Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina.
Cocodrill Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodrill Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodrill Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrill Club.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del musicant tast. Musicant, el festival de música del país.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Girona en Joc, el magazine esportiu de Girona. Pau Villafanye i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM.
Bon dia, entrem en temps d'Artúbia, Girona FM, com passen 9 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de maig. 5 del 5 del 2025, dia 125 de l'any, segons m'informa. L'Arnau, que ho té tot calculat, i nosaltres, que li tenim força menys, però venim disposats a passar la vista a la ciutat i al que ells creguin amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Senyor Rick Serra, periodista, molt bon dia, què tal?
Bon dia, molt bé. Ho sabia, això que era el 125 de l'any? No. Jo ara estic per calcular-ho, per veure si el puc enganxar, però si ho ha dit amb tanta seguretat és que ja ho ha fet ell. No m'hi fixo gaire, jo, amb aquestes coses. Parlant de periodistes, senyor Narcigenís, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal?
Molt bé, no sé si hem de celebrar, això també, ho celebrem tot. Podríem si, sí, sí. Estaria bé celebrar-ho. Menys l'11 de setembre que el conmemorem, tot lo altre ho celebrem, diguem-ne. Gràcies per ser aquí, com també els hi donem a la Marta Collell. Molt bon dia, Marta. Molt bon dia. Com estàs? Bé, fantàstic.
Salta la vista, sí senyora. Escolteu, que hem començat així molt dits xeretxeros, però veus, això del dia 125 de l'any, que no sé què vol dir, però hi ha molts de cinc, és veritat, cinc del cinc del 25, dia 125, déu-n'hi-do. Però ja estem al mes de maig, ja de fet ja estem el dia cinc, ja hem passat quatre dies des de l'última tertúlia, i estem una setmana exacta, una setmana i un parell d'hores de...
de la pagada que hi va haver-hi. Com va haver-ho viure, la pagada? No us preguntaré les causes, perquè no farem... Bueno, menys que vulgueu fer un debat tècnic, perquè tècnic no sé si estem... Preparats. ...tot i que tenim energigenis aquí, que d'aquestes coses hi enten molt, però sí que va ser un dia que, bueno, que ens van adonar que érem vulnerables, jo crec que no, jo crec que ja sabíem que érem vulnerables, el que passa és que no ens hi havíem trobat. Ens ho val recordar, no?
Sí, sí. Com ho heu de viure? Jo sortia, estava per la zona de Santa Eugènia, i em va semblar, perquè van sortir al carrer totes les botigues de Santa Eugènia, d'aquí abans d'arribar a plaça Marquès de Camps, i va fer molt de riure perquè tots ens pensàvem que només era aquell tram, o sigui que s'envia anar a la llum en aquell tram, inclús gent va quedar tancada dintre Camp Boix.
perquè les portes van quedar tancades. A la fleca, sí, sí. Sí, a la fleca, i tots allò pendents, i jo pensava, ostres, només és aquí. Però esclar, a mesura que vaig anar caminant a plaça Marquès de Camps, Carrer Nou, ja va estar, ja era un continu, i després algú per allà al Carrer Nou, un senyor que semblava així com una mena de lampista d'aquests enfilats, deia, feia riure, perquè havia dit, no, no, no és solo aquí, en Girona, és també en...
Terrassa i Sabadell, i vaig dir, ui, molt català això. Dic Florentino. Estava claríssim. Vam començar a fer la broma per allà. Florentino s'ha enfadat i ens ha tancat. Però després ja vam començar a arribar a algun missatge que de tant en tant baixava i ja ens vam posar al corrent. I ràpidament ràdio analògica, que això sí que estava preparada.
Ah, la teníeu? Sí, sí, sí. La vaig passejar tot el dia en la bossa i va anar perfecte. O sigui, tu ja tenies el kit aquell que havies recomanat l'Unió Europeu? Bueno, jo fa temps que tinc un kit preparat, per si de cas. Passar el passaport aquesta que a vegades no em feien falta.
Jo era a casa, ho tenia a la sorpresa, s'ha anat el llum. Sí que em funcionava el WhatsApp.
i a través del WhatsApp, amb un grup que tenim, amb els veïns del carrer i tot plegat allà, vam anar sabent coses que no era només a casa, sinó que a més a més era al carrer, sinó que a més a més era més greu, que agafava tota la perínsula i no sé què, però això en qüestió de pocs minuts.
i vam localitzar a casa una cosa que no la fèiem servir de feia molt de temps que era la ràdio analògica i la vam posar i amb això ens vam informant durant tot el dia, vam dinar
vam dinar de coses que teníem a la nevera ja fetes del dia abans, i fredes, i tot plegat, i quan estava ensenyant la llar per fer unes costelles per sopar, va tornar a la llum. Per tant, aquest és el resultat. Però tu tenies llar, per tant, podies haver menjat calent, per dir-ho d'alguna manera. Sí, al migdia no feia falta, perquè hi havia coses per... suficients. Vosaltres va arribar a l'hora de sopar, diguem? Sí.
El quart va arribar a l'hora de sopar. Nosaltres a les 11. A les 11 també. A la devesa. A la devesa a les 11. A l'hora de sopar que depèn de l'hora que sigui per cadascú. A casa era a les 9. A les 11 a la zona de la devesa bàsicament no sé per què va venir una cosa molt curiosa perquè anava per fases i per sectors que és que el palau final tenia llum i en canvi els pisos de l'altre cantó diguem-ne
La veïreda no en tenien. Jo estic a joc amb veïreda una mica més enllà i mirava per la finestra i veia que el palau de la finestra tenia el llum i després mirava per l'altra banda de la finestra i d'on es veia la plaça Miquel de Palol, veia que funcionava els semàfors. I jo deia, què passa, si estàs en una illa.
A part d'això, la veritat, sí, hem quedat sense llum tota la península, han passat moltes coses, però de fet, en el moment que em vaig quedar sense llum i unes quantes hores després,
no em vaig sentir, no ho sé, ni col·lapsat, ni esgarrifat, jo és que semblava que s'acabava el món, de gent que semblava que s'acabava el món, perdona, jo deus ser que jo vinc d'una generació que t'havíem apagat a dos per tres, cert, jo quan era figueres i era petit allà on funcionava la hidroelèctica de l'hombrodent, que quan petava l'hidro
I allò és d'ells. És molt televisiva perquè també s'utilitzava per la televisió, però bé d'ells.
Jo crec que la gent jove, sense allò em sembla que no pot fer res. Jo vaig adonar que es poden fer moltes coses. El ràdio, evidentment, jo tinc una ràdio a la toaleta de nit, aquesta que et poses... Analògica, per tant. Perquè vas, t'espertes i no agafes el son, poses allò que més la tinc programada, que s'apaga cada deu minuts.
i em quedo adormit. Però vaig agafar aquesta ràdio, la vaig enxufar amb una altra veu i a casa ens vam enterar en tot moment de què estava passant. Per tant, no vaig patir. No vaig patir a més a més perquè també no sé si és per tema de generació, però jo no vaig voler vitro quan vaig canviar de pis i tinc gas i per tant ja vaig poder cuinar tranquil·lament. No vaig dir que a casa no vam patir per aquest aspecte i, evidentment,
No sé jo si cal que la Unió Europea ens digui que tinguem piles espelmes i una ràdio analògica a casa, però jo l'hi he tingut sempre. Això penses que és de sentit comú, però després t'adones que per exemple jo ràdio no en tenia, no perquè me'n vaig anar...
Sí senyor, vaig anar al cotxe, vaig engegar el cotxe i vaig fer dues coses, que és carregar el mòbil i carregar el mòbil amb la sorda, i reconec que és una sorda, que vàrem ser la primera zona que ens va tornar l'energia, que va ser un quart de tres, per tant nosaltres vàrem estar encara no dues hores sense...
sense llum, però la sensació d'invulnerabilitat bé, o de vulnerabilitat, perdó, bé, no perquè quedis a aquelles hores, sinó perquè penses, i si quedem 3 o 4 dies, perquè llavors si tens vitre i ho tens tot elèctric... No ens en recordem, de les nevades del 2010, que es van quedar sense llum. I les del 1986. Jo me'n recordo fins i tot les del 1986, per una qüestió d'edat que aquelles també van ser bastant punyeteres en moltes zones.
Però sí que és veritat el que deia, és que el jovent s'hi va posar més nerviós que nosaltres. Jo ho dic perquè jo vaig viure-ho amb la meva filla. Doncs guita, tranquils, ja ho veurem, ja les veurem venir, tu agafes diferent.
Jo estava amb la meva filla de 19 anys, preocupada només per si l'endemà li farien l'examen o no li farien un examen, perquè esclar, ara no estic bé per estudiar, per tornar a repassar, estava nerviosa. Vam acabar jugant a cartes, que em va encantar, eh, perquè com que vaig posar la ràdio anava dient, s'ha de sociabilitzar, ho va entendre, i va dir doncs, sí, sí, mama, juguem a cartes, i jo tot primer volia el Monopoli, no me nota, el Monopoli és molt llarg, estem aquí tot el dia, però el que és curiós, que ella, em deia, estic una mica nerviosa, jo pensava, Verge, tampoc passa res, què?
Però és veritat que no estem preparats i a mi em va passar a casa just al revés, el que em vaig posar nerviós vaig ser jo. Vull dir, si a casa el que té nervis sempre soc jo i no precisament els meus fills, perquè jo patia i vaig fer una acció d'anar a buscar menjar per si no podíem cuinar, coses d'aquestes. Sí, no, això ho vam fer tots però més tranquil·lament.
Sí, però la sensació... Ara el que ve és després. Una vegada ha passat allò... He dit que no faríem un debat tècnic, a menys que vosaltres estigueu preparats. Jo no hi entenc absolutament res, i us reconec. Però la sensació, diguem-ne, que el que posa una mica nerviós és allò de dir... No saben què ha passat, no volen dir què ha passat. I és clar, recupera el que havien dit polítics i gent de rete elèctrica, dient...
Això no pot passar. Ara que ja ha passat, pot tornar a passar?
Jo entenc que sí, perquè... evidentment tampoc hi entenc res, diguéssim, no? I una mica, jo almenys personalment, faig el mateix que fem quan llegim un diari. És a dir, quan llegim un diari, el ciutadà normal, diguéssim, eh? Ja no parlo dels periodistes que estem viciats i ho llegim absolutament tot. Però una persona, diguéssim, que no sigui de l'ofici,
i llegeix el diari que li diu les coses que vol sentir, no les que no vol sentir. Llavors, jo de totes les opinions, clar, també em quedo amb les que m'assemblen més mesurades i més assenyades, i una de les que em veu de tècnics, que tampoc sé si són bons tècnics o mals tècnics, però que diuen que
que hi ha hagut tradicionalment, i sembla que Renfe no seria l'únic cas, una desinversió prolongada sobretot en el tema
de la xarxa elèctrica i que per tant les mesures de seguretat que hi hauria d'haver i que aquestes coses no passessin i tal, que no hi acaben de ser i que per tant aquestes coses passen.
Aquesta és l'opinió amb la que jo em quedo amb més prudència, i crec que precisament per això pot tornar a passar, perquè si realment és cert, no se solucionarà en una setmana, si no cal una mica més de temps.
Bueno, la teoria aquesta que diu l'Enric ja... Bueno, pari, estic d'acord perquè tornant, diguéssim, a escala més petita, no? El temps en què et petava l'hydro, l'hydroelèctric de l'Empordà o els sols a Olot o... que petaven aquestes petites companyies, petaven per falta de manteniment.
doncs això, si ho poses a escala més global, és possible que una o una part, jo no crec que sigui tot per una part de la cosa que ha provocat la pagada, hagi estat una manca de manteniment. Ara bé, si és que és això, quin morro que tenen, perquè esclar, escolti, que quan paguem el llum
La factura, vull dir. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
i per tant l'estem pagant a un preu molt alt cada mes i tots els consumidors pel manteniment d'aquestes xarxes. Escolta, que això no funcioni i que això peti és molt greu, perquè ens costa molts diners cada mes, diguéssim. Quina pot ser la causa? Jo crec que una part pot ser això, però després aquí jo crec que s'ha barrejat un debat, no sé quins interessos té,
Bé, una altra cosa és la incompetència de la recta elèctrica i dels seus directius i les portes giratòries i tot això que ja n'ha anat a tema. Però també, també li fotem pel mig. Però el debat aquest de que si renovables o analògiques o diguéssim energia nuclear, no? És a dir, no podem, o sigui, com si hi hagués algú que digués, no podem funcionar sense nuclears.
Vull dir que aquí s'ha obert un debat ara en aquests moments. És el que volia, Oriol, després que parlessis tu, però li volia preguntar a la Marta, eh, vull dir com, perquè hem insistit i aquí ho hem dit i algú podria dir doncs, per què em parlen si ells mateixos reconeixen que no hi entenen res, perquè el debat ciutadà sí que hi ha de sèrie. Llavors jo crec que hi ha un altre debat que també s'ha d'explicar, és a dir, les comercialitzadores,
abans eren públiques, i ara són absolutament privades, i Lleta Elèctrica té un 20% públic i un 80% privat, i possiblement això també ajuda a entendre alguna d'aquestes coses, perquè per altra banda, el que deies tu, la factura de la llum baixar-baixar no baixa, i en canvi els beneficis de les comercialitzadores són
molt importants, diguem-ho així, anava a dir escandalosos, però no ho diré, diré només molt importants, no? La sensació aquella de dir, a veure si el problema serà que hi ha un 20% que és públic, potser el problema és just el contrari, no?
Jo no hi entenc gaire amb tot això que heu dit. De totes aquestes circumstàncies sí que és evident que alguna cosa ha passat. Jo el que em fa por és que si realment, com deia l'Enric, si no hi serem a temps, arreglar-ho.
Si realment ha estat per l'eficiència d'infraestructura, de que funcioni tot, la veritat és que ens pot tornar a passar d'aquí quatre dies. Això està clar. Si realment, entre cometes, un sabotatge o digue'm com vulgui, per... Bueno, un sabotatge o que sigui... Ah, volem més bé dir ciberetac, eh? Sí, ciberetac, sí, ciberetac. Que sembla que el dinar ha descartat, però... Sí, perquè el sabotatge és així com desendollant, no?
No, doncs el ciberatac aquest, per al fet de començar a treure temes com les renovables i tot això... Que sembla que no, eh? El ciberatac també ho vull dir. Ara ho van descartant, eh? No el 100%, però pràcticament.
Ja, però realment la gent, és el que dius tu, amb les factures que arribem a pagar i tot el que comporta és com molt decepcionant que realment no hi hagi una solució i si realment torna a passar, no ho sé, si es faci en una hora estar arreglat, potser no hi...
No ens hi farem tant de mal, però realment jo m'imagino que totes les empreses o totes les... perquè vosaltres particularment ens va afectar i no ens va afectar, no sé com explicar-ho, però segurament aquí gent d'empreses o gent de... és igual de tot això, m'agradaria veure, clar, ningú no ha tret encara, no? Diguem, tot el que va significar realment a nivell econòmic. 900 milions d'euros he sentit. Sí? No, no he sentit. Però això no suposo que és allò... Motives tancades, espais... Aquí hi ha tres responsables.
una és Rata Elèctrica, Endesa, que és la companya principal, també la que... Bueno, a Catalunya bàsicament sí. Sí. I... i el govern. I el govern espanyol. Jo tinc una altra companyia, no tinc Endesa. Ah, per això no hi ha Endesa, Iberdola i després hi ha altres companyies... Sí, però una cosa són les companyies comercialitzadores. Però és que Endesa i Iberdola són comercialitzadores, no? Però... Iberdola també produeix. Però després hi ha les que produeixen com pràcticament Endesa, que és la més important,
i va anir la Reta Elèctrica, que és la que domina tota la xarxa. Ells són els amos de la xarxa. Són els amos de la xarxa. És com diguem allò de Renfe i Adif, els amos de les vies. Doncs Reta Elèctrica és la mateixa, ja estan vans de l'Estat.
Jo, ja ho he dit altres vegades, però hi insistiré, perquè tecnològicament ens empènyen
cap a un lloc, és a dir, cap a la tecnologia, cap a la necessitat de l'energia, és igual, podem dir l'elèctrica, podem dir el gas, podem dir nuclear, podem dir el que vulguem, però ens empènyim cap a un lloc en el qual l'energia és absolutament indispensable i en canvi l'energia no té un tractament estratègic.
Un tractament estratègic amb què? Amb tot, amb elaboració, amb distribució, amb seguretat i sobretot amb preu. Quan només eren les fàbriques les que necessitaven l'energia, això ens agafava
una mica de distància, a menys que haguéssim sigut propietaris d'alguna indústria, que majoritàriament no és el cas, però com a ciutadans normals i corrents, això ens agafava una certa distància.
que l'electricitat ha començat a ser fonamental a casa. Estem parlant de 50 anys d'enrere, amb la introducció dels electrodomèstics, cada vegada amb els ordinadors, amb la domutilització de la casa, tot plegat.
sembla que l'energia, en aquest cas l'energia elèctrica, hauria de tenir un altre tipus de consideració. Perquè si no, la societat no pot funcionar sense això. I si la societat no pot funcionar sense això, el govern dels ciutadans
Hauria de ser conscient que això és estratègic i que, per tant, amb preu i amb eficiència, hauria de ser una cosa molt més assequible i molt més funcional.
Això que deies tu abans Jordi, de la dreta elèctrica, que té un 20% públic i la resta és privat. Això també té molt a veure, diguéssim, no? És una cosa que és estratègica, per mi no pot estar amb mans privades. I si està amb mans privades, ha d'estar-hi amb una reglamentació tan estricta, tan estricta, diguéssim que en tot moment el govern la pugui controlar.
L'altra cosa és si el govern després està capacitat per controlar això o no, diguéssim, no, però bé, però diguéssim de la mateixa manera que pensem o que jo penso que una cosa, diguéssim, de servei públic s'hauria de gestionar des de l'administració pública, també vull pensar que els que aguanten a controlar hi estan preparats i si no ho estan, doncs no sé, ja els canviarem.
és el que s'hauria d'aclarir per al que ha passat i a partir d'aquí, diguem-ne, buscar-nos les causes. Vull dir, molta gent demana la demissió de la directora general, però és evident que, o de la presidenta, no ho sé, però és evident que no. El que passa és que és clar que hi ha anomenaments polítics aquí al metge també, és a dir, com mires els anomenaments polítics i dius, bueno, doncs si les persones que hi ha al cap, si alguna de les persones que hi ha al capdavant, diguem-ne, ve d'allà on ve, també podríem ser-hi nosaltres, però nosaltres no hi serem mai, això.
No ho tinc clar, eh. Ni volem ser-hi. Lísso, tu ja has posat aquí la mitjana. A veure, explica-m'ho, perquè tu que has estat un ecologistes de primera hora, haurem d'anar altra vegada cap a l'energia nuclear, perquè ara la Unió Europea diu que és la més verda i la més neta que hi ha.
Perdona la provocació. Jo crec que el tema de les nuclars, és important, durant molts anys ja ens ha servit, ens està servint actualment, però s'està demostrant que les energies alternatives, de les quals no hi quereia ningú fa 20 anys, doncs resulta que estan produint una quantitat d'energia
molt important i que aquesta quantitat d'energia supera, supera en mascareja les nuclears, en quantitat d'energia.
que dius, home, però és que el dia que si podem estar, que si ens estem refiant de les solars i no fa sol, no tenim... bueno, llavors hem de tirar els nuclears, bueno, no ho sé, potser sí, però llavors farà vent, no? I també tenim l'eòlica, i per tant, doncs, bueno, si falla el sol i el vent, llavors no tenim res. Home, encara tenim l'hidràulica. Clar, jo crec que la combinació de tots aquests factors ens assegura el subministrament.
I després hi ha un tema que és molt complex i no és fàcil de resoldre, que és el tema del amagamitzatge. Com guardem l'energia? Això, com que l'energia no es pot guardar a la butxaca, és el problema.
El que posa plaques solars a casa s'ha de muntar una bateria molt gran, perquè si no l'ha d'enviar a la xarxa, llavors li paguen un prem molt baix, totes aquestes històries. Llavors aquí ja entrem en un altre tema. Quin és aquest altre tema? Com que no es pot guardar l'energia, què fas?
doncs ens hem inventat una cosa que es diu interconexió i es ven i aquesta interconexió entre Portugal, Espanya, França i Marroc, aquí estan interconectats. Aquesta és la solució. Això hauria de ser la solució en casos d'emergència. No que quan hi ha una emergència les interconexions llavors hagin de funcionar. Jo crec que aquí...
Jo ara volia un altre tema que és relacionat amb la interconnexió, que és que parlàvem de la mat, no? De la polèmica mat, que tant se'n va parlar en el seu moment, que ara no se'n parla ningú, però bueno, mat i interconnexió és el mateix.
que és una autopista d'energia que va munir avall. És la que ens va salvar per això, com a qui va caure, és a dir... Sí, sí, va salvar perquè no hi havia res més, clar. La que va venir de França i del Marroc... Sí, esclar que sí, que es va salvar, evidentment, però aquest és el problema de la gran centralització de l'energia, també té aquest avantatge, però la gran centralització de l'energia, què passa? Que com peta, ha petat tot.
És a dir, el que és la península ibèrica... La centralització aquella que va entrar, hi havia cinc llocs diferents que estaven combinats al tot de la península i ara només n'hi ha dos i són tots dos a Madrid. La idea espanyola de centralitzar-ho sempre tot porta aquest problema que et falla el punt central i falla tot. I cau tot, com s'ha donat aquest cas. I jo crec que no tornaria a dir, és que anava millor amb l'hidro.
doncs no vull dir exactament això, però sí que jo crec, i ja defenso aquí com defensable la gent que estava en contra de la mat, que calen moltes, unes quantes, centrals elèctriques, digue'ls com vulguis, del tipus que vulguis, ja en parlaríem d'això en altre tema, o sigui que el combinat o el que vulguis, però centrals regionals i no molt grans, és a dir que a Catalunya tinc tres o quatre centrals
que puguin funcionar autònomament de la resta de l'Estat i que cada regió tingui les seves energies pròpies. Després fem una interconexió si cal per si hem d'anar tirant i allò que ens a sobre ho hem d'enviar, perquè a França ens envia molta energia, però nosaltres també enviem moltíssima energia a l'Estat francès, però moltíssima, eh? Hi ha més nosaltres de l'Estat francès que tenen nuclears que no ells cap aquí.
Això és un flux d'horaris, d'horaris de funcionament de les indústries que marquen una mica com funciona, però realment si anem buscant dades veurem que l'estat espanyol està enviant molta més energia a l'estat francès. Però jo estic totalment en contra d'això, jo crec que el que és important són caldrien moltes, unes quantes no excessivament, petites centrals regionals.
Si demanàvem una independència i no tenim l'energia pròpia, doncs anem malament. Aquest és un altre discurs, però va molt lligat. Però jo crec que l'energia no pot dependre d'un o dos punts, sinó que calen petites centrals. Aquest és l'error de la gran interconexió. Besar-ho tot amb una interconexió.
Enric, haurem de posar molins de vent o parcs d'energia fotovoltaica o tot això o... Però esclar, llavors vindrà el problema, no? Vindrà el problema d'on te'ls posem, vull dir, me'n refereixo. D'on posem el què? Això, molins de vent i... Bueno, jo això crec... És a dir... Els governs, la seva principal funció és governar.
Governar vol dir prendre decisions. I prendre decisions vol dir prendre-les a gust d'uns i a disgust d'uns altres. I sempre ha sigut així. Quan es va fer l'eix transversal, va haver-hi molt de rebombori que si feia falta, que si no feia falta, que s'havia de passar per aquí, que s'havia de passar per allà... Però es va fer.
Quan es va fer malament i es va tornar a fer. No, es va fer patir. Es va fer cur i el van haver d'eixamplar. Això és veritat. Però posaré un altre exemple. L'autovia de la costa. L'autovia que va...
Sí, des de Vidreres pel costat d'Alou. Sembla, diré sembla, i el poso entre cometes fet perquè els de Barcelona puguin arribar a la costa brava, diguéssim. Bé, però es dissecava l'autovia i a Llanvilles hi ha unes cues que duren un segle a segle orum i que continuarà endurant, perquè malgrat les solucions que es proposen no crec que...
que això s'arregli, perquè el flux de vehicles que hi ha entre Girona i la costa, i la costa i Girona, de gent que treballa aquí, que comercialitza aquí, que distribueix aquí, que distribueix allà, que va amunt i avall, és tan gran que no veig una altra manera d'arreglar-ho que fer aquella famosa rotllana, que en dèiem, la rotllana de les gabarres, que donava la volta a les gabarres.
Bé, quan es va fer aquesta autovia, també es va fer, es va executar, agrades o no agrades, amb un ras per posar un exemple, es va encarregar dos restaurants i tres o quatre cases que passaven per allà, evidentment.
justes o injustes amb les compensacions que van fer falta, diguéssim. Aquesta mateixa solució que es va adoptar a Montràs, per posar un exemple, no s'ha adoptat a Llanvilles. És a dir, la mateixa valentia que va haver-hi per Montràs no s'ha... Ni a la visual. Ni a la visual tampoc, diguéssim. Llavors, governar vol dir prendre decisions i prendre decisions vol dir fer això. Per tant, molins de vent.
si s'han de posar, doncs tècnicament hi haurà uns llocs adients per posar-los, doncs que els posin allà. Les plaques solars, jo entenc, diguéssim, que una extensió agrícola que no es treballa, algú pensi que la pot rendibilitzar posant-hi plaques solars, doncs només que poséssim plaques solars a tots els taulats de Catalunya,
tindríem energia per a nosaltres i per a mi japonins a la Ibèrica. Per tant, comencem pel que... Comencem pel que és senzill, que són els taulats. Se l'ha de posar cadascú a casa seva. Home, doncs si l'energia es considerés una cosa absolutament estratègica en què el govern hagués d'intervenir, doncs potser un principi seria aquest. És a dir, lloga
els taulats dels ciutadans posi plaques i fes que aquesta energia gestiona aquesta energia, diguéssim, no? I no esperis que el ciutadà vagi al taulat de casa seva i la posi i faci la inversió a ell i l'hagi d'amortitzar a ell i després aquesta energia que a part del seu ús particular, diguéssim, que te la posi a la xarxa i l'hi paguis amb una misèria. Fem el revés, diguéssim, no? És a dir, són
polítiques que jo crec que es poden estudiar i que es poden desenvolupar amb una mica més de... de visió de futur. És fer política, diguem-ne. Sí, sí, és fer política. És prendre decisions, és fer política. Nissu, tu que hi entens, eh? Jo aquí et vaig matxacant una miqueta. Aniríem més allò per l'autoconsum, com deia, o fins i tot allò que els pobles tinguessin al seu molí, deixa-m'ho dir, si és més que per grans macroparcs.
Home, jo no dic que cada poble ha de tenir el seu moviment. Tu has d'estar més tranquil, perquè ara de moment la decisió encara està en mans d'amics teus com en Jordi Sargatau. Bé, que a més està a favor precisament d'un polèmic parqueòlic, com és el de Roses.
Jo fa molts anys que m'esperava quan vaig estar amb el nuclear. No, gràcies, em dóna molts anys. I per tant no puc estar en contra dels bolins de vent ni de l'energia solar. Si no, a favor de les eternitats ho he estat sempre i seré coherent i no em carregaré.
ara, un projecte eòlic, no? El problema quin és? El problema és que com que això cau en mans de grans empreses, el que fan és que on podries tenir un magnífic parc eòlic o uns quants parcs eòlics repartits al territori d'unes mides, diguéssim, raonables,
es converteixen en macroparcs i llavors fan animalades. Hi ha on es creen oposició i no és necessari. Perquè hi ha un altre tema que l'energia que creiem també s'ha de traslladar, per tant no vol dir... Clar, s'ha de trasportar, s'ha d'haver centres transformadores i s'ha de distribuir.
Tot això vol dir que allà ni es veuen a 14 quilòmetres o 20 quilòmetres de la costa, ni es veuen. Però després les infraestructures que tindràs allà al costat de casa.
I els parcs oli és el mateix. Hi ha l'energia solar, els grans parcs solars. Però els solars què passa? Que també s'han fet parcs solars raonables i després estan fent bestieses. Però absolutament bestieses que estan fora de lloc, que és un tema que no està prou regulat, i que a més a més no té cap sentit, però cap sentit,
que es posin parcs solars en terreny fèrtil. En aquest país hi ha quantitat de terreny erm que permeti tenir parcs solars grans. I quins interessos hi pot haver en aquesta equivocació? Especulació i proximitat de les zones de consum.
Si tu fas un volt pel país veus molts camps sense treballar. A mi particularment no vinc de família pagesa, però és una cosa que em fa mal. Veig un camp sense treballar, és una cosa que em fa mal.
i me'n recorda quan vaig anar a Cuba, que també hi havia molts de camps sense treballar, però hi havia gent que feia Cuba per comprar el pa, perquè n'hi havia poc. Doncs jo crec que ja que tenim terres bones, d'aquestes terres bones s'haurien de treballar i se n'hauria de treure un profit.
Però, clar, què passa? Tu tens una sèrie de camps que ja no treballes perquè el que et produeix no et compensa, no és rendible treballar-ho i, per tant, deixes de treballar i te ve una companyia d'aquestes i et diu, home, si posem aquí unes plaques, doncs entrauràs
Aquests diners, home, és una gran oportunitat. Què fas? Ho aprofites? Jo crec que la mecànica és tan simple com aquesta. Sí, però si el terreny és productiu, tu no tens les manures. Aquest és el problema.
posar plaques solars en terreny productiu. Ja ho sé que hi ha un problema que pateix el món pagès, que pateix l'agricultura, la manca d'ajudes, que no tenen altra sortida que aquesta, perquè estan ofegats completament.
Què volen, tenir només l'energia? Per què? Per poder tenir energia per anar a buscar tot el sector primària i fora? No té sentit. Són reflexions que s'han de fer i que els governants haurien de tenir en compte.
Doncs Déu-n'hi-do, estona que n'hem parlat i el que jo entreic és això, no?, que vam tenir una pagada avui fa una setmana, per això en parlava, i podríem venir més i hauríem d'estar-ho preparats i tampoc passar res per estar 3 o 4 hores sense mòbil. El problema és que si això dures 3 o 4 dies, llavors sí que hi hauria problemes més seriosos. Cap de setmana llarg, molt llarg, un molt llarg cap de setmana que hem tingut amb el pont de l'1 de maig, molta gent agina a Anamarta.
Molta, sí, sí. M'ho sé, perquè t'hi vaig veure passejant i per d'ahir... Sí, m'hi he passejat, bueno, sí, com que no ens hem mogut de per aquí, més o menys, gairebé cada dia, i precisament ahir, que és quan ens vam veure, no? La veritat és que, bueno, està fantàstic, és que només per sortir a donar un vol encara que fos per anar a buscar quatre bunyols per postres, vaig poder aprofitar per anar, bueno, t'ho vaig comentar, vaig anar a veure... Sí, sí, et donava a preguntar a Pagradaldo d'on...
Vaig anar a veure l'Odeon, me'n vaig anar a veure dintre el que era abans la fontana, l'Espai Caixa, l'exposició de naufragis, i res, cap a casa a preparar el dinar. Va ser una passejada fantàstica. Tot me va agradar molt, tant una cosa com l'altra. Quan et vaig veure passejar aquella hora em pensava que te'l preparaven el dinar. Sí, no el preparaven, per això jo només vaig anar a comprar postres. Ja saps que jo no cuino. És que si més a més cuinés seria perfecte, Jordi.
Qui anava dient, no sé si heu tingut ocasió d'anar-hi a l'Odeon, que de fet encara no ha obert ben bé com a botiga, ha obert com a espai, i hi ha una petita cafateria, i per mirar, però d'aquí 10, 12, 14 dies sí que ja, diguem-ne, s'obrirà, no? S'ha... És clar, jo ara aquí també donaré la meva opinió, és a dir, l'alternativa, 10 anys enrere, és que era un edifici que se'n anava a baix, se'n sortava,
i no hi havia hagut cap interès públic, diguem-ne, per l'escatat, tot i que és un lloc absolutament estratègic a les escales del seminari, el cantor, ben bé el cantor del lloc que diuen que és el més romàntic d'Europa, algunes d'aquestes publicacions que fan aquestes coses, i bé, diguem-ne, en Miquel Casals ho va comprar, ho va reforçar-ho, i ara s'hi ha obert aquesta botiga després d'estires i arronses. No l'he vist, l'he vist amb fotografia,
Bé, és un lloc bonic pel que he vist a la fotografia, i també és veritat que quan el van obrir per l'exposició de flors, no sé si era fa dos anys o tres,
que si podia entrar ja veies que era un lloc amb moltes possibilitats i moltes expectatives. Jo hauria preferit que hagués sigut un altre tipus d'establiment, que no pas el de les bicicletes, no perquè
tingui res en contra, ni del negoci de les bicicletes, ni de les bicicletes, sinó perquè, diguéssim, és de mal gaudir, diguéssim, no? És a dir, bé, hi vas, el veus, i tal, però no pots estar una estona allà, ni pot ser el teu racó preferit, ni pots convertir-me al segon lloc més romàntic de giro, ni res de tot això, perquè és un establiment comercial que vas a comprar una sèrie de coses determinades, diguéssim, no?
Jo hauria preferit un altre tipus d'establiment o el que pogués anar-hi més assidualment. Però bé, això en tot cas depèn... El que tinc entès també serà... Sí, és com una... hi ha una petita cafeteria. Sí, però i com un espai que també pot... Encara que el teu voltant estigui ple de... almenys ahir, que hi havia com... ahir evidentment era una xerrada de ciclista o almenys teníem pinta tots de ciclistes, però en tot cas pot ser una presentació d'un llibre, es pot fer perfectament allà.
Pel que tinc entès. Vull dir que serà un espai que... Bueno, hi ha tota la part del mig pel que vaig veure que pot ser un espai de tertúlia o de... No ho sé. És el que em van dir. No ho sé si és cert o no. Diguem-ne que estan mans privades perquè ho va comprar algú i ho té privat.
Això obre també el debat aquell que hagués pogut ser un bon espai públic, però és clar, n'hi ha molts. Hi ha determinades coses a la ciutat de Girona que... perquè ara podríem parlar de l'Odeon, que se'n anava a baix, però també podríem parlar del convill de les Caputxines, que està allà, i que en un moment determinat hi va haver-hi un interès públic i...
i l'Ajuntament no va apostar, però la Diputació sí que ho feia. Me'n refereixo a l'edifici que, diguem-ne, el gran edifici del qual una petita part són els vans àrabs, que aquest sí que ja es va comprar la Diputació. Com aquest, n'hi deu haver-hi alguns altres, no? És el tema aquell de que les inversions públiques arriben fins allà on t'arriben i que...
Quin silenci! Ni sovà! No, a mi em perdonareu que aquesta setmana no he pogut dir gaudir de la fusió ni... Home, tornau a preguntar. Tu has vingut a buscar la pluja a les fides i festes de la Santa Creu on com és tradicional ha prougut, diguem-ne. Ha prougut, esclar. Per tant, no he gaudit de figueres. I precisament vaig veure un espai, per recuperar espais, a baix de la Rambla hi ha un edifici molt maco que està precisament amb mans privades
que l'han reformat, l'han restaurat i ha quedat maquíssim, que l'han compartit en un hotel, que és la Casa Faixas. El cantó del Museu de l'Empordà? Sí, exactament. Que per cert també ja té... Sí, que també l'han capgirat una mica tot, des de dintre també està molt bé. A vegades dius que no tot s'ha de fer amb mans públiques,
i amb dinar públic, sinó que també amb dinar privat es poden fer coses que estan bé. El que passa que, clar, en aquest cas, que parlo de figueres, no és un tema de bicicletes, però també és sector turístic. És a dir, han convertit la casa Fages en un restaurant que ha quedat molt maca i està molt bé, i han consolidat un edifici arquitectònicament magnífic,
Però clar, ha estat amb mans privades també. De fet, jo he sentit alguna vegada a l'Arcalde de Figueres que si a Girona vol bicicletes, que ell ja se'ls quedaria. Un masquet, clar. Bueno, per cert, jo em vaig trobar gent que em comentaven, ah, mai he estat a Girona, diu que estava molta, molta gent a pertot, i tal, al barri vell... Diu, bueno, però va quedar una mica escandalitzat, gent que anava escandalitzats de la candidat de bicicletes, no?
Si en aquest cap de setmana et coincidia que hi havia la traca. La traca està pensada per la gent de la bicicleta i la traca des d'un punt de vista econòmic és un tema important pel que m'han explicat. Fins ara es feia en ciutats europees i s'ha mogut un fotiment de gent de fora. Jo vaig anar a veure l'arribada dels de 350
350 vol dir quilòmetre? Valga amb 10. Sí, 350. O sigui, n'hi havia uns que havien sortit el dia abans i havien fet 500. Alguns ho fèiem un dia i alguns amb dos. Fèiem la nit seguit, diguéssim, amb la nit. Llavors, l'endemà era la de 350 i em penso que era la de 100.
però la de 304 i vaig anar a veure l'arribada, em va sorprendre, em va agradar perquè l'Speaker estava donant totes les arribades, noms i tot, tant en català com en anglès. Vull dir que a favor d'aquesta vegada de l'atraca, que tothom sempre... un d'ells em va sorprendre perquè la veritat és que feia tant entrevistes amb els que arribaven en català,
els que eren de per aquí que es coneixien, com amb l'anglès, evidentment, amb els que eren, jo que sé, de Dinamarca o de Suècia, o d'Estats Units. No, no, no, una cosa, jo no, quan conec els bicicletes, ja sabeu que jo no estic en contra de les bicicletes. No, més aviat... No faig els 350, poc més de 50 són el màxim que faig, però, bueno...
Però sí que la quantitat de bicicletes al mercat que hi ha a Girona tampoc ho critico. El que sí que llavors, si sabem que hi ha detractors, diguéssim, d'aquest sector en general, perquè n'hi ha molts, perquè són les marques més cares, perquè no són equibles per a tothom, perquè el que estan fent és d'un cert nivell,
Tot això, a mi em sembla molt bé que hi siguin, el que sí que jo crec que s'ha d'avisar a totes aquestes... les empreses que estan contractant o que fan venir tots aquests ciclistes que a Girona hi ha unes normes.
i que no ens els podem saltar. I jo crec que aquí hi ha hagut un gran error de dir no, no, no els diguem res, que vinguin, que vinguin. Doncs jo crec que se'ls hi ha de dir. Totalment. Perquè ha arribat un punt que... En els foranis i en els locals. Els locals ens han batxacat amb moltes multes des de fa molt de temps. Però clar, quan ve un grup de ciclistes, allò de disseny que van per un carrer en direcció contrari i tal, ningú els diu res,
o ocupen voreres o van pel barri que no ens hi deixen anar, ja fa temps, dic home, jo crec que el que s'ha de fer és posar unes normes i que es compleixin. Si ja sabem qui són les normes, qui faci venir aquesta gent diria que hi ha aquestes normes i s'han de complir. Sí, sí, totalment. Perquè si no estem creant un... donant arguments a tota aquella gent que està en contra d'aquest... Sí, sí, no, això té raó.
Nissu, potser tens raó amb això que se'ls ha d'aplicar a totes les mateixes normes. Perquè, realment, les últimes vegades que m'he barallat amb algun ciclista, perquè m'hi barallo, ho he de dir així de clar... No ho diries mai, eh, Marta.
Sí, sí. No, no, ho sento. I al final hem parlat en català. Vull dir, no m'ha fet falta l'anglès, eh. Vull dir, perquè l'últim va ser no fa gaires dies, en el semàfor d'anar cap a Fornells, que evidentment se'l va saltar. I el vaig anar a replegar, jo i cotxe. I evidentment vam parlar en català. I li vaig dir que no tenia vergonya, que ho sento molt, però que si allà arriba a sortir un cotxe, o sóc jo el que surto i me l'emporto, què fem?
A més, la mala consciència i el mal rotllo el tindré jo tota la vida. Per aquell poder ja seria el canyet, però el que viu el rest de la vida malament seré jo. Doncs ho sento i li vaig dir. I em vaig quedar tan àmplia, igual com quantitud, si se salten qualsevol semàforos d'aquí de la carretera Barcelona. M'ha quedat com que no hi parlo, no sé si són anglesos o són catalans. Però al final... Del tema aquest de la gent que ve amb bicicleta, que són, suposo, una part molt important,
d'una cosa que succeeix a Girona i que no sé ara ho dic a veure si en teniu la percepció o no. Algú l'altre en deia i a més a més que hi ha dades, sobretot al barri vell i a la resta de la ciutat, no ho sé. A Girona avui la llengua més important és el català i la segona llengua que es parla a la ciutat de Girona o al barri vell és l'anglès.
El castellà ha passat en un tercer terme. És una dada que em van dir algú i... Entenc l'anglès per la quantitat de cinc que hi ha. En el barri vell potser. Si tu vas caminant pel barri vell, sents pràcticament parlar més anglès que català. Sí, estaria d'acord amb tu.
És un fenomen curiós, que no sé si hi ha més dades o no, però algú me la va dir i m'hi vaig fixar. Sí, sí, sí, això tens raó. I és un tema interessant. Perquè també és normal que tant el turista com el ciclista, el tipus de turisme, sigui el que sigui, bàsicament és més estranger. Per tant, tot el que n'he lluitat.
Al final preguntàvem si ell en baixava la tràquia de més de 500 o de 350. O de 100. Com ho veus tot aquesta? Jo si vaig de paquet està a mil. Aquesta és l'esposta magnífica. No, el tema és aquest una miqueta i és veritat que es van donant factors per tal, diguem-ne, del lloc que moltes vegades es deia de treure els cotxes del centre de la ciutat, que és al final,
El que en realitat estem molt tots d'acord. S'han fet accions com la de la nova plaça Joan Brossa que va lligada a sota de les vies del tren que va lligada al carrer Els Busos i Carrer Els Bicis que s'estan fent entre el pavelló de Sal i el pont del Dimoni.
S'estan arreglant diferents parkings, s'arreglarà el parking disuasiu que hi ha més gri, és a dir, la idea aquesta que si vols treure cotxes del centre de la ciutat tu ens has de donar alternatives.
No he fet cap pregunta, jo ho sé. T'estava mirant en Ric perquè m'estàs mirant amb cara de voler dir que diu aquest ade, no? I volies que digués què? No, no, no. No volia que diguessis res. Volia dir si pensaves que anàvem en el bon sentit. És a dir, jo crec que també que, diguem-ne, que la gent que utilitza bicicleta o moto, eh, que també n'hi ha, que... Però veus, aquí faria el mateix com els ciclistes. És a dir, hi ha unes normes que s'han de complir. També els patinets, per cert. Uf!
Respecte dels pàrquings, l'única cosa que diré és que l'abandon del cotxe, com a vehicle de transport, és una feina llarga i difícil. Mentre això no passi, jo crec que als usuaris de vehicles se'ls ha de donar el màxim de facilitats perquè puguin aparcar el seu cotxe,
en diferents llocs de la ciutat perquè també pugui haver-hi zones de vianants en què els vianants vagin tranquils. De l'apagada de les bicicletes hem passat la vista a la ciutat i moltes altres coses. Gràcies Marta Collell, gràcies Narcís Genís, gràcies Enric Serra. Nosaltres si tot va bé tornem demà. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 5 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes.
Els bombers rescaten una anciana que feia 3 dies que havia caigut a la banyera d'un pis de Girona gràcies a una veïna. La dona que té uns 83 anys no n'havia pogut sortir i donava cops a la paret demanant ajuda. La seva veïna que viu al costat va sentir el soroll i va decidir trucar al 112. Els bombers van accedir al pis de l'anciana a través del balcó del costat i després d'extreure-la de la banyera la van traslladar al sofà per fer-li una primera exploració. D'allà se'n va anar a l'Hospital Trueta en estat menys greu.
Girona modifica el recorregut de l'ELU al barri de Palau per millorar-ne la puntualitat. Els canvis es concentren en suprimir la parada que hi havia davant de la residència per gent gran de la creu de Palau i reduir la freqüència en la que hi ha la vinguda de Lluís Pericot amb el carrer de l'Arriera Bogantó. En aquest últim cas els busos hi passaran una vegada cada hora en comptes de cada quart d'hora com passaven fins ara.
amb un ganivet de grans dimensions d'un supermercat de Sol Rai emportar-se en la caixa. Els fets van passar el dimecres 30 d'abril pels vols de dos quarts d'onze del matí. L'home va entrar a l'establiment i es va dirigir a la zona de caixes situada a tocar de l'entrada del supermercat. Quan va arribar va amenaçar una de les treballadores exhibint un ganivet i va exigir-li que li donés els diners que hi havia. La víctima va accedir-hi i un cop el detingut va tenir el botí, va fugir del lloc corrents.
L'Ajuntament de Salrai i els veïns denuncien que Movistar fa més d'un mes que no regla un palt telefònic que va caure. L'alcalde David Planas explica que després de rebre la queixa dels veïns va passar-se més d'una hora i mitja parlant amb la companyia perquè obris la incidència i tornés a aixecar el pal, però fins ara no hi ha hagut resposta.
Santa Cristina d'Aros afarta que els cotxes que tornen de la costa brava col·lapsin el poble i només deixen entrar veïns. Quan la C31 va carregada, s'hi creen cues, molts vehicles passen per dins del municipi pensant-se que faran dracera i això crea embussos que duren hores. Per això, com a mesura de pressió, la policia local ha muntat controls a les entrades i sortides i només deixa entrar-hi els veïns o aquells que tinguin una causa justificada.
Els Catarres presenten el nou disc a les trenes de Girona. Un nou disc titulat per caigudistes i un treball on el trio d'aigua Fred es manté fidel al seu pop vitalista, però on combina altres estils com el rock, el funk, la rumba catalana o el reggae. El seu ritme posa la cirereta a unes trenes que tanquen l'edició del 2025 amb més de 20.000 espectadors.
I en esports, les parts gironen a força la pròrroga prosquer de les Portes del Miracle després de guanyar el Saragossa per 88-75. Amb només 12 minuts jugats de partit l'únic ja va situar l'empat en el global de la eliminatòria. Al final, però en el temps extra de l'eliminatòria, el Saragossa es va mostrar més encertat i va deixar les gironines a les portes de la gesta i de la final.
Per l'altra banda, el basquet Giró no ho va tenir a prop, però va acabar perdent contra el Tenerife per 84-93 i haurà d'esperar per certificar la permanència. En tot cas, el conjunt Gironi segueix amb 3 victòries de marge respecte al descens, que el marca el Granada a falta de 4 jornades per acabar la competició.
Per últim, el Girona juga avui contra el Mallorca en busca d'una victòria que suposaria un pas de gegant per la permanència. Els gironins volen aprofitar que cap dels seus rivals directes ha aconseguit guanyar aquesta jornada per després d'11 jornades tornar al camí de la victòria que els deixaria amb 6 punts de marge a falta de 12 per disputar-se.
I pel que fa al temps, dia vuit que s'espera ennoblat i a l'espera de la pluja que pot arribar cap al migdia i que es mantindrà durant tota la tarda en una jornada en 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT. La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.CAT.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.