Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Bon dia, benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM. Avui ja recobrem el format normal de la tertúlia. Ahir vam fer l'especial des del Modern, que vam parlar de cinema, amb gent que en sabia molt de cinema i amb visió, com sempre, des de Girona. I avui, avui, el seu divendres, tornem a l'estudi, tornem a normalitat, no hi ha en Jordi Grau com...
els divendres habitualment i jo, doncs, l'Oriol Mas, li agafo el relleu i, com sempre, molt ben acompanyat aquí a la taula. Tinc a la meva dreta l'Esteve Vilanova, l'Esteve economista, que ha vingut a última hora, que t'hem cridat que anaves passejant per Pericot i pots venir? Va, vinga, ja ha vingut aquí amb un moment. Esteve, gràcies. Molt bé, bon dia.
Al seu costat hi tenim en Jordi Navarro, que és geógraf, ara ho dèiem, i ara mateix també està a l'intersindical, i moltes coses per Girona també, Jordi, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres, bon dia. I finalment, tanca la taula la Montse Prat, que és la responsable Girona de la Fundació Esclerosi Múltiple, que també vinculada amb 30.000 mogudes a la ciutat, com tots els que estan aquí avui a la taula, Montse.
Bon dia, benvinguts a tots i gràcies per convidar-me. Ara, abans d'entrar, parlàvem amb en Jordi, vam coincidir fa res, fa 10 dies amb un concert, amb un concert de Marc i Ramon, eh?, del Ramon, eh?, és el que queda viu del Ramon, és a la Mirona, i comentàvem aquest concert, i diem, hosti, poca gent, era un dilluns al vespre, poca gent, no sé, 200 persones...
És que l'activitat cultural a Girona ara mateix, el festivalot, milers i milers de persones, ara hem vingut a l'estrena, això parlant de festivals, després la programació habitual de les sales o de l'auditori mateix que es va presentar l'altre dia, que ja hem presentat la programació dels 20 anys. Hi ha una programació cultural a Girona que jo no sé si...
Mira, nosaltres ho vam viure amb propia pell, si ens permeteu que expliqui anècdota. El dia 31 de maig vam celebrar el festival Empodera't a la plaça Salvador Dalí, que era un projecte que va néixer del treball de final de grau de l'Anna, en Ouguet, una noia diagnosticada d'esclerosi múltiple, té 23 anys, i després de viure el procés de dol, d'acceptació de la malaltia i de veure realment...
amb què s'afronta per la resta de la seva vida, va decidir que faria aquest treball de final de grau i que volíem fer un festival solidari. Fins aquí, imagineu-vos la logística, la reunió, les entrevistes, la sensibilització, hem tingut molts recursos, s'ha donat molta visibilitat al col·lectiu de persones més claves i múltiples, però l'anècdota a nivell cultural, perquè així focalitzem, és que aquell dia a la tarda nosaltres teníem...
tota una programació d'activitats, un tast de vins, un tast de pintar ceràmiques, va venir en Gerard Solano a cantar, va venir la Susana del Saz, vam fer diversos concerts i vam tancar amb l'Anna Oguet. Doncs a les 6 de la tarda, al moment d'actuar en Gerard Solano, hi havia, a la mateixa hora, al parc del migdia, és a dir, 500 metres a la dreta, un concert. A la plaça Assumpció...
terren dins, un altre concert i per tant teníem un radi de no sé, potser uns 750 metres a la rodona on teníem 3 activitats, culturals socials, de barri de territori, i això és un exemple petitíssim perquè aquell mateix cap de setmana hi havia visites, teatres concerts també al barri vell, tots els festivals vull dir, a vegades ens costa intentar inquirir organització d'esdeveniments
perquè penses que no et coincideixi per exemple amb el Festivalot nosaltres teníem previst fer aquest festival el cap de setmana del 7 de juny però quan vam veure el Festivalot vam dir home no, no coincidim i en contra doncs vam coincidir amb moltíssimes altres temes programats dona gust
I fa ràbia alhora, perquè dius, dona gust que Girona tingui aquest moviment cultural tan intens, que porti gent de fora, perquè ve gent d'arreu de comarques gironines, però també de Barcelona, i ve gent, bueno, es va veure, no?, una cosa més festiva amb el Diversions, que va venir gent de tot Catalunya, de les illes i d'arreu, no?, va ser espectacular.
Però, clar, al mateix temps fa ràbia perquè t'has de com dividir o triar una miqueta, ser més selectiu, no?, en lloc de poder gaudir, potser, de coses que et coincideixen i que et ve molt de gust, no?, culturalment, que aquesta activitat és Girona. Bé, una mica també coincident amb el mateix, jo celebro que Girona sigui, per fi, una ciutat amb uda i que hi hagi ambientillo. Això està molt bé, no?, que hi hagi una explosió cultural. Tot i així sí que tinc la sensació que els gironins i gironines tornem a caure una mica amb aquell cofoïsme.
i jo que vinc de mons crítics, no diguéssim, penso que ara que, bueno, d'acord, hem arribat al 2025 i fruit de moltes estratègies i inversions hi ha aquesta activitat cultural a la ciutat. Està molt bé, però podem mirar una mica més enllà, volem sacsejar això. Jo, per exemple, soc un gran defensor dels actes culturals de petit format. Està molt bé que hi hagi sales, està molt bé que hi hagi grans festivals que siguin rendibles, molt bé, endavant, però la cultura ha d'arribar a tothom i jo crec que
els petits programadors, petites sales, petits espais, festes majors, petits actes, han de ser-hi. Han de ser-hi perquè també ajuden a canalitzar les persones que hi ha a la ciutat i més enllà de la ciutat, a les comarques adjacents, que tenen ganes de fer coses, sigui música, sigui teatre, sigui literatura, sigui cinema, etcètera, etcètera. Sí, les festes majors de barri aquí també, ara comencen, i també estan, fa uns anys, però vull dir, estan amb molta activitat, i d'això, o sigui que...
Sí que es palpa una certa renaixença cultural en tots sentits. Jo recordo que alguna vegada que volies presentar un llibre i tenies que mirar que avui aquí... I a vegades se'n presentaven tres de cop. I dius, ostres... Les presentacions de llibres també és espectacular. Sí. Dia sí dia també. No dona per tant, perquè la gent normalment sempre que ells són els mateixos, eh?
Quan ja era jove, que aquí a Girona hi havia menys coses, me'n recordo que una vegada, en un sinofòrum, en Carles Vibó, va dir, ja hi som tots, sempre són el mateix que el Carles Vibó.
Pràcticament sempre era el mateix que en tot, no? I això ha canviat bastant ara també, no? I està bé que sigui així i a més a més ha canviat també amb molts gustos Sí, la diversitat Hi ha varietat, hi ha varietat d'estils Vull dir que la gent té per poder triar i poder anar allà on sigui, no? Vull dir que després
És que jo penso que és molt important que la cultura sigui, primer de tot, per a tots els públics. És a dir, que hi hagi aquesta diversitat de gustos, des de temes de teatre, cinema, presentacions de llibres, música, música diversa, música per tothom, diversiones, Ramones, música més clàssica, vull dir, al final ha de ser música per tothom. Fins i tot reggaeton. Ara, mira, escolta'm, acceptem, acceptem en determinats moments. Però també ha de ser per totes les butxaques. Perquè, clar, la cultura...
que jo també tinc aquest puntet reivindicatiu, eh, Jordi? La cultura no pot ser exclusiva. La cultura ha de ser inclusiva. I no tan sols per persones amb discapacitats físiques o cognitives, no, no. Ha de ser inclusiva per tothom, per les butxaques, perquè a vegades tens ganes de dir, ostres, aniria al teatre o aniria a aquest concert, però dius, meu meu, però si és que ni si anem tres a casa, què menjarem aquest mes, no? I és veritat, i això encara passa. I Girona,
en aquest sentit i defensant aquí les festes de barri, per exemple, el que vàrem organitzar nosaltres la setmana fa 15 dies allà, aquests actes eren gratuïts, tot i ser solidaris. Eren gratuïts, evidentment, l'esforç que hi ha d'organitzar alguna cosa així a cost zero i la implicació de la gent, d'institucions, d'empreses, dels artistes i de tothom, té la seva complicació. Però al final el que vols és compartir un espai, compartir la cultura i en aquest cas, a més a més, la sensibilització i el suport a la Fundació Esclerosi Múltiple. Però independentment d'això,
Girona és terra de festivals. I la terra de festivals el que et fa és que des de ja, des del mes de maig fins a l'octubre, tens un reguitzell, independentment de temporada alta, que és el màster dels festivals gironins, d'acord? Però tens quantitat, quantitat de propostes culturals fantàstiques, però que a vegades la butxaca dius, ostres, em sap greu, però no puc anar aquí o no puc anar allà perquè...
quantitativament, no dic qualitativament, que tots els artistes ho mereixen, a més la cultura s'ha de valorar també, vull dir, aquí hi ha la contraposició, és a dir, però, ostres, a vegades hi ha moments que dius, uf, és una mica car aquest concepte. Hi ha una cosa, una mica amb això que dius, que jo voldria reivindicar que és que a vegades la cultura es parcialitza molt, no?
No sé, un públic ampli i divers, però a una mateixa persona li pot agradar un dia anar a un concert de rock i un altre dia anar a veure un concert de música clàssica. No és incompatible una cosa amb l'altra. Però què passa? Jo que sóc una mica així, no?
Vols anar a l'auditori a veure un concert de clàssica, que venen figures molt rellevants, els preus són... Bé, tu has de pensar dues vegades, o tres o quatre vegades. I sí que, d'alguna manera, les institucions han de regular això, perquè la cultura té una connotació de cohesió... Bé, la cultura ens fa més persones, no? Quanta més cultura hi hagi a la societat, la societat és millor, sí, perquè la cultura modela, la cultura ajuda, és sensible...
Bé, ajuda en moltes coses, la cultura, però si no és recolzada, doncs, diguem-ne si em surt la paraula, s'imposarà al mercat, perquè ha de ser rendible també el que dius tu, un artista està creant, té un esforç i s'ha de guanyar la vida, només faltaria, però les institucions han de regular i han de facilitar que la cultura arribi a tothom amb la mesura del possible, no? Bé, retornar a trencar una llança fora de les...
Els pressupostos, en el cas de l'Ajuntament de Girona, per exemple, el pressupost que destina a cultura és important, és un pressupost força important, que això al final acaba repercutint, tècnicament, amb un descens del preu de les entrades, respecte al que pagaries a determinats concerts, no sé, l'auditori mateix, no hi ha referències, si no hi hagués la participació pública, no sé quin preu s'hauria de posar a l'entrada. Probablement serien més cares.
i després per l'altra banda molts artistes o escriptors o gent del sector de la música o del cinema i que en parlàvem la que comença, que li costa molt també entrar, que li costa molt que estem també en una tendència d'uns grups o uns noms, uns primeres espases que acabaren molt els focus amb catxets molt importants moltes vegades
I després, en canvi, costa la gent de baix. Però hi ha una cultura quilòmetrosero molt bona. Jo penso que aquí el que passa és que a vegades no els avalorem el suficient. Fa uns dies, amb els premis del Diari de Girona, el premi de la dona, va quedar evident, per exemple, amb la Marta Rivera.
Marta Rivera, cantant, veia dint, artista, ha treballat a no sé quants musicals, jo l'he vist a Chicago, o sigui, amb el musical Chicago a Madrid, unes vacances vaig dir, ah mira, aprofito, i hi ha la Marta Rivera. Ha fet bona part de la carrera a Madrid. Exacte.
i en aquell moment ella va fer una miqueta aquest discurs reivindicatiu que és un gènere molt específic però home, haver de marxar de Catalunya ja no de Girona sinó de Catalunya per poder tenir una carrera en aquest àmbit vol dir que realment hi ha poca aposta en determinats àmbits de la cultura però sí que és veritat que hi ha cultura quilòmetre zero fantàstica de Girona mateixa
d'escriptors, d'actors, actrius, de cantants, de músics, de músics, vull dir, i hem de valorar una miqueta això, i que les llances aquestes, avui estem llanceros, les llances aquestes és ben bé de dir, ostres, tots aquests festivals que es programen i així, que està molt bé que hi hagi primeres figures, evidentment, perquè això també atrau un tipus de públic, porta gent a Girona, i això sempre és bo.
però que no oblidem mai aquesta part més local que tots els festivals tinguin aquesta part d'artistes de quilòmetre zero tant que reivindiquem amb tots els sentits aquesta filosofia que també amb la cultura i amb l'art li donem valor perquè realment n'hi ha molt i Girona és una terra molt rica culturalment i per tant jo penso que això també seria important de tenir-ho present a l'hora d'organitzar
Tu, Esteve, que estàs també a la Fundació Prudència i Bertrana, amb la literatura, passa noia-te el mateix? Sí, i a més a més, sí. Vull dir, perquè ja ho veus amb els premis que es presenten, o sigui, els creadors, que són una gran quantitat de gent, tant sigui de poesia, com sigui de novel·la, com sigui de saig, no tant, però vull dir que de juvenil, doncs ja... I això és bo perquè també...
de donar sortida a molta gent inquietuds que diguem-ne que en el seu món quedarien molt apagats i no sortirien i jo crec que però el que te deia a més a més ho veies que vols presentar un llibre de
Bueno, has de mirar a veure que hi ha Girona perquè... Estrepitja, exacte. Sí, vull dir que d'això, i Girona probablement és una de les ciutats amb aquest aspecte més efervescència. Podria, perquè és més consentat, no ho sé, però vull dir que és...
és un lloc que fa temps que tenim una farmacència cultural molt bona i molts creadors tenim de totes menes que si músics, que si escritors artistes i això també és molt bo i a més a més els hem de mimar i també estic d'acord però aquests que són cap de brots doncs també és important que actuin perquè tampoc podem diguem-ne
treure'ls del mercat, ja. I tant, evidentment. Jo, si em permeteu, ja seguint amb la cultura de trencar llances, aquí a Girona tenim una artistassa del món de la música, que és l'Anoni Mancebo, que és una bèstia escènica i té una veu... Ara et faré un spoiler. El dimarts... Ostres, què he dit ara? El dimarts aquí farem un programa especial
previ al dia de la música, que anirem a la Rambla, tindrem alguna sorpresa, tindrem concerts allà, farem gent d'aquí, evidentment, que tocarà en algun lloc com aquest especial, ja anirem dient, i la tertulí la farem sobre música, i una de les quatre serà la Núria, qui participarà.
Serà deliciós llavors. En Xavi Castillón, una persona de la Marfà, i després també en Jordi Panagumà, que també ha tocat tots els pals de la música aquí, que farem la tertúlia sobre música, sobre això, per tant, ja ha fet aquest avançament, fet aquest spoiler. Interessantíssim, no? Només comentava el cas de la Nuri, no? Aquest talent gironí.
Cada any es fa a Sant Gregori, està aquí al costat de la nostra ciutat, la fira del disc i de la cultura del rock, que ja porta molt de temps, un grup de gent entusiasta de la vella escola i que cada any organitzen una edició. I allà cada any hi ha actuacions. Realment el talent que hi ha, hi ha molt de talent, i a vegades un dia parlant amb una de les persones, amb en Jordi Turon, que tenia un grup de música...
Jo li deia, com és possible que aquí a Comarquia Girona estiguem tanta gent amb tanta talent, per exemple Lluís Figueres, per dir un nom, i no acabi la cosa de reixir? És molt senzill d'entendre. Quina explicació té la indústria?
La indústria. Si aquí no tenim una indústria potent, cultural, musical, és difícil que els artistes puguin consolidar-se i puguin acabar vivint del seu treball. Solució? Has de marxar, el que deies tu. O Barcelona, que a Barcelona també la cosa no està gaire bé, o altres capitals, sigui Madrid o més enllà, eh? Londres, París...
Bé, i això de crear una indústria local pròpia, ja hi ha gent que hi pensi, ja hi ha gent que ho fa, però diguéssim que la cosa està en construcció. Ens queda molt de camí per recórrer encara. Però bé, dit això, doncs visca la cultura en tots els sentits. El que passa que també per donar suport a tota la cultura que es fa, també potser ens falta massa crítica.
Probablement. Més públic, per exemple. Més públic. Girona hauria de tenir 400.000 habitants. Saps què vull dir? Per això també és important mirar en clau de comarca gironina. Per això. Aquí tenim més força. Exacte. No, no, inclús a Catalunya, perquè uns autors d'aquí també podrien anar a Barcelona a actuar. Vull dir que aquí hauria d'haver-hi una...
No sé, uns... És que jo penso que el que està passant, perdona Esteve, és que abans, o sigui, tu parlaves de quan tu eres jove, jo tinc 55 anys, i jo, sí, soc jove, i a més amb una empenta, però jo recordo inauguracions de cinemes,
aquí a Miligraït recordo quan a Girona hi havia dos cinemes i tampoc fa tants anys estic parlant de quan jo en tenia 15 per tant fa 40 anys, tampoc és una bestiesa d'època de durada, però és veritat que abans la gent de Girona quan volíem anar al teatre o volíem anar a concerts o així, què fèiem? Agafàvem-hi cap a Barcelona i ara això ja s'ha revertit és a dir
ens agradi o no, la gent de Barcelona agafa el tren, agafa el cotxe per venir a Girona i gaudir... Home, temporada alta ens ha fet molt de favors. I gaudir, exacte, jo penso que temporada alta, el Black Music, és a dir, si focalitzem amb el que és Girona-Ciutat, tenim grans festivals. El que passa és que, a més a més, tenim festivals arreu de comarques gironines, perquè podem parlar de Figueres, de Vila Bertran, de Sant Feliu, de Guíxols, de Cabella... Sí, molts.
També hi ha qui diu que hi ha una inflació, la inflació de festivals. I per tant, exacte, és allò que comentàvem al principi, aquesta eclosió durant aquest temps, a més a més, que el que et fa és haver de triar o bé de decidir on inverteixo el meu temps i els meus diners en cultura, o bé on te deixo d'anar perquè em coincideix amb l'altre lloc. Però sí que és veritat que penso que aquesta reversió
els de Girona abans havíem de marxar ja no és així i no és així des de fa molt de temps la gent que ara té 35 ja han viscut aquesta realitat de gaudir de la cultura a Girona penso que en aquest sentit és bo el fet que hi hagi aquest canvi un altre tema és després que la gent
Esqueixíssim molta gent de fora, que els de Girona estem com envaïts de no sé què. Aquí ja tindríem altres temes, eh? Però... Va, doncs, entrem en aquest tema, va. Canviem de... Aixecar la sella... Canviem de resant, diguéssim. Una de les notícies que m'ha quedat l'atenció aquesta setmana són les dades de la gent dels residents de Girona, que s'han fet públiques aquesta setmana.
Segons el que ha dit l'Ajuntament, al final les dades del Pedró fins a data 1 de gener de l'any posterior no hi ha la dada definitiva, però sí que mentrestant l'Ajuntament té un control de la gent que hi ha residint, que és diferent que la del Pedró. Però en tot cas, al final s'acaben assemblant molt, però hi ha petits matisos. A data d'avui, a la ciutat de Girona hi ha...
109.293 gironins gairebé 25.000 més que fa 20 anys del 2005 per tant vol dir que és un creixement de més de 1.000 persones de més de 1.000 persones l'any titulars que ha donat també aquesta notícia que baixa la gent que ha nascut a Girona cada vegada és menys baixa també la gent que ha nascut a comarques de Girona i puja la gent que ha nascut fora de l'estat
Els barris on hi ha més gent provinent de fora que gent provinent de Quarta Giroina són Santa Eugènia i Can Giver, bàsicament, i Barri Vell.
Per tant, tindríem segurament aquí els dos extrems de realitats. Per tant, motius. Es diu que si el TGB, que si evidentment els canvis socials que avui la gent es mou molt més, etcètera, etcètera, etcètera. L'UDG, evidentment, l'efecte UDG. Per tant, amb aquestes dades, i mira, tu Jordi, aquest geògraf de formació i d'afició,
entrem amb el debat, o sigui, parlant de cultura falta massa crítica, hi ha molta gent que també permet complir els actes o sigui, parlem molt però som gairebé 110.000 i pugem bé, ja que m'has interpel·lat en mi la qüestió és que el primer de tot que diré és que parlar d'aquestes qüestions és molt complex i molt delicat no és el mateix parlar amb el barret de polític
que amb el barret de geògraf, que amb el barret d'ecologista, que amb el barret de ciutadà, que amb el barret de XXX. És una qüestió molt complexa. Malauradament, en els mitjans de comunicació, aquestes qüestions s'acostumen a tractar de forma molt demagògica.
I de forma que estem atrapats entre la demagògia, la correcció política extrema i els disbarats. Per tant, jo penso que cal apelar a la ciència i agafar-nos amb calma i analitzar la realitat. La realitat quina és? Doncs és la realitat dels nombres que tu acabes d'esmentar ara. Fa molt de temps, bé, molt de temps no, fa uns pocs anys aquestes realitats es negaven. No, no, no, no que és la població, és mentida.
No creix la població i per tant no hi ha problemes, és mentida. Bé, més enllà de si hi ha problemes o no hi ha problemes, la realitat quina és? Doncs que la població creix i segueix creixent. Quan la població creix, doncs és evident que la població i les persones existeixen i consumeixen serveis, necessiten una sèrie de serveis, d'habitatge, de serveis educatius, etcètera, etcètera. Donar resposta a això no és gens senzill. A Girona ara ens trobem
la ciutat està creixent demogràficament i potser ja no tenim gaire més espai per créixer urbanísticament vull dir que el debat és molt complex jo visc en el barri de Santa Eugènia i bé no cal ser ni Einstein ni un acadèmic ni res per veure que efectivament hi ha hagut un canvi
I aquest canvi genera situacions que s'han de gestionar. Què passa? Que quan una societat com Girona, una ciutat, que té una institució, que és un ajuntament, ha de donar resposta a aquesta realitat, si no té uns recursos per gestionar aquesta realitat, doncs és evident que la realitat sortirà per algun cantó. És com quan l'aigua s'escapa. Si no regles l'origen de la fuita, doncs tindràs un problema. Per tant, més enllà de com es resol això o com no es resol, la població està creixent i seguirà creixent.
I els problemes, evidentment, afloraran. Ho deixo aquí. Sí, jo visc a Sant Narcís. Visc i visc a Sant Narcís. I sí, hi ha hagut aquest canvi. Jo vaig a Gironina, Plaça del Lleó, i fa 24 anys, aproximadament,
que visca Sant Narcís i aquest canvi també afecta aquest canvi de realitat habitacional afecta també el barri de Sant Narcís entenc que de diferent manera que el barri vell perquè la tipologia de persones estem parlant de persones que venen de fora normalment que són persones no nascudes a Girona o a comarques gironines i crec que la realitat és diferent de les persones que s'instal·len a viure Sant Narcís o Sant Eugènia o Can Givert que els que s'estan instal·lant a barri vell
Amb uns els diem expats, els altres els diem immigrants. Exacte, no sabem ben bé per què. Doncs és això. I aleshores aquí sí que és veritat que hi ha una realitat que a banda dels números i d'aquestes dades també hi ha una realitat absoluta, abans parlàvem d'edats, si som grans o som joves, hi ha un envelliment també de la gent de Girona i hi ha unes necessitats. Nosaltres vam presentar amb la taula pel dret a l'accessibilitat
un increment de persones amb necessitats físiques de mobilitat que havia crescut encara més que aquest percentatge d'habitants. Per tant, no era directament proporcional, sinó que hi ha unes necessitats amb accessibilitat a la ciutat, pensant no tan sols en persones amb discapacitat física, cognitiva, auditiva, visual, el que sigui, sinó també pensant en la gent gran que viu a Girona, que han de poder tenir les voreres...
el màxim de voreres adaptades, el màxim de semàfors ben instal·lats, els establiments, els serveis públics, una miqueta tot això ha d'estar també adequat. I per tot això cal no tan sols diners, sinó un pla, un pla estratègic per fer-ho i un pla de futur. I a vegades el que passa és que quan creix tan sobiranament, tan ràpid, la reacció
política o la reacció d'execució, entenem que no és fàcil. Però la realitat que vivim, els gironins i gironines, els que som d'aquí, com està creixent Girona? Independentment del tema habitatge, que jo penso que és importantíssim i que és una necessitat brutal, també el tema mobilitat. Clar, a Girona la mobilitat...
Jo a mi m'esgarrifo, no?, quan a vegades estic fora de Girona, ja sabeu que jo soc molt d'anar amb la meva bicicleta, si puc, a tot arreu, tinc la sort de tenir el centre de la Fundació Esclosi Múltiple a la plaça Pau Casals de Sal, és planer, vaig al meu bici, sóc feliç, però quan haig d'agafar el cotxe per fer reunions, actes, el que sigui, i entro a Girona a quarts de sis, entri per on entri,
hi ha un tap de vehicles sempre a tot arreu. També hem crescut en un parc de vehicles, de cotxes, aleshores aquest creixement a vegades ens costa una miqueta o acceptar-lo o entendre'l o adaptar-nos-hi, perquè al final la vida ens hem d'anar adaptant a les realitats.
I jo penso que aquí hi ha dos temes principals, que un és habitatge, evidentment, l'efecte UDG ha fet molt bo, però també hi ha un parc d'habitatge important que està ocupat per a estudiants. No hi ha residències, estudiants de Girona. Exacte, no n'hi ha, i en canvi és una cosa que amb la universitat que tenim seria el més raonable que hi hagués. I després aquest parc de mobilitat, com el transport públic a Girona,
pot adaptar-se realment per cobrir aquestes necessitats i que es redueixi en un tema climàtic, però també en un tema d'inversió del temps i que la gent que vingui a treballar, que venen de rodalies, no tinguin aquesta problemàtica cada dia.
és que això és un tema que s'hauria de... no és de Girona sol aquí el problema és que i a més a més Girona és tot un àrea metropolitana que hauríem de tenir una autoritat diguem-ne d'àrea metropolitana que pugui regular el transport perquè tu dius a l'hora d'entrar a la primera hora a Girona al matí hi ha molta gent que ve a treballar a Girona que no és de Girona
I tot això forma part d'una àrea normalment metropolitana que això s'hauria de regular entre tots plegats. I aquest és un dels problemes que jo crec que no s'ha fet prou perquè tampoc tenim un pla concret. Totalment d'acord. I una altra de les coses, el que deies tu a vegades, és que aquest creixement que estem tinguent
costa a vegades que el polític ho justifiqui, això. Més aviat s'amaga el creixement i les necessitats que això genera. I això també és un greu error, perquè al final te'ls trobes al carrer i els dèficits els pateix tothom. I llavors en aquell dius...
que a mi em fan dient que ara és de nit i resulta que hi ha sol. Vull dir que, esclar, és el pitjor que pot passar, no?, en aquest aspecte. Negar la realitat. Negar la realitat. I això també priva que es pugui fer un pla claríssim de dir, molt bé, doncs aquí necessitem habitatges, doncs els hem de buscar.
perquè si no, el preu de l'habitatge creixerà. Això, vull dir, és una regla que es pot assegurar que és... Dos més dos, quatre, sí. I és de l'economia. Però vull dir que...
molta part del preu de l'habitatge d'aquestes pujades és perquè hi ha manca d'habitatge i per cap perquè no se n'ha fet i no s'ha tingut cura de previsió ara estem veient per exemple a Domeny que en qüestió de 4-5 anys evidentment s'ha edificat tot allò tu en Jordi ho deies no hi ha gaire capacitat més a Girona de terreny on construir per tant aquest creixement tampoc pot ser infinit no hauria d'anar fins on podem arribar
Jo només apuntar un parell de coses, ara també parlaré una mica amb el barret de sindicalista, és a dir, no fa gaire un representant del govern de Catalunya va dir que ens havíem de preparar per anar a Catalunya dels 10 milions. I jo pensava, home, si fa pocs anys, érem 6, 8, 10, vol dir que en molt pocs anys, una població de 4 milions, més que en molts països, hi ha països que tenen menys població.
Però llavors jo pensava, per tota aquesta transformació tan radical, sense debatre-ho, vull dir, ho hem d'acceptar i ja està, i no dir res. Què passa? Que cada vegada que es qüestiona o s'intenta reflexionar sobre això és matemàtic. L'acusació de racisme és immediata. Llavors, amb aquesta por, ningú diu res. I què passa mentrestant? Per què ha passat tot això? Bueno, vivim en un món molt complex. Mira, ara estem veient imatges...
al pròxim Orient les coses tornen a esclatar. És un món molt complex, hi ha grans fluxos migratoris a tot arreu. Quan jo estudiava Geografia teníem un professor que sempre ens deia heu de pensar que a mesura que la població mundial humana vagi creixent, la complexitat dels...
dels problemes s'anirà redimensionant cada vegada serà tot més complex i ell explicava no és res nou que hagi passat a la humanitat a escales inferiors això va passar amb l'imperi romà per exemple va créixer molt de població la cosa va col·lapsar i l'imperi es va acabar esfondrant
sense voler ser cataclísmics ni apocalíptics, sí que és veritat que bona part de l'entrada de fluxos migratoris al país, a Catalunya, perquè parlarem de Girona, però és evident que formem part d'una realitat que es diu Catalunya, que és la que ha acollit aquesta ingent massa de població nouvinguda. Clar, què passa?
La mà d'obra. Ara parlo com a sindicalista. La mà d'obra, esclar. El model econòmic que tenim en aquest país, que es basa principalment en el turisme, necessita aquesta mà d'obra de baixa qualificació i fàcilment explotable. Jo, com a sindicalista, he vist autèntiques barbaritats, persones que estan treballant en unes condicions molt baixes, que amb prou feines entenen ben bé l'idioma, que no saben ben bé, però van fent.
I, esclar, després aquestes persones són les que viuen amuntagades en barris deteriorats i degradats i en unes condicions molt pèssimes. Llavors, bé, què estem fent, no? Jo crec que, com a mínim, la qüestió és d'una transcendència tan gran que n'hem de poder debatre sense caure ni en la demagògia, no? Insisteixo, ni en la demagògia, ni els disbarats, ni actituds racistes, però tampoc d'actituds a fer veure que no passa res.
perquè el pitjor de tot el que deies tu és de nits però resulta que és de dies fem veure que és de nits és que aquí fa molt complicat dóna la sensació que hem passat de la catonya dels 6 milions als 8 milions de cop perquè ningú ens ha previst que serien 8 milions
I, home, això té unes conseqüències molt importants. I una previsió d'habitatge, d'escoles, de tot, que vull dir que de sanitat... Clar, he dit moltes coses, no? Mobilitat, sanitat, escola, són moltes coses. És que no fa...
No fa gaires dies els API, d'aquí el col·legi d'API, d'aquí Girona, van fer una jornada que normalment la fan cada dos anys per al seu col·lectiu. I aquí conviden persones amb certa rellevància, amb coneixements, gent de la propietat immobiliària, però també advocats, economistes, gent que dona dades molt reals. I va haver-hi una intervenció molt interessant,
que parlava precisament d'això que estem comentant ara, d'aquesta realitat de persones nouvingudes, d'acord? Els percentatges de persones que venen a viure a comarques gironines, perquè estàvem parlant de comarques gironines, a nivell, després, del que això suposa, no tan sols en habitatge, que també, sinó en temes professionals, en temes laborals, no? Quin percentatge de persones vingudes a fora tindran una feina en el sector, per exemple, serveis, no?
amb hosteleria, amb aquests àmbits, i quines condicions tindran. I en aquesta jornada es va parlar precisament d'això, d'aquesta incapacitat d'adaptació, perquè al tanto les hem de veure venir. És a dir, jo penso que sí que es parla de creixement a vegades políticament, no? De, bueno, ostres, va... Creixement del pit. Sí, sí. No, i que a més a més serem 10 milions, uau, serem més forts... Una més de la càpita vol dir això. Clar, clar.
exacte, és aquí quan es parla es parla només de uau, serem tants mireu que bé, quina potència que som i en canvi no es parla de totes aquestes necessitats de com hi haurà aquesta adaptació aquesta adaptabilitat, com creixerà culturalment la societat, com haurem de gestionar també aquesta diversitat a les escoles a les universitats, als llocs de treball a les empreses, això ho experimenten els professors i professores a l'aula des d'allà, des de ja fa temps clar
Home, Maria, cada curs que comença, durant el curs, o si entra, una manió de nois i noies que arriben. Moltes vegades no parlen ni la llengua, no coneixen la cultura, no allò... Esclar, això ho vulguis o no ho vulguis.
i ara seré políticament incorrecte però vull dir, poses aquests nois en una aula i és un estorpe en aquell moment pels altres llavors tampoc s'ha mirat que aquests tinguin un procés d'adaptació per poder-los encarrilar i saber que doncs conèixer una mica la llengua, conèixer la cultura i els deixen allà i anar fent i aquest és un dels problemes que esclar, si dius això
De seguida, d'allò de racista... Sí. Bé, això de racista i donar pàvol a l'estrima dreta, això ara estic veient que és un recurs que utilitza molta gent, no? Sí. Perquè quan denunciàvem el que estava passant a la negaia, deien, no, no digueu res, perquè això és donar foc a l'estrima dreta. A veure...
Si aquí hi ha un problema, doncs s'ha d'abordar el problema. Aquesta és una part del problema. És a dir, abans parlàvem que no hi ha un pla específic, no? No hi ha un pla de creixement, d'acció, en quant a aquesta nova realitat del territori. Però és que aquest pla hauria d'existir i hauria de ser una miqueta, permeteu-me, tots a una, independentment de qui mani.
és a dir, hi ha coses que estan per damunt hi ha coses que estan per damunt de qualsevol tema d'ideologia, no? o sigui, és un tema social, és un tema de benestar de territori, és un tema de país de cultura, d'educació, de feina de comerç, d'economia, saps? i al final és, si tu juntes tot això ostres, molt tonto ha de ser una persona que es dedica a la política per no voler tirar endavant el que passa és que
Si després hem de classificar, qualificar... A mi em va passar un cas que em va impactar moltíssim i és que vaig anar a un institut de l'Empordà a fer una xerrada. Nosaltres ho fem, xerrades de sensibilització, busquem que els nanos i nanes que estan a quart d'ESO...
coneguin una miqueta més la realitat de les persones mescledors i múltiples, el que fem des de la Fundació, però també que tinguin aquest cuquet per participar en activitats, fer voluntariat, perquè al final el futur són ells. Nosaltres ja comencem a veure el futur amb una aquesta més de perspectiva, però ells realment els queda tota la vida per davant per ser activistes de moure i de fer viure.
I hi havia una noia en una d'aquestes aules, que jo veia que eren un grupet de tres, i que parlaven, pensava, 16 anys és normal, jo què sé, saps, avui potser no estàs lluïda o sí, però és igual, estan xerrant. I és que li estaven traduint.
És a dir, estava assentada amb dues companyes, això era el mes de finals d'octubre, novembre de l'any passat, i aquelles companyes estaven al seu costat i li estaven traduint. Jo això ho vaig saber després, aquella noia parlava en francès, d'acord, i al final vaig poder tenir una conversa amb ella, però clar,
jo no ho sabia, que en aquella aula hi havia una persona que no entendria el que jo anava a dir, saps? I això, vaig dir, va, és una altra reality bike, no? És una altra mossegada de realitat, d'aquestes que t'endús, i clar, després vam parlar amb els professors i així, can veure el resum, no? De fet, amb el que vas parlant, sectors educatius, sectors sanitaris, sector...
Evitatge, evidentment, no? Evidentment hi ha tota una sèrie de realitats que hi són, que a vegades no se'n parla prou o no s'exposen tal com són, cruament, també, no?, amb el dia a dia, però després, a l'altra banda, tens la capacitat de reacció, és molt baixa per, un, per la, el que hem políticament, costa afrontar segons quins temes, perquè no hi ha, a vegades, ni el temps ni les eines administratives per fer-ho, perquè també cada vegada l'administració és lenta,
i per altra banda hi ha un problema de finançament evident que per poder afrontar segons quins temes de socials educatius, etc. es necessiten diners
però perdona com que això que estàs esmentant tu Oriol és tan així i ara explicaré una petita anècdota com que estem a una ràdio local i parlem de proximitat jo soc un ambaixador al meu barri, al barri de Santa Eugènia i jo allà veig i visc realitats complexes i curioses jo tinc uns veïns que ens hem fet amics són originaris d'Honduras i ells m'expliquen que és, Honduras és la nacionalitat la primera nacionalitat és la primera Girona
Doncs ells m'expliquen diverses coses. Una de les coses que m'expliquen és que van venir aquí a Girona il·lusionats perquè, esclar, fugien d'un lloc on s'hi vivia molt malament i buscaven seguretat i feina i un futur pels seus fills. I això van arribar a Girona fa, els seus fills ara deuen tenir uns 17 anys,
Devien tenir 5 o 6, no sé, fa 12 o 13 anys que van arribar a Girona, no? I ells diuen que si poguessin marxarien, que ja no els agrada viure aquí, que s'han trobat en un barri que s'ha transformat, un barri on qui està manant i està gestionant moltes coses ja no són les institucions, sinó són determinades bandes.
determinades comunitats i bandes que gestionen el carrer. Jo visc a prou de la plaça al barc, jo animo-te a la societat benestar en Gironina que es passegi i vegi quina és la realitat. Però això és un tabú. Jo ara ho estic diguent en un mitjà de comunicació. Jo sé que em plouran algunes crítiques, però penso que hem de parlar obertament. Tots som humans, hi ha d'haver unes comunitats humanes, però s'ha de gestionar això. Si no ho gestionem, ho gestionarà el mercat a l'obestia.
o un altre que sigui allò mira, que no tenim model és claríssim no hi ha model a la Generalitat no tenim pressupostos
O sigui, no hi ha hagut manera que es posin d'acord... Hem normalitzat no tenir pressupost. Per fer? Sí, sí. El pressupost és la llei que més o menys dibuixava un model de ciutat o un model de país que volies. I per això deien, mira, posem aquests diners aquí i allà, i això era un consens que arribaves, i ara això ja...
No, ningú... En el cas de la Generalitat de l'Ajuntament de Girona, sí. És l'únic. Governant la CUP, eh? Governant una part de la CUP. Però, bueno, l'últim pressupost que hi va haver a la Generalitat va ser en Mas Collell. O sigui, que... Si va de Pere Aragonès, en va provar un, si no m'equivoco. El govern de Pere Aragonès, si no m'equivoco, en va provar un...
en tot cas fa uns 3 anys i això però l'Ajuntament de Barcelona tampoc en té i són unes institucions que déu-n'hi-do i això te conforma un model i llavors com que dir un model que vols has de trepitjar a vegades
amb un ull de poll. Però és clar, en més de dir, vull un model amb la seguretat, què farem amb la seguretat? O sigui, no pot ser que hi hagi unes bandes que es facin amos i senyors d'un barri. Per tant, hi ha d'haver-hi autoritat, hi ha d'haver-hi un policia, hi ha d'haver-hi el cadalló. I això, avui dia, ningú vol cremar-se. O molt poca gent vol cremar-se. I això vindrà un moment...
que desgraciadament vindrà uns que donaran que s'han clars a l'hora d'enronar i la gent els votarà el tram de torn és que el problema que hi ha és una miqueta el que comentaves abans també el confondre l'analitzar una realitat i intentar implementar un pla
d'habitatge, de convivència, de vida, del que sigui, i parlar més enllà de les dades que t'interpel·lin i que diguin no, és que tu no vols aquesta gent aquí. Hi ha l'etiqueta de racisme perquè el que et diuen és que tu no vols aquesta gent aquí. Aquesta frase és molt dura. No, no, perdona, jo, a mi, m'importa tres pitos on ha nascut el veí que tinc davant. Jo el que vull és una convivència i no vull que es trafiqui amb droga el portal de casa meva. I no vull...
que els bancs que abans eren, perquè a Sant Narcís extrapolem aquesta realitat, que els bancs que abans eren per la gent gran del barri, ara la gent gran del barri ha d'anar a un altre lloc perquè aquells quatre bancs que hi ha allà estan a les vuit del matí amb gent bevent cerveses i fent...
massa soroll per dir-ho d'alguna manera massa soroll no només a nivell auditiu sinó que com que deuen tenir ganes de fer les seves necessitats se'n van anar al costadet a fer les necessitats i estem parlant del costat d'Hisenda al tanto no estem parlant d'un lloc amagat a Girona ni fosc ni res de tot això
Aleshores, jo penso que el que falta és aquesta claredat i aquesta contundència. Fa no massa, l'any passat, van entrar a fer un furt en una casa a Sant Narcís, en una de les cases de Sant Narcís. Jo he vist com un piset, però són veïns meus, aquesta gent. Doncs la persona que va entrar es va fer un tall gràcies al tall, van trobar la sang i la sang la va portar a l'ADN i tot igual. Bueno, doncs aquesta persona va ser detinguda i deixar d'anar el mateix dia.
I tenia més de 120, més de 120 entrades i sortides, és a dir, petits furs d'aquest tipus. Això és un problema, és un problema perquè què passa? S'ho diuen, s'ho saben, no hi ha problema. Clar, després et diuen, tornem-hi, és que tu no vols aquesta... No, no, és que no és això, tracta de pedagogia, pedagogia.
cap a dins i cap a fora es tracta de compromís compromís cap a dins i cap a fora es tracta de voluntat i evidentment també es tracta de pressupostos perquè si tu no hi tens un pla de viabilitat econòmica per desenvolupar determinats projectes d'inclusió és que no els aportaràs a terme jo afegiria una cosa fet de tertuliar també tema legislatiu evidentment si entra i surt el mateix dia
no és tanta pressuposa, és un tema de lleis vol dir que hi ha unes lleis que permeten que se saben veiem amb l'habitatge, les ocupacions un altre tema que diu a Santa Eugènia les bandes que són màfies d'ocupacions, que se sap que hi són i no passa res perquè des del mateix moment se saben la llei, se saben que poden entrar i demanen una pizza per tenir el taquet i això al final acaba repercutint també amb la gent
sigui d'on sigui, que treballa, que li costa arribar a final de mes, que no troba un pis, perquè té nens petits i ningú vol llogar ja un pis a nens petits perquè després saps que si no paguen no els faràs fora. Per tant, gent, casos, que té nens petits, és així, perquè la gent d'aquí, perquè saben que tenen després la pella pel marc. Per tant, hi ha un tema legislatiu que també, i no depèn, evidentment, de l'Ajuntament,
De la Generalitat, una mica sí, però tampoc, però bàsicament també són estat, en aquest cas. I a més a més, fixeu-vos que hi ha una cosa ara també que està creixent molt, i no sé on després.
del cultiu de cannabis i tot això que... Som al jardí de la marihuana d'Europa tot això porta també bandes clar, va associat a bandes a crim organitzat i llavors a partir d'aquí que es compraran jutges, policies i ja tenim un país un narcopaís això explica que això ve de que
L'enduriment legal a França, a França van endurir molt la llei, de manera que si t'agafaven... Què és el que s'ha de fer? Si t'agafaven, diguem plantacions, etcètera, etcètera, ja de... O sigui, de sac i anaves a la presó, ja està, i després ja veurem què passa, però de moment t'hem enganxat i a la presó, clar, tots aquests...
Molta part d'aquesta indústria del cannabis ha vingut cap aquí, perquè aquí les lleis són molt més flexibles. De fet, jo fa mesos que em plantejava fer l'article mensual d'opinió que faig al Punt Diari, des de fa tres anys i escaig.
Va haver-hi un moment que una setmana van sortir com tres o quatre notícies de diversos llocs de comarques gironines, que està a la metropolitana de la que parlàvem, que s'havien trobat cultius, que no sé què, que hi havia persones, que hi havia unes quantitats de diners ingents, i una miqueta la idea aquesta, no?, del jardí de la marihuana, i vaig pensar, ostres, no, perquè sembla que em donava la sensació com de promoure, no?, com de normalitzar una situació que per mi no ho és. I aquest enduriment de les lleis és que hem d'anar cap aquí, o sigui...
sense portar-ho a extrems que no volem anomenar gent de trams i tots aquests però jo penso que hi ha d'haver-hi entre un límit i un altre hi ha un terme que ha de canalitzar i que ha de focalitzar i que ha de dir el que està bé i el que no està bé i el que no està bé ha de tenir una repercussió
Hi ha de tenir el que correspon, no? En aquest cas, doncs, escolta-me, multes, presó, totes aquestes coses haurien de canviar. No pot ser que una persona que ha entrat a 120 domicilis a robar
entri al matí i surti a la tarda. És que això, jo crec, no sé com estan les lleis a Europa, segurament vosaltres n'enteneu més aquest tema, però a mi em sembla que no hi ha gaires països que passin això. 120 vegades... A Itàlia, ara la Meloni està fent una llei que els ocupes els hi posarà 7 anys a la persona. Dius, és desproporcionat, però s'han acabat els ocupes.
Si s'aprova. Perquè la gent no hi ha. És lògic. No és posar 7 anys a la presó. És un allò. I a veure, el problema és que aquesta... que deia Marc Béber, ja ho deia aquesta...
que els seria molt fàcil canviar la llei, perquè tothom en parla d'això, doncs, d'una incidència, doncs, ningú... Hi ha iniciatives al Congrés. Sí, però fa anys. Sí, sí, però no acaba de... També és veritat que aquesta qüestió de la petita o no tan petita delinqüència és una cosa que s'ha normalitzat molt, però jo ara, permeteu-me que ara em posi el meu barret ideològic, eh? A mi em portes molts barrets, eh? Em portes molts barrets, perquè soc una persona multifacètica, diguéssim, multifacètica. Sobret és una casa de barret?
Molt bona aquesta. Literalment dit. Més enllà dels barrets, sí que és veritat que jo fa un temps jo havia estat, per exemple, denunciant desnonaments a l'època de la Pal, les hipoteques. Sí que és veritat que tenim una petita delinqüència organitzada que s'ha anat arrelant i ha anat florint, diguéssim, però també tenim una gran delinqüència de la que va vestida amb corbata. Estem en un sistema econòmic capitalista que només pensa en el creixement desbocat
en desregular i en fer un neoliberalisme cada vegada més cruel i més sense ànima, i això també és així. I això és una mica també el que facilita i permet que Catalunya hagi passat de ser un país de consum de drogues, com tots els països de la Unió Europea i dels Estats Units i més enllà, a ser un país distribuïdor.
que érem un hub de distribució de droga fins fa quatre dies, i ara resulta que som un país productor de drogues. I això el propi sistema ho facilita, perquè el mercat internacional de la droga és una cosa impressionant. Busca escletxes allà on denien i es normalitza i no passa res.
I això també és una cosa que hauríem de tenir en compte, no? I tota aquesta gran realitat estructural econòmica que deu moure amb molts diners, conviu amb realitats molt complexes, amb barris deixats de la mà de Déu, on qui gestiona la realitat, bueno, són això, són aquestes petites bandes, aquests petits criminals, que a vegades tenen el vistiplau d'estructures més grans. Llavors, poder sí que està ben d'endurir les lleis, però no us penseu que endurir les lleis, i ja està, és la solució. Jo penso que és molt més complex que això, eh? Sí.
Sí, segur, segur. Molt més complex que això, perquè en països molt morals, molt morals i moralistes, també hi conviu un gran crim organitzat de corbata i americana, que és supercorrecte. No, no, Jordi, o sigui, d'acord, evidentment. I no dic pas que tingui l'erroi, eh? Ho faig un tall de reflexió, eh?
Estic d'acord, no és tan sols endurir les lleis, però és que cal endurir les lleis. Endurir-les amb els de baix. Amb tothom. No posem etiquetes. Està a punt de caure... Un govern de tot un estat, d'un regne que es diu regne d'Espanya, està a punt de tornar a caure un govern, que no és la primera vegada que cau un govern, per corrupció. La corrupció en aquest país està molt i molt... És un altre tema, també, del que sembla que tothom se n'ha acostumat. Però està vinculat. Si hi ha corrupció estructural, és com donar carta blanca...
Jo vull dir que per què venen aquí ara a cultivar la marihuana? Simplement perquè les lleis són més loxes que a França.
és legislatiu. Jo penso que França segueix a vent i cultiu i distribució de drogues. Segur. No ho anirem pas a mirar. Però, però, realment s'hi han endurit les lleis i això s'ha normalitzat. Parleu amb gent de Marsella, parleu amb gent de Perpinyà, ja veureu què us diu. A França tenen, evidentment, quan parlàvem de barris, no?, de barris deixats de la mà de Déu, que deies, vull dir, França segurament seria el paradigma. Sí. L'esbalia de París, famoses. Sí, però el que passa és que, bueno, tot això portarà també...
un canvi de paradigma de ciutats. Totalment. Perquè, vint de moment...
total, eh? Sí, sí, sí. Tornant una mica al barret del geògraf, jo puc dir-vos que, per exemple, als Estats Units, a Nova York, els propis sindicats policials ja fa temps que diuen, i ho fan així, que ja no entren en determinades zones de la ciutat. Per perill, perquè tenen por de ser pedregats, no pedregats, tirotejats i morts. I, per exemple, hi ha altres zones dels Estats Units, de Califòrnia i d'altres estats, que ja hi ha urbanitzacions senceres amb seguretat privada.
totalment privada, gent de pasta que s'emmuralla l'urbanització i segurates armats i allà qui s'acosta ja sap què li passarà i és una realitat que conviu després amb grans suburbis deixats de la mà de Déu imagineu-vos si és complexa la cosa això no és el model que nosaltres desitgem això a petita escala
estem començant a veure-ho? Bé, estem començant. No, ara ja fa temps, hi ha determinats barris, ciutats, a Girona, a Figueres, a Barcelona, a totes les grans ciutats, barris que fa molts anys que tenen una certa...
Una realitat. Una realitat diferent. I deixem dir només una cosa, perquè a vegades això també ho volem extrapolar. Dius, o sigui, nosaltres, no cap dels que hi fem aquí, critiquem un immigrant perquè és un immigrant. En tot cas, critiquem el que és un til·lengüent.
De la mateixa manera que t'hauria de tenir un català delinqüent a l'escala. Vull dir que si hi ha una culpa o un delinqüent català i porta 25 o 30 o 40 vegades entrant a la presó i sortint, doncs seria el delinqüent. Sí, sí, totalment d'acord. Perquè te volen canviar l'argument. No.
L'argument és el mateix. No m'etiqueteuen a mi. Jo no necessito que a mi em posin etiquetes per decidir qui delinqueix. Al cap i a la fi és el delicte el que s'ha de penar. No és l'origen de la persona que el fa. Aleshores jo penso que aquest concepte...
Com a mínim, jo crec que gironins i gironines el tenim clar, perquè jo no crec que visquem en una societat gironina que ens porti cap a aquesta mirada racista. Simplement és, escolteu, s'ha de posar ordre, perquè ara mateix l'estem perdent.
I l'estem perdent en uns barris on hi ha moltíssima densitat de població, però és que això cada vegada es pot anar extrapolant a la resta de ciutat. Ja està, Julián, ja està. Esteve, una tertulia no m'ha caugut gens d'ordre, perquè ha anat sola. Per tant, moltes gràcies Montse Brat, Jordi Navarro, Esteve Vilanova, que hem parlat de tot. No d'escombraries, que també... Ni de llengua. No cali.
Quan hem parlat d'immigració, el tema del català també és una derivada que hauríem de tenir molt present. Us agraeixo la tertúlia, els temes, i nosaltres deixem l'espai per avui i tornem dilluns, altra vegada, tot seguit, als Quatre Rius. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
És divendres 13 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Condemnat a sis anys de presó, l'home que va violar una dona sense llar a Girona. La fiscalia i les dues acusacions, una en nom de la víctima i l'altra de l'Ajuntament, demanaven inicialment nou anys de presó. Com que l'acusat ha reconegut els fets, han arribat a un acord amb la defensa i el Tribunal de la Secció Tercera l'ha condemnat de viva veu com a autor d'un delicte d'agressió sexual.
Pane afirma que està tranquil amb el calendari del Trueta i es remet al ple de Girona per si cal reordenar terminis. La consellera de Salut sosté que l'acord per les expropiacions dona més garanties i alternatives a l'Ajuntament. Durant la comissió de Salut al Parlament i en resposta a una interpel·lació del diputat de la CUP, Dani Cornellà, la consellera també ha afirmat que després del ple extraordinari de Girona que ha d'aprovar la modificació urbanística es convocarà la comissió mixta de seguiment.
La planta de valorització de Campdurà entrarà en funcionament la setmana que ve i generarà energia d'aquí a tres mesos. Després de set anys aturada per fer-ne una reforma integral, està previst que aviat pugui iniciar-se la combustió amb residus i que d'aquí uns tres mesos ja comenci a generar energia un cop s'hagi pogut estabilitzar la turbina.
Girona activa un dispositiu especial per combatre l'augment de voluminosos abandonats a la via pública, una situació que ha augmentat considerablement durant el maig amb 403 casos registrats. Els punts on n'hi ha més són els barris de Santa Eugènia, Sant Narcís, Eixample i Pla de Palau Sant Pau. Des de l'Ajuntament s'alerta que aquest comportament incívic genera un impacte negatiu en l'entorn urbà i es recorda que hi ha un servei municipal gratuït de recollida en cita concertada.
Els Mossos denuncien penalment un camioner a salt que es va negar a fer les proves d'alcoholèmia. Els Mossos, que van localitzar el camió i li van fer un seguiment, van constatar que el conductor del vehicle pesat feia una conducció erràtica i amb diversos cops de volant. Finalment el van aturar a l'alçada de salt i van intentar fer la prova d'alcoholèmia. Amb l'atilòmetre de mostreig va donar una taxa 10 vegades superior a la permesa. Quan es va intentar fer les proves amb l'atilòmetre evidencial, l'home s'hi va negar.
L'aeroport de Girona concentra el maig la meitat dels passatgers que ha registrat des de principis d'any. En concret, l'últim mes s'hi han comptabilitzat 250.999 passatgers, mentre que des de gener n'ha tingut 591.309. La Diputació de Girona guardona 137 productes amb el segell Girona Excel·lent. A la convocatòria d'enguany hi ha hagut rècord de participants amb 540, 93 més que el 2023.
I en esports, segon partit de l'eliminatòria per l'ascens a l'Hockey Lliga Femenina, on el Girona Club d'Hockey necessita guanyar l'Alpicat per forçar el tercer i definitiu partit. Després del primer partit d'Alpicat, on el conjunt local va guanyar per un contundent 4-0, les gironines necessiten fer un pas endavant i guanyar el segon partit si volen mantenir viu el somni de l'ascens.
I pel que fa al temps, dia que s'espera una mica més agradable que ahir, amb alguns núvols, especialment al matí, i el sol que serà més protagonista de cares a la tarda, tot en una jornada amb 30 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis.