diferent dels últims.
Diferent, deixem-ho aquí.
Joan Ventura també ha estat diferent,
perquè com a mínim has voltat força
i has anat a llocs
en els que no havies trepitjat encara.
No, exactament, jo que Europa la tinc bastant trepitjada,
però he estat a Albània,
que, bueno, és un país que
és una llàstia perquè és molt bonic,
però se l'estan carregant a marxes forçades,
ja que tota la costa la tenen
en permanent urbanització,
i, clar, el president
a l'interior també és molt maco,
perquè tenen molta muntanya, així, però a la costa,
clar, tenen platges guapes, així, però, esclar,
el problema és que hi ha una cosa que aquí no toleraríem,
que és que cada platja que està
davant d'un poble o d'un hotel
o d'un restaurant
està tot ple de tombones i sombriles
i, per tant, per posar-te allà has de pagar.
Nosaltres, com que per principi no volíem pagar,
ens vam veure quedar amb una franja d'un metro,
un metro i mig, entre les tombones i l'aigua.
No, no, saps, no hi havia ni un espai
per quedar-te, és una cosa increïble, no?
Ara, és un país molt emergent,
en aquest sentit, vull dir que,
que no sé,
algú deu portar diners allà,
perquè, per exemple, vam fer un túnel
que abans havies de pujar tota una muntanya
baixant cap al sud,
un túnel de més de 7 quilòmetres,
tot nou, de trinca, doble carril,
perfecte, vull dir,
jo no sé qui ho paga, això,
perquè, clar, no són pas de l'Unió Europea, no?
No.
O, per tant, no sé,
i a Tirana, a la capital,
al centre hi ha uns edificis nous,
de gratacels, diguéssim, molt alts,
però fets amb una certa classe,
vull dir que hi ha un arquitecte o un urbanista
que allà està pensant què estan fent, no?
Ara, això no vol dir que estàs a la via principal,
com ara aquí,
un carrer més o menys normal,
i l'hotel és aquí darrere,
vale, gires la cantonada
i comencen a baixar fils i portes
i parets sense allò de mou,
de... un desastre, vull dir, clar,
encara combinen el desastre.
Però, bueno, és un país que si podia anar,
suposo que he estat ben anària fa 10 anys,
però ara ja és una mica, ja...
Això d'afanyar-se vol anar.
Ens queixem de tot, Joan, ens queixem de tot.
Sí, no, no, clar, és veritat.
Narcís Genís, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal aquest estiu? Com ha anat?
Bé, jo no he tingut la sort aquesta
de viatjar per les Europes i tal.
Bé, m'he quedat per l'Empordà, per Girona,
i...
Bé, per mi un desastre el tema de la calor,
em passa molta calor, em passa molt malament,
i a més a més...
La gent gran té això, que vas fet molt la calor.
Sí, sí, sí, sí.
I a més a més també hi ha gent,
la quantitat de gent, no?
L'overbooking que tenim...
Ara ja el tenim pràcticament tot l'any,
però és que ja els mesos d'estiu ja és insuportable.
Entre la calor i la gent, jo, la veritat,
em vaig quedar molts dies a casa,
que era on s'estava millor de tot, eh?
Sí, sí.
En realitat, crec que...
Això és curiós.
I va venir un dia que vaig haver d'anar a Figueres,
i era un dels pocs dies que va fer una d'aquelles tempestes importants,
que va ploure molt i molt,
i Figueres estava a petar de gent.
I parlant allò amb gent que vaig trobar,
sentia dir una cosa que l'havia sentit de Girona 30 anys abans.
Només tenim gent quan fa mal temps.
Ja, ja, això passava aquí, sí.
Clar, i en aquella època ens queixàvem que només era així,
i ara és veritat, hi ha hagut molta gent aquest estiu a la ciutat.
Sí, bé, a Figueres concretament,
els dies que fa mal temps,
i els francesos acaben de baixar fins a Figueres.
Les restes quedaven a la Jonquera,
a la Gran Jonquera,
que diguéssim que és el que ha enfonsat totalment
tot el comèix de locals de Figueres.
A la Gran Jonquera, on de qui és?
A l'Escudero, un senyor que havia sigut president del Girona.
M'has fet una afirmació de tota manera?
Te la pregunto, eh?
Perquè has dit, ha enfonsat el...
Totalment el comerç local.
No està veient sola?
És a dir, hi ha ajudat o...?
Home, hi ha ajudat, però definitivament.
Vull dir, hi ha marques com Zara o marques importants
que han marxat de Figueres per instal·lar-se a la Jonquera.
Han marxat, els marques.
Han marxat, sí, clar.
Bueno, ja els trobes a per tot, no?
No, no, l'efecte, diguéssim, és brutal.
Doncs haurà de reinventar aquest de Figueres.
Haure de fer bonament.
Bueno, això és el de sempre,
quan apostem, posem tots els ous en una mateixa cistella,
ja ho sabem, que quan caus les cistelles es trenquen tots els ous,
i això és el que li ha passat a Figueres.
I a Girona s'està passant per altra banda.
I a Girona anem per aquest camí també.
Però, sí.
Voleu dir que anem malament?
És a dir, no hauríem d'estar contents d'estar bé,
que hi hagi gent a la ciutat,
que els comerços estiguin plens,
que els restaurants s'omplin...
Però només han de viure d'això?
No, no, jo no dic que hagin de viure d'això,
però dic si no hauríem de fer-ho.
Però, no, el tema és, esclar,
indústria tampoc en voldríem,
segons quin tipus d'indústria.
Bé, el tèrmol municipal de Girona és molt petit,
tampoc n'hi hagués gaire bé.
Per això mateix ho dic que...
Oiga, la Nesle no sé si està a Franja de Sant Gregori o...
Sant Gregori.
No, és Girona.
És Girona, actualment és Girona.
I va haver-hi...
Abans que has estat...
Era Sant Gregori.
Quan va néixer,
quan es havia d'instal·lar,
era de Sant Gregori.
Llavors hi va haver un alcalde,
que no sé com s'ho va negar,
va negar perquè la Nesle
estigués al tèrmol municipal de Girona.
Sí.
En canvis de termes i coses d'aquestes.
Perquè tota la part de Domèn i una gran part de Sant Gregori,
per exemple,
hem de pensar que el trobeta era Sant Gregori.
Jo crec que va ser en temps de l'alcaldecaula,
Sant Gregori,
crec que diguem-ne que es van canviar els termes municipals.
I Girona va créixer.
Heu de pensar que abans de la incorporació de Girona,
de Santa Eugènia,
Palau Sacosta i Sant Daniel,
Girona era la capital de província,
en deien així, espanyola,
amb el terme municipal més petit i més reduït.
Va créixer molt amb Sant Daniel,
amb Palau Sacosta i amb Santa Eugènia.
I després amb Salia i Sal.
Després amb Salia i Salia acabaren tirant l'era
i després va tornar a créixer, diguem-ne,
amb aquesta incorporació d'una part de Sant Gregori,
diguem-ne, tot el que és de Domèn, no?
Diguem-ne.
Exacte.
Que abans tota aquella zona era Sant Gregori.
Neus, dona'm alguna alternativa positiva.
Siga més optimista.
Tu has treballat en el món del turisme
i coneixes molt aquest món.
A veure, ha sortit Figueres, ha sortit Girona.
M'ha fet pensar, quan a Nissu deia,
que quan jo era petita,
el comerç de Girona era molt minso,
no n'hi havia gaire,
i hi havia una tendència que la gent de Girona
anàvem a Figueres a comprar,
perquè Figueres tenia un comerç gran,
de qualitat, diferenciat,
que va ser una de les potes que va ajudar també
a tot el que és el Museu de Lli,
que avui en dia pràcticament
de 10 persones no ho van a Figueres
només pel Museu de Lli,
o ara també per la casa, no?
De la Mésra de Lli.
Que hem de pensar que és ajuntament,
que no és fundació, que és tota una història.
Està molt bé la casa natal.
És un altre malló.
Crec que l'hem vist plegats, no?,
amb algú de vosaltres.
Sí, sí, sí.
A mi em va sorprendre,
però jo em pensava que seria ben vella una...
Ah, la casa natal.
La casa natal.
La casa natal.
Jo l'he vista, però no pas amb vosaltres.
No, amb vosaltres no,
però la casa natal.
A mi particularment em va agradar molt
perquè vaig veure que allò estava pensat
i ben treballat.
Ei, és la meva idea.
El museu també està realment molt bé,
però continua passant una miqueta
a Figueres,
és que això no ho dic,
però per les diferents converses
que vaig tenir aquell dia,
que encara no són capaços de retenir.
Tu deies de cada 10 que van a Figueres 9
pel Museu de Lí,
aquests 9 els hi costa retenir.
És a dir, són turistes que arriben i se'n van.
Això era allò dels autocars aquí a Girona,
que venien.
Hi ha anys que venen autocars,
però venien a les 9 i marxaven a les 12.
Vull dir que això...
Però és perquè se n'anaven a les 12
perquè se n'anaven al Museu de Lí
i continua passant, eh?
No ho sé, no ho sé.
Continua, continua passant.
Però aquí no hi estaven.
i ara, en canvi, com a mínim...
És diferent.
Però el problema és que aquí
hi ha molta gent establerta.
Vull dir, jo camino força,
vas pel carrer, vas passar amb Daniel,
parelles de noies, d'homes,
tothom parla en anglès, saps?
Vull dir que tenim una gent instal·lada aquí.
Aquests no són passà volant.
Hi ha molta gent...
Els expats.
No, però aquests...
Són els expats, que en diguem.
Aquests no són turistes.
No són, no.
Són expats.
Vienen aquí...
Viuen a Girona.
Viuen, els seus fills han nascut aquí.
Sí, sí, però no s'integren a la ciutat de Girona.
És una afirmació molt gran, eh?
Jo no hi estic d'acord, eh?
Jo penso que n'hi ha que s'han integrat molt
i n'hi ha que no,
com podríem parlar dels espanyols
que varen venir quan no,
o en Degús, els altres llocs.
Jo soc defensora
de que primera cosa
per integrar-te en un territori,
i aquest és un dels temes,
és la llengua i les tradicions, no?
I aquí podríem obrir un mola del català, també.
Obra, obra, els seus fills.
Però jo penso que n'hi ha...
Jo n'he conegut, eh?
I és veritat.
Ahir passejava una estona per Girona
i va haver un moment que vaig pensar
estàs sentint més anglès que català?
A mi això em fa mal el cor.
Quan penso com a turista,
penso, sí, però com que veia,
i dic, no, no, que no són turistes.
Bé, aquests n'hi ha uns que estan aquí
perquè aquest cap de setmana
hi ha la Ciòter i Euro,
que és molt important.
Aquesta setmana de la Ciòter,
que és molt important.
És molt important.
Porta moltíssima gent.
Des d'un punt de vista econòmic
és molt interessant.
Correcte.
I també va ser un dels motius
pels quals Girona
va tenir resò internacional
amb el món de la bicicleta.
Però hem de pensar que es fa Girona
perquè en el seu moment
un grup de professionals
del Patronat de Turisme
van presentar la candidatura
i hi havia altres candidatures a Europa.
És a dir,
que hi ha coses que sí,
hi ha coses que no.
Ara jo també soc partidària
de que tothom ha de fer un esforç
per integrar-se cada vegada més
a la cultura on estem.
I per això està fent un canvi al turisme
i per això és que estem en el sector
que parlem que el turisme
ha d'integrar,
que ja tocava,
a la població local
i és molt important, no?
Perquè hem tingut masses episodis
de turismofòbia.
Però tornant amb el que dèiem
de Figueres i del comerç,
no m'agrada estar en contra teu,
ni ho estic en ni sou,
perquè saps que t'estimo molt.
Però penso que l'Escoredó,
aquí l'hi tinc a pressa,
penso que fa una cosa
perquè té molt clar
que els francesos ho demanen.
I entre que comprin a França
i comprin aquí,
el que passa és que
donen oportunitat
a tot el comerç local
de Figueres i Vuittà
que s'instal·li
en el seu espai
i Figueres
és veritat
que queda,
sí, una mica,
sí, sí,
tota la raó.
Un monopòlic.
Això es podia haver fet a Figueres,
algú podia haver-ho tirat endavant.
Figueres han nascut
grans empreses,
el grup Miquel,
per exemple,
per dir-ho,
alguna d'elles.
Per tant,
vol dir que
en certa manera
suposo que tots els empresaris,
jo soc dels que penso
que els empresaris
tenen dret, diguem-ne,
a buscar-se la vida
i guanyar-se'l.
La inversió que ha fet
la Junquera-Escudero
també és molt bèstia,
no?
Vull dir,
molt important.
El turisme,
el turisme aquest
de cap de setmana
o d'unes hores
de baixar,
de baixar des de,
diguéssim,
a la Catalunya Nord
o de la Costa Vermella
i bàsicament
els mesos d'estiu
que després baixen tot l'any
a comprar a l'Empordà
ho han fet tota la vida.
Sí, correcte.
Tota la vida.
I ara,
home,
jo crec que a l'Escudero
no els hi fa cap favor.
El favor se l'està fent ell
que està fent el negoci
perquè el que fa
és fer una barrera
perquè aquesta gent
no acaba de baixar.
És a dir,
no acaba d'arribar a Figueres,
no acaba d'allò a Girona.
Es queden...
Però ja ho feien això, eh?
Com tu has dit.
No, anaven a baixar fins a Figueres,
compraven alguna cosa,
després es quedaven o dinaven a Figueres
o a qualsevol dels pobles de l'Empordà,
buscaven,
se'ls coneixen tots,
lloc per menjar,
van a passar el dia
i després se'n tornaven...
Bé,
o d'altres...
I tenen casa,
d'altres no,
però molts després se'n tornaven a baixar.
Te'n recordes?
Perdó.
Escolta'm,
és que és brutal,
jo de veritat,
jo us convido un dia,
intenteu anar un cap de setmana
a la Jonquera
i veureu que...
Bé,
és que l'altre dia hi havia un concert,
hi va haver un concert interessant
que van fer a la Jonquera,
que hi havia la Big Bang de l'Alt Empordà,
amb en Mandado,
etcètera.
Jo tenia interès d'anar-hi...
En Mandado a Sant Traí.
Sí,
en Mandado a Sant Traí,
tot això.
A més a més,
tinc un conya que toca amb la Big Bang de l'Alt Empordà
i volia anar-hi.
Vaig agafar el cotxe,
vaig anar allà.
Me'n vaig passar una hora i mitja
fent cua per arribar
de Figueres a la Jonquera.
Vaig arribar tard
i, evidentment,
després havia de venir a Girona,
vaig agafar l'autopista
i vaig tornar.
Vaig perdre el concert.
Però és que això,
ho vaig preguntar,
passa cada cap de setmana.
És brutal
el moviment
de tot el que genera
aquesta història.
Però això no es diu
l'autopista,
estàs callat.
No,
l'autopista
ho queda
encallada
perquè els caps de setmana
tots els camions
que no poden passar a la frontera
perquè els francesos
amb això
són bastant més intel·ligents
que aquí
i els caps de setmana
no deixen circular els camions
perquè la gent
ha de treballar els caps de setmana
o té dels d'emergència
i, per tant,
les carreteres
queden
pels moviments
de cap de setmana.
Aquí no ho fem
i llavors es col·lapsa
tot els camions,
queden
unes cues immenses
fins que obren
a les 10 de la nit
la frontera
de la Jonquera.
que això no té res a veure
amb l'altre tema
de l'Ena 2
i del moviment
aquest
dels francesos.
Això provoca
l'atlet de la Jonquera,
ho tenim claríssim
perquè ja és...
Però jo penso...
Perdó, un segon, Jordi.
Quan érem petits,
perquè jo ho havia fet
amb els meus pares,
anàvem un dia a Andorra
i el que fèiem era
marxar a un altre país
per un motiu de compra
a banda de passar un dia.
I amb molts francesos
que és aquest l'objectiu
d'anar...
Sí, sí, sí.
Encara hi ha molts ironics
d'anar...
I encara de tant en tant
això d'Andorra
passa que ara
moltes coses
que anàvem a comprar Andorra
ja ho tenim aquí, no?
És a dir,
que ja hi és.
I és veritat
que aquests francesos,
dic perquè jo recordo
campanyes de promoció
que havíem fet
quan no estava obert
la Junquera a l'Atolet
i te n'anaves a Narbonne,
te n'anaves a Montpellier,
Girona, Girona...
És a dir,
coneixíem fins a Figueres
i per tant
se'ns coneix molt més
a la zona de París
o a altres zones
que a la zona
de ciutats així intermitges,
tot i que
sóc conscient que s'està treballant
i ha anat canviant.
Però crec que hi venen
per un motiu de compra, eh?
Sí, sí, venen de compra.
Precisament el que passa
que ara ja els hi hem posat
a la botiga
ben bé a la Junquera
i ja no...
És a dir,
aviam,
jo no culpo
en el senyor Escudero
que tingui un gran negoci
i faci molts diners
amb aquesta història,
sinó que culpo
els governants
de la ciutat de Figueres
dels últims 20 anys
que han estat incapaços
de crear una cosa
atractiva a la ciutat
perquè la gent
vingués a...
anés a Figueres
i no és que des de la Junquera
com ha passat
perquè amb la Junquera
ha anat creixent, creixent
i creixent
i anirà creixent
i en canvi Figueres
estan tancant
totes les botigues
el comerç s'enfonsa totalment
clar, Figueres
era la ciutat comercial
tu ho has explicat
la solució tampoc era
fer la sala
i deixar-me fer-hi una planta
de 7 o 8 plantes
no, no, no
la solució tampoc era aquesta
que era el que volia fer
l'Escudero
no, però en tot cas
aquí hi ha greus errors
no, no, segur
no, però gent que està allà
no hagués quadrat
el centre de Figueres
deixeu-me fer una mica
de punyatero
perquè per un moment
heu dit que trobava
qui havia massa gent a Girona
però tu altra vegada
la cosa cap aquí
cap a casa
sí, clar, perquè marxem
marxem, marxem
i per altra banda
i per altra banda
hem parlat molt de Figueres
que ha perdut una oportunitat
cosa que reconeix
absolutament
jo diria
absolutament tothom
de tots els colors polítics
de la ciutat de Figueres
ho reconeix
per tant
això deu voler dir
que alguna cosa
deu haver fet Girona
que ha estat capaç
és a dir
Girona va fer un gran canvi
amb l'alcalde Nadal
amb el canvi
diguem-ne
del barri vell
i tota la zona
de les cases d'Alunyà
i això va anar molt bé
i després
quan es van acabar els diners
deixeu-m'ho dir així
i va haver-hi una miqueta
a l'època
l'alcalde Puigdemont
el joc aquell
de fer Girona Ciutat
de festivals
Girona Ciutat
és a dir
que el Girona 10
per exemple
que va ser una iniciativa
que va donar
i la veritat
és que en aquests moments
a Girona hi ve molta gent
no?
vull dir
fins al punt
que hem començat
gairebé queixant-nos
d'aquí hi havia massa gent
aquest estiu
sí, sí
bueno jo ja ho he dit
ara em pensava
que vosaltres contestaríu
és a dir
és la sensació aquella
del voldre
jo ja
jo sempre ho heu dit
altres vegades
vull dir
la Girona d'avui
és la Girona
dels 20 anys de Nadal
vull dir
això
em sembla que no n'hi ha cap dubte
pel bo i pel dolent
que pugui haver-hi
que alguna cosa
també podríem discutir
però
la ciutat va quedar
molt estructurada
amb serveis
equipaments
totes les negociacions
que havien de fer
el que passa
que
van deixar-me introduir
una del meu barri
no?
per exemple
Nadal
després em volia parlar
el teu barri
però Nadal
va aconseguir
per exemple
que el Castell
de Montjuïc
i tot l'entorn
fos municipal
no?
que ha passat
però que mai més
s'ha fet res
tampoc
no?
i ni Nadal
ni a la Pagans
ni en Puigdemont
ni a la Madrenes
ni ara
per descomptat
encara menys
l'equip de govern actual
que
que és l'època
que potser Montjuïc
està més deixada
no?
aquí
el tema
és que
jo recordo
ja l'Ajuntament
de la Pagans
el 2007
bueno
amb la crisi
més o menys
no?
que parlant
amb en Joan Casanovas
que ja no hi és
que havien de fer
no sé quina història
i el tio
m'ha explicat
hòstia
és que no tenim un duro
no sabem com
ajudeu-vos el diari
no sé quin programa
alguna cosa
que havien de fer
vull dir que
el problema
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament
de molts diners
ja ve de fa anys
ja ve d'abans
en Puigdemont
però això és
perquè
perquè va coincidir
amb la crisi
del 2007
a l'època
a l'època Nadal
hi va haver
una cosa
que no critico
senzillament
exposo
al contrari
jo crec que
en aquell moment
va estar molt bé
que diguem-ne
que en Nadal
com que no hi havia diners
a les arques municipals
va saber jugar molt bé
amb el món privat
per tal de portar coses
l'urbanisme
que trobó caire
l'urbanisme
que trobó caire
que ho van batejar
en el punt
certament
hipercord
que va ser
potser el primer gran
però allà
és a dir
els que coneixem
aquest cas
i el coneixem bé
en contra del que
alguns vulguin dir
allà hi va haver
i diguem-ne
unes històries
que ara
serien impossible
de fer
però que diguem-ne
que van beneficiar
la ciutat
gràcies a allò
es va comprar
es van comprar
talents
es van fer classes
les coses s'han fet
i estan bé
però
aquest moment d'èxit
que vivim ara
aquest dolç moment
d'accés
d'assistència turística
o de gent
que ens ve a veure
jo no sé
a nivell municipal
en què es tradueix
això
vull dir
si això
realment
o és un benefici
també
per la gent
del món
de la restauració
de l'hostaleria
i tot això
o també
l'Ajuntament
de qui en treu
algun rendiment
hem de suposar
que aquesta gent
paga impostos
i paga la tasa turística
però aviam
no el que tu
has dit
aviam
Girona
és veritat
que fa
30 o 40 anys
algú va pensar
la ciutat
per 20 o 40 anys
endavant
i fins aquí
hem arribat
i estem tirant
d'aquesta persona
o d'aquesta idea
de ciutat
em sap greu
són 46
i els anys
de Canadà
el va cercar
no no
ja no va pensar
en una ciutat
per 40
va pensar
en una ciutat
per 20 o 30 anys
en portem
ja 46
algú més
hi ha algú més
que hagi pensat
una ciutat
de Girona
per d'aquí 20 anys
aquesta ciutat
per què no
jo crec que el problema
és aquest
què estem fent
ara Girona
estem convertint
Girona
en lo que era
Figueres
una ciutat
exclusivament
comercial
i turística
esclar
quan s'acaba
la veta
com el dia passat
s'ha acabat el tema aquest
perquè s'ho ha quedat
la Junquera
i Figueres
s'està enfonsant
Girona
està molt bé
que tingui turisme
tu has parlat
de turismofòbia
jo crec que
no hi ha turismofòbia
hi ha gent emprenyada
a vegades
per determinades coses
però no existeix
són casos molt petits
el de les pintades
aquelles que hi va haver
i concrets
en uns determinats sectors
molt minoritats
jo crec que s'ha de saber
gestionar
ara gent emprenyada
en un moment determinat
per una situació
que hi ha accés
de gent
o que algú
o que algú
que va amb biciclet
ha fet alguna cosa
que no toca
el tema de l'ocupació
per exemple
els espais públics
totalment
ja
determinats espais
de la ciutat
ja no són dels ciutadans
de Girona
això també és veritat
han quedat
absolutament ocupades
per terrasses
desmejorades
és a dir
l'encant que tenia
entrar
ara poso un exemple
entrar a la plaça
Independència
i gaudir
d'una plaça
maca i agradable
com era
que continua
siguent-ho
però tu t'acostes
entres al vespre
a la plaça
Independència
i jo
de veritat
m'afon una bufetada
que surto
per l'altra banda
perquè
l'abús de gent
allò és excessiu
allò no pot ser
ha perdut
l'encant
no ha perdut tot
no me deixis
no me diguis
que defenso res o no
jo senzillament vull dir
vull constatar
que 40
50 anys enrere
la plaça
de la Independència
la plaça
Sant Agustí
ja està a plena
de locals
de restauració
sí
no mostra res
però no
però no amb les tabasses
que hi ha
i amb la dimensió
perquè allà començaves
des del Boira
el Gims
la Bodega
el Lloret
el Marina
el Revuelta
el Coliseu
el Gran Dia
la cosa és absolutament
desmesurada
Cala Marieta
i vivíem
de la gent
del comarca
bàsicament
però
ara jo crec
que la cosa
és desmesurada
i
en tot cas
jo crec
que el tema
és
hem de repensar
o hem de pensar
una ciutat
que es va construir
en una universitat
es va crear
una ciutat
es va muntar
una ciutat
molt encantadora
molt maca
que
però que en aquests moments
està desbordada
hem de pensar
una cosa
que també us heu de
posar al damunt
de la taula
per parlar-ne
si voleu
ho vaig llegir
aquest dia
l'any 1970
1970
per tant
estem parlant
de fa 55 anys
Girona
arribava
als 50.000 habitants
després de l'anecció
de Sant Eugènia
a Palau
i d'això
50.000 habitants
després va
va pujar
pel tema
de Salí Sarri
i va tornar a baixar
però ara
estem ja
107
108
que en realitat
jo crec que són 120
perquè hi ha molta gent
que viu a Girona
i no està empadronada
com per exemple
tota la gent
de l'universitat
és a dir
la posta de l'universitat
va ser bona o dolenta
jo crec que va ser
boníssima
boníssima
i tant
però és això
que ha portat gent
i ara
el problema
que potser està tinguent
no Girona
sinó tot Catalunya
tot el país
és que
hem passat a la Catalunya
els 6 milions
d'en Pujol
a 8 milions
100 mil
la consellera
que va anunciar
la dels
que anava
cap a la Catalunya
els 10 milions
però en 10 o 15 anys
tindrem
la dels 9 milions
aquí
i la sensació
és que
ni les carreteres
han augmentat
ni la sanitat
ni tenim més hospitals
ara se n'estan
construint
evidentment
però que els serveis
no han millorat
i que per tant
si hi ha més gent
i els mateixos serveis
les costures
rebentaran
i és quan la populació
se sent una mica
ofegada
perquè dius
jo no
que ve molta gent
a veure
no podem comparar
i com dic molta gent
abans
ningú pugui dir
és a dir
no estic parlant
sí que estic parlant
de la migració
és evident
que hem de parlar
de la migració
que és una d'aquelles coses
que sempre he de posar
el damunt de la taula
que s'ha de parlar
amb seny
i no d'una altra manera
però migració
també és per exemple
tot això dels expats
que tenim
que s'han instal·lat aquí
i quan diguem expats
són aquests els que no sé
expliqueu bé
què vol dir expats
i hi ha gent que viu a Girona
els expats són
la gent que ve de fora
que continua parlant
l'anglès
o la seva llengua aquí
que no li interessa
per res
tot el que passa a Girona
i la societat gironina
ni el català
ni la societat
ni res
i viuen el seu món
amb el seu ordinador
que connecten
treballen online
al seu país
i es viu molt bé a Girona
i ja està
després hi ha un altre sector
que són gent
que fan el mateix
però que s'han integrat
i que aquest segeix
jo considero que són gironins
que són estrangers
que s'han integrat a Girona
i s'han convertit
en gironins
però hi ha un sector
que és bastant important
d'expats
que d'aquí 4 o 5 anys
seran fora
i en vindran uns altres
i fins i tot
els comerços
que el tema ha saltat
en les xarxes
als diaris
per tot això
però jo també
vull trencar una llança
com deia la Neus
abans
que no són tots
és una part
hi ha gent en canvi
que ha entès molt bé
sí sí
no no no
que ha entès molt bé
el joc aquest
per dir-ho d'alguna manera
és que
si no tinguessin
un poder adquisitiu elevat
com la majoria el tenen
potser ja no parlaríem
d'expats
dirien no
són migració
i el poder econòmic
hi és
a veure
d'aquests expats
és veritat que
alguns han vingut
per uns anys
molts
ja porten
bastant de temps
aquí
el que passa que ara
com que
és nombrós el nombre
no només a Girona
Barcelona
en altres llocs
ja se'ls anomina
els expats
fins i tot
s'han fet alguns
programes
especials amb això
i n'hi ha que s'integren
alguns bastant qüestionables
sí
correcte
n'hi ha alguns
n'hi hauria un de TV3
que a mi no em va agradar gens
perquè realment
mostrava
és allò que passa
com parlen de casa teva
mostrava un desconeixement total
de la realitat gironina
de la realitat gironina
no sé ara
bueno
estàvem
que n'hi ha molts
perdoneu
però això
això
nosaltres també
que som tan exigents
o volem ser exigents
amb el tema del català
i tant
tant pel sac que ens donen
però clar
aquí ja fa anys
ara penso
en un cas
no ha de res a veure
però té a veure
com un escriptor reconegut
com en Tom Sharp
no?
que va viure aquí
els últims anys
els seus quants anys
i mai va parlar
una punyetera paraula
no de català
ni de castellà
no?
de castellà
i al costat de casa
i al costat de casa
la llagostera
hi ha
la meva mare
hi ha una parella anglesa
que fa ja 3 o 4 anys
que viuen allà
i ben just
que són simpàtics
fan així
amb el cap
però ben just
que els arrenquis
una hola
una hola
però ni un buenos dias
ni un bon dia
i són aquí
i no tenen
cap necessitat
depèn de una punyetera
paraula
de nostra
i això també
nosaltres si anem allà
collons
a cap de dos dies
deixem good morning
how do you do
no sé què
i diràs 4 coses
bàsicament perquè si no
no te'n surt
no te'n surt
i ells aquí
no fan ni el mínim
i en Tom Sharp
és un exemple d'això
i això
aquests que
en dius expats
que no se ve ni a conceder
n'hi ha
com aquests que viuen
al costat de casa
allà
una parella
hi ha de mitjana edat
gran
però que no
fa 3 anys allà
i encara
les d'ara
si les trobes
dius bon dia
o buenos dia
m'acaba així
no saps de dir
bon dia
però aquí
la feina
perquè si són anglesos
els hi dius
good morning
els hi dius
bon dia
però aquí Joan
jo penso que
no buscarem culpables
buscarem solucions
però som nosaltres
que ja fa masses anys
que ho haurien d'haver fet
i no vam fer-ho
perquè clar
amb això
que som bilingües
o molts trilingües
sempre ens hem adaptat
amb ells
i jo penso que
aquí és l'esforç
de dir
et pargo
et pargo
en català
i poc a poc
m'entendràs
no?
sí, sí
perquè
els hem facilitat
perquè tu ho dius
ens anem a una sala
a Londres
ens anem a Anglaterra
allà a Alemanya
o anem a França
i intentem parlar francès
però la nostra actitud
ja serà diferent
i anem a Itàlia
i anem a Itàlia
i intentem
com que ens sona més
allò italià
bueno
jo al Bani
sí que era difícil
parlar amb el venès
però en canvi
mira entre anglès
i italià
t'entenies
mira
em fas pensar
en una conversa
i quan passejava
pel barri vell
hi havien cinc nois
i allò que a vegades fas
que tu vas caminant
però escoltes una mica
recordo que la meva fill
em va dir
mama
què estàs escoltant
i em dic
és que és una conversa interessant
cinc nois
dos em penso
que van dir
que eren de Teruel
i d'un altre
no sé si era de Saragossa
i estaven aquí
per estudiar
universitat
no havien aconseguit
plaça
i l'havien aconseguit
aquí
i n'hi havia dos
que deien
que ja
tenien afluència
una mica en català
perquè estiguejaven
a la Costa Brava
i un li deia
diu
que
ho deien en castellà
i ho deien en català
és una ciutat molt bonica
no només per estudiar
jo és que
amb un poc que conec
d'una setmana
és que penso
és una ciutat
petita
de dimensió
genial
per poder-hi quedar-me a viure
el problema que veig
és el català
i l'altre li deia
home el català
però per què
és qüestió
que l'aprenguis
ah però és molt difícil
el català
per una persona
de
és que no sé si va dir
Segòvio
de Terueu
i l'altre li deia
no és qüestió
diu
jo venia als estius
i anava sentint
i m'anava integrant
perquè vaig conèixer
gent d'aquí al final
és qüestió de voluntat
i jo pensava
un déu per aquest
de la voluntat
però hi ha l'altre
ja la reticència
era la llengua
i si en vas a Alemanya
i si te'n vas
aquest és un tema
que amb la història de l'estat
hem tingut aquí
quanta gent
escolta
que s'ha integrat
que viu aquí i tal
però que va arribar
fa 60 anys
i no parla ni un borrall
de català
a mi no em molesta
els que no parlen en català
a mi em molesta
els que no volen
parlar en català
i no volen entendre
no et volen entendre
no sé
dit així
és
que l'exigència és a la feina
moltes feines
no t'exigeixen
i aquí ha estat
i aquí ha estat
penso-te
una mica
l'inici
de tota aquesta
problemàtica
Niso
serà la llengua
la punta de llança
diguem-ne
de tot aquest rearmament
d'un món
diguem-li
digue-li
catalanista
nacionalista
independentista
o com ells en deien
separatista
és a dir
no sé
és que l'únic
que ens queda
és a dir
en aquests moments
no hi ha cap ambició política
no l'hi veig
vull dir
estem en vores baixes
l'independentisme
i tota aquesta història
vull dir
que també està fatal
i llavors
ens queda la llengua
que és de les poques coses
que ens queda
i cada vegada
ja
totes les operacions
d'estat
i polítiques
i de Vox
i de
bueno
Estic de Tarno
ja va fer la seva feina
que per cert
la van fer molt bé
home i tant
que l'han fet
bé
tot això
el que abans
en dèiem
el partit taronja
encara no es podria dir
això del partit taronja
perquè es confondríem
amb Esquerra Republicana
que ha agafat un eslògan
de la tronja
és curiós
això
és curiós
però
no no
aviam
com que
han vist que l'únic
que ens queda
en aquests moments
és la llengua
van a saco
contra la nostra llengua
i
utilitzant
com sempre
des de fa uns anys
el braç judicial
que aquest és el drama
que patim
on queda la llei
i amb tots els fronts
és que
amb tots els fronts
i a més a més
el que estàs veient
jo
no sé
jo he viscut
i em vaig guanyar la vida
i per tant
tota la vida
he pensat
el meu objectiu
era viure en català
al meu país
no es pot viure en català
en el teu país
és gairebé impossible
és molt difícil
és una lluita constant
de cada dia
si ho vols fer
i amb això
hem anat
enrere
però
com els crancs
i accelerats
vull dir que per tant
jo crec que
hi ha d'haver
una contraofensiva
amb el tema
de llingüístic
aviam
les lleis
de normalització
llingüística
del pujolisme
s'han incomplert
des del primer
segon
no es van aplicar
mai
i a l'escola
no es van aplicar
mai
a les escoles
no s'han aplicat
enlloc
ni al comerç
sabem que hi ha escoles
que no s'ha practicat
no
llavors
sents que hi ha sentències
que volen obligar
un tant percent
no estem parlant
de comarques gironines
no no no
però estan intentant
que han d'imposar
que es parli més castellà
perdona
però si el que
s'ha de fer
és complir
la normativa
i després
queixen
però s'han complert
totalment
s'han imposat
el castellà
els patis de les escoles
no hi juguen en castellà
i a comarques gironines
i a Girona
també està passant
potser ningú més tard
però ja ha arribat
i el tema de llonga
per mi és gravíssim
perquè tu ara
ja no has d'anar a Barcelona
a Barcelona
ja no en parlo
que si no parles castellà
et perds
però és que tu ara
ja vas a Girona
i entres a molts comerços
no determinats
no
a molts comerços
i no dic la majoria
però a molts
que són
Déu-n'hi-do
i
t'atenen en castellà
i exclusivament
en castellà
això està passant
a Girona
jo ho trobo greu
gravíssim
i no sé
què s'ha de fer
però
les polítiques
de moment
dels governs
no serveixen per res
jo també estic d'acord
igual que hem parlat abans
dels anglesos
o us parla anglesa
perquè hi ha molts
que són americans
o que són australians
no els holandesos
tenim
que tot el que és comerç
xinus
ha anat baixant
però tenim vietnamites
tenim
supermercats
que els estan agafant
com etxin
no ha baixat
sí
estan tancant
molts
i ara s'augmenten
els indults
i paquistanesos
amb comerços
han agafat
totes aquestes franquícies
de consum
dia
i no sé
quines marques
més
com etxinus
i vietnamites
amb temes
d'estètica
i ungles
i tot plegat
és a dir
que tenim
que ja hi ha
una sèrie de negocis
que si nosaltres
si anem
no els hi parlem
en català
com que viuen molt
amb els seus
entre cometes
guetos
potser
no
per mi és
també un problema
i això que a Girona
tenim
no
regidoria
del català
però hem de fer
i fan coses
i fan coses
i fan coses
i intenten
o a Núria
jo crec que està fent coses
això tornant
amb el meu col·legi
jo ja
això vaig
o sigui que els meus fills
ja tenen 30 anys
només
i als anys 90
ja estava
va començar a passar
això
que els patis de l'escola
els nens jugaven en castellà
l'escola de Montjuïc
i
i aquell moment
d'immigració
encara
aquell moment
hi havia
dos o tres
nanos
d'origen
magrebí
i encara
no hi havia ni res
era una cosa
molt menor
els lletins
encara no havien arribat
etc
per tant
imagina't tu
cap de 20 anys
com s'ha transformat
això
això que deia
que no es pot viure
al 100%
en català
que és veritat
és a dir
et trobes
que en moltes botigues
no
no
la gent
et parla castellà
però com a mínim
aquí encara
jo crec que
accepta casos
molt puntuals
la gent
diguem-ne
fa l'esforç
d'entendre
que jo crec
que és una d'aquelles coses
que hauríem de
de marcar
una miqueta
jo li preguntàvem
a la Neus
i ara t'ho pregunto
tu i Joan
és a dir
el tema
la llengua
serà el que
possiblement
ens tornarà a unir
amb la defensa
del país?
mira
hauria de ser-ho
perquè si no
estem
ja
estem dient tots
anem de cap per avall
però
jo la veritat
en tot el procés
des de l'1 d'octubre
que ara mira
aviat farà uns anys
ja
el 2017
mira
8 anys
8 ja
com si fos ahir
vull dir clar
jo
veig que
aquesta incapacitat
estupidesa
per l'enclat
dels nostres polítics
o de la gent
que porta
en aquests moments
o que
dirigeixen els partits
a Catalunya
que són incapaços
de no vull culpar ningú
sempre penses
que un té més culpa
que l'altre
però això
és com les parelles
quan hi ha una separació
en una parella
i dius
és culpa d'una
és culpa d'una
que té un rotllo
és igual
però al final
la parella
és el 50%
i si són 3
posem-hi el 33%
per cap
i si són 4
doncs el 25
però
la culpa
sempre s'ha de repartir
i aquí s'ha fet molt malament
no sabem bé per què
per quines històries
i avui
a 8 anys més tard
de l'1 d'octubre
continuem
pitjor
del que estàvem
els anys següents
perquè encara van fer
un govern d'unitat
etc
això s'ha perdut tot
i no veig
cap possibilitat
ara per ara
de com els líders
que hi ha
que es puguin posar d'acord
de fet hi ha poques institucions
que tenen un govern
que es diu
independentista
al davant
l'Ajuntament de Girona
és una d'elles
és una de les poques
sí sí
però tampoc
com que tenen
altres mal de caps
tampoc es nota gaire
en la política
municipal
o es nota
que és un govern
independentista
no ho sé
què creus
jo crec que no
però no sé tu
jo crec que s'han fet
alguns passos
però que és veritat
que el dia a dia
és a dir
el dia a dia
allò del receptar
i el prendre
que havíem dit
és a dir
com tu te trobes
al capdavant
del govern
veus que hi ha coses
que diguem-ne
que el sentit comú
diu
que ens podríem fer
d'una manera
però que la normativa
la burocràcia
i tota la punyeta
t'ho impedeixen
fer-ho
tots els ajuntaments
tenen molts problemes
l'Ajuntament de Girona
més
en aquest sentit
sabem tots que
el funcionament interno
és complicat
però bé ja sabem
que la justícia sempre treballa
a favor del bé
dels ciutadans
per exemple
avui acaba el termini
perquè per exemple
un tema capdalt
importantíssim
que és que
s'ha de posar la foto
del rei al saló a plens
això és molt important
és que
estem amb això
com dèieu
que l'hi posin
però de cap per balla
aquí va venir
la demanda
d'aquell
del partit verd
però sí, sí
que és l'única cosa
que deu haver fet
per dir-ho
l'única cosa
que els preocupa
que abans dels ciutadans
els preocupava
el tema de la llengua
i miren el mal
que han acabat fent
vull dir que això
això no ens oblidem
que ve de fa molts anys
vull dir
el tema de la llengua
la guerra
que no comença ara
comença
els anys 90
nosaltres
vam estar escolaritzats
en castellà
sí, sí
els quatre que hi ha aquí
tres segur
sí, però vull dir
que ara no recordo els noms
però quan vam començar
allò
el foro Babel
tot això
això hauria de fa molts anys
els atacs contra la llengua
i al foro Babel
hi havia gent
que estava molt lligada
a sectors d'esquerra
sectors del PSC
no, no, jo sé
claríssimament
els sectors del PSC
que han estat lluitant
contra el català
i noms que
que eren escriptors il·lustres
i gent coneguda
etc, etc
això no
jo crec que
aquí comença el mal
i no se sap neutralitzar
i hem arribat fins aquí
el problema és que ens hem cregut
o alguna vegada
ens vam creure
que això del bilingüisme
era bo
el bilingüisme
el defensen bàsicament
els que són monolingües
sí
no, exactament
el defensen
els que són monolingües
bàsicament
i a més a més
s'ha de saber
que
totes les experiències
del món
on hi ha hagut
bilingüisme
el bilingüisme
el bilingüisme