La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 19 de novembre, i espero que tinguem una tertúlia ben animada, com hem tingut una prè-tertúlia amb les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes.
Senyor Jordi Navarro, de l'Intercindical, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, fantàsticament bé, amb les ganes de debatre. Això és molt important, que tinguis ganes de debatre, com esperem que també els atingui, el senyor Josep Prat, advocat de Prats Sava, advocat, bon dia Josep.
Estaves preocupat perquè fa poc que havies fet 50 anys, ara imagina't que... Sí, sí, sí, ara re, el dia 6 de novembre, de 50 anys, o sigui que això és molt recent, i per tant, amb aquesta nova dècada, però molt content, molt content. Per molts anys, doncs. Molt content i molt tot endavant. I per molts anys també l'Assumpció Puig, que assumir a conviar això dels 50 anys, era dir que els pillés per dir d'alguna manera, que els agafés.
Ja ens agafa enlluny, però bueno, també els hem disfrutat, com si diguéssim, no? Bon dia. Bon dia a tothom. Bon dia a tothom. Molt bé, hem tingut una conversa molt animada, hem sortit aquí diversos temes, parlàvem de burocràcia, parlàvem d'urbanisme, parlàvem de la plaça Catalunya, parlàvem una miqueta de tot això, doncs si voleu ens hi posem amb tot aquest tema.
l'assumció a compte d'un article que he escrit avui, diu fons armari de burocràcia, se'n pot parlar sempre, i és veritat, i dona per molt, perquè sempre hi ha situacions que et permeten, diguem-ne, jugar, parlar de que n'hi ha un accés. Això es portava a parlar, amb en Jordi dèiem, és a dir, la burocràcia en certa manera és necessària, sí, però un accés de burocràcia ofega, jo, el que jo intentava criticar en l'article era aquest accés de burocràcia, a vegades tonta, per dir-ho d'una manera,
que des d'un punt de vista ciutadà creus que és tonto, després segurament te'l poden justificar, però n'hi ha molta, i n'hi ha molta per tot. Sí, jo encara no he llegit l'article, prometo que quan surti d'aquí el llegirem. Sí que penso que debatre i discutir i opinar sobre burocràcia és necessari que ho fem, la ciutadania.
El contrari de la burocràcia seria l'alexitud. Hi ha sectors del món dels negocis que voldrien una societat sense burocràcia i sense unes normes que regissin la societat. Això seria un extrem. Aquest extrem no hi voldríem arribar. Sí que és veritat que moltes societats democràtiques d'Europa
Hi ha moltes regulacions, moltes lleis, moltes normes, hi ha un entremat d'institucions, de nivells administratius, els ajuntaments, els Consells Comarcal, les diputacions, amb matisos és exactament el mateix de tots els països europeus. Esclar, què passa? Doncs que el conjunt de lleis i de normes i d'articles i de regulacions es juxtaposa i a vegades per la ciutadana això s'acaba fent una mica feixuc.
Dit això, jo personalment penso que hi ha d'haver si o si regulacions, i que nosaltres estem en un país on durant molts anys les regulacions eren molt laxes. I això ens va portar situacions no desitjades. Ara potser ens n'hem anat a l'altre extrem. Jo he admetut que hi ha persones que si volen fer un tràmit s'han d'enfrontar a una sèrie de funcionaris freds.
Hi ha unes normes, hi ha uns terminis que són insuportables, molt llargs. Penso que es vol debatre sobre el tema. Tu dius la burocràcia perquè si no hi ha el context de l'excitut, però no és veritat. Una cosa són les normatives i la regulació, i les normatives i la regulació poden existir igualment.
El que passa és que nosaltres venim, això ho sabrem més en general, del dret romà, que ja va començar a normar, normar, normar. I ara, en aquests moments, el que ens trobem, la gent normal, la gent de peu, ja no dic els professionals, que ens hi trobem amb molta més burocràcia en el nostre dia a dia, és que tot s'ha de justificar molt, s'han de fer molts papers, s'han de fer moltes coses, i això sí que és la burocràcia.
La norma és norma i regula. I la norma tu pots, l'has de poder complir fent els papers o sense fer els papers. O sigui, el que és tota la part anglosaxona, el Reina Unida, no tens que fer tants de papers com nosaltres.
Ara, si tu no compleixes la normativa, allò tu tancaran si és un local, m'entens? Aquí hem anat cada vegada a acumular paper, acumular paper i acumular paper i al final, el que ara dèiem amb en Josep, al final quan vas a un jutjat i veus la quantitat de paper que hi ha a les taules, dius d'aquí no en sortiran mai, aquests papers no poden fer camí, no?
I l'altra cosa que també, en diguem burocràcia, la gent de peu jo crec, és la poca empatia que el funcionari té cap a les persones. Que té que ser molt dur, perquè clar, quan tu estàs en una atenció pública d'un ajuntament o de la Generalitat, i cadascú va amb els seus problemes i te volen explicar el seu problema, deu ser dur. Però s'ha d'entendre que és un servei públic, i que no tothom està preparat a poder contestar de la mateixa manera allò que demana l'administració, perquè
no tenim, molta gent no té l'educació per poder contestar, llavors se'ls ha d'ajudar. Jo crec que s'ha perdut aquest fil que els funcionaris, els que treballen a l'atenció al públic, els que han d'ajudar les persones, han d'entendre que són un servei com ho entenen les infermeres dels CAPS o dels hospitals. Jo crec que aquí hi ha molta pedagogia a fer i hi ha d'haver un replantejament en el que és
inclús diríem, abans ho hem dit un moment, en les oposicions cap a ser funcionari, d'entendre valors d'empatia, d'entendre gent, de conèixer la gent. Agafant una miqueta del que deies tu, eh, sum-te i t'agafo les paraules del dret romà. Encara avui en dia en el Codi Civil tenim articles que són de l'època del dret romà.
I poso-t'hi un exemple, el tema de les abelles. Si tu tens unes abelles i les teves abelles es posen amb un rusc a la finca del costat, tu tens dret a entrar, agafar les teves abelles i sortir. Poc que li has pas de demanar permís.
Hi ha una norma que diu que tu pots recuperar les teves abelles, com un exemple molt gràfic. Però, per contra això, i ara el que jo estic veient, per exemple, amb empreses de la nostra província, d'aquí de Girona, que per obrir noves naus, per obrir nous magatzems, per obrir noves activitats, el problema que es troben és que
Hi ha una burocràcia, que una cosa és la normativa i l'altra cosa és la burocràcia. La normativa ja la compliran, perquè ja els hi faran complir. Per què? Perquè hi ha uns enginyers que els hi han dissenyat tota la nau, que els hi han dissenyat tot perquè puguin tenir tota la normativa completa i puguin obrir aquell negoci. Però burocràticament,
no va acompanyat. Són dues velocitats completament diferents. I aquesta burocràcia, aquesta burocràcia, aquesta aplicació d'obertura de negocis, obertura, construcció, etcètera, etcètera, no va a la mateixa, no va paral·lela amb el que seria la necessitat de l'usuari, del ciutadà, que també una miqueta agafo d'aquestes paraules, és dir, el que dèiem abans Jordi, el que treballa l'administració, té que pensar que el que la persona que té davant
i tu també, Asunta, és un ciutadà que té una necessitat. No li ha de posar peres. Tot un debat, eh? Tot un debat. Sí, sí, i tant. Molt interessant. Al final, i què passa després, eh? Que aquests empresaris diuen, tira pel dret, ja anirem al jutjat. Malament rai. Sí, sí, però és igual. Si no, estaran tres anys sense poder tenir una nau i tenir un negoci que ja el tenen. Em permets un petit matís? Tots sabem el que ha passat aquests dies al País Valencià.
