar amb els veïns... El tema és que s'han de fer les proposicions i com que no hi ha diners per pagar-los, el que s'ha de fer és fer compensar-los amb...
amb la possibilitat de construir a una altura de 7 pisos. I aquí està una mica... Si no hi ha diners, per què es pren aquesta diner? No, però reina, després també... Jo penso que és la segona part, que aquí també els veïns... Home, hi ha una cosa que és que l'hospital s'ha de fer. Que tenim una...
No, no hi ha. Es podia fer tota sal, perfectament. No, perquè sal tan bo terreny també ha hagut d'expropiar sal. Què dius ara? Sí, però una cosa és d'expropiar terreny agrari, una altra cosa és d'expropiar. No, però vull dir que sal, o sigui, no, aviam, jo penso que és bo que tinguem nosaltres aquesta part del parc. Perquè sí, perquè també dóna vida a la ciutat. Perquè sí, perquè...
Perquè sí, perquè inclús el barri de Can Giveri, el barri de Santa Eugènia, sortiran beneficiats. Perquè, espera, deixa'm acabar, deixa'm acabar. El que sí que nosaltres com a veïns, la construcció de tots aquests equipatges, aquestes vivendes i aquests equipaments, sí que aquí nosaltres, els veïns, nosaltres, vull dir... Per què em pots dedicar a un metro més de diferència? No, no. És un metro de diferència.
No, però tot allò servirà per dinamitzar també tots els barris, el de Catgivers i el de Girona. Si és que és tot a Salt, tindria la mateixa funcionalitat. Per exemple, en els barris, en aquest moment, el parc de Jordi Vilamitjana, com el parc de Núria Terès, hi ha més gent de Salt que de Girona.
Hi ha més gent de sal que de Girona? Com pots dir que, amunt aquella frontera, la gent no passarà d'un cantó a l'altre? Mira, a part de Vilamitjana jo passo molt sovint, perquè tinc la neta a un matí, vaig al matí, al migdia i tal i quali, passo, i la part que toca Can Givert del Pla, potser sí que està utilitzada i viscuda, però el 70-80% del parc...
No hi ha ningú. Home, però allò no és part, que s'ha de construir per equipaments. Allò està planificat per equipaments. I aquests equipaments que s'havien de construir en aquella franja d'allà, ara desapareixen. És a dir, perdem espai per equipaments. Si es preveu un creixement de població tan important, on se posaran els equipaments que necessitarà aquesta població? No s'ha previst.
Potser s'haurà, em pregunto, i no vull pas entrar perquè ens queda un minut i mig, jo dic, poder més que construir s'haurà de rehabilitar cangivert, per exemple. Per exemple, per exemple. Cangivert és antogènic, eh? Canvia tots els baixants de cangivert, perquè són, constantment s'estan fent malbé. És a dir, hi ha moltes possibilitats, i això és important negociar, per això és important no negociar, no que ens doni... Mireu què farem. No, no, no.
D'acord que s'ha de negociar, però tu pots fer uns equipaments i un bloc d'habitatges i tal, pots fer d'una manera o d'una altra. Llavors, penso que aquí els veïns també han de tenir veu, perquè quan es faci la construcció de tot aquest equipament, sigui un equipament en què dius, tu pots fer uns blocs impersonals i tal i qual, o pots fer uns blocs més separats, pots que hi hagi jardinament, o sigui, pots fer una cosa més vivible i més agradable per la gent. Per això t'he dit que penso que...
pugui tenir l'edifici. Per això t'he de dir que també, no és únicament construir blocs, sinó com es fa la cosa. Tartulia ben viva, però que s'acaba per una lo, arriben les onze. Ha estat un plaer, hem parlat de tot, ens hem emportat un ensurt amb aquests 30 anys per tenir el troet que ens ha dit en feinal. A mi m'ha estat molt bé. Curem-nos d'espans, curem-nos d'espans. Moltes gràcies Ramon Ternera, moltes gràcies Reina Arloca, moltes gràcies Meli Barbero. Nosaltres acabem, tornarem demà. Ara són les onze.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 24 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
El govern treu a concurs la redacció del projecte del nou Troeta per 25 milions. El Servei Català de la Salut ha publicat de la plataforma de contractació pública de la Generalitat l'anunci de la licitació del contracte que inclou la redacció del projecte arquitectònic i d'enginyeria. La licitació del concurs, prevista pel mes de juliol, es desencalla després que l'anterior govern aprovés que el Servei Català de la Salut podria iniciar el procés de contractació.
detingut un home que tenia 1.500 plantes de marihuana repartides en dos cultius a Girona i Salt. Les dues entrades es van fer el passat dijous 17 d'octubre i a primera hora del matí els agents van registrar un dels domicilis on hi van trobar 619 plantes de marihuana. Una estona més tard els policies es van desplaçar a un altre habitatge situat al barri de Vila Roja de Girona i allà hi van trobar 830 plantes més.
detenen tres membres d'una organització criminal de Sèrbia que cultivava marihuana a Vilubidonyà. L'organització havia establert a Girona el seu centre de producció de la droga i posteriorment la traslladava fins als països balcànics per vendre-la allà. El PSC denuncia la baixa execució del pressupost i la mala gestió del govern de Girona. Segons detallen els socialistes, en un comunicat hi ha més de 14 milions d'euros pressupostats per a inversions o millores destacades per la ciutat pendents d'executar a pocs mesos per tancar l'any.
Girona instal·la una reixa en un col·lector per evitar l'abocament de tovalloletes i compreses al riu Güell. La reixa que s'instal·larà en el col·lector és automatitzada i evitarà que tots aquells objectes flotants acabin al medi natural. Malgrat tot, el consistori demana conscienciar la població perquè no llencin residus pel vàter i ho tirin a les escombraries.
Les immobiliàries gironines avisen que el mercat de lloguer de pesos d'estudiants està saturat. El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària Girona avisa que el mercat de lloguer de pesos d'estudiants a la ciutat està saturat i consideren preocupant la situació en matèria d'habitatges dels universitaris.
Presentada a Girona la 62a edició de la Fira de Mostres, la Fira Multisectorial de Referència pel Teixit Empresarial Gironí, que tindrà lloc del 29 d'octubre al 3 de novembre i que espera superar els 57.000 visitants. Una edició amb 298 expositors i 8.377 metres quadrats de superfície ocupada.
La zona de Vianants a la plaça de Catalunya de Girona s'allarga fins al 10 de novembre. La idea era reobrir el vi a l'oest al trànsit rodat a partir del dilluns 3 de novembre, després de les fires de Sant Narcís. L'allargament de la prova es farà en motiu d'un esdeveniment que organitza Destinos Euskadi entre el 8 i el 10 de novembre en aquest espai.
I en esports, l'Uni Girona capgira el partit a l'últim quart i guanya el PECS hongarès 71 a 74 per sumar el 3 de 3 a Europa. I això que l'Uni va haver de lluitar de valent contra la capacitat del joc interior rival que va provocar un autèntic mal de cap a l'equip gironí. Tot i l'espectacular partit de l'ex de l'Uni Racing Eroba, l'Uni va arribar amb energia a l'últim quart quan va aconseguir un parcial de 17 a 25.
I acabem amb el temps dia avui amb el matí que s'espera ben assolellat i a la tarda els núvols que podríem fer més acta de presència en una jornada amb 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Segueix en directe a l'inici de les fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti. No et perdis el temps.