Bon dia, entrem en Temps de Tartuia, Girona FM,
com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 d'octubre,
amb una notícia que, diguem-ne, que des d'ahir a la nit ens preocupa
o fa que la seguim una miqueta tots,
que és, diguem-ne, el tema de la flotilla i l'abordatge
que sembla que l'exercit israel està fent-ho.
Bàsicament, en aquests moments hi ha poca informació del que està passant,
sí que se sap que hi ha persones detingudes,
no sé si el terme detingudes en aquests moments és absolutament correcte,
i el nostre interès en el tema és perquè, com a mínim,
hi ha un gironí, una persona de Girona, l'Adrià Places,
que, diguem-ne, del qual en aquests moments no se sap absolutament res.
És un tema que, en certa manera, ens ocupa perquè, diguem-ne,
perquè les notícies, les làdios i els diaris
i les televisions nacionals en parlen i heu volgut obrir aquí,
però aquí estem per parlar, entre altres coses d'això i del que vulguin,
però també de la ciutat de Girona
i del que passa en aquests moments a la ciutat de Girona,
amb una taula, jo diria, molt potent,
molt potent en el sentit que són gent...
Anava a dir de pes, i ho dic malament,
perquè aquí l'únic que és de pes sóc jo.
Senyor Quim Nadal, perdonim, eh?, vull dir.
Molt bon dia, què tal, com estàs?
Bon dia, molt bé.
Anys enrere li podia haver fet alguna insinuació en aquest sentit,
però darrerament com que es manté vostè, diguem-ne,
amb aquesta línia, amb aquesta figura...
El Pè Relatiu és un altre, en tot cas.
Exacte.
Què tal?
Bé, bé, bé, francament bé.
Sí?
Un bon estiu?
Sí, sí, sí, sí.
Jo ja he popularitzat una resposta fantàstica,
que és quan la gent em pregunta com estàs,
dic, espera un moment.
Dic, el món està fatal, Europa està fatal,
Espanya està fatal, Catalunya està fatal,
Girona està fatal, però jo estic de conya.
Doncs està molt bé i doncs...
El felicitem.
Com a mínim a l'última part, diguem-ne,
que continuï així.
És a dir, vivim raonablement bé
en un context de devastació total a tot el món, no?
És una bona frase aquesta.
Si vol, l'ampliarem en el decurs de l'altre espanyol.
Miquel Liera, bon dia.
Què tal?
T'hi estem molt bé.
Molt bé, doncs escolta.
Jo veig el món malament, Europa malament,
la ciutat la veig una mica millor.
Què dius ara?
No sóc tan fatalista com en Quim, no?
Intento...
I Catalunya també anem fent, no?
Podríem estar molt millor,
però fatal trobo que podries una mica exigirant, no?
També en parlarem, si voleu.
Torna a la tertúlia i li agraeixo molt,
després de dos temps complicats,
Jordi Xerguelló, periodista, antic director del diari de Girona,
la ciutat fatal.
Bon dia.
La ciutat la ciutat fatal.
La ciutat fatal.
I si vols t'explicaré alguna cosa de la ciutat.
La ciutat de Girona fatal.
La Girona pitjor encara.
O sigui que les coses més properes, doncs fatal.
El senyor Nadal, en Joaquim Nadal ha fet una degradació del món cap a Girona.
Tu has començat per Girona, l'altre també ho veus malament?
L'altre, bueno, tampoc és que hi hagi masses novetats del que hagi passat als últims temps, no?
Evidentment que hi ha una degradació global,
el primer país del món que és els Estats Units,
doncs està portant el món a uns viaranys antidemocràtics preocupants, no?
Un senyor que s'ha autoatribuït al comandament de tot el món,
i això té un efecte cada cop pitjor a la majoria de països,
però, bueno, al marge d'això, no ho sé, l'economia no funciona tan malament.
Les macroxifres de l'economia, sense entrar en el detall,
i la microeconomia de les persones,
però vull dir, dintre de tot,
hi ha coses que funcionen, com deien quintament, raonablement bé.
Bueno, aquesta és la paradoxa, no?
És a dir, en Trump ha embogit i porta el món a un carreró sense sortida,
sembla un aliat natural d'en Putin,
hi ha dues guerres ara que dominen,
que són Gaza i Ucraïna,
però per sota hi ha 4 o 5 guerres més que pugen i baixen,
sobretot a països africans.
Algunes massacres també,
el que passa que hi ha persones de cristians en parlaments.
Ja està.
I després, no ho sé,
per exemple, el problema de la immigració
està adquirint contorns molt, molt delicats,
tot Europa està virant en una determinada direcció,
l'alarma respecte a l'extrema dreta és molt evident,
i aquí a Catalunya l'alarma respecte a l'extrema dreta també és molt evident.
i jo crec que aquesta és una qüestió
que tinc la impressió que les esquerres mai no se l'han plantejada
des d'un punt de vista seriós
o massa agonista,
i això fa que ara estiguem entrebancats en un problema històric.
i jo sempre he dit el mateix,
o ens afanyem
o allò que els hi ha passat ja
i probablement no té arreglo
a França
ens acabarà passant aquí.
Començo estar preocupat,
perquè us he sentit a tots tres
i estic molt d'acord en gairebé tots, vull dir que...
Jo comparteixo molt amb en Quim el que ha dit de l'esquerra,
una de les coses que em preocupa de l'esquerra
és precisament
que mira cap a un altre costat
amb el tema de la immigració, de la integració i tot això.
No es pot dir que la immigració no és un problema.
Tota assimilació de gent, de cultures diferents
i de gent pobra que ve a casa teva
perquè evidentment quan parlem,
quan es parla entre cometes dels problemes de la immigració
no estem parlant de la gent benestant
que n'hi ha cada cop n'hi ha més en aquest país
de gent d'altres països però amb una comunitat benestant
sinó la gent evidentment que ve de la pobresa.
Són dues maneres de veure diferents.
I evidentment que clar, això provoca un xoc cultural
sobretot quan hi ha religions diferents i costums diferents
i són coses que s'han d'afrontar.
Jo no poso l'exemple, per exemple, d'un país que fa molts anys
que... molts més anys que nosaltres que rep immigració
fins i tot als anys 50 rebia immigració espanyola
que era Suïssa.
Suïssa té...
Des de fa molts anys té més d'un 20% de població immigrant
però allà les coses funcionen bé.
Allà hi ha uns controls
i és un país que funciona raonablement bé.
Explicaré una petita anècdota
que vaig dir així fa molts anys
un article d'en Fèlix d'Azúa
que va viure durant un temps
a un dels barris més degradats de Ginebra
segons l'explicava, un article publicat en el periòdico
i que deia que estava fent cua en un supermercat
i allò que arriba un moment que s'obre una caixa
una caixa nova perquè hi vagi la gent, diu.
I darrere meu, diu, tenia un que feia una pinta
d'Albano Kosovar
que semblava que portava una classe Nikofi
i em va dir, senyor, li toca a vostè
diu, a Suïssa fins i tot aquest tipus de gent
és educada.
És una simplificació
però era una manera que ell explicava
la diferència que hi havia
entre països com Suïssa
que porten molts anys
i que hi ha un control
i que la gent es té que sotmet a les normes
jo sé, per exemple, que
jo he estat molt a Suïssa
una persona que rep subsidis
no rep un subsidi, ja està
rep un subsidi
i té un control del govern
s'ajuda
els subsidi s'han d'existir
però existeix un control del govern
les coses es poden fer bé
o es poden fer mal
un control, vols dir, senzillament
control de les despeses
no, control de les despeses
que fa aquella persona
i que comproven que
són diners públics
són diners de tots
i llavors no es poden donar alegrament
es donen
aquí no es necessita
que passa que fer aquest discurs
que estàs fent tu
porta gairebé implícit
que una part de la població
et digui
el que diu
que ara no ho vull dir
perquè sé que a més a més
no és veritat
però la sensació aquesta
a mi em dóna la impressió
és a dir
en qui m'ha obert
no la caixa dels trons
ha obert el debat
en aquest sentit
i jo crec que sí
i ha parlat
també crec que has utilitzat
en un moment determinat
la paraula de l'abonisme
jo crec que hi ha hagut
per part de les esquerles
però també per part
diguem-ne
de partits liberals
o de les dretes
hi ha hagut
una certa voluntat
diguem-ne
de no parlar
de segons què
perquè era incòmode
no s'ha volgut parlar
de segons quines històries
i ara el que passa
és que ens trobem
amb els que ens trobem
és a dir
que hi ha enquestes
que diuen
que diguem-ne
que partits
que han agafat la bandera
deixeu-me'ho dir així
contra l'immigració
que és una mica
una mica
doncs
estan pujant com l'escú
d'immigració
que n'hem tingut
des de fa molt d'anys
des de fa més de 100 anys
a partir dels anys 50
a aquest país
hi havia 3 milions
i alguna cosa
d'escats de persones
i ara en són 8
i la majoria d'aquesta gent
no ha sigut per creixement
per creixement vegetatiu
de la població
sinó que han sigut immigrants
fa diumenge
vam celebrar
la trobada anual
que fan al Castell de Montjuïc
i tots hem de recordar
com es vivia l'any 60
i alguna cosa
en el Castell de Montjuïc
amb barraques
jo recordo
gent a Tarroella
que havia viscut
amb antics búnquers
amb un antic
fort de la Calç
i a part de Montjuïc
les barraques
que hi ha baixos al riu
amb una misèria absoluta
estaven batejades
com a riu
que són
les que es van portar
a l'aigat
els 62
si no recordo malament
vull dir
que anem gestionant
molta d'immigració
i penso
que
sembla que ara mateix
hàgim arribat
en un punt
i suposo que també
és pel xoc cultural
és que és més
que també hi era
el xoc cultural
amb la gent antalusa
també hi era
i també hi havia diferències
d'allà on t'anaven els xarnegos
entenem la manera que ho dic
on t'anaven els xarnegos
no hi anàvem els d'aquí
però això passava
no, no, això passava
no, no, això passava
jo encara havíem
encara havia
comentava un company
encara hi havia barallat
a Cots de Roc
amb els castellans
el que passa
també ens havien barallat
els del barri de Sant Eugèni
amb els de Sant Eugèni
allà només hi havia
la diferència
hi havia el factor
pobresa
ara hi ha un altre factor
que és el tema cultural
hi havia un factor
també
i sobretot
i religiós
que era el tema
de la llengua
i el tema
de l'ascensor social
jo sempre he recordat
un capellà
que va estar actuant
deixeu-me dir
actuant
és una paraula així
en el barri
de Germán Sàbat
en aquell moment
el pare Josep Maria
Vilarnau
no sé si recordeu
el gros
melena
és una creu petjada
li he perdut
li vaig perdre la pista
i per tant
no ho sé fer
Dominic
Dominic
de l'ordre dels predicadors
l'ordre dels predicadors
era molt curiós
en aquell moment
perquè hi havia
el sector molt conservador
que era majoritari
llavors hi havia
els tres que vivien
de Germán Sàbat
i el padre Aquiles
i tots els altres
no participava
en algun programa
de Ràdio Girona
va participar
en un programa
de Ràdio Girona
en el qual va parlar
molt de mossèn Joan
de Joan Alzina
cosa que li va costar
la reconvenció
del propietari
de l'emissora
que era el senyor
Ramon de Rato
i Rodríguez
de Pedro
no
el pare
i Rodríguez de Pedro
que va exigir
que el destituïssin
fulminantment
perquè criticava
en el seu amic
que era
un tal
dictador
Pinochet
vull dir
el que passa
el director
que era en Pepe Vilal
va canviar d'hora
però no va acabar
d'anar
el que deia
en Vilernal
per exemple
ell explicava
una cosa
que era molt curiosa
quan gent jove
sortia en l'autobús
per venir a Girona
que venien a Girona
pujaven
el cotxe
parlant en castellà
i a la que hi havia
una mena de frontera
mental
en un moment determinat
doncs
donaven la volta
tota aquella gent
parlava català
i venia aquí
i parlava català
perquè creia
que allò li significava
diguem-ne
un
bueno
l'ascensor social
que s'ha de deixar
per dir alguna manera
això s'ha trencat
una miqueta
en Miguel té raó
de fer la perspectiva històrica
però és veritat
que
la immigració
dels anys 50
és a dir
la immigració
no catalana
però peninsular
n'hi havia hagut
ja molta
en els anys 30
en fi
en els anys 20 i 30
quan com a conseqüència
de la primera guerra mundial
les fàbriques d'aquí
van anar
en alça
i després n'hi va tornar
bé molt
en els anys
de Múrcia
aquella època
sí
en els anys 50
que hi havia
una bifurcació clara
gent que se'n anava
a Alemanya
i gent que se'n anava
que venia aquí
a treballar
no?
tota aquesta gent
poc o molt
han fet
la seva integració
Torre Gironella
la Torre del Fons XII
la pujada
a la Torrassa
les barraques
de Rió
al Vergues
el barri
de Germán Sàbat
tothom s'ha acabat
fent la seva casa
tothom ha acabat
incorporant-se
en un teixit urbà
que aquest
que tu deies
anem a Girona
vinc del Pueblo
i vaig a Girona
es va anar trencant
per exemple
amb l'obertura
del pont de Fontajau
que la gent
podia anar
o amb autobús
o a peu
a Girona
simplement
travessant el Ter
que era una barrena natural
que t'obligava
a anar
des de Germán Sàbat
al pont de la barca
per poder entrar a Girona
per la Devesa
tot això
aquesta etapa
és un tema resolt
és un tema resolt
ja està
hi ha algun rebot
en segones
i terceres generacions
però
la immigració
castellana
parlant
dels anys 50
és un tema resolt
i ara
hi ha aquest factor
cultural
lingüístic
i religiós
que és nou
i que provoca
una enorme diversitat
és a dir
en les escoles
de Girona i Salt
dels anys 50
no hi havia
30 nacionalitats
no
i ara sí
sí sí
no no
30 aquí d'escurta
en algun moment
és una manera de dir
sí sí
no no és així
i això és un factor nou
i és un factor
que cal tenir en compte
i que
a veure
la temptació
és
atribuir
el fenomen migratori
tots els problemes
d'una societat
que està
assolint nivells
d'inseguretat
alts
passen coses
que no passaven
fa 15 anys
arma blanca
algun tiroteig
algun mort
en barris de Barcelona
tot això
no passava
o no passava
tant
no passava tant
enfrontaments contra la policia gratuïts
a festes majors
ara passa
clar
si agafem
per exemple
un fenomen
que Girona ha adquirit
una dimensió
jo crec que
brutal
que és la gent
que dorm al carrer
sí
però només
Girona
això és a tota Europa
i als Estats Units
sí però aquí no passava
aquí no passava
no no
jo vaig jovint a l'estació
a portar gent
i fa impressió
a cada racó
de cada columna
del viaducte
hi ha un matalàs
que va
d'un dia a l'altre
preparat
perquè hi vagi a dormir
el propietari
d'aquell matalàs
bueno
aquest és un problema
tots els sense llar
són immigrants?
no
no
no
clarament no
per tant
el risc
de barrejar
i dir
tot és
com a conseqüència
d'aquests que venen
de fora
és molt alt
i la demagogia
amb això
és molt alt
i és molt fàcil
de fer
és molt fàcil
de fer
però té relació
en Jordi
que
això requereix
altes dosis
de control
i d'intervencionisme
per part de l'administració
quan es tracta
de subsidis
per
la renda mínima
i totes aquestes coses
que ara s'han anat fent
que donen garanties
diríem
d'un xec en blanc
per la subsistència
i que probablement
ningú no sap
amb què s'ho gasta
aquella persona
és a dir
la paradoxa
d'un sense llar
amb un mòbil
d'última generació
és
és
t'interpel·la
i dius
bueno molt bé
si ets tan tan tan pobre
colla
no
no tinguis telèfon
sí però llavors
com parlaré
amb casa meva
sí sí
vull dir que
hi ha una altra cosa també
que diguem-ne que
i aquí ens inclou
a nosaltres
no
els que parlem públicament
i comentem
el tema de la immigració
i sobretot
els polítics
també
els d'esquerres
en aquest discurs
per mi
excessivament bonisme
i no de reflexió
real
del que comporta això
és que no tenen
pràctic
no tenim pràcticament
contacte
amb la
amb la immigració
qui és l'afectat
i ho dic entre cometes
els més pobres
les classes més baixes
són els que ho pateixen més
en els seus barbis
en els seus edificis
etcètera
què va passar a França
fa molts anys
com va néixer
el Front Nacional
això és del més
sap tothom
va néixer el Front Nacional
agafant vots
precisament
del Partit Comunista
francès
i a causa de la immigració
i s'hi va quedar
ja el Front Nacional
i recordo jo
fa molt
a finals del segle passat
a finals dels anys 90
una vegada dinant
amb el cònsul francès
a Barcelona
que no era un cònsul més
havia sigut el portaveu
del ministre de Vilapeng
a la primera guerra
del Wolf
és a dir
que teníem
cert prestigi a França
i llavors aquí
començàvem a tenir
la primera immigració
africana
per dir alguna cosa
i comentant-li jo
començava a haver
alguns problemes
a Sala
em sembla que
va ser dels primers llocs
que hi havia
començat a haver
algun problema
jo li feia el discurs
bonista
en l'ambassió
i deia
bueno
ja s'hi han integrat
ja la segona generació
i m'adoni
em va dir
perdoni
no s'equivoqui
diu
la segona generació
s'integra
menys que la primera
nosaltres ho coneixem
molt bé això
aquelles paraules
que em va dir
aquell ambaixador francès
m'han quedat gravades
per sempre
i amb el pas del temps
he vist
que aquell bonisme
amb el qual jo
m'expressava
doncs era
era infundat
i aquell que tenia
més coneixement
em va posar
les coses clares
i
bé
el que deia en Quim
és que tenim el perill
que ens passi com a França
vull dir
hi ha exemples
França, Suïssa
o altres països europeus
que ho tenen
Suècia
bueno
Suècia té molts problemes
actualment
té molts problemes
Suècia
Suècia que era un país
meravellós
està tinguent
molts i molts problemes
però dius
França
i el Regne Unit
en certa manera
paguen
paguen
les
les colònies
que van tenir
i
i el que els hi ha
i el tema d'Algèria
i el tema d'Algèria
i per això
tenen aquests nivells
en tot cas
el que està clar
és que el debat
de la immigració
en les properes eleccions
serà la clau
i el creixement
d'aliança catalana
els que ho tenen més fàcil
són Aliança Catalana
i Vox
són els que ho tenen més fàcil
perquè
el seu discurs
aquell sí que és simplista
perquè és molt fàcil
fer demagogia
aquí
és molt fàcil
fer demagogia
efecte
però si
si no poses
mecanismes de resoldre
sobretot
d'anar
de resoldre
en els barris
que deia
en els barris
de la gent més pobra
més defavorerta
llavors què passa
aquesta gent
compra el discurs
i això
és on fa bescomptades
i això ens passarà
i a més a més
aquí a Catalunya
tenim
una
això és dir que és
un factor diferencial
que tenim dos ultradretes
la d'arrel espanyol
i la d'arrel catalana
això
sí
un independentista radical
en tenim dos
no una
en tenim dos
si volem ser diferents
amb això també ho som
però jo aquí
això que deia
com una mena de reflexió
el que deies
és a dir
que és
del tot cert
és a dir
qui generalment
lecciona
més
violentament
contra
aquest tipus
de l'ultimíssima
immigració
són els penúltims
que havien arribat
per dir-ho d'alguna manera
a veure
la prova és molt clara
Sal
el poble
el poble veí
va arribar a tenir
tres regidors
de plataforma
per Catalunya
en aquell moment
no era per la cara
del senyor Anglada
ni per el que deia
com es va presentar a Vox
va tornar a repetir tres
i ha pujat fins i tot
a quatre
que són els que té
en aquests moments
qui vota a Vox
fent un anàlisi
un punt simplista
si m'ho permeteu
però tinc claríssim
qui és
qui vota a Vox
allà
són aquests
els penúltims
per dir-ho d'alguna manera
o els avantpenúltims
que són gent pobra
que veu que
que veu que
els que són
en teoria
més pobres que ells
reben un determinat tipus
d'ajudes
que ells
no els hi poden
perquè molta gent
d'aquesta
que va arribar
en un moment determinat
i que està
en una situació complicada
li és difícil
perquè té
perquè amb els anys
de treball
va aconseguir
tenir un habitatge
per exemple
de propietat
i això
li teia d'arrel
i llavors
com que no hi ha
aquest control
de què tu parlaves Jordi
perquè realment
la sensació
alguna vegada
és allò
de gent
que ha estat
cobrant ajudes
i estava fora
n'hi ha hagut
hi ha hagut casos
i llavors
la sensació
és aquella
patapam
ho fotem tot
pel broc gros
és d'ultradreta
la gent
que vota
en aquesta gent
mira
no sé
si és d'ultradreta
o no
però el que està clar
és que els hi hem
se li ha fet
el discurs
molt fàcil
i aquí
torno-te
al que jo preguntava
i que és el que et deia
durant molts anys
ni a l'esquerra
ni a la
ni els centres
ni els partits liberals
n'han volgut parlar
i això ha fet
que ara ja
arribem tard
segurament
endavant
tard
tard
diverses coses
els últims
els pretesament beneficiats
davant dels penúltims
no voten
curiosament
són els penúltims
que sí que voten
per tant
aquí hi ha un tema
hi ha un tema
que s'ha de tenir en compte
segon
l'equació més fàcil
que està en mans
de l'altra dreta
és l'equació
Trump
els immigrants
expulsem-los
fora
fem-los
fora
del nostre país
sense cap
discriminació
clar
la sofisticació
de l'administració
ha de ser
un
papets
dos
treball
tres
integració
i la suma
d'aquests tres elements
és el que ha de permetre
que
la població
immigrant
no sigui
una població
flotant
de destí
incert
molt pobra
i sense feina
sinó que vagi
siguent cada vegada
més
gent
que perquè hi ha
feina
que nosaltres
no volem fer
la fan
amb un contracte laboral
que els incorpora
al règim
de la seguretat social
i si no
això no funciona
però també
a Suïssa
funciona així
clar
clar
clar
en l'actual sistema
que tenim
de treball precari
de
el model
turístic portat
al límit
etcètera
etcètera
també afavoreix
i a cert
empresariats
ja li va bé
tenir treballadors
que nostres
no són il·legals
segurament
però que estan
amb
molt llim
així estrany
i que estan mal pagats
i que etcètera
i això també
l'actual model econòmic
que hauria d'anar
més cap a la industrialització
i poder no pas tant
cap al turisme
doncs
segurament també
afavoreix
que hi hagi
aquest tipus
de treballadors
etcètera
jo
voldria tornar
al que ha dit
en
me deixes una cosa
no?
i després t'hi permeto
mira avui precisament
crec que és el diari de Girona
que publica un informe
que diu
que els empresaris
necessiten
mà d'obra
que no en troben
que no en troben
i malgrat tot
diguem-ne
i que malgrat tot
estem
a un 10%
diguem-ne
de l'atur
és a dir
és aquella contradicció
es pot dir
diguem-ne
que
que ja hi ha
un atur
estructural
que normalment
era del 4
al 5
del 6
que ara
10 ve ha pujat
el 10
és així
el tema
a l'estat
sí
les millors èpoques econòmiques
l'atur ha sigut
el tema
de tota manera
és el mateix
el que deia
després hi ha tots els factors
que en Miquel apuntava
en el sentit
que hi ha determinades feines
que són
precàries
en el sentit
que
que hi ha un punt
diguem-ne
a nivell d'hores
a nivell de sous
i tot això
tot això
és veritat
però hi ha aquesta contradicció
i perdona
perquè t'he tallat
però seguíem
amb el tema
no
jo volia dir que
a nivell d'aquí
que ha comentat
que el món
està fatal
jo a vegades
tinc la sensació
que estem
que estem una mica
que els anys 20
els anys 20
els anys 20
del segle passat
i que hi ha
no
se't exagerar
és a dir
és una conversió exagerada
ves del tanto
perquè després dels anys 20
van anem al 90 i els 40
sí
però vull dir
que veient
els feliços 20
veient a mi
determinats líders mundials
com
com el president
Putin
com el president
Trump
com el líder
xinès
que els xiners
sembla que
són més prudents
perquè tenim molts interessos
econòmics
però també van jugar
a les seves cartes
doncs a mi tot això
em fa molta por
i després també
em fa molta por
doncs
com aquesta dreta
juga
a través de xarxes socials
i no té por de mentir
i de tergiversar
i de dir les coses
jo simplement
penso que hem d'estar alerta
en aquest sentit
perquè hem d'això
dit això
el món
que sembla que vagi
molt malament
tu te mires indicadors
indicadors de pobresa
indicadors de guerres
indicadors d'educació
de sanitat
el món està
molt i molt millor
en aquest sentit
que fa 20 anys
o que fa 30 anys
o que fa 40 anys
sobretot
per exemple
a Amèrica
no hi ha cap guerra
en aquests moments
deu quedar alguna guerrilla
a l'Equador
i a Colòmbia
queden guerres
a Àsia
queden
queden
algun tema
a l'Afganistan
al Pakistan
allà
i a Síria
etcètera
però
en general
totes les grans guerres
que hi havia als anys 80
no hi són
ara
passa que tenim
dos
dos conflits
que són
que tenen
una potència d'imatge
que és a Gaza
i Ucraïna
que són terroríficos
i el Sudán
i el Senegal
i el Sudán
i el Senegal
i Nigèria
que no se'n parla
i el Nigèria
que no se'n parla
perquè
el continent africà
perquè com parlàvem
de desenes de milers
de morts
doncs a Nigèria
no vull dir que
si tens raó
això és com
la gent que discuteix
el nostre model turístic
i que considera
que hauríem de tornar
els valors primigenis
del nostre paisatge
dels anys 20
del segle passat
i dius
no hi ha ningú
de Tossa
que vulgui tornar
a la Tossa
dels anys 20
del segle passat
els de Tossa
segur que no
els de Tossa
i els de l'Estat
i veus les fotografies
d'en Faralloli
de tota la Costa Brava
però si no hi havia clavelleres
si no hi havia paviments
si no hi havia
això m'ho deia
que existia
una dona de roses
mirant una
hi havia molta misèria
a la festa major de roses
aquest any
van fer un programa
que hi havia fotos antigues
i una de roses
i una de roses
diu
en aquella època
no hi havia cap rosin
que anés a la universitat
exacte
clar
d'acord amb el Miquel Riera
hem fabricat
una humanitat
que és capaç
d'atendre
amb moltes desigualtats
però d'atendre
les necessitats
ja no de 3
ja no de 4
ja no de 5
estem anant
cap a 10.000 milions
d'habitants
sí, sí
al món sí
i els aguantem
ara esclar
i aquelles crides catastròfiques
de dir
el món no ho podrà assumir
que hi havia molta
ciencia ficció
sobre això
jo crec que estem
als voltants
dels 8.000 ara
sí, 8.000
jo crec que
anem cap als 10
sembla Catalunya
que estem als 8 milions
i també anem cap als 10
ens va donar visa
jo crec que no
les crides catastròfiques són
si el món
ha passat
el llindar
de la autosostenibilitat
pel que fa
a la generació
de recursos
i ens estem
cruspint
recursos
acumulats
de l'estalvi
històric
siguin
no sé
amb combustibles
fòssils
o amb el que sigui
un dia o altre
efectivament
pot ser
que
el desequilibri
ambiental
posi el món
en risc
i no l'hi està
posant en part
i no és només
l'augment de població
és que
dos dels països
més grans del món
la Xina
i la Índia
en els últims 30-40 anys
han passat
de viure
a la misèria
consumir
molts d'aquests recursos
pel progrés econòmic
en efectiva
jo un dia sentia
un activista
ecologista
que deia
és que
els xinesos
deia
no gasteu bolquers
és que esteu gastant
que esteu contaminant
perquè feu servir
bolquers
feu servir roba
com abans
els xinesos
deien
i què més
perquè no tenim dret
és a dir
vosaltres ho podeu fer
és una metàfora
si el primer món
pot fer servir
bolquers que contaminen
i no sé què
i nosaltres
que acabem d'arribar
al primer món
no tenim el dret aquest
la Xina
o algun país
poc desenvolupat
pot funcionar
per exemple
fabricant energia
amb carbó
el món
els està dient
que això s'ha d'acabar
però escolta
tu la teva industrialització
també la vas fer així
per tant
no ens neguis el dret
de fer un itinerari
semblant
i si no
aporta'ns els recursos
per saltar a tapes
si no
farem el que vau fer vosaltres
jo a vegades
quan veig els rius contaminats
de la Xina
penso també
amb el riu Ter
l'any 70
ah
quan portava aigua
no
quan no tenia depuradora
quan no tenia depuradora
també
no
l'any 76
ja no enduria d'aigua
perquè ja havia fet els pantans
i el cabal
ni cabal ecològic
ni res
però vull dir
penso
nosaltres estàvem igual
fa 50 anys
el teu poble encara sembla un riu
el Ter
bueno
en el pont
fa goig
però l'aigua no corre
en el pont de Tarruella
encara sembla un riu
que va davant de banda
sí
però no
és gaire freqüent
però no
però no corre l'aigua
no corre
no corre
malauradament
no corre
hem anat
de la ciutat al món
tornem a la ciutat
si us sembla
perquè
sí que en Jordi ens ha anunciat
4 o 5 coses
no
mira
si vols
que després no diguis
que no
que no d'això
però jo
el que deia
és que en aquests moments
a veure
volia preguntar
com veieu la ciutat
perquè
fatal
en qui m'ha dit
ha dit fatal
no
però és veritat
que hi ha hagut
diguem-ne
s'ha passat un estiu
que ha baixat una mica
la tensió
amb la tornada
estem a 20 mesos
de les eleccions
tothom diu dos anys
no estem a 20 mesos
de les eleccions municipals
per tant vol dir
que aviat les màquines
20 mesos
i que l'últim any
ja pràcticament
és de pre-campanya
anava a dir
que els partits
engegaran les maquinaris
però és mentida
però ja les tenen engegades
aquesta setmana
ja hi ha pensat
també entre Junts
i la CUP
amb el tema
de la seguretat
l'envornament
això ja és un avís
del que vindrà
els próxims mesos
el primer va ser
la seguretat
que és un tema
que quan parlàvem
de tot allò altre
de seguida es barreja
jo crec que no ho hem de fer
però és veritat
que en aquests moments
hi ha moltes circumstàncies
quan abans en Quim deia
abans passava poc
ara hi ha plantacions
de marihuana
les plantacions de marihuana
les plantacions de marihuana
porten gent que els vigila
que van armades
també és veritat
que ha vingut
una determinada gent
de països
per exemple
centroamericans
que han portat
amb ells
els costums
i ha tornat a haver-hi
aquí Girona
mateix ha passat
aquelles armes
que s'utilitzen
i bandes
hi ha hagut bandes
hi ha hagut històries
i es vol barrejar
les dues coses
però és veritat
és a dir
de la seguretat
no es pot fer
com abans
amb el que dèiem
se n'ha de parlar
el que passa
és que quan es parla
i es vol barrejar
les dues coses
és un tema
força explosiu
però anem de parlar
anem a coses més simples
que són visibles
fem un recorregut
i busquem papereres buides
no no
tenia apuntat
busquem papereres buides
no
totes són plenes
no no no
perdó que et l'actifiquis
n'hi ha una aquí
n'hi ha una aquí
davant del pàrquing
de Miligraït
que està buida
perquè ahir
algú la va tirar
i està tot escampat
per terra
allà a mig de les efes
no no
davant de la sortida
del pàrquing
i continua des d'ahir
tot el merder de terra
molt bé
però això és que
l'empresa incompleix
no ho sé
però
no ho sé
però l'Ajuntament
n'hi ha d'haver algú
que faci alguna cosa
diguem
això
si anem creixent
l'entorn dels contenidors
és una macropapareda
també m'escampadissa
jo he entrat avui
perquè venia de Palamós
per a la creueta
i a Miligraït
tota la cuneta
de la carretera
de la cera
fins a la Guàrdia Civil
bueno
té herbes
d'un metro i mig
això de les herbes
és tema de natura
sí bueno
però no no no
però escolta
no però com les branques
ja no són males herbes
però com les branques
de les arbres
molesten
la gent que passa
amb carril bici
perquè li toquen
o les herbes
el que fan
és posar en perill
una circulació
encara que sigui
de bicicletes
doncs llavors ja deixa de ser
ja deixa de ser
diguem-ne
la naturalització
i passa a ser
descurants
en canvi
mira jo he escrit
per d'aquí uns dies
un article
que es titula
Girona
bones i males notícies
molt bé
hi ha alguna bona notícia
sí
veure una màquina
començant a tirar a terra
les naus
de la carretera
de Barcelona
cert
i ara això també
podem dir
exacte
podem dir dos coses
que ho fa l'Ajuntament
perquè diguem-ne
com que els propietaris
com és
que han trigat tant
jo t'ho volia preguntar
a tu
per què
no s'ha pogut fer res abans
bueno perquè han volgut
assegurar-se
que
això peta
a la crisi del 2008
quan havia fet
tota aquella
macropisos
jo havia insistit molt
en el tema
de l'execució subsidiària
és a dir
què és el que s'ha fet
fes-ho tu
per compte dels propietaris
fes una notació registral
i cobra-t'ho
quan ells venguin
molt bé
i no es pot obligar
el propietari que ho faci
per fer-ho subsidiària
però diu que no ho té
però diu que no pot
que econòmicament
no pot
i no es pot expropiar
no no no
però tu li dius
no no
però l'entrada
no l'entrada
no l'entrada
no l'entrada
no l'entrada
no l'entrada
200 persones a dins
a més a més
però tu li dius
ja ho faré jo
i t'ho cobraré
o ara
t'ho giraré
tu no em pagaràs
i quan venguis
m'hauràs de pagar això
com a primer deute
que genera la teva venda
el secretari
ha insistit
en que això s'ha de fer
després d'haver requerit
els propietaris
no sé quantes vegades
i de documentar
tots els passos
per advertir el propietari
tots els tràmits
no eterns
això efectivament
ara
fixa't bé
jo l'article
dic
per una vegada
m'oblido
que ja era hora
està passant
no hi ha res
que m'agradi tant
com les realitats tangibles
màquines
en els llocs
molt bé
està passant
que ho facin
que ho acabin
que ho acabin
de pressa
i que
seria la contrapart
de la bona notícia
que
no quedi cap nau
residual
que sembla que sigui
sense enderrocar
que són totes
sembla que no són totes
si no són totes
vols dir que alguna
serà per acollir
algú
diguem
no no no
simplement
que no s'han cobert
els tràmits
o té un altre tipus
de propietari
o el que sigui
però
suposem que
acaben totes
n'hi ha una
que no caurà
i que segueix
clamant el cel
perquè suposadament
ha de ser
la seu
de l'Institut
de Bacenda
i perquè no comencen
les coses
jo també fa
dient
tenim un institut
i ho he preguntat
a la Generalitat
i m'ha dit
que l'Ajuntament
no havia acabat
de fer
tenim un institut
amb dues seus
una altra cosa és
són aquelles coses
que la gent
no entén
la gent
de planet
l'emplaçament
no és bo
l'emplaçament
d'un institut
allà a l'antiga
fàbrica Simón
no és bo
la cartera a Barcelona
sí, sí
o foten un passebre
hipervigilat
molt ben pintat
i amb nums reflectants
dient aquí
tot i així
és a dir
el que han fet
amb algunes escoles
que és
tancar el trànsit
al carrer
que dóna el Bruguera
per exemple
és que això
és que hi ha hagut
sempre als maristes
i queda potser
més allunyat
encara de com
s'adrea aquest institut
doncs
a travessar
la cartera a Barcelona
però és clar
del costat
d'on hi ha l'institut
no hi ha habitatges
no hi ha habitatges
tots estan a l'altre costat
sí, sí
pla de Palau
per dir-ho així
sí, sí
bueno
la gent ha d'atrevessar
però en fi
jo què voldria
aquesta és una de les bones
si ja està decidit
què voldria
que la Generalitat
hi hagués adjudicat
les obres de l'institut
i que s'estigués fent
i que d'aquí tres anys
dos, tres
el Cartanyà
deixés de ser
subseu de l'armesenda
i el Bisbat
el recuperi
per les seves funcions
i que l'institut
obri
amb normalitat
però quants anys fa
que parlem de l'institut?
bueno, 10, 12, 15
no ho sé
tot s'aterrissa molt
és que és impressionant
clar
haver-hi una inundació
i una incendi a la Simón
fa 10 anys
ja d'això
estan passant coses
perquè mentre no s'hi actua
és camabonat
per tots aquests fenòmens
i t'agrada
tot l'entorn del barri
t'agrada tot l'entorn
al risc de
diguem-ne
de no vulguer
xafartalès
has dit que havies fet
un article
que parlaves
de coses bones
i dolentes
i has parlat
una de bona
les dolentes
són aquestes
que estàvem parlant
fins ara
el tema de la neteja
la cara bona
té la cara dolenta
la sensació
de que és molt complicat
relacionar-se
amb l'administració
però naturalment
em cauran
bolets per tot arreu
però m'és igual
hi ha una altra bona notícia
que és que l'Ajuntament
anuncia
que l'Icita
no comença
l'Icita
per
22.000 euros
poca cosa això
molt poca cosa
però bé
és igual
la retirada
de 500 tones
de sediments
a sota la plaça Catalunya
còduls
llots
i sorra
amb la finalitat
que els tècnics
puguin analitzar
l'estat
de les columnes
de les vigues
perdó
de l'estructura
de la plaça Catalunya
que n'hi ha algunes
de malmeses
però és clar
no diuen
que retirar
500 tones
d'aquest material
entre altres coses
ha de servir
per retornar
a l'unyà
a l'àmbit
de la plaça Catalunya
capacitat hidràulica
perquè si no
tot això és un tap
i d'acord que
són moltes 500 tones
d'acord que mai no plou
a gust de tothom
però un dia plourà
com està plovent a Eivissa
m'entens?
el dia de la Glòria
fa 5 anys
aquest dia vam estar
a un pèl
de 2 cm
d'un duro
doncs escolta
no pot ser
no
i llavors
l'argument
que em fa convertir
la bona notícia
en una mala notícia
és
que
l'explicació
que fa l'Ajuntament
és
els camions
i l'excavadora
entraran
des de miligraït
per la part
pavimentada
amb formigó
del riu
però de cap
de les maneres
les màquines
no podran sortir
de l'àmbit
de la plataforma
de la plaça de Catalunya
i entrar
a la zona
no pavimentada
del riu
aigües avall
de la plaça de Catalunya
i entrar al pont de Pedra
i entrar a la plataforma
i el pont de Sant Agustí
que també ho necessiten
o fins a final
no perquè
per protegir
l'àmbit fluvial
això
perquè és una zona
naturalitzada
perquè hi ha floretes
perquè hi ha ànecs
perquè
hi ha balques
i perquè hi ha llanties
que ahir m'ho van dir
que són aquell tipus d'algues
que ho cobreix tot
i que impedeix
i que es carregarà
la vida de la sota
que són una merda total
sí perquè no hi ha prou
és merda directament
és merda total
te compro la paraula
perquè és així
hi ha un dia o altre
un dia o altre
tota la llera de l'Unyà
fins a la illa del Ter
s'haurà de dregar
s'haurà de dregar
i a més a més
la illa del Ter
tal com ha crescut
col·lapsa
la desembocadura
de l'Unyà
cap al Ter
si li preguntés
si a algú
que tu coneixes bé
i que ja entén
d'aquestes coses
és el senyor Joan Gai
diria el que diu
que és que
el que s'hauria de fer
és treure la no
jo cada vegada
que travesso
el pont de França
i miro cap al riu
penso un any
no sé si era el 90
i algo
que l'aigua
i bueno
la glòria
se'n van dur
mitja piscina del GEC
és a dir
que
el riu
té tendència
a obrir-se
cap allà
i si troba obstacles
evidentment
aquesta contradicció
entre protecció
de la natura
i neteja
dels cavals
dels rius
i protecció
de la humanitat
seguretat
sembla que hauria d'haver-hi
sembla que hauria d'haver-hi
un terme mig
aquí no?
sembla que hauria d'haver-hi
un terme mig
però a vegades
no no
el terme mig
ara no hi és
l'aca
no deixa tocar res
quan s'apliquen
les lleis
de la manera que s'apliquen
que fan
que com
hi ha poca aigua
es gasten 40.000 euros
per salvar les carpes
i sacrificar-los immediatament
després
perquè són espècies invasores
però en canvi
veus que cada vegada
la colònia
de Caipús
és més gran
dius
alguna cosa no
acaba d'anar bé
a veure
alguna cosa no
i si el que hi ha és allò
és a dir
si el que volem també
és protegir
és evident que
per la colònia
l'Unià
va estar a punt de vessar
i no vessar
perquè
perquè el Ter
ara diguem-ne
està teòricament controlat
pels embassaments
ara m'he recordat una cosa
el meu pare
un cop a l'any
anaven a netejar
les branques
del regadiu del Ter
a Tarroella
a Tarroella
i s'agafaven
un dia
anaven
tots els pagesos
a netejar les branques
perquè hi havia crescut
vegetació
i allò a l'aigua passés
en aquest cas
no era aigua de pluja
sinó aigua de regadiu
perquè em perdia
ara t'aixecaria
un expedient
se m'ha acudit
no anem tan lluny
no no
no es pot tocar res
no anem tan lluny
les hortes de Sant Eugènia
que jo conec
més o menys bé
hi havia una cosa
que de les regueres
que servien
diguem-ne
per regar les hortes
i tal
anaven
a un
a un rec
que a mi
de petit
no sabia què volia dir
i de gran com ho he entès
m'encanta la paraula
que és el rec traient
el rec traient
un cop a l'any
el que feien
els hortelans
de les zones
que un matí de diumenge
el que feien
era agafar i netejar-ho
ara això
no es pot fer
ara ja hi ha
una empresa especialitzada
que ho fa
també és veritat
que alguna d'aquestes
empreses especialitzades
que ho fa
el que va fer
va ser
estressar tot
i deixar-ho allà mateix
amb el qual va provocar
problemes
molt més seriosos
és a dir
estem
amb tots els respectes
a vegades
ens passem de frenada
i fem algunes tonteries
jo simplement demano
una mica de sensateix
i una mica de termamig
jo crec que
que això hauria de ser
aquest termamig
i políticament
no sé si en Jordi
tenia més coses
perquè ha dit
que en tenia 3 o 4
volia comentar
el tema de les papereres
perquè això ens hi trobem
a tots els barris
de la ciutat
i llavors
un parell d'una anècdota
i l'altra que és anècdota
o potser no tant
l'anècdota és que
segons m'han explicat
havien de fumigar
o s'han fumigat
les palmeres
del parc central
i que hi havia un cartell
que posava avís
fumigació
el 2 de setembre
de 2024
això pot ser una anècdota
l'altra és que
els dies que hi ha partits
del Girona
a la zona allà
de Montilivi
es taca els excessos
d'alguns carrers
hi ha una tanca
a la cantonada
entre la Universitat de Girona
i Tosa d'Alp
que impedeix
que els cotxes
vagin cap a la vinguda
de Montilivi
lògicament
per anar al camp de futbol
bé
doncs
després de l'últim partit
del Girona
contra l'Espanyol
que es va instal·lar
a la tanca
el divendres a la tarda
encara hi és
fins dilluns a la tarda
3 dies seguits
què vol dir això?
dos coses
una
que la gent
els que són del barri
ja ho sabíem
te l'assaltes
i s'acabava
efectivament
però esclar
la gent que no és del barri
arribava allà
quedava sorpresa
esperava
s'aturava
i mitja volta enrere
i què més vol dir això?
que si ha estat 3 dies així
vol dir que la policia local
no patrulla la perifèria
perquè si hagués patrullat
la policia local
evidentment
se n'haurien donat compte
allà va estar
fins dilluns
a primera hora de la tarda
un exemple
pot ser una anècdota
però
si les coses funcionessin
això no passaria
jo m'agradaria comentar
també el canvi de política
aquesta setmana
hem rebut a Montjuï
que el canvi de política
d'afegir més contenidors
contenidors de vidre oberts
tota la setmana
perquè
allà a casa
a Montjuï
passen a buscar el vidre
cada 15 dies
tu qui tens?
porta a porta?
porta a porta
porta a porta
però això no
els contenidors
els van tret
i el que ha passat
és que diguem
que han arribat
el porta a porta
inclús ho vaig posar jo
una vegada
en un article
que parlava d'escombraries
vaig posar que funcionava
raonablement bé
però aquest estiu
almenys allà al meu barri
no ha funcionat
tan raonablement bé
en dies que no han passat
dies que no sé què
no sé quant
a Montjuï
aquests dies
hi ha hagut algun dia
que han passat molt tant
en comptes de passar a les 8
o l'endemà
han passat a la 1
o a les 2
i la gent se queixa
perquè això fa soroll
la gent se queixava
perquè a més hi havia vidre
un cop cada 15 dies
i resta un cop cada 15 dies
i ara ja han posat
uns contenidors
que passen la targeta
bueno
de fet no ens enganyem
han fet un pas
que potser s'hauria d'haver fet
en el seu moment
abans de l'estiu
es van anunciar canvis
que s'estan aplicant
i que s'acabaran d'aplicar
començament l'any que ve
però que en realitat
signifiquen tornar
al sistema d'abans
amb les targetes tancades
excepte amb les zones
del barri vell
que continuaran
amb la recollida temporal
però el tema aquest
és a dir
el problema del vidre
per què ho han avançat tant
aquest dia
em van donar unes dades
que jo gairebé no la crec
però és que
el vidre
que funcionava molt bé
el tema de la recollida
amb el canvi
que hi va haver
s'hauria omplert d'impropis
de tal manera
que no es podria aprofitar
absolutament
impropis vol dir
que la gent
en el vidre
i d'aquí ve
el canvi
aquest
és a dir
per tant
si que hi ha hagut
canvis
no hi podem posar res
perquè obren el covell
i ja ho veurien
si hi ha alguna altra cosa
en aquest cas sí
perquè està obert
quan hi ha bosses
la gent pot posar
el que vulgui
també al final
estarem entretinguts
aquestes mesos
jo pel tema polític
m'agradaria fer una pregunta
és a dir
jo no acabo d'entendre
per què guanyem
es va quedar el tema
dels residus
i no va deixar-ho a Junts
que era qui l'havia començat
bueno
jo et podria dir
que segurament
és una pregunta
que a vegades me faig
no no
políticament té tot el sentit
del món
quan negocies
perquè ha estat un
marroni
i no ens
acabarà marcant
acabarà marcant
aquest mandat
acabarà marcant
aquest mandat
i la discussió
quan arribi
però heu parlat
del distanciament
en fi
de la pica baralla
guanyem
junts
amb el tema
de la seguretat
que ha florat
aquests dies
molt bé
si això és
una mera gesticulació
per marcar perfil
dins d'una coalició
de govern
i no hi ha ningú
que tingui els nassos
de trencar
la coalició
de govern
a l'hora
a l'hora de la veritat
i en les eleccions
del maig
de l'any que ve
no l'altre
tots tres partits
de la coalició
seran
corresponsables
del resultat
que posi
a judici
la ciutadania
amb el seu vot
per ser partit
de la coalició
que esquerra
qui serà
el responsable
dels que hi ha ara
o en Marc Puig
que ha guanyat
aquestes eleccions
de 28-27
amb un vot
o els que reneguen
d'esquerra republicana
qui sigui
qui sigui
clar
Marc Puig
jo et reneguen
d'esquerra republicana
qui sigui
no trencaran pas
si trenquen
no trencaran
no trencarien
els últims mesos
si de cas
tranquil que no trencaran pas
ara fent una mica
de balanç
d'aquests dos anys i mig
no?
serien dos anys i mig
no ben bé
però
jo encara trobo
que dintre
per la disparitat
d'ideologia
i dintre de tot
penso que hi ha hagut prou
com a mi
podria ser ho han ventilat
a portes endins
però de portes
en fora
sí
a base del
no, no, no
a base del
president
dels socis minoritaris
sí
junts i esquerra
encallat
guanyem a marcat la pauta
això vol dir
que segurament
també llavors
guanyem
diguem-ne
acabarà fent
perquè una altra
de les coses
que curiosament
passa en aquest moment
és que tu mires
vint mesos
les properes eleccions
i qui s'atreviria a dir
cinc fixes
que encapsalin
llistes electorals
d'aquestes potents
perquè
PSC està pendent
la consellera
Baneke
serà que sí
serà que sí
junts
està pendent
de reafirmar
gent degeix
esquerra ja ho hem dit
i anem parlant molt aquí
amb tot el tema que hi ha
i llavors
hi ha un gran què
que tothom es pregunta
dóna la impresió
que encara que presentessin
una d'aquestes papereres
és possible que
i no vull fer cap símil aquí
que aquest nou partit
que ara no és a l'Ajuntament
i que es presentarà
doncs podria tenir
la presentació parlamentària
però
i si troba algú
amb cara i ulls
i si presenta algú
i trobarà algun regidor segur
no no
el trauram
però si presentés
algú
volia fer un petit afegit
al Gaitan Quim
del silenci
de Junts i d'Esquerra
que és que potser
Junts i Esquerra
han adoptat aquella màxima
de dir
quan el teu enemic
s'equivoca
no el distreguis
i han deixat que
han deixat que la CUP
o guanyem
s'ho empassés tot
i no he parlat
no sé
perquè també haurem de saber
si l'arcalde
torna a presentar-se
a les eleccions
i per tant
ja no podria
o ara sí
guanyem
perquè allò dels dos mandats
de la CUP
com va quedar allò
però jo era la CUP
això és guanyem
no
és a dir
jo crec que hi ha una gran
en aquests moments
és a dir
des d'un punt de vista
periodístic
seria entretingut
poder parlar-ho
ja caldo
per tot el que podés passar
i Junts tornarà a presentar
la Gemma Geist
o Quim
que estàs al cas de tot
jo crec que sí
jo crec que sí
jo n'estic segur
pot haver-hi un factor
que ho altera tot
que seria
el retorn
d'en Carles Puigdemont
això és l'objecte
d'una altra
tercera
el retorn a l'Ajuntament
de Girona
o el retorn a Catalunya
el retorn a Catalunya
i eventualment
se'ns ha acabat el temps
molt greu
hem començat dient
que el món estava fatal
i que la ciutat
estava fatal
hem parlat
de la plotilla
i no n'hem parlat
estarem
estarem
al cas
del que passi
i aquí estem
que són les 11
i que demà tornem
si tot va bé
a les 10
adeu-siau
a les 10