Girona FM
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 7 de juliol. Última setmana de la programació de temporada, última setmana de tertúlia abans d'un descans i de reemprendre la programació normal a partir del mes de setembre. Però una setmana per passar la vista a la ciutat, el país, el que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen
Avui aquí els estudis del carrer Balmes. Lluís Afeixedes, molt bon dia, què tal? Què tal, molt bon dia. Com va això? Ja s'ha acabat el curs o no s'acaba mai el curs? No s'acaba mai. El curs sí, però ja estem preparant la festa i aquestes setmanes hi ha congressos, hi ha coses.
Aquesta seman encara hi ha molta activitat, la que ve ja podia fluixar Molt bé, doncs també és normal que hi hagi el temps però és veritat que a l'universitat s'ha acabat el curs, s'han acabat la seva activitat El curs es va acabar el maig però clar, això s'allarga molt Però ja hi deu haver la nova entrada, les noves matriculacions i totes aquestes coses que no parar mai Cristina Andreu, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, millor, més fresques, avui molt millor
Sí, és curiós, eh? Perquè, diguem-ne, no fa mal temps, la temperatura és alta, fa temperatura d'estiu, però, esclar, no és el que vàrem passar els últims 15 dies o 3 setmanes, jo diria gairebé, no? No, el que passa que, bueno, ahir que podia... que estava just a la granja, no? Que, com vols saber, el meu home és bequer...
Clar, ens feia patir molt perquè van caure 60 litres amb molt poca estona i amb bastanta virulència. Virulència, no sé, haurem de veure avui l'estat dels camps com està, però esperem que no. De fet, al llarg del dia he llegit aquest matí que, per exemple, a quart van encaure 130 litres, 124 Bescanors, 123 aquí al barri de Palau. Sí, sí.
93 a Salvador, deu-n'hi-do, va caure un bon aigat, que en dèiem abans. Miquel Riera, tu que hi entens aquestes coses, molt bon dia. Dic pobre perquè sempre que ve Miquel Riera, com que té una certa afició, i això suposo que ho puc explicar, a interpretar mapes del temps i a entendre d'aquestes coses, al llarg dels anys ha estat sempre el nostre materiòleg de capçalera, com aquell que dèiem per tota la gent que havíem treballat amb ell.
És molt preocupant l'actual situació. El mes de juny que hem viscut és absolutament fora de lloc. Els avis i la meïnada més petita mai havien viscut un juny com aquest.
ni el 2003, que segurament és l'any més càlid que tots recordem, aquell agost tant d'això, és un juny també molt potent. És l'any més càlid de les nostres vides, el juny més calent de les nostres vides. I això és molt preocupant. És molt preocupant també la temperatura de l'aigua del mar, del Mediterrani, que està 6-7 graus per sobre de la mitjana,
Aquests mapes que fan ara, que algú critica perquè es veuen molt vermells i tot això, sempre hi ha que diuen, som uns exagerats, poseu els colors reals. No, no, és que els colors reals són aquests. La temperatura mitjana està 6-7 vegades per sobre l'aigua, per sobre la temperatura normal. El mar ara hauria d'estar a 22-23 graus, per exemple, a l'Estartit.
i està a 24, en alguns llocs, i en altres llocs, a prop de Mallorca està a gairebé 29. El Mediterrani no és un mar d'huracans, els huracans es formen a partir de 27 graus de l'aigua calenta. Si el mar està a 27 graus, costaria anar al Mediterrani que es formés un huracà, però...
Una Americana, que es diu, que és un huracà mediterrani, podria ser perfectament. Quasi que es diu. Americana es diu. No sé com sabeu, tantes coses. Mira. Estic preparant per anar com... No, no, llegir això, estem de llegir, llegir, llegir, llegir i llegir. La cultura s'agafa llegint.
i informant no sé què volia dir més estaves parlant de la possibilitat no ho sé, jo tampoc vull ser exigerat però vull dir que tinguem present aquest tipus de coses tinguem present que les tempestes d'ahir que poden passar tots recordem abans la tempesta del 30 de juny del 2017 que va fer aquella pedregada jo a la tarda et vaig coincidir que també portava un dels meus nois a l'estació
I vaig recordar aquell dia perquè anaves baixant a Montjuïc i per la Devesa i allà bé no veies res. I després pujar a Montjuïc, la baixada era un riu i, déu-n'hi-do, l'aigat que va acabar. I n'hi va haver uns quants a la ciutat que són també una mica clàssics aquí, clàssics en el sentit de dir la rotonda de Vilablareig, Girona... Sí, sí.
Va quedar inundada sota el cantó de l'impercord, la plaça Catalunya. Va quedar inundada i es va haver de tallar. I patint, evidentment, per la pagesia, perquè al Baix Tern totes les pomeres estan ja amb les pomes fetes. Nosaltres ahir estàvem esperant la pluja però amb por.
Els sembrats la majoria estan recollits i fora de problema, però... No, no, ara s'està sembrant el blat de moros, i clar, està petit... Sí, el cereal. El cereal ja està tot collit, afortunadament, però ara comencen a sortir els blats de moros, ja comencen a tenir una certa alçada, i per tant, jo hi patia pensant que no faci, anaves mirant al radar i veies aquells colors liles i anava dient que no faci cap pedregada, que no faci cap pedregada.
En algun lloc devia caure alguna pedregada i en algun lloc en caurà. Sí, seguríssim. Estem tinguent conversa de censor, però és que ens afecta, perquè la sensació és que aquest dia en parlàvem amb el doctor Cervent, que ens va acompanyar, que jo li vaig preguntar per què coincidia, aquell dia hi havia dos o tres diaris que parlàvem del nombre de morts a causa de la calor, i deia, no, no, és exactament així, segurament hi ha altres causes i tal, però és exactament així,
i ens va dir moltes altres coses que fa que realment negar un canvi climàtic és absurd i que és probable que no sempre sigui així però que estan passant fenòmens que no coneixíem pedregades exagerades que d'acord que passen cada X anys i que ja havien passat però que ara passen més o per exemple el tema de la calor al juny que vés a saber quin temps ens farà l'agost però la sensació aquesta entre el foc i l'aigua i la pedra
Jo amb això sí que volia fer una apreciació que crec que no és menor. Jo va haver-hi un... Ara no recordo molt l'any, que tinc uns problemes de memòria últimament i per tant segurament vosaltres en recordareu millor. Si era... Bé, és igual.
Va haver-hi una forta onada de calor a tot Europa. Jo en aquell moment estava a França. El 2003. El 2003 va ser molt exagerat. A França va morir molta gent als hospitals. I això ens porta a reflexionar sobre una cosa que jo, quan vaig entrar a l'afa de l'anexa, amb la qual hem compartit amb la Lluïsa, em vaig començar a preocupar per la climatització de les aules. I quan dic climatització no vull dir per la calor.
sinó precisament per, ai per el fred, sinó per la calor, de començar a fer inversions, primer en sistemes passius, que no costessin energia i calor a tal, després hi ha en sistemes el que trobéssiu. Llavors, clar, jo crec que ara ja estan sortint recomanacions als col·legis d'arquitectes i tal de cap a on va la nova construcció, més bioclimàtica, més tal. Però clar, hi ha coses que ja hem de solucionar ja.
Perquè el que han patit els nostres infants, els nostres adolescents, els nostres professionals i el que seguiran patint en termes de manca de confort climàtic a l'aula, clar, és molt greu.
Llavors jo crec que, i segur que el govern, jo vull pensar que hi deu estar treballant, però que ens cal un plantejament clar. I aquí sí que vull apel·lar també al sentit comú, o que et diuen que és el pitjor dels sentits, però vull apel·lar que si no volem gastar massa energia, si no tenim massa diners per fer inversió, si no...
Busquem una solució, que els secretaris de la manaca, però busquem una solució ja per l'any vinent. I si això vol dir posar sostre, posar ventiladors al sostre amb una protecció d'una malla, escolta'm, perquè no volem aire acondicionat, perquè és veritat, és igual, però una solució no podem esperar a un plantejament ni a mig pla, diria jo.
No sé, és una reflexió. Jo crec que no hi haurà més solució que l'aire condicionat. Disculpeu-me, però tot l'altre, aquestes alçades. O una més radical, que és que hi ha completament els horaris escolars. El curs ha de començar a l'octubre i acabar al maig. Ui. Bé, alguns molt contents, però moltes més hores al dia. Bé, és que no es podrà estar a les escoles. Ara, l'altre dia, ho parlàvem, parlàvem de l'escola. Una concretament, que no diré el nom, però hi van familiars meus...
que és absolutament invivible. No se'ls havia acudit tampoc al professorat, també s'ha de dir, ni posaven tiladors a l'aula, que dius, bueno, que ajudin una mica a circular. Hi ha escoles que la gent s'espavila més i menys, també ho hem de dir. En aquesta en concret, quan se'ls hi va dir van dir, ah, doncs potser sí que podrien posar. És a dir, que també cada escola és un món i cada equip té la iniciativa que té dins de la seva situació. Però, clar, aquí hi ha hagut gent que, vaja, no sé com escoles d'escoles no els han tingut la manera de... De la mateixa manera que no se'ns acudiria que hi hagués un...
un edifici de l'administració on hi haguessin funcionaris treballant sense aire condicionat a hores d'ara, doncs jo crec que arribarà segurament a les escoles també, o canviar els horaris escolars i moltes altres coses que segurament haurem d'adaptar perquè anem convertint-nos en un altre país a nivell de clima. Jo recordo el 2018 un estiu a Alemanya a la zona del Rhin,
Constança no, Coblensa 37-38 graus aquella gent no sabia on els abaixaven no tenien aires condicionats continuaven fent la mateixa vida al migdia
I al migdia, no sé, i me'n recordo que vam estar a la casa, a Tiers, a la casa dels marcs, la casa de dalt, que l'acabaven de remodelar, sense aire condicionat. I eren les onze del dematí i aquella gent tenien totes les finestres obertes, que és el que fan habitualment a l'estiu.
I me'n recordo que vam anar allà a la recepció i els van dir, escolta, nosaltres som mediterranis i a les 11 al matí les finestres s'han de tancar. I baixar a l'espreciant. I baixar a l'espreciant. Però vaja... Vull dir que tots n'han de prendre, ells n'han de prendre perquè no hi estan acostumats i l'episodi aquest de França és molt conegut. I tant. El 2003...
el 2003 era a Bèlgica i em passava els vespres a un supermercat que era l'únic lloc que vaig trobar a prop que tingués aire no hi havia res que tingués aire a Grècia ja estan més adaptats a la caló aquest també hi va haver un episodi no sé si va ser el mateix any però hi va haver un episodi a Girona mateix per exemple a la Casa Masó no hi ha aire condicionat
I les visites que s'hi fan, bueno, si surt la gent, clar, no n'hi ha, perquè allò no haurà de posar alguna climàtica. Ja fan el que poden, eh? No ho dic pas per dir, però ho dic, òbviament és un espai. El moment que has dit Casa de Museu he pensat en el Narcís Jordi i la Mercè i dic no, no era el perfil d'aire condicionat. No, és que a més quan es va fer la reforma es van fer moltes coses, es va posar ascensor, es va fer de tot, però no es va posar aire condicionat, potser no n'hi pot haver, no ho sé. O segur que n'hi pot haver, perquè tot hi pot haver, però no n'hi ha.
Llavors, esclar, i d'altres llocs, no sé, al Museu d'Art mateix hi ha sales que s'està millor, i sales que fa molta calor, i vaig ser dissabte passat l'altre, i vam anar passant, i tants altres llocs públics, no? N'hi ha molts llocs públics. Sí, per tant les escoles. Però les escoles també són prioritàries, però... A mi, ironia, el vos explicava que els únics que tenen aire condicionat són els barracons.
i parlo de o per exemple això que deies tu ara mateix vaig llegir aquest dia per exemple una qüestió que era que a la Cerdanya no hi havia aire condicionat enlloc i que ara comencen a instal·lar-se és el mateix de França o d'Alemanya
Que això passa amb moltes altres coses, i aquí mateix, que a vegades és allò de dir, apliquem una mica el sentit comullo que feien els pares i els avis de buscar una miqueta allò al vespre que passin una mica... Aquests dies no hi ha algú corrent, de cap manera. Jo en tinc d'aire, intento no posar-lo fins a l'últim moment i ha sigut horrorós dia i nit i a totes hores. El contrast més gros amb altres vegades, abans ho comentàvem, és a dir...
tu estaves a la costa o estaves aquí a Girona i hi havia aquest joc del matí durant el dia a la marinada el vespre al terrà durant el dia al terrà, al vespre a la marinada i hi havia aquest moviment d'aire perquè aquests dies no es movia res i jo a partir d'aquí qui negui la crisi climàtica l'evidència de la crisi climàtica jo parlant amb la meva mare que té 80 bé, meu pare 84, 82
Ella sempre diu que perquè abans no es mesurava. Què li agradaria saber quan anaven a segar i a batre? El meu pare va ser repartidor de camió moltes vegades i quan arribava al migdia a dinar, no dinar, repartia begudes en pisos sense ascensor, evidentment en un camió sense aire acondicionat, i quan arribava a casa al migdia ni dinava i només feia que dutxar-se, estirar-se a terra, que era el més fresc que trobava, i tornar a marxar. I per sort ho va poder deixar en un moment donat perquè li hauria acabat la salut, no?
I ella sempre diu, bueno, com que abans no ho miràvem, jo dic, home, mama, però ara em sembla que és més exagerat. Ja li vaig dir això, eh? Els registres, els registres. Diu, clar, la gent ha viscut molt malament aquest país. Diu, ara ets queixen molt, però aquí tothom ha treballat a l'aire llibre. Jo venia de Tarruella cada dia ben mirat i no em semblava que fes calor. A mi em sembla aquesta reflexió interessant, perquè és veritat que anys darrere feia molta calor i en havia fet, la que passa és que potser la feia...
Quan tocava, deixeu-ho dir així. Era més puntual. El problema és que ara hi ha uns episodis molt estranys. És a dir, el que hem viscut aquest mes de juny a la ciutat de Girona normal no era. I acompanyats de molta sequera. Que això és un tema importantíssim. Aquest any no, eh? Aquest any ha plogut. Aquest any no, però vull dir que portem sequera acumulada. Exactament.
Ahir havia de ploure molt perquè entrant a la ciutat vaig veure camps amb un pam d'aigua i amb l'oceca que estava a la terra aquest any ha hagut de ploure molt i molt i molt. El dissabte ja es van inundar horts anglès, per exemple. Sí, sí, anglès van caure 123 litres que si no vaig arret el...
Però bé, hem entrat així, però vull dir, és veritat que la ciutat, que no estem preparats i que el que hem de fer és preparar-nos, perquè el que heu dit és evident, és a dir, tenir la mainada o els adolescents o els professors i els mestres a 30 graus durant hores en una aula no... I més i més de 30 i tot. I més de 30, esclar, no, no.
Hi ha una dada, l'episodi de la canícula que es diu va del 15 de juliol al 15 d'agost i jo tinc la sensació ara mateix que ja estem a mitjans d'agost que estem a mitjans d'agost i no, estem a 7 de juliol 7 de juliol 7 de juliol que ens queda...
i esperem que sigui un estiu que no segueixi aquest ritme avui han dit que serà un grau i mig per sobre la mitjana aproximadament això és moltíssim això és moltíssim i tant de bo no entri cap sona d'aire fred com ha entrat aquests dies perquè la temperatura de l'aigua de mar i tot plegat és una barreja perillósíssima el més nord possible de les comarques de Giona i l'aigua era calenta, calenta, calenta
a la mar damunt diguem-ne, a colera que no hi va ploure gairebé, cremament és fred allà sí, allà és fred que allà t'has de posar l'aire que va com la piscina de casa vull dir, calenta, calenta olla d'espaguetis i la ciutat està preparada per una cosa com aquesta perquè ahir vam veure el típic com cau molta aigua, però això va
hi havia gent que també es queixava per les xarxes, és evident que com cau tanta aiva de plegat, els embornals passa el que passa, encara que estiguin nets, i que hi ha aquest tipus d'episodis. Però ara en parlàvem, de fet abans d'entrar, de dir amb la Cristina, que aquest és un tema que no només el coneix, sinó que l'interessa molt, que és el tema dels arbres, per exemple, de dir la necessitat d'arbres a la ciutat, en van parlar amb en Joan Vila la setmana passada,
en aquesta tertulia, no?, la necessitat, diguem-ne, per tot, no per fer només ombra, sinó per la fresca i la sensació aquella, diguem-ne, que durant uns anys potser no s'ha anat en aquest camí, no?, que ell parlava molt de les places dures i la necessitat que les places dures també tinguin, diguem-ne, àrabes, no?,
Bueno, hi tenim la Devesa, hi tenim algun arbre que ens cau a causa del problema de l'aigua, que ara avui parlem que hi ha molta aigua però hem estat molts mesos que no n'hi ha hagut i de fet per llegir que l'alcalde Can Lluc Salelles deia que l'arbre aquell havia caigut al marge del que pogués tenir algun altre tipus de malaltia per un problema hídric, no? Sí, perquè el reg de la Devesa no portava aigua.
Bueno, el lloc de la Devesa no porta aigua per dos raons, perquè durant molt de temps hem estat en sequera, però quan hem deixat d'estar en sequera resulta que la captació que tenim de la sèquia monar, diguem-ne, està a una altura que ara la sèquia va més baixa i per tal, aquest dia en Quim Nadal, que també em parla molt de la Devesa i dels arbres i de l'aigua, també explicava una miqueta tot això i que és evident que...
que d'acord que s'han de prendre decisions i es prenen des de despatxos de Barcelona, però que el sentit comú fa que l'Ajuntament pogués decidir, per exemple, pagar els arbres a la d'Avesa, que és un patrimoni necessari, i que aquest dia, a més a més, en Narcís Bunger també ho explicava, que es havia deixat per primera vegada durant 4 hores l'aigua, i que l'aigua no havia avançat ni tan sols 100 metres, perquè de la sequera que hi havia la xupava, per tal vol dir que és veritat que tenim manca d'aigua, però que la manca d'aigua no vol dir tallar-la pertot.
Jo aquí sempre he sigut una mica pesat amb el tema de les hortes de Sant Eugènia i Sal, que jo penso que ens els estem carregant, si no hi ha aigua ens la carregarem, perquè l'única manera de salvar les hortes és treballar-los, però també hi ha tot el tema de la d'Avesa i dels arbres que tenim. Però és que no hi ha aigua. Llavors s'han de prendre decisions. M'hauradament. Què decidim? Aquí la tallem.
Els camps de golf, molt bé, d'acord. Què més? No, no. És que és el primer, molt bé. Els camps de golf t'ha de dir que... És igual, és un dir. No? Però va, molt bé, vinga, anem fent. On la tallem? Segurament el tema està amb la utilització de l'aigua, que és un tema que anem molt a la dira. Mira, jo ho vaig dir, això ho vaig dir quan la campanya de les municipals última. Vaig dir, ni un sol candidat de l'Ajuntament de Girona cap
ha explicat què farà per arreglar les canonades que estan perdent aigua i cap, tema completament invisible quan feia un mes n'havíem estat parlant tant i després en tornem a parlar no s'ha dit mai que el candidat digue no, no, jo invertiré no sé quants milions en arreglar tot això i estalviarem tota aquesta
Hi ha barris de Girona i no vull mirar ningú, però per exemple Montjuïc que el propi ajuntament explica que hi ha un tant per cent. Jo anava a explicar una mica precisament en aquesta línia que el primer que hem de fer és no perdre el que hi ha. Això s'ha parat molt però jo no veig enlloc. Precisament si tu ara mires el que s'ha estat fent aquest últim any a l'empresa pública,
ha estat precisament recuperar la inversió per millorar tot el sistema de canalització i evitar aquestes fuites. També s'està pendent, òbviament, que al final depèn de què passi amb el judici que està pendent, arribi la possibilitat de tenir unes inversions que suposadament no van fer l'empresa concessionària i que per tant això suposarien poder...
quadriplicar o quintuplicar la inversió que es pot fer des d'avui, des de CATSA, però que s'està fent. Hi ha un pla de millora que el que es fa és, en funció de les inversions que s'hi pot destinar cada any, s'està fent. Jo ara no estic al cas de quins trams s'han fet, però se n'estan fent. Això és una cosa. Després haurem de prioritzar. Hi ha activitats que tenen un consum d'aigua
com és l'agricultura però hem de prioritzar és una activitat imprescindible potser n'hi ha d'altres que haurem de veure si en un futur a part de buscar sistemes més eficients de rec tots hi estem d'acord però com diu la Lluïsa malgrat això no hi haurà aigua per seguir amb aquest model econòmic que tenim altres restriccions s'hauran de fer i haurem de prioritzar
Si ho he entès bé, tu estàs parlant del turisme i estàs parlant de l'agricultura. Per exemple, a l'agricultura li diuen a en Miquel perquè coneix la zona. Tot el que és els vegans del Baix Ter, per dir-ho d'alguna manera, han estat fent, en els últims anys, molts anys han estat fent deures. És a dir, el banc per inundació s'ha desaparegut, cosa que no ha passat en altres zones, com per exemple...
totes les lleidatanes que ja tenen d'aigua aquella que finalment acaben anant als pentans controlats per la confederació iogràfica perquè aquí sembla que a vegades diguem és que a Catalunya no n'hi ha i una part de Catalunya no n'hi ha és molt enganyós això sí, sí
Sempre que veus el mapa dels embassaments és molt enganyós, però és un tema complex, i jo també entenc la gent de l'Ebre, sobretot la gent del Delta, que diu, ei, vagileu, perquè ens estem carregant el Delta, però d'altra banda veus els embassaments de la Confederació Geogràfica de l'Ebre, que estan al 80-90%, i aquí hi ha aigua cap a Barcelona, aigua cap a Barcelona, els pagesos amb restriccions,
I aigua cap a Barcelona, una ciutat que no para de créixer i que té un model econòmic basat en el turisme... Tot el país té un model econòmic basat en el turisme. Vull dir, jo soc la primera que soc molt crítica, però sense turisme ens enfonsem en la misèria més absoluta. És la indústria primera, principal i quasi monocultiu en aquest moment. Vull dir que pensem-ho bé...
crec que és el diari de Girona. És una dada que va dient que diguem-ne que l'aigua que es dedica al turisme és el 5%, no? És que clar, tothom caga fent números i ells... Ningú gasta res, jo no, sempre és així. Això és claríssim. És curiós perquè et diuen això, però després diuen que els municipis que gasten més aigua són Lloret i Torrolla de Montgrí. Torrolla de Montgrí perquè tenen, no sé, quants càmpings amb milers de persones i un milers d'apartaments i organitzacions, i Lloret perquè té el que té, que ja tots ho sabem, no?
Tot el país viu del turisme i qualsevol projecte que es faci ha d'incloure que aquest turisme és i ha de seguir sent. A mi moltes vegades no m'agrada, em queixo molt, però no sé de què viurem si no tinguem-ho clar, no tenim res més. No viurem pas a l'agricultura, ens fa greu, però no ho farem.
Amb indústria... La indústria també gasta molt, eh? Tota la del microxip, intel·ligència artificial, què gasta? Això gasta moltíssima aigua. Tota la indústria gasta aigua. Tota. Llavors, comencem a fer números i pensem. I si creiem que es pot prescindir del turisme, encantada la vida. Firmo. L'altra cosa és el creixement desmesurat, eh? I no parlo d'immigració, el creixement desmesurat del país que està a objectiu 10 milions, no?
Teníem un país preparat per 6 milions, ara som 8 i pico, i ja arribarem a 10. Jo crec que també hem de pensar a decreixer una mica. Hem de pensar a decreixer. Com és decreixer? Si hi ha tants municipis que el que volen és créixer, perquè són molt pocs, però la gent vol anar a Barcelona perquè és Barcelona, quan de fet Barcelona ha estat perdent població molt de temps. Això ens ho va explicar l'altre dia l'Oriel Nelo, ens ho va explicar molt i molt bé. Ara ha tornat a remuntar.
però t'ho explicava molt bé que en realitat era un... No és que es concentri la població de la ciutat, és que la ciutat està ocupant tot el país Jo no estic parlant de l'àrea metropolitana de Barcelona Sí, a conjunt, però no Per construir no sé quants desenes de milers de pisos
Clar, doncs hauria de dir que la gent es repartís pel territori de manera equilibrada, però això no passa, per moltíssimes raons, diguem-ne. No, no, però vull dir, estem preparats, és que és un discurs que sempre repeteix, estem preparats per 10 milions de persones al país, a nivell d'escoles, a nivell de CAPs...
A nivell de carreteres, a nivell d'autopistes, a nivell de transport ferroviari. No ho estem, però ens haurem de preparar. Estem veient que no, estem a punt de col·lapse. Aquesta és una gran pregunta. I no només... Però tu has dit una cosa, també diu, no parlo d'immigració i t'entenc perquè ho diguis d'aquesta manera, però també... Però ho vull deixar clar perquè es pot interpretar aquest discurs d'una manera que no vull que s'interpreti. Però també n'haurem de parlar, perquè tu en pocs segons has dit del que et l'ha dit el país, aquest és un país encara... A veure, pels que ja tenim una certa data... Aquest és un país de la Catalunya, els 6 milions de...
d'en Pujol, que ja som més de 8 i que, per exemple, diguem noms, la consellera Paneke va parlar de 10 milions, i el tema és, tindrem escoles, tindrem sanitat, tindrem tot el que demanem, diguem-ne, per ser un país avançat i que es necessita, o seguirem sustentant-ho sobre aquells serveis dels 6 milions que teníem en aquell moment i que en algun moment ja, diguem-ne, veus que estan a punt de reventar?
Però la pregunta, que m'entenc, la pregunta no és si tindrem... Comencem a construir ja, perquè això passarà. A veure, com voleu aturar-ho? Pregunto. Quina idea hi ha per aturar això? Doncs no n'hi ha cap en aquest moment, excepte que el clima canvi i ens convertim realment en el Sàhara, que llavors sí que marxarà tothom. Mentre això sigui així...
tampoc els acceptem. No, no, no hi ha cap altra opció, perquè venen, per començar, ve gent de tota la Unió Europea que tenim llibertat de moviments, us recordo, que en ple d'immigrants pensem en uns, però en realitat molta gent que ens arriba, ens arriba de la Unió Europea, i tal com nosaltres tenim dret a anar a viure a qualsevol lloc, ells també, i ho faran. I els que generen més demanda de serveis...
Són aquestes. Possiblement. I aquesta gent vindrà, té dret, i ho faran. I vindran perquè som un país collonut, de moment encara amb un clima collonut, tenim mar, tenim muntanya, ho tenim tot. Els hi encanta. Estem ben comunicats, malgrat tot, totes les misèries que vulgueu, etcètera. Per tant, vindran i continuaran vinguent. Llavors, ja no és sí, allò és fem-ho, perquè no ho podem aturar de cap manera. També vindrà molta immigració, de la immigració...
que n'hi ha d'altres països de fora de la Unió Europea, perquè aquesta gent no els ha de donar serveis. No serem nosaltres, que acaba de tenir menys fills. Això és una obvietat. Els catalans, diguem-ne, de generacions, serem una minoria en aquest país. Tot això són coses que em sap molt de greu, no dir que m'agradin, no m'agraden, però les hem de plantejar. No tenen opció, no? El debat s'ha de plantejar, i s'ha de plantejar en termes de finançament, i hi ha un finançament pactat,
Llavors, tot això és el que s'ha de plantejar, però no és un... I sí, és un, quan passi, què farem? Hem de saber que els catalans de generacions serem, percentualment, cada vegada menys, cada vegada més gent de fora, molts també seran catalans, concretament catalans, perquè ho voldran ser, i altres potser no, perquè estaran de pas, no ho sabem, això hi haurà de tot, com en totes les coses del món, i els serveis han de ser per tots, mentre tots paguem impostos, que en principi ho paguem tots. A mi hi ha un tema que voldria afegir, perquè per mi no és menor...
coincideixo bastant amb el que diu la Lluïsa és una cosa que no podrem aturar i més que hi haurà més refugiats climàtics de la manera que hi ha aquesta situació de conflicte en aquest moment refugiats per guerres per tant, malauradament m'agradaria poder dir que ho podríem regular per això és una cosa que té a veure amb funcionament a nivell mundial que malauradament nosaltres no podem regular però a mi hi ha una qüestió que em preocupa molt que és el tema de l'increment de la població gran i molt gran
Perquè les escoles, com diu la Lluïsa, els catalans acaben tenint menys fills i potser acabaran d'omplir les aules alguns que venen de fora. Però el que sí que no estem preparats ni de lluny és per assumir el creixement de població gran i molt gran, que serà el gran repte dels propers anys. I no parlo només en termes de salut.
parlen temes de salut, parlen temes d'habitatge parlen temes de transformació urbana quan parlem moltes vegades de refugis climàtics són un col·lectiu hipervulnerable com ho fem això? i això jo és l'hora d'ara que sento molt parlar d'això però no veig realment inversions clares o una línia o un pacte inclús d'Estat de dir ei
com hi hauria de ser amb tantes altres coses, com ara sembla que amb habitatge finalment ja ens hem posat tots d'acord, que ja em poso les mans al cap els 25 anys que has costat. Doncs amb el tema de l'atenció a la gent gran, el procés d'envelliment de la nostra societat, posem-ho sobre la taula, perquè a part que necessites moltes inversions, no es fan d'avui per demà, i a més a més són molt costoses econòmicament.
Espero que en Miquel no se m'enfadi, però ell i jo estaríem en 50, 60, 70 anys enrere, serien persones molt grans. Ara ha canviat. He dit grans i molt grans, perquè majors de 85 tenim molta població... No m'afareixo que els nostres avis en 60 anys eren molt grans. I tant, per això ho dic. I nosaltres no ens hi considerem com a mínim, però... I ara hi ha molta gent de 85 anys. I 90. I 90, que...
Porta-me tants anys, diguem-ho així, perquè a mi m'agrada dir les coses clares, treballant, que siguem pensionista. I això també és un repte econòmic brutal. I aquestes coses s'han de començar a parlar. I jo no vull amb això treure drets, al contrari, però clar, s'ha de parlar, s'ha de planificar.
No ho pensava, que volguessis treure drets en franquesa, eh? No, no, no. Però vull dir que s'ha de parlar d'això. Però, esclar, això és, diguem-ne, des de la gent, diguem-ne, qui realment ho ha de parlar, qui és que està en els governs i qui és escollida, és allò, la sensació aquella que s'ha de planificar sempre 20 o 30 anys vista. Totalment. I tu abans has parlat a l'habitatge i has dit que durant 25 anys poques coses havia fet, deixem-ho així perquè ens demanés veritat. És veritat.
la sensació és que tenim el repte però a veure si el sabrem plantejar el repte molt important és el finançament el país està no tenim diners però no tenim prou diners per fer coses per això jo crec que molts van plantejar la independència per tenir molts dels diners d'aquests que se'n van cap a Madrid i no tornen
I això és evident, és a dir, si cada any tenim 20 i escaig mil milions menys, què podríem fer amb aquests 20 mil milions menys? Hi ha un acord pel finançament que no s'està implementant, ja havia d'haver estat el 30 de juny, no hi ha sigut... I veient com van les coses...
i després ja veiem els que venen ara aquest cap de setmana hi ha hagut un congrés del PP tenim tot el respecte a part dels votants de Vox per tant si han de pactar hi pactarem i intentant anar cap al centre però sense moure's de la dreta i aquest és el panorama amb una llei d'anistia que no s'aplica i dada que es va els que deia la meva mare
Però com que aquestes són les cartes que tens, però amb aquestes cartes s'ha de jugar, o pitjors. Millors, ara com ara, no seran. Llavors, vull dir, que sí, que és veritat, però que és el que hi ha. I anirem. I anirem, exacte. No cosa segura, que és que el proper govern serà del PP, és una seguretat total. Si serà d'aquí un any, dos o quatre, això no ho sé, però que serà del PP...
i probablement amb el suport de Vox, doncs això és una veritat absoluta en el nostre país. Igual que m'atreviria a dir que el següent serà, i hi haurà el PSOE, no sé si serà només del PSOE, perquè vivim en aquesta alternança. Però com que aquesta és la situació, i el finançament de Catalunya no millorarà, i a mig termini Catalunya no serà independent, potser que es pugui plantejar treballar amb el que hi ha.
que si sempre ho subeditem tot un futur en què ens agradaria que fos, doncs no serà i si realment no arribem, que algú digui també que no arribem jo crec que també potser el que hi ha d'haver és un principi de realitat de dir a veure
El finançament avui en dia és aquest, en els propers anys què és el que serà, quines són les necessitats, quines prioritats, i comencem a posar mans a treballar. I aquí jo crec que cal un salt en la cultura política, i ho crec fermament. O sigui, davant dels reptes que té la societat avui, en un món que pateix unes situacions crítiques brutals,
veure el que he vist jo aquest cap de setmana, a mi se m'està posant la pell de gallina, i us ho dic perquè és que m'emociono encara quan parlo d'aquestes coses, potser també pel meu estat de salut, no? Però no pot ser, no pot ser, o sigui, no anem bé de cap manera, de cap manera, vull dir, el país està en un azucar, com diu la Lluïssa, tenim un model econòmic que en un altre confinament de no sé quants mesos ens en anem al garet, tenim una situació climàtica, tenim un envelliment de la població, tenim no sé què,
i veiem aquest cap de setmana i clar, a mi se'm fa molt difícil veure que aquestes persones ens puguin portar a uns pactes, a uns consensos mínims perquè l'estat pugui avançar i perquè nosaltres com a país tinguem expectatives que puguem anar millor llavors jo o la ciutadania crec que el nostre paper avui és encoratjar que hi hagin consensos que hi hagin consensos
i malauradament jo que visc no sé vosaltres si teniu fills perquè sé que el teu fill és com el meu el teu és no sé Miquel però jo veig els meus fills petits estem pel damunt de la petjana el que deia famílies amb forces fills el que deia l'altre dia l'Oriol és que veus és l'altre problema el politòleg a Calonja l'Oriol el Nelo el Nelo és el geògraf ja sé què vols dir ja veig que estem tots al mateix onda entre tots tots ens recordem
deia la dretització del jovent clar, tot això però el jovent a mi és el que més em preocupa perquè clar, de forma natural semblaria que jo veig els meus fills qüestionant temes de feminisme i de no sé què que jo, a casa meva, Déu meu segur que no ho han sentit i dic, mare, però és que tu sempre et poses a favor de les dones sempre et poses a favor dels gitanos
uns nens que han anat a l'anexa. Sí, sí, sí. Els nostres fills. Sí, però, clar, aquí hi ha obrint tot un altre camp. Com s'ha treballat tots aquests anys? No és igual. Perquè a l'anexa, per exemple, que és una escola que tots sabem perfectament, que hi ha molts d'aquesta comunitat, també sabem perfectament que entre ells no hi ha cap mena de relació. Per això t'ho dic, com hem treballat aquests anys? No he vist una festa d'aniversari mai en la que hi hagués nens de les dues comunitats. Mai. Vull dir-ho clar, això. Allà estem... No, no. Però com hem treballat? No, no. A l'altre cantó segur que no, però és que encara que...
que no ho fas, perquè el teu nen tampoc t'ho demana, perquè no hi ha relació, tampoc vindrien. Com hem fet? Jo sempre recordo l'anècdota. Comparteixen espai, sí, res més. Coexisteixen. Mira, amb en Joan Vergés, que ja el coneixeu bé, ens vam preocupar de què podríem fer per mirar... I se'ns va ocórrer.
fer un taller de percussió, amb la bondat, dient, home, això és una cosa, primer la música és un llenguatge universal, després percussió, els gitanos... No ho vam aconseguir. No, perquè és una cosa molt més intrínseca. Però bueno, vull dir que si no hem aconseguit... Però per això hem de ser realistes amb les coses, hi ha coses que a hores d'ara ja les hauríem de tenir clares, i treballar a partir del que és, no del que ens agradaria que fos, però en aquest cas hi ha una realitat que és la que és, i llavors hem de tenir això clar. I hi ha una democratització, doncs, d'aquesta gent jove que és on anava, i per tant, amb unes expectatives...
És que jo crec que les dues coses que dieu són així. No, no, només jovent. Però el jovent em preocupa especialment. Però la Lluís ha dit o ha interpretat que deia que hauríem de començar a treballar a partir de com són les coses i no com ens imaginem que som, que és el que hem fet aquí molt de temps.
Que és una manera de dir que segurament, és a dir, s'han abocat a vegades molts recursos... S'ha de ser realista amb les situacions i entendre el que passa... I no s'ha pogut avançar, diguem-ne... No s'ha avançat cap a uns voldríem, m'hi poso jo, que avancéssim.
Però potser és que no s'hi havia d'avançar, perquè potser la situació és una altra i hem d'entendre un altre paradigma. M'entens què vull dir? Estem cuidant el llenguatge perquè... No, és que hi ha diferents paradigmes de les coses. I hem pensat molts que uns eren realment els bons i potser l'experiència ara ja ens diu, bueno, potser aquests no han funcionat, potser que en pensem uns altres. No dic ni molt més que a nosaltres...
ni molt menys, no, no estic dient això, estic dient, no, no, òbviament que no. La senyora de Ripoll. No, no, ui, no, no, no estic mai més lluny que això. Estic dient altres maneres de treballar, altres maneres de pensar, altres maneres d'interactuar les coses. Però tot aquest qüestionament... Però ens l'hem de fer, perquè nosaltres, la gent d'esquerres, ens qüestionem contínuament, perquè sabem que el món és complex i no té solucions fàcils i estem obligats a la qüestió contínua. La gent de Gretes, per una cosa on es diuen conservadors i altres revolucionaris, en teoria, doncs donen uns quants paradigmes ja per fixos i fets i no es mouen d'aquí. Certeses.
Nosaltres no, nosaltres ens ho qüestionem, però ho hem de fer de veritat. El problema és que en aquest país dir de dretes vol dir alguna altra cosa que és el que tots ens entenem. De moment els que creixen més són bons i ja volem Aliança Catalana perquè jo no els...
En els grups dels meus amics, ahir, per exemple, era el grup, que tenim un grup d'amics de Tarroella, de tota la vida, hi ha un que diu, ahir en un sopar amb gent que fins ara votaven junts i esquerra, la meitat diuen que votaran a l'alignança catalana. Sí, senyor. I va sopar en un debat, en el grup aquest, a vegades parlant de política, a vegades parlant d'altres coses, i molta gent va dir, en el meu entorn, això també...
Bé, aquí entren altres factors. Sí, sí, però ja és. El número 1 és la frustració del procés. I a nivell espanyol, el Vox, ja hem vist el que va fent els governs, que hi té d'això, i el que farà el govern del PP, per molt que el govern del PP intenti ara vendre una centralitat que no és, perquè hi surt aquell senyor del bigot i que ara no em porta, i surt el M. Rajoy allà al seu costat, que tots sabem el que vam fer.
Però aquí entra la frustració del procés i la manca d'autocrítica d'Esquerra i Junts, és el número 1, també. El fet d'haver mentit radicalment, em sap greu, però és així. Jo ho veig així. I, clar, això ha fet molta gent a una gran desil·lusió. Perquè es va vendre una cosa que ni era ni podia ser en aquelles circumstàncies, i llavors, esclar, això hi fa. Hi havia gent que no s'ho pensava.
Bueno, em sap greu, però la gent té dret a pensar el que vulgui, els polítics no, els polítics van mentir i enganyar, i que a sobre volguin continuar dirigint els seus partits, mentre hi siguin ells, Aliança creixerà, ho tinc claríssim. Jo a vegades penso que alguns devien pecar d'ingenuïtat o desconeixement de cap a qui s'estaven enfrontant.
Això és greu. I per part dels dirigents polítics és grevíssim. Perquè a més molta gent ho va dir i no es va voler creure. Perquè la gent va preferir creure el que ell volia. Però això és interessant també com a fenomen d'anàlisi. Però malauradament és molt greu perquè suposo que les generacions més joves que jo no s'imaginaven
que seria un estat que exerciria aquella força. Els que fa anys que estem en el món de la política, ho teníem claríssim. I jo els hi vaig dir als meus fills, quedeus a casa, perquè avui ens picaran. I la gent me deia, ets un alarmista. Avui ens picaran, com ha picat sempre l'estat, quan algú ha creuat aquesta frontera.
i va ser així i va ser un govern suposadament que no havia de ser tothom li va donar suport els meus nois sempre m'ho recorden que el dia abans vaig dir no, no, no s'atrevirà i tant, ho tenia claríssim i a casa meva Miquel va dir qui anava a la manifestació
Qui en un moment donat s'anava a la presó i qui es quedava a casa amb els nens. I digue'ns alarmistes, però potser... No, no, no, ja sabíem que... I aquesta, malauradament, Lluís, és una cosa que és un dèficit democràtic que té aquest país. I per tant, jo dic que s'ha frustrat el procés, jo el que m'he frustrat és davant...
democràcia que té aquest país. Té moltes facetes, ja ho he simplificat. Té molts aspectes i facetes, però la qüestió és que es va vendre una cosa i es van dir moltes coses. No, només faltaria dir no és només un costat, evidentment. Però que a l'altre costat faria això, perdoneu, jo, si algú m'hagués preguntat i m'hagués fet cas, jo ja li hauria dit bastant filparranda.
Bastant fit per randa. Ara, la gent no feia cas. No, no, és que jo vaig estar en dinars i tal, que tu podies dir el que volguessis, que la gent tenia la seva idea muntada. I això és molt interessant perquè ens ajuda a entendre per què, malgrat l'evidència que l'ultradreta en realitat no gestiona bé, és corrupta, tanta gent hi continua creient, perquè la gent creu el que vol i que quedi clar. I això val per totes les bandes. I això ens ajudaria a entendre, no, és il·lògic que veient que ho fan tan malament, que són corruptes, encara la gent els voti, cada vegada els voti més...
És evident que no estan pels treballadors i la gent s'ho creu, perquè la gent es creu el que es vol creure en cada moment donat. I això també és un fenomen que hauríem d'analitzar bé. Perquè acaba tenint menys formació política. Per moltes raons. Aquests dies també he sentit uns quants debats en aquest sentit, que deia, parlant del que està passant en aquests moments a l'estat espanyol, és relacionat amb això, no?
La idea aquella que des de posicions conservadores, és a dir, de dreta, la memòria és molt curta, perquè és clar, jo aquests dies veient, per exemple, el senyor Aznar, diguent el que deia, diguent que tots aquests que estan rodejats acabareu a la presó, i dius, escolta, que 12 dels teus 14 membres d'aquella foto del teu Consell varen acabar a la presó, o que no te n'ho recordes de la Gürtel, o els que tenim una certa edat d'en Nassair, o que va acabar com va acabar. Però això no afecta per això.
Perquè les creences estan per sobre la informació. Això és el que vull dir. Que per més informació objectiva que tinguis, la creença supera la informació objectiva. I fins que no entenguem això i treballem a partir d'aquí, la creença, allò en què tu vols creure, supera totes les dades. Les dades les deixes de banda, si cal.
deixem-me posar una mica de batxina al foc, perquè ja que hem parlat, diguem-ne, del que deia en Miquel, d'aquests grups d'amics seus i d'aquest partit, diguem-ne, que s'ha configurat al voltant de l'alcaldessa de Ripoll i totes aquestes històries, no hi veieu com un punt... A mi em sona molt la creació de Ciudadanes, perquè la sensació és que si aquesta gent acaben tinguent...
20 diputats al Parlament, vull dir que així no tinc cap enquesta que ho justifiqui i no me'n crec cap de les que surten, aquesta és una altra, llavors quedarà demostrat, diguem-ne, que tampoc podrem fer res del que diuen que podran fer i que per tant hi hauran passat uns quants anys. Què vols dir, l'inversa? Que els tindran del territori i no de Barcelona, serà l'inversa.
Val, val, val, sí, sí. Perquè a Barcelona a la dreta ja votaran Vox. Bé, clar. Però perquè quedi clar també que és un país molt divers el nostre i que això que passa aquí a Barcelona no passa. A Barcelona no s'ho planteja ningú. Tu el que vols dir és que en el territori de Barcelona m'agrada molt estar-los. Aquest dia en un de Barcelona li deia, tu he estat a territori, vaig anar a plaça Catalunya de Barcelona i deia, què vols dir? El territori no és pas això, home, sí, el territori és tot. A mi m'ha molesta... Sí, sí, sí, sí, sí.
La manera de dir territori, allò de dir no territori sou vosaltres. Jo una vegada vaig anar al Consell Executiu, a la Generalitat, quan estava al Govern, ja fa anys, vaig anar-hi amb una cinta i una ploma. Sí, sí. I vaig arribar i no vaig dir res. I ja n'hi va haver-hi pròdic. És que estic farta que parleu de territoris, parleu de comarques gironines, sisplau, no cas. Sí, sí. Però això és una cosa que no és de fa molts anys, eh? Perquè...
Jo recordo. Abans es deia províncies. Deu fins ara. No, no. Es deia províncies, nosaltres ens vam inventar, dic nosaltres, perquè... Comarques. Comarques, demarcació. Un hi va tenir una cosa a veure amb el joc de la demarcació o comarques gironines, que és una manera de dir-ho... El províncie encara ho fa servir el diari de Girona, no? Sí, sí. Exactament. Que fas criticar els col·legues del diari de Girona, però... Bueno, és que encara existeixen. Sí, sí. Allà estan. Sí, però si ho fa servir... Les províncies i les diputacions. No, no, que ja ho sé, ja ho té. Les províncies.
No, no, exacte. I les diputacions que havien de desaparèixer... Jo no he vist mai que cap partit, tampoc Junts i Esquerra hagin fet gira per fer desaparèixer les diputacions. Per això dic que és que, clar... Abans ho tenia més fàcil d'eines de pagès i quedaven tan àmpoles. Vull dir que és una manera de dir... A mi no em preocupa que em diguin de pagès perquè al final, com que en soc, no tinc cap problema. El tema de territori me molesta per la manera com ho diuen, perquè alguns n'hi s'han d'anar en compte, també és veritat, això no és...
I això també ha hagut un canvi, per exemple, en els mitjans de comunicació nacionals públics, que el tema del llenguatge s'havia estat molt curós i que darrerament no se n'estan. Darrerament s'han aixecat.
Aquest dia vaig veure que cantàvem la vella Lola amb una B baixa que em feia un mal d'ulls que Déu-n'hi-do també, no? Però bé, és el que hi ha. Escolta, hem parlat molt de tot i jo inicialment ho volia plantejar amb allò dels dos anys de govern...
l'acte que va fer la setmana passada l'arcalde i en l'auditori el que va passar a la vista la mirada llarga per dir-ho d'alguna manera la ciutat viva que són els terrenys que més o menys va dir com la veieu la ciutat a veure tu Cristina que has estat tu tens la doble cosa aquesta que en aquests dos anys has estat diguem-ne la doble mirada la doble mirada perquè has estat a dintre i ara estàs a fora estàs a fora d'una manera relativa no?
No, estic a fora, estic a fora. El que passa és que, home, tens un vincle amb els companys i tens un vincle amb la ciutat, que això no s'acaba amb un partit, no? Bé, jo crec que, i ho vaig, si em sembla, l'últim dia que em vas convidar, Jordi, jo crec que si alguna cosa té aquesta proposta que fa Lluc Salellos com a alcalde i com a líder de Guanyem, en aquest cas...
és fer una transformació estratègica que explica el per què d'un govern amb Junts i Esquerra. Explica de trobar una majoria que et pugui donar peu a poder aprovar allò que la ciutat necessita per avançar.
i que a vegades a alguns els hi costa d'entendre, no? I que porta coses com, sí, porta tot el tema de gestió de residus, que és molt complexa i, com sabeu, després d'un any d'implantació s'ha pogut començar a valorar quines són les coses a canviar i ja es comencen a posar novament contenidors de vidre, s'incrementen les freqüències... Però també totes aquestes qüestions que portaven molt de temps aturades o desencallades o que no s'acabaven de liderar...
com són tots els temes d'àrea urbana, temes de mobilitat, altres temes, com són tots els temes d'habitatge, com són els temes de mobilitat i tal. A veure, el que va fer l'alcalde va ser una avaluació fins on s'havia arribat i sobretot que hi ha avui en les taules dels tècnics i dels diferents regidors per tirar endavant els projectes d'aquesta estratègia, doncs el campus, la transformació del carrer Barcelona i altres qüestions. I crec que el que va intentar és això, de...
de transmetre aquesta visió estratègica de cap a untada anar a la ciutat els propers anys, que crec que és el que necessitava Girona. Girona, el mandat passat, se li deia que no hi havia projecte de ciutat. Doncs crec que ell el que va intentar és explicar a la gent què s'ha fet fins ara i què és el que pretenem fer, i ell ho va dir molt clarament, sigui jo, siguin els meus, siguin uns altres. Això és el que necessita la ciutat.
Lluísa Miquel, no sé si vosaltres sé que no hi ero aquell dia, però... Jo no hi era, ho he llegit molt superficialment. Ara que dius això em tranquil·litza, perquè alguna cosa s'ha fet estratègia i planificació, molt bé, perquè per la resta, la veritat és que com a ciutadana completament de peu, amb una informació molt relativa, superior a molta gent segurament, però molt relativa, perquè no segueixo el dia a dia...
La meva percepció és deixar de banda el tema escombraries, que és el tema, perquè clar, no és un tema, és el tema que ha aconseguit unificar absolutament de tothom, voti qui voti, contra aquest sistema, que ja sé que ve d'abans el que vulgueu, però l'ha implementat i l'ha implementat i rebrà les conseqüències qui ho ha fet. Això és el gran tema de la ciutat. No vas a dinar, a sopar, etcètera, que no surti el tema.
Dit això, jo no havia vist que passés res. Llavors, si el que s'ha fet és planificar, doncs me n'alegro. Només diré una cosa, si d'aquí dos anys canvia el govern, tot això són les compraries, que és el que ha passat sempre, que s'ha planificat i ha canviat els governs a tot arreu. Arreu, arreu, arreu. Només els governs molt llargs poden realment planificar i executar. La resta ja...
Ho tinc bastant claríssim, això. Jo feia així, girava el cap amb la Lluïsa, perquè hi ha dos... Per exemple, hi ha dos o tres temes que és evident que no es podran deixar al calaix, que hi hagi el govern, que hi hagi, sigui el que sigui, coneix tot el tema relacionat amb el campus de salut, i l'altre amb un tema estratègic que ve de 25 anys enrere, que és, diguem-ne, la gran transformació que hi ha d'haver-hi obligada, per altra banda, del que en diguem-ne, els gironins, diguem-ne, la carretera de Barcelona, entenguent la carretera de Barcelona...
al començament del pont de Can Vidal i acabant passat el Decathlon i tocant ja, diguem-ne, a l'Avellaneda. Aquest és un tema que s'haurà d'afrontar perquè és evident, ahir es devia tornar a veure amb l'aigua, és evident que s'ha d'aixecar tot aquell fren que s'ha fet al damunt de l'Amiant, això és evident, i llavors és aquesta transformació que ja venia d'un altre govern, perquè la idea de vinguda... Vé de molts governs. Vé de molts governs. Per això dic que cada govern...
Sí, es va aturar, però la cosa és que no s'ha fet de fa molts i molts anys. Me n'alegro que s'hi vagi treballant, tot servirà per alguna cosa, però... Una de les coses que va dir l'alcalde va ser que, diguem-ne, que s'ha instat de la manera que s'ha de fer des de quan s'està en el govern, en els propietaris de les naus que facin el favor de tirar-los a terra i que diuen que no tenen diners i que hi va anunciar, no sé com, però m'imagino que s'actuarà aquest mateix any. Com hem fet el pont major... Que és a dir, tirar a terra i passar a factura, no? Sí, sí.
I això també no s'havia fet mai. Jo aplaudeixo la coalició de govern entre Guanyem, Junts i Esquerra, que ha sigut positiva per la ciutat. Aplaudeixo també que les discrepàncies s'hagin mantingut a nivell intern, com a mínim no han aflorat, segurament n'hi ha hagut.
I el que em fa patir és que, ja sabem que quan falten dos anys per les eleccions, que aquests dos anys ja s'obri el meló una altra vegada i comenci una guerra de posicions per posicionar-se i marcar diferències de cara...
No t'haiguis cap mena de dubte que això, algú diu que quan falti un any passarà, jo dic no, no, ja està passant en aquests moments. No, ja ho sé, coneixent la política ja sé que funciona així i que no se'n pot estar, i ho estem veient a nivell espanyol, i aquí també passarà, i malauradament...
Sempre aprimen més els interessos de partit i els interessos personals, a vegades dels polítics, enfront als interessos de la ciutat o del país. Només hi ha un apunt. Per exemple, aquí es va decidir seguir tirant endavant aquest projecte de gestió dels residus.
altres municipis d'una altra cura política ho han tirat enrere ho han tirat enrere o no, perquè tu saps que a partir d'ara els començarà a sancionar la Unió Europea ja ho veurem ja ho estan fent ja ho veurem perquè la Unió Europea també porta un ritme
la gestió dels impropis costa uns diners a tots els ajuntaments brutal no, no, això ja està passant ja s'està i per tant al final s'ha de ser valent i ja saps que és un sistema nosaltres hi vam votar en contra però un cop l'agafes i d'anem a refer-lo i ara s'està fent
jo ho deia un dia tu si coneixes bé Alemanya o tu a Bèlgica jo treballava en projectes europeus i estava molt a Alemanya i estava molt a Brussel·les a Bèlgica però sobretot a Brussel·les i ja fa anys que la gent baixa a les escombraries dos cops a la setmana religiosament i ningú està posant en el contenidor del veí del costat però clar, el civisme i el respecte per el col·lectiu
Nosaltres, malauradament, tenim aquest funcionament mediterrani, deixem-ho dir així, que teníem el turisme de residus. En el meu barri va haver-hi moltes esportistes al principi, sobretot pel tema dels pisos, on deixaven els covells, i a Montjuï ja fa més d'un any es va implantar el Maïs l'any passat, i jo crec que, a part que jo, per exemple, voldria que hi hagi recollida de resta un més sovint... Estàs al grup del barri...
doncs creu-me que continua igual vull igual que hi ha gent molt intencionada perquè tinc amics que van sentir jo m'he quedat per poder saber si realment per curiositat ho diré veritablement però jo penso que molts d'aquests que es queixaven són els que no reciclaven són els que no anaven a l'aixelleria però jo no veig en el voltant dels contenidors aquests que han posat nous no hi veig a Montjuïc no hi ha hagut
allò, com he vist amb altres barris mira, és igual, no vull pas entrar en detalls no, no vull, jo estic content però Montjuïc és Montjuïc i la resta de ciutat ja ho sé clar, perquè jo sempre estic tranquil·la en Montjuïc no surto, però vaig per la resta i el que veig és els patòs sí, sí, jo també, també ho veig el tema mira, que ara hi era un dinar i algú va dir la paraula, es compraries i tothom va dir
No en parlem d'aquest tema, prou, perquè estem tan farts, però tan farts, tant, tothom de parlar-ne. I qui te diu que n'hi ha hagut intenció política a vegades de deixar coses al voltant de contenidors? No seré jo qui ho digui, però com n'hi ha en això, n'hi ha d'altres coses, n'hi ha contínuament d'intentions polítiques arreu. Ho he dit diverses vegades, és a dir, jo ho he dit d'una altra manera, és a dir, en els últims 3 o 4 mesos hi ha hagut una gran acumulació de deixalles, d'impropis, de coses. Hi ha indicis, hi ha alguns indicis.
tothom s'ha posat d'acord a fer-ho aquesta manera hi ha alguns indicis en alguns barris i que hi ha gent que ho ha utilitzat políticament també com qualsevol absolutament cosa que passa i deixa de passar en el món hem fet una repassada per la ciutat encara ens queden 40-50 segons de programa de tertúlia però Déu-n'hi-do el que hem dit i les coses que hem dit i sobretot els problemes que hem detectat no hem parlat només del tema però també ha acabat sortint
però és veritat que hi va haver-hi, diguem-ne, a la conferència de l'arcalde, aquestes 3 o 4 coses, diguem-ne, amb mirada llarga, que seria bo que, diguem-ne, que governi qui governi, ho vagin fent. Lluïsa, Cristina, Miquel, moltíssimes gràcies. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dilluns 7 de juliol i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes.
Les tempestes descarreguen amb força les comarques de Girona i els bombers reben més de 110 avisos. Tarda aïda, tempestes fortes a les comarques de Girona amb acumulats d'entre 50 i 120 litres a diverses poblacions. Destaquen registres com els 130 litres de quart, els 124 a Bascanó, 123 al barri de Palau de Girona o els 102 de Montfollà. A Caçada, la xarra es va superar el llindar de risc dins densitat de pluja amb 44,7 litres en només 30 minuts, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
L'Audiència de Girona absol un acusat d'abusar de la fillastra perquè no pot descartar una relació consentida i oculta. L'acusat s'enfrontava a una pena de 15 anys de presó. La Fiscalia i l'acusació particular sostenien que els tocaments van començar l'any 2004, quan la petita tenia 9 anys, i van augmentar progressivament, tant en freqüència com en intensitat, fins a arribar a penetracions, quan tenia entre 13 i 15 anys.
La sentència conclou que no hi ha proves que creditin els presumptes abusos quan era menor de 16 anys i que els missatges que s'enviaven porten a no descartar l'existència d'una relació sexoafectiva consentida i ocult.
Absolt dos cops en una setmana un acusat de cometre robatoris a comerços i habitatges del Gironès. La Fiscalia sostenia que el processat formava part d'un grup de quatre encaputxats que el 17 de febrer del 2020 van castar un cotxe sostret contra la persiana de l'estanc de Forneix per entrar-hi a robar. La sentència, però, resol que no hi ha indicis seriosos per condemnar-lo i tampoc considera aprovada la participació dels altres encausats.
5 ferits, 3 de gravetat en un xoc entre dos turismes a la Nacional 2 a Figueres. L'avís de l'accident es va rebre ahir a prop de dos quarts de sis de la tarda a la circunvalació de la capital de l'Alt Empordà. Per causes que s'investiguen es va produir una topada frontal entre dos cotxes. Tots els ferits van ser traslladats pel SEM al Josep Toreta de Girona i la Nacional 2 es va tallar a la zona i va provocar retencions d'un quilòmetre i mig.
veïns d'un edifici de Caldes de Malavella per filtracions d'aigua amb les últimes pluges. Són veïns d'un edifici del barri de Nostra Senyora de la Llum. Actualment s'està rehabilitant l'edifici i hi ha una coberta provisional de lones de plàstic. L'aigua acumulada de les pluges va fer que hi hagi filtracions en quatre habitatges i per això s'ha pres la decisió de desallotjar la segona planta de l'edifici. Segons apunten fons municipals, no hi ha risc de col·lapse i la mesura s'ha pres només per garantir el benestar dels veïns.
L'Ajuntament de Girona millorarà les instal·lacions de l'escola Bressol La Baldufa de Germán Sàbat. El projecte s'ha aprovat inicialment per junta de govern local amb un pressupost total de 277.000 euros i els treballs es distribueixen en dues grans línies d'actuació. La primera serà la reforma i adequació de sis canviadors que donen servei a vuit aules de l'escola Bressol i la segona serà la substitució de les finestres de diversos espais de l'escola.
I en esports, el Girona Rall obrirà la temporada 25-26 el divendres 15 d'agost. Montilívi el serà el taló del nou curs amb el duel entre gironins i madrilenys que es disputarà a partir de les 7 de la tarda.
I pel que fa temps, dia avui amb el sol hi ha alguns robos que faran acte de presència durant el matí i a la tarda la pluja que pot tornar a aparèixer en una jornada amb 27 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó.