Tindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries, els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. En mobilitat matí complicat a les carreteres catalanes, a la C25 hi ha tall parcial de calçada per un accident a Sant Pérez de Sallavinera, també a la C58 que registra la congestió per un altre accident a Terrassa amb un carril tallat.
I també a la C32, on hi ha retencions per vehicles al volant la Cornillada i Llobregat. A banda també a la B10, circulació amb congestió per una varia en ús de Trinitat. I també a la P7, on es circula amb intensitat a Barberà del Vallès. També hi ha retencions a la C17, a la 2 i diversos trams de la B20 i la B30, que afecten a la circulació cap a Barcelona i Terraona.
I Mossos d'Esquadra conjuntament amb la Policia Nacional estan duent a terme un dispositiu policial coordinat per l'Europol per desarticular una organització criminal internacional implicada en el tràfic de drogues i armes. Es preveuen més d'una desena d'entrades a Catalunya, concretament a Barcelona i Girona i també a Andalusia. Es preveuen també diversos detinguts i el cas està sota secret d'actuacions.
I aquest dilluns és el primer dia elaborable amb els carburants, la llum i el gas més barats per afrontar l'impacte de la guerra a l'Iran. El pla anticrisi del govern espanyol, que ha entrat en vigor en les darreres hores, inclou una rebaixa del 21 al 10% de l'IVA en aquests subministraments energètics. Un fet que s'hauria d'anar notant progressivament a l'hora d'omplir els dipòsits amb rebaixes d'uns 20 euros de mitjana. El secretari general de FAQA, Rubén Sánchez, considera molt tímida la intervenció de l'Estat i vaticina, que ben aviat quedarà sense efecte.
Sin duda no hay voluntad de molestar a las empresas que se están forrando con una subida totalmente abusiva, una subida que no responde al alza del petróleo. Las propias gasolineras aplicaron incrementos de precios cuando todavía ni de lejos estaban comprando un combustible con el precio del petróleo inflado. Por tanto, se puede hacer, se puede intervenir en el mercado de los combustibles, se puede intervenir en el mercado de los alimentos si hay voluntad política, pero no la hay.
El decret que aquesta setmana haurà de validar al Congrés preveu una vuitantena de mesures i la majoria estaran vigents fins a finals de juny. Guiendesa farà aquest dimecres un simulacre de so de les 17 sirenes del pla d'emergència de les preses de Susqueda i el Pasteral 1. Entre les 10 del matí i les 5 de la tarda els aparells acústics d'alarma es provaran als municipis d'Amer, Anglès, Bescanó, La Seguera de Ter, Osor, Sant Julià de Llor i Bonmatí i també a Susqueda.
El pla s'integra en el Pla de Protecció Civil per Emergències per Inundacions de Catalunya d'Inuncat. I quatre menors van quedar atrapats a l'interior de l'antic hospital d'Esparreguera al Baix Obregat després d'un col·lapse parcial de l'estructura de l'edifici abandonat. En la primera intervenció els bombers van poder rescatar dos joves que van estar traslladats a l'Hospital Sant Joan de Déu. Un en estat greu i l'altre menys greu. Tots dos amb fractures. Notícies en xarxa
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
Les deixalleries de Girona t'ajuden a desfer-te dels residus que no es poden llençar als contenidors. Tens deixalleries als polígons de Maixirgo i de Serrià de Ter i també pots anar a les deixalleries mòbils que recorren els barris. Recorda't de portar la targeta identificativa per accedir-hi. I si fas 6 visites a l'any, obtindràs una bonificació de 25 euros en la taxa d'escombraries. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, entrem en temps de Tartulia Girona FM, quan passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 23 de març, ja ha entrat la primavera, bufa una miqueta en deidet, hi ha molts arbres que comencen a florir, és a dir, la primavera, ja la tenim aquí, per parlar de la primavera, per parlar de la ciutat, per parlar una miqueta...
aquest, el que ells vulguin, tenim aquí tres persones que ens acompanyen, totes tres relacionades, ara ho hem vist d'una manera o altra amb la Universitat de Girona. Bon dia, Lluïsa Feixedes. Molt bon dia, què tal? Professora d'història, de l'art. M'ha costat arribar-hi, eh? Història i l'art.
I el que dèiem, no? De fet, ara us recordava que l'últim dia que va estar aquí gairebé no va poder arribar perquè era el dia de les ventades, que es havia suspès l'universitat, les classes... Ara deien que fa més ben avui que aquell dia. Avui fa força més ben que aquell dia, també és veritat. Senyor Martí Tarés, molt bon dia.
Molt bon dia. I la seva relació amb la universitat també hi és perquè encara dona classes a la universitat, tot i que vostè és de dir que a més és el món de la publicitat. Correcte. O del màqueting o del... Soc un professor associat i per tant vaig a fer alguns crèdits i m'entorno cap al meu món laboral, per dir-ho així. Un món laboral que va a l'alça, perquè ja ho ha canviat tot, hi ha problemes en aquest món, hi haurà problemes. Hi ha canvis, com sempre.
el món del paper, que aquests sí que els tenim els problemes tots, vull dir... No, no, ostres, són sectors que estan molt afectats, evidentment, per els canvis tecnològics, socials, econòmics, no? Evidentment, sí, sí. Allà estem. I la tercera pota d'aquesta tertúlia, i no per ser la tercera, la menys important, el senyor Aliu Diallo, també professor de la Universitat de Girona,
investigadors sobre racisme i racisme institucional, què tal, com estàs a l'Iu? Bon dia, molt bé, amb moltes ganes d'estar aquí i també de copsar aquesta primavera que ja ja som per aquí. És allò que dèiem, m'ha adonat per la primavera perquè vaig pensar que, almenys com era petit, el canviava un al 21, per tant ja vam portar dos dies, no sé si ara és ben bé així, es canvia per hores...
20, eren 20 però ara es parla més també de la primavera meteorològica i el dia 1 de març van començar a parlar que no és pas un invent recent però em fa gràcia que ara com diferencia més les temporades meteorològiques per dir així, les estacions meteorològiques
i les astronòmiques, no?, i aquest dissabte comença l'astronòmica, el divendres, dissabte? Divendres. Divendres. Va començar, perdona, i en canvi les meteorològiques no, no?, van per mesos. De fet, deu ser això que en diguem, el canvi climàtic, perquè tot s'avança, però depèn dels anys també, és una miqueta com...
A veure, no voldria negar, perquè és evident que hi ha canvi climàtic, això no ho volia negar, però vull dir que al llarg dels anys hi ha vegades que fa fred per fires i a vegades que no en fa. No fa molt que no en fa, ja fa temps que no en fa. I a vegades plou molt. Aquest any, per exemple, venim d'un any que Déu n'hi do el que ha plogut, no? I per tant... Sí, sí, ahir vaig anar a fer espàrrecs i se n'han fet molts, eh? Doncs qui ara em fa venir...
Sí, una mica de sal i vera perquè encara no els he provat aquest any i és una de les coses que m'agraden molt.
parlàvem de la primavera per entrar d'alguna manera o altra, però de canvis n'hi ha molts. Per exemple, hi va haver eleccions a la segona volta a les eleccions franceses i s'ha consolidat que en algunes poblacions, diguem-ne, Perpinià ja estava, perquè en primera volta va guanyar el candidat de l'extrema dreta, però en altres llocs, com alguns d'aquells que fan cert mal, deixem-ho dir així, Ribes Altes, Elna...
doncs hi ha hagut canvis a París, en canvi s'ha mantingut, diguem-ne, els socialistes que governaven des de fa anys amb en Hidalgo continuen al davant, hi ha algunes altres poblacions que també en certa manera han canviat, però la sensació és aquella que...
que es van consolidant poblacions importants a l'extrema dreta i la sensació és que a França sempre passen coses que després arriben aquí. És que s'han convertit en una opció política entre les altres, ara ja, és a dir, fa un temps era com una irrupció, ara ja no, ara hi ha una sèrie de partits entre els quals els d'extrema dreta, amb el seu nom a cada lloc, perquè també Alemanya...
han avançat en una regió d'un lan de l'oest, en el qual fins ara tenien molt boca presència, ens també han tingut el 20% de vots. 20% és un percentatge fort, també ha passat a França en molts llocs, està passant també a Espanya en aquestes diferents comunitats autónomes, més o menys, sobre el 20%. Són una opció, estan allà, de moment atrauen aquest personal,
I, malauradament, em sembla que ens hem d'acostumar a que hi continuïn siguent, la qüestió és intentar seguir combatre'ls i que aquest 20% no pugi, diguem-ne. Però justament a Alemanya deien que en el sector que més havia pujat, i en el sector jove, o sigui que, bueno, veurem. Tot i que és veritat que els joves, abans dèiem, no?, que el que votes quan ets jove no el votes quan ets gran, esperem que s'arrampió i se'ls hi passi, perquè si no ho tenim magre.
No, però tot i així jo també crec que la lectura de les eleccions de la segona volta a França ahir no són tan catastròfiques com semblava la primera volta. O sigui, hi ha hagut molta resistència en molts llocs on a través de coalicions preelectorals en aquest cas aquesta triangulació per fer front a l'extrema dreta ha donat certs fruits. O sigui que hem de lamentar, per exemple, que en alguns llocs
el partit socialista ha vetat per exemple la França Insumisa per diverses raons que tenen a veure amb temes més ideològics o temes més de tendències actualment amb el fet que la França Insumisa té un líder molt amortitzat que si haguéssim de fer el símil seria com un Pablo Iglesias que dins del seu nínxol
és un referent però també activa molt a l'altre costat activa molt l'extrema dreta dins de tots realment sí que s'han consolidat algunes tendències però també hem de celebrar que justament hi ha hagut certa resistència i no aniré en un put de forma tan dràstica més enllà dels resultats que poden ser més o menys conjunturals depenent dels candidats dels pactes a les coalicions a la
els cordons sanitaris, etcètera, és veritat que hi ha una tendència de fons que posa sobre la taula un creixement de l'extrema dreta a França i a Europa, i també a casa nostra. Per tant...
aquí només podem confiar en allò que es diu en alguns temes més sociològics que els joves voten opcions radicals i que en aquest cas qui potser encarna més per una part de l'electorat jove és aquests plantejaments d'extrema dreta per la seva radicalitat i no tant
per les qüestions de fons podríem arribar a pensar això i l'altre és aquella famosa llei del pèndol que el pèndol cada vegada oscil·la més i per tant en comptes d'alternar entre la dreta i l'esquerra o el centre dreta i el centre esquerra doncs ara
ens debatem amb unes opcions més polaritzades. No ho sé, ho veurem aquí, a casa nostra, d'aquí pot, en uns mesos. Ja ho vam veient, les autonòmiques ja ho van mostrant, evidentment hi haurà diferències segons el territori, perquè hi haurà moltes presóístiques, també Catalunya, que tenim un altre panorama, però vaja, aquesta presència hi serà segur. En el nostre cas hi ha dos partits que s'ho disputaran,
perquè s'ha vist que hi ha gent que li és indiferent votar o que podria votar tan pocs com a Aliança, per més estrany que ens pugui semblar a molts, però es veu que sí, llavors ja es veurà aquí com queda això. I la legitimació d'aquests partits també m'ha agradat molt que has plantejat que si en un primer moment era una erupció, ara ja són una opció clara.
I el trànsit d'aquí, d'aquell moment que potser eren més marginals, a l'actualitat on sembla que tot passa una mica, que posen els temes que els afavoreix més a l'agenda política, té a veure també amb com els altres partits, la resta de partit, han volgut confrontar aquí, o no han volgut confrontar, perquè ara estic recordant, per exemple,
No sé si va ser la setmana passada o l'anterior, l'anterior diria que Esquerra Republicana a Barcelona, ells d'Alemany publicaven aquest vídeo del gran reemplaçament utilitzant la mateixa expressió que utilitzaria Trump, que utilitzaria Vox, que utilitzaria Agència Catalana, però parlant justament d'aquestes botigues de què viures, que òbviament a Barcelona hi ha hagut
Hi ha hagut canvis en el que vindria a ser el comerç minoritari, però no crec jo que el tema sigui que s'obrin, que les botigues més tradicionals s'hagin substituït per viures de paquistanis, etc. O sigui, fes aquest vídeo, però fes-lo davant d'un Starbucks, fes-lo davant de mil bars que tenim a Barcelona, que no hi ha en català. L'expressió està fora de lloc, però clar.
Això és una manera de legitimar justament aquest discurs. Si Esquerra, un partit com l'Esquerra Republicana, amb la tradició que té, ja obres aquest discurs, imaginem-nos a l'altre costat. És que aquest és, per mi, el gran problema de la irrupció o de la consolidació de les opcions d'extrema dreta és que, vulguis o no, vas veient com tot l'eix es va centrant, es va desplaçant cap a la dreta i quan jo veig partits de suposada esquerra o d'esquerres
no només a Esquerra Republicana, sinó gairebé diria que tots, que en algun moment o altre comencen a parlar de temes de seguretat, de les ocupacions, i ho posen com a un tema central o gairebé central del seu discurs polític,
és que alguna cosa està fallant, perquè deixem que tot s'arrossegui, que tot es vagi escurant cap a aquests temes que són els seus i que posant-los sobre la taula acabes fent el joc, per dir-ho així, i cedint aquestes pretensions de...
de definició d'un marc mental que no té per què coincidir necessàriament amb la realitat. Jo no estic del tot d'acord. Si jo penso que de tots els temes, tots els partits n'han de parlar. De seguretat n'ha de parlar, perquè té molts matisos i moltes vessants, i de tots n'ha de parlar. En fi, és igual, de tots els temes de salut. L'altre dia, com ens estem preparant, que no ens hem preparat, i ara ho veiem, per al creixement de població que tenim, que és que el tenim, és que això és una obvietat, i que això ens està posant en situacions, potser, en alguns casos...
complicades. I tot això s'anava a parlar, el que passa és que s'anava a parlar bé, s'anava a parlar amb arguments, ja ho sabem que molta gent ni la informació, ni les dades, ni els arguments els tocaran ni els mouran, perquè és igual, no els volen saber, ja tenen el seu marc i tampoc els interessa i no volen ja més informació. Això també ho sabem, la gent s'atura en un moment donat i es queden en la seva zona i ja està. Però és l'única manera, continuar-les posant en joc i intentant que això d'alguna manera...
Però jo parlar, parlar, s'ha de parlar de tot. No els podem deixar cap tema que només el parlin ells, perquè són temes que també són importants, segurament. Clar, aquí el repte, com bé dieu, és com ho enfoquem. O sigui, parlar de seguretat, òbviament...
Avui en dia, si preguntes a la gent què els preocupa, hi ha una percepció d'inseguretat molt gran, però no deixa de ser això, percepció, perquè la veritat és que les dades delinqüencials en els últims anys, la tendència és a la baixa, justament. Estem en un país, un dels països més segurs del món. I tant. Aquesta és una realitat. I a partir d'aquí, el que ha passat aquí és que mentre en algun moment, partits d'extrema dreta posaven a l'agenda aquesta...
Aquesta barreja entre migració i seguretat, els altres partits moltes vegades badaven, o sigui, d'alguna manera deixaven passar aquests temes i més que aquests temes deixaven que... deixaven...
prosperar una realitat molt marcada per les condicions materials de la gent, que té a veure amb que si no arribo a final de mes, és molt més fàcil creure'm que el meu problema és amb en Madur, és la Fàtima, que s'ha empadonat al meu barri, i això té a veure també amb una...
realitat aquí, que és la que marca avui en dia Catalunya-Espanya i de fet en molts llocs d'Europa, que és el tema de l'habitatge. Les polítiques d'habitatge expliquen molt la realitat actual en què estem i que també explica aquesta vinculació que s'està donant de joves, i aquí també precisaria, més que joves en general, joves homes amb l'extrema dreta. I aquí...
La realitat aquesta que quan els poders públics davant d'una crisi d'habitatge, perquè la tenim en lloc de solucionar-ho, legislar millor i complir amb la funció social de l'habitatge, bàsicament veiem en Pedro Sánchez anunciant...
anunciant mesures per pal·liar aquesta realitat però donant més diners als rendistes bonificant-los i que proporcionalment les persones jugateres paguen més impostos que no pas les rendistes doncs la realitat és aquesta que acaba sent que les persones tenen molta gent i la sensació que els poders públics els que estan manant ara no estan escoltant les seves demandes per tant
el simplisme entra en joc i en el simplisme totes hi sortim per l'ent. No, no, jo estic d'acord amb que s'ha de poder parlar de tot i que els partits polítics han de tenir opcions i respostes per totes les problemàtiques. A mi el que em preocupa és quan partits de centre-esquerra o d'esquerra o centre-dreta és igual posen sobre la taula o posen com a prioritat temes que fins aquell moment no ho eren i que ara ho han esdevingut bàsicament perquè l'extrema dreta els està posant sobre la taula.
Recordo no fa gaire setmanes un alcalde d'un municipi del Gironès, que no és de l'àrea urbana, és a dir, que no és ni Girona ni Salt, parlant de les ocupacions del seu poble, i segurament d'un partit d'esquerres, i segurament en aquell poble d'ocupacions les podries comptar amb el dit d'una mà.
Quan surten a fer vídeos a les xarxes parlant de les ocupacions i això, penses, doncs l'extrema dreta està guanyant. Aquí és on s'equivoquen ells, però és el mateix que li passa al PP. El problema del PP és que no confronta, només confronta amb els socialistes, però no confronta mai amb... Bueno, ara, sembla que se n'han començat a donar compte ara, que si no confronten a Vox...
se'ls irà menjant terreny, i sembla que ara, semblava que en algun míting, algun comentari, molt tímidament, però, o sigui, el que han de fer és confrontar-los, no imitar-los, perquè ja fan ells el seu discurs, fes tu el teu discurs de centre-dreta o dretes, igual, ells ja fan a l'extrema dreta i el seu ja farà el seu, no?, és a dir, però, a lloc d'això, bueno, si han com ha vingut, perquè veuen que a TikTok, bueno, ja ho anirem pagant, ja ho anem fent, però...
però no vol dir que no hàgim de continuar insistint alguns en què hauríem de plantejar els temes d'una altra manera. I després, perdona, hi ha un altre tema que és com abordar depèn de quines problemàtiques. L'extrema dreta ho té una mica més fàcil perquè opta per la simplificació i per tant...
Proclames buides, solucions fàcils que després són inaplicables, no? Expulsarem tots els immigrants, no sé, aquest tipus de proclames que utilitza l'extrema dreta, que són molt simples, no? Són solucions molt fàcils sobre el paper, per dir-ho així, però en canvi després a la pràctica ja ho veiem, que allà de governen bàsicament no resolen res del que ells deien que resoldrien, no?
I, en canvi, la realitat és més complexa i quan l'intentes explicar i donar explicacions és difícil de competir perquè realment no hi ha solucions fàcils a depèn de quins problemes. Ara parlàvem de la sanitat, de l'habitatge... Clar, hi ha qui juga amb avantatge fent aquest tipus de discursos populistes i fàcils i, en canvi,
El repte d'intentar explicar la realitat, les solucions, la complexitat, què és la que és, és molt més difícil. Per tant, aquí, si es vol ser rigorós en competència, ja parlo gairebé a nivell de màrqueting, és bastant més complicat explicar solucions complexes que possibles solucions fàcils.
De tota manera, podríem començar tots els partits i governants per gestionar bé el que tenen. Això també costa moltíssim, perquè les coses molt complicades són molt complicades, i a més ara mateix estem aquí parlant com si no estiguéssim a punt, potser, jo no ho sé, però, d'esclatar una crisi que no l'hem vist nosaltres mai, a nivell del que està passant a nivell internacional, perquè si he de fer cas al que venia escoltant a la ràdio, agafeu-vos perquè...
La cadena que ens ve és terrorífica, però vaja, això ja es veurà. Vull dir que aquí, de moment, mira, estem avui a 23 de març i estem aquí tranquil·lament, ja veurem d'aquí un temps. Però, deia, mentrestant, home, gestionem bé el que tenim. Diguem-ne que això també a vegades ens costa una mica, no? I amb una mica d'empatia i de voluntat de diàleg a vegades amb els sectors que tenen dificultats i també és una de les maneres de paivagar aquests discursos tan simplistes, no?
No, no, Déu-n'hi-do, però jo, insistir-ho una miqueta més, perquè heu dit i crec que al final ha acabat, és a dir, se n'ha de parlar ja, hi ha hagut la sensació, ara a mi em toca fer de bocata el diable, però hi ha hagut la sensació que segons quin tipus de coses en els últims anys hem preferit no parlar-ne perquè ens incomodava.
Per exemple, el tema de l'habitatge és claríssim, el tema de la immigració, lligat amb l'habitatge, també és claríssim, i això ha fet que hi hagi una determinada tipologia de gent que hagi optat o que pugui arribar a optar per el que, bueno, jo n'he dit el vot dels budells, allò de dir, ah, toma pel sac, trenco't amb tot el que hi ha hagut fins ara i provo això, no?
Abans deia que hi havia com aquella cosa que sempre que el nord d'Europa, vull dir, sempre ens vagi una miqueta per davant. Holanda ja va guanyar, l'extrema dreta ja va governar. Però ja no governa. Ja no governa. I aquest és un altre tema, és a dir, que les respostes simples a problemes complexos no solen funcionar quan has de governar, no? Però el problema també, i això és el que us volia preguntar, també és veritat que durant molt de temps, diguem-ne, la...
L'esquerra aquí ha governat i la sensació és que tampoc has vist que diguem-ne que se solucionessin aquest tipus de problemes. El problema real per mi és justament aquest, que Espanya a nivell estatal portem 8 anys tranquil·lament amb governs progressistes o que s'autodominen així. I aquí molta gent ha depositat amb gran esperança votant aquests partits per canviar les seves condicions materials.
Això no s'ha donat, i és més. O sigui, ens estem trobant que problemes com arribar a final de mes al poder adquisitiu de la gent, aquest tema només s'ha complicat encara més. O sigui, quan tu surts d'aquí ara i preguntes a algú per què tens problemes d'habitatge o per què l'habitatge és un problema, segur que entre les tres raons que et poses sobre la taula et dirà que les ocupacions, com les ocupacions...
El parc d'habitatge ocupat a Catalunya, per exemple, estem parlant de menys del 0,006% del parc d'habitatge. Per una altra banda, paral·lelament a Catalunya tenim més de 400.000 habitatges buits. 400.000 habitatges buits, aquesta terminologia d'habitatge buit a Catalunya és aquest habitatge que porta més de dos anys sense ningú a dins. I també tenim una llei que és que el tema...
Realment quan entres a analitzar-lo és molt fremant perquè també tenim una llei des del 2015 que habilita els ajuntaments, els poders públics a poder captar aquells habitatges buits i llogar-los, no expropiar-los sinó llogar-los i que els diners vagin a parar al propietari i ningú activa res aquí.
Ningú activa aquests habitatges. Amb aquests habitatges no hi ha 400.000 famílies a Catalunya que necessiten habitatge. Mobilitzant aquests habitatges podríem pal·liar bastant la problemàtica. Quins són aquests habitatges?
Estem parlant d'habitatges majoritàriament en mans de grans tenidors, que a Catalunya... Bueno, no, majoritàriament no, perdó. Estem parlant d'habitatges que porten més de dos anys buits i en el cas dels grans tenidors estem parlant de voltant de 25.000 habitatges. És que et vull preguntar això, si era gent que tenia un pis i el tenia tancat perquè el volia tenir tancat o...?
Jo te parlo des del desconeixement de les dades. Tenim, en el cas de grans tenidors, més de 20.000 habitatges, que en aquest cas la llei el que diu és que es captin per destinar-los a lloguer social, directament. I per tant aquí hi ha una regellesa política clara. En el cas de 400.000 habitatges sí que no hi ha una legitimació pública directa actualment d'haver-los de com mobilitzar-los, però també es podria legislar. La pregunta venia de dir si eren segones residències o...
Bueno, entenem que són segones residències perquè les propietàries deuen viure en algun lloc Per tant, la majoria de casos... Jo crec que segones residències no es consideren habitatge buit perquè no ho és, és una segona residència Jo crec que són coses diferents És que habitatge buit ara han passat dos anys Si passa dos anys i tu no vas a la teva segona residència, vols dir que és segona residència, això?
No ho sé, però la zona de residència quedava fora de molts d'aquests debats de... Sí, sí, jo per això preguntava. No sé, jo en el cas, l'habitatge al costat del meu està buit des de fa un any, perquè la persona que hi vivia ha anat a viure a una altra ciutat, i jo pensava que el llogaria de seguida, i no ho fa, no sé per què, ell sabrà les raons, no? Però mira, aquí tenim un habitatge buit, vull dir que hi ha hagut moltes casuístiques, a banda dels grans tenidors, que és un altre tema, no?
Hi ha gent que li fa por, ara parlaves del teu veí o veïna, que li fa por, por o mandra o així, perquè nosaltres ens hi hem trobat, al final vam optar per posar-lo a lloguer, però, ostres, reps tants impactes, tants inputs, digue-li com vulguis, de tot el que pot passar si llogues un pis, si no sé què, si això...
que penses, bueno, esperem, ja veurem, a veure si ho fem o no ho fem, a un pis dels pares, i per tant, però que als veïns els preocupava que el poguessin ocupar, no sé, que al final vam llogar, no, però realment hi penses dues o tres vegades. I hem vist gent de la que sembla, a nivell particular, que també fa llogues socials, no són només els ajuntaments, vull dir que hi ha gent que ho fa això, que...
Bé, però ho dic perquè no tens la, no ho sé, com a mínim, parlo, i era la primera vegada que ens hi trobem i així, però és una situació en què hi penses dues o tres vegades perquè veus això, moltes notícies, informacions i tal, i penses, bueno, no tens un marc de tranquil·litat de dir, mira, poso el pis allover, segur que tot anirà bé, no hi haurà cap problema.
Més aviat el contrari. I no només per el risc d'impagats, sinó per mil situacions a nivell legal o administratiu que has de fer per poder posar un pis a lloguer. L'altra cosa que jo penso és que en tots els anys que fa que es parla que s'han de mobilitzar pisos buits i així, l'administració, i en aquest cas parlo directament del govern central, que és qui té els recursos i la capacitat, perquè els ajuntaments amb el pressupost d'inversió que tenen és absolutament impossible que puguin...
generar oferta d'habitatge significativa i la generalitat una mica més però ja veiem que amb els pressupostos que disposa tampoc és la gran capacitat que pot arribar a tenir però en canvi el govern central disposa de recursos i disposa d'una cosa encara més important que és la capacitat normativa en relació al sol i d'urbanització i per tant
Amb tots aquests anys voleu dir que no es podria haver fet ja passos significatius en la construcció d'un parc social d'habitatge públic i no posar la responsabilitat en el privat o en el lloc que el privat fa en relació a les seves propietats o segones residències o el que sigui, no?
És a dir, bé ho veiem, i bé es va fer en altres èpoques que justament no són gaire lloables. No només no s'ha fet això, sinó que avui llegia que la comunitat de Madrid i l'Ajuntament van vendre tota una sèrie de blocs a pisos voltor, que ara aquests blocs estan revenent a sis vegades el preu que el van comprar. Això és la política d'habitatge que es va fer a Madrid, per exemple.
A Madrid es va fer aquesta política d'habitatge, si gràcies al darrere dels noms, de descomerses, noms importants lligats a gent que estava en aquest moment a l'Ajuntament. I hem vist que a altres ciutats també s'han fet unes promocions socials que han anat per l'Ajuntament i els seus amiguts. També hi ha llocs, l'altre dia veia per la televisió un poble, em sembla que era l'Urgell, que ara no vull dir malament, Ciutadilla, Ciutadilla.
a Ciutadilla no només han obert un forn de pa sinó un edifici que era l'antiga casera de la Guàrdia Civil amb habitatge social és a dir que alguna cosa es va fent suposo que està claríssim que no la que calia perquè és veritat que fa molts anys que en parlem i no s'ha resolt és que anava a dir això la sensació és que es parla molt i es fa poc i al contrari que abans en Martí deia que no hauríem de ficar el foco diguem-ne en els particulars però quan alguns particulars volen fer algun tipus de cosa diguem-ne
Per exemple, tothom diu que construir és molt complicat el tema burocràtic a llarga i a llarga i a llarga terminis i fins i tot, diguem-ne, és evident, ja sé que la gran majoria, no tots, però que la gran majoria que es dedica a això és que ho fan per negoci, per dir-ho d'alguna manera.
És així, però fins i tot aquests, per dir-ho d'alguna manera, que podrien pal·liar, donen la impressió que hi ha complicacions. Tot a la Girona, habitatge se n'està construint, no ho sé, a la zona de Domeny, per exemple, Déu-n'hi-do, com ha crescut aquests últims anys i va creixent.
Recordo perquè jo vaig ser a la inauguració d'aquell carrer que es diu Roberto Baulanyo, que era tan curiós que era un carrer que no tenia ni un habitatge i ara sempre que hi passo penso, mira, i la cosa ja ha anat agafant, poso un exemple. Allà s'està construint un nou barri. Es va fent, sí, sí, tot un barri sencer i no pas petit, no? Llavors, no sé, el que passa és que continua arribant molta gent en tots els nivells d'interès d'habitatge, és a dir, tant des del més barat al més car, perquè sembla que tot es va ocupant molt pràfic, no?
El problema no és la construcció d'habitatge social o no. A Catalunya i a Espanya, si tot l'habitatge construït amb diners públics hagués mantingut com hauria de ser en la gestió pública, estaríem parlant del voltant del 30%. Del parc d'habitatge públic seria...
perdó, el parc d'habitatge seria d'habitatge públic o sigui, la gestió és el tema aquí i en la gestió sempre hi ha la voluntat política és la que explica que el 30% d'habitatge el 30% del nostre parc que va estar finançat pels nostres impostos avui en dia estigui en mans de estigui en mans privades i per una altra banda tenim aquí una realitat actualment que
També està molt marcada per una voluntat política molt minsa quan parlem de resoldre la problemàtica d'habitatge, però quan mirem dades que ens diuen que més del 50% dels habitatges que s'estan comprant actualment a Espanya s'estan comprant al comptat, més del 50%.
Això vol dir que qui compra no és qui necessita habitatge per viure. Són gent que ve a invertir, perquè tu ara mateix tens diners estalviats i vas a un assessor i li preguntes què puc fer amb aquests diners per la rentabilitat màxima i el més probable és que dins de les opcions et digui clarament que compris habitatge i el lloguis, perquè surt a compte. Perquè justament els poders públics han permès que l'habitatge aquesta mercantilització de l'habitatge. Més que mercantilització ja estem en un altre nivell. Realment
que tu, tenint el teu habitatge i tenint un altre o un parell, pots viure d'això tranquil·lament. En el moment que tu tens l'entrada per comprar el pis, ja te'n pots despreocupar, perquè el lloguer ja et pagarà la hipoteca. I és més, el lloguer et pagarà la hipoteca i a més a més podràs tenir estalvis, perquè en general el que ens estem trobant és que es paga més de quota de lloguer que no pas de quota d'hipoteca.
Per tant, aquí tenim una realitat també que hi ha una altra data paral·lela que és encara més frappant, que ens diu que més del 80% de les hipoteques que s'estan signant són per adquirir segona, tercera, quarta, cinquena.
No és per la primera. Per tant, qui està aquí comprant són gent ja en un nivell adquisitiu alt, amb el seu habitatge per viure i després buscant un altre habitatge com a refugi per seguir d'alguna manera especulant i que els diners, el flux de diners vagin de les classes treballadores cap a les més benestants.
Jo, Aliu, per entrar-hi, vull dir, el tema aquell, fa 30 anys també es deia que el Totxo no baixarà, i carai, s'hi va baixar, i va baixar molt, i va haver-hi un moment, després s'ha tornat a recuperar, també és veritat. Jo crec que un dels temes que a l'hora d'explicar les situacions crec que valdria la pena matitzar és aquell, és a dir,
És veritat que hi ha hagut gent que perquè ha pogut en un moment determinat ha comprat un segon habitatge, pensant en els fills, pensant, o fins i tot en això, en un complement a el que guanya i tal. Jo crec que caldria diferenciar molt el que fa això que no del que és els grans tenidors. És a dir, és evident que si tu ara deies que el 80% es compra...
i has dit un tant per cent altíssim, no recordo ara que es compra el comptat, ara la gent, deixeu-m'ho dir així, és normal, que té sous normals, no va por ahí comprant el nou comptat perquè bàsicament no pot, diguem-ne. Estem parlant de fons d'inversió. Estem parlant de fons d'inversió, llavors segurament, però esclar, llavors també veus que hi ha una gran connivència...
És a dir, la sensació aquella, com tu deies, segur que dintre d'aquests grans, hi ha grans tenidors, i entre ells el banc dolent, per exemple, que hem dit, no? Doncs que el banc dolent, diguem-ne que jo crec que el govern espanyol, el govern estatal, tindria maneres de fer funcionar les coses i potser, i parlo del govern estatal que ha canviat de color, vull dir, no m'estic referint a un determinat color polític perquè en els últims 20 anys ja han passat els dos, no?
i després hi ha tots els pobles i ciutats que s'estan despoblant que estan plens d'habitatge i que ningú hi va i tothom es va concentrar en uns pocs llocs i tampoc estem fent polítiques per evitar-ho no passa a Catalunya Catalunya em sembla també hi ha llocs més però a Catalunya en general tot el territori és atractiu perquè si vas a la muntanya o és pels temes de muntanya si t'acostes a la costa per la costa i gairebé tot arreu
perquè al final és un país petit, però en altres comunitats sí que està passant. Ara surto jo i dic en un punt de cinisme, perquè ja és directament cinisme, allò de dir, però és que no passa res, perquè com que tenim uns serveis públics que funcionen tan bé, la gent va viure fora de la ciutat perquè pot anar-hi a treballar amb trenc. Això ja deixem-ho per...
No, molta gent ho va fer pensant, però és igual, la gent continua... A Catalunya, en general, i també hi ha... Però vaja, no és un territori... La despoblació sigui un tema tan greu com ho és en molts altres territoris de la Perínsula Ibèrica, que és molt dramàtic. Allò que es va batejar com l'Espanya vaciada... Jo hi ha un concepte, i he pensat alguna vegada, i alguna vegada ho he dit aquí, el que em va fer donar d'aquests problemes
i del problema que podria suposar el que està passant a Madrid en els últims temps va ser un article que va fer el president Maragall, jo diria que abans de ser president, però devia ser el 2003, que es deia que era un article que titulava Madrid se va, és a dir, aquell moment que es començava a parlar... Jo això sempre ho he dit, quan es diu, no, és que mira Madrid això i Madrid allò i tal, i en canvi Barcelona...
Bé, no és la culpa de Barcelona, és que l'estat va decidir, primer Maznar, però ho han seguit tots els governs, apostar perquè Madrid no era una capital ni europea ni mundial de primer nivell, i era molt més capital internacional Barcelona, però es va decidir que això no podia ser així, que la capital havia de ser la capital, igual que tu saps França-París i tal, tal, i allà s'han abocat els recursos d'aquest país d'una manera... No és un problema, és que mira, Barcelona s'ho deixa prendre tot, no és que s'ho deixi prendre...
És que els altres ja directament ho prenen i el que no s'ho inventen i el que no ho afegeixen. I si vols un premi de fórmula 1 tens i una fira d'alimentària tens i una seguida tens. És que vull dir, és tot el que calgui, perquè es va reconstruir aquest model d'una gran capital, una gran metròpolis, no? Bé, doncs aquí la tenen, aquí la tenen, no?
Amb inversió pública i, a més a més, amb la greujanda que moltes grans societats estan amb seu fiscal a Madrid, perquè, a més a més, poden fer rebaixes fiscals, però, clar, recapten l'impost. O sigui, l'IVA que paga Endesa per dir alguna cosa és l'IVA que paguem els catalans, però l'IBI, per exemple, el paga Madrid, no?
és tot una estructura vull dir que en el fons és un pou negre un porat negre que va traient recursos i cada vegada van baixant més els impostos i ara tot el capital llatinoamericà però això és fruit, no és una casualitat és una estratègia molt volguda i molt pensada i per buidar la resta del país i aquí mira que Barcelona sigui el que és és quasi un miracle vista el panorama i la desinversió absoluta que hi ha hagut en comparació
Tornant al que havíem començat a parlar, que era de la pujada a l'extrema dreta, penseu que, bé, com allò que deia, que les coses s'encomanen, aquí la sensació és que passarà el mateix. Alguns diuen que l'extrema dreta està vinguent. No, no, l'extrema dreta ja hi és. Vox fa molt de temps que hi és. Ja ho he dit, que és l'opció consolidada...
I aquí tenim, a més a més, ara el tema que les properes eleccions, les que tenen data, que són les municipals, per dir-ho alguna, és possible que n'hi hagi d'altres, no en tinc ni idea. Jo crec que no volen, però és així. El tema és aquest, no? Tornarà a pujar aquest... Això ho he anat tocant una miqueta, no?
Vosaltres que treballeu amb gent jove a l'universitat, els joves a l'IU ha volgut matitzar més aviat homes, diguem-ne, han fet un tom, però jo diria que és bastant generalitzat, un tom cap a l'extrema dret i la pregunta és per què? I si hem de buscar algunes respostes que segurament alguna cosa hem fet tots malament en els últims anys.
Hi ha moltes raons, però jo hi penso molt pensant en els estudiants, o penso en el meu fill, com a fill de 15 anys, i ha passat 10 anys d'educació, que deuen haver sigut els anys que més s'ha parlat de feminisme i d'ecologisme, etcètera, a l'escola, i després els hi pregunten aquest any a l'institut, nois i noies, quants de vosaltres us definiu com a feministes, i d'una classe aixecant la mà 3, i ell l'únic nen, i després els hi pregunten...
Qui de vosaltres es considera gelós i penseu que els gelos tenen el seu lloc en una relació? I ho apunten tots menys ell i un altre. I dius, a veure, què hem fet malament? Efectivament hem fet alguna cosa malament, no? Amb tota la bona intenció, però està clar que no... I potser és lògic, perquè al final nosaltres ens vam... Nosaltres dèiem, no, pensament crític contra un sistema que tal...
El sistema ens donava una lliçó i nosaltres la volíem combatre. Ara passa exactament el contrari, el sistema els dona una lliçó, que és el feminisme i uns valors, i ells es volen revelar. Doncs potser és llei de vida que sigui així, o potser no, no ho sé, això és una cosa que s'ha d'estudiar, i per això dic l'esperança és que vagin canviant d'opinió, i l'esperança és que la majoria de noies, malgrat tot, en molts aspectes, no els segueixen tant, però potser forma part d'aquest...
Potser el que digueu és el que és bo, però ja ho descobriré jo, ja hi arribaré jo pel meu compte. No em fotis la xapa, perquè potser no em fotis la xapa, ja més, amb tots aquests temes, ja hi arribaré jo. Ves a saber, no ho sé, i és una cosa que hi dono moltes voltes, perquè esclar, t'ho trobes a l'aula.
Que el feminisme ha anat massa enllà, no? El feminisme ha anat massa enllà, i tal... Ja està bé, però no cal tant. I no sé què, i quan dius, mare meva, si n'hem ni començat, no? I només heu de veure les xifres d'assassinades, directament, que portem aquest any. N'hem ni començat, no? Si això que ha passat amb les dones que portem aquest any passés amb qualsevol altre col·lectiu de qualsevol tipus, no es parlaria de res més, perdoneu. Que portem una quinzena, em sembla, ja, i comptant entre dones i fills,
una quinzena i hem passat dos mesos i mig no parlaríem de res més si fos un altre tema i en canvi allà està, perdoneu i això és la punta de l'iceberg d'un fenomen que fa que es normalitzin depèn de quin tipus de relacions de parella no sé si per TikTok o per les sèries o no sé què, relacions com més tòxiques que dirien ara i
i que es normalitzi tot un seguit de situacions i evidentment l'exponent més dramàtic són les víctimes de la violència masclista però que són uns valors del masclisme que sembla que amb aquest pretext de l'extrema dreta o així van campant lliurement això desemboca en un fenomen que jo crec que ens sentirem a parlar cada vegada més que és que
Com que hi ha aquesta diferenciació entre gèneres, que hi ha noies que decideixen no tenir parella o no formar una família. I això que passa a Corea, que potser allà és molt més exagerat, jo ja he llegit uns quants articles que estan començant a parlar i enquestes, aquí a casa nostra, en una enquesta deia que el principal motiu pel qual una dona decideix no tenir fills és perquè no ha trobat una parella
que sigui compatible amb els seus valors, amb els seus criteris. I per tant, home, doncs d'alguna manera sí que ens està generant una realitat que ens sembla allunyana i que la tenim aquí a casa nostra. Sempre hi ha un tema que sempre passem molt per sobre, però que explica molt tot, que són les condicions materials. Jo soc molt pesat en això, però...
És que, si mirem, per exemple, els anys, les dècades posteriors de la Segona Guerra Mundial, que hi va haver un consens mundial que van abraçar tots els països de la Declaració Universal, dels Drets Humans, etcètera, la consolidació d'aquest paradigma no s'hauria donat sense Europa, almenys, sense un estat del benestar que va ajudar que molta gent sortís de la pobresa, molta gent pogués tenir capacitat d'obrar, capacitat econòmica per poder...
desenvolupar la seva vida, vacances pel primer cop, o sigui, d'alguna manera anar conquistant drets. Si l'agenda ideològica igualitària, progressista, contra el masclisme, o sigui, contra...
Si mirem per exemple les discriminacions més estructurals, el racisme, el patriarcat, el masclisme, si hi ha una ideologia o unes mesures que van justament afavorir això però no ho acompanyem mai o no ho acompanyem en aquest cas actual de millores de les condicions materials de la gent,
El que sol passar és que la discriminació estructural es rebota. El cas dels Estats Units ho explica molt bé. Obama va ser un d'aquells moments que va semblar que l'antiracisme d'alguna manera quallava als Estats Units. La reacció a quina va ser? Trump. Aquí també tenim una realitat que...
A nivell estatal, també a nivell de país de Catalunya, tenim lleis molt avançades a nivell de feminisme i de feminismes. I semblava que d'alguna manera aquelles lleis arrossegarien la societat cap aquí.
Què ha passat? Que ara mateix estem vivint la reacció. La reacció és joves i no tan joves, persones adultes, homes, que no tenen cap mirament en autodenominar-se antifeministes, autodenominar-se racistes directament, perquè segur que tindran algun públic aplaudint-los. I això centra-nos en la joventut.
Quan la joventut o quan tu no tens d'alguna manera un futur assegurat, aquell esquema d'estudis, treball, habitatge, família, aquesta roda es trenca i no tens com d'alguna manera projectar la teva vida a 3, 4, 5, 10 anys vista, et quedes una mica amb la sensació que has de buscar les solucions en el passat i moltes vegades en un passat inventat.
que és el que ens estem trobant ara. Tenim molts joves que s'emmiraven
una dictadura que no han conegut mai i que quan ens preguntes si el sistema actual és millor que l'anterior et diuen que l'anterior era molt millor aquest és el tema que en realitat i ara parlo a grans números evidentment ara és el moment en què es viu millor a Espanya i a Catalunya parlo en altres llocs del món que en general també totes les xifres diuen que a nivell mundial si mires tota una sèrie d'indicadors també tot i que òbviament hi ha casos molt diversos però si mires concretament
És a dir, que en realitat sí que s'ha espatllat una mica, hi havia una certa idea d'un cert progrés que alguns encara vam arribar a enganxar, que és veritat que ara està més espatllat i avariat, sobretot pel tema de l'habitatge, però que encara està anys llum del que representaria qualsevol altre sistema dictatorial. I aquí és on tenim el problema, que tanmateix que no ens ho compren, que no ens ho volen comprar aquests joves, que tenen aquesta actitud d'un, ah, per què m'ho diguis tu, doncs passo.
i, bueno, perquè tu al final nosaltres per molt d'esquerres i moderns o el que sigui que som al final som la generació TAP, som la institució som tal, i ells ara ens han de qüestionar, i per desgràcia nosaltres pensàvem que això ja no iria per aquí que potser iria per un qüestionament més radical encara i cap a l'esquerra, diguem-ne i no, i bé, és un fenomen que, bueno, jo penso des del punt de vista sociològic i psicològic és molt interessant, però que està aquí, no? I ja dic, jo tinc la fe que al final, com tots anem, bueno...
madurant i potser irem valorant i ells també compensant les coses però és cert i tu has dit una praula clau has dit qualsevol té el seu públic on és aquest públic? A les xarxes socials i aquí és on també potser si molta d'aquesta gent deixés de tenir aquest públic potser el pensament és íntim i lliure però com a mínim no ho viuríem com una xacra social i aquí és on hi ha un tema imprescindible que és regular les xarxes
Aquí hi ha un tema d'alienació, a què li donem més valor? Avui en dia els referents de la joventut la majoria són persones assegures darrere d'una cadira fent streamings 24 hores del dia i amb un contingut que és això, sensacionalista, de buscar l'emoció, d'anar a buscar aquesta por que activa segons quines idees, no?
I això també té a veure amb una realitat que és que a què hem donat valor en els últims anys? Les grans tecnològiques no han parat d'acumular riquesa i que d'alguna manera... I definint uns algoritmes una mica perversos, una mica no, molt perversos en què retroalimenten els valors que en els...
propietaris d'aquestes tecnològiques, els interessa o els convé, perquè recordo aquella primera reunió que va fer Trump amb tots els propietaris de les grans companyies d'internet, en què tots van actuar amb un cert assallatge, i per tant...
Alguns per voluntat pròpia, com Elon Musk, però molts altres que potser tenien uns criteris diferents, van cedir i, per tant, els algoritmes potencien allò que potencien perquè hi ha algú que ha decidit que sigui així. I no és casual, ni etzerós. I és veritat que això en tronca, segurament tu parlaves d'alguns aspectes psicològics, que és veritat, amb les pors, amb aquelles qüestions més interiors...
que aquest tipus de discursos i de canals accentuen, exageren i normalitzen, per altra banda, doncs depèn de quins discursos. És que aquestes empreses segur que han treballat amb molts psicòlegs per entendre i tocar aquests... No, no.
Entèn-me, qui diu psicòlegs, diu filòsof, fins i tot socials, per entendre els punts humans, perquè al final només hi ha un lema, que és fer diners, d'acord? Llavors com els faig? Venent això o venent allò? Tothom sap que els diaris que només sortien bones notícies no han tingut mai cap èxit, no? Llavors anem a tocar altres fibres. Quina és molt potent? La por. Doncs vinga, pam, no? I la por, sí, la por, la por en general, no? Sí, sí, sí.
I aquí van molt. I llavors, esclar, això ens fa mal a tots, perquè ens fa mal a tots, però hi ha tota una generació jove que això potser va afectar d'una manera, no ho sé, molt perdurable. I no ho sabem ben bé, no? Fins a quin punt. Ara que deies això, pensava, perquè ho vaig llegir aquest dia, que, per exemple, la revista que es ven més a l'estat espanyol i a Catalunya, i que al mateix temps és la més llegida de l'estat espanyol de Catalunya, que és el Pronto. Això és històric, eh? Deixava de... O sigui, ha tancat la seva web digital perquè ha considerat això que no li aportava...
que no li aportava, diguem-ne, benefici, per tant, continua amb el paper, per dir-ho d'alguna manera. Bé, perquè el seu públic és aquest, majoritàriament, cada un busca el seu, no? I si, Hercul, ara em fèieu pensar en aquests temes generacionals i relacionats amb els rumors i així, tota aquesta onada de crítica que hi ha cap als pensionistes. Tu, Jordi, que ja t'hi comences a apropar,
no sé si ho heu vist a les xarxes socials tot un discurs de dir com els pensionistes estan fotent per dir-ho d'alguna manera en els joves perquè són els joves qui els paguen la pensió i això parteix d'un desconeixement total de com funciona el sistema de pensions en aquest país les cotitzacions a mi em venen ganes de dir jo ja me'n surto però que em tornin totes les cotitzacions que he fet fins a aquest moment i ja me la pagaré jo
sempre i quan em tornin les cotitzacions que he fet, no? Però vull dir, clar, això, el fàcil és el discurs ràpid, és dir, no, nosaltres estem pagant les pensions dels que estan jubilats i això va en detriment, no? Jo cobro un sou que és miserable i aquest senyor està cobrant un sou que és molt més alt que el meu i això és injust, no? I clar, això circula molt més ràpid, no? El rumor, això està superestudiat, no? La generació dels rumors, de tots aquests prejudicis i tal, no? És molt més fàcil escampar
intentar explicar com funciona el sistema de contribucions no, no, i per exemple hi ha algun partit que diuen que està a l'Alça Catalunya que hi juga amb aquestes coses que és l'Aliança Catalana que el tema dels pensionistes l'ha tocat poc però l'ha tocat i en canvi molta gent que jo diria que són pensionistes és probable que estigui entre aquests que vagin que per la llei del pèndol es decantin cap allà
I això vol dir que, el que deia, perquè aquesta gent, Vox ja hi és, i Aliança Catalana, que hi és mínimament, les enquestes de carrer, les oficials també, però les de carrer indiquen que pujarà molt. Per exemple, també, sí, sí.
La sort és que no tenen candidat, de moment. Ara ja en tenim dos, l'última vegada que vaig venir només hi havia un candidat proclamat, només hi havia el d'esquerra, en Marc Puigdió, ara hi ha les GMSI... Perdona, perdona. Aprofitarà l'espai electoral d'esquerra, això no té cap. I ara ja hi ha les GMSI. Ara hi ha proclamada les GMSI, per tant, ja hi ha dos candidats, veurem la resta de partits. Ens falta candidat del partit que té millors perspectives.
que és el PSC candidat o candidata ho he dit en un masculí genèric ho he dit candidata ens falta desvetllar aquest petit misteri per saber si l'arcalde es presenta o si l'arcalde es presenta vull dir
En el cas d'Aliança Catalana jo crec que no és un tema menor, perquè sí que és veritat que sociològicament o electoralment s'entreveu aquesta tendència, però el candidat farà que cristal·litzi d'una forma més consistent o menys. Jo crec que està molt pensat, fixeu-vos-hi, que pregunteu a la gent del carrer noms relacionats amb Aliança Catalana, jo diria que un tant percent altíssim, fora de Sílvia Reels, no et sabrien dir, ni la segona diputada del Parlament... Jo no te'n sé dir cap, jo no et sé...
Sé que hi ha més gent, però no sé el nom. Hi ha un Eragonès pel mig, eh? Hi ha altra gent, però no coneixes. Jo crec que és una estratègia molt pensada aquesta de continuar. Per tant, jo penso que trigarem molt encara a saber quins són els candidats. Home, l'Ada Colau va fer posar la seva cara a la papereta, no? Vull dir, són aquestes coses molt personalistes.
El que passa que l'Ada anava per alcaldessa i la Silvia Oriolz, esclar, només el presenta Ripoll, vull dir, que surmi una mica quan es presenti, bueno, qui ho ha fet i tornarà a fer-ho, de candidat a la Generalitat, d'acord, però ara, si vol tenir un resultat a certs llocs, com no s'espavili una miqueta, potser els agafarà...
Els resultats són la combinació d'una marca que pot estar superforma, per dir-ho així, des d'un punt de vista electoral, però hi suma el candidat. I, evidentment, no és el mateix presentar allò típic que es diu un pal d'escombra, que algú encara hi ullzi, que tingui un discurs, o que, per exemple, suavitzi. Hi haurà gent que li farà una certa angúnia agafar la bulleta de Junts per Catalunya... Ai, d'Aliança, perdona...
d'Aliança Catalana, i en canvi, no sé, depèn del candidat, potser li serà diferent. Com va passar una mica en el cas de la CUP, que amb la marca CUP segurament no haguessin arribat, on van arribar amb la marca Guanyem, i amb en Lluc Salelles van arribar encara més enllà del que haguessin arribat amb un altre candidat. Per tant, la suma de candidats i marques dona diferents combinacions, i en el cas d'Aliança Catalana està per veure què és el que passarà, no?
Jo em temo aquí que serà bastant igual el candidat o la candidata que posin a l'Aliança Catalana, perquè l'adhesió ja és molt gran. Ja hi ha gent que té clar que votarà a l'Aliança Catalana a Girona. Hi ha molts llocs. Sí que és cert que, òbviament, hi ha una variable aquí que serà la candidata que hi ha certes persones indecises, etcètera, etcètera. Però si pensem, per exemple, a la Girona Ciutat, hi ha un altre factor aquí que determinarà
a resultats d'Aliança Catalana, bé, no és que d'Aliança Catalana, també de Junts per rebot, que és, o sigui, ara dèiem que tenim ja la candidata de Junts, però aquí hi ha un factor que podria ser un revulsiu de precampanya o de campanya directament, que és la possibilitat de tornar d'en Puigdemont.
que a Girona Ciutat sabem que activa un cert vot i que sabem que Aliança Catalana i Junts ara mateix estan allà competint pel mateix electorat i això a nivell d'anàlisi electoral no ho hem d'obviar perquè realment a Girona hi ha molta gent que votava Junts o que ha votat Junts votant directament en Puigdemont com pot passar també amb Aliança Catalana que més que Aliança Catalana estan votant
al que senten dir la Sílvia Oriol, etcètera, aquest tarannà, no? I aquesta tesi. Jo crec que és veritat el que dius tu en gran part, però jo crec que Aliança Catalana arrencarà vots de gairebé totes les formacions polítiques. Progressions principalment.
Però era junts, principalment. Sí, però jo crec que d'esquerra el PSC i acabant per guanyem dona la impressió, eh? Pel que et dius, insisteixo, són enquestes de carrer, són percepcions. Estic d'acord que en aquests moments en un pal d'escombra entrarien bé a l'Ajuntament i, per tant, que si tinguessin una cara, ja no dic amable, però si tinguessin una cara, doncs podríem fer-ho. Però jo precisament crec que un dels problemes que tindran serà de creixement,
I llavors vol dir que se'ls hi col·larà molta gent i al créixer els hi comportarà problemes. Això ja es va veure amb un partit que es deia Ciutadans, que afortunadament ja ha deixat de tenir la presentació. Jo penso que probablement entraran a l'Ajuntament, però seran irrellevants. Per tant, tal com entraran, sortiran.
Fa uns mesos uns quants alcaldes i alcaldesses de Junts van anar a Waterloo a una reunió amb en Puigdemont demanant justament que no imposessin un correu sanitari a Aliança. Tan irrellevant no sé si seran, eh?
Jo crec que sí, perquè no crec ni que sumin amb Junts. Vull dir, irrellevant, vull dir, en el sentit que no governarà una combinació Junts-Aliança. No crec que hi hagi pactes. Penso que hi haurà pacte per l'altra banda, hi haurà més opcions per l'altra banda. El que pot passar és una mica el que va passar a Barcelona, que és que...
alguns partits facilitin algunes determinades investidures. Això sí que podria passar, no sé, en el cas de Barcelona... No sé si en el cas de Barcelona va ser negociat o no, però... Fins ara tampoc hauríem pensat que hi hauria un entre Junts i Guanyem i ha estat. Falten molts anys, falten molts mesos i és molt prematur, però jo penso que hi haurà un partit que tindrà prou regidors com per poder manegar
Una mica. O sigui, el PSC... Aquell que encara no té candidat o candidata. Exacte. Tal com estan les coses, avui, d'aquí un any, ja veurem. Llavors, si aquest partit té un espai... D'aquí un any en parlarem, però no més ara, perquè se'ns ha acabat el temps. Gràcies, hem tingut una magnífica tertúlia. Merci, Eliudiallo. Merci, Martí.