Concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí d'aquest 1 d'octubre per la televisió, per les emissores de ràdio, per tot avui està tot centrat a Sant Vicenç de Caldés que tenen molts de problemes amb els talls que hi ha a la Renfe per tal de fer els arreglos necessaris que arriben amb desenes i desenes d'anys de la tard però durant 5 mesos tindran molts de problemes
I és una manera, diguem-ne, de parlar d'un dia a dia que tal dia com avui fa uns quants anys era diferent. Del que passa a la ciutat, del que passa al país, del que ells vulguin, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen i les que passo seguidament a saludar.
Molt bon dia, senyor Àngel Guirado, president de la Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Girona. Molt bon dia. Com estem? Estem prou bé. Prou bé. Prou bé. Sí, no ens podem queixar. I tant. La qüestió és anar tirant, per dir-ho d'alguna manera. No sé, això ens ho hauries de dir tu, que ets el que hi entens amb aquest...
No, jo penso que la psicologia té bona salut en aquests moments, els ciutadans necessitarien més atenció psicològica a través dels recursos públics, és a dir, el sistema de salut pública, i nosaltres estem reclamant això, reclamem més presència de la psicologia, més professionals a la psicologia clínica,
I volem aquesta sensibilitat que a vegades fa falta per tal d'implementar mesures que permetin la millora de la qualitat de vida de tots els catalans, en aquest cas. Això estaria bé i són reivindicacions que s'han d'anar fent gairebé de manera permanent perquè no el resolrem pas en pocs dies. Sempre, sí.
Professor Miró, Joan Miró, molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies per tornar-se aquí. Gràcies a vosaltres. No, només faltaria. Tu, perquè estàs aquí i perquè ens pots ajudar a passar revista a l'actualitat, fa set anys estaven més entretinguts, no? Sí, sí. Però és que aquí hi ha una història, eh? Jo recordo més enrere que el 2 d'octubre
marcava l'indemà, sembla que era, l'inici del col·legi. Anys darrere era exactament així, perquè s'ha de dir, de fet avui jo recordo en un article, que a les èpoques que ens movien tu i jo, l'1 d'octubre era festiu,
perquè hi havia una cosa que es deia la dictadura franquista i era la exaltación del caudillo, la jefatura de l'estado, com ho deien elles, molts anys enrere. Per tant, aquell dia era festa, però bé, no en parlàvem ben bé d'això.
amb la Marta Collell, no sé, també en podem parlar ella sí que estava entretinguda fa 7 anys perquè podria encertar on era aquesta hora podria encertar on era aquesta hora que suposo que era el col·legi verd que ja havíeu patit la brutalitat policial que hi va haver exactament acabaven d'entrar, 9.56 vull dir que més o menys era aquesta hora que van entrar tots plegats donant-se aquelles abraçades, aquells petons i aquelles flors que ens van brindar aquells senyors vestits de negre
De fet, amb un punt de cinisme, si m'ho permeteu, he començat la tertúlia parlant de Sant Vicenç de Caldís perquè amb 7 anys han canviat les coses. És a dir, avui el tema Rodolies fa 7 anys era la independència del país, era un referèndum prohibit, era les ànsies de votació, es va votar i va haver-hi fets lamentables com el que va passar al Col·legi Verde, com el que va passar a la Tarda Aigua Viva, com va passar amb altres...
Tants punts del país que diguem-ne que per la força es va intentar evitar una votació que no es va evitar. Van aparèixer les urnes, van aparèixer les paperetes, la gent va sortir, aquella va ser una jornada...
entre el gotxi i la preocupació. Això de Sant Vicenç de Caldés ens pot servir com a símptoma del país. Rodalies ha estat sempre abandonada per part de l'Estat i el que està passant ara a Sant Vicenç, com ha passat altres vegades, perquè Sant Vicenç és la capital de la Renfe, aquí a Catalunya...
és el símptoma que no hem anat mai bé no estem anant bé i crec que no anirem bé de la manera que van les coses per tant, si tot això passés a Madrid jo m'ho pregunto un dia a Madrid falla no sé quina línia i es munta el gran sideral això què passaria a Madrid? és a dir, això és impensable per tant
Pensem el perill que hi ha és que ens estem acostumant a que els problemes ja formen part de la nostra vida i els normalitzem. I això ja hauria de ser. És exactament com ho dius. És a dir, un dia que hi ha problemes a Madrid és una notícia, ho diré en castellà, que ells en diuen nacional, perquè sembla que hagi d'afectar tothom. La manera que deixi de ser notícia a Catalunya és que passi cada dia, que és el que està passant desgraciadament massa vegades. Alguns per això deien, doncs potser una de les solucions, lligant-te amb l'altre, seria, diguem-ne, que aquells...
18, 20, 22 milions d'euros que se n'envan, doncs no se n'anessin, però ara hem d'estar tranquils, no?, perquè tindrem un... Singular. Un finançament singular que serà plural, que és una d'aquelles coses que no acabo d'entendre, perquè si tothom s'hi pot apuntar, poc singular serà.
Mira, jo aquell 1 d'octubre estava davant de les portes d'Albert, esperant que em deixés entrar per votar, i veient la policia enfilat-se per la reixa. I vaig haver de tornar a la tarda per votar. Però vaig poder votar. Era més tossut que la policia.
Tu llavors estaves a l'AMPA per la del Berg, crec, i també vas estar, diguem-ne, amb tota l'organització d'aquelles coses... D'aquelles coses que no saps com... Com ho recordes? Perquè allà va ser un punt complicat. Home, jo a qui li volia preguntar això mateix, és a dir, què ha quedat en el pensament col·lectiu, en el dia a dia, què ha quedat d'aquell dia que es va viure amb molta intensitat...
Clar, si puc parlar per mi o puc parlar en general. La comunitat educativa. Bé, la comunitat educativa en el cert... Ja sé que va canviant, però... Vull dir, era la gent del barri. La comunitat educativa va ajudar amb el que va poder ajudar, per poder tenir-ho obert i per poder... Per poder passar la nit. Exacte, i per poder-hi passar la nit i tot el que va d'allò. Però per als que érem a dins, jo crec que cadascú va viure...
molt diferent però en general tothom amb molta indignació hem hagut de passar com jo almenys una mena de dol durant tot aquest temps vull dir, no he anat als adults psicòleg perquè com bé has dit no me l'ha posat la seguretat social no, sincerament, ni no em podia permetre potser anar cada setmana però hi hauria anat o ens va fer falta, ens van venir a ajudar després alguns psicòlegs perquè realment era molt i més si tenies una mica de part de responsabilitat sempre l'única cosa que
que em va satisfar almenys a mi és pensar que vaig poder ajudar que es tornés a iniciar la... perquè ara ja havíem començat no havia votat ningú però ja havíem començat teníem les taules ja organitzades estava tot ja muntat amb les seves acreditacions amb tot
i just va ser quan ja vam haver-ho de parar i van entrar però després hi havia la cosa aquella d'hi tornem o no hi tornem llavors la valentia jo crec de tota la gent que era allà i de la força que van donar els quatre que ens cuidàvem diguem-ho així doncs va fer que s'hi pogués tornar és l'única cosa que tant allò és però per dintre penses ostres
Va ser dur, teníem mainada allà, teníem... Jo hi ha uns ulls, sembla una tonteria, però hi ha uns ulls d'un policia que els tinc aquí dintre, els tinc aquí, els tinc aquí, quan tu saps que portes tots els documents i tots els papers, perquè evidentment no els hi vam deixar res allà que es poguessin emportar, en el bolso i estàs amb les mans així aixecades i aquell tio t'està mirant, home...
Jo m'ho considero valenta, però també en aquell moment em surt en molts de llocs. No sé com m'explicar-ho, però em surt en molts de llocs. El tema és com una mena de violació, això. Sí, correcte. La vivència, jo crec que els nens, que potser no tenien massa coneixement del que estava passant, els més anys sí, però els més petits potser no, veien coses molt estranyes, els mateixos docents, l'endemà mateix, o a la tarda aquella...
Ostres, a veure, s'han de sentir, o s'havien de sentir com violats en la seva intimitat. Bé, i sobretot perquè els hi van entrar de cop. Clar, en el cas del Col·legi Ver, pensa que estaven en el menjador. Sí, sí, recordeu el Col·legi Ver al pati, i ells van entrar directes, i no sé per què no devien tenir ordres de pensar que les votacions eren a baix al gimnàs, i van anar directes al menjador. Aleshores, van pujar i...
el que portin amb l'arma a la mà van entrar cridant nosaltres els havíem baixat fins i tot les persianes que hi havia perquè no veiessin ja el que estava passant al pati però si els hi ha entrat de cop allà amb les armes cridant i encara a més a més em sembla que van fer alguna frase com es que todo esto es culpa de vuestros padres
o sigui que aquesta va ser espectacular aquesta la recordes també? no jo no perquè no hi era però he demanat per un tema que vaig intentar escriure i vaig demanar a les mares concretes que també eren mares de lampa que estaven a dintre amb la mainada i llavors és quan ells els fan sortir i és aquell passadís que heu vist amb 30.000 vídeos que van baixant les escales del menjador
Els nens van baixar baix i no van trobar res perquè s'havien entretingut tant els de fora que ja no vam tenir temps a sobre d'amagar-ho tot. Hi ha un estrès posttraumàtic important, sobretot en els sectors més dèbils, en el cas dels nens que no en tenien res, en el cas del professorat que tampoc es veien violentats. I haver-ho d'explicar l'endemà. Pares i mares implicats.
de gestionar costava molt l'endemà havia de ser una cosa és com quan entren a robar-te en el domicili i ets allà i quan veus tot allò, potes en l'aire que t'han violentat la sensació de profanació de la teva intimitat una mica ha de ser això i queda un malestar que és postraumàtic generalment, en poció de cada persona ho pot viure però et deixa un record que no te n'oblides mai més de la teva vida jo almenys estic molt clar que no
Jo que he fet l'Emili, vivia que l'operació estava mal muntada. Que l'operació estava mal muntada. Tu creus? No van fer res, jo penso, per conèixer el terreny on anaven a actuar. Ah, parles d'ells? Sí, de la policia. De la policia, sí, sí. No van fer res per conèixer el terreny. No van fer res per infiltrar-se, que era... i no vull donar idees. Sí, sí.
Sí, sí, era més fàcil. Simplement ho van fer-ho i no se'n van sortir, perquè hi ha una cosa que també a vegades s'ha de dir, que és ara ells que busquen sempre culpables d'altre cantó, la gran incompetència que hi va haver-hi dels serveis d'intel·ligència, que en aquest país és gairebé una broma dir-los així. Serveis d'intel·ligència, sí.
I l'únic que saben fer és tancar mitja dotzena de policies, o una dotzena, en una furgoneta i tenir-los hores allà dins perquè quan surtin, surtin furiosos. A mi el que em marca, si us sembla, m'agraden els records perquè després si voleu parlarem del tema polític, però jo crec que va marcar molta gent. Hi ha dues jornades que...
a més d'una generació d'aquest país li quedaran marcades que és l'1 d'octubre i el 3 d'octubre amb el discurs del rei que allà es van trencar moltes coses però ara us ho intento explicar des d'aquell punt de distància perquè sembla que hagi passat molt de temps en realitat només han passat 7 anys ahir el Suprem que sempre està alerta per aquestes coses va denegar l'amnistia que políticament s'havia aconseguit i la va denegar ara dona sal al
al Tribunal Constitucional, però han marcat talent, han vingut a dir que el legislatiu se'ls ha refut i que la separació de poder se'ls ha refut, perquè és el meu punt de vista força així, però i ho han fet amb una data assenyalada, perquè aquí no...
allò com ho diu en castellà no d'enpuntada sinila vull dir saben molt bé el que fan i com ho fan però allò va marcar allò hi va haver un trencament aquelles imatges d'un mes abans de l'1 d'octubre dels policies vinguent ara t'ho pregunto tu Àngel perquè en fi em diràs com es podria explicar aquella sensació de la porellos per dir-ho d'alguna manera aquells cris de la porellos és a dir
En certa manera, pels que volen unitat, el que t'estaven diguent és que tu no eres dels seus. Des del seu punt de vista t'estaven diguent que no eres dels seus. I des del nostre punt de vista indicava, crec jo, una paraula que abans no s'utilitzava però que jo ara utilitzaré. Jo crec que hi havia odi.
Jo penso que és una qüestió molt personal, perquè aquí en el camp psicològic és molt complex, aquesta situació no es pot analitzar fàcilment, però jo crec que els catalans no estan ben vistos a Espanya, mai, mai, mai, i ara encara menys. Aleshores hi ha un sentiment d'odi.
ho captes, ho veus a través de totes les intervencions que fan els partits anomenats d'estat i el que pugui fer en aquests moments el PSOE jo crec que són unes circumstàncies perquè li convenen però que és l'estat espanyol, que és Catalunya una vegada vaig anar cap al costat de la plana bueno, una vegada hi vaig molt sovint però quan hi havia el conflicte precisament el 1 d'octubre
vaig anar pocs dies després i em van fer una consideració i dic, bueno, i ara què us passa a vosaltres?
com si amb ells no els hi anés res jo penso que hi ha una forma de sentiment ambivalent que per una banda ens odien per la nostra capacitat de treball sí que és una paraula dura i que hi hauria gent que la criticaria però jo la defineixo perquè com veies aquells càntics, aquells ulls, aquella manera d'actuar els ulls que parlava la Marta algunes de les actuacions eren...
No cal generalitzar, jo no diria que tots els espanyols o els catalans, com no diria que tots els catalans són una cosa o l'altra, perquè hi ha de moltes tipus, però hi havia una cosa, jo diria, gairebé de tàvic, que venia de temps. Hi ha una enquesta que es va publicar i que va reproduir la premsa, la pregunta era, qui voldries, qui preferiries com a veí? I un veí català era l'últim,
de la llista que una persona de l'Estat voldria tenir com a veí. Abans, qualsevol altre, però l'últim, un veí. Què vol dir, doncs? Perquè ja hi ha un concepte que el català és una persona tancada, és una persona que va a la seva, que és independent. No, ja no independentista.
que no té en compte el bé comú que només procura per ell i això s'associa i s'extrapola a les dificultats de relació, una persona que no pots mantenir amb ell molta conversa una persona tancada hi ha un estereotip clavat a nivell de l'estat espanyol contra els catalans que no té la persona que ha vingut a viure a Catalunya que ha estat a Catalunya un cert temps i que veu que la realitat d'aquí no és el que t'expliquen
a veure, jo he viatjat per les Espanyes i no he estat mal rebut però també és veritat que és el tipus de gent amb qui em relaciono un tipus de gent que m'ha arribat a dir no nos dejéis solos
i pot ser pensat el professor Miró Fall que fa una visió internacionalista tot el que no vam usar poder sobrevivir exacte eren els de Tolè i clar hi havia gent de tota mena però entre ells hi havia cambrers que havien treballat a la Costa Brava
i un altre em va dir un cop he anat a Barcelona era fa uns quants anys anava pel carrer i m'he trobat un grup de gent que uns parlaven català i els altres castellà i tots s'entenien i m'ha agradat molt això
I el que me'n parlava venia de Valladolid. De manera que jo mantinc que aquesta història de tancar mitja dotzena o una dotzena de persones en 30 metres cúbics
I que pensin, per culpa d'aquesta gent... Jo estic aquí. Jo estic aquí. Per culpa d'aquesta gent estic lluny de la família, per culpa d'aquesta gent estic lluny de casa, per culpa d'aquesta gent em tenen vigilat les 24 hores al dia. Doncs com has de reaccionar?
el que havíem de fer potser és dir veniu als nostres braços portar-los a menjar, una cervesa els picolins que estaven en el marco que ells estaven maltractats es veu que menjaven tan i tan malament el vaixell era per tirar coets el piolín aquell però tot això estava fet expressament estava fet expressament per provocar una manera d'actuar i no en saben més que això
La seva reacció sempre seria molt més violenta, no? Entenc. Aquesta és la cosa trista, com dèiem abans, que hi ha una incompetència generalitzada. I que la monedat de la pàtria, aquestes coses que també tenen els militants, i que se'ls ha d'anar repetint això. Això és fill del segle XIX.
igual com moltes notícies no només amb els militars la unitat de la pàtria sinó amb la resta dels espanyols de la manera que els hi arriben també les notícies i la manera de fer sempre ha estat d'una manera que ja pot... home una mica sí o no arriba
Jo no dic que sigui culpa d'ells. No arriba el que ha d'arribar, d'alguna forma. És veritat que hi ha hagut una manera d'enfocar les notícies que han portat cap a aquest trencament. Jo crec que també el que en alguns els va explotar el cap és que gairebé dos milions i mig de persones anessin a votar i que hi hagués gairebé mig milió que anessin a votar. No. És a dir, el fet de participar...
És que ja tenim una edat, recordem que fins i tot el PSC, diguem-ne, defensava el dret a l'autodeterminació l'any 76 i 77 i 78, després ja no m'atreveixo a dir-ho més. Però i el PSOE. I el PSOE, no, no, sí, sí. El tema és aquest, no? Allà hi va haver un trencament i el que ha passat és que dóna la impressió que tota aquella il·lusió col·lectiva s'ha diluït d'una manera molt ràpida.
no sé com ho veieu, és a dir, set anys després la sensació és aquesta, no?, que es torna a parlar molt, eh, i cal fer-ho, de vies i d'autobusos i de neteja, i que cal fer-ho, perquè totes aquestes coses també són política, però diguem-ne, aquell embat que es va fer a l'Estat i que en certa manera va sortir, aquella paralització del país el dia 3 d'octubre, aquelles paraules del rei que l'han marcat per sempre més amb la seva relació, és a dir, si...
Si Joan Carles de Borbó passarà la història per dues coses.
anava a dir dos però en realitat són tres passarà per tres coses una per corrupte i l'altra paraula no m'acaba de sortir és a diguem-ne per brigó no ho has dit perfectament per no utilitzar la paraula que jo hagués utilitzat ell mateix ho va posar en el barco i l'altre és el 23F per dir-ho d'alguna manera doncs el discurs d'una monarquia que es posa de part d'uns i contra els altres i renuncia a fer el seu paper d'àrbitre jo crec que el marcarà
Sempre he defensat que Felip VI era més Grècia que Borbó, i aquell dia jo crec que es va veure força. Però en tot cas, aquí estem, no? I aquesta és la pregunta. Com estem, Àngels, Joan, Marta? Ja hi va haver un cop, jo crec, que tinc fotografiat, perquè van sortir les fotografies d'abans i després, han sortit els diaris.
en un moment que diuen acceptem el resultat del referèndum i declarem la independència de Catalunya però la deixem en suspens i es veu la cara de la gent en la primera part de la frase i la cara de la gent en la segona part
Aquí hi va haver una mica... El govern podia haver fet una cosa semblant, des de Madrid, dir, feu, feu, no servirà de res. No li farem cas perquè no té la legalització parlamentària corresponent. Per tant, és un referèndum innecessari.
Podria no haver contestat això. En aquells moments, segons la legislació vigent, fer un referèndum es havia despenalitzat. I de fet, fixeu-vos-hi que no... És a dir, no els acusen, els acusen per altres coses, entre elles la famosa molversació, que ara continua, però es va parlar de revolució, que no va tirar endavant, es va parlar de sedició, que és pel que es van condenar, i que ara ja no estan condenats per sedició, perquè...
ha desaparegut del codi penal el tema, i ara s'enganxa en aquesta malversació per anar estirant encara més. En realitat, a veure, no ens enganyem, van contra l'independentisme català, sí, però en realitat també estan mirant cap al govern de Pedro Sánchez. Parlo dels jutges, eh? Parlo dels jutges, hi ha un conflicte que seria i és, no?
Perquè jo tenia entès que els jutges apliquen la llei, no la interpreten, ni la rectifiquen. Jo crec que tens una part de raó, però que totes les lleis tenen aquest grau d'ambigüitat que finalment és el jutge el que l'interpreta.
interpreta aplica el que ell interpreta però com que hi ha una sèrie de recursos sempre pots anar més amunt jo m'agradaria saber si ara aquí poguéssim parlar i poguéssim tenir aquí en Paco Candel què em pensaria d'aquesta situació
Estaria molt content perquè a Llibres del Segle, que és una editorial gironina, li ha traduït el seu famós llibre i l'acaba de publicar, que em penso que surt avui mateix. Avui mateix, més a més. Per tant...
en aquest sentit suposo que estaria content què diria Paco Candel? i què dirien els altres catalans? encara aquí estem en una realitat on tenim molts altres catalans i anys van passant i més altres catalans van vinguent aquesta configuració social que tenim ara en aquests moments dintre de 5, 6, 7 o 8 anys serà diferent també
I podent una línia contrària al que volen les forces independentistes. És a dir, que aquesta cohesió que s'està demanant, si es dona, que seria convenient que es donés ja d'una vegada, pot passar que topi contra una altra majoria més gran i que faci, no impossible, però més complex, tornar a plantejar una nova situació d'independència amb un nou referèndum, etcètera, etcètera.
Veig complicat que quan més temps passi, entendrem... Perquè ja no és absolutament, almenys sociològicament, la gent que érem fa set anys que ara, socialment, és molt diferent la situació que es dona. La configuració social. Sí, la configuració social és molt diferent.
perquè la gent també ha anat... Bueno, perquè hi ha gent que està desencantada... No, no, perquè no penso que sigui tan... Ho diuen, però, a veure... Ostres, Jordi, el que era... Però desencantada me'n refereixo a... És a dir, jo sempre he defensat, i si m'ho permeteu m'entro a la tertúlia, jo sempre he defensat
que el que en un moment determinat va fer el clic i es va dir, escolta, la independència ens convindria, no tira enrere. El que passa que, per exemple, pot deixar d'anar a les manifestacions, o pot deixar de sortir al carrer, com en un moment determinat varen fer la gent jove. La gent jove no ha canviat d'opinió, la gent jove senzillament té altres prioritats i els aplica, i en el moment que toqui, si és que torna a tocar algun dia, segurament hi serà, però...
Però també és veritat que llavors això s'ha dividit, hi ha gent que acusa, per exemple, tota la gent que està, no en els partits, els partits se'ls ha d'acusar sempre, però tota la gent que forma part dels partits els acusa de processistes, de traïdors, en fi, això no va enlloc. Però llavors mires i això és un tant percent petit, però hi ha molta gent que en un moment determinat
Bé, doncs ha canviat el seu vot i tenim un govern presidi per Salvador Illa. És que aquest vot ja potser el va canviar al cap d'un any. A mi tots aquests que ara rajan tant de després d'aquests set anys, que si els polítics és igual, els no polítics o la gent, que tothom està desmoralitzat ja, però és que ja fa durant aquests set anys han canviat el vot.
Han canviat el vot perquè si no també estaríem en una altra situació, penso jo. De tota manera el dret és molt curiós, perquè una vegada vaig preguntar a un jurista, jo interpreto, li vaig dir, que el que no està prohibit està permès. I em va dir, això, em sembla, en el Codi Penal, però en el Codi Civil ha de figurar.
perquè et permetin una cosa, ha de constar que t'ho permeten. És el que deia l'Àngel abans de l'ambigüitat de determinades lleis en el Codi Civil, han d'estar tots els supòsits contemplats, i si no estan contemplats, no hi són. I el Codi Civil també en algun apartat, perquè no me'l sé, perquè no sóc jurista ni res per l'estil, diu, segons usos i costumbres.
Hi ha algú que diu, allò que és un costum, es pot donar per vàlid, malgrat que no estigui recollit. Llavors, això dona peu a molts elevats, també, no? Però, esclar, ara no, perquè ja està explícitament prohibit propagar la dona, estava...
Que no ho sóc costum, exacte. Bueno, no la nostra cultura, perquè hi convivim amb altres cultures que encara tenen aquest costum com a vàlid. I que n'hi ha alguns que ho presenten com una forma de cultura que s'ha de respectar, cosa de la que jo estic absolutament en contra, ja ho dic d'entrada. I jo, i jo.
perquè és clar, és que és de fora i per tant... Aquest dia hi va haver una mena de representant de la comunitat islàmica, no sé si era un imam, perquè no ho vull dir-ho, que feia unes manifestacions, crec que era Mataró, contra l'homosexualitat que no haurien d'estar permeses en un país que diu que té un estat de dret, així està clar.
Però aquest és un altre tema, Àngel. Deixem-ho dir. És a dir, després continuarem. Has tocat un tema. Hi ha coses de les que algú prefereix no parlar-ne. I el no parlar-ne fa que es vagin podrint. I el anar-se podrint el que fa és que llavors pugi...
La gent amb una reacció, i una de les reaccions que hi ha a Europa és la pujada de l'ultradreta. Això és el que diuen alguns, però és que si mirem cap aquí, cap a les Espanyes, o mirem cap al propi país, cap a Catalunya, l'ultradreta està pujant i més que pujarà. Se n'ha de parlar de tots aquests temes? Se n'hauria de poder parlar, no? I tant.
Però hi ha molta hipocresia i preferim callar per evitar que ens puguin tillar de racistes, contraris o no sé què. Per dintre la gent pensa i en petit comitè la gent diu...
Diu el que penses realment i t'adones que no estan d'acord en permetre determinades coses a col·lectius que han vingut i que són molt respectables perquè m'aporten moltíssim també a la nostra societat però en canvi tenen costums com ara per exemple el tema de portar gribets constantment i que aquestes baralles multitudinàries que s'han donat i que continuaran donant formen part d'aquesta cultura. Aleshores acceptar-ho no és possible
Jo diria fins i tot de diverses cultures, perquè el tema de les armes blanques podem referir, diguem-ne, a gent que procedeix del nord i del centre d'Àfrica, però també, per exemple, o de la comunitat llatinoamericana.
Nosaltres l'única arma blanca que portàvem a la butxaca era per tallar la poma a l'hora d'esmorzar. Sí, sí, sí. I prou. De fet, això de les armes blancs, bé, era perquè hi ha una de les coses, no sé si estava específicament escrit en el decret de Nova Planta,
però que és una d'aquelles coses que a mi em va sorprendre molt quan la vaig descobrir ja fa molts anys era el per què a les cases de pagès els ganivets de treure el pa estaven lligats us en recordeu que anaven en una cadena i estaven lligats i això venia d'una ordre donada diguem-ne pel contabuque d'Olivares d'aquella època per evitar és a dir que no es podien portar armes i que les armes que es necessitàven pel dia a dia havien d'estar lligades la Marta m'ha mirat amb uns
No recordes? A moltes cases de pagès el ganivet del pa estava lligat amb una cadena llarga que podies fer anar d'un cantó a l'altre. A la Barceloneta s'explicava que encara en temps de...
O sigui, després de la guerra de cessació, els feies obligava la gent a tenir el candidat que va ser de cessació i de successió. De tota manera, ara he llegit el Coran.
Això no crec que ho pugui dir gaire ningú més, excepte la professora Duarte Ramón. Una traducció d'en Bergua, que després he vist que era molt criticable, però en fi, era la que vaig llegir. Tinc la impressió que algunes de les coses que s'atribueixen a l'Islam no figuren al Coran. Són costums dels pobles que es van anar passant
Això és el que diu la professora Bramont, que diu que, per exemple, que moltes de les interpretacions que alguns imams estan fent del Coran són absolutament desencertades perquè no figuren, que no figuren allà. No ho sé. Interpretacions. Interpretacions. Els usos i costumbre. Els usos i costumbre. Sí, sí, tornem allà mateix. Són les armes blanques, fa curiós el nom, no? I clar, a veure, aleshores el que hem de trobar és un equilibri és entre la tolerància i la llei.
i clar si vol dir que això la policia ha d'anar i registrar per si portes una arma blanca d'una determinada mida perquè clar si no la navanya multiusos de la Suïssa està prohibida
De fet, la llei, jo us he acostumbrat, la llei marca unes determinades mides i mesures. Mira, hi ha alguns gironins que ho van patir en pròpia carn quan un grup, diguem-ne, d'aficionats del Barça...
Alguns d'ells de Sant Gregori se'n van anar a la final de Roma, pel camí en un moment determinat portaven pa i embotits i un ganivet de serra, diguem-ne, per tallar el pa i tot això, i no van veure la final de la Champions, no van passar tancada amb un calabós, diguem-ne, per la utilització. Tot i que jo diria que anys abans el havien portat a Atenes, el havien passat per l'avió...
i no havia passat res una mica innocents de totes maneres ja fa uns quants anys d'això ara és impensable perquè bé amb les mesures que hi ha però no, per exemple ja que has entrat en aquest tema se n'ha parlat molt de la inseguretat la inseguretat hi ha dues coses hi ha els delictes que són si fas cas a les estadístiques devem estar magníficament perquè cada any baixen només veus que cada any baixen
En canvi, per exemple, aquest estiu, jo em vaig fer un article al diari i just després va esclatar, no vull dir que fos conseqüència d'això, que se'n va parlar molt, me sorprenia que cada dia o cada dos dies veies que hi havia hagut apunyalaments i veies on t'havien estat aquests apunyalaments. Fins i tot a Twitter hi va haver-hi una persona que va fer una conta que en deien l'apunyalòmetre, vull dir que dius, bueno, potser no cal, eh?
Però la sensació és que en un moment determinat es havia disparat i ara el nou govern ha entrat i ha dit no, el farem, buscarem, no, no, és aplicar la llei, la llei ja prohibeix totes aquestes coses, no? I sí que forma part una miqueta de tot això, però...
Què passa pel cap d'una gent que se'n va a una festa major i porta un ganivet d'aquests i que hi va barallar-se i treu el ganivet i apunyalar? És una d'aquelles coses que no... Ens hauria de dir-ho l'Àngel, què passa? Què passa amb els americans que tots tenen una arma a casa, no? I alguns la fan servir.
Si el té el veí, per què no la tinc jo? És a dir, tens la sensació d'inseguretat personal, que altres puguin tenir una arma i tu no en tinguis per defensar-te, i al final tothom té armes, no? I qui pot acabar passant el mateix? La inseguretat té dos o tres variants, té dos o tres camps on es pot explicar el per què...
Però d'una banda hi ha un element psicològic, o sigui, la inseguretat és una sensació. Hi ha persones que se senten molt segures en un lloc i en les altres no. Llavors és una sensació que tu pots tenir en base a les teves experiències anteriors, en base al que tu hagis pogut sentir i escoltar, i llavors hi ha una necessitat, per altra banda, que és un altre bloc,
de generar inseguretat és a dir, de fer veure que hi ha incerta inseguretat perquè els interessa des del punt de vista polític o des del punt de vista social els interessa generar informació que provoqui inseguretat en els ciutadans perquè esperen o pensen que en poden obtenir algun profit llavors, votaràs a l'ultradret
I llavors, exacte, una de les conseqüències pot ser aquesta, no? Per tant, a part de la qüestió més personal, de sensació personal, que cadascú la viu de la seva manera, hi ha una altra necessitat de crear o de magnificar les problemàtiques de les situacions, generant aquesta psicosi de caràcter social, però és intencionada i buscada, bàsicament per algun objectiu, a vegades no es pot confessar, però que tots més o menys podem pensar, no?
Per tant, aquests components hi són sempre. I l'altre és una realitat, que són els números, que la realitat diu el que diu, perquè són tots els testats de la policia, totes les intervencions que han fet, etc. Quan hi ha una gran intervenció d'aquest tipus, surten els pitjans de comunicació...
Per què? Perquè també interessa explicar que la nostra policia funciona, genera seguretat entre els ciutadans, etc. Tot té una finalitat, el missatge no és neutre, no és innocent. Però les nostres festes majors...
tirant molt enrere, segurament, però ningú anava amb cap ni mal de tallar la poma, no sé com dir-ho, per més excursionista que fos. I les baralles, moltes, moltes, moltes, a cops de puny, de sempre. Clar, ara això, ja, però ara això tu, per exemple, com a pare o com a mare, te crea aquesta inseguretat, perquè no és el mateix, ja ho sé que amb un cop de puny també et poden rebentar alguna cosa, però, carai, o sigui...
O la sensació fins i tot que tornen amb por, que tenen una sensació que hi ha un tipus de gent que va voltant, com deia en Jordi aquestes festes majors, no és la sensació. No, no, hi ha grups que van a buscar gràcia. No ha augmentat això, no ha augmentat. No sembla que ara les festes majors, si no hi ha baralla, em sembla que ja no és festa.
Bueno, però és que esclar, hi ha un grup de gent que les van convoltant, que hi són. La mobilitat ha augmentat. Abans d'anar a festa major era complicat, ara és molt més fàcil. Però jo crec que cal separar una miqueta les coses. Si a mi algú ve i m'ha preguntat tu, a Girona tens sensació d'inseguretat, jo diria directament no.
Perdoneu, he dit Girona, i si em diuen a Salt, que és el poble que jo he vist, tampoc. No, una sensació d'inseguretat no hi és. Preocupació perquè hi ha fets puntuals que hauríem d'evitar, sí. Estadístiques, no me'ls acredito que és molt fàcil, han vejat les estadístiques per forç, diuen claríssimament, la gent no els denuncia perquè quan vas a denunciar els et diuen que has de demanar hora, que has de tornar al cap de dos dies, etcètera, etcètera, és una manera de desentivar i així es millores, no?
Estadístiques. Que la policia fa bona feina, en general sí, que la policia no pot estar pertot, també ho tenim claríssim això, no? Ara que hi ha puntes preocupants i que se n'hauria de parlar i que afecten a col·lectius determinats, doncs sí, i no es fa per allò que deies, com ho deies, hipocresia, crec que és el problema que es...
Per por que et tillin de racista. I por política també, no? I por política també, perquè hi ha alguns que potser ho han utilitzat, alguns per exemple bases i coses així, és a dir, el tema del mocador s'ha utilitzat políticament en aquests moments. De tota manera, mirem els americans amb una mica de perspectiva. Quan dius els americans, vols dir la Kamala Harris o vols dir en Trump?
Perdona la broma, eh? De fet, els dos, però... Sí, també tampoc hi ha tanta diferència. Surten d'una guerra de la independència i d'alguna invasió o d'una guerra contra el veí. I el que et venen a dir és la defensa del país és cosa de tots. Per tant, t'autoritzem a tenir armes per defensar el país. Aquí, quan preguntes, la defensa del país és de les Fuerzas Armadas.
La defensa de la legalitat és de la policia, et contesta. És a dir, la gent se'n desentén. Les armes a casa eren, en part, la intenció, no dic ara tal com les apliquen, però la intenció era la de dir jo em faig responsable del país.
I això no és pas dolent. Esclar, pensa que aquest és un país nou als Estats Units. Aquí al 1700 ja hi havia el somatent, vull dir que no deixava de ser una cosa similar. Clar, no era tan enrere que també teníem armes a casa. Però és curiós que, per exemple, ara una escopeta d'aire comprimit que servia per jugar a les criatures
em sembla que necessites permís crec que sí sí, de petits sobretot els que érem de cases de pagès escopeta de balins era una cosa que gairebé es regalava i de fet les botigues d'esports si us recordeu en dèiem armaries perquè combinaven les dues coses i el permís d'armes era relativament fàcil sí, jo també entenc que tot això s'ha de controlar des del meu des del meu punt de vista però llavors també haurem de controlar els ganivets per exemple, no?
Bé, però només són les armes, són les maneres de fer, és tot plegat, perquè no és només l'arma en si, sinó que és la manera de viure, la manera de... El raonament de per què ho faré servir. Exacte. O a què estic disposat...
En un xirt impensable de Guillo, ara que dius això, per què ho fas servir? Ahir parlàvem del món art, que hi havia uns espais que es fan servir per crear veritables obres d'art en el barri de Santa Eugènia, gent que fa grans murals i que fa unes...
murals de primer ordre, que ells mateixos es poden utilitzar per pintar parets, com va passar en el Teatre Odeon, que tres joves de l'An, perquè ells mateixos ho han reivindicat, a l'An Girona, van, diguem-ne, destrossar aquell edifici, perquè no estan d'acord amb que allà hi pugui haver-hi una botiga de bicicletes. És que no hi va una botiga de bicicletes allà. A més a més van...
Però abans, deixem-ho explicar, però abans ja hi va haver-hi perquè hi havia la possibilitat que hi posessin un cònic i van dir que no. Però a mi el que m'estranya és que no se n'adonin que allò que és propietat particular, si el propietari actual, que és en Miquel Casals, no ho hagués comprat i hagués invertit dos milions d'euros a reforçar-ho, segurament ja estaria tot a terra.
I quan ha estat 80 anys que ha estat una fusteria i un tall de cromats, ningú se n'ha preocupat en absolut. I ara, en canvi, hi ha tota aquesta reacció. És a dir, és una manera de dir-ho. Com ho veieu, aquestes pintades que hi van veure? Resumint-ho, jo estic totalment d'acord amb les manifestacions de la gent Magell.
Ja està, d'entrada. Ja, d'entrada. Per què? Perquè primer hem de tenir una ciutat endreçada i, per altra banda, totes les manifestacions de malestar o d'inconformitat hi ha altres vies per poder-ho fer. No necessàriament has d'anar a malmetre la propietat privada. Quina necessitat? Altra cosa és que no estiguem d'acord amb determinats usos i, per tant, tenim...
possibilitats de fer les queixes que pertoquen, no? I per això tenim, doncs, un consistori, tenim unes normes de convivència i tenim camins i canals per poder fer la queixa oportuna. Però això d'embrotir la ciutat i la propietat privada i deixar que allò quedi així, jo li demanaria a la Lluc Salelles que posés una mica d'ordre en tot plegat i endrecés una mica la ciutat, perquè la ciutat...
Té molts punts a millorar i ho penso que són importants en aquests moments, des del punt de vista de neteja, des del punt de vista d'això d'imatge pública, el que és tot el que és el barri vell, doncs amb totes les dificultats que hi ha, perquè de fet el turisme s'afecta bastant en el dia a dia del barri vell, però ordenem-ho una mica, com sembla que s'ha intentat fer o s'està fent, però jo no ho veig adequat, ho veig incivic,
que les protestes es facin amb el mateix en el mobiliari públic o el privat. Jo pelic una norma. Això que fas és reversible? Si és reversible, bueno, endavant. Però si fas una cosa... No, reversible, sí, tornant-ho a pintar, no? Qui ho fa? Si ho han tornat... O sigui, reversible és, per exemple, surto al carrer a manifestar-me i m'he de retirar i deixo el carrer igual. Ah, aleshores...
Irreversible. Doncs això no és irreversible. És irreversible, o requerirà un esforç especial que provocarà l'increment de la temperatura ambiental perquè tindrà un efecte climàtic. Doncs mira, pensa-t'hi. En tot cas, el que hagués passat és allò, a l'Odeon hi havia requeriments de l'Ajuntament en l'actual propietari que ho va comprar el 2016 i suposo que els propietaris anteriors...
que, perquè allò, per als usos que havien tingut, es havien tret algunes de les columnes quan es va utilitzar com a sala de boxe. El Teatre Audion es va inaugurar el 1856. En el Teatre Audion, que llavors es deia Salona Audion, es va fer l'acte inaugural, deixem-ho així, de celebració per la inauguració del Pont de Pedra.
Vull dir, perquè veiem. I era una sala de ball i en aquells moments va portar molt de renou perquè estava a l'escala del seminari. El senyor Bisbe es queixava perquè deia allò que era un antro de bici en V baixa.
i ara els darrant, que no són precisament com el senyor Bisbe, però fan el mateix, es queixen per les bicis en ve alta. Clar, allò va ser tres anys, per exemple, de teatre municipal, però durant molts anys, durant molts anys, la veritat és que, diguem-ne, allà hi va haver els cromats en César i el tallellador, però allò estava en un perill manifest de baixar i ningú... Clar, la gent de dir, és molt fàcil de reclarar, que l'Ajuntament ho faci, l'Ajuntament té...
els milions necessaris per fer-ho, perquè, esclar, si ho fan al Teatre Odeon, haurà de fer-ho en aquell convent que hi ha a la Pujador de Martí, que també, diguem-ne, va quedar desamortitzat, permeteu-me la paraula, fa poc temps, o podia haver-ho fet en el convent que s'ha tirat a terra a l'Avinguda Montilivi, que també era una d'aquelles coses, i aquí, curiosament, ningú ni ho va fer pintades, no?
Sí que hi ha preocupació en aquest tema, Marta. No, jo estic d'acord amb l'Àngel. Les manifestacions de l'Agell, que va ser la que va sortir, va ser molt clares. L'arcalde de moment no ha dit res. De moment no ha dit res, no sé, suposo que potser ha de parlar amb el seu propi. Les pintades es van netejar. Es van netejar, sí, sí. Sí, sí, vaig veure ja una foto que estava tot net. Van tenir la sort de no necessitar tants permisos com necessiten els particulars per fer alguna cosa en el barri.
Jo demanaria la mateixa agilitat en netejar aquestes pintades, que es netegessin altres indrets de la ciutat que han quedat allà, perquè diuen que és un tema dels propietaris quan de netejar, que trobo que si els propietaris no ho han generat, no han de ser ells que han de fer la despesa per intentar...
Però tampoc és just que ho haguem de pagar tots els gironins, diguem-ho així. Jo no hi era, jo no vaig anar a pintar. Aleshores, per què ho hem de pagar tots? A Bad Girona, que és una part de la joventut, una part de la joventut, diguem-ne, a la CUP, en tot cas, però hi ha la possibilitat, diguem-ne, de presentar-se a les altres. Hi ha coses, a mi també hi ha coses que no m'agraden
jo penso que aquí s'han equivocat perquè s'han tirat, com ja va passar el dia el 1 de maig que hi va haver totes aquelles pintades assenyalant botigues de bicicletes i utilitzo molt volgudament la paraula assenyalament de bicicletes de fora i d'esports perquè van anar a parar cannaves que no sé si havien pensat que eren estrangers també els va tocar el rebre
L'estaurant normal, o a Can Naves, o a davant d'aquella botiga tancada de mobles niergues al carrer Alvareda, que la pintada encara hi és. I és el que et dic, a més a més van desinformats. I aquest dia, en Martí Tarés, en aquesta tertúlia, també va fer un lament que després l'he vist a les xarxes, i l'he vist, per exemple, que ho deien des de professors universitaris fins al mateix ex-arcal de Nadal, o ex-conseller Nadal,
o alcaldi i conseller que els càrrecs es mantenen, que és les pintades a la universitat, a les parets de la universitat. Tu o jo hi coneixes quina cita que hi ha d'embrotar aquelles parets que haurien de ser nobles.
oh quina pregunta després de dècades n'hi ha una pintada encara dura sí, ho va dir-ho precisament ahir aquí, ho va recordar-ho i a més a més ens va anunciar qui havia estat, qui l'havia fet que és una pintada en guix que diu que és una frase d'això també foix és quan dormo que hi veig clar doncs ahir és quan dormo que hi veig clar doble ventre
doncs ahir en Josep Maria Funelleres ens va revelar 40 i escaig anys després que aquella pintada l'havia fet Joan Maria Puigbert hi ha pintades que maneixen un respecte ara que dèieu de botigues de bici fa dos dies jo em queixava tanquen les ferreteries i obren botigues de bicicleta botigues d'ungles i botigues de mòbils
Sí, les de mòbils han tancat i tornen a obrir, vull dir, és veritat, sí, sí. Algú diu que són els signes del temps, però algunes d'aquestes llavors desapareixen ràpidament. Hi ha una cosa que jo crec que és fàcil constatar, hi ha gent que diu que les botigues de tota la vida han trencat el centre de Girona, i jo els dic sí, però és que les botigues de tota la vida dels barris també han tancat, i això és un greu problema.
Però és un gran problema que podents hauríem de mirar, perquè alguna de les persones que es queixin després són les primeres que compren electrònicament i no van als comerços. És un canvi de... Aquest és un altre problema que estem fent, que molts dels que estan fent...
fent campanyes, diguem-ne, perquè hem d'evitar residus, no que hem de separar millor els residus, sinó que els hem d'evitar, a vegades són els primers, i com compres comerç electrònic, plàstics i cartrons n'hi ha, tants com vulguis, gairebé com algunes fruiteries que et donen una pinya tallada i que hi ha més plàstic que pinya, diguem-ne.
però bé, són aquelles coses que passen hem parlat de les pintades, escolta abans hem parlat d'aquella sensació d'inseguretat i acabaré la tertúlia que ens queden 4 minuts i mig amb aquest tema però és un tema esportiu
Ahir van començar a arribar els primers seguidors del Feyenoord. Avui venen un gruix important i els altres venen demà. El Feyenoord, que ens mereix tots els respectes i que és un club que en el seu moment va guanyar la Copa d'Europa, això els més grans ens en recordem, té una part de l'afició, una petita part de l'afició, que són dels més complicats, que s'autonomenen la legió...
i que són molt perillosos perquè són, diguem-ne, molt ultradretants. I hi ha una certa por perquè venen 700 persones o 600 i escatgem entrada i 4 o 500 que no tenen entrada i que, per tant, poden provocar algun tipus d'aldarull.
T'heu sentit a parlar? Sí, sí, sí. Bueno, ahir ja hi havia, jo he vist per xarxes, hi ha algun vídeo que estaven al començament de la Rambla. Sí, sembla que estaran policialment controlats. La part d'aquesta, perillosa, eh? Vull dir, no hem, allò que dèiem, no hem de generalitzar tota l'afició. Home, jo suposo que deu estar...
Bé, vull dir que algú haurà pensat, no?, com ha de ser tot això, si hi ha d'haver-hi... Com a la universitat es queixen perquè han hagut una part del pàrquing aquell que hi ha, hi han hagut de posar-hi un pavelló perquè la UEFA ho exigeix i per tant s'ha perdut una part, diguem-ne, de pàrquing i tot això, no? Bé, esclar, ara... Aquest és un tema amb enorme relació.
jo me referia més a posar-hi un tipus de fanzona i no sé si allà o en un altre lloc perquè estiguin ells allà vull dir, s'ha fet si has anat amb finals o amb alguna alguna tots sabem que ja, no sé, jo també recordo el dia del del març a Galatasaray i al Galatasaray estaven tots concentradíssims i els tenien a la Rambla de Barcelona
Sí, sí, aquí el problema és tenir-los... De fet, com tu vas com a aficionat i alguns que acabaran d'anar al primer partit de Champions de la Girona a París, saps que has de passar per uns controls i que et tractaran, que et tindran allà, té una paraula que ara no me surt, diguem-ne, que et tenen envoltat i et van portant d'un lloc a l'altre la policia, eh? Sí, sí, sí.
controlat és una manera molt fina miren les bosses per treure llaços grocs fa uns quants anys i ara s'espanta a mi me'l van treure el Bernabéu
no anem tan lluny fa 15 dies amb un aficionat al Girona li varen impedir veure mitja part del partit a València perquè la Policia Nacional va estar identificant perquè portava una estalada
i en canvi estava ple a València és un lloc que n'hi ha moltes d'aquestes estava ple de banderes anticonstitucionals és a dir franquistes espanyoles franquistes i aquestes no els toquen això també forma part d'allò que hem començat a parlar quan hem parlat el 1 d'octubre
i parlant del futbol estan anant cap a una derivada de violència aquest esport perquè és l'únic d'alguna manera que va en increment o sigui es replega tota aquella persona que té necessitat d'esbravar-se sigui políticament, sigui físicament i contra el contrari sigui del color que sigui es va veure a Madrid diumenge amb el terra dels encenedors que tiràvem contra el porter el Madrid i que van suposar la suspensió durant 10 minuts del partit l'ètic de Madrid realment
pots insultar impunament jo penso que està anant cap a una deriva negativa com va passar fa 30 anys quan hi havia tots els hooligans aquests anglesos que es van haver d'anul·lar i per tant deixar sense competir aquests equips allà va haver-hi molts morts doncs cal fer prevenció més que després lamentar determinades conseqüències jo dic també educació
Bueno, la prevenció educada és important. I ara parlem de coses importants. Li preguntaré a la Marta, si m'ho pregunteu, i el resultat quin serà? Què farà la Girona? Primer partit de la Champions a casa. Jo penso que estan molt entusiasmats i que serà un gran dia, pot anar bé. No m'atreveixo a tenir un resultat, però pot anar bé. Dos a un. Sí, dos a un. Tants vols, vols dir?
Divendres al vespre, ai dimecres al vespre ho sabrem i ja us en podrem parlar aquí Gràcies Marta, gràcies Joan Gràcies Àngel Nosaltres acabem i tornem demà a les 10
És de març o d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
Girona treu els darrers símbols franquistes del cementiri vell de la ciutat. Són cinc làpides i una creu que deten de 1939 i 1975. L'Ajuntament, aplicant la llei de memòria històrica, ha retirat les làpides i la creu de pedra que eren alguns dels vestigis franquistes que encara queden a la ciutat i que a més eren un lloc de reunió per a fins a la ideologia franquista que hi anaven cada 18 de juliol a fer proclames feixistes.
Suspèn el desallotjament de Can Colmo de Girona. Aquest dilluns estava previst el desallotjament del bloc i el denominat casal de Can Colmo al carrer del Carme de Girona. La jutja, però, finalment va decidir suspendre'l i el va cancel·lar per impossibilitat material de portar-se a terme, segons consta en l'acte de suspensió. De moment, tampoc hi ha cap nova data per la celebració del llançament.
Escudero carrega contra els pisos turístics i els acusa de fomentar la turismofòbia. El president de la Federació d'Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona, Antonio Escudero, va afirmar que molesten els veïns que hi viuen i que, a més, no tenen cap tipus de normativa, com sí que tenen les cases rurals. Escudero també va assegurar que un dels principals problemes que pateixen és la falta de personal i també l'absentisme laboral.
La vuitena edició del projecte educatiu A Tempo programa una dotzena d'espectacles gratuïts. Es programaran una dotzena d'espectacles pels centres educatius, sis dels quals per primera vegada. Una de les novetats serà un curs de creació de podcasts ficcionats a l'Institut Vallvera de Salt dins l'acció Crea el teu projecte.
Girona recorda el 90è aniversari dels fets del 6 d'octubre de 1934 amb un acte institucional aquest dimarts a la sala de Miquel Diumer. Aquest diumenge es compleixen 90 anys des que Lluís Companys va proclamar l'estat català com a president de la Generalitat. Els fets del 6 d'octubre de 1934 van proclamar un moviment insurreccional i va generar un ampli suport arreu del país. Ara l'Ajuntament ha decidit comemorar aquests fets amb un acte institucional.
Girona dona el tret de sortir de la gira Ciutats Defensores dels Drets Humans 2024 i ho farà avui amb la visita de Kevin Enamorado a l'Escola de Vila Roja i a l'Institut de Santa Eugènia. El raper oferirà una xerrada taller a l'alumnat d'aquests centres per tal de sensibilitzar sobre la situació dels drets humans el país centroamericà, del qual procedeix la major part de les persones emigrades que resideixen a la ciutat de Girona.
Mora el fotògraf gironí Jordi Sánchez Carrera. De formació autodidacta va començar a mostrar la seva obra als anys 80 i es va convertir en un referent de la fotografia a Girona. Va destacar per l'estudi de les tècniques tradicionals de la imatge i la investigació en el camp dels suports fotogràfics com les anomenades il·lusionografies.
I en esports, Pere Puig, nou director esportiu de l'UNI Girona. Aquesta decisió s'emmarca dins dels canvis estructurals que el club ha anat implementant aquest estiu amb l'objectiu de seguir consolidant el projecte esportiu i enfortir l'estructura de l'equip de cares a properes temporades.
I pel que fa el temps, dir avui que s'espera tranquil, però amb el sol que serà més present al matí i es veurà més tapat pels globus de cares a la tarda, a una jornada on podem arribar als 29 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del coco.