Som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil VIII a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, com passen 7 minuts de l'esteu del matí d'aquest 5 de novembre del 2024. Dien que comencen les eleccions als Estats Units, aquelles eleccions a les que tothom hi posa un ull encara que no acabem d'entendre exactament com funciona tot això.
però que dona la impressió que poden marcar, diguem-ne, una etapa en funció de si guanya Kamala Harris o guanya Donald Trump, que si no va xerrar seria la primera vegada que un ex-president que va ser derrotat es torna a presentar i guanya. En parlarem d'això quan parlarem també una miqueta de la desgràcia que ha assolat comarques properes a València i podem parlar del que ells vulguin amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del Carle Valmes.
Benesa Manic, molt bon dia. Bon dia. Ella és empresària, està a l'associació d'empresaris de... no sé si és exactament associació de Carles Ballesteries, a l'associació de comercials de Carles Ballesteries, i com per la musina com és, sap molt bé el que és això de tenir el mar molt a la vora, no? Una desgràcia tot això del país valencià, no? És desfreïdor.
Cada dia que sabem més coses, encara... sembla que encara és més, no? Encara és més, sí, sí. Encara és més. Després en parlarem si us sembla. Joan Kerr, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Geògraf, també saps d'una miqueta de què va tot això, diguem-ne, perquè almenys és el que has estudiat. Alguna coseta, sí, sí, sí. Des del pont del Limoni, que hem vist mesos passar...
el guell sec, i que saps que malgrat que vegis que és sec en algun moment allò es pot inflar i entens una mica, no? Entens? I sí, els yeugres en general el que ens ensenyen és a mirar d'una altra manera.
hi ha la mirada de l'historiador, del periodista, com vosaltres, no? I el geograf mira si mira cap amunt, cap avall, mira la gent, mira com es mou, mira on vivim i veu això amb tristesa, perquè molt era habitable.
Del Pont de Limoni al Baix Ter, a Mica Riera, de Tarroya de Montgrí, encara que ciutadà de Girona des de fa molts i molts anys, periodista i materiòleg, aficionat, i que segueixes molt tots aquests temes, em permeten la broma, però és veritat que n'hem parlat sempre. Sí, un desastre de dimensions colossals. Jo crec que no ens en fem el càrrec encara de la...
La gran afectació que ha tingut això era la zona. No sé jo, i de la quantitat de gent que viu en aquesta zona. Perdona, jo no era conscient perquè tot això està molt al entorn del que és la capital, que no ha rebut, però està molt al entorn del que és la capital.
Ahir me'n vaig assabentar que en realitat ha afectat a 65 o 66 pobles, i són pobles mitjans, però hi ha pobles que són de 20, 25, 30, per tant estem parlant d'una conurbació urbana de cap a mig milió de persones. Jo l'altre dia ho comparàvem a casa una mica com si es hagués desbordat el llop regat.
i per una manera que hagués afectat Sant Ju, Sant Joan d'Espí, Sant Fru d'Ullobregat, Cornellà d'Ullobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Castelldefels, Gavà... una zona d'unes dimensions, crec que d'habitants, i potser n'hi ha menys allà a la zona de València, però seria una zona similar.
de dimensió, em sembla que l'altre dia vas agafar algú del maig, vas a Maduro, hi ha des de més o menys a Chiba i tota aquella zona d'allà fins a 50 quilòmetres i d'en pla de 40 o 50 quilòmetres més, en una zona molt urbanitzada.
urbanitzada en zones inundables, des dels anys 70 sobretot d'això, perquè els pobletes aquests, si tu mires les zones on hi havia un mapa de les zones inundables l'any 56, i es veu els pobletes que estan com amb un petit turó aïllats. Evidentment la gent no construïa, això en Joana de Sabero, que és geògraf, és a dir, a Tarroella de Montgri no s'ha inundat mai.
el poble, perquè el poble està pel damunt de la zona, és a dir, Ullestret no s'ha inundat mai, Vilcaire no s'ha inundat mai, és a dir, la gent ja sabia on feia els pals, no s'ha inundat mai, s'inunden els entorns i després alguns llocs que s'han fet en posterioritat.
és a dir, parlant de... és clar, el ter, evidentment, el veus ara tranquilet i saps que qualsevol moment, doncs, mare de Déu, no?, el que va estar a punt de passar per la glòria, i sobretot el mes d'abril de l'any 20, que va estar a punt de trencar la mota del ter i fer-la molt grossa, no? I en un d'això ens el va estrenar, no cal que en parlem, perquè...
En sabem llarg, no? De com els rius... Tot el que ha passat al País Valencià és devastador, tu deies-me Vanessa, no? Vull dir que s'hauran de parlar de responsabilitats perquè és evident que alguna cosa va fallar.
o està molt clar que alguna cosa va fallar però en aquest moment estem parlant que avui fa una setmana avui fa una setmana i alguns llocs ara escoltava monarcalde que tot just ahir van començar a veure aparèixer algú però que hi ha pobles petits que encara estan com aquells que diuen comunicats que la gent a peu amb bicicleta els va portar medicines, productes de neteja
la desesperació d'aquella gent te la pots entendre perquè és que hi ha moltíssima gent que ho ha perdut absolutament tot. Ho han perdut tot i...
O sigui, desapareguts. El temps compta, no? Sembla que afortunadament les xifres que en un primer moment es van imaginar que podrien donar, es la baixaran. Perquè hi va haver un moment que es va parlar de 1.500 desapareguts i sembla que va baixant. Però és igual, estem parlant de 210 morts, de 217...
N'hi haurà si sumes els de la previncia de la Bacete i del poble d'Andalusia. És igual, són molts morts. És un desastre. És que ja partim de que no n'hi hauria d'haver ni gaire cap de mort. D'acord que va ser una onada bestial, sobretot la del barranc del Pollo.
perquè en Mauri, això va explicar-ho molt bé a la televisió, és a dir, portava quatre vegades el cavall de l'Ebre, però tu us l'heu vist, el cavall de l'Ebre, en posta, i veieu l'aigua que baixa en aquell moment, que són 600 metres cúbics per segon, no? Doncs multipliqueu allò per tres o per tres i mig, i allò és l'onada, que allò va ser com un tsunami. És que és l'única explicació que pot haver-hi a tots aquells cotxes epilonats, a totes aquelles portes trencades, a com va quedar, per exemple, la Biblioteca de Paiporta,
és la destrucció. A mi m'al·lucina molt que encara hi hagi pilons de botícia que han tret i de mobles i de trastos i de cotxes al mig del carrer. Jo això us trobo al·lucinant una setmana després. Ja, jo crec que Espanya,
com un estat modern i contemporani té mitjans suficients com per això ja no estigui així al cap d'una setmana. A mi m'al·lucina si ets la Generalitat valenciana, si ets l'Estat, qui sigui, que és igual, que aquella gent és que començaran a patir malalties, començaran a patir infeccions.
Aquí l'única gent que ha donat la cara en el sentit que es veia obligat a fer-ho en els ajuntaments. Els ajuntaments, els arcaldes, hi han estat. La sensació és que per donar la cara necessites alguna cosa. El gran problema és que durant els quatre primers dies no arribava la maquinària pesada necessària per treure aquests cotxes.
la neteja durarà mesos, la reconstrucció durarà anys, però treure els cotxes era la base primera per descobrir si hi ha més morts i per començar a netejar, però és clar, hi ha gent que s'ha quedat sense casa, molts dels morts, algú deia es podien refugiar, però molts dels morts es varen en alguns proples, es varen sempre que estaven en cases de planta baixa, que hi va haver quatre metres d'aigua.
Venia ara a la memòria i buscava exactament... vaig sentir allà... Canyas i Barro, no? Canyas i Barro i els que tenim una edat. Sí, sí, sí. Pensaves en la novel·la, no? La barraca. De Vicente Blasco... Vicente Blasco i Bañas. Ho he buscat expressament, no ho recordava. Sí, sí, Vicente Blasco i Bañas. Bueno, és una terra...
és una terra que sempre ha estat de prosperitat, i si ens remuntem a l'època medieval a veure per què la corona d'Aragó salta cap allà, perquè allà hi havia riquesa, allà hi havia de menjar. El territori estava bastant estructurat ja al segle XIII, per tant és un territori d'abundància, però clar, a vegades en extrem, l'aigua present,
tot el Conreu de l'Horta, i llavors ha estat un territori on hi ha hagut també una presència, diguem-ne, d'una semi revolució industrial que va fer que València hagi estat referent en molts sectors, sabates, joguines, la construcció de mobles, tota la zona de Castelló
Bueno, la tradició històrica que els hi ve de fer la rajolaria... Manises, que en diuen. Nules, no? Tot el... Manises. Manises. Manises, també a costat de València. Les rajoles del terra, el país valencià en diuen manises. Manises, val, doncs no ho sabia més. En comptes de rajoles en diuen manises, perquè els feien a manises. Hi ha el poble de l'Alcora, que està a prop de Vila-real, tota aquella zona allà... Tot aquest sector...
Dos grans ports, el port de València, que ja des de fa 500 anys que competeix amb el de Barcelona, i el port de Castelló. I després l'altra revolució, que tota aquesta indústria, tota aquesta horta, va portar els moviments migratoris a 50, 60, 70. Aquí és on vaig, aquests moviments migratoris interns, sobretot de Castella cap a la costa,
va portar que molta població s'afinqués on no tocava. Ja. On no tocava. No és culpable, eh, el propi casament? No, no culparem la gent... Com es va anar afincant aquí a Terrassa, no? Hi va haver l'Aiguat o com es va afincant... Bueno, ara, mira, estava pensant precisament amb això, mil i pic humors, les riuades dels 62 al Vallès.
Per què? Perquè la gent que va arribar de diferents punts de l'Estat, el que va fer va ser construir babacas i ho va fer allà on podia que va ser. L'arribada del Vallès va ser a la nit, Jordi. L'arribada del Vallès va ser a la nit i la gent estava dormint. No, no, no. És que m'ha fet pensar que el 2005, crec recordar que quan van haver aquelles pluses tan potents,
Jo soc de Palamós i llavors treballava a Platja d'Aro i es va inundar total. I recordo que en aquell moment el que era el meu ex-jefe va dir que és més perillós l'aigua que el foc, perquè el foc la tures, però l'aigua busca el seu cap d'al. L'aigua torna allà. I clar, Platja d'Aro tot era en estanys.
El fet d'edificar no treu que quan passen aquestes coses... Ha tingut altres inundacions, encara no fa gaire mesos va tenir un episodi complicat perquè de seguida queda inundat. Sí, sí, el que passa que... L'aigua torna, busca el seu català. I res, per acabar apareix el turisme.
apareix el turisme i aquest és un altre gran impacte. Per tant, el País Valencià, que és una perla, és un tresor de la costa llevantina peninsular, perquè suma moltes...
En fi, moltes maneres de viure i d'entendre, a vegades el veure que tenien el tresor tan amable els ha portat a nivell polític, a nivell de planificació, a si val tot.
i si val tot se'ns porta, i es portarà recorrentment a situacions com aquesta, potser de manera menor. Per tant, hi ha qui està parlant de deconstrucció, i això fa anys es deia que, uh, escolteu què esteu dient, però és que clar, és una obvietat.
o on som i no podem ser-hi, hem de deixar de ser-hi. Com ens ho fem? Doncs clar, amb uns plans de reestructuració... Tens raó amb una cosa. Quan es va començar a utilitzar la paraula de construcció feia por. Ara, ben explicada, es pot entendre que... Clar. Perquè... De creixement, de construcció, és com el revolucionari.
que viurem, que farem, no? En tot cas hem d'agafar una altra orientació, no podem continuar per aquest camí. En Miquel encara té voltant una exposició magnífica que ja porta un any gairebé voltant. No, un any i mig. Un any i mig, que es diu la costa esbravada, que és una mirada a la costa brava sobre aquelles coses lletges que varen fer en el seu moment d'edificacions complicades i tot això. Per tant tu coneixes molt bé el litoral perquè t'hi has passat
molts mesos allò fotografiant i tota la història. Una cosa com aquesta tan bestia podria arribar a passar aquí. És a dir, aquí sabem que tenim la costa que estem... hi ha moltes coses amb talents inundables, no? Però la sensació és que tal com està podria passar una catàstrofe. Evidentment, tenim molta construcció arran de mar. I tenim zones inundables.
I això de que el mar puja cada any una miqueta és normal, no? Sí, només ha d'anar a la zona de griells de l'Startit i veureu que aquella urbanització, jo crec que no li queden gaire anys de vida. És una petita urbanització que hi ha entre l'Startit i la desbancoruda del riu després del tervell, que seria l'edat de desbancadura antiga del riu. És una urbanització que ja té un mur arran de mar, que gairebé no té platja i que... La zona de la Platera també en deia, només cap aquí.
No, és una mica més tocant a l'Stardite, és una generació que van fer un promotor italian, havien dit els italians durant molts anys, als anys 60, i bé, allò, jo crec que hi ha molts més llocs. Tots els científics diuen que el nivell del mar pujarà, que anem a temperatures més altes, que hi haurà...