També sabem que el canvi climàtic té responsabilitat. És que ho dic perquè a la passada de Tartuli, que jo vaig ser aquí fa un mes, parlàvem d'això i al cap d'uns dies va passar el que va passar. Però també avui precisament hi ha unes declaracions en Raimond, a la ràdio televisió espanyola crec, a la part catalana.
On diu que el que ha passat al país valencià és fruit dels 40 anys de disbarats urbanístics que s'han fet allà. Aquests disbarats urbanístics sabeu per què s'han fet. Perquè molts empresaris de la construcció van tirar pel dret. Corrupció, sí. No corrupció, també. Fer les coses mal fetes. Les zones inundables, si no hi ha uns estudis ben fets, ningú les detecta.
Pot anar a un enginyer, pot anar a una empresa, diu, vull construir una nova industrial aquí perquè serà prosperitat pel municipi. Tot és inundable. No, tot no és inundable. Hi ha unes zones de més risc que altres. No tot és inundable. Però en tot cas, és només aquest exemple. I aquest exemple serveix també, per exemple, per la nostra costa brava, serveix pels nostres espais naturals, que si no hi hagués hagut regulació,
i a vegades la regulació implica burocràcia, sí, implica tràmits que són lents, perquè si per exemple es vol construir una estació d'esquí en un punt del Pirineu, no pot anar allà un empresari, per què ho diu ell, per què crea llocs de treball, i obrir-ho. Calen uns estudis que són lents, cal una sèrie d'informes, hi ha unes normatives europees, ambientals molt estrictes, i això ha multiplicat també la normativa. Molta de la normativa i de la burocràcia que tenim ara ve precisament de la Unió Europea, no de Gran Bretanya, però sí del conjunt de la Unió Europea.
I això només volia dir una cosa, el que digueu és veritat, el del funcionari fred, distant, que no és empàtic, això no pot ser. Jo treballo en una administració i jo penso que tots plegats hem de fer, la gent que està a l'administració, un exercici d'autocrítica i hem de ser molt més empàtics amb la ciutadania, hem de ser més humans i a la vegada més àgils i eficients. Vull dir, no és fàcil, eh?
Jo crec que ja abans ens ha passat això, que crec que hem bel·lejat dues coses a dir. Jo crec que sí que és veritat que les normatives estan per complir-les, això crec que no ho discutirem. El que passa que llavors hi ha el tràmit a fer-ho. Per exemple, ja que has tocat el tema, l'assumpció que està atagant el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
li he sentit dir que s'han fet moltes bestieses a la costa. No he sentit defensar-los. Més aviat he sentit el contrari. I se'n segueixen fent, com diu ell, perquè precisament el pla de construcció, diguéssim, que es va aprovar, hi ha ajuntaments que estan afectats per aquest terreny que ara s'estan desclassificant, donat que després de 25 anys no s'havia treballat aquell terreny urbanísticament.
s'estan desclassificant. Hi ha ajuntaments que protesten perquè coinciden que el seu municipi, la riquesa, ve per aquí. Aquest, jo crec, és una discussió de país, realment. Nosaltres no tenim, per exemple, el Conservatori del Litoral que tenen els francesos, que és una entitat que salvaguarda el litoral des de la fauna marina fins a la vegetació, fins a tot.
Ara, jo volia acabar per posar un exemple que conec molt jo, molt concret, respecte a la diferència entre burocràcia i normativa. Una llicència d'obres. Un edifici ha de complir normativa estatal, autonòmica i municipal.
Els col·legis d'arquitectes, els col·legis d'ingeniers, com ha dit en Josep, regulen tots els projectes que els seus professionals tramiten cap a l'administració. I els regulen fent uns visats de qualitat. O sigui, estan revisant la normativa. O sigui, jo si porto un projecte al col·legi que no compleix evitabilitat, em diuen, no, escolta, que la porta ha de fer 80, que la circunferència de metro 20 a la sortida de l'ascensor no l'has dibuixada, no? Llavors, això...
els col·legis professionals que tramiten aquests treballs ho estan revisant. Però quan arriba l'Ajuntament, ells revisen la normativa estatal i autonòmica, la municipal ha de revisar l'Ajuntament, que és que complimenta la normativa urbanística amb més alguna que pot tenir, sigui de mèdia ambiental o que sigui. Quan arriba l'Ajuntament, aquest projecte comença de zero. No hi ha maneres de convenir amb els ajuntaments
que aquella revisió que han fet els col·legis professionals ja serveix i que ells només facin la municipal. Tornen a entrar en la normativa estatal i autonòmica. Però entenc que l'actuació d'urbanisme també ha d'actuar aquí, no? No, no estic parlant d'urbanisme, estic parlant d'obra, de llicència d'obra, d'un edifici. Però perquè veis l'exemple, o sigui,
Escolta, si això ja està revisat, darrere hi ha un segell d'un visit d'un col·legi professional, per què no et dediques a revisar el que et toca a tu i no tornes a ficar-te amb això? Això seria un tràmit més lleuger. Actualment, un tràmit de 12 mesos amb qualsevol licència el tens.
Ah, això, amb els anys que jo he estat de de gana i els anys que portàvem, ho hem aconseguit amb l'Ajuntament de Barcelona, però amb problemes, a vegades, amb problemes, i tinguem reunions, no sé què, però no hi ha maneres que això es pugui implantar, i tots els col·legis professionals estarien d'acord, perquè al final hi ha unes estructures muntades i és la revisió d'aquest document, perquè al final, als Estats Units o a Inglaterra, el document no passaria per... No som bons referents, ni als Estats Units ni a Inglaterra, en gestió del territori.
No, jo tampoc he estat d'acord que hi hagi un compromís que darrere d'aquell edifici o d'aquella nau industrial hi ha un enginyer, hi ha un arquitecte, per tant, hi ha un compliment de normativa, hi ha un projecte que diu que allò que es farà compleix i que l'Ajuntament faci el seu tràmit, però no el faci des de zero.
I segurament que aquest és un exemple, perquè jo el conec, però en trobaríem molts d'aquests exemples, que a l'administració tot es fa llarg perquè es revisen tres vegades les coses. I això jo en dic burocràcia. Un símil, eh? Un símil això que estaves en l'àmbit jurídic, això que estaves dient. Al final...
Vindria a ser l'Ajuntament, jo ho trasllado a l'Administració Judicial. L'Ajuntament seria el jutge i el jutge té que resoldre sobre una problemàtica que hi ha. El jutge no sap de tot. Els nostres jutges no saben de tot. Saben la llei per aplicar de forma millor aquella llei en casos concrets.
però quan nosaltres tenim un problema amb una valoració, per exemple una valoració d'uns d'anys, fem servir un pèrit, que aquest pèrit, sota la seva responsabilitat i el seu saber fer, fa un informe, que fa un informe i diu, això des del meu punt de vista i com a pèrit que soc, val 100.000 euros en aquests moments, amb tot el seu informe que ho explica tot. El jutge al final,
pot entrar a valorar què diu aquest pèrit i què diu un altre pèrit, i dels dos peritatges treure'n una conclusió. Però no entrarà a discutir una miqueta el que deies tu, eh? A l'administració no hauria d'entrar a discutir el que hi han dit uns enginyers, o uns arquitectes, o uns aparelladors, que són els professionals que actuen sota la seva responsabilitat, que allò que diuen ha de ser correcte. I si no és correcte, escolta-me, ja respondran davant de qui hagin de respondre perquè tots som responsables. Si jo faig un informe jurídic,
i el faig malament perquè m'he equivocat, ja en seré responsable. Doncs al final l'administració i el jutjat tenen que actuar amb la documentació que tenen i no tindrien que retreçar, perquè amb una llicència d'activitat, és que una llicència d'activitat, és que encara no ho entenc jo, eh? Com pot ser que si jo la sol·licito no me la donin l'endemà? És que no ho entenc, si ja s'ha presentat tota la documentació i ve avalada per uns professionals, enginyers, arquitectes, el que sigui, és igual, és que ja ho han treballat, és que ja està fet, és que ja diuen que sí, si no és que no haguessin firmat aquell informe.
Em permeten tres apunts molt breus. Primer, això que és molt interessant. Segona, que tu diguéssim en certa manera estàs dient que uns criteris professionals
o haurien de ser els criteris vàlids per executar una llicència, per aprovar-la, no?, uns criteris professionals, no?, amb el vist i plau professional. Doncs jo penso que aquí, això és interessantíssim, i sempre he cregut que la solució als problemes és parlar. S'ha de parlar de tot, hi ha d'haver una dialèctica, no? Doncs jo penso que una mica dialècticament et respondria tu dient que això és molt cert, però també és molt cert que una administració ha de vetllar per uns interessos generals.
No per uns interessos sectorials professionals d'un grup de gent o d'una empresa que cregui que aquell projecte és molt bo. Que podés ser. Però l'administració sempre diu el mateix. S'ha de posar a vol de dron. Hem de mirar el país, el municipi des de dalt. I des de dalt veure totes les afectacions que hi ha. S'ha de pensar en l'interès general. Però això jo també penso que les crítiques a la burocràcia són molt necessàries. Però també és veritat que penso que és un error
que ens centrem tant en criticar l'administració, l'hem de criticar. Però també com a ciutadans i ciutadanes tenim les obligacions i uns deures, envers el conjunt, envers la comunitat. Us poso d'un petit exemple. Una mica veig que cadascú es combra una mica cap a casa, no? El tema ambiental.
el tema de la costa brava i no el tema urbanístic. Tenim un parc natural que és dels pares naturals més increïbles que hi ha arreu del món, que és el parc natural del Cap de Creus, que és una autèntica meravella que jo sempre convido tothom, aneu a visitar, amb respecte i amb estima per l'entorn. Bueno, allà hi ha una problemàtica amb una activitat econòmica que és tot el món acuàtic, perdó, de navegació, i específicament amb les motos acuàtiques. Si allò no es regula,
Ho han prohibit ara, eh? Bueno, està tot en regulació, però allò era un desgavell absolut. Esclar, jo vaig sentir una vegada un empresari de roses que es queixava de la burocràcia. Però esclar, si tu ho deixes fer, tindràs allà una invasió de motos aquàtiques, una invasió d'embarcacions recreatives, amb festes, amb un desgavell absolut que fan mal bé al fons marí, doncs hi ha d'haver una regulació i unes burocràcies. I això és... no, això és ditgeble.
Però esclar, ho dic per això, que no és tan senzill. Jo quan sento que vosaltres digueu que la burocràcia és molt faixuga i limita l'activitat de la ciutadania, és veritat. Però l'altre també és veritat. Si no hi ha un contrapès, i a vegades el contrapès no és agradable, és que quan et posen una multa ningú li agrada. Però...
En quantes seccions porten els ajuntaments per haver fet coses malament o perquè han limitat? Hi ha molts procediments... No, l'administració no és Déu, també s'equivoca. No, però és que l'administració té lletrats i arquitectes.
No, i el que dius tu, si jo la meva estació ha de vetllar per tots i ha de tenir aquesta visió general, però precisament la meva estació té la capacitat de fer els planejaments, de revisar els planejaments, d'entrar en pels directors, de fer àrea urbana, per tant, tot això és aquesta visió general. Hi ha un petit aspecte que crec que ens passa per alt. El que nosaltres diem, el que passa, que també m'agradaria parlar d'això de la inundabilitat i d'altres temes. Sí, aquest és un tema interessant.
En qualsevol cas, el que és veritat és que quan tu al final ens posem en un local, una llicència d'activitats en un local, està tot escrit el que ha de complir. I com que està tot escrit, hauria de ser quasi immediat. Això, la intel·ligència artificial arribarà... Jo no hi estic d'acord amb això. Sí, sí, al final sí, perquè quan arribes en un local ha de complir un tema d'accessibilitat, un tema de no sé què, la ventilació, etcètera, etcètera,
i quan tot això compleix no hi ha per què, inclús et diria un pla d'usos, que jo soc de les que dic que aquí hi ha una falta pla d'usos, perquè necessitem mixtura a tots els barris i no en tenim i per tant s'ha de treure pla d'usos, s'ha de veure com reactivar usos en zones en què només són residencials, que ja no hi ha botigues, etc. Però bueno, anem a la inundabilitat en tot cas. Això de València ha sigut una patacada total.
Perquè jo m'he tornat a mirar tot el planejament. Hi ha una web molt interessant de l'Institut de Cartografia que tu agafes i ho poses a girona i dius inabilitat 10 anys, 100 anys i 500 anys, no? I te'n dónes compte que aquesta vegada ha sigut no 500 anys. Això ha sigut extraordinari. Ha sigut el que va ploure en aquell moment. Perquè vivim una època extraordinària.
I això és el que jo volia dir-te. Ara hem de tornar a revisar tot. Allò que ens ha servit fins ara amb els 500 anys. I ara diré una cosa, que potser us enfadarà el trueta. Estem dient que està en una zona inundable que l'aixecarem 50 metres. El nivell zero serà 50 metres per sobre de la zona inundable.
Bueno, no ho sé. No, 50 metres, no? 50 metres és treballar 5 metres. 5 metres. 5 metres. Bueno, no ho sé. Clar, no volem frenar. No vull frenar el truet ni molt menys ni no sé què. Però no és un tema menor? No és un tema menor. No és un tema menor.
perquè estem veient que això és una cosa que cada vegada, si ens ho estan dient tots els científics, que cada vegada anirem a aquestes pluges descontrolades que no sabem com aniran. Llavors, hi ha moltes coses a fer, totes les laminacions de l'aigua, perquè l'aigua no... que s'escampi al voltant, que no tingui la força... Però això, vull dir, no ens hem d'oblidar
Ens ha demostrat València que, cuidado, que el que sabíem fins ara ens ho hem de tornar a revisar i potser hem de ser més prudents. Per exemple, amb construcció el 2006 va venir el Codi Tècnic de la edificació. Tu amb un forjat, quan el tenies abans de tirar el formigó en el armat, quasi no podies caminar, caminaves així malament. Després el Codi Tècnic camines, que sembla que ja no necessita formigó, perquè hi ha moltíssim ferro més. Prudència.
Prudència, per tots els temes de terratremos, per tots els temes que hem anat visquent. Doncs ara, amb el tema del canvi climàtic, jo crec que lo de València és un avís, que estic d'acord amb tu, que ens hem de revisar molt bé. I a nivell urbanístic també.
Però que no trobarem aquests pobles. Aquests pobles estan allà ubicats i la gent viu allà. El que hem de fer és tot allò possible. Mira, l'exemple d'Altúria està clar. A València, quan van desviar Altúria, van posar Altúria cap a cap. Altúria no s'ha inundat mai més. O sigui, no hi han hagut inundacions d'Altúria.
Per què? Perquè es va fer bé i es va fer pensant en futur. Bé, doncs ara aquests pobles que estan tots al voltant dels aflers d'Altúria, doncs s'haurà de veure quines diferents actuacions. No només amb una, jo crec que amb diferents actuacions. Però això ho hem d'aplicar aquí, perquè Girona és una sònia inundable. Tenim quatre rius, és la ciutat dels quatre rius.
Ja que has parlat del trueta, si hi ha un hospital construït en zona inundable és el actual. Sí, el nostre. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí. El nostre, sí
El trueta es va inundar amb diversos avallons esportius, moltes coses. Però també perquè potser no estava net bé el riu, perquè va haver-hi com... El tema del pavelló, bàsicament, va ser perquè algú... hi va haver-hi alguna gatada, perquè una riera anava directament allà i aquest tema es va solucionar. Però tant sona inundable, el trueta. El pavelló de Fontageu, totalment. Com el 15% de la població de Girona. Es va inundar Girona, històricament.
Òbviament en Girona també hi ha hagut inundacions. El que passa és que aquestes inundacions es van produir en un període on el canvi climàtic no era latent com ara, no era patent. En els anys 60 tots hem vist les imatges de les barques passant pel carrer Ciutadans. No, en el 50, el 40 i el 30. No hi havia uns episodis meteorològics com els que hi ha ara. El canvi climàtic estic d'acord que afecta, però també afecta una cosa que va ser clara, és a dir, Girona no s'ha inundat més a partir del 1970 perquè és l'any que entren els embassaments.
En canvi, amb el Glòria, el que va passar és que, com que els embassaments van deixar aigua perquè estaven a tope, van ser els que van inundar la zona del ter, per dir-ho d'alguna manera. Si no poguessin, s'hauria inundat. Aquest és un altre tema, avui. És tot un altre debat, això. Bueno, paral·lela, totalment un debat complementari. Però aquesta concentració de pluja tan bèstia que ha caigut a València... 600 litres. 600 litres és que... No plou el moment. És que és extraordinari. És una explosió.
No oblideu que un parell de mesos abans va passar exactament el mateix a ciutats d'Àustria, d'Alemanya, a diversos països europeus. El tema del canvi climàtic, el que passa que dóna la sensació és que el de València ha passat, ara ja està, ja no ens en recordem i només han passat dues setmanes. D'aquí tres mesos encara ens en recordarem menys.
però la vegada hi ha hagut incendis bestials al Canadà, sequeres extremes en llocs d'Austràlia, van passant moltes... Tres setmanes han passat i mira com estan encara allà, que aquest és un altre tema. Un altre debat, això.
Sí, un altre debat que és evident, però per exemple el tema... El que passa és que hem entrat en el tema aquest i jo crec que això que diuen en Jordi té l'assunció, que té raó, que s'han de revisar coses en funció d'aquelles repeticions de coses que passaven cada 100 anys, ara poden passar cada 30 o cada 5, i per tant hem d'estar en compte.
El que passa que llavors, jo quan parlava més de burocrècia, em referia més a coses, per exemple, com si tu vols obrir un negoci a Girona, trigues tres vegades més que en altres ciutats. I això és el que jo no acabo d'entendre. O sigui, és una problemàtica en Gironia, així? No, no. En general, el país català, els països catalans, ha de dir aquí, segur. O sigui, l'època que va començar després de la bombolla, va començar a reanimar-se al tema immobiliari,
Els promotors que volien treballar a la zona barcelonària i metropolitana tenien tantes problemes que se n'anaven cap a Andalusia. Jo he trobat molts arquitectes, jo vaig començar a ser de gana al col·legi, que em deien no, és que un meu client diu que se'n va cap allà. I això ho veieu com una cosa dolenta?
A veure, al principi... A la facultat de geografia on jo he estudiat la carrera de geografia es va analitzar molt el tema de la bombolla i el paper dels promotors immobiliaris, els disbarats que s'han fet aquí. És a dir, estem en una societat que som... Falta habitatge o no falta habitatge? Però la solució és seguir construint a l'obèstia o és seguir-ho? No, no, no. Veus que en toquem un altre tema? Escolta, falta habitatge o no falta habitatge?
En falta d'habitatge. Però quina és la solució? En falta d'habitatge. Si ho construïs o deixes-lo construir. No, potser has d'arribar a rehabilitar-ho. També potser has d'arribar a rehabilitar-ho. I els habitatges buits, mirada a trobar solucions, ja no es tenen buits. O tant sols aixecar, o sigui, fixa't, quan els edificis planta baixi 4, planta baixi 2, planta baixi 3.
doncs aquí en caben dos, aquí en caben tres, tot això quan hi ha gent que vol invertir, el problema és que també hem de veure que la sensibilitat de l'inversor, el diner, no sé com dir-ho, és molt fugit.
Fuig. Quan ens vol invertir, se li ha de poder donar. Hi ha moltes coses a fer, llavors s'ha d'entendre. Jo no estic parlant ni de Fons Bolton, ni de l'estipulació immobiliària, però de promotors immobiliàries que volien fer 12 habitatges a Sant Cugat i que no hi havia maneres. Perquè Sant Cugat era el municipi de Catalunya que tardava com a mínim dos anys a donar una llicència d'obres. Aquests dos anys, aquest diners se t'ha mort.
Totes les invertim en una altra cosa. Buscar una solució per això i buscar una solució per fer servir tot el sol que té els ajuntaments que podrien donar en concessió per poder fer habitatge de lloguer social en plan comparatiu o en plan d'aquestes fundacions que treballen
Està clar que hem de revisar el model que hem utilitzat durant molts anys. Està clar que s'ha esgotat i hem d'explorar noves vies i s'ha de fer aquesta exploració de noves vies tenint clar el respecte al territori, perquè és molt important el respecte al territori, que no s'ha de mutar en aquest país, i l'accés al dret a l'habitatge. Després hem de veure aquí com encaixa el legítim dret d'un promotor a triar un benefici i uns llocs de treball. Però hem de fer una triangulació que en aquest país ha estat molt descompensada molts anys.
Bé, però quan intentem compensar-la, l'hem de saber compensar amb el que li hem dit. Jo crec que, per exemple, si a Vitòria som capaços de tirar endavant en dos mesos, perquè aquí hem de trigar un any. És realment així, això? Sí. I a Vitòria, d'habitatge social n'hi ha, de veritat, eh? Jo em faig cas del que dius tu. No, penso que és bo.
És veritat. Per què? Perquè són altres maneres d'actuar i perquè són altres maneres, diguem-ne, d'evitar tràmits burocràtics que no normatius. Vitoria, Jordi, és una ciutat del País Basc. El País Basc és una terralitat. Són dos milions com a dos d'habitants. És un país infinitament més petit. Té un concert econòmic que li permet fer moltes coses. Té moltes competències. No ho sé, és que a vegades... Però Vitoria és una ciutat molt semblant a Girona, eh?
Però el país és molt diferent. És igual, però l'Ajuntament de Vitòria funciona bé i té una llicència en tres mesos, que és el normal, que seria el normal, tres o quatre mesos seria el normal, però és que estem en períodes de més d'un any. I això no és... El fet que passi a altres ajuntaments jo crec que no és l'exclusió, crec que precisament seria d'aquelles coses que s'haurien...
de vigilar. És com el tema que tu deies, allò del tema de la construcció. Crec que sí, que falta habitatge, perquè durant molts anys... És a dir, aquí va haver-hi una política d'habitatge en èpoques pretèrites, remotes i fosques, que potser no agradàvem, però que en certa manera es va fer. El patronat de la Santa Creu va construir el barri de Can Givert, que si no tinguéssim Can Givert ara què faríem? Tot això s'ha tallat, falta,
Jo estic d'acord amb el tema de la rehabilitació, però fixa-t'hi una cosa, la rehabilitació en molts casos que seria una solució. El que ha passat és que molta gent ha rehabilitat i després ja ha intentat, per exemple, en el barri vell ho tenim, moltes rehabilitacions han acabat destinades a pisos turístics, a apartaments turístics. És una de les problemes que tenim. Sí, però ja hi ha una normativa i aquesta normativa suposo que es deu complir, que és aquella del 4% a tota la ciutat o el 15% al barri.
Diuen que es compleix el límit, però que es compleix. Per tant, ja hi és la normativa. D'aquí, el que passa és que llavors fem el discurs. Mira, precisament ahir a Sàliba hi va haver el cas aquell que un grup de mestres de diferents escoles, instituts i llars d'infants van fer una plataforma demanant controls desnonaments.
Falta habitatge, sí que falta habitatge, i falta moltes coses, però per exemple aquest és un tema que passa a salt, però l'Ajuntament de Salt aquí no té cap altra possibilitat, pot anar... Està fent coses, l'any passat va posar cent i escaig pisos a disposició, però és que en falta molt més, però també és que va vingut molta més gent, que és el tema aquell una mica... Tot un debat també, també ho hem de debatre això. Estem dient que volem construir més, però tots volem que Girona creixi més?
Aquest debat el tenim clar. Esteu parlant de Can Givert, és un barri que conec molt bé perquè visca el barri del Cantó Sant Eugeni de terra. Aquí s'haurà de parlar de rehabilitació molt variat. I de crear espais verds nous, d'esponjar. Hi ha barris que no poden créixer més perquè estan al límit de la densitat i la cohesió social.
També depèn de la qualitat dels espais, dels espais verts, de que els habitatges estiguin rehabilitats. Si no hi ha això, si anem creixent, fent barris com bolets que creixen de forma caòtica, això al cap d'uns anys es transforma en descohòsia social. És un fet. Vull dir, està escrit. És un guió escrit. I Santa Eugènia, Can Givert del Pla, una part de Sant Narcís està passant això. Són municipis, perdó, barris que estan al Cantó de Sal.
Podia acabar només amb una cosa i ja està, només allò que dèiem de la burocràcia, és que tot està una mica relacionat, no? Un dels problemes que tenim també és que la nostra administració local a Catalunya està molt poc musculada i no té finançament. Té molt poc finançament i això a vegades es tradueix en manca de personal.
i amb dificultats per suplir baixes, per suplir jubilacions, a vegades pot haver-hi un funcionari que està molt especialitzat en un tema, de llicències o el que sigui, aquell funcionari s'ha jubilat o està malalt o està de baixa o el que sigui o està d'excedència i aquella plaça que té avui dia. I això, en els ajuntaments, perquè conec una mica el tema, se'ls acumula la feina.
No, no, ho dic perquè ha anat augmentant, augmentant, augmentant i potser també hauríem de parlar d'altres temes.
Per exemple, jo he parlat amb regidors d'eiximodicis, tu has estat regidor a l'Ajuntament de Ginoi, i el que et diré no et sorprendrà, no sé si ho podràs reconèixer. Hi ha llocs on els funcionaris tenen, diguem-ne, que no tenen tanta feina, i hi ha llocs que falten funcionaris d'una manera molt clara, però és molt complicat treballar-los a un lloc o a l'altre per necessitats de servei, per exemple. És veritat, això?
Ho desconec. Jo el que sí que faré és dir públicament que no parlaré malament dels treballadors i treballadores... Ah, no! Només soltarien i nosaltres en podem parlar malament. I no ho sé, esclar. No ho sé. No ho dic també perquè hi ha molt de mita del funcionari, no? I molta rumorologia i molta demagogia a vegades, no? I des de sectors empresarials del món dels negocis, si fos per ells, directament liquidarien tot el funcionarat públic de tot el país. Com sempre, no? Ni un extrem ni l'altre.
Jo el que sí que us puc dir és que a l'Ajuntament de Girona, com molts ajuntaments, la feina s'acumula perquè a vegades els serveis queden deserts. Pel que sigui, una persona que s'ha jubilat, una persona que no hi és, per diverses raons. Això que dius tu exactament, doncs no ho sé, ho desconec.
A veure, jo te donaria l'error amb una cosa. El pressupost... No, no, no, no, amb una cosa que la vaig veure... El pressupost de l'agentament de Girona és minso, pels serveis que necessita la ciutat de Girona. No parlo de si necessitem més personal o no, el pressupost en si. Perquè després hi ha moltes coses que també es poden fer d'una altra manera que no necessitem gent allà, sentada o...
Jo el que volia dir és que, ja que estic avui a la tertúlia, avui comencen unes jornades que s'anirà on repensem Girona, que organitza l'Ajuntament de Girona amb l'Universitat de Girona i el Col·legi d'Arquitectes. El 6 de la tarda crec que... El 6 de la tarda, el Col·legi d'Arquitectes, avui s'inaugura i després demà de matí es fa tota una visita al barri de Sant Narcís i al barri de Can Givert del Pla.
i després fan unes sessions i unes taules de treball a la zona del centre cívic de Sant Narcís, em penso, i el dijous s'acaba a la universitat també amb unes xerrades que venen explicant exemples de planejaments i de...
actuacions en diferents ciutats i el que vol aquestes jornades i aquestes tres entitats que s'han ajuntat una mica, diguéssim, és això. Tenir unes jornades de debat amb tot això que estem dient. Què passa on som i com ens hem de mirar i com ens hem de moure i per tant amb tales participatives i tot.
D'alguna manera tothom que hi vulgui anar i totes les sessions són obertes. I em sembla que són maneres d'enfocar allò que necessita una ciutat que és de tamaig com el nostre, que encara ens coneixem bastant tots, i si no ens coneixem es coneixen els pares i de seguida no, i que podem parlar i que podem entre tots veure i consensuar com a punt d'anar.
I jo crec que això és una de les coses que em sembla que està bé de poder posar ara a sobre de la taula d'aquest nou ajuntament, que vulguis o no, n'hem parlat alguna vegada, bueno, què es nota aquest any del nou ajuntament, com va, bueno.
Jo crec que sí que el Coma Mínim s'està intentant fer d'una manera diferent les coses i ser més obert a poder debatre i a tenir crítiques, també. Jo crec que això, en això, i aprofito per reconèixer la Cristina Andreu, que ens deixarà com a regidora, però que ha tingut una manera d'explicar tant en els professionals com en les persones, que sempre que l'he sentit, d'explicar i de posar-se a disposició per entendre i debatre, i per tant això s'ha d'agrair molt.
Bueno, has fet aquesta falca, però és que em tocava, perquè estic a la universitat, estic al col·legi d'arquitectes. De fet, la tenia pensada, el que passa és que hem entrat i ens n'hem anat. Però, per exemple, mira, aprofitant el que dius, i nosaltres n'hem parlat molt de la Cristina Andreu, i jo crec que la feina se li reconeix i el que la majoria de la gent vol és que cuidi la seva salut perquè pugui tornar
i que pugui tirar endavant. Dit això, això implicarà també uns canvis dintre d'aquest equip de govern. I seran uns canvis que no seran fàcils. No sé com ho veieu. De fet, mireu, en aquesta tertúlia, que jo crec que és molt plural i molt àmplia de gent,
Les crítiques més dures que he sentit contra el govern municipal, i en aquest cas contra guanyem, per dir-ho d'alguna manera, han vingut de gent de guanyem. Diguem-ne, no, que deien, aquest dia, un anarcis geni és que no he vist excessius canvis amb el govern madrenas. Per exemple, és una de les coses que deia.
o l'Eliu Diallo que deia, esperàvem fer les coses més coses i més ràpid, no? Que això també és un dels problemes que es deuen trobar, no? Que s'han trobat que potser des de l'oposició es demanaven coses, tu ja has estat a l'oposició i saps que és dur.
Però clar, quan estàs governant, suposo que llavors el problema és que et topes amb aquests serveis tècnics, amb aquestes normatives, amb aquesta manera de fer, i no es podria fer tot allò que tu voldries de la manera que voldries i de fer-ho tan ràpid, no ho sé.
Dic que tindran, és evident que si la Cristina marxa, les seves funcions, entre elles l'habitatge, entre elles la mobilitat, després parlarem de mobilitat si voleu, s'hauran de repartir i diguem-ne que no crec que l'Arcalde, que va fer una lluança a la Cristina Andreu públicament, ho tingui fàcil.
No. Jo és una de les coses que em preocupa. No he parlat amb ningú encara, però crec que, clar, la Cristina tenia ja uns coneixements previs amb els temes habitatge, i l'altre dia mateix vam tenir una conversa bona amb la Carme Trilla, que va venir, que és la presidenta de...
de l'Observatori de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana, que va venir aquí a inaugurar l'obligè, la lliçó inaugural, i allà havia estat molt implicada, havia treballat, conèix molt bé el tema de l'habitatge, i podia aportar molt, però, a més a més, la Cristina té molt clar també tots els temes de medi ambiental, canvi ambiental, tot el tema de mobilitat. I, bueno, ara...
Dintre del partit segur, dintre guanyem, segur que també hi ha més gent, que potser no la coneixem, però bé, amb els regidors que tenim, no sé, com... el perfil aquest l'hem perdut, el de la Cristina. Però bé, la seva salut és el primer, com has dit Jordi. Sí, però al final és això mateix, tot va lligat amb persones, una altra vegada. És a dir, quan tenim aquella persona de referència que veiem que...
que funciona, que agilitza, que ens comunica... jo que sé, jo parlo ara en nom d'advocat també moltes vegades, perquè quan tens un problema amb clients, el que intentes primer és resoldre'l de forma extrajudicial que judicial, perquè saps que és la millor manera, no? Doncs quan tens un interlocutor que saps que funciona, t'hi agafes perquè saps que pots trobar solucions. Quan te canvien aquesta persona, és quan després dius, ostres, ara haurem de tornar a començar, no?
és pos dos costats, tornar a començar l'administració a posar una persona en aquest cas que pugui servir en aquella posició, que segur que la trobaran, i des de fora penses, bueno, a veure ara qui ens posaran i a veure com...
Tornarem a comunicar, o com tornarem a fer allò que teníem a mig camí, a veure com avançarà. Al final, som persones i cada persona és diferent, i no pots substituir-la per una persona igual, excepte que d'aquí quatre dies no tinguem els avatars. Amb tema d'intel·ligència artificial, que cuidado que això està aquí al costat.
Per mi tot plegat és una qüestió de maduresa democràtica i d'aprenentatge democràtic.
Sé que és fàcil instal·lar-se en el rol d'oposició parlamentària o consistorial, perquè és tan senzill com simplement analitzar i estudiar els temes, i portar la contrària. I ho dic així, i també faig autocrítica, perquè jo ho vaig fer, i vist en perspectiva, dic que em sembla tot plegat una mica infantil. A vegades en política, des de la política i des de la pròpia ciutadania, som una mica infantils.
Dit això políticament parlant, penso que a la Cristina se li ha de reconèixer l'esforç i el sacrifici que ha fet per la ciutat, i això és un exemple de dedicació al servei públic, perquè ell amb la malaltia ha lluitat per tirar endavant i finalment tot plegat. Les forces són les que són, però li hem de reconèixer com a ciutadans, com a persones, perquè és el cas de tu, al final tot són persones i les persones amb les nostres febleses i fortaleses, mira, tirem endavant com podem.
I en el tema aquest no m'incomoda en absolut. Jo penso que és bo per la ciutat que la CUP, que és una peça fonamental de Guanyem, hagi arribat al govern de la ciutat i amb errors i amb encerts està dirigint la ciutat. De moment, tots els vaticinis apocalíptics que deien quan la CUP estigui al poder a Girona, viureu tots en una cova amb espelmes, la ciutat s'enfonsarà, això serà un caos, un desastre, res d'això. Estan gestionant amb les limitacions que implica l'administració, un ajuntament, un pressupost limitat,
i ja està. Aquest escull o aquest entremant que ha passat amb la Cristina, doncs se superarà, s'hi posarà una persona nova, que ho farà més bé o més malament, agradarà a uns, agradarà a d'altres, i a molts no els agradarà, probablement, però la cosa seguirà endavant. I els ritmes democràtics, que són molt imperfectes, el dels quatre anys és molt imperfecte, tot i així jo prefereixo aquests ritmes democràtics de quatre anys, que no pas una tecnocràcia, que és el que molts reivindiquen, que no sabem on ens portaria, inclòs amb intel·ligència artificial, doncs res, ara ja aviat arribarem a mig mandat.
i en mig mandat un equip de govern ja pot començar a fer balanç. I la ciutadania també. I la ciutadania de Girona, que és la millor que hi ha al món, amb molts defectes inclosos, doncs decidirà d'aquí dos anys si aquest equip de govern ho ha fet bé o ho ha fet malament i les urnes parlaran. I ja està. I passem pàgina. Així és senzill. Veus? Cap incomoditat. Tu ho dius molt senzill però jo crec que no és tan senzill o no hauria de ser tan senzill. És a dir, jo sempre penso que amb l'administració
Gràcies per atendre'ns.
que hi ha d'haver equips de govern i han de ser-hi, però el que no entenc, el que no entenc tampoc és com quan hi ha aquests canvis de partit es paralitza tot, es canvia tot, es mouen peces que jo crec que potser no s'haurien de moure, es posa gent que potser no hauria d'estar en aquell lloc. Parlo en general, no estic parlant de Girona, no m'ho mal interpreteu o el que estic dient. Però al final, hauria d'haver-hi com una capa, una capa per sota dels polítics
Els tècnics i tècniques? Els tècnics i tècniques, que aquests no s'haurien de moure. Per anar bé. No s'haurien de moure. Perquè si comencem a moure aquestes fitxes, el problema que tenim és que... Relentimitza. Relentim tot, relentim una altra vegada totes les gestions agudes i per haver que hi hagin. Per què? Perquè al final qui decideix una miqueta és un tècnic. Vull deixar de dir una cosa. Jo hi estic d'acord sempre i quan aquesta gent no sigui la que decideixi.
Evidentment. El que ha de fer la part tècnica és comptar amb el discurs de l'eficàcia perquè ens portaria això a una tecnocràcia de tècnics i tècniques que decidirien sense passar per les urnes. I fa llavors on queda la democràcia. No, però després aquí hauria d'haver-hi algun tipus de gerència, diguem-li, no ho sé, ja ho sé, ja ho sé. No, hi hauria hagut algun tipus de... A veure, si amb una empresa privada, si amb una empresa privada,
Pots, perquè algú faci algun mal fet o que no funcioni o que no treballi. Un ajuntament no és una empresa privada? Un país no és una empresa privada? Estic parlant d'una empresa privada. Si amb una empresa privada tenim persones que no treballen, tu tens uns mitjans per poder-los fer fora, o perquè si passa alguna cosa pots fer-los fora. Amb l'administració també, però és molt diferent. És molt i molt diferent. Al final,
La ciutadania diu, esclar, ja està, ja té la cadira, per tant d'aquí no es mourà, i l'ha de fer molt i molt grossa, si treballes a l'administració o ets funcionari, l'has de fer molt i molt grossa perquè acabis perdent la feina. Ostres! Aquest és el discurs clàssic Salamard Prine. Aquí hi ha molt a dir. Sí, però... Sí, però... Molt legítim, eh? No, no, jo ho veig des d'un punt de vista empresarial, eh? Estic aquí... L'americana d'en Josep és molt més discret, eh? Sí. És més elegant. No, però vull dir...
És una qüestió de... Jo he estat treballant a l'administració. Jo vaig començar l'administració a l'Institut Català de l'Acolliment i Adopció. M'ho vaig passar molt bé. Vaig aprendre moltíssim tant coses bones com coses dolentes. Igual que l'empresa privada. I jo sempre poso el mateix exemple i l'he posat sempre i ho continuo posant. Jo quan vaig entrar a l'Institut Català de l'Acolliment i Adopció com a advocat extern, que érem uns advocats externs que vam guanyar un concurs i ens hi vam posar allà dintre, jo en tres mesos vaig trobar la primera adopció.
I la meva jefa em va dir, i com t'ho has fet en tres mesos? Si nosaltres aquí portàvem un rècord de un any i dos mesos. Dic un any i dos mesos per fer una adopció. Si això és qüestió d'anar a la junta i anar als jutjats, parlar amb la funcionària, dir-li, escolta-me, aquí a darrere hi ha una família que estan adoptant una criatura, aquesta criatura acaba de néixer i aquesta criatura d'aquí dos mesos, tres mesos, han de tenir els papers arreglats. No pot ser que tardem un any i mig.
de tenir una sentència que digui que aquella família adopta en aquella criatura que ha nascut en un hospital de Catalunya, per dir-ho d'alguna manera. Clar, i van dir, com ho has fet? Doncs molt fàcil, anant cada dia al jutjat. Fent la meva feina? Sí, sí, fent la feina.
Fent la meva feina? Ens queden coses avui, eh, per això, perquè el tema de la mobilitat, Jordi, era molt important, eh, però, a veure, en Jordi i jo n'hem parlat, no estem d'acord que la plaça Catalunya hagi tornat a tenir trànsit, o sigui, havíem agafat aquell espai i era una cosa que havien dit que farien i aquí crec que hem fallat, perquè la mobilitat, o sigui, Girona és una ciutat que és caminable a tot ella, vale?
inclús es podien fer allà del metro Camino, que han fet a tres ciutats, que et diu d'aquí a aquí tardes 15 minuts, d'aquí a aquí tardes 25 minuts, i hem d'implantar, i hem de fer pedagogia, i la pedagogia es fa trobant-se'ns això. Perquè la gent donant la volta a la plaça Catalunya, jo no sé quin problema hi ha, el cotxe no serveix absolutament de res. Però ara lligat una mica amb aquest tema de la mobilitat, amb això que estàveu dient,
Per exemple, a Barcelona hi ha la figura de l'arquitecte en cap. L'arquitecte en cap va lligat al govern municipal. Aquells que han sigut escollits per les urnes posen en els llocs claus, que no és una gerència, no és exactament una gerència d'una empresa, però és el que ha d'executar les idees que té aquell govern municipal per a la ciutat.
En els ajuntaments com els nostres ens trobem que el polític que ha entrat de nou té uns tècnics que, a més aquí a l'Ajuntament de Girona, no està clar ben bé quin és, no hi és aquesta funció del, no? Ben bé el tècnic ho té però en qualsevol cas treballava igualment amb l'anterior govern, treballava amb l'altre i treballarà amb el que ve, m'entens? No és l'executor. Jo crec que el tècnic
La ideologia l'ha de tenir també dintre de la seva professió, saps? O sigui, jo crec que ha d'estar més lligat al polític, que hi ha d'haver-hi aquesta figura intermitge, poder de mediador entre el que són els tècnics funcionaris i els polítics, perquè a vegades els polítics tampoc saben exactament del que els estan parlant a nivell més...
més professional i necessiten algú que els reinterpreti i que sigui de la seva colla ideològica. Jo ho trobaria millor.
Em sembla bé això. Crec que podria funcionar. Sí, jo... a mi m'agradaria parlar, bueno, que està molt bé, no?, aquesta reflexió que has fet del funcionament intern d'un ajuntament, com hauria de ser, però amb el tema de mobilitat estrictament parlant, parlàvem de la plaça Catalunya, que tu i jo personalment valoràvem molt positivament l'aposta valenta i decidida contra Maria de tallar la circulació a la plaça Catalunya, dic contra Maria perquè molta gent, eh?, els diaris locals de la ciutat eren patent, que molta gent hi estava en contra.
Però és evident que la mobilitat toca replantejar-la. O toca seguir avançant en el concepte de mobilitat, ara la paraula sostenible no agrada gaire. A mi m'agrada molt vincular el concepte de mobilitat al de salut. Ja ho hem parlat altres vegades, això no vol dir que tots hagin de caminar cada dia 20 quilòmetres ni molt menys, però tu has dit que en 15 minuts a la nostra ciutat et pots plantar, pots cobrir una àmplia zona.
doncs això com a política de ciutat seria molt interessant, de seguir-ho potenciant, perquè és un concepte que va vinculat a la bona salut de la ciutadania, que això és molt important, i va vinculat a la bona salut del medi ambient, del clima, perquè és que la mobilitat és responsable de part dels problemes de contaminació i de canvi climàtic.
No tota. No tota la culpa és de la mobilitat i del vehicle privat. El que passa, que precisament ahir vaig escoltar una tertúlia en una altra emissora d'aquí, hi havia un debat molt encès entre ferms defensors, radicals i escèrrims, de l'ús sense límits del vehicle privat, i ferms defensors just al contrari. O sigui, és un tema que polaritza. I jo que el vaig estudiar quan feia la carrera, la mobilitat, els plans de mobilitat que s'han fet a Catalunya,
però és un tema que polaritza molt més del que jo m'hauria arribat a imaginar, i el debat està molt encès. Però jo et diria una cosa, per exemple, així com el primer any d'aquest equip de governes va fer aquella petita prova a la zona, diguem-ne, del carrer Joan Batista... La Salle. La Salle. Sí, sí. Sí, la Salle. Sí, la Salle.
i la pròpia regidora va reconèixer que no havia funcionat. Jo crec que aquest any el tema de plaça Catalunya s'ha fet durant un temps més allargat i hi ha molta gent. El que em dóna l'impresió és que és una prova. És una prova d'una cosa que ha de ser molt més ampla. És a dir, si tu realment vols que la plaça Catalunya sigui previanants, el que has de fer és començar a plantejar-ho a partir de la Gran Via, diguem-ne. És un tema molt més gran.
El que passa és que s'ha de garantir l'accés als que hi tenen dret a la zona del barri vell, s'ha de trobar una solució per a les pedreres, s'ha de plantejar tot el tema del carrer del Carme, és una cosa molt més àmplia.
Que passa que jo, és a dir, tu dius polaritza efectivament. Sí que polaritza. També abans la gent estava en contra que Santa Clara fos de vianants o que el Carre Nou fos de vianants. Aquest dia en un grup de fotos velles veig les fotos del Carre Nou ple de cotxes i és allò que et recorda la meva ajuda tu, però dius que això jo no ho voldria, per dir-ho d'alguna manera. I els ciltadans, amb cotxes aparcats i passadans per al costat.
Per tant, jo crec que la majoria de la gent ja té clares aquestes coses. Després hi ha d'haver-hi pàrquing, hi ha d'haver-hi pàrquings disuasoris, hi ha d'haver-hi un transport public que ha de millorar encara una miqueta més, que no digui que sigui dolent, però que hauria de millorar més, i tot això és el que s'ha de fer. No, i amb això s'està treballant.
Perquè això s'està treballant des de l'Ajuntament. Els pàrquings dissuasoris són importantíssims, i després més freqüències de transport públic, bitllets integrats... Sí, això és un clàssic que sempre s'ha dit, no? Tot això que ja sabem que està passant en altres ciutats. Però sí que és veritat que això que dius tu és un ciutat, que és un sentit comú, fa molts anys que es diu. Però per què no es comença ja amb els pàrquings dissuasoris? Jo també ho desconec.
Comencem ja amb els pàrquings. De fet, la majoria de grups municipals... Tothom hi està d'acord. Però que ho executin? Sí. I veurem què passarà? És que ho executin? Aquest és el problema, diguéssim, la interrogant, que...
Ja estem, no? Ja estem. Jo t'asseguro, o sigui, quan et trobes... Us heu vist a l'Ajuntament? Exactament. No, no. No, no, però quan et trobes, quan et trobes a davant, veus tots els problemes de perquè no es fa. Escolteu un moment, hem començat amb burocrècia, hem acabat amb mobilitat, anem a fer molta via, moltíssimes gràcies per aquesta tardor dia, gràcies a Josep Prat, gràcies a Jordi Navarro i gràcies a Assumpció Puig, nosaltres tornarem demà, perquè ara són les 11. Moltes gràcies. Bon dia.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 19 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.
El pressupost general de la Diputació de Girona pel 2025 supera per primera vegada els 200 milions i augmenta un 5,07%. El pressupost total del grup institucional afegint ients participats com el Consorci d'Aigües Costa Brava a Girona, el de les Vies Verdes, Gabarras, el Patronat de Turisme i Sumar, se situa en 304,33 milions d'euros, un 6,47% més que el 2024.
Docents de Sal exigeixen naturals desnonaments i evitar que hi hagi alumnes abocats al sencellarisme. La comunitat educativa de Sal ha alçat la veu i ha creat el grup Prou Desnonaments Docents pel Dret a l'Habitatge Digne. El professor ha alertat que cada setmana algun alumne es veu abocat al sencellarisme i que la tasca pedagògica es fa gairebé impossible.
Detenen l'atracador d'un supermercat a Girona quan es va presentar a comissaria inventant-se que l'havien coaccionat. La jugada prou li va sortir malament perquè els testimonis i les proves van jugar-li a la contra. En realitat, el lladre va actuar sol i a consciència. El 10 de novembre, al vespre, va entrar al supermercat situat al carrer Meloque Salvador, va intimidar la propietària amb un ganivet, la va colpejar i va robar 800 euros.
Les exportacions gironines cauen un 5% al setembre, però ja superen els 6.200 milions en l'acumulat de l'any. Les exportacions capgiren tendència en peses pel descens que han registrat les farmacèutiques i les càrries. Dels sectors motor de l'economia a la demarcació, tan sols se'n salven els fabricants de maquinària. Aquesta indústria tanca el mes augmentant un 5% les vendes.
La manca de relleu generacional i la burocràcia frenen la construcció a Girona. La paperassa i la falta d'un relleu generacional a la construcció frenen l'ampliació del parc d'habitatge, segons denuncia el sector. El president de l'Associació de Promotors de Catalunya, Xabé Villajuana, diu que demitjan es triguen uns tres anys entre l'optació de la llicència d'obres i l'entrada dels residents a les seves noves llars.
La vinguda de Sant Narcís serà descendit única a partir d'avui per les obres del bus ràpid Berracat. Els treballs de remodelació de la via consisteixen a la reordenació de l'espai i l'ampliació de les voreres, i es preveu que tinguin una durada d'uns quatre mesos.
L'Ajuntament de Girona amplia la zona verda a Güell de Bes amb 102 places d'aparcament a la part nord de Sant Narcís. Els nous punts d'estacionament regulats estaran situats al carrer Visva-Sivilla a Tocà del Parc Central i estaran operatius a partir del 25 de novembre.
I en esports, nou contratemps al Girona en forma de lesió, i en Gerard era baixa indefinida. El club va fer públic ahir la lesió del jugador barassolà que es va fer en el partit contra Brasil i que el tindrà de baixa de forma indefinida per una lesió al Soli. Tal com va informar el club, que espera recuperar alguns jugadors contra l'Espanyol, la seva evolució determinarà el retorn als entrenaments amb el grup.
I pel que fa al temps, dia avui fred però que s'espera solellat i amb alguns núvols, sobretot a la tarda. Jornada amb 18 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi! I guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'espai gironès del 25 al 28 de novembre.