La Girona.
Fia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon dia, entrem en temps de Tartúvia Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 5 de febrer, un dia fresquet, per no dir directament fred, les temperatures han baixat una miqueta, però és temps d'hivern i d'això és del que es tracta, doncs, de que l'hivern faci temps d'hivern. No sé si d'això, però si de moltes altres coses en parlarem amb les 3 persones que...
M'acompanyen avui aquí els estudis del Caler Balmes, número 8, Vanessa Manyik. Molt bon dia, com estàs? Molt bon dia. Mànyic. Mànyic. Mànyic. Sí, amb accent al·là. Amb accent al·là. Sí, ara que s'ha posat de moda amb el fitxatge d'aquest jugador nou que ha tingut al Girona, que a tothom li diu Arthur, com a Madrid li diuen en Mas, i ell diu, no, jo em dic Artur. Vull dir que és el problema dels accents i les pronúncies.
Perquè de part de resta el cognom és... És ben normal. No, no. Tots els cognoms són normals, volia dir. El problema és la meva dificultat en pronunciar-los. No és teva, eh? Com estàs? Bé. Bé, l'alegro que estiguis aquí, que ens puguis acompanyar. Moltíssimes gràcies, com també els hi donem al senyor Joan Miró. Què tal, senyor Miró? Molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia per començar el febrer.
Alguna frase lapidària per entrar en tertúlia o...? No, l'únic que recordava era que el febrer era el mes que els pagesos li tenien més por. Perquè començava a fer bon temps i després de cop i volta venia una glaçada que et matava els arbres, que et matava la fruita.
És el que passa, és el que sol passar, sí, sí. Més o més avui és Sant Agat, en temps i llocs inmemorials era el dia que les senyores deien que aquell dia no treballaven i que ens ho féssim tots els altres, que és el que hauria de ser habitualment. T'he donat una idea, eh? Si ho veus.
Molt bon dia, Enric Serra, periodista. Hola, bon dia a tothom. Com estem? Bé. Sí? Sí, sí. En fred? Jo sóc molt fredoluc, sí. O sigui, ja podeu imaginar que quan arriba l'hivern sóc home de fred. La gent de costa sou així, diguem-ne. Sí, sí. Molt bé, escolteu, doncs ja deia que podem parlar de qualsevol cosa, però... Fret, fret, però els amanyers ja floreixen.
N'hi ha alguns. N'hi ha alguns, sí, sí. La qual cosa també assigna que... No ho sé, ja fa molts anys cada vegada que sento la cosa aquella que els ametllers floreixen abans i segurament deu ser cert, no? També deuen tenir el perill de... Congenar-se. Exacte, de congelar-se i de... Anava a dir allapar. És una manera de dir-ho, eh, vull dir, de caput, però bé. És la por. És la por. És la por, és la por. Una de moltes.
Una de moltes sí, sí, per jazir a pesca. Tu en saps alguna cosa d'aquestes? Bueno, la pesca sí que en sé. Ara deies que la pesca estan... a Palamós estan... Palamós, ho dic bé? A Palamós, sí. Estan en veda, no? Sí. Fan la veda biològica. Passa que aquest any, en coses de ser fins a la primera de març, que el gener i febrer i la primera de març feien veda, ara s'ha decidit, doncs el dia 17 de febrer tornen a...
A l'octubre faran la diferència aquesta. L'octubre ja és un mes que... Canvien els dies. No fa tant llarg poder. Sí, sí. De fet, tornem a estar en dies que tornarem a parlar d'aquestes coses. No sé si de pesca, que ja se'n va parlar molt.
a final d'any, perquè hi va haver un perill imminent amb les normes de la Unió Europea, però tenim, d'altra vegada, mobilitzacions de la Volta Pagesa, també, d'aquí quatre dies. El 9, el 10, no sé on... El 9? Crec que sí. No sé si és 9 o 10, però en tot cas és igual, perquè es troba que el govern, i per tant, ha tornat a reiniciar-se totes les converses, en certa manera.
És curiós perquè vaig sentir el conseller que deia que tenien tota la raó del món, el que passa és que no volen que els hi donin la raó, volen que els hi resoldri el tema de la burocràcia i coses d'aquestes.
és que no som conscients de la pesesia, la ramaderia i la pesca, l'important que són en el nostre dia a dia. Primer sector, sí. Per exemple, el meu home que és pescador, deien que darrere de cada pescador hi ha quatre o sis persones que en viuen. Imagina't. D'aquest sector, llavors repercuteix la pesesia i la ramaderia.
Molt bé, doncs, escolta, mirarem a veure què passa, que fan la gent de la Volta Pagesa que van sacsejar una miqueta tot al marge dels, diguem-ne, dels sindicats oficials i coneguts, i no sé, si voleu podem fer un...
una ullada per la ciutat, perquè ara tots tres, de fet, feia un cert temps que no veníeu a la tertúlia, i en podríem parlar, com la veieu, van començar els actes de commemoració del Girona 2100, del 20 mil·lenari més cent anys de la fundació de la ciutat,
Quibradal deia que va tirar darrere i va preguntar què es va fer pel bibilenari. No es va fer res perquè no se sabia què era bibilenari. Ha sigut les investigacions del doctor Nolle i el seu equip les que han xifrat l'any 76 abans de crisi com la fundació de Girona quan els romans baixen de...
baixen de la muntanya al Sants Metges a Sant Julià de Ramis i fan la ciutat. Per altra banda també hi ha un programa d'actes, titulat Girona 2100, que és una mica la ciutat del futur, però 2100 passarà molts anys i és probable que algun de nosaltres no ho vegi, diguem-ne. Per tant, jo us pregunto per la ciutat actual, no sé com l'heu vist, van estar...
i va haver-hi uns dies, diguem-ne, dels dies festius de molta gent, després hi ha hagut aquestes tres setmanes llargues, diguem-ne, del mes de gener, que alguns se les han fet molt llargues i de l'altre se les han fet molt curtes, i ja estem, diguem-ne, pensant com aquest que diu, amb setmana santa. Com veia la ciutat? Va, Vanessa, tu que tens botiga, que estàs en el que arribar hi estaries, al cor del barri vell...
Nosaltres hem passat de caçar-nos molt de la inseguretat allà al barri vell. Aquest tema l'ha guanyat, no?, a les basures, a les escombraries. Però sí que n'hem deixat de parlar ara. Sí, ara no és el que no ha passat una mica de moda, ara ha guanyat el rànquing la brutícia, perquè la veritat és que jo considero, i això jo ho he parlat, amb la regidoria i tal,
Des de l'associació, no? I personalment, que... Bueno, que... Algo s'ha de fer perquè això no està funcionant, al contrari. Es veu com... Per exemple, aquí he vist aquests contenidors que tenen aquí a Milgrat, que són així grans, i estan tot el dia. Però allà a Barri Bait porten aquells contenidors petits, de boca petita, que no sempre no funcionen. No. I que no sempre funcionen. I és de vuit a onze. Clar, te limita molt. De vuit a onze a la nit. De vuit a onze a la nit.
Estem parlant, deixem-ho clar, que hi ha una zona que és el Val Vivent i una part del Mercadal que hi ha les àrees de recollida temporal que són aquells contenidors que porten cada dia uns petits vehicles i que aquests només es poden utilitzar de 8 a 11 de la nit.
i has dit dues o tres coses que ja has mostrat al que em pensaves, per exemple, una cosa que ha coincidit tothom, les boques d'entrada de les bosses són petites, no entren, i les targetes no van funcionant al primer moment, ara sembla que s'està arreglant, s'està arreglant?
Bueno, això diuen, però no. Perquè jo tinc les targetes per tenir botiga i per estar allà, per viure'n allà. Llavors, el container intel·ligent. Bueno, jo no soc el que tingui intel·ligent, perquè a veure, no sempre funcionen. És a dir, vas amb la teva targeta, no va. Després, clar, hi ha gent que va amb la bossa de com la saca de Papa Noel, a tirar la basura, clar, amb una boca així de petita. Vull dir, jo considero que podés s'hauria d'haver...
O posar contenidors d'aquest tipus com ja han aquí, que he vist aquí a Milgrat, és que estic aquí molt pendent d'aquest tema. O, tristament, ensenyar a la gent, poder primer el porta a porta o facilitar... Alcalonja, per exemple, jo soc de Palamós. Abans de l'implantació aquesta, tu anaves a buscar el teu cubei.
Llavors tu ja t'acostumaves a tenir aquest format de bossa que sí que és el que coincideix llavors amb aquest tipus de contenidor, no? El Valdi Vell es va comentar que els veïns i els comerciants tampoc volien contenidors físics.
La ciutat de Girona ara conviu en quatre elements diferents de l'acollida de residus. El port de porta com a tal, contenidors intel·ligents, els contenidors vells encara n'hi ha. Hi ha llocs que encara són contenidors absolutament oberts.
i llavors les hores de recollida temporal com la que dius a tu al barri vell. El que no podem negar ara, la Vanessa ho ha dit, és que ha estat el tema de moda des d'abans de Nadal i jo crec que ho continuarà sent. Ahir va sortir unes dades de l'Ajuntament que diuen que en el lloc
En els barris on es fa porta a porta, que encara no són tots, que s'ha passat del 48,4% de mitjana de recollida selectiva que hi havia a la ciutat l'any passat a tota la ciutat al 90%. Avisen que això baixarà perquè és evident que això només passa en aquests llocs on es fa el porta a porta.
A més també hi ha molta queixa a la Rambla, que hi ha indigents, que hi ha una brutícia... Sí, aquest és un altre tema, si vols en parlem després o... És que és complex i tot s'ajunta, dius ostres... Jo defenso el reciclatge.
I tant que quan van posar la incineradora jo vaig votar en contra perquè proposava el reciclatge en aquells anys 78-79.
Però què ha passat? Jo crec que el problema principal és que no s'han explicat suficient bé com funciona. O sigui, s'han explicat, d'acord. S'han explicat les coses mínimes. Però jo crec que com explicaves hi hauria d'haver hagut una presentació amb exemples físics de com has de funcionar. Per exemple, aquest problema que dieu,
de les obertures petites, doncs mira, s'explica. S'explica i se t'avisa de què és el que has d'adaptar-te. Què m'he trobat jo? Bé, m'he trobat que vaig amb la targeta o es connecta. O sigui, poso la targeta, s'encén la llumeta i haig d'obrir jo la tapa.
Ara imagina't, una certa edat vas amb la bossa o les bosses on portes les coses. La targeta a l'altra mà. Sí, sí. Què fas? Els primers dies em posava la targeta a la boca. Com aquella època del carnet d'identitat. Després vaig adonar-me que la tapa quedava oberta una estoneta. Per tant, tinc temps de posar-me la targeta a la butxaca.
Però jo conec gent que ha perdut la targeta, perquè li ha caigut dins del contenidor. Llavors necessita, tens, amb una mà aguantes la bossa i amb l'altra agafes les coses, per exemple les ampolles, i les vas tirant. Com aguantes la tap oberta?
Doncs hi ha una palanca i després hi ha un peu. Però ara imagina, tens 78 anys, quins equilibris has de fer per aguantar allò amb el maluc o amb el peu i amb les mans anar... Una persona que predicava els reciclats a l'any 79.
No, no, és complex, hi ha situacions complicades. Jo diria que he hagut d'aprendre les rutines, però jo hauria preferit que m'ho ensenyessin.
Necessitem un anàlisi relacional, Enric Serra. Tu no vius a la ciutat de Girona però vius en un poble que fan pescades. No és el mateix un poble que una ciutat pel que fa referència al porta a porta. No, jo visc a Quart i tenim recollida porta a porta i jo n'estic doblement content.
En primer lloc perquè m'ha resultat còmode i sense cap problema, i en segon lloc perquè al costat de casa hi havia uns contenidors. I bé, és a dir, vam passar de la civilitat a la incivilitat amb qüestió de pocs anys, diguéssim. Al principi tot funcionava molt bé i al cap d'uns anys la gent ja hi deixava qualsevol cosa de qualsevol manera i a qualsevol hora.
Per tant, el canvi va ser positiu. El problema de la recollida selectiva,
Jo crec que és que no... És a dir, tot i que s'hi ha pensat molt i s'ha fet molt d'esforç mirant de trobar la manera de fer-ho millor i tot plegat, jo crec que no ens n'acabem de sortir o no s'en acaben de sortir perquè...
Perquè no és fàcil. Primer lloc perquè la gent té circumstàncies diferents i situacions diferents i fer una cosa que serveixi absolutament per tothom. Jo crec que és pràcticament impossible. Això en primer lloc. Sobre el lloc perquè com més tecnifiquem el sistema de recollida,
Més fàcil és que ho compliquem, perquè el que és senzill és agafar la bossa de les escombraries i deixar-la. Això és el més senzill de tot. A la que hi posem contenidors ja hi fem un esforç més. Quan els contenidors suposadament són intel·ligents ja hi fem un altre esforç més. No per part de l'usuari, sinó per part de l'usuari, però per part de l'administració, que se li encareix el procés, i per part de la tecnologia, que té més facilitats per espatllar-se.
Per tant, és dir, no només has d'estar atent a explicar millor les coses perquè la gent les entengui, sinó que també has d'estar atent perquè si se t'espatlla un contenidor tu ho has de saber, perquè saps que en aquella zona aquell dia tindràs un problema i aquell problema no es pot acumular, perquè estem parlant d'escombraries. Per tant, és molt complicat.
I jo crec que no anem pel... és a dir, jo crec que aquest no és el bon camí, no sabria dir exactament quin és, però crec que abans d'implantar un sistema...
s'hauria d'haver testat, per dir-ho així, s'hauria de haver fet el test molt millor del que... Es va fer aquí en la zona, una petita part de l'Eixample es va fer una prova, una prova pilot, però, a veure, hi ha coses, per exemple, com que en alguns barris, quan s'ha aplicat el contenidor intel·ligent,
En el moment que s'havia de començar a aplicar, l'Ajuntament tenia constància que la meitat de les targetes no s'havien recollit. Per tant, si no hi havia targetes, difícilment es podia complir amb el que havia de fer. L'altre és el tema del barri vell. L'altre és un tema que es van trobar i que al primer moment jo crec que va faltar molt.
Ara estic fent de tortura. Hi ha un punt de cintura que va ser quan Montjuïc es va començar, en les cases funciona relativament bé. En els blocs de pisos no funcionava. Ara ha hagut d'introduir canvis, però els canvis es van introduir tres mesos quan ja hi havia tot el debat enverinat, per dir-ho d'alguna manera.
I llavors un altre tema que és el del Barri Vell, que jo crec que la Vanessa en tenia ganes de parlar-ne, que és el tema de les botigues o, per exemple, la restauració. La gent de l'hostaleria s'ha queixat perquè és clar, els obliguen a treure les bessures en un moment en què tenen els restaurants plens. I això podria contravenir fins i tot les normes de sanitat, per entendre'ns d'alguna manera. Exacte.
i han demanat un altre horari, és a dir, que no siguin de 8 a 11, perquè de 8 a 11, diguem-ne, la majoria d'estones estan oberts.
També, ja que barrem d'aquí del barri veia aquesta problemàtica, doncs, per exemple, que la normativa també, per exemple, els restaurants han de posar el vidre, el beltal, però quantes vegades no hem vist que un restaurant, tant que abans, no fa que hi servei aquella nit, però l'ha fet al matí, amb la qual cosa, a la nit, deixa... I baixen veïns, veuen un contener, i deixen allà una basura.
No, és que més una vegada hem sortit de la botiga i hem dit que això no ho pots fer però no podem fer de polis. El container del restaurant que l'utilitzen veïns. Exacte, les papereres. Ahir teníem aquí en Xavier Serra que treballa gestionant diferents aparcaments a Girona i ens va explicar una de molt divertida.
que és que al pàrquing del carrer Grover, que hi ha a Girona, que hi ha gent que els puja amb cotxe, els puja amb cotxe, aprofitant que, a més a més, els deu primers minuts, si tu entres i surts no pagues, els puja amb cotxe, va al pis superior, els hi deixa les bosses de basura i torna a sortir. Em va semblar patètic, diguem-ne, però de dir, la gent se les pensa totes, que és el famós turisme d'escombraries que potser també... Obligat, eh?
que algun poble s'han patit, que d'altres pobles venien i deixaven. Això és el que ens passava i que també va precipitar una mica el camp. Però jo fa poc vaig anar a una reunió
perquè han canviat algunes coses i ara se'n fa càrrec al 100% al Consell Comarcal i hi havia una reunió informativa i els veïns expressaven els seus dubtes i les seves...
les seves diferències respecte del sistema. Si té el cas d'una persona, diguéssim que el divendres se'n va i se'n va a casa dels pares que són grans, que viuen en un altre poble i que se'n va i que com que se'n va, què en fa de les escombraries?
no sé, poder, clar, és dir, particularitats d'aquestes n'hi deu haver 25.000, diguéssim, no? Per tant, qui no queda altres recursos, diguéssim, que organitzar-se un mateix, diguéssim, per... A Girona, que és un problema seriós, quan solucionat, hi ha uns contenidors, diguem-ne, per aquest tipus de coses que es pots utilitzar, no sé quants cops al any, amb les targetes a per tot, per allò que hagi de marxar de viatge o que hagi de... i que tingui brossa. Hi ha urgències.
Jo considero que ara encara que fa fred, esperem-vos l'estiu. Cuidado, perquè aquest problema... No sé jo, les altres parts de Girona, perquè la veritat és que treballo al Barri Vell, no? I estic bastant a sobre de tot això, també al xat del Barri Vell, que és molt continu. No? Però... Això ara l'estiu, però... Ai, ja, l'hivern. Però l'estiu, això serà una problemàtica si no s'ha arreglat.
Clar, tu no pots menjar peix, per exemple, el divendres a la nit, perquè llavors fins al dilluns no pots tirar, no? Llavors això... Orgànica. Abans estava a punt de fer... El turisme d'escombraries, si no, canvia alguna cosa d'això... Està a punt de fer l'Europa dir que ens canviarà els hàbits alimentaris, perquè menjarem peix el dia que hi hagi la collida d'orgànica, diguem-ne. Perquè te l'hi mira també molt, no? I espera't, perquè hi haurà més turisme... Si no això no se soluciona, hi haurà més turisme d'escombraries.
Un problema, eh? Això serà un problema per l'abstinència? Jo estic d'acord amb l'Atlik amb una cosa que és que t'obliga a organitzar-te de manera diferent i el que passa és que jo també parlo des d'una perspectiva i jo durant uns mesos a l'any fem porta a porta
i en franquesa no hi ha cap mena de problema amb un poble, en franquesa no hi ha cap mena de problema, al contrari, t'obliga a un canvi, no un canvi d'hàbits, senzillament, que en comptes de baixar cada dia amb una bossa de bessura, baixes tres cops a la setmana l'orgànic, un cop el... i això, si t'organitzes, no és un problema. Ara bé,
que hi haurà problemes, segurament, que com arribin alguns barris, diguem-ne, com Sant Eugeni i Can Givert, que hi ha molts de blocs, això suposarà un problema, també perquè la gent no va a les reunions i la gent diu... A vegades pensem que fent una nota de premsa tothom la llegeixi, o una nota de premsa o un tall de ràdio,
o un tros de televisió, i no és així. I a les trobades i moltes vegades que organitzen les associacions de veïns hi va la gent més implicada o més compromesa, però no hi va tothom tampoc. I per tant, aquests són problemes que també, diguem-ne, des de l'administració han de tenir en compte que la comunicació s'hi haurà d'insistir molt amb la comunicació i amb l'educació. I com s'ha d'insistir molt amb la comunicació i amb l'educació,
Segurament llavors s'haurà de buscar, diguem-ne, d'alguna manera coercitiva, fer complir les normes. Jo crec que... Que m'he coedit, eh? T'has de dir un cop de pal, eh? Ja podem tancar aquí el tema, no? Però això de l'educació està molt bé, perquè jo no sé fins... jo crec que s'ha d'ensenyar, no sé de quin tipus, fent campanyes o el que sigui en els barris o el que...
Ja el reciclatge, educar sobre el reciclatge, perquè sembla que és una cosa que tothom ha de saber, i a la pràctica està clar que així no és. Jo fa 20 anys vaig viure a Merlin, no, ja 23 caram, com passa?
I ja hi havia containers d'orgànica, que per mi era com, uau... Clar, si ens comparem amb... Sí que es parla molt del reciclatge, però realment a la pràctica es veu que...
A la normativa europea també ha passat que tot això s'ha de tirar en marxa i que s'anuncia que quan portis 4 o 5 anys, diguem-ne, amb una quota de residus superior baixaran els costos, diguem-ne, pel que fas referència, però això l'Àlex Serra diu que no i jo també hi estic bastant d'acord, però d'entrada el que ens ha suposat amb aquest canvi és feina per la gent i un augment de la tarifa, perquè també ha augmentat.
és que com més volem perfeccionar el sistema, incorporem més tecnologia, incorporem més diversificació de la recollida, incorporem més elements, i això acaba encarint el procés. És clar, no val el mateix un contenidor intel·ligent que un contenidor d'aquests de plàstic d'Ukevi fins fa poc, diguéssim. No valen el mateix.
i no val el mateix passar amb uns camions preparats per recollir determinades coses que passar amb uns camions que serveixen absolutament per tot. Per tant, jo recordo perfectament que quan es va començar el tema del reciclatge amb els contenidors, això ja fa temps, es va dir que si ho fem així,
Estalviarem costos. El rebut de les escombraries serà més barat. No és el cas. No ha sigut mai el cas. El rebut de les escombraries serà tan carint.
I no ha sigut perquè no reciclem, perquè cada vegada reciclem més. O diguéssim, o l'usuari lliure les escombraries més preparades per al reciclatge, una altra cosa és el que passi finalment, diguem-ne, no? Però el rebut de les escombraries no s'avarateix. I a més a més, primer, és un servei car, no només per la feina que hi ha a recollir, per al sistema de recollida,
sinó també per la gestió posterior dels residus. Exacte. I això, diguéssim, no és barat. I això, diguéssim, ho hem de tenir en compte els ciutadans i ho ha de tenir en compte l'administració, perquè l'administració, entre altres coses, el que no ha de fer, que en alguns casos ha passat, és anar dient que com millor ho fem, més barat serà, perquè no és veritat. Donar la responsabilitat que recaigui sempre sobre nosaltres. Llavors, tu vas al supermercat,
I tot està envasat. I realment tenim més poder del que pensem el consumidor. Però hi ha una normativa que fa dos anys que està encallada que penalitzava totes aquestes... És a dir, l'excés de plàstic deixeu-me així per qualsevol cosa. Però està paralitzada aquesta normativa. És a dir, es va provant al seu moment però no es pot aplicar, no sé exactament per què.
M'estic referint allò que anaves a buscar, no sé... Tomates o una cosa, bueno, un mentó. Però una bossa l'has de pagar. Però no només la bossa de plàstic, sinó l'embalum que porta, que per exemple, que hi ha determinats, és a dir, un kiwi...
Exagero perquè no és el cas, eh? Les safates de fruit... Hi ha moltes d'aquestes qüestions que es podrien fer. Tu volies dir alguna cosa, Joana, per això? No, però el preu a pagar pot ser molt elevat amb el temps. A veure, quan jo era petit i jovenet, la gent a Barcelona deixava les escombraries al costat de la porta, a la nit. Això de les 8 a les 11 d'aquell moment, potser era fins i tot a les 10 de la nit. Amb un cobell.
i passava al càrrec al començament i després al camió a recollir-ho.
Quan va entrar la democràcia als ajuntaments es va notar perquè les poblacions van passar a ser molt més netes. Jo viatjava per Espanya i em trobava que poblets que havia visitat i que tenien els carrers molt bruts estaven molt més nets i la cosa principal era l'orgull d'escombraries. Recordeu que aquí es llançaven escombraries al riu.
No, no n'hi ha, sí, sí. Mira, te'n dic una que la gent no recorda, però que jo vivia fins a l'any 69, és a dir, sí, parlem de molts anys, però fins a l'any 69 les bessones de Girona es cremaven cada nit allà on era ja el pont de Fontageu.
Allà es cremaven les bessures. A l'enxantanou es va inaugurar el que en deien la nitris, que no va acabar de funcionar, que va ser un primer intent de triatge, però després hi va haver-hi la incineradora, que aviat entrarà en proves, la nova incineradora que porta 6 a 7 anys.
i aquest dia preguntava com pot ser que una obra així trigui i m'ho van explicar d'una manera tècnica. Havien fet tots els processos per tirar-la endavant i quan ja pràcticament tenien els processos en marxa, va canviar la normativa i van haver de canviar-ho tot. Per això ha trigat tant. Molt tècnic. Molt tècnic. L'any 25 entrenaran proves, l'any 26, que és el que tu deies. Tu vas votar en compte de la signadora?
però ara fins i tot la gent la troba a faltar. Per què? Perquè si no la brossa s'ha de portar a quilòmetres de distància en canyons. I aquest és un altre tema. Però aquest dia aquí a la Tartúlia va sorgir dient el que representa la col·laboració de brossa a tots els pobles de Catalunya, per dir Catalunya podria dir Espanya, estem parlant de molts i molts i molts i molts milions d'euros.
que curiosament, diguem-ne, qui fa les grans recollides són empreses, un Utes o grans empreses, deixeu-m'ho dir així, diguem-ne, que hi guanyen, diguem-ne, en molts i molts i molts i molts quartos, per dir-ho d'alguna manera, i una persona, en David Martí, va alertar en aquesta estudi de dir, és que d'aquí 30 anys ens trobarem tot el contrari, que en aquests moments hi ha unes plantes de triatge tan elaborades tècnicament
que el que seria més barat i el que seria més net seria fer com abans, separar l'orgànica per un cantó segurament i tot l'altre per l'altre i les plantes de triatge detecten diguem-ne el que és una agulla o el que és un ferro o el que és un plàstic i el problema és que estarem 30 anys amb el procés
ecològicament avançat de fer triatge i de fins a fer la feina i algun dia acabarà passant que acabarem amb tot el contrari. És una teoria. Jo no puc donar informació sobre aquest tema perquè no ho tinc, però sí que sé que Holanda ho fan d'aquest sistema.
Sí, sí, és a dir, la triatge en destí, tornes a deixar tu la... Hi ha unes instal·lacions que trien la deixalla, el tipus de deixalla. No ho sé, però també, diguéssim, tu abans deies que explicar-ho bé i tot això,
Jo tinc els meus dubtes, perquè ara posaré un exemple redaccionista. Un dia vaig sortir de casa, quan encara hi havia els contenidors, i una senyora que venia no sé si d'una altra punta del poble o d'un poble diferent, perquè aquella senyora jo no la coneixia de res,
i obre la porta del cotxe i agafa un plec de cartrons i paper i no sé què més portava i ho tira dintre del contenidor del plàstic. I jo li dic, senyor, el paper no va aquí, va al contenidor aquell de l'altre costat que és de color blau. Diu, no, aquí diu paper. I dic, no, no, fa ser el favor de llegir-ho bé. Allà hi deia, plàstics, paper no.
A vegades, diguéssim, com ho deia...
Aquell que el rei, després de la batalla de Lepanto, havia enviat les nous a lluitar contra els elements. Devia ser Felip II. A lluitar contra l'armada enemiga i no contra els elements, diguéssim. Felip II.
No sé si podrem dir si això és gaire reversible. A veure, cal dir que ja troben microplàstics en els cervells, en els nostres cervells. És molt fort això, eh? És molt fort. I mira que el plàstic va ser un gran invent, perquè va abretir determinades... determinades negocis que eren caríssims. Una broma.
Només podien portar mitges de seda les dones d'un nivell a qui es diu. Amb el plàstic entra el nylon, i amb el nylon portes mitges que semblen de seda, però són molt més barates.
Aquest va ser un dels favors que va fer l'invent del plàstic. El problema que té és que aguanta moltíssim, poden passar milers d'anys i el plàstic continua sense desfer-se.
Per tant, bueno, us hi fixeu, hem començat parlant i hem acabat parlant dels residus, i perquè és el tema segurament serà el gran tema del mandat. Però si jo poder, o no ho sé, de moment ha guanyat a la inseguretat. Jo crec que aquest tema, el tema dels residus,
és un tema, diguéssim, candent a tots els municipis, a tot, absolutament a tots, perquè a tots els municipis hi ha preocupació
per al tema de la recollida d'escombraries, perquè evidentment els ajuntaments intenten complir la normativa, intenten fer-ho bé, intenten fer les coses civilitzadament,
i els resultats no són gaire diferents dels de Girona, de Palamós, de Palafrugeix, de Sant Feliu, de Lloret, etc. És un problema per totes les poblacions. Diguem que els problemes bàsics són els recursos, l'alimentació, i els residus, les restes que van al concés.
Jo cada cop més, allò que he dit que tenim més poder el consumidor, perquè si tu vas al súper, sabent tot això que passa, o ja no compres la verdura al súper, o te'n vas, saps? Comences a fer una mica com abans. Sí, agafes el que vas, diguem-ne. Exacte, exacte. I comences a deixar els hàbits de comprar coses que ja estiguin envasades en plàstic, que no sé què sigui, totalment obligatori, com és, per exemple, el de la neteja, que si o si està envasat en plàstic. Però tot allò que es pot triar,
Si com a consumidors també això ho revertíssim, passa que amb una altra cosa, amb una altra perversitat, el plàstic és més barat que el vidre.
Vull dir que al final tampoc es fomenta gaire, en el sistema en si. Per això, com jo deia, que a la millora d'aquí trenta anys els grans ecologistes ens parlaran que s'ha de fer triatge indestit. També tornarem a una cosa que ara comencem a fer, i que abans la teníem tots interioritzada, que era tornar als envasos de vidre. Els envasos de vidre eren retornables, es tornaven i es feien. En tot cas, és veritat que embrutin molt més que abans perquè són molt més també.
Ara parlant del vidre, és clar que només recollen un dia. Acumules tant de vidre que pesa. En el Baix, les ampolles de vidre pesen molt més que les de plàstic.
Déu-n'hi-do, sí, sí, és més un tema que hem parlat. Ara la Vanessa, perquè tenim aquí una televisió que ens va passar al canal de notícies, deia que d'això potser n'hauríem de parlar, que és el tema de l'ensenyament de la recollida de mòbils que ja s'està dient que possiblement els puguin, diguem-ne, prohibir, que és una paraula que no s'havia volgut dir.
però també el replantejament sobre el tema de les pantalles, sobre el tema de l'ensenyament digital, que no és ben bé el mateix, però que també és important. Aquí anem al ròder, ens varen fixar molts anys amb Suècia, i ara que Suècia comença a retirar-ho, n'estàvem implantant-ho, diguem-ne. També és un tema, no? Ahir es va provar, crec que el telèfon que ja sigui definitiu, que està prohibit. I que a primària, a infantil, es reguli el temps de les pantalles de l'ordinador.
Clar, diuen els nens que jo tinc un nen de 12 anys, amb totes les problemàtiques i tot lo bo també, però que si la play, que si les màquines... Però dius, bueno, te diuen que un màxim d'una hora, que juguin, però llavors estan gairebé tota la part del dia davant d'una pantalla, que és el seu ordinador,
No? I al cor i del món encara fan allò de... fan combinar en llibre, escritura manual, perquè jo sempre pateixo, a mi que m'agraden escriure, dic, no saben escriure? La gent ha de ser del futur, perquè només... tot ho fan per l'ordinador, no? Amb les tecles. Sí, amb les tecles, no? Però hi ha escoles, aquí sí, jo no, bueno, ja tot es reu, no?, que la majoria tot és ja virtual. Llavors, aquestes pantalles que estan fent en tot el dia... Fins i tot l'ensenyament és virtual. No? Clar.
Però dius, aquestes hores que estan a l'escola davant d'una pantalla, allò també es repercuteix en negatiu. Més les hores que després estan, ja siguin en mòbils o en jocs, no? Considero que està molt bé, doncs, que per almenys a l'escola comenci a regular això, i prohibir telèfons i anar reduint també. Bueno, ja t'he dit, al final és com que la ciència, això que deia Karl Popper, que era assaig i error, doncs sembla que ara hem de tornar enrere perquè
Jo crec que aquí hi ha dos elements que seria bo separats. Un és l'ús de les pantalles com a entreteniment.
I l'altre és l'ús de les pantalles com a aprenentatge. Crec que són dues coses diferents. L'ús de les pantalles com a aprenentatge
Jo crec que és inevitable que hi sigui, que es faci servir. Estic d'acord que es prenguin mesures ben enteses amb el món científic i mèdic per saber fins a quin punt
l'exposició en les pantalles, quin màxim o quins temps diguéssim són recomanables perquè això es pugui fer i que s'adacui i que s'arregli. Estic parlant de l'aprenentatge i estic parlant de l'entreteniment
És a dir, la part que és o que és susceptible de caure en aquesta confusió que hi ha al voltant de l'entreteniment amb les pantalles, que això sigui eliminat. És a dir, el telèfon mòbil, tot el que és connexió a internet, telèfon mòbil, etc. tot això ho propicia. I crec que la mainada no necessita el telèfon mòbil absolutament per a res.
però per res, no la necessita. Per tant, que els pares facin el que creguin que han de fer amb els seus fills, fins aquí està la seva llibertat, diem-ne, però que les escoles estiguin radicalment prohibits, a mi em sembla, correcte i perfecte.
Mira, jo explicava seguretat al laboratori. Seguretat? Al laboratori. I, per exemple, explicava... Estàs parlant de la universitat, estàs parlant de química, de la carrera que tu imparties, o senzill. Sí, allò d'acostar l'encenedor... Què sabia fer en cas de foc? I un dia vaig fer la prova. Vaig dir, va, ara a classe, a l'aula,
Ara hi ha un foc, busqueu en el mòbil què heu de fer. Mòbil amb mà, busqueu què heu de fer. I als 12 o 13 minuts vaig dir, ja estaríeu cremats. Què és el que passa? Mira, el llibre va resoldre la transmissió de la cultura amb gran proporció, però no va eliminar les històries orals.
O sigui, acompanyant els llibres, la gent continuava explicant coses. Ara, la pantalla... Mira, què pots fer? Consultar una biblioteca, una... Una... Una... Una... Encyclopèdia, volies dir? Sí, és que... Consultar una enciclopèdia per buscar una cosa o buscar-ho a través del mòbil.
Buscar-ho a través del mòbil ho simplifica enormement. Ho simplifica enormement. Això és un avantatge. Per tant, el que hauries de fer és combinar el sistema antic amb els moderns. I aprendre a tenir criteri i a decidir per conta pròpia.
Perquè el foc, consultar què has de fer en cas de foc, ho puc fer abans d'entrar al laboratori. Però un cop estic a dins i hi ha foc, més val que reaccioni perquè ho he après.
D'aquí també, perdoneu, d'aquí també, doncs, el fet de... jo entenc que fer servir, fer que l'individu pensi i no recorri només a la tecnologia perquè la tecnologia li resolgui el problema, i no nosaltres que tenim una edat, sinó que els nens s'han d'acostumar, que quasi tot el que saben, que del tipto...
Deixa el telèfon i aprens tu, els teus, per tu mateix o que te posen així en activitats o ensenyar d'aquesta manera que no hagin de recórrer a un telèfon per saber què han de fer en el cas de foc, sinó... Ostres, el primer pensament, aquest impuls, aquest instint, com si diguessin que és una cosa que anem també, jo crec que...
Això és el mateix argument que quan els de la nostra generació anàvem a l'escola, no ens deixaven, almenys a la meva escola, no ens deixaven tenir la calculadora a la classe de matemàtiques. Pensa, fes servir el cervell, suma, resta, multiplica, divideix, fes les equacions mentalment, etc. S'ha de reconèixer que la calculadora funciona com entén el funcionament de la calculadora, és a dir...
però has de saber sumar-les tant, multiplicar i dividir. Si no saps la base d'aquesta, l'altra, t'ho fa la màquina, però no saps el que estàs fent. Ara mateix, quan hem parlat a les pantalles, estàvem entrevistant David Bueno, que és neurobiòleg i neurobiòleg,
I una de les coses que ha dit és que abans dels 16 anys els nens i nenes no se les hauria de deixar utilitzar a les xarxes socials, perquè ha fet una frase que m'ha fet gràcia, que diu que els influencers són més falsos que una pel·lícula de Hollywood, i ja té prou blaó. Però aquesta és una batalla que no sé si ja hem perdut o no l'hauríem de donar per perdu de.
No l'hauríem de donar per perduda. No, clar que no. Perquè quan anàvem al cine sabia que ens explicaven una història que podia ser veritat o no, i hi havia allò de basado en hechos reals. Però ara és que s'ho creuen. Sí. La tele és una mentida però que explica veritats, no? No sé que sí. És una mentida però que explica veritats. I ara discernir la realitat del que és el món. És com que vius en un món virtual, no? La majoria?
Si surt a la TikTok, m'ho invento. No m'ho invento, però és una mica trist. Hi havia un diari en paper que et deia que si les vaques volessin que t'ho creies i no era veritat. Després et deien que el que surt a la tele és el que és veritat i ara la gent jove no mira a la tele sinó que, diguem-ne, mira.
Tu has parlat de TikTok, que és una cosa que jo ja reconec que no he volgut entrar i que no li veig el què, però per exemple aquesta gent que explica coses, influences, i a vegades escoltes algunes coses que dius val que em dius nostre senyor. El meu pare parlava d'una persona.
que en la seva joventut, diguéssim, el consideraven un cap verd i deien és que només llegeix novel·les. També, també, sí, sí. Per tant, agafem el símil i posem-lo a l'actualitat, diguéssim, llegir novel·les està bé però llegir només novel·les i no està bé. Noveles verdes. Noveles verdes.
Verdes o Westerns o Marcial Lafuente Estefanía. Sí, sí, i el Silvercane, que per cert era un gran periodista que titulava amb aquest títol. No, però és veritat que és un tema a resoldre.
Però que em dona la impressió, i ara també vull dir que en el món de l'educació que ara també se n'ha parlat molt de tot el tema, que alguna cosa no hem acabat de fer bé perquè hem aplicat excessives coses pensant en un moment i potser ens hem descuidat d'una facultat que també devia tenir l'escola, no sé si a la universitat això m'ho dirà.
el senyor Miró que era també ensenyar, transmetre coneixement, aprendre, aprendre que l'esforç també és necessari per a algunes coses i la sensació de tot això és que s'ha malmes precisament perquè qui ha estat al davant d'aquests pensaments i amb els canvis constants de plans d'estudis que hi ha hagut no s'ha fet cap favor a la gent jove i ara mateix no sé
No sé com ho veieu, en aquesta tertúlia de gent que jo dono parentesa en aquest món, s'havia d'editar l'alerta des de gent sospitosa, del problema que ens estem trobant, que no s'ensenyen coses i que la gent surt
amb un absolut desconeixement, no només de les llengües, no només d'escriure, sinó que saben poca cosa. Jo crec que sempre deu haver passat que hi ha hagut gent que no servia i gent que s'espavilarà, però dona la sensació que estem en un moment, un punt clau. En aquell temps, jo he dit moltes vegades, que apreníem a tres llocs. Apreníem al carrer, apreníem a l'escola i apreníem a casa. Ara no estic segur.
El carrer ja està prohibit, gairebé tot. Tot és dolent. Ja no et deixen jugar, llavors podríem jugar al carrer. Però al carrer són les xarxes socials. Sí, exacte. Abans hi havia també una complicitat, no? Jo me'n recordo que a casa, si el profeta deia, li diria als seus pares, ostres, que treballar un cal fred o al revés, li diria a la senyoreta, no? Hi havia aquesta complicitat entre l'escola i les famílies.
Això ha anat degenerant i no ara. Vull dir que és un tema complexe. Ja des que aquells profes comencen a agafar baixes perquè renyen el nen, però després es causa el pare, després hi ha el conflicte, no? Com canvia, no? El paradigma. I llavors, Bologna, jo considero que la primera carrera que vaig fer era ahir senciatura, com eren parlant malament una mica putejats tots, no? Tants anys, i després passant ties i tot. Llavors s'adacua l'ensenyament a la demanda empresarial.
Les licenciatures deixen de ser licenciatures per ser graus. Sí, però no et necessites màsters. Sí, exacte. I amb el que aquí et treies una licenciatura, a Europa et treien un doctorat amb els crèdits. Vull dir, això ve de lluny i també la immediatesa. I ara, doncs ensenyar, hem passat de voler...
portar la tecnologia com a eina que ara quasi tot se li ha deixat tot el terreny o la majoria del terreny al tot a la tecnologia.
Vull dir que és un tema que és molt complex, sembla que sigui només de prohibir-te el mòbil i aquí mira, i jo crec que serà un tema complex que, com a societat, ja veiem que va malament. Vull dir que altres països que estan molt més avançats en educació, com és Suècia, Finlàndia i tal, ja ho han començat a canviar. De tota manera, jo dic, ens en sortirem.
Exacte. Perquè ja no tenim més remei, no? Se n'han d'adaptar, han de ser resilients. Anem entrant ja cap a la recta final de la tertúdia, encara ens queden cinc minuts. La Manes ha dit que la inseguretat és el tema que ha quedat en segon terme pel tema d'això, però jo sabia que em volia dir... Tu creus que hi ha inseguretat a Girona? Aquest dia, abans d'ahir parlàvem precisament dels talls de llum a Torre Gironella. Ah, sí?
i vam tenir una certa discussió, en el sentit que hi havia molts talls de llum, i jo vaig preguntar no serà que també hi ha, diguem-ne, consums il·legals de frau? És a dir, no serà que hi hagi plantacions de marihuana? No, va sortir a la tele. Ahir precisament hi va haver una operació amb la que hi va haver-hi tres detinguts, que hi va haver-hi quatre llocs, diguem-ne, que ho feien, això ho paga,
la població amb talls inconstants, però és que hi ha un fet delinqüencial. De tota manera, fa temps que no es parla d'inseguretat de Girona. Tu creus que Girona és insegura?
Jo crec que, sincerament, com a gairebé tot arreu, la inseguretat és una cosa que anar guanyant terreny. Tristament, a vegades ha certat, però no sempre, també es criminalitza la pobresa. És a dir, a vegades, pel fet de la sopa i tot, sembla que la culpa sempre sigui de l'usuari, per exemple, de la sopa. Jo també estic una mica en contra d'això, jo vinc al barri d'ahir,
Sí que hi ha uns individus puntuals que són els de sempre, no? Però no és el mateix perfil del que... Jo, per exemple, que tinc botiga, a l'estiu encara, però a l'hivern, a partir de dos quarts de nou a les nou, canvia absolutament el tipus de... De gent que passa... Sí.
i jo a vegades m'he vist que m'he tancat dintre de la botiga mentre acabava de tancar una cosa perquè, ostres, no són perfils que vagin a la sopa. Hi ha inseguretat, sí, a segons quines zones també, però és que això no és una exclusiva de la ciutat de Girona. Passa que sí que es tendeix a criminalitzar la pobresa i llavors... Més que inseguretat, no serà incomoditat
Comunitat, falta de patrullatge... Jo el que volia preguntar-te era si el que ha canviat realment és la seguretat per passar a inseguretat o si el que ha canviat és la percepció de seguretat, diguéssim. Per què ho dic? Ho dic perquè si tu vas per un carrer
A les 9 del vespre, a Girona, que ja han tancat totes les botigues, a prop del barri vell, en una zona que hi hagi pocs establiments de restauració de bars, no hi hagi tant d'ambient, per dir-ho així.
Diguem-ho així, un home, un masculí, un home, lleig, lleig com un pecat, una mica poc arreglat, o poc mudat.
És una cosa, diguéssim, no? I que aquest senyor t'agradeixi és un event diferent, no? Sí, clar. Llavors, jo ho dic perquè a mi sí que m'arriba, m'arriben notícies de diferent gent d'aquí Girona i de fora de Girona que venen sovint, i que em diuen, no, esclar, això ha canviat molt perquè ara al vespre vas per aquí i trobes una gent i no sé què,
La gent pot ser més guapa, menys guapa, però realment hi ha activitats o no que provoquin, és a dir, que no siguin segures. Per exemple, a determinades galeries quan passes el matí trobes brutícia. Brutícia. A veure, de gent que no té on dormir, dorm on poden i fan el que necessiten fer
Allà mateix. Aquesta és una gran temàtica, però t'hauré de tallar només per una exclusiva raó, que és que han arribat les 11 del matí. Algun dia en parlarem. El tema aquest ho és, la percepció. Jo crec que és important el que ha dit l'Alric. Escolta, gràcies per aquesta tàrtulia que hem tingut, que hem tocat molts temes diferents. Merci Alric, merci Vanessa, merci Joan. Nosaltres tornem demà. Ara són les 11.
Girona FM Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. Girona FM Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dimecres 5 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
L'escola de teatre al Galliner convoca una manifestació després de la demanda de la Diputació que es traslladin a un altre centre. Aquest és convocada pel 8 de febrer per demanar que la Casa de Cultura continuï sent un espai cultural i se'ls permeti quedar-s'hi fins que el nou espai estigui llest. Jordi Camps de la Diputació de Girona recorda que es va traslladar fa uns anys que es farien obres a la Casa de Cultura i que cobririen el lloguer d'un nou espai o l'adequació d'aquest.
Girona impulsa el català al comerç amb un pla d'accions estratègiques a partir dels resultats de l'estudi Ofercat. Té l'objectiu de fomentar l'ús del català en el petit comerç i actuar davant les transformacions sociodemogràfiques que s'han viscut a la ciutat durant la darrera dècada. El pla inclou accions formatives, informatives i de sensibilització i fa èmfasi en els establiments que presenten els dèficits lingüístics més significatius.
Girona i l'ACM reclamen anar a l'estat que permeti, de manera urgent, utilitzar els rumenaments per a inversions. L'alcalde Lluc Salellas i la presidenta de l'ACM, Maritxell Lliudó, s'han reunit aquest dimarts per abordar la necessitat d'incrementar els recursos del món local i han clamat per unitat dels municipalismes per acabar amb l'infrafinançament.
3 detinguts i 600 plantes de marihuana intervingudes en un operatiu dels Mossos a Torre Gironella, a Girona. Segons ha apuntat TV3, els agents van fer 4 entrades en domicilis sospitosos aquest dimarts on van trobar un total de 600 plantes de maria en avançat estat de floració, 3 quilos de capdells a punt de vendre i 400 esqueixos i preparats per plantar.
I en esports ahir es va presentar les semifinals de Catalunya de Grups Xou a Girona. Remarcant la importància de Girona a l'Ajuntament i Fontajau, la Federació Catalana de Patinatge va presentar la cita que tindrà amb la ciutat aquest 22 i 23 de febrer. Les semifinals comptaran amb més de 60 clubs, 725 patinadors i patinadores i més de 6.000 espectadors en total.
i el temps. Avui ens hem despertat en un dia fred, amb dos graus de màxima, però en un dia que predominarà el sol arribant a unes màximes de 17 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No, vas a estrenar caïna, a estàveu el cocotrino.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.