El nivell del mar pujarà. Ho vam veure amb el Glòria. Les onades arribaven a punta Montgó. El Glòria va fer destrosses a Plaja d'Aro. Sempre que hi ha un temporal de llevant. Ho vam viure el 2006 al temporal de Sant Esteve.
Tots els bars del Passeig de Plaja d'Aro van quedar, la bona part del Passeig de Plaja d'Aro són els bols de part dels edificis, són zona marítima terrestre ja. És a dir, i tant que ho podem viure, no? I tant que ho podem viure. Jo crec que hi ha d'haver una feina de baix cap a dalt i de dalt cap a baix, que és que els municipis han de tornar a reescriure els plans d'ordenació urbanística municipal de zero,
tornar-los a escriure, tornar-los a pactar, tornar-los a fer més coherents amb la situació que ens va vinguent. Ens hem trobat en petits municipis, que un té el polígon industrial a la zona nord i l'altre a la zona sud, quan podien haver-se posat d'acord i fer els acomuns, amb encomunar esforços. Totes aquestes zones que deixem que es desenvolupi una zona industrial, però després no facilitem la mobilitat.
Ja ho he fet, és molt delicat. Hi ha un mapa de zona inundable. Sant Eugènia és zona inundable. La part de Sal és zona inundable. I ara la part de Girona hi construirem un trosset del Truet amb zona inundable. Suposo que passa totes les territoris. Palladors, igual. Totes les zones aquelles que són inundables. Vas a un històric i te'n vas a la de mitjana. Jo ja era un problema.
El problema, per exemple, que parla... El problema que parla de la zona inundable en la zona, el nou trueta que és a la zona, on hi ha d'anar a dir la part universitària i tal, esclar, és que es fixen en relació a coses que havien passat fins a 500 anys enrere, i és veritat que allà és complicat que torni a passar perquè el mesur que està canalitzat... Però bé, és veritat. Mira, el parc científic de Girona,
es va fer en zona inundable i a l'altre cantó de carretera es va fer un talús que ho ha fet, però per exemple els terrenys de l'Hicra estan en zona inundable de l'Unià, l'Institut Català recerca l'aigua. Jo el que vull dir és que hi ha mapes, tu com a geògraf, es veia un mapa sobre les zones inundables amb els periodes de retorn de 500, de 100, de 50, etcètera, etcètera. El problema és que amb el canvi climàtic
Tot això se'n va en orris. És a dir, els períodes de retorn ja no són de 500 anys. És a dir, aquí a València poden trigar molts anys a tornar a tenir una altra, però poden tenir-la l'any que ve.
Sí, sí, sí. Esperem que no. Esperem que no. O potser l'any que ve tenim aquí, tornem a tenir un altre temporal, i tenim sort que tenim els pendants. Bueno, aquí a Girona es van acabar les inundacions, diguem, amb l'entrada en funcionament dels pendants, perquè l'última inundació va ser al 1970. 1970.
El Glòria va faltar. El Glòria va faltar 3 centímetres. El dia 12 d'octubre de 1970. Però el Glòria va faltar molt i molt i molt poquet que és el dia aquell que suposo que... perquè és clar, tota la gent... abans la gent estava preparada però tampoc servia de gaire res perquè quan pel carrer del Carme baixava un metro i mig o dos metros d'aigua i la plaça de l'Ajuntament i les ballesteries i els quatre cantons arribava al metro o metro 20
es produïen molts desastres, el que passa que era una situació que més o menys es coneixia, que la gent avisava, i per tant no hi havia perdo de vides humanes, perquè evidentment hi havia mecanismes, encara que no hi havia tots aquests mitjans que tenim ara, ni mòbils ni punyetes, hi havia mecanismes d'alerta,
Per exemple, que avisaven si l'anyava baixava i els comerciants avisaven els altres i llavors feien allò que abans parlàvem amb la Vanessa, que molts ja tenien preparada quatre regiós per fer una construcció davant del deixó o per posar-hi aquelles guies, per posar-hi una fusta i coses d'aquestes.
I també tenim la sora girona que l'aigua no baixa. Per això se'n diu barranc del Pollo. Aquí són rius, no són barrancs. Un barranc és com una riera. Des de Txiva... Sí, en tenim un de barranc que és el Galliganz, diguem. El Galliganz, sí. Des d'Utiel... Que ja va fer mal en el seu moment, eh? Des d'Utiel i Txiva i Txés, que és on va ploure 300 i 500 litros o 600, no me'n recordo, hi ha gairebé 200 metres de desnivell. És que de fet hi ha... Vol dir que 200 metres de desnivell, l'aigua...
Fixa-vos que l'eurografia a vegades marca fins i tot l'història dels indrets, no? I Raquena i Utiel en si mateixes són poblacions, diguéssim, de terenar cultural de la manxa. Són molt manxecs. Bé, no, ara que ningú s'ofendria... Són castellano-parlants. Que són castellano-parlants. No només per la llengua, però sí que...
inclús quan creues a la Nacional 3, ara a 3, ja veus que hi ha un canvi de paisatge, perquè remontes quan vas cap al Puerto de Contreras i aquella frontera natural, ja notes que allò és el trencant de dos mons, el món de la Plana Valenciana,
i aquest alti pla, que és d'on va venir l'aigua. Llavors, això ja saben, ja coneixem prou ara, que més amb el Google Maps pots anar per a cada lloc. El que deies ara, Jordi, és que fa una setmana, algú ja estava donant avisos, fa una setmana la gent se'n podia anar a casa, no sé qui deia que a la Universitat de València... El dia abans. Els van enviar a casa.
de València, per tant vol dir que les alertes hi eren, jo crec que hi va haver-hi una certa, a veure, s'ha de buscar molt bé la paraula, però... Jo crec que es pot dir negligència. Negligència. Influència. Un descrèdit. Fins i tot no sé si mala fe.
Mira que no ho sé perquè jo d'aquests governants del País Valencià me l'ha fet per inoperància. Per inoperància, sí. Sense fer diputé a les alertes o... Sense fer prosalicisme. Arriba l'alerta fins a les 8 del vespre i la veritat és que...
Són una colla de desgracians. També hem de dir-ho, hem de dir-ho... Visarables. No tenen família valenciana. No, no, perquè és allò, la gent que, diguem-ne, que ha trucat, que té persones conegudes que estan allà, és que realment ho estan passant molt malament, perquè no és que no hi hagi aigua, que no n'hi ha, no és que no hi hagi llum, que no n'hi ha, és que no tenen res. Hi ha llocs que han quedat sense absolutament res. I només hi ha una cosa, la solidaritat de la gent.
Aquesta és l'única cosa a nivell de tot l'Estat, però també sobretot molts joves que amb bicicleta a peu han anat a portar medicines, han anat a portar menjar o han anat directament a netejar. Que després penses una altra cosa, quan veus aquella gent, 10 o 12 nois amb unes escombres tirant,
i allà ara veus, ahir veies la maquinària que té l'exèrcit que pot fer la feina, o sigui, la feina que els altres han trigat tres dies a fer es podia haver fet en mitja hora, per dir-ho d'alguna manera, no? I aquí també llavors ja, que a mi m'atabala molt la discussió política i sobretot
la manera com ara es vol tornar a embolicar tot i es vol tapar tot i això és el que jo crec que indigna a la gent. D'aquí la resposta al rei i al Sánchez i al mazón d'aquest dia. Ahir el mazón sortint a dir mentides.
Sortint a dir mentides. Ell deia mentides, aquest home. Deia que es podia haver activat l'UME. Que ell no havia d'haver activat l'UME. En tot cas, hi ha una cosa clara. Que la confederació biogràfica del Xúquer havia d'haver avisat. Perdoneu, teniu uns censors amb temps real que deien que baixaven 2.000 metres cúbics per segon.
En tot cas, hi ha una cosa, o menteix Mazón o menteix el general de l'UME, i en aquest cas prefereixo pensar que el general de l'UME, perquè és veritat que quan l'enxampen... També hi ha una altra cosa que la gent no en té. La gent diu, si podíem haver enviat 10.000 persones el primer dia, hi ha una cosa que es diu logística, i quan es fan totes aquestes coses s'ha de tenir previst on poden dormir, on poden descansar, on poden menjar, d'on arribar... En l'exèrcit espanyol no pot mobilitzar 10.000 soldats en un dia? Hauria de poder fer-ho. No ho sé, si...
No sé si hi ha un atac... Hòstia, vol dir que no sé quin adiaci tenim. Ara no us enfadeu, però deien, no us enfadareu pas, però hi havia aquella famosa frase que l'exèrcit espanyol només veia guanyant les guerres que havia declarat contra el seu propi poble en un moment determinat. Parem un gila, on està l'enemig?
Jo crec que en aquests moments afortunadament, avui afortunadament hi ha un exèrcit professional, hi ha un exèrcit que es pot mobilitzar per fer aquest tipus de històries i altra vegada la història qui l'havia de fer, qui havia de fer i això jo crec que és un descredit perquè la gent com té necessitat se li refot qui l'ajuda, necessita ajuda i llavors
L'única explicació d'un estat modern és que l'estat produeixi la seva gent en el moment que ho necessita. I això s'ha fracturat, aquesta confiança, i costarà.
en el moment zero ja haurien d'haver actuat. El president de la Generalitat si tingués dos dits de vergonya hauria de prendre una decisió o l'haurien de prendre, els del seu partit l'haurien de prendre per ell. Aquest estat té una estructura autonòmica, les competències sobre protecció civil són autonòmiques. Per tant aquí hi ha una responsabilitat del cas de l'autonomia i si el cas de l'autonomia necessita
Ajuda, s'admana i ja està. I no comencem a fer voltes per veure si... Perquè és que ara resulta que si el PSOE m'ha de donar ajuda jo que em quedaré. Mare de Déu Senyor, no? És que quan veus imatges estem mirant pel 324 que estan passant imatges d'aquests dies i la veritat és que...
Per deixar de creure en la política i en moltes coses. Això és un desastre. No, en la política s'ha de creure. S'ha de creure. Però la política ha de servir a apartar la gent que no sap fer bona política. S'ha de deixar de fer partidisme i fer una mica més de país. Home, vaig sentir aquelles declaracions, les vaig sentir, les declaracions del fundador d'Aliance Popular i que després del PP demana l'Emiliant Mestre, que és de Castelló,
va fer unes declaracions dient que... Sí, sí, les va fer el Quimecres. Deu ser molt gran. És gran però té el cap molt lúcid. Va fer unes declaracions dient que s'avergonia del que havia vist perquè en situacions aixís no pots fer partidisme. Era un home bastant sensat, que anava bé que hi hagués algú al PP com ell. Home, va ser durant molts anys la mà dreta de Manolo Fraga, amb el que era amic, però és un home profundament conservador, però és un home que tenia les idees molt lares.
i ell va dir el que jo... el que ell va dir ho firmava exactament. Aquest estat, clar, encara no l'hem acabat d'entendre, perquè alguns ni el volen ni el desitgen o voldrien altres coses, no? Però clar, aquest estat, que té una vocació federalitzant o federalista,
no n'és, i no en sabem, o no n'és prou, o no en som conscients. I el que deia Miquel és això, està determinat qui té unes competències, i la gent és com allò que venga el rei, no? Bueno, el rei, un moment, quines competències té el rei? El rei va dir, hi poso a disposició la guardia real, que és el màxim que deu tenir... En franquesa, en franquesa el rei s'ho podien vestalviar, només per una raó, perquè la imatge aquella de pobles que no hi havia arribat encara a ajudar,
amb una comitiva de 70-80 cotxes, i llavors hi havia la gent de Vox, aquesta és una altra que també hi va anar a sèrie, però la gent estava molt per donar la paraula, encabronada, i ho has d'entendre. El problema és, si vas perquè hi vas, si no hi vas perquè no hi vas, això veus, el rei de Marroc ho té molt fàcil.
No hi va, aquest viu al París. Per tant, això és una altra cosa, afortunadament. És una altra cosa, però sí que no tenim clar què som. Llavors, les competències les té qui les té, i les ha d'exercir. I en tot cas sí que, inclús el president del PP deia, intervingui la comunitat, la que governo jo. O sigui, faci vostè una intervenció directa.
Aquí també, les relacions comunicatives entre Facebook i Amazon no han estat les millors des del punt de vista del partit, perquè s'han contradit. Quan és un feu històricament governat des dels anys 90, no recordo des de quan, perquè... No, hi ha hagut algun...
Hi ha hagut el govern, com es deia, del botànic. Hi va haver el botànic i després hi va haver el govern de compromís. Però és que davant d'una cosa d'aquesta la gent no està per partidisme. La gent lo que vol és que s'estigui. El 23 s'activava un organisme i el mateix 23, amb el canvi de govern, es desactivava. Hagués previngut o no hagués previngut? No ho sé, segurament hagués ajudat a alguna cosa.
Ara, el que sí que és cert és que el nivell de frustració per la devastació, i perquè és que cadascuna de les vides... I després hi ha una altra cosa que té a veure més amb la psicologia. Aquí el problema és si haguessin activat els protocols, a veure, la desgràcia hagués estat igual, però segurament el nombre de morts no hagués estat tan alt.
perquè va enganxar molta gent al carrer i va enganxar molta gent intentant treure el cotxe del graig o portar-lo al graig, que escolta, que no ha servit per res, els que estaven al graig ja n'han quedat mal mesos i els que estaven fora també, perquè hi van haver un fet com aquest, és que va caure molta aigua.
El PP ha governat València durant molts anys, i tots sabem el que ha fet el PP al país valencià. Corrupció, corrupció, corrupció, creixement incontrolat, priorització de turisme, priorització de la precarietat.
I aquestes són les conseqüències. I després, l'últim despropòsit és aquest govern que es va acabar, perquè els de Vox finalment van sortir, de prioritzar els toreros, perdó, els millons de les emergències les van posar toreros. És a dir, hem passat d'en Joan Fuster als toreros al País Valencià. És que és increïble.
La necessitat de Vox en el País Valencià va fer molt de mal al PP en aquest sentit, perquè el va obligar a fer coses que segurament en presenti comú no hauria fet. Quan són uns negacionistes de la gent de 2030, la gent de Vox, tens com a socis algú que posa aquella bandera del 2030 amb una creu dient no, i aquesta gent és la que ha estat governant el País Valencià. Els prioritza més fotre el català i el valencià i el català
i les relacions amb Catalunya i tal. Perdoneu, no hi ha un ave Barcelona-València encara. Que sí, que va dir aquest dia el fes a la senyora Sánchez. No, sí, a la senyora Sánchez la treu ara i se li va escapar i que hi havia un ave, no fotem. Tots sabem.
I que actuaria a base dels incremats. Semblava que els preocupava més si l'AVE Madrid i València funcionava o deixava de funcionar, que no pas... No fotem, més bé, el país... La visió centralista de dir que com si la preocupació principal fos l'establir les comunicacions a través de València i no la gent que patia a València. Al final és com Catalunya, és una colònia extractiva de Madrid. I ja sé que aquest és un llenguatge.
que potser no agrada, però és així, és a dir, quin dèficit té el país valencià? 8.000 milions, nosaltres en tenim 22.000, i la gent en té 8.000 milions l'any. És a dir, ahir surten mazons i en demana 30.000, però és que són massa pocs, encara. 30.000 que segurament s'han necessitat perquè, escolta, avancem per davant, és veritat, ara hi ha un problema seriós de salut pública perquè hi ha aigües tancades i tal.
Per tant, i llavors aquí hi haurà un altre problema, que ara, ahir em varen parlar de tertúlia i algú que la va escoltar em va dir, home, vol dir que en aquest moment això s'ha de pensar, que és que amb l'Angel Girado varen parlar del problema de salut mental que portarà quan s'hagin netejat els carrers, però que la gent es trobi que no té feina, que no té negoci, que no té diners, i que si va demanar qualsevol cosa li demanaran uns papers que els haurà perdut a l'arribada.
i hi haurà un problema seriós que voldrà la pena afrontar. I després, a hores d'ara, començaran a haver un problema seriós d'allotjament, de gent que ha perdut la casa, que no té casa. Vull dir, que aquesta gent se'ls ha de donar casa. València està plena d'AirBnBs, que facin coses i que posin la gent en pisos de València, que n'hi ha de sobres.
Que tuïn, coi, que tuïn, que el que no vam fer el dia vint... Que es prenguin mesures resolitives. El que no vam fer fa una setmana, que ho fàssim. En marxa de ideologies i de tot. Jo crec que no és moment d'ajudar la gent i és un moment de... Us doneu el to, eh? Però és que estic molt enfadat, eh? No, sí, sí. Home, i tu dures. Us doneu el to, però és que estic molt enfadat. Per això també he volgut dir que tu tens molta relació amb el País Valencià i és una cosa que... La meva família és de Vinaròs i a Vinaròs va ploure molt, al Cervol no es va arribar...
a desbordar però també podia haver passat perquè allà baix a l'Ebre ha plogut molt, no? Però, evidentment, tens coneixement i, a més, tinc amics allà al País Valencià. Aquest és un altre tema que a Castellón anem parlant, però Déu n'hi do, que va ploure i no es van activar, també. És a dir, per exemple, ahir,
La consellera parlant va prendre unes decisions que a algú li podrien semblar precipitades, però després va ploure el suficient per entendre que tota la zona de les terres de l'Ebre i fins al Penedès es van anul·lar les classes i una mica més amunt.
No, no, no, volia dir que va ploure més o menys al final. Va ploure gairebé fins al Vallès Oriental. Sí, perquè, bueno, ahir parlàvem de les imatges que es veien a Sant Joan d'Espí que eren... que hauríem parlat. I, per tant, que és millor, amb les alertes, sempre és millor tirar una mica més i que després no sigui necessari que no el que passi. Però la sensació, i això és una sensació que us volia dir, la sensació... A veure, si aquí cauen 600 litres d'aigua per metro quadrat,
es nega tot, això és veritat. Però em dona la sensació que el cos tècnic que envolta les conselleries està més preparat per reaccionar de immediat. I la sensació és que allà hi va haver-hi...
3 o 4 dies que no es va reaccionar. Aquest és el greu problema. El País Valencià ha d'haver-hi una sala de protecció civil. Això ho va explicar en Mauri i ho van explicar als metronos. En aquesta sala de protecció civil tenen en temps real el cavall del Barranc del Pollo, del Riu Magre, del Riu Xucar i de tots els rius del País Valencià.
Tenen en temps real els radars meteorològics millors dels que tenim nosaltres al mòbil. Ho veuen perfectament on està plogent, els litros que està plogent. Tenen un munt d'observatoris, veuen això, ja veuen els amb alçada, ben zoomits amb alçada, ben zoomits amb mitja alçada. És a dir, contestar l'aire més fred, on pot interactuar... És a dir, la meteorologia encara s'ha vist aquests dies perquè aquests dies hi ha hagut previsions fallides.
El cap de setmana passat havia de ploure molt a l'Ebre i va ploure molt a la zona de Tarragona. Ahir també s'havia de ploure molt a l'Ebre i va ploure més amunt. És a dir, en situacions d'aquestes és molt complicat la previsió, però en temps real això es veu. Per tant, jo no entenc què feien aquella gent. Jo estic segur que devien agafar el telèfon i devien trucar. Però esclar, el director general d'Emergències resulta que estava reunit amb toreros.
Bueno, és que ja hi som. Perdoneu, és que és tan gran l'incompetència que jo no entenc... És a dir, jo no crec que només hagin de dimitir, que a aquestes gent se'ls ha de jutjar. En Amazón, que al País Valencià ja li diuen malson, se'ls ha de jutjar. En aquestes gent se'ls ha de jutjar. Ara hem vist unes imatges pel 324 dels cementiris de cotxes. Bueno, els cementiris d'allà on estan apilonant tots els cotxes que treuen. Estem parlant de milers de cotxes. En Basté, a la cua, va dir que semblava que haguessin plogut cotxes.
És un autèntic... Com també algú deia com es facilitarà la mobilitat laboral d'aquells que hagin pogut conservar la casa i per tant estiguin ja recuperant llum, aigua a casa seva i puguin desplaçar-se treballant.
com es trasplaçaran, com estava, com funciona el sistema de mobilitat pública al País Valencià, a les comarques valencianes. Perdona, el tema de transport públic deu haver quedat a zero en aquests dies. Aquests dies, me'n refereixo per la zona aquesta o la zona zero aquesta. Hi ha el ministre Puente que ho està reconstruint tot en molt temps. Bueno, sí, sí, aquest, escolta, no... No tens rècord. No para, no para. Ara he vist que algú feia conya fent un Lego de construcció que posava Òscar Puente.
Mira, no per ser allò filo dictadures, però l'any 2005, quan hi va haver l'Alcatrina, Cuba, la Cuba de l'Alcatrina va passar per Cuba, i circumstancialment era allà, i circumstancialment no me'n vaig assabentar de les alertes i els avisos de protecció civil del govern de Cuba.
i em va enganxar en una situació que hauria pogut no ser gaire agradable. I quan vaig tornar al lloc on dormia, em van renyar, em van escridassar, i la frase que recordo és, en Cuba no se muere nadie, está prohibido morirse.
O sigui, és una dictadura, eh? Però, diguéssim que, bueno, ells tenien tot un sistema de... perquè políticament podien vendre que ells aguantaven molt més bé els huracans que, per exemple, no Borleans, no? Però, més enllà de la política, un país com Cuba, en fi, funcionaven amb totes les seves xarxes obligats, perquè si no en multaven.
En un lloc on tenim la tecnologia, la comunicació, la facilitat de fer-nos arribar missatges en xarxa de tot tipus, bé, que hagi passat això, perquè algú està especulant a veure si potser no plourà tant, no hauria de ser.
Escolteu, n'hem parlat i, desgraciadament, en continuarem parlant, aquests dies, perquè jo crec que s'han de continuar activant les ajudes, la solidaritat de la gent ha estat molt bona. Vanessa, que en volies alguna cosa? No, no, no, no, que volia dir que... que tots... que com a societat, no?, com a país, com a... home, hem d'aprendre tots consciència que no passi com... que mentre és notícia, doncs estem molt a sobre i quan ja deixem ser notícia... Ah, no, que ens en oblidem, que és... ...perquè aquí hi ha drama per temps, eh? Sí, sí, sí. Perquè... Sí.
Jo sobre allò d'ahir, de les alertes d'ahir, volia, simplement, perquè em va tocar de prop, és a dir, la gestió del... És a dir, ahir al matí es van anul·lar tots els serveis de rodalies, inclòsos els d'aquí de Girona, on finalment va ploure molt poc, no? Després algú m'ha explicat que va haver-hi trens entre Girona i Figueres, alguns, i tal.
però la informació que donava Renfe de Rodalies i hores d'ara encara no han dit, des del compte de Twitter de Rodalies, des del compte específic de Rodalies 11, que és automatitzat, sí que han dit que aquesta matinada fa tres hores o així s'ha reestablert el servei. Però durant el dia d'ahir ningú informava que no hi havia trens a Barcelona i jo et pregunto, hòstia, tant costa dir, no ho sé, hi ha hagut una incidència al Vallès Oriental, a Montcada, no sé què,
Per això no hi ha trens a Barcelona, perquè la gent de Girona, ahir va haver-hi un munt de gent de Girona que havia de venir de Barcelona i que havia d'anar a Barcelona al tard d'ahir vespre que no hi va poder anar. És a dir, Rodalies des d'aquí via Carmona, informativament sol funcionar força bé, però ahir va fallar estrepitosament.
Temes particulars de tothom. Jo havíem quedat per dinar amb una persona que estava a Barcelona, el meu amic mexicà Murià, i va quedar atrapat a Barcelona. No podia venir. I el primer tren que va poder trobar des de mig matí va ser quan vàrem donar sortida a l'alta velocitat en un tren a les 3 de la tarda.
que l'alta velocitat va funcionar per dia a les 3 de la tarda però els rodalies ja li van dir que no funcionaria per tant, vàrem estar a punt d'agafar un cotxe i anar-la a buscar però al final no ho vàrem fer-ho perquè vàrem considerar que no tocava, diguem-ne jo i l'Anim vaig haver d'anar a Barcelona a portar els meus nois perquè avui anaven a Sonendomen
Quan diguis que han anat a veure el futbol. Han anat a veure el Girona, sí. Havíem d'agafar un vol aquesta matinada i han anat a dormir una estona allà al pis que el meu noi petit té a Barcelona. I al final els vaig portar, vaig fer un pují baixa i no hi havia gairebé ningú a l'autopista i afortunadament va anar molt bé. Però vaig haver d'anar a Barcelona perquè és que no hi havia trens a les vuit, a les nou d'oves. I no te n'adones fins que et trobes en una circumstància així que és embranyadora.
Sí que amb el tema de la pandèmia, tot aquell concepte que ens semblava molt abstracte, el postmodern del teletreball, es va naturalitzar. Per tant, sí que és cert que crec que en situacions aquestes, l'adaptació a aquest híbrid del teletreball, en el cas vostre del comerç, és un altre món, perquè la presència a peu de carrer indispensable, i un altre dia en podem parlar, eh?
De fet, amb la Vanessa anem parlant molt de comerç a Girona i de mobilitat. Ens aporten allò llum i guia, com la revista de Caçà. El comerç a pèl de carrer aporta vitalitat als carrers, als barris on hi ha parcianes baixades.
doncs generen manca de llum, manca de seguretat, no hi ha dinamisme, no hi ha la senyora Pepita que passeja al gos, no ha vist passar en Mariano Vull, que deu passar, mira si acaba de passar amb el pa. Aquest fer comunitat que els valencians tenen molt, perquè es nota sobretot quan parlaven, parlaven de, ai que vaig veure el meu veí que estava agafat, és una societat sobretot en aquests municipis, en les grans urbs, deu passar com a tot arreu,
que denotava que la gent es coneixia i es reconeixia quan parlaven dels seus veïns que havien vist passar cotxe avall, vaig veure passar el cotxe d'en Tal, d'en Seisco baixant Riera Vall, i sobretot és aquesta ajuda mútua.
Però allò que deien de tot pel poble, sí, el poble valencià es demostra que està... Fent pinya, no? Que fa pinya, però és evident que hi ha d'haver uns serveis públics que ens hem notat per donar resposta a tot. Com van les fiures, Vane, Vanessa? Ja va dir Vane. No, m'ha sortit. Sempre t'he dit Vanessa i no sé si algú t'ho diu Vane, però en tot cas... Bueno, mira, va dir van de tot.
Sí, és que ara m'ha fet gràcia perquè tenia un negoci per la mos que es deia MyVictorians i me deien Maria Victòria i ja dius va, sí.
o el meu cognom, que me'l diuen com volen. Si jo dic Mañic i no sé si el dic... Mañic, Mañic, m'hi crido. És igual, sí, soc jo. Les fines, mira, jo crec que com a comerç, d'una expectativa poder de nou, doncs hem quedat-nos uns cinc i mig, sis. També hi ha el temps, ha fet molt, perquè si plou una mica la gent encara volta, però quan plou, doncs marxen.
Vam néixer el cap de setmana al dissabte i el dilluns em penso que també va ser complicat. Com va passar tot això? La gent també sembla que tingui una mica de llujo.
Però, a veure, les botigues tampoc és... sempre és com un inici, pam, no? I després, el novembre, depèn de la diversitat de cada negoci, doncs hi ha uns que es feixen molt, els altres, com per exemple jo, ja anem posant, no? Però, bueno, el temps ha sigut el que ha sigut. Afortunadament, des de l'1 de novembre i aquest últim cap de setmana ha sigut bo, per almenys a la zona que estic jo.
I una mica de solidaritat amb els firaires perquè balla. Jo puc no fer les vendes que podria haver fet, però clar, amb les concessions que es paguen... Es paguen molt de concessions, cert.
Jo ho sé, el meu noi estava responsable d'una barraca i el primer cap de setmana havia sigut fluix en comparació al que s'esperava.
Fins i tot un dia que es van oblidar de fer la comanda, van tenir de sobres per l'endemà, que els havien sobrat cerveses i etc. I que patien, perquè entre les hores que feien i tot plegat es van despistar. I en canvi des del divendres, tot aquest cap de setmana últim,
Ha sigut molt potent, tot i el canvi, per exemple, que el divendres a la nit havia actuat Xavi Sergià i jo finalment no va actuar. Va actuar pel que havia passat al País Valencià, etc. Un balanç, jo crec que irregular, però sabem que estem un testem. D'altra banda, no ha fet fred. Jo encara no m'he posat la jaqueta aquest. I l'altra, la consolidació d'espais, com el part del migdia, també...
A veure, que no sé si és qüestió d'edat ja, per mi és molt més agradable estar al part del migdia, en aquella mena d'enfiteatre que fa aquella agradeta semicircular, hi havia una barraqueta, ara no me'n recordo com es diu, en peu a baix o portava una associació de motor.
que t'apropaves, podies demanar, et servien i te n'anaves, no hi havia cua, ni pilotonament, ni el fangueig, no? El fangueig que es produeix, per exemple, a la plaça de Sant Agustí, amb aquelles parades, que els primers dies de pluja es fa aquella pasteta d'aigua barreja, que jo crec que abans de fer-hi aquest període que es fa de les fires i després lo de Nadal,
Jo recomanaria que hi tiressin una capeta de cel·lul cada any, perquè fa un xip-xap. No sé si ja ho ha passat, perquè no sé si és que falta sorra o què, però alguns firaires d'allà deien, ostres, és que ens fa just la bassa allà on la gent se'ns atansa. I veies alguna paradeta que la gent havia d'anar pagant pel costat perquè feia la sal. Si allà no hi ha vida, tampoc se t'apropen a tu, o ballesteries...
Vull dir que al final hi haurà que tot es retroalimenta. Escolteu, necessitaríem dos tertulies per fer-ho, però ara ens queden només set minuts i per tant no podem fer-ho més, però han començat les eleccions a Amèrica, que en diuen ells, als Estats Units d'Amèrica. La Vanessa abans, perquè n'hem parlat un moment, té el convenciment que guanyarà Trump.
Parlem de convenciments. Jo tinc la sensació que...
que acabaran entrant i a partir d'aquí ja veurem què passa. Moltes gràcies, perquè els Estats Units és una amalgama, una fusió tan històrica com després, per raons migratòries, de territoris d'origen molt divers i de persones que els han habitat també d'orígens molt diversos, no? No sé què és... L'enexió de Texas és el 1845, o sigui, fins al 18...
que per a nosaltres, els europeus, això se'n sembla que abans d'ahir, Texas era mexicana, no? I després es van estar dos anys fotent-se de cops de pal fins que es van eleccionar Califòrnia, Nuevo México, Arizona, fins a Utah, fins gairebé a dalt de tot, no? Tot això era Mèxic, no? I ara surt aquest capsigrany, diguem, que fotem la barrera,
Perdó, eh? Qui collons sou vosaltres? Qui desitges que guanyes perquè amb aquesta definició ja ha quedat bastant clar. Com diria aquell, ningú en dé. A vegades penses, ningú en dé. Però clar,
doncs sou qui sou i després, en fi, els Estats Units és la fusió de tot i la desaparició dels originaris, així com en altres territoris d'Amèrica no han desaparegut, més ben tractats o més maltractats o més incorporats en una societat moderna o menys.
Estats Units, aniquilats. No sé si la camala tenia sang o no d'origen indi, però indi de la índia no pas indi de punt, no de plumes. I en tot cas és igual. Per tant, no ho sé, però que s'ho faci mirar, com tot, és una manca de cultura. No veia ahir, no sé quin el poc reportatge de la notícies vés, però no que deia que es veia un home orgullós retirant llibres de la biblioteca a neu apestafant.
Jo crec que els Estats Units sempre ha sigut una contradicció a si mateix, no? Tenim un problema molt seriós amb els Estats Units, no sé si esteu d'acord, que és que tenim una visió d'Estats Units per la majoria d'europeus que ens sembla que tot ha de ser a Nova York. És clar, i no és aquest el tema. És un altre tema. Per això t'he comentat...
Parlant d'immigrants i d'en Trump, en Trump gairebé és americà de rebot, perquè el seu pare, el seu avi, va emigrar als Estats Units per no haver de lluitar, no me'n recordo quina guerra perusiana, de finals de mitjans del XVIII o del XIX, i després un moment determinat fa diners i torna a Baviera.
I a Baviera, el que llavors era independent, li diuen, no, vostè no pot tornar aquí perquè d'això, i el van tornar a enviar als Estats Units. La visió d'un director internacional, que has estat tant de temps...
A altres vegades ens han sorprès i a eleccions que pensaves ara guanyarà aquest i resulta que guanyava l'altre. Per tant, els ciutadans americans decidiran el que hagi de decidir amb el seu complexe sistema electoral que no guanya qui més vots té. Recordem que guanya qui més vots té al col·legi electoral. Per tant, hi ha aquests 7 o 8 estats que són els swing states, els estats que ballen, que ja veurem és un tapot veri.
Ahir a Catalunya Ràdio explicaven una enquesta que ja ha sortit a Iowa, que és un estat d'aquí del cinturó de l'òxid, de la zona més industrial, que deia que guanyava la Camala Harris quan és un estat republicà. No sé si és un punt d'esperança. A mi em fa molta por que guanyi en Trump.
Primer, me fa basar-te que si guanya la Kamala Harris tot el que pugui fer en Trump per dir que això ha sigut manipulat, però en Trump, que ha basat la seva campanya en la immigració i en l'economia i en America First,
i ens ha plert de fake news, d'unes bestieses, que insulta, diu tonteries, diu bestieses. Vull dir, amb això al seu costat és un aprenent d'en Trump. A mi em fa molta por, que, Toma, i sobretot me fa por a nivell internacional com això pot repercutir en els conflictes importants de la guerra d'Ucraïna, de la guerra de Gaza. Aquest és un tema. Sí, en Putin.
Curiosament, ell, que hauria de representar tot l'anticomunisme que ja la tenen als Estats Units, s'acosta a Putin. I després fa por perquè darrere té gent amb molts diners, com l'Elon Musk, que està aquí jugant.
els oligarques i hem vist coses que no havíem vist mai als Estats Units, com que el propietari d'Amazon, Jeff Bezos, que és el propietari de Washington Post, els va prohibir donar l'opinió a l'editorial i això és gravíssim a la premsa americana.
No, si tant de bo guanyi Kamala Harris, per exemple pels drets, jo crec que moltes dones votaran la Kamala Harris, fins i tot hi haurà molts matrimonis que alguns votaran Trump i elles votaran la Kamala Harris, tant de bo aquest vot femení sabessi per decantar la balança, s'ha de veure què passa amb el vot Afroamericà que és demòcrata des de sempre però que
ja comença a haver-hi molt de noves generacions d'afroamericans que diuen a mi m'importa més l'economia que les lluites racials i tot això ja no m'afecta i després s'ha de veure també què passa amb els hispans que són el grup més important ara mateix i creixent i que és en general el més favorable a Trump, més republicà que no pas. Quants sabrem més o menys? Jo crec que la matinada que ve ja se sabrà això. Què vols dir aquesta matinada que ve?
La matinada dimecres, no? Dimecres, o sigui, demà a les 6 de la tarda. Recordeu que també pot passar com a l'any 2000? I que estiguin comptant aquelles paperetes perforades a Florida. I finalment el germà d'en Buix va fer que no fos en Algor. Que no guanyés Algor, sinó que guanyés. I després què va passar, no?
Després, què va passar? Setembre 2011. I el BRICS, els grans països que s'ho estan mirant, el que parlaves de Putin... La polèmica internacional està en moment de canvi. Xina. Com s'ho mira, Xina? Una altra tertúlia, perquè aquesta s'ha acabat, perquè estem a punt d'arribar a les 11. I us voldria agrair a tots tres la que hem tingut. Gràcies Joan, gràcies Vanessa, gràcies Miquel. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà, perquè ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 5 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parlo a Pau Villafany.
Sorpresa, resignació i recerca d'alternatives de darrera hora entre els passatgers ahir a l'estació de trens de Girona. Els accessos a les andanes es van tancar amb cintes perquè no es pogués pujar les vies i la gent va haver de fer cua davant les taquilles per intentar trobar alternatives. Hi ha qui va comprar bitllets per agafar l'AVE i també qui intentava agafar un autobús per arribar al destí.
Comença el macrojudici a l'Audiència de Girona contra el grup criminal acusat de 98 robatoris a cases. Els fets que van succeir entre el juliol del 2017 i juny del 2018 ara estan sent jutjats i la previsió és que el judici duri un mes. Els fets que el sosté Calabanda actuava amb un repartiment perfecte de funcions i alguns dels membres s'encarregaven del transport mentre que altres materialitzaven els assals.
La Universitat de Girona va suspendre ahir tota l'activitat als centres docents per l'alta de pluges torrencials. En un comunicat, el rector Quim Salvi va demanar a tots aquells que es trobessin en alguna de les facultats que no es moguessin d'allà fins que passés l'episodi de pluges. Salvi també demanava a tots aquells que tenien previst anar a algun dels centres que té la universitat que no ho fessin, ja que l'activitat va quedar suspesa des de les dues del migdia fins avui.
Pau Ric Sangles, nou director territorial del Departament d'Empresa i Treball a Girona. Nascut a Vilobidunya, l'any 1984 és distanciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Girona, on es va especialitzar en planificació estratègica en institucions i empreses.
L'Ajuntament i la Brigada Activista del Celebret signen un conveni per millorar la recollida de residus en entorns naturals a la ciutat. En virtut del conveni, l'Ajuntament ha subministrat a la brigada el material necessari per tal que l'entitat desenvolupi de manera òptima accions de recollida de residus en espais naturals i lliures urbanes de la ciutat mitjançant grups de persones voluntàries. En concret, se'ls ha entregat material per valor de 1.300 euros.
Girona presenta com seran els Pastorets de Girona d'aquest any. L'obra seguirà sense perdre l'essència de la història original però amb elements moderns. Després del retorn i l'èxit de l'empassat de l'obra, Girona enguany la voluntat dels organitzadors és reforçar l'estructura de tota la companyia que compta amb un centenar de persones. L'obra es representarà al Teatre Municipal els dies 25, 26, 28 i 29 de desembre i hi haurà una funció el dia 23 exclusivament dedicada a persones amb necessitats especials. Les entrades es posaran a la venda l'11 de novembre.
I en esports, el Girona vol donar un cop sobre la taula avui al Philips Estadion contra el PSV Indoment. I ho haurà de fer contra un rival poderós, com és el campió neerlandès que tot just va encaixar dissabte passat la primera derrota de la temporada a l'EDD IRIS, on acumulava 10 victòries consecutives per defensar el títol de la Lliga neerlandesa. Qui podrà ser i és Mijobski, que finalment no té res greu després de ser substituït contra el Leganés, i Mitchell també recupera a Pau López i a Justin.
I acabem amb el temps, dia que s'espera estable, però amb núvols que seran presents durant tota la jornada i amb probabilitat de pluja cap a última hora de la tarda. Una jornada amb 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Si vols comprar o vendre una empresa a Girona a reempresa, posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero.