Es poden arribar als 23 graus de màxima. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT. La ràdio de Girona vagis on vagis. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM aquest divendres 25 d'abril, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquí des dels estudis del carrer Balmes de la ciutat, 25 d'abril, 51 anys de la revolució dels clavells que va suposar la caiguda de la dictadura de Salazar,
Portugal també és un aniversari més nostrat i que ningú se'n recorda que és el de la batalla d'Almança i la batalla d'Almança ja se sap que d'allà el mal ens alcança, que encara deien alguns. Sempre hi ha aniversaris, acabem de passar Sant Jordi i estem esperant ja
L'1 de maig, temps de flors, és un no parar, i d'això, del no parar de la ciutat, en parlarem avui, si ells volen, amb les dues persones que de moment m'acompanyen aquí des dels estudis del carrer Valmés, com deia. Senyor Josep Prat, de Prat Sàbat Advocats, molt bon dia, què tal?
Molt bon dia, ja que has començat de sants i aniversari Sant Marc avui. Per tant, felicitats a tots els marcs, que n'hi ha molts de marcs. Per molts anys els marcs. Moltes felicitats a tots els marcs. És un nom d'aquells, diguem-ne, evangelistes, si no ho dic malament, però que és un nom que potser es va posar de moda en les últimes dècades, perquè interiorment no s'havia utilitzat tant, o almenys jo no tinc consciència que passés. I ara hi ha molts marcs.
Felicitats a tots els Marc. Felicitats a tots els Marc. Tens una casa, doncs així ho saps perfectament, tot el tema aquest. Qui té un Marc a casa és en Carles Martín, de Six Group, que també li agraïm que ens acompanyi aquí. Què tal? Molt bé. Estem en una època que és maca, que ja comença a haver-hi moviment, energia, i Girona hi ha aquest Sant Jordi Dems de Flors que venen encaminats i arrenca tot. Sembla com si haguéssim estat parats fins ara i ara hi ha tot un moviment que m'agrada.
No us agrada? Aquest any ha vingut, com que sé que en Josep és del... Vull dir, és, anava a dir que és dels que ho celebra, eh? Hem tingut una setmana santa que ha sigut molt tardana, l'hem empalmada amb Sant Jordi, ja gairebé sense solució de continuïtat ens encarem cap a l'1 de maig, hem tingut també les festes de primavera de la Rambla i de l'Argentaria, vindrà temps de flors, i la sensació és aquesta, no? Fa bons dies, encara que avui no fa...
La soleia que feia ahir, ara esqueixerem de calor, ha plogut, tenim els embassaments mig plens, no ho oblidem, no els tenim plens, els tenim mig plens, i hi ha hagut com un cert esclat de la primavera que de fet ja fa un mes que la tenim aquí.
i segurament m'he descuidat alguna cosa perquè passen moltes coses en aquesta ciutat, es presenten llibres, esclar venim d'un Sant Jordi ploatori que amb en Josep ens vam veure a la plaça de Catalunya amb en Carles no, com que treballa tant no sé si va poder celebrar Sant Jordi. Vaig celebrar-ho, el que passa és que jo soc de Banyoles i per tant on vaig estar és a la plaça de Banyoles. No vas pas trobar l'Arnau allà? No. Perquè l'Arnau treballava a Girona, es va passar tot el dia a la plaça Catalunya de Girona, és veritat.
Si puc sempre, encara que sigui entre feina, una passada ràpida la faig, i de fet fa dos anys ens vam veure, però aquest any no ha pogut ser. Sant Jordi, a vegades, és aquell equilibri que estaria bé que fos festiu, perquè no estaries treballant, però llavors no hi hauria el moviment que hi ha, perquè molt moviment es deu a que estàs treballant. I a part també hi ha una...
no sé, menys a casa meva, el dia de Sant Jordi, la feina, és un dia divertit, perquè hi ha les roses, perquè hi ha una mica de diversió, perquè hi ha esmorzar, perquè, bueno, es fa una mica i seria especial. És un dia que, amb les excepcions que, evidentment, calguin, perquè tothom es coneix a casa seva, però és un dia festiu. I he dit que és el feiner més festiu del món. I a mi, particularment, m'agraden els Sant Jordis que cauen entre setmana, més que no pas els de diumenge.
Sí, perquè si fos festiu, nosaltres ho dèiem, ho comentàvem, i ho he comentat amb varies gent també, si fos festiu, podéssia que hi hagués un dilluns o un divendres, no hi hauria la gentada de gent que hi ha un dilluns o un divendres de laboral, em deia de Sant Jordi. Perquè al final la gent també, ja fa bon temps el que deies, no? Tenim aquesta època ja que la gent se'n comença a anar cap a la costa, sí que és veritat que després, en comptes de fer el Sant Jordi a Girona, el faríem a Platja d'Aro, el faríem a l'Escala, o el faríem a Roses, o el faríem a Cadaqués. Poder, eh? Poder la gent es repartiria més.
Però feia gots, eh, Girona? Vull dir que... Bé, ens varen veure a la plaça de Catalunya, que diuen en moltes, la veritat és que... I aquest any ho han organitzat diferent, també que ha quedat tot més, com més repartit, els estants allà on estaven els partits polítics, on hi havia... Sí, de veritat, ja l'any passat ho van començar a fer-ho. Alguns es queixen perquè els que els toca cap a la zona, a la plaça del Vi, que són partits polítics i entitats, no d'això, però per exemple les escoles al Calder Nou que estaven a petar... Sí, sí.
El tros de Santa Clara que anava des de la plaça Catalunya fins al Pont de Pedra estava ple. Estava de flors i llibres? Sí. I els partits polítics? Bueno, perquè sempre hi són. Ah, perfecte. Però està bé que estiguin davant de l'Ajuntament. Però està bé que estiguin davant de l'Ajuntament, perquè al final és el seu lloc. El seu lloc és davant de l'Ajuntament.
Em fa gràcia perquè junts, com a mínim el segon any, es regalava un maduixeres. Potser els hi van quedar l'any passat. No se sap, no se sap. En Carles sempre punyent i sempre amb l'estileta punt. Estaven vives.
No, no, però Josep, bé, t'ho hauria de preguntar més a tu, que amb en Carles que no ho va viure, però la sensació és que després dels anys, diguem-ne, d'exili, entre el que no es va celebrar de la pandèmia i els que varen venir després a la copa, un d'ells no va ser a la copa, va ser al Palau de Fires, perquè amenaçava pluja i va funcionar bé,
les sensacions que s'ha tornat a un lloc natural. No a la Rambla, ahir algú deia, en Carles Ribas deia, la Rambla havia quedat molt desengelada, i és veritat, però a la Rambla hi ha moltes... Però hi ha bars, i al final... Sí que és veritat que ahir ho vaig dir-ho i algú em va dir, te n'has deixat algun segurament, perquè vaig dir que
el bar durant el començament, diguem-ne, a la Rambla, hi ha molta concorrència de gent d'aquí també a la taverna, però més cap al vespre a la taverna irlandesa aquella que hi ha, però els restaurants són una impressió que estan més pensats per gent de fora que bé, que no per gent d'aquí. És una mica aquella idea, és clar, abans la Rambla ho concentrava tot i ara la gran festa es concentra a la plaça Catalunya. Hi havia molta gent, però la sensació a plaça Catalunya
és que no hi havia aquell aval amb allò que t'havies de barallar, diguem-ne, per avançar. És a dir, hi havia molta gent, però estava prou bé. Jo recordo, ara ja fa anys que no vaig amb cotxet, eh, però jo recordo els anys de cotxet, després d'haver tingut tres fills, que passar per la Rambla amb el cotxet no era gens fàcil, i passar per plaça Catalunya amb el cotxet tampoc era gens fàcil. Hi havies d'anar-hi una miqueta abans, però...
La sensació que em va donar és que estava tot més esponjat i es veien famílies. A partir de les cinc quarts de sis, que és quan va haver-hi la sortida de gent, sortides de col·le, pares que van a buscar els nens de col·le, i que t'anaves trobant famílies senceres el dia de Sant Jordi, que això també és molt maco, aquesta tradició familiar.
que la volta amb la família. I al final, moltes empreses, el que dèiem, no és un dia festiu laboral, però sí que intentes que la gent pugui sortir a donar un vol a la tarda, que puguin anar a passejar i regalar-se la rosa o el llibre amb la seva parella o amb els seus fills, i per tant és un dia així més... I la gent guapa.
En un moment, al matí veus gent i veus gent pel carrer que dius, és tot un guapo, i què ha passat? Home, jo us dic una cosa, els estrangers que arriben a Girona, a Barcelona, a Tarragona, allà i desigual, al dia de Sant Jordi, han de flipar, sí, sí. Mira, me'n sortia el mateix modificador.
botigues de llibres, que és molt difícil veure gent llegint llibres. Jo a vegades ho he fet d'agafar un llibre, ja com a experiència, d'agafar un llibre, sentar-te i en comptes de tenir el mòbil obrir un llibre. I jo estic segur que la gent, bueno, no em miren perquè estan mirant el mòbil, però més d'un deu pensar, hòstia, aquest és un rar avis. Què fa llegint un llibre en paper?
quan el podria llegir amb una taula i tot el podria llegir amb el mòbil. Però bueno, això s'ha de mantenir. S'ha intentat exportar la festa i no ha funcionat ni a les Espanyes ni en altres punts, perquè jo crec que és una tradició cultural, festiva, tot això va començar, és a dir, Sant Jordi se celebra des de fa dècades, per no dir centenaris, però el tema del llibre va venir precisament aquest dia, per un article vaig la passar,
que curiosament el dia del llibre i de les roses se'l va inventar un senyor que es deia Clavel. Vull dir, de cognom, que ho varen fer i ho varen fer, no m'agradaria equivocar-me, però el 7 d'octubre, que era la data del naixement de Cervantes o alguna cosa així.
i la veritat és que aquell any, que era el 1930, es va tirar a prova. Alguna cosa no acabava de fer i els propis liberters van decidir traslladar-la el 23 d'abril, perquè era Sant Jordi, però també perquè van haver de buscar una justificació en aquell moment, que no era altra, perquè encara estàvem teòricament a la dicta blanda en aquell moment, no la dictadura de Primer Libera, però sí la dicta blanda de
i van passar el 23 d'abril perquè també coincidia amb la data de la mort de Cervantes d'Eia, no de Xèspit, tot i que els calendaris ballen, és igual, era una excusa com qualsevol altra. Què va passar?
i el 14 d'abril del 1931 es proclama la república i vuit dies després és el primer Sant Jordi que el president Macià declara festiu, hi ha una brutalitat de gent al carrer i a partir de llavors, diguem-ne, Sant Jordi amb totes les circumstàncies ha estat això, el dia del llibre i el dia de la rosa. Em combreu de llibres encara? Ara perdó, és clar, quan estem fent ràdio he mirat directament amb en Carles perquè com que ell sempre va
amb dispositius electrònics, no sé si encara llegeix amb paper. Complo molt poc llibre amb paper, de fet fins i tot llibres que m'han regalat amb paper he comprat la versió digital.
perquè la llegeixo molt més bé, molt més còmode. Tinc un Kindle i des que tinc el Kindle llegeixo més i és que és molt més còmode. Tu saps? Potser hi ha gent que no té aquest problema, però per mi posar la lletra una mica més gran i més espaiada és espectacular. I si llegeixes a la nit,
que t'il·lumini les lletres sense haver de tenir llumetes o la llum oberta, és fantàstic. Per tant, no sé si jo... Pocs llibres... No sé si en Josep Prats serà dels meus que defensarà el llibre amb paper o... Que tens l'honor de tenir l'últim llibre comprat per mi. Ah, doncs mira... Estem parlant del Sant Jordi de fa dos anys. De fa dos anys, sí, sí. No n'has comprat més. No compres llibres. Llegeixes, però no. Llegeixo, però digital. No compres llibres físics, diguem-ne.
I a més a més tinc una biblioteca d'herència que si volgués llegir llibres físics en tindria molts per llegir. Ho podries fer. Per tant, sí, pocs pocs. Jo fa anys vaig començar també amb un Kindle però no em va convèncer, no em va convèncer, no llegia.
i he continuat amb el paper. Jo continuo comprant llibres amb paper, i quan surt un llibre que a mi m'agrada, sí que és veritat, i fan molt les presentacions de llibres que feu, Jordi, aquestes presentacions de llibres, vulguis o no vulguis, de gent coneguda, de gent amb història, de gent amb coses de girona, jo crec que això també té tirada, i per tant, en aquell mateix moment, quan fas la presentació, compres el llibre. I si pots aprofitar perquè te'l dediquin,
Millor encara, perquè això que et dediqui el llibre al mateix català escrit, és una cosa que he heretat de casa del meu pare, que li agrada molt comprar el llibre i que l'autor li faci un escrit, una dedicatòria, i tens el llibre que dius és personalitzat, és un llibre que tothom el pot tenir però aquell és meu perquè està personalitzat perquè té la signatura del mateix autor.
I això m'agrada. Per necessitats de servei llegeixo força i m'envien encara molts llibres físics. És un problema tenir-los perquè quan tens sis, set, vuit mil llibres és un...
és una mica drama saber com t'aposar-los i llavors la gent diu home està molt bé es poden portar en algun lloc te'ls acolliran de llibreries de vell i tal però llavors has de pensar que has de baixar, empaquetar-los agafar-los, aportar-los i acaba siguin un problema, un problema relatiu llavors hi ha els llibres que t'interessen i els que no i el tema és aquell que no sé si passa a tu o amb la biblioteca que tu deies que tenies a casa Carles la sensació aquella que tens llibres que ja no tindràs temps de tornar a llegir mai més
i a mi m'agrada rellegir, soc un cert mitòman, tinc uns quants autors als quals els rellegeixo, si no cada any, cada dos anys, però la sensació és aquella que no et dona perquè es publica realment molt també. Veus, jo repetir llibres no, però jo soc capaç de llegir-me...
dos o tres llibres seguits. És a dir, jo puc començar amb un llibre, deixar-lo un temps, començar amb un altre, i després enganxar... Vull dir, no més fàcil, no soc d'agafar un llibre i acabar amb aquest llibre. Puc parar-lo durant un temps i continuar amb un altre.
i per aquest, i continuar un altre, i després començar amb el primer. Bé, és, segons el moment, suposo jo, de les teves, de la teva cita de moment, de quan... Hi ha moments que llegeixes unes coses a nosaltres i te trauen unes coses. I que per feina nosaltres també llegim molt, llegim altres sentències, llegim...
Però la sentència sí que ja ho teniu tot, està absolutament digitalitzat, el paper ha desaparegut... Això sí, ha de dir, jo la sentència no la imprimeixo pas, la sentència la llegeixo amb pantalla d'ordinador, evidentment pantalla fas la lletra més grossa, ho llegeixes més bé, però no tinc l'hàbit aquest d'agafar una tablet i llegir des d'un aparell electrònic. No. Pots intentar-ho, però no me'n vaig en sortir.
Bé, hem parlat de llibres, hem parlat de la Diada de Sant Jordi, jo avui li volia preguntar a en Carles Martín, que sempre que porta allò, la feina molt ben preparada, de coses de les quals volia parlar, i em diu, no, avui no ho he fet, però estic convençut que té idees, i com que sempre acabem parlant i s'acaba embolicant la troca i no tenim temps de parlar de les coses que li interessen, doncs després ho farem amb en Josep també.
Quines coses t'han preocupat de la ciutat, del país, aquests dies? I no em diguis que potser ha estat la mort del papa, que també, diguem-ne, s'ha anat parlant molt. La mort del papa s'ha anat parlant molt, i avui em sembla que és el tercer dia de dol, que tampoc sé si caldria. No sé qui... s'ha dit, s'ha dit, no l'he notat, però s'ha dit que hi era, i no entenc molt la lògica, però podríem parlar de la taxa turística, que ens està atacant i molt i massa, i de fet penso que d'una forma bastant injusta.
Podríem parlar també d'apunyalament aquest caigut a Nantes on un noi de 16 anys ha matat una nena i n'ha ferit algun més i això passa en una escola francesa que ho tenim aquí al costat i que qualsevol dia ens passarà aquí i és preocupant.
Ha passat aquí, eh, coses d'aquestes. No necessàriament a l'escola, però mirar que abans parlaves dels llibres que he publicat en l'últim que he fet. Hi ha el cas d'una nena que acabava de fer 16 anys, que el va matar un nen que li faltava un nou dia per fer-ne 16, per tant, en tenia 15.
i en aquell moment, perquè va passar fa molts anys, l'edat penal estava setze i per tant no va poder ser jutjat i va passar el que llavors en deia al tribunal totalà, que ara ha canviat però que al cap de molt poc temps va sortir al carrer però hi havia connotacions d'algun tipus? No s'ha acabat encara d'haver sigut aquest matí i parlàvem que era una persona tímida, introvertida però sí que... Però va passar ahir, no això? Va passar aquest matí?
No sé, perquè per les imatges que estaven explicant a la tele, que jo aquest dematí intento posar a les 7, intento posar les notícies, per fer un repàs de les notícies més ràpides, i m'ha donat la sensació... Que eren imatges de dia. Que eren imatges de dia. I encara no ho era. Tens bastantes raons. Per tant, jo crec que això devia passar ahir tarda, possiblement a última hora del dematí,
i no se sap, no se sap, no se sap. Sí que ja va deixar una nota aquest nano, per allò que han dit, va deixar una nota, però per allò que han dit a les notícies, bueno, s'haurà d'acabar de mirar a veure si hi havia algun tipus de connotació d'algun tipus o...
o si realment estem parlant de mainada, que van viure la Covid tancats a casa amb els mòbils i que això també va fer molt de mal i que són nanos molt tecnològics i que no havien de tenir tanta tecnologia. I a part de tecnologia tenen ganivets a casa. Correcte, i que tenen la possibilitat. Però al final ganivets a casa en tenim tots, eh? Perquè et matures a la cuina i obres el calaix i hi ha ganivet.
Vull dir que al final el tema ganivets ara és un altre tema del control a les escoles, si ha d'haver-hi controls o no controls, però esclar... Ara m'has fet pensar, com abans he parlat del Mansa, m'has fet pensar una de les mesures que quan va caure a Catalunya el 1714 va dictaminar el règim borbònic de Felip V, que és una cosa on ja la sabeu però que a moltes cases abans passava, sobretot cases de pages i tal,
que els ganivets de trellar el pa, per exemple, i trellar embotit, havien d'estar lligats a la taula. I era per evitar l'ús de... D'això de que desapareixessin o que portessin els a fora. No, no, de que es poguessin utilitzar com a armes d'atac, diguem-ne, o de defensa. Perdoneu, eh, el parlar al món se m'ha vingut tot això. No, no, però no fa pas tant, no fa pas tant.
En aquesta tertúlia també vam parlar que havien augmentat els apunyalaments al carrer. És a dir, per atracaments, per temes de furs, provatoris. I sí que és veritat que era un perfil de gent que després es va entrar tota aquella problemàtica polèmica de les botigues que venien, navalles, navalletes, ganivets d'aquells extensibles que tenen les làmines de més d'un pam, que són les que penalment podem dir que són susceptibles de que poden fer molt de mal.
És el que t'anava a preguntar, perquè realment hi ha molta gent que... hi ha ganivets i ganivets, i la llei prohibeix la portada de determinades armes blanques que coberen batejar-ho així, diguem, pel carrer. Després hi ha casos i casos, encara me'n recordo.
d'aquells gironins ben coneguts per tots nosaltres que se'n van a veure a la final de la Champions a Roma i que portaven pans de dos quilos i ganivets per tallar l'embotit i que no varen veure la final i van acabar de tinguets per possessió. Però és veritat que els Mossos, tu que, si puc dir-ho, que ets professor de l'escola de policia de Catalunya,
els Mossos han alertat en els últims temps, ara potser ja ha baixat l'estiu passat i va haver-hi una pujada de l'ús d'arma, d'aquest tipus d'armes, també de pistoles. També és una època, vam estar en una temporada que no era tan habitual, és a dir, qui tenia una pistola era perquè tenia una llicència i per tant estava lligat als forços i coses de seguretat o perquè tenia una pistola o feia tir olímpic, alguna cosa d'aquestes proves l'anomenen, però li faran molt.
Coincidim bàsicament amb l'aparició també de les extensions que tenim de camps de marihuana i de voltets porai, per la delinqüència porta tot això. Però sí, jo me'n recordo que de fet va sortir fins i tot un canal d'aquest nou canal, una conta de Twitter que...
que feia com una mena de punyalòmetre, i anàveu recollint els que hi havia, perquè hi va haver uns mesos que va ser un dòmandòmand, fins i tot en festes majors, per això la relació era un tomb listiu. I és veritat que això que ha passat en antes, i perquè ha passat en una escola, i perquè hi ha una morta, hi ha una nena morta,
se n'ha fet més ressò, però al final aquí no anem tan lluny. A Girona, un dia de nit, no dic que passi cada dia ni molt menys, però gent que està en els caps de guàrdia, punyalaments amb navalles, n'hi ha, n'hi ha. Una altra cosa és que després es denunciïn qui ha sigut, qui ha deixat de ser, perquè és clar, tampoc saps identificar poder la persona que t'ha... o no vols, o no vols, per por de represàlies, perquè quan judicis he fet jo
perjudicats, perjudicats, que per por a denunciar quan hem de fer el judici tenen a veure amb l'agressor, diuen que tenen por perquè no saben què els farà, perquè saben que pot ser una persona perillosa. Un piló, eh? I segur que ho dic.
Vull dir que aquí, però estic segur que molts companys advocats els hi ha passat això, i que volen que posem una màmpara perquè no es vegin i perquè no el puguin reconèixer en el dia de demà, perquè al final, moltes vegades, no se sap qui és l'agressor en aquests casos. Quan hi ha una baralla d'aquestes, tu molt tuària, tu no saps qui és l'agressor. Et trobes allà mig amb un piló de gent barallant-se, que potser vols anar a separar algú i t'endus una punyalada.
El sistema no ens protegeix. I com que el sistema no ens protegeix, després cadascú ha de buscar les seves eines per protegir-se. Ara que parles del sistema, que és una de les coses que normalment d'una manera o altra acabem traient com vens allò, el sistema, en el sentit, diguem-ne, d'allò amb la justa del sistema. Hi ha hagut casos, jo crec que Girona, particularment, que no és una ciutat insegura, però sí que hi ha episodis puntuals com els té qualsevol altra ciutat, com els pot tenir Banyoles o com els pot tenir
Ja no diguem Barcelona, que en té molts més, no només pel nombre de gent que té, sinó perquè és una ciutat gran i portuària amb tot el que tot això comporta, però la sensació que el sistema no protegeix. Per exemple, t'ho dic perquè tu estàs al torn d'ofici, encara jo crec que de manera voluntària. El cas que hi va haver-hi fa...
un mes i mig a Girona, que de dues noies que havien anat a sopar sortien, passaven per la plaça de Sant Agustí, la plaça de la independència, no estem parlant de carlerons foscos ni històries, que escolta, que si fossin carlerons foscos només faltaria tenir tot el dret al món de l'àrea, però me'n referia que era un lloc cèntric, que hi va haver una persona
Segurament amb les facultats mentals alterades, o no, que diguem-ne que els va proposar anar de festa amb elles, i li van dir que no, portava un bas i els va agredir. Tinc la imatge aquella que va publicar crec que al diari de Girona donaríem la cara absolutament plena de tot això.
i és sota la notícia que el jutge l'havia deixat en llibertat. I la pregunta és, si té les facultats mentals alterades, segurament... És a dir, ara diré una cosa que no queda gens bé, però que jo havia sentit a casa, com era petit, de la meva àvia, que deia si és boig que el tanquin, deixeu-m'ho dir així. És a dir, està molt bé ser garantista,
però també hauríem de ser garantistes, diguem-ne, per a la gent que no comet cap tipus de delictes i quines culpes tenien aquelles noies d'anàpolis. Ara ho estem justificant tot, no? Qualsevol cosa que facis és perquè mira, és per al que t'ha passat, és per on vens, és per com està el teu cap o és pel que sigui, llavors pots fer qualsevol cosa que al final, bueno, tindràs una pena molt sovint bastant més petita que la persona que ha rebut. I això no és possible. Jo crec que per...
Els humans ens vam constituir en petites agrupacions, no? I en les petites agrupacions hi havia unes normes clares. I si tu no estaves capaç d'estar amb les normes clares d'aquesta petita agrupació, estaves fora de l'agrupació. Fora de l'agrupació, normalment volia dir la mort. Perquè si no estàs unit, els animals si no van junts a manada per la selva tenen un problema, per tant si et fan fora de la manada és la mort.
Crec que hi ha persones que no haurien d'estar en la nostra societat. No haurien de compartir espai de vida amb altres persones perquè no estan capacitades. I s'haurien d'identificar de forma molt ràpida. Seria fantàstic identificar-les abans, però ja quan t'han donat la indicació han d'estar fora de la manada.
Jo, que no, que no s'hi interpreti malament, i ho dic abans de donar-te la paraula, Josep, és a dir, jo soc un ferm defensor que la justícia ha de ser garantista. És a dir, no, no em vull passar l'altre cantó, ni vull demanar... El que passa que també, a vegades et dona la justícia, la justícia també majúscula, la interpreten humans, i a vegades els humans,
doncs tenen punts de vista diferents excessivament, a vegades punts de vista diferents, és a dir, jo estic a favor que la justícia sigui garantista perquè si no malament rei, però a vegades hi ha certes situacions allò, permeteu-me la broma per trencar una miqueta, allò que a vegades deien persones multirreincidents que entenen
A Barcelona n'hem vist casos i hi hagi 30, 40, 50 detencions en jutjats diferents, i que es fa la broma aquella de dir, no, això m'ho va explicar un policia, diu, és que aquests entren per una porta i surten per l'altra, i el policia deia, no, això és mentida, entren per la porta i surten per la mateixa porta, però surten.
Des de la visió d'advocat d'ofici i de ser una persona garantista entens que a vegades la gent pugui interpretar això de dir, que no pugui entendre que una persona que ha fet
50 delictes continuï el carrer sense que hi hagi hagut cap pena. És complicat. És molt complicat. És molt complicat. No és tan fàcil. Sí que és veritat que hi ha casos i casos i tenim perfils i perfils. Està clar que un perfil delictiu és una persona que avui delinquirà i demà quan surti
de la Guàrdia i que hagi sigut detingut pels Mossos i que l'hagin passat al jutjat i hagi declarat o no hagi declarat, depenent del tipus delictiu, tornarà al carrer, o depenent del tipus delictiu, si el jutge o jutgessa entén que aquella persona pot ser un perill per la societat, farà un ingrés provisional a la presó, però que és provisional.
en el sentit que és provisional perquè el recorrerem, el recorrerem, farem un recurs, diguem que la presó és l'última... és a dir, la presó només serveix per aquells casos de gent que ha sigut condemnada i que té una condemna ferma que et diu que has d'entrar a la presó, doncs per això serveix la presó.
La presó preventiva està clar que també serveix per a alguns casos molt concrets, però realment necessites una sentència perquè puguis estar en cada presó. Pregunto amb en Sandro, no ho sé, m'ha sortit fàcil. Després tenim els dos anys aquests famosos. Hi ha la voluntat política, que això no hauria d'intervenir, però què passa? Jordi, que sí, que sí, que estic completament d'acord, i al final, diguem el que tu deies fa un moment que parlaves, tenim maneres de pensar diferents,
uns pensen d'una manera, uns altres pensen d'una altra manera, i els jutges, evidentment, que tenen que pensar, però tenen que aplicar la llei. És a dir, les ideològiques les han de deixar de costat. Que això és una miqueta poder el que aquí no passa tant. Haurien, haurien. Haurien, vale? Per tant, haurien d'aplicar el que és la norma, en estricto, segons el que hi ha. Però una miqueta el que us deia, aquesta sensació, i que moltes vegades molta gent que ha sigut perjudicada per un furt, per un robatori,
I et pregunten, i com és que tu pots defensar aquesta persona que ha entrat a robar o que ens ha fortat o que ens ha tirat a terra i m'ha fet unes lesions que després... És a dir, sí, jo ho entenc, jo entenc que la gent pensi, ostres, però aquests advocats què estan fent defensant aquesta gent? Doncs al final una miqueta és el que, diguem sempre, no? Tothom té dret a defensar? Tothom té dret a defensar?
tots ens podem equivocar, en el sentit que, i si aquella persona realment no és la que ho ha fet? O si el que ha fet no és tan greu com el que pot haver sigut? Seria molt bé si es defensés realment anar a buscar si aquella persona ha fet o no ha fet, però moltes vegades es defensen errors en la tramitació. Per tant, ja tothom sap que ho ha fet i es busquen errors de la detenció, errors de si surt o... Per què?
perquè al final el que vol l'advocat és guanyar, i és el que li importa guanyar, però no defensar la justícia real. Però si hi ha un... Sí, amb això també hi estic completament d'acord. Jo també penso que és necessari. Llavors hi ha un tema, és a dir, a vegades hi ha advocats que busquen les escletxes i que aprofiten alguna escletxa per triar-ho.
I seria l'advocat que vull jo, eh? Que busqui totes les escletxes. Però això és absolutament legítim, això és absolutament necessari i això ens portaria una reflexió. Per què hi ha aquestes escletxes? Perquè a vegades la feina no es fa del tot bé i llavors el que fan els advocats és jugar a favor seu. Jo la gran discussió aquella de dir com pot un advocat defensar, tu has dit allò alguna persona, una cessió o un violador? Doncs perquè en un estat de dret les regles són aquestes i s'han de jugar.
A vegades fa emprenyar, a vegades és complexa d'entendre, però penses, si mai, també és veritat que hi ha molts casos de gent que s'ha passat, abans he dit el cas d'en Sandra Rossell, però en podríem treure, gent que ha estat dos anys en presó provisional, després ha anat a judici a l'ANAPSOL,
I en algunes ocasions, a mi alguna vegada m'ho van preguntar com a periodista, tu creus que saps sol algú que tu creus que era culpable? Dic, n'estic absolutament convençut, però a mi el que em fa por és que crec que alguna vegada també es deu haver condenat algun innocent. I això és una cosa que no ens podem permetre en un estat dret, o no ens podrien permetre. Llavors, el difícil equilibri entre les dues coses és el que comporta la societat que tenim.
I després hi ha altres elements perifèrics. No, clar, en qualsevol... En un partit de futbol també hi ha errors i l'àrbit s'equivoca. Si no volem aquests errors, escolta'm, no juguem. No juguem i no hi haurà cap error segur. És impossible fer un sistema tan garantista que no s'equivoqui mai. No es pot. I per tant hem de saber que aquest sistema s'equivocarà. I a vegades fallarà
Quan hi ha una persona innocent ja haurà anat a presó. És que és impossible evitar això. Si hi haguem d'agafar...
que com que passa això de vegades, baixem el nivell i que ens equivoquem, menys de tot, ens queda menys gent culpable que surt perquè no n'estem del tot segurs. Ostres, no n'estem del tot segurs. Estem un 80% segurs que aquest fenomen és una persona que ha matat algú i demà tornarà a matar? Amb un 80% segurs, no necessites arribar al 100%. I si t'equivoques, no ho sé. Si t'equivoques i el deixes anar fora, demà matarà algú. Això no és important.
No, segur, perquè no les he fet jo, està clar. Jo entenc aquest posicionament d'en Carles, el que passa és que no és tan fàcil, és que hi ha moltes coses. I una miqueta anava a introduir aquest tema d'atenuants, agraujants, testimonis, testimonis que et poden acreditar si realment hi era, no hi era, si ho ha fet, si no ho ha fet, si estava allà, si no estava allà.
La interpretació dels atenuants abans d'anar a begut, per exemple, era un atenuant, quan en determinats casos hauria de ser un agreujant. I tant, sí, sí, sí. No, però per exemple, no ho sé, eh, això que dèiem, aquest senyor que va agredir aquestes dues noies a Girona, que tenen les alteracions mentals afectades, l'advocat,
anirà a demanar un atenuant per alteració de mentalitat, de tenir algun tipus de perjudici mental i que allò que va fer no va fer-ho de forma voluntària, de forma... Però ens hem de protegir d'aquesta persona mai més. La societat no s'ha de protegir d'aquesta persona mai més. Mai més.
Torni a agredir a cap altra persona? En cap situació? El que passa és que després les presons, és a dir... Jo no parlo de presó, eh? No, no, però si aquesta persona l'acabessin condemnant i entrés a presó, tot el tema psicològic a dintre de la presó tampoc és tan fàcil. Al final... I la persona que s'ha quedat a fora amb la cara tallada? Sí, sí, sí, ho entenc, ho entenc.
I quin suport social té aquesta persona amb la cara tallada? Perquè el que està a la presó l'hi estàs donant de menjar. L'hi estàs donant suport social perquè la presó és molt difícil. I la persona amb la cara tallada? Hi ha tota la llei de les víctimes també... Sí, però parla amb les víctimes i veuràs que no han tingut suport. Però almenys ara tenen més suport que abans. Abans sí que no en tenien de suport. Ara en tenen però més. Tenen temes de violència de gènere domèstica, lesions... I això quan és la primera persona amb la cara tallada? Quan ja és la segona, dius allò on se'ns hauria de quedar cara tonto tots i no se'ns queda.
Aquí després hi ha l'altre tema que moltes vegades tu te'n vas a defensar una persona que sí que saps els seus antecedents. Tu saps els seus antecedents perquè no te'ns donen els seus antecedents judicials. No els penal, els policials. Els policials són uns antecedents que tenen la policia, que te'n poden haver detingut però allò no pot haver prosperat i per tant no hi ha...
que es poguessin tenir segons com. I que serien discutibles? Sí, perquè al final la policia quan te demana el diner allí, el primer que fa és mirar a veure què surt i te surten els teus antecedents i ja te veuen d'una manera o d'una altra. És a dir, si una persona està neta d'antecedents policials,
no tenen cap feedback d'aquella persona. Però si aquella persona ha tingut un tema de violència domèstica, si aquella persona ha tingut una eucolèmia, si aquella persona ha tingut una baralla i ha tingut un delicte de lesions o té un atestat per unes lesions, quan el vagin, quan posin el DNI, diran, oi, cuidado, on-te tenim la porra, on-te tenim lesions, i que aquest tio se'ns pot girar, perquè ja té tres entesats. Ah, és normal que sigui així, no? Vull dir que és una informació bona que tinguin, entenc.
és una informació bona que tinguin, però no sempre real. No sempre real. No poden tenir prejudicialment, pot haver acabat amb no res o senzillament pot haver estat algunes... Jo te'n puc explicar casos... És el trist equilibri que s'ha de fer. Casos de famílies bé de Girona, que per motius X un nen s'ha trobat, un dels fills s'ha trobat amb un pitote ocasional, ha acabat a comissaria, perquè un per l'altre no, aquest i aquest també, aquest també, aquest també, detinguts tots.
Arregla això, eh? Policialment. Arregla-ho. Vull dir que no és tan fàcil, eh? No, no. No és fàcil. Que no és tan fàcil, eh? I una de les pors que tenim tots els pares és que els nostres fills en un moment determinat es trobin amb un pitote d'aquests i a veure què passarà. Perquè avui dia, de pitotes n'hi ha. I n'hi ha més dels que ens pensem.
I també sap greu després que tu com a pare o que t'hagi pogut passar tu, perquè han dit que tu com que fas moltes coses, te denuncien per un moviment, te denuncien per un, jo què sé, és que avui dia... No, perquè les denúncies de vegades no acaben. Aquest és el tema. És a dir, els antecedents haurien de ser antecedents judicials. Reals, judicials. Són escabades, no?
que són els que valen, perquè els altres et pot donar la impressió, és a dir, venim jo perquè soc més gran que vosaltres, vinc d'una temporada que, diguem-ne, que et detenien com a estudiant per qualsevol cosa i aquells antecedents et podien perseguir... Clar, però estàs parlant d'un sistema que no funciona, és a dir...
La gràcia és que el sistema funcioni i que funcioni el sistema policial, que no funciona, i que funcioni el sistema judicial, que no funciona, especialment per temps. Però la paraula d'un policia és sempre certa i té més valor que la teva. I això hauria de tenir el suficient valor perquè tothom sabés que és veritat. La pena és que ara actualment
és veritat que hem trobat, diguem-ne, presumcions de veracitat que serien absolutament falses. Per això ho dic, que això hauria de servir per dir falsos. Josep no utilitzarà aquesta paraula, però diguem-ne... creatiu, il·lustrats. Sí, sí, sí. Tots coneixem determinats casos i determinades circumstàncies.
Aquesta persona que té creativitat a l'hora de fer un informe policial, no hauria de poder fer mai més informes policials. Però tornem a estar amb el mateix. És completament piramidal. Si el de dalt diu que s'ha de sortir un estat amb aquestes característiques, sortirà un estat d'aquestes característiques. Si hi ha temes polítics pel mig... Sobretot en temes polítics. Però ens estem escapant d'aquella persona que...
Sabem qui és, sabem què ha fet, sabem com ho ha fet i ha empotrat el got a la cara d'una noia. Per reincidència? Però per reincidència, si això et passa una vegada, mira, ja està, però si ets un tio reincident que acabes fent lesions a més d'una persona, acabaràs a presó, perquè al final, el jutge o la jutgessa... Però quantes cares has de tallar perquè acabis a presó? És això el que no...
Per a mi són masses, no? Era com l'accident d'aquests de cotxe, que la campanya aquesta que deia, quan s'han de morir i tothom deia, bueno, el 10 o un any està bé, i dius, hòstia, si és el teu pare o el teu germà, i dius, collons, cap, cap, no? Doncs quantes cares s'han de tallar? És com aquell que va conduït begut i té un accident i mata una família del cotxe que ve de cares que no té cap culpa. Mira, fa poc, diguem-ne, per setmanes endavant, teníem el cas d'aquell conductor
homicida, crec que es pot dir així, encara que hauríem de posar el presumpte al damunt, però que una persona que conduïa 200 i escaig i que es va apuntar contra 6 cotxes que els havien aturat els Mossos, que ara aquí també hi ha la gestió que es va fer del tema, és clar, vull dir, és complicat. I hi ha hagut casos a la ciutat de Girona, diguem-ne, per exemple, de persones que anaven amb bicicletes que han estat atropellades i que
i algunes d'elles se les ha abandonat, i per tant aquestes coses... accidents n'hi ha, però n'hi ha molts per imprudència? i imprudències també n'hi ha, però crec que és un grau diferent
Estava allà, i parlem d'aquest exemple perquè és el que hem posat, estava allà un got a la cara d'una persona. Això no és un incident, si no és un accident, això és una voluntat alienada o el que vulguis, però això no és... No t'anàlisi, jo vaig portar un tema d'un nano que estava amb la seva parella i va arribar un moment que els dos es van, com discutir,
però, perquè eren parelles, van discutir dintre d'una discoteca i un altre noi els va voler separar i al final van acabar amb les mans i un portava una ampolla o un got del que s'estava veient i li va fotre pel cap. I vinga, ja hi som. Li va rebentar també, li va fer un tall, li va obrir tota la mandíbula i vinga. I per una discussió, per una discussió,
Tonta, potser no tonta, perquè el nano aquest el que va veure és que dos s'estaven barallant i era un noi i una noia, que no sabien ni que eren parella, els va voler separar, l'altre es va rebutir i li va fotre un cop pel cap.
coses que passen. Ja està. I aquest què? Que també li ha rebentat el got pel cap. Sí, però és molt diferent, no? La situació és una baralla. Però les lesions són les mateixes, al final. I ja tenim que saber determinar si en aquell moment aquella agressió és una agressió voluntària, que ho és, perquè li fot el got pel cap, per tant, ho és, és una agressió voluntària. I l'altre que està malalt, que els diu alguna cosa pel carrer a aquestes noies i que els acaba picant, que també aquest està malalt, doncs en aquest,
La voluntat, evidentment, no sabem quin era, però devia voler que neixin amb ella, que elles neixin amb ell, i elles no van voler, i... Que casell ella, perquè hi havia el tema de fons, a més a més, de tot plegat. Complicat, eh?
Sí, així és complicat, i cada cas és diferent. Escolta, jo no voldria... Escolta, l'única cosa que em temut és que ara quan acabem la tàrtol i en Josep ens passi, diguem-ne, la factura... No, però... Per haver-li demanat la seva opinió professional sobre aquests temes, però el que no voldria és que en Carles ha començat i després hem anat a un altre tema, però ha parlat, per exemple, de l'atac saturístic ahir va haver-hi,
una reunió a Girona que va reunir els representants de les associacions empresarials, hi havia la gent del sector de l'hostaleria, del sector dels campings, del sector dels restaurants, dels apartaments, i sembla que a Girona han fet una mena de front comú, el sector s'està unint contra aquesta taxa turística, la primera taxa turística que es va posar en un moment, això ho va recordar Antonio Scudero, que és el president de la
de la Federació va recordar que la taxa es va posar en un moment, diguem-ne, complicat econòmicament per la Generalitat, que el sector ho va entendre, que se'ls hi va dir no al sector, que segurament allò com la cosa hagués estabilitzat es trauria i que ara no només es treu, sinó, diguem-ne, que en certa manera s'endureix. Deixeu-me parlar, la paraula endureix, que vol dir pagar més, no? I van treure'l damunt, per exemple, ells el que diuen és que no estan en contra de la taxa turística, però sí que es posi
arreu, de la mateixa manera, de manera uniforme, perquè acaben dient que qui acabarà afectant és la majoria de turistes que venen aquí, que són catalans o que són espanyols, llavors es demanaven que hi hagués aplicacions diferents en funció dels temes, dels llocs i dels...
i dels moments. Estem parlant d'una cosa que sembla que no a Catalunya. Els sis primers mesos de l'any passat es van recaptar 641 milions a tot el país, 115 d'ells a les comarques gironines. Vull dir que estem parlant de quantitats. M'ha donat la impressió, i si m'equivoco ja em rectificaràs, Carles, que tu no hi estaves pas a favor d'aquest, diguem-ne, de pujar aquesta taxa turística.
És que crec que el concepte és dolent, no? És a dir, quan ficaven les taxes sobre les begudes ensucrades, el motiu és que no prenguis begudes ensucrades, i per tant si les prens et castiga una miqueta i el mateix passa mal fumar amb l'alcohol, etc. Entenc perfectament que hi hagi una taxa turística quan et diuen Venècia, està entrant massa gent, per tant fot una barrera a l'entrada, no pot entrar tanta gent,
Puc comptar-los i dir que n'entri només 20 cada dia o puc fer pagar que això redueix i per tant és un sistema de reduir que vagi tanta gent. Aquí en algun moment potser es va plantejar que en un Barcelona hi havia massa turistes i per tant com que venen dels creuers i no sé què i ens invadeixen la ciutat, doncs els hi posem un càstig extra perquè no vinguin. I els que venen a més a més aconseguim un ingrés econòmic que beneficia
els que hi són cada dia. És a dir, venen molts turistes a maradar-te al carrer per fer-ho fàcil i després passarem per aquí en comptes d'una vegada netejar al carrer ni passarem dues gràcies als impostos que han pagat i això...
crec que ho pot entendre tothom, que dius, home, sí, clar, tenim, per culpa d'aquests turistes, necessitem més recursos públics que ho arreglin. Fantàstic. El problema és que no només ho apliques al turista de fora, sinó que també ho apliques al turista de dins. És a dir, jo de Banyoles m'haig de quedar una nit, perquè tenim reunions fins tard, a Lanes, o a Girona mateix,
perquè hem fet un sopar i no vull sortir després de sopar i agafar el cotxe, etc. i em quedo allà, he de pagar una taxa turística. Ostres, no pot ser, no té lògica. Si això, a més a més, ara ho incrementes de forma lineal, et fa evident que això no és una taxa per controlar i gestionar turisme o per repercutir aquest benefici cap a la resta de ciutadans,
sinó que és senzillament recaudar més perquè el sistema està mal muntat, perquè no tenen prou calés per mantenir el xiringuit o el xanxullo que tenen muntat. Mira, jo aquesta nit he dormit a Barcelona, per tot aquest que tenim a la festa de les Esquadres, i he quedat a dormir a Barcelona, perquè això acabarà, no ho sé, ja sopar i acabarem tard. I hem buscat un hotel amb la meva dona, prop d'allà,
Taxa turística? 8 amb 50... o quasi 9 euros per persona. Que dius, a veure un moment, per exemple el volantaniment fa un temps eren un euro i mig o dos, no sé quant era, però és que en molt poc temps estem sobre 8 i pico d'euros. I al final jo ja m'he perdut, la veritat és que m'he perdut, perquè ja no sé, si a tothom li cobren el mateix, on realment van aparar aquests diners? Qui ho gestiona? Qui pacta el preu? Per què?
Tu vas mirant i dius, avui pago 8, en una altra ocasió n'he pagat, no ho sé, em sembla que un dia vaig veure 12 euros de taxa turística. Però dius, la gestió al final d'aquests diners també, on te va parar, no? Perquè no ho veiem. Aquests 115 milions d'euros a les províncies de Girona, on són?
Teòricament s'ha d'aplicar, diguem-ne, per millorar... La recollida de residus, deu aplicar. Deu ser això, deu ser això. Deu-n'hi-do, els millonets que guanyen els de recollida de residus. Són més que aquests. Ja, ja, ja, però vull dir que al final... La recollida de residus és un dels grans negocis que jo penso que durarà fins que s'adonin que trobin una forma diferent de recapital. Llavors ens tornaran a canviar, diguem-ne, els costums per
per fer-ho, però anant amb el tema de la taxa, una de les coses que deia el sector, i té un cert sentit, a vegades, no sé què en penseu, ara us ho pregunto i jo tinc la meva opinió, quan es fan aquest tipus de taxes o es prenen algun tipus de decisions, a vegades es prenen pensant en la ciutat de Barcelona.
o la ciutat de Barcelona i la ciutat de Girona. És clar, però llavors és que també s'apliquen, jo què sé, a veget, eh, si és que hi hagués un apartament allà. Llavors, la sensació aquesta que hi ha, és a dir, no té... tots nosaltres, que en un moment o altre segurament hem sortit de viatges, sabem que
hi ha taxes turístiques que s'apliquen arreu del món i ho pots entendre, per tant també hi pots entendre aquí. Però la sensació és que s'apliqui si ets un turista, però si ets una persona de Banyoles que va dormir a Barcelona o que va dormir a Blanes i que d'això...
Recordem que només a Catalunya es paga la taxa turística i balears. Per tant, vull dir que no és una cosa de territori espanyol, és una cosa que s'ha decidit aquí, que sempre que diguem que els altres ens posen normes, aquestes ens estem liant nosaltres mateixos. Per tant, són impostos que entenc que recapta la Generalitat per ells mateixos, que va fantàstic. Com el tema del sucre i tot això que també ho és.
Teniu la sensació, no vull canviar si vols continuar parlant de la taxa, però una de les coses que darrerament parlant amb gent, tothom està d'acord que cal ser solidaris, totes aquestes coses, però llavors també immediatament després surt el tema del dèficit fiscal. Però al marge del dèficit fiscal, que és brutal, 22.000 milions d'euros l'any, en Miquel Riera cada vegada que ve aquí es recorda que cada dia surt un tren, que aquest no falla mai,
que s'emporta 60 milions d'euros cap a la capital de l'Estat. Però ara anava a dir la sensació aquella que aquí ens toca rebre sempre els impostos, el patrimoni. És a dir, com neixes tens més impostos i si mors en acabes pagant més. I durant la resta de la teva vida la sensació
és que hi ha una diferència, i que aquesta diferència, és a dir, tots volem que els serveis funcionin, però la sensació de dir, hòstia, no només no funcionen, sinó que només els paguem nosaltres. Només treballa el 37%, em sembla que és de la població. I em fa gràcia perquè hi ha gent que es queixa dels impostos que paga amb la taxa turística,
Però no treballen. Per tant, si no treballen, realment no estan pagant impostos. Estan fent moure uns calés públics que es mouen. Són un cercle viciós que es mou allà tot sol, però són impostos que es cobren per pagar aquesta mateixa gent i això queda allà mateix. Els que s'haurien de queixar dels impostos són els que estan generant ingressos, que és una part cada cop més petita de la població.
Cada cop hi ha més estructures, més funcionaris i més gent que cobra només perquè... Bueno, a mi no m'ho van explicar quan vaig néixer, però es veu que si neixes tens dret a cobrar. Ja només per néixer en aquest país tens dret a cobrar i dret a vivenda, i dret a menjar escolar, i dret a educació, i dret a llibres. Exacte, aquestes lleis que parlàvem abans que estan totes molt ben pensades. I què necessitem? Més estructura. Més estructura per mantenir tot això fins que, clar, en algun moment no pugui anar més.
I els que moriran primer no són l'estructura d'estat, precisament. Aquests seran els últims. Per tant, sí, tenim un problema. I les taxes aquestes van totes cap allà mateix. Falten calés per mantenir tot això. I ens seguiran robant d'una manera o altra.
I al final aquí és el que deies tu, és com un peix que es persegueix ell mateix i es vol menjar la cua. Tenim prou taxes perquè a més a més la Generalitat encara ens en posi més, perquè sembla que si no paguem no som ningú i és com un cercle viciós, és com un cercle viciós. I després, tot el que són infraestructures, tot el que són autopistes, carreteres, que són serveis, que al final
ho estàs pagant amb els teus impostos i que, per tema de solidaritat, la gestió acaba en un altre lloc, perquè són molt solidaris, no només amb aquest tema dels impostos, sinó amb el tema de, digue'ls-hi, on colligues, digue'ls-hi, on co... Sí, però jo en aquest sentit... És a dir, que al final la societat catalana és molt solidària, molt solidària, i poder, per tant, aquí també tenim aquest...
Handicap de que són massa solidaris poder. No, o ser solidari, diguem-ne, tu has dit amb Colliga o amb la Fundació per a l'Esclarositat Múltiple o amb Sergi o amb la Fundació Noguera, és una cosa que diguem-ne que, primera, que és voluntària i que hi ha molta gent que ho fa, però estàvem parlant d'una altra cosa, estàvem parlant que et dona la sensació que pagues més que els altres,
però també tens la sensació que els serveis leguts no són bons, és a dir, teníem una autopista que ens queixàvem que havíem de pagar però que funcionava relativament bé, vam estar molt contents quan van dir que deixaríem de pagar però ara l'utilitza tota la gent que ve de fora i no s'hi ha aplicat cap mena de vinyeta i no és que es reclami que vulguem pagar, sí que volem una autopista que sigui una via ràpida per anar
des d'un punt de l'altre del país, i que sigui segura que no quedis enganxat allà d'una manera com quedes en aquests moments, és molt perillosa. Si fan els sistemes aquests de quan hi ha algú que corre molt, els Mossos et tenen i et deixen allà. I a més a més, jo estava a l'escala que aquesta setmana i uns veïns que són de Barcelona van dir, no, no, en comptes de marxar,
El dimarts, que és... En comptes de marxar... El dilluns o la tarda, marxaven el diumenge. No, no, és a dir, el dia festiu era dilluns. Dilluns de pescua, sí, sí. I van dir, doncs en comptes de marxar el dimarts, que ens trobarem més trànsit, perquè hi havia aquests tres dies que els camions no podien circular o havien posat aquella senyal de dir també que els camions no podien passar per l'autopista, per temes que no hi hagi... perquè hi havia molt de volum de cotxes d'anar i de tornada,
doncs van dir, preferim marxar el dia de tornada de tothom, que no pas l'endemà que tindrem camions, per la perillositat de l'autopista. I llavors hi ha un altre tema, que és el tema... Això és el que està pensant la gent, eh? Això és el que està pensant la gent, que diu xulau. El dia és que no funciona ni a la 3, i ara comença alguna vegada a no funcionar, diguem-ne, a alta velocitat, que s'ha de reconèixer que anava relativament bé fins ara. No, que anava bé fins ara, però ara hi ha problemes puntuals, i no sé, la sensació és de quedar...
Potser sí que és el que deia en Carles, que cada cop són menys els que cotitzen, cada vegada s'ha de recaptar més, però que els serveis no estan a l'altura del que ens estan cobrant. No hi ha res en general. La realitat és que no hi ha calés per gestionar tot el que s'ha de gestionar. No n'hi ha. Això està molt bé que els països es vagin endeutant, que és el que van fent, però no hi ha calés per gestionar tot això que ens hem inventat.
amb tanta poca gent produint. O s'obre gent o falten calés. En Carles ens està donant un tema que necessitaríem tota una tatúlia com a mínim per entrar-hi, però també és veritat que a vegades amb el tema els serveis no només passa
això que he intentat explicar fins ara, que ens cobren més i els serveis són vells perquè no s'hi ha invertit prou o en el tema de l'autopista no es va pensar bé i ha quedat col·lapsada i és perillosa i la solució no és fer trams de 60 perquè el problema és que en altres zones de l'Estat si tu no vols agafar aquesta autopista, que ara és gratuïta, podies agafar aquelles autovies desdoblades que hi ha a pertot, excepte la Nacional 2, per exemple, i llavors dius
Ostres, també ens ha tocat això, no? Però hi ha un altre tema que, allò per apuntar-la, ens queda un minut i mig, un parell de minuts, tothom parla de tot això i ningú té consciència que amb 30 anys hem passat de 6 milions a 8 milions. I que ja es parla de 10 milions. I esclar, si tu necessites rebaix per 10 milions necessites molts més diners perquè 10 no és el doble de 6, però gairebé.
i especialment si de 6 a 8 o de 8 a 10 el percentatge que treballa és inferior del que ja estava treballant abans. Per tant si anem creixent població i ho fem a través de població que no treballa, doncs tenim un problema.
Tota la problemàtica dels controls de treballar com treballa molta gent, de que no, mira a mi, millor que m'ho paguis així perquè és clar, és que tinc una ajuda i si no, després, clar, ja hi som. És que he fet allà i he fet la trampa. I no hauria de ser així. I no hauria de ser així. I és normal que hi sigui, el que passa és que quan les ajudes, diguem-ne, són superiors, diguem-ne, als ingressos, llavors sí que estem en un problema de col·lapse, no?
I qui ho decideix, a qui donen ajudes, quantes ajudes es donen, és algú que rep els vots precisament d'aquesta gent que rep les ajudes. Per tant, clar, seria de tontos els que gestionen aquestes ajudes no donar més ajudes perquè és gent que els vota. Doncs el següent tema.
Tenim un... bueno, està podrit i està mort, eh? Està mort. No, aquest sistema no funciona. S'està acabant. Bueno, hem començat molt optimistes amb Sant Jordi, hem començat molt optimistes amb la primavera, hem parlat d'agonia temps de flors i ara estem acabant aquí, que sembla que tot, és a dir, i malgrat tot la ciutat bull, la ciutat viu i la ciutat té problemes que s'han d'intentar resoldre, no? I tant. T'han quedat moltes coses apuntades que no hagis pogut parlar.
El tema de la mort del papa crec que era un... donava per tot a la tertúlia, però ho haurem de deixar per un altre dia. Demà l'enterraran i abans de 15 dies hi haurà com clau i sabrem si funciona la llei del pendul o què ha portat l'inspiració dels paritzans sobre les persones electores que haurem de decidir qui és el nou papa. Però de tot això en parlarem la setmana que ve, perquè ara nosaltres avui acabem. Tornarem, si tot va bé, dilluns a les 10 del dematí.
Ara, som a Girona. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva. No n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta a porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Vine al mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de producció.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM