La Ràdio de Girona Girona FM Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10 per la Maria Lara. Hem mobilitat matí amb congestió molt important als accessos de Barcelona, especialment a l'Avideu, amb 7 quilòmetres de cues cap a Nus de Llobregat, a la B23 entre Sant Feliu i el Papión, amb 6,5 quilòmetres també de congestió, i a la B20 amb fins a 8 quilòmetres en sentit sud. També acumulen retencions destacades, la C58 en dos dos sentits de la marxa, la C33 cap a Nus de Trinitat, la P7 entre Barberà i Santa Perpètua en sentit Tarragona,
I a banda també a la 2 continuen les complicacions per obres entre Sant Joan d'Espí i Sant Andreu de la Barca amb un carril tallat. Fora d'aquí, un accident a la C14, a la Selva del Camp, també talla la sortida i una varia, en aquest cas amb un carril tallat a la P2, també genera afectacions a Castelldans. Finalment, també circulació intensa a la C25 sense dormir dos hores morts.
I en clau política, el govern aprovarà els pressupostos aquest divendres en un consell executiu extraordinari sense tenir encara els vots d'Esquerra lligats. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Sabado Illa, en l'assignatura d'un acord per als comptes amb sindicats i patronals que preveu 900 milions d'euros en polítiques d'habitatge i 20 milions més per al pla de xoc de millora del bus interurbà. Illa ha estès la mà als republicans i els ha demanat asseures a negociar-los perquè considera que Catalunya no pot esperar més temps.
I també la Generalitat proposa crear un nou IPC que incorpori el cost de l'habitatge en propietat ara exclòs de l'índex tradicional davant l'impacte creixent del preu de l'habitatge en la capacitat adquisitiva. La iniciativa forma part del número 109 de la nota d'economia i constata que entre el 2013 i el 2024 el cost de la vida ha pujat un 26,8% per sobre dels salaris.
I Ferrocarrers de la Generalitat afronta avui la primera de les cinc jornades de vaga convocades pel SEMAF avui i demà i també el 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat al servei. El Departament d'Empresa i Treball ha fixat serveis mínims del 50% en hora a punta i del 25% durant la resta del dia. La setmana vinent els serveis mínims celebraran el 66% i el 33% coincidint amb el Mobile World Congress.
I el nou centre de salut mental de la Seu d'Urgell, ubicat a una part de l'edifici del seminari i anomenat Sant Lluís, preveu entrar en funcionament a principis de l'any 2027. L'equipament promogut pel Bisbat d'Urgell serà gestionat per la Fundació Canònica de les Germanes Hospitalàries Sant Boi. Compte amb una superfície de 5.800 metres quadrats, la qual s'està rehabilitant, i un espai exterior també de 4.900 metres quadrats.
I pel que fa al temps, avui tindrem dies assolidats, volíem dir en general, amb temperatures que poden arribar fins i tot als 23 graus.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca.
No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la 14a edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 70 artistes de 14 països. Només 5 dies, del 26 de febrer al 2 de març. Viu l'edició més espectacular del festival.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. La cultura cura. Un programa per a Corts Inquiets.
Girona FM Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona i fem a com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 24 de febrer. Un 24 de febrer en el qual sabrem o no quan se desclassifiquin els documents secrets del 23F.
alguna cosa nova, i dic o no, perquè em dóna la impressió que el peix està molt venut, però que ahir sí que va ser, diguem-ne, una de les sorpreses del dia que el govern espanyol anunciés precisament ara tot això. De comunicació hi ha gent que en sap molt. Per parlar no del 23F, sinó del que ells vulguin, tenim avui tres persones que ens acompanyen aquí als estudis del carrer Valmas i que m'agradaria saludar. Senyor Xavier Serra, molt bon dia.
Bon dia. Empresari, president dels Manaies i tantes altres coses. Com va tot? Bé, molt bé, molt bé. Ha arribat la primavera. Ha arribat la primavera. No m'ha sorprenent excessivament que vagis, diguem-ne, amb mànigues, no amb mànigues de camisa, és a dir, sense mànigues de camisa, perquè tu sempre aguantes molt bé la fred, però jo me'n recordo que en ple hivern jo li vava aquí tapat per tots cantons i tu anaves lleuger, però és que avui vas d'estiu, com aquell qui diu, eh? Jo pateixo un bloc de ló.
La fred, menys aquells dies que estàs destemplat, que la fred endavant, no hi ha problema. Sí, sí, avui tenim un dia gairebé de primavera. Miquel Liera, com estem? Bon dia, molt bé, un dia de primavera, efectivament. Sí, tu que hi entens. Arribarem als 22, 23 graus. De interpretar els mapes del temps i tot això, 22 o 23 graus? Sí, l'anticiclo que no hem tingut en tot l'hivern, eh? L'anticiclo aquest que sovint tots els hiverns tenim i que fa que hi hagi boires...
i l'únic que conec és el que deien quan jo era petit que parlàvem de l'anticiclo de les Açores que per això vaig saber on tenen les Açores però que no ho entres mai, no ho he pretès perquè entendre-ho si ja m'ho expliques tu vull dir són altes pressions que hi ha normalment al voltant de les Açores i que ens afecten i que fa
que els mesos de desembre i gener normalment no plogui, i faci fred a les nits i a les valls, i faci calor durant el dia, calor 15-16 graus, i ara que ja som a 15 dies o 3 setmanes de la primavera, doncs fins i tot algun dia pot pujar fins a 20-20, alguna cosa com avui. I és el que pot passar, i és el que no hem tingut gairebé des del setembre. Ahir ho explicaven, em sembla que era el temps de TV3, que
aquest cap de setmana ha sigut el primer cap de setmana des del 6 de setembre que no ha plogut el lloc de Catalunya és a dir, hem tingut des del 6 de setembre cada cap de setmana ha anat plogent recordeu allò que ja se'ls han acabat gairebé els noms de les borrasques des del gener, vull dir que l'última va ser Pedro
I tal, però bé, això es durarà fins a finals de setmana i semblaria que a partir de la setmana que ve podríem tenir moviment una altra vegada, fins i tot alguna mica de llevant, bé, ja ho veurem. Llevant també? Llevant, semblaria que pluja de nou, bé, s'ha de veure això, ja sabeu que això, si ja toca aquí, toca més que al País Valencià, ja veurem on te toca, però semblaria que té ganes de Gresca Març, té ganes de Gresca una altra vegada.
doncs si plou haurem de deixar-ho caure sí, sí, el problema és que el terra està molt ple d'aigua, està molt humit i tota l'aigua que caigui ara doncs d'això i no sé, jo ara llegia aquest dematí la notícia que estan cremant tones i tones de material a la gola del terra i no sé si ens convé un altre temporal ara que han fet net que torni a venir més brossa del riu
Jimma Busquets, molt bon dia, periodista del Punt Avui, què tal? Molt bon dia, gràcies. És que aprofito, jo sé perquè ben miquel, aprofito per passar una mica de revista a la situació meteorològica perquè li agrada i entén, i a més a més l'encerta, que això està bé. Sí, ja que ha dit això del març, recordo un buit de març que va nevar.
De l'any 10. 2010, sí, sí. Sí, perquè jo sempre ho explico, nosaltres estem en una part de l'hemisferi nord on tan aviat podem tenir masses d'aire fred que baixin del Pol Nord o vinguin de Rússia o de Sibèria, o que tinguem masses d'aire calent i això ens pot passar tot l'any. Ara estem així, però potser d'aquí 15 dies tenim una massa d'aire fred que ens fa nevar el 8 de març, com va passar... Jo tinc certificada una nevada el 2 d'abril a Girona l'any 10. Sí.
L'any 1910. Hi ha unes fotos esplèndides de la Devesa ben plena de neu. Doncs el 2010 sí que va anar al dia 8 de març, dia de la dona. Molta gent va quedar enganxada a la capatera, a la zona d'anar cap a la costa, per exemple. I encara recordo, diguem-ne, que va haver-hi molts de pobles que van estar 3, 4 i 5 dies sense llum. Una setmana, una setmana sense llum.
És curiós, es va parlar llavors de la manca d'inversió que havien fet les companyies elèctriques, i cada vegada que passa alguna cosa sempre parlem de manca d'inversió, i de manques d'inversions n'hi ha sempre, sobretot si els han de fer des del centre cap aquí, vull dir, aquella visió radial de la cosa que tenen.
Però ara estan invertint en castellanitzar els retros de l'autopista i de les carreteres nacionals. I surt allà Castellón, Alicante, Salida... Barberà, del Vallès, amb accents castellans... Montorner sense accent... Això no sé. I diuen que ho fan per seguretat perquè així tothom entendrà el castellà. Com si aquí una mica més amunt de la Junquera ja hauria de ser en castellà. També hi ha els camioners que van a Alemanya, com ho fan? No ho sé. El ministre Puente ens hauria d'explicar-ho, això.
jo crec que és directament una gran vergonya i que es gasta molts diners per fer una cosa avui he vist amb tu que m'ha agradat el dia que tornin a manar els catalanistes diguem-ho així llavors no es atreviran a canviar rètols perquè tindran por que els acusin que es gasten diners en coses així en canvi ara s'estan gastant ningú diu res és una cosa que es fa des de Madrid i tornem 40 anys enrere Xavier anem bé?
Anem fent. Al final, això que deies ara, és una mica... La sensació que un té és que...
que tornem a estar a l'època dels romans. Bueno, tu hi entens d'aquestes coses, perquè t'hi has vestit. I, a més, aquesta setmana passada he estat a Roma, al Vaticà, tres dies, i ho he tornat a viure de la vora. Al final és el tema del Pai Circo. Fixeu-vos que segurament sí que s'emprenen moltes de mesures importants, segur que sí, no en tinc pas cap dubte.
Però moltes no acaben de transcendir. Què acaba de transcendir? Acaba de transcendir una mica el que deia ell, canviem uns rètols de no sé què, ara anunciem el de desclassificar els papers del 23F, en Trump per entretenir-se diu que desclassificarà el dels ovnis,
El president del govern se'n va a no sé quin país d'Aràbia per anunciar que no deixarà que els de 16 anys puguin veure el TikTok o no sé exactament què. Tu ho has dit abans, és una presa de pèl, tot això. És una presa de pèl. És una presa de pèl. Sembla que sigui política cop d'efecte, no? Sí, és que jo crec que ho és, eh?
Això mateix de desclassificar 45, una mica per l'efemèrida, per... Ahir era 23F, l'aniversari del cop d'estat. Sí, però algú recorda que fa uns mesos no sé qui va anunciar que no sé què faria per en Franco, no sé què, i què s'ha fet?
El del rètol és importantíssim per la vida dels ciutadans. Algú s'ha plantejat en quin estat està? I no parlo del paviment només.
el trànsit de l'autopista de Girona a Barcelona. És a dir, que la majoria de gent moltes vegades ja hem decidit anar-hi en tren perquè... Si tens sort. Quan anaven els trens. Quan anaven els trens. Ara ja no et pots refiar ni... Però vull dir, és que si tots plegats ens posem a rumiar tot això...
ahir no us vaig poder escoltar perquè havia tornat a viatge però no sé exactament com s'ha tractat el tema d'aquest pobre bailet que han estomacat el varen tractar i va estar a fons el que passa que amb les dades que sabem que no són totes sabem que hi ha una persona que està encara en aquests moments a la UCI que parlaves de l'agressió de Sant Eugènia per un noi de 26 anys que està detingut però no sabem absolutament res
que va agredir d'una manera brutal, sembla, amb un sensellar que estava pel carrer, un sensellar que penso que es diu Mamadú, que és una persona que havia estat ingressada en problemes greus de salut mental i que en cap cas ha volgut acceptar les ajudes que se li han intentat fer des de l'Ajuntament, tipus sopa i tot això no es va presentar.
que és aquelles coses que la gent diu, i com és que no es fa, doncs, buita? Suporta, que és l'entitat que treballa, també hi va estar en contacte i no ha volgut, i llavors per un fet que encara no se coneix, o almenys nosaltres no coneixem, doncs el va agredir d'una manera absolutament...
Brutal, i la persona que el va agredir, doncs està... que és un... l'únic que sabeu és que és un home de 26 anys que està detingut i que en teoria... no, en teoria no, a la pràctica també avui ha de passar a disposició judicial i veurem què decideix el jutge. L'agredit està a l'UCI. Ahir, el parte d'ahir, parlava d'allò que diuen els metges, que a vegades no els entens, però no estic reservat, però en algun moment havien parlat d'estar crític. Si està a l'UCI, bé no deu estar. Jo vaig llegir en algun moment que havia mort.
això ho va dir una d'aquells perdó, ara em deixaré anar això ho va dir un d'aquells contes d'Instagram que més voldria seguir és un d'extrema dreta que està especialitzat en mentides i que no diu i que hi ha dit més d'una mentida més d'una vegada i que està molt lligat a l'extrema dreta espanyola
Per mi hi ha una cosa que... És a dir, segur que sí, perquè tot és política, però d'un fet com aquest no cal fer-ne política. Per mi.
Suposo que el 100% de les persones normals, ja sé que tots aquests termes no agraden, però el 100% de les persones normals considerem absolutament impresentable que algú pugui fer el que se li ha fet en aquest noi. No cal que hi donem més voltes, no cal que fem manifestos, no cal que fem... Està absolutament clar que això no s'ha de fer. Ara, a partir d'aquí...
ja saps que jo amb això soc molt crític, quina responsabilitat tenen les administracions? Perquè és clar, diuen aquest senyor no ha volgut acceptar les ajudes, els que siguin.
D'acord, si jo demà agafo la taula, la cadira, l'ordinador del meu despatx i el planto allà al mig del pont de pedra, què tardaran a treure'm? A tu, molt poques hores. Doncs jo crec que al final algú ha d'arribar a comprendre que hi ha d'haver una sèrie de normes que funcionin perquè la convivència sigui l'adequada. Perquè si no, llavors anem a aquest punt on hi ha gent que s'agafa la...
la justícia o no, per la seva mà. Aquest no pot ser justícia. No, no, jo no dic que sigui... No, no, no, te'n tinc, te'n tinc, no, no. Perquè, al final, ara mateix que tornem a estar amb tot aquest... l'acre del maltracte a les dones, de la violència vicària i de tot això que parlem, algú, algun dia, prendrà la responsabilitat de dir, escolta, senyors, no ens en sortim, perquè fem lleis, fem no sé què, fem no sé quantos, i resulta que aquest any...
que esperem que no sigui així, però la projecció dels dies que portem d'any ens portaran a més víctimes que, no sé, abans de... És a dir, una mica el que et deia abans, no? És a dir, tot plegat és una presa de pèl. El que passa que aquí... Jo t'entenc, Xavier, i penso que ho has dit i ho has dit molt bé. El que passa que aquest és un tema que més o menys conec, perquè n'he parlat bàsicament amb la gent de suport. Suport és el que...
Molts anys enrere es deia el Tribunal Tutelà, és a dir, el que van arraure aquelles persones que no poden prendre decisions perquè un jutge decideix que no poden prendre decisions generalment a petició o de la seva pròpia família o de l'administració.
I parlant amb gent que treballa en aquests moments, suport controla més de mil persones, es controla, diguem-ne, per ordre judicial, és a dir, que els té tutelades, que es deia Bantes, que és una paraula que no m'agrada, però que aquesta gent també tenen uns drets i poden decidir
si volen viure en comunitat, és a dir, abans els tancauen, així de clar, diguem-ne ara no és així. I m'explicaven el gran problema que hi ha, perquè és clar, una persona que està al carrer, tu el que pots fer com a administració, per dir-ho d'alguna manera, és intentar que no provoqui un dany a la via pública, que no provoqui un dany d'imatge, per exemple.
La setmana passada i l'anterior es va netejar sistemàticament la part de sota les voltes de la Rambla, que estava molt bruta, llavors el que vàrem fer és, diguem-ne, netejar-ho cada dia. Si ho neteixes cada dia, en certa manera fas fora la gent que hi era, per dir-ho d'alguna manera. Però agafar alguna cosa i portar-la en algun lloc, si no hi ha una ordre judicial, no es pot fer.
I això és tan bèstia, de tal manera que si ho fessin acabarien... A veure, tots ens recordem, a Girona també passava, estic parlant dels anys 70 del segle passat, que quan hi havia una persona d'aquestes, diguem-ne, que provocava el darulls o senzillament que dormia al carrer...
La policia en aquell moment l'agafava, la pujava en un cotxe i la deixava a la quinta punyeta. Ara això és bàsicament impossible de fer perquè els perseguirien. Llavors el tema és aquest, és a dir, no hem trobat la manera ni de poder ajudar aquesta gent, que són gent que a vegades té, en el cas que ens ocupa...
He llegit, i ho he llegit en mitjans dels Camarrafiu, en els diaris, que havia estat, diguem-ne, ingressada a l'Hospital de Salt, per dir-ho, a l'Hospital Psiquiàtric de Salt, és a dir, que tenia problemes mentals, i que es va traslladar de Salt a Girona senzillament perquè es va trobar que, com va sortir d'estar ingressat, el lloc on normalment vivia el havien tapiat i, per tant, es va traslladar cap a Sant Eugènia. Vull dir, que és aquest el tema...
És a dir, jo per exemple he sentit de polítics que han tingut molt de pes en aquesta ciutat, de dir, davant de situacions que afecten la convivència, per exemple, tots estem d'acord que les persones sense allar són persones i que se'ls ha de tractar, el que no es pot fer és agredir-los.
Però també és veritat que si tu, a sota la casa teva, s'instal·la algú, com ha passat en aquests casos, havia passat, per exemple, al començament de la Gran Via, ai, de la Gran Via, perdoneu, de la carretera Barcelona, havia passat una persona que durant molt de mesos estava allà, que hi feia les seves necessitats, clar, els veïns estaven absolutament desesperats, no?
has de trobar un punt d'equilibri aquest és complicat aquest punt d'equilibri ja han sortit ara per exemple Som Sostre que és una entitat que es dedica a ajudar aquesta gent i a dir l'Ajuntament no ha fet prou va sortir l'arcalde i va dir nosaltres vam fer tot el que podíem i no ens en vàrem en sortir i llavors crec que cal separar les dues coses res justifica una agressió com la que ha patit aquesta persona i per tant qui ho ha fet el que ha de fer és que el jutge avui decideixi veurem què decideixi el jutge
I també m'agradaria saber, cosa que no se sap, és qui ha estat el presumpte autor d'aquests fets pel qual ha estat detingut. És a dir, que hi hagi alguna connotació que encara se'ns escapi. El focus jo crec que és aquest, no posar-lo en el nano que està a l'UCI, al Trueta, sinó en aquesta agressió, per què s'ha produït en aquests moments i per què de seguida surt un compte a Instagram d'extrema dreta posant més llenya
a un fet gravíssim. Diguent una mentida, diguent que estava mort. Diguent una mentida, però vull dir, alimentant aquest discurs, no? Aquesta emisora n'ha parlat i el que va fer, perdona, eh? Sí, sí, sí. El que s'ha de fer un periodista, que és trucar a les fonts oficials i preguntar-ho, i ho havien dit, està crític, està en estat allò que en diuen pronunciar el reservat, però es va parar la paraula crítica i està l'UCI, per tal vol dir que està fotut, però no està mort, o no ho estava fa dos dies com es va dir, diguem-ne.
per mi el problema és aquest que això no vagi increixent i que es pugui tallar darrer situacions com aquestes que per mi són molt greus i abans ens havia apuntat una dada que m'ha fet buscar el mòbil ho vaig llegir l'altre dia el tema de la violència de gènere del que portem d'any d'aquest 2026 9 dones han estat assassinades 9 dones són moltes
A l'estat, a l'estat, a l'estat. I quatre la setmana passada. Un és massa. Sí, correcte. Vull dir que ens hem acostumat a escoltar les notícies com una xifra més, no? I darrere d'aquesta xifra hi ha històries personals. I persones, i noms. I persones, i...
i per mi des del punt de vista periodístic sempre tinc dubtes de quina és la línia perquè jo penso sempre que repetir la xifra invisibilitza el problema el fa que posem com una pantalla l'altre és no fer gruísme en relació però jo crec que hi ha d'haver una fina línia explicant
Per exemple, l'altre dia, a l'últim cas, a Navarra, com es deia la noia, Tatiana, no tenia ni 40 anys i deixa 3 criatures. Vull dir, no ho sé, són casos que els anem repetint, repetint, repetint i és allò, no? Una més, no. Una més, no.
Ara que has tocat aquest tema, hi ha un cas que va passar a la ciutat de Girona, que jo el vaig viure de prop perquè el va tractar la Tura Soler, la periodista Tura Soler, que és aquella noia que va ser assassinada per el que havia estat el seu xicot, però que ja no ho era Sant Narcís, Carles deia, que treballava a l'hotel peninsular i tal. La seva mare es negava...
i estava absolutament indignada davant de les mostres que li arribaven dient que era la víctima número, m'ho invento, 17. Ella deia no, no era una víctima en un procés, era la Carla, era una persona que tenia una vida per davant, que havia treballat, que es havia aconseguit comprar un pis, que estava bé, vull que se li digui Carla i vull que sorti la seva foto, no vull que se li invisibilitzi, no?
Hi ha gent que deu pensar el contrari. Per tant, jo crec que s'ha de respectar amb el tema de les víctimes i les familiars de les víctimes, s'ha de respectar molt la seva posició. Però és veritat que a vegades amb aquesta voluntat excessivament allò de dir no, ho condemnarem tot, que alguna vegada jo crec que s'han condemnat coses...
que no hi tocaven, és a dir, està molt bé fer minuts de silenci, està molt bé fer coses d'aquestes, però a vegades no s'ha dit res i a vegades hi ha víctimes que sí que deuen voler, famílies de les víctimes que deuen voler que hi hagi un cert respecte i s'ha de respectar, però hi ha gent que diu no, és que la meva filla en aquest cas, es deia Carla, la meva filla en aquest cas tenia tants anys i tenia tota una vida per davant i li van tallar, no?
I llegir això, que d'aquestes dones assassinades, la majoria havien denunciat. Per tant, aquí hi ha alguna cosa que ha fallat, d'alguna manera. Desconec els casos d'aquestes dones, però vull dir-te, d'alguna manera, com a societat estem fallant, i tot això, és tot com una regressió a temps, no sé, obscurs. Tinc aquesta...
Jo em sap greu, és una presa de pèl, de debò, em sap greu. Jo soc molt amic d'en Juan Carlos Unzue, aquest noi que té l'ELA, i si voleu us explico el seguiment de tot plegat, i que els polítics porten 4-5 anys fent anuncis i no ha arribat a un lloc. I no ha arribat a un dur un lloc, i mentrestant,
han mort un grapat de gent que no volia morir. Ho sento amb l'ànima. Ja sé que ningú pot arreglar el món, però ja n'hi ha prou de justificar-ho tot, ja n'hi ha prou de... Escolta, els polítics tenen una responsabilitat i si no que se'n vagin cap a casa.
I que en vinguin uns altres, i que en vinguin uns altres, i que en vinguin uns altres fins que en trobem alguns que ens ajudin a poder resoldre tot plegat. Perquè, parlava abans, els ovnis, el TikTok, no sé què, els lletreros que canviem per després, els problemes reals, com els afrontem mentrestant, no sé si és veritat o és mentida...
parlàvem abans d'entrar quan s'investiga no sé què, jutges que moren a Argentina, l'altre que no sé què li passa ara mateix parlàvem del Gurtel també o ara mateix aquesta situació amb el DAO de la Policia Nacional és a dir...
Ens hem acostumat, i jo no sé tampoc si és veritat, si és mentida, ho desconec, però quan fa que ministres van a la presó sense parar? A quin país passa que vagin ministres a la presó sense parar?
I mentrestant, i al final què passa? Que tot això es cau barrejant, perquè en el moment en què dones una opinió segons de quina tendència, ja tot es fa servir políticament. Parleu abans de la gent sense sostre, parleu abans de les persones que poden patir i que a casa seva els estiguin...
allò a Carre Nou, carrer Grover, Carre Nou, el voltant de la cafeteria aquella que hi ha en aquella cantonada, hi ha un noi que és absolutament agressiu. A mi em va tirar una cadira pel cap, un diumenge al dematí. Una cadira d'aquelles que hi ha a la cafeteria. Però un noi que viu al carrer, vos dir. Un noi que viu al carrer o que no sé on viu...
Ostres, si aquell dia em toca malament i em mata, segurament hagués anat no sé qui a fer no sé què, però jo ja seria el canyet. I aquest noi porta així molt de temps. Òbviament en aquest noi se l'ha d'atendre, òbviament en aquest noi se li ha de donar una solució, se li ha de donar...
I la responsabilitat de fer això és de les administracions. No. No, no, no, no. La responsabilitat de tot això l'ha de dir si un jutge. No. El meu mod d'entendre és de les administracions. I un jutge també forma part de les administracions.
D'acord, és l'administració de justícia, tens tota la raó. Llavors, massa sovint aquestes coses es trasllada la responsabilitat a la societat civil. I totes les entitats, jo que formo part d'entitats, acabem intentant treballar en aquell petit camp en el que nosaltres hi participem, en aquell petit entorn en el que puguis... Però la responsabilitat global és de les administracions.
és un tema interessant el que planteges perquè és veritat aquí es barregen diferents drets per dir-ho d'alguna manera el dret diguem-ne dels veïns a tenir una escala neta si la netegin o no els imbruti i el dret de tota aquesta gent és a dir el tema és que a vegades quan parlem de sense sostre ho posem tot en un mateix paquet i les circumstàncies són molt diferents hi ha hagut gent que hi ha anat
perquè tinc realment mala sort a la vida, però llavors en el cas que tu deies, és a dir, si és una persona que és agressiva, que és perillosa pels altres, algú hauria de prendre la decisió de portar-la davant d'un jutge que decidís. El que passa és que llavors és allò, que els jutges en funció, diguem-ne, de determinades interpretacions, a vegades resolen el problema i a vegades no. Quan ha dit l'Ajuntament, i em sembla bé, que es vol presentar com a acusació particular contra la persona que ha fet l'agressió,
perquè no actua en la mateixa direcció quan la sensibilitat és contrària i per ajudar en aquesta persona en aquest cas i a la resta de ciutadans que també som ciutadans de Girona a vegades dono la sensació que la gent en què els va bé la vida ja no són ciutadans i ja no tenen per què tenir ningú que els acompanyi ni els protegeixi
Bueno, doncs, torno a dir, en el centre, jo sempre hi poso el mateix, a l'administració. Ells són els que hi tenen... Al final, ells es presenten per...
En una empresa, el director general és el que té la responsabilitat de les polítiques que es fan allà, el que marca els camins, el que decideix, i arriba un dia que no ho fa bé i se'l canvia. I no es pot pas dir que un treballador telefònic, que és el que va pobret a instal·lar no sé què, és el responsable que fallin les línies de tot el país. La responsabilitat es dona a qui es dona. Jo, ho sento l'ànima, continuo pensant això, perquè mentrestant,
El que continuem percebent des de mitjans de comunicació i des de molts de puestos és el que dèiem abans, és una presa de pèl. Quants anys fa que donem voltes a Rodalies, a les inversions? Podem continuar donant voltes 100 anys més, o 200 anys més. No ho sé, podria esperar que... Sembla que el país hagi entrat en barrina, allò que li passa als avions. Vos dir que no li hem fet entrar?
Bé, no ho sé, no ho sé. Bé, perquè així ens tenen distrets. Sí, no ho sé si és perquè ens tenen distrets, però la qüestió és que els trens no funcionen, no funciona l'avi tampoc, que havia funcionat molt bé, i ara te'n pots enfiar si vas a Barcelona. Això és, les autopistes estan fetes d'un desastre, els mestres ara amenacen en no fer colònies i no fer excursions, els metges diuen i demanen un augment de so, els metges demanen...
Demanen, diuen que no poden més, que no volen fer les guàrdies de 24 hores, que tenen gent, potser és que alguna cosa està fallant. Me deixes fer un neuroma? I l'única cosa que funcionava bé, que són els farc al carrer de la Generalitat, venen un sindicat de maquinistes de Madrid i diuen que volen fer una vegada per seguretat, quan no envien parlar mai, no tinc mai cap problema. És a dir, que també hi ha històries d'aquestes...
No, el tema del sensellar, que és un tema molt greu, jo crec que és un tema de la societat actual, també, de com està muntada, de com prima a vegades l'interès de determinats sectors per sobre de la vida de la gent, fins i tot, no? I d'una societat que es permet...
que amb una persona la treguin de casa, la deixin sense pis, que gent que no ha tingut les oportunitats o malauradament ha tingut algun problema mental i s'ha quedat al carrer. Quants cents allars hi ha que són gent que no volen viure al carrer? Però sembla que la societat els aboqui, no? A més, ha de fer un vol per Barcelona, està ple de gent dormint amb això. Moltes.
aneu a Sant Francisco, no sé si heu anat és esparverant, tu te trobes un sense llar a cada a cada a mi em va impactar moltíssim però a Barcelona que és una cita governada a per tot arreu hi ha aquest problema és a dir, jo penso més
I segurament hi ha una part, i segurament l'administració i els polítics en general, els d'aquí i els d'allà, no hi fan prou. Però també penso que és un problema d'un model de societat actual que està basada en això, en el que no se'n surt.
doncs el fan fora i potser aquí també hauríem de plantejar-nos quin model de societat volem, quin tipus d'economia volem i quin tipus de país volem al final. Però hi ha un punt d'equilibri, perquè llavors també passa al contrari, la gent que es pensa que li han de solucionar tot. No, no.
no, segur que hi és això també i la sensació aquella que i llavors una altra cosa, per exemple tu has parlat, és a dir, Barcelona en els últims 12 anys s'ha multiplicat per 4 el nombre de persones que viuen al carrer i ha governat l'esquerra i ha governat els que fan tot aquest tipus a l'esquerra va governar Colau com va l'empis Barcelona no, no, aquest és el problema que tots tenim molts de problemes per arribar-hi i a quin nivell estan els sous
de la gent. Sí, sí, això és veritat, però llavors també n'hi ha una altra. Les polítiques d'habitatge que s'han fet i s'estan fent en aquests moments, a mi em dóna la impressió que el que fan és encara expulsar el mercat de gent que posava pisos de lloguer i que ara no els hi vol posar. Això no ajuda gens i fer polítiques
polítiques filocomunistes, que va dir en Sánchez llibre, que m'agradaria que se'ls apliquessin alguns que les proposen, és a dir, que només tinguin una segona residència i no tinguin les dues que tenen, la Cerdanya i l'Empordà més la de Barcelona.
que ja l'hi feien amb un polític dels que proposen coses d'aquestes, li pregunten quina casa deixaria de segona residencia a la Cerdanya o a la Porta de la Cerdanya. O que baixin, per exemple, que treguin l'impost de successions d'una vegada, no? Perquè la gent que hereta...
de familiar directe, no s'hagi de vendre el que acaba d'heretar perquè és impossible pagar... Però si tot és pur sentit comú, per això jo deia abans que la responsabilitat està a les administracions i ens podríem extendre tant i tant que necessitaríem 10 tertúlies. Escolteu, hi ha una cosa que és ben senzilla, una sola decisió, una sola decisió respecte al tema de l'habitatge.
desapareix l'ITP. Això, estalvia un 10% sobre el cos de l'habitatge, i és un impost que cobren les administracions. Deixem de donar ajudes... Digues que és l'ITP, per a la gent que no ho sabeu. L'ITP és, d'alguna manera, el substitutiu de l'IVA quan és una transmissió entre particulars. Llavors, agafem i diguem, escolti,
Vivendes d'aquests metros per tal, tal, tal, no paga ni el tp, 10%. Per què? Perquè quan tu vas a comprar una vivienda que va al 200.000, t'encava costant 230, perquè hi ha un 12, un 13% del 10% de l'impost, gastos de notari, registre, per una compra-venta que diu que una casa és d'en Pere i que... Notari, què fa? Se'n va i diu, miri, he anat al registre i he comprovat que aquesta casa és aquesta i que és d'en Pere. I aquí tinc en en Pere i en en Pau. I en Pere li vol vendre en en Pau i li ven per tants diners.
Això val 700 euros de minuta? Jo crec que no, però és igual. Per tant, totes aquestes coses són actuacions que es poden fer. L'altre dia jo pensava una cosa que era...
No hem arribat a un nivell de benestar que està prou bé? Sí, evidentment. Cal que continuem avançant? Per què no agafem? Perquè jo al mes d'octubre-novembre vaig estar a Mèxic, a Monterrey. I a Monterrey, parlàveu abans de persones sense sostre, a Monterrey no n'hi vaig veure, de persones sense sostre. No n'hi havia. Tothom tenia un sostre.
més humil o menys humil tothom el tria, després també hi havia els rics i jo vaig estar en una casa amb una gent d'allà que em va recordar quan jo era petit i la meva àvia amb un tall de pa sec i una fulla de menta feia una sopa de menta que ens anàvem tots a dormir ben contents és a dir
Llavors podem arribar a un punt en què no cal que continuïn evolucionant, tinguin cotxes més potents, tinguin... Això ja està estudiat, això es diu decreixement. No cal decreixer, cal parar i prou. Bueno, en aquest sentit el que proposa el decreixement és...
no cal créixer contínuament això que dius tu no cal que cada vegada seguim més i a quina conclusió arriben? no, que es pot viure així com dius tu i repartim-ho més entre tots sense... final tu parles per què hi ha més gent sense sostre? hi ha més gent sense sostre?
perquè hi ha molta gent que ve de fora que aquí no tenim maneres de poder-los incorporar a la societat. Tornem a estar en un punt on les decisions de tot això que passa és de les administracions. Sí, però hi ha una administració que està proposant que aquest país tingui 10 milions d'habitants. I els empregaris diuen que necessiten més gent, més gent, més gent, perquè no hi arriben. I perquè hem tingut un model, hem fet una aposta per un model turístic,
per un model turístic que necessita que a més dona sous baixos
hi ha un model turístic però també hi ha un model per exemple de carnies que necessiten aquest tipus de personal i no s'ha fet una aposta per la productivitat per exemple el País Basc de tenir empreses potents que d'aquí hi eren jo també tinc la sensació aquesta que el turisme està molt bé però podríem pensar en l'altre deixeu-me entrar un tema que l'hem parlat algunes vegades aquí però que jo crec que és interessant
Tenim, mira, acaba de sortir un llibre, que jo l'estic llegint i que m'ha interessat, d'en Josep Sala i Collell, veí de Sant Narcís, professor a Noruega, que parla del tema, diguem-ne, de la immigració, dient que se n'ha de parlar i que un dels grans problemes d'aquest país que no n'hem volgut parlar, no? I es diu, no som 6 milions. Però aquest és el tema, és a dir, en aquests moments som 8.200.000 persones a Catalunya. I tenim uns serveis
com quan érem 6 milions i mig. Encara hi ha alguna gent que parla de la Catalunya dels 10 milions. És clar, a veure, jo no estic en contra de la Catalunya dels 10 milions sempre i quan tinguem carreteres, autopistes, trencs, sanitat, educació, el nivell de tot això. Però, clar, em dóna la impressió que la cosa no està prou compensada i aquest és un problema. Ara mateix parlem... Una de les coses és... Falta habitatge. És veritat, falta habitatge, però és clar, és que si amb 30 anys han vingut 2 milions de persones...
No s'ha construït cases per aquests dos milions. I encara hi haurà algú que dirà hi ha cases que estan buides. És veritat, n'hi ha alguna que estan buides i el que s'hauria de fer seria incentivar que no fos així.
Però clar, és que amb les lleis que es fan, a mi em dóna la impressió que es va una mica a la contra, que és la imposició, i amb la imposició la gent es tira enrere. Gemma, que avui parles potser. Sí, no, estava... No, a propòsit del que ha dit en Miquel, aquí hi ha un problema de fons, és a dir, el cost de la vida ha pujat, però els sous no han pujat al mateix nivell. I...
I clar, la demografia va increixent, la demografia que ve de fora, els serveis estan tensionats, però aquí per mi hi ha aquest problema que és els sous, que no estan equiparats amb els nivells del cost de la vida actual i això fa que molta gent no se'n surti i que la situació sigui aquesta. No ho sé...
Deixem provocar una mica, i no passa relació 30, 40, 50 anys al·lera, que hi ha molta més gent que ha decidit que no vol treballar segons quines coses o de quina manera, i que, en fi, allò que ens vam veure en un moment determinat, que hem de ser feliços, està molt bé ser feliços, però no vull parlar de cap programa de tele, però diguem-ne, viure costa, tot costa.
Tot costa, sí, però és a dir, tu, per exemple, la meva generació, estudiaves, feies una carrera, treballaves en una empresa, podies més o menys independitzar, viure, comprar-te un pis...
i projectar un futur. Ara aquesta via tradicional, les generacions més joves no aposten per aquesta via més tradicional.
No sé si és una qüestió de canvi de mentalitat dels joves d'ara, que el que tu deies és que no es vol treballar en segons què o que hi ha molt de titulitis i poca... Però aquí el que deia també Miquel, el País Basc ha apostat per un model de productivitat que aquí l'hem deixat perdre o s'ha perdut en prou d'una indústria turística
molt potent, o la indústria càrnica, que busca uns treballadors poc qualificats, això fa que els sous siguin baixos, no ho sé, sembla que aquesta Catalunya puntera o de llança que érem, no ho sé, s'ha perdut pel camí, en algun moment s'ha desviat, no sé d'aquí...
Xavier, no sé si estàs gaire d'acord per la cara que fas. Jo estic molt d'acord amb les coses que es diuen aquí, al final, i amb moltes coses que es diuen a tot arreu. El gran problema per mi sempre és el mateix, si som capaços de tenir una visió global de la jugada, perquè en el moment...
a la medicina tu pots aplicar una cosa que t'arreglarà el fetge però et destrossarà el ronyó per tant les mesures que s'han d'implementar sempre han de ser mesures que tinguin una visió global per exemple hi ha un element que jo crec que simplifiquem-ho molt salari mínim interprofessional per mi 4.000 euros al mes
I això és el que passa a Noruega, això és el que passa als països. Per què? Perquè si tu poses un salari mínim interprofessional de 4.000 euros al mes, evidentment, alguns preus creixeran. No el de l'iPhone, no el de l'Audi, que val el mateix preu aquí que a Alemanya, però alguns preus, com el del cafè, el del menú, el de les botigues locals, aquests preus creixeran.
Què aconseguiràs amb tot això? Aconseguiràs que les cotitzacions de la Seguritat Social la pressió no hagi de ser del 40%, la podràs baixar perquè 40 sobre 1.000 és una cosa i 15% sobre 4.000 et donen més ingressos a l'administració. Si els preus d'algun costat us pugen, creixeran els impostos indirectes, IVA, etcètera, etcètera. Molta gent que no paga declaració de la renta pagarà declaració de la renta. Per tant, arribem a un model excel·lent. Ja el tenim.
Per què no es pot implementar? I crec que és un element que moltes vegades se'n parla poc. Perquè nosaltres tenim un 50%, un 55% de població que és improductiva, que són els funcionaris, no generen diners, llavors, esclar, tu no pots... Em pensava que era extremadura que hi havia el 55%, eh? Diria que a Catalunya hi ha menys. Les últimes enquestes a Andalusia
deien que el 70% de la gent que sortia a les universitats el seu objectiu és ser funcionari jo crec que està a Madura i el 55% ara no ho tinc sí, a Madura és el punt més alt a nivell de tot Espanya jo crec que aquí és el més baix a nivell de tot Espanya està al 48% al 45% al 50% això és el que no et permet pagar uns salaris més elevats perquè al final el resum de tot això sempre és el mateix i és molt senzill la festa aquí la paga
La festa aquí la paga. Això és plaer, eh? Els de sempre. Perquè, com us deia abans, jo crec que tot això és cíclic. La festa aquí la paga. L'administració necessita rebre recursos per poder-los...
Ja no estem parlant de quan els reben i els recol·loquen malament, que desgraciadament passa, no? No sé si la intel·ligència artificial funciona bé o no funciona bé, perquè ja ho dic que ho he fet l'àpid. Li he preguntat i diu que a Espanya hi ha sobre 2,8 milions de treballadors que corresponen al 17% del total d'ocupats del país.
El funcionari? Sí, això és el que diuen, el que passa que no sé si aquí hi entren mestres, policies... Sí, esclar, segur, segur. Sí, ja tinc una altra d'això. Els funcionaris per mil habitants, Extremadura, 48,85, i Catalunya i les Illes Balears, de les més baixes, gairebé la meitat, 27, 27 i escaig. Va, doncs està més a prop del que ha deia escut que del que no diu en groc, diguem. Aquí deu entrar-hi mitges, evidentment, mestres... Sí, sí.
I a Catalunya, per exemple, funcionàries de presons que... Però perquè fixeu-vos en una cosa, segur que hi ha molts elements que poden...
en un moment determinat es considerava que a Catalunya el sistema sanitari era un sistema que funcionava molt bé i els hospitals públics a Catalunya eren... No, no, ho era. Jo crec que ho era. Jo crec que ho és, el que passa que s'ha tensionat molt. Us recordeu aquell senyor que estava al davant de l'ofici en Antifrau, aquell jutge que li va dir en el que llavors era ministre Fernández i li va dir nos hemos cargado su sistema sanitari, doncs aquí
hi ha hagut també una voluntat de canegar-se el sistema sanitari. I no deixa de ser, és clar, si la sanitat no ha crescut en funció del que ha crescut el nombre d'habitants, doncs això és tensiones. Jo no la ment més, que per mi és important, i això passa també a d'altres llocs. Quin percentatge d'habitants de Catalunya tenien mútues privades?
hi ha hagut aquí una voluntat política de portar gent cap a les mútiles però això on t'anava? si tu aconsegueixes que la gent tingui un millor nivell de vida i aquesta gent quan té un refredat o quan es trenca un ungla va a la clínica Girona en vez d'anar al Trueta la sanitat pública es pot dedicar a aquelles coses que són importants i pot atendre totes aquelles persones que no tenen recursos per fer-ho en el moment en què això
no passa la sanitat pública se s'atura i també se s'atura quan determinada gent té un problema greu quan has anat a la mútua que ha pagat perquè no el poden atendre després se'n va en troleta
Però ja seria molt gros, no? Que si tu ja desbloqueges el sistema en part, quan tens un problema greu no hi puguis anar, hi pugui anar-hi tothom. Ara faré una afirmació neoliberal, però esclar, si tu pagues una mutua no deixes de pagar la teva cotització de la seguretat social. Entre d'altres, i parlo per mi, que l'altre dia vaig treure la meva vida laboral i et fots un susto. Perquè jo faré 59 anys i en tinc 51 de cotitzats. 50 anys? Sí.
Sort que vaig mirar una mica més avall i em va dir que en tenia 39. Per què? Perquè me n'he passat uns quants llargs i encara és el moment ara que cotizo pel règim general i pel règim d'autònoms. Ah, vale, te'ls han sumat.
que al final tornes a el mateix la meva primera cotització va ser en 13 anys perquè vaig treballar un estiu a telègrafs quan encara podies treballar i encara hi havia telègrafs i no hi havia correus per tant a mi em van assegurar aquells dos mesos quan vaig treballar l'estiu i un dia que vaig demanar la vida laboral em va fer gràcia tenia 13 anys ara seria delicte això jo quan anava a pullir pomes no m'assegurava
és una mica el que he intentat i abans que han canviat moltes coses, jo el meu primer contracte laboral era amb 16 anys i hi havia la sensació que per fer tot això que abans la gent ens deia també hi havia un punt d'esforç que ara a vegades dona la impressió que no el trobes a sempre no vull generalitzar perquè allò que diuen els joves, no, no, hi ha joves magnífics i molt treballadors i collenuts i se'n van a treballar
Però sí que és veritat que en el sistema hi ha entrat gent que no cotitza i que rep ajudes com hauria de ser. El que passa és que allò que deia la balança, si cada vegada són menys els que treballen i més els que d'això, doncs es desequilibra una miqueta tot.
en Miquel volia parlar d'una cosa perquè bé preparat suposo que vols parlar de la llei de segrets oficials i he recuperat un dossier que vaig fer per presència l'any 2014 que és absolutament actual jo que he d'operat, és a dir, té 12 anys i llavors ja es parlava de reformar la llei de segrets oficials espanyola la llei de segrets oficials espanyola és una llei del 68 actualitzada del 78 que té secrets per sempre
i això del dossier el banc i la segreta és per sempre i és la llei que no és equiparable a cap país democràtic és a dir, és una llei absolutament democràtica i que si no s'ha reformat, està sobre la taula des de fa anys i anys i anys ara en Sánchez es va comprometre davant
Davant al PNB, que hi ha intervingut molt, que la reformarien, no l'han reformat, no l'ha reformat el PP, no l'ha reformat el PSOE, i per exemple, a Espanya els secrets són per sempre. Estats Units, al cap de 50 anys ja són públics. Al Regne Unit, al cap de 30 anys. A Suècia, automàticament al cap de 40. Al Brasil...
El CAP de 25, un període normal i, si no, un període extraordinari, 50. En França, el CAP de 50. A Alemanya, el CAP de 30. Vull dir que, per tot arreu, els secrets aquests del 23-F, que tampoc s'entén per què hi ha secrets del 23-F, és a dir, va ser un cop d'estat, s'hauria de saber tot el que va passar i hauria de ser públic des del primer dia quan hauria d'haver sigut un judici transparent. Ai, Miquel, som una colla d'inxena.
No, ja ho sé, no, però és que Espanya, fins i tot, en Zapatero, l'any 2010 va fer un decret restringint la documentació del Ministeri d'Afers Exteriors i els historiadors, aquest decret encara està vigent. Hi ha documentació del Ministeri d'Afers Exteriors que no es pot consultar des del segle XVI. Tu em vas dir una cosa... Hi ha coses de la batalla de Trafalgar. Exacte. I d'antiga és que Espanya no les deixa consultar. Espanya sempre té cadabres a l'armari.
I això del 23F i tot això, que això és una cortina de fum perquè en Sánchez té altres problemes i és una manera de tirar la pilota endavant, però vol dir que Espanya sempre té coses a amagar i venim d'allà on venim i Espanya ve d'un règim dictatorial. Hi ha molta gent que hi té parells i que hi té d'aixòs i que ara està en un partit o està l'altre i no volen que tota la veritat d'aquesta se sàpiga.
Abans sabrem-ho a la batalla de Trafalgar-Cagó el 23è. És clar, és que hi ha coses de la guerra... Per ordre ja tot, eh? Ja està secret oficial tots els vaixells italians i alemanys que van venir a Espanya, tota la guerra civil, temes de plans de contingència per a la defensa després de la guerra, comissions i juntes... Bé, hi ha un munt de temes que estan allà, secrets oficials, i per exemple, una de les...
Raons que facin relativa a les qüestions que afectin la sobirania, la independència o la integritat d'Espanya.
Curiós, eh? Curiós, doncs ja sabeu. Vols dir que no ho has dit tot, ja? Ja ho he dit tot, no? I em va fer gràcia perquè l'he volgut recuperar i he pensat, ostres, això que vam explicar el 2014 i la llei continua allà aturada, el PNB i amb el suport de Junts, sembla que hi ha Podemos i és que...
una mica les forces progressistes, aquesta llei la té allà sobre la taula, el PSOE no hi dona suport, ja ha presentat la seva, evidentment el PP tampoc hi està per la feina, i penses, bueno, i va fer gràcia per això, perquè hi havia declaracions de gent que ens venia a dir exactament això que dèiem ara, no?
Ara li deia perquè ho veiem per televisió, com que tenim la Gemma, que és una il·lustre ciutadana de Banyoles, que diguem-ne que l'Oriol Cardona acaba d'arribar a un aeroport de casa nostra després de portar dues medalles, una d'hort i una de bronze en els Jocs Olímpics, que és una cosa molt important.
i amb un xandall amb banderes espanyoles que amb ell crec que li anava una mica estret perquè coneguent el que pensen i el que diuen no d'això, però des d'un punt de vista esportiu és una fita històrica. Aquest vespre l'Ajuntament de Banyoles li fa una recepció oficial, sortirà al balcó de l'Ajuntament, i si l'altre dia algú em comentava...
No tot és res a Banyoles, no? Subseu olímpica o que surten esportistes més enllà d'esports aquàtics, no? I Oriol Cardona Coll, fill de Can Comerma, de part de Mare, doncs...
i fill d'en Joan Cardona, de Sant Ilari Sacal, per pare de pare. Jo tirava cap a casa, i també algú altre em deia, només us faltava això, Banyoles, un medallista. Vull dir, us faltava això. Vull dir, orgull banyolí, que...
que Banyola sempre que Banyola es deixi d'estar a l'ombra de Girona a vegades també va bé mai hem estat a l'ombra bueno, hi ha molta gent que sí que ho pensa que a vegades Banyola has acabat perdent una mica la identitat i fent de ciutat un dormitori no, però som aigües plàcides sí, sí
En tots els sentits. Sí, sí. No, no, doncs és que ara he tret el tema perquè hem vist que, diguem-ne, per la televisió abans dita nacional d'aquest país ens deien que havia arribat Oriol Cuerdoner les seves medalles. I una cosa important, les medalles i els mèrits són de l'Oriol. Efectivament. No són d'Espanya.
Per molt que diguin oro per a Espanya o blanze per a Espanya, no, no. En els Jorts Olímpics les medalles són propietat de l'esportista que les ha guanyat. Per tant, l'hort és per l'Oriol i pel seu equip i per la gent que li ha donat suport. No són medalles per a Espanya, no? La medalla d'oro després del Paquito Ferrande és el xavà.
Home, a part hi va haver-hi, no ens enganyem, hi va haver-hi, van requisar estelades i senyeres. Jo m'ho vaig preguntar, durant els Jots Olímpics de Barcelona, les senyeres també estaven prohibides? Jo crec que no.
Però no, però tampoc ho podria afirmar perquè han passat molts anys i no me'n recordo. Jo me vaig fer aquesta pregunta i vaig intentar buscar informació i no... I les banderes espanyoles ho estan? No. Ah, no. Però segons aquell senyor del COI, o el que representava el COI, deies que no pot haver-hi banderes que no siguin dels estats que estan representats. Però bueno, la senyora és una... Va, doncs ja està, ja ho has dit tot, sí.
Jo puc entendre que l'estelada algú puc considerar que és una bandera política, perquè evidentment no ho és. Però la senyera és una bandera oficial d'un govern reconegut per una Constitució oficial, etcètera, etcètera, etcètera. Vull dir que, ostres, jo vaig trobar absolutament fora de lloc que els hi fessin treure les senyeres, fins i tot. Sempre hi ha hiperventilats. Sí, sí, sí. Però vol dir que algú li va dir a aquell senyor que hi ha estelades i senyeres i treu tot.
Jo he estat aquesta setmana passada al Vaticà i m'ha sorprès perquè he estat en unes conferències molt interessants i a vegades el que s'ha parlat allà no té res a veure amb el que et trobes aquí a peu de terra. Sí, és veritat. I parlant del Vaticà...
Aquest dia varen coronar la Sagrada Família i hi havia la bandera al Vaticà i la Senyera, cosa que estava molt bé. Escolteu, moltíssimes gràcies per aquesta tertulia que hem tingut, Xavier Serra, Miquel Riera, Gemma Busquets. Demà, si tot va bé, tornarem a les 10. Ara són les 11.