El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas.
Doncs continuem amb la programació de Gion FM, ara ja entrem en fase de tertúlia, ja ho podeu sentir, avui no hi ha en Jordi Grau, soc l'Oriol Mas, que li agafo el relleu, no podia ser-hi, no té res a veure amb la pagada, no hi és per un tema personal, és un tema positiu, que per tant li desitgem que li vagi bé si ara ens està escoltant, intentarem agafar-li el relleu, el millor que puguem, i serà fàcil, perquè estic molt ben acompanyat avui aquí en aquesta taula, que tenim per on anem, tinc aquí a la meva dreta Isabel Salamani, Isabel, benvinguda. Bon dia.
Al seu costat hi ha la Carme Castell, també de Sant Narcís, benvinguda. Moltes gràcies. I finalment tanca la taula el Concepció Barai, benvinguda també a Concepció, gràcies per ser-hi. Gràcies, bon dia. Taula molt femenina avui, evidentment parlarem de la pagada. Ara venim de fer tota una ronda de trucades, associacions de veïns, que ens explicaven una miqueta
com ho havien viscut des dels diferents barris, perquè era molt curiós ahir, perquè a mesura que anava tornant la llum, hi havia llocs que d'un costat a l'altre del carrer uns tenien llum, els altres no, a l'altra punta de Girona sí. Era una cosa completament diferent en funció d'allà on estaven connectats. Carme, Sant Narcís, com ho vau viure això?
Bé, bé, bé, bueno, com ho has dit, començant ja quan va tornar la llum, a les 3 de la tarda, mig centre històric tenia llum, l'altre mig no en tenia. Que els hi ha afortunats, eh, a les 3 de la tarda. I tant, sí, però mig, mig, eh. A les 3 estava fent cua el súper. I després a la resta de barri, doncs ens va tornar a les 9 del vespre, 3 quarts de 9 del vespre.
Clar, i la gent no entenia, a través dels grups de whatsapp, li explicava fa dos minuts a l'Arnau que jo al matí estava fent una feina, una cosa, i vaig mirar el whatsapp, i va tenir un whatsapp de la meva filla, i al cap de mitja hora el torno a mirar i veig 63 whatsapps. Dic, que ha passat? Que ha passat? I és clar, eren els veïns que anaven preguntant que què passava. Teniu llum? No teniu llum? O sigui que era això.
Aquest és un dels temes. On éreu al moment de la pagada? On éreu vosaltres? Jo estava a casa i a més acabava d'acabar una reunió, que ara les fem quasi totes a l'any, que va bé així, no t'has de moure. I de cop va petar tot. Sí que és veritat que a la zona amb visió, quan que hi ha obres, ja hem patit el muntall de llum en algun moment, perquè no desconecten un moment, fan la feina que han de fer i la tornen a connectar. La primera sensació va ser, una altra vegada, les obres. No va ser fins al cap de...
una estona, que em vaig adonar que el mòbil no anava, per tant, jo lo dels whatsapps era com no. Jo em vaig quedar apagada total, perquè els whatsapps tampoc... tampoc anaven, fins que sí que en un moment donat va entrar un whatsapp d'un dels meus germans, que no estava a Girona, i va dir, no, no, jo vaig ficar, vaig dir, ja ho rebreu quan vulgueu, a casa tornem a estar sense llum, no sé si és que... tal, i... i diu, no, no, si és de tota Espanya. Jo vaig dir, buf, això ja comença, no? Llavors, bueno, vaig baixar,
perquè hi havia una cosa que sí que funcionaven i eren els contenidors intel·ligents. Vaig aprofitar per baixar el vidre, que ahir tocava el meu barri, i ja vaig veure cues al supermercat, la gent que anava pel carrer amb el mòbil aixecat allò de dir, buscant cobertura, no? Llavors ja va ser... Per això t'he dit que jo a les 3 estava fent coses al supermercat per comprar una mica de pa i formatge, perquè jo ho tinc tot elèctric, no podia...
fer res i ja hi havia unes cues exagerades a tota la rodona d'envisió, tots els supermercats estaven ja col·lapsats i a partir d'aquí, paciència perquè és que tampoc podies fer altra cosa. Al meu barri va arribar la llum a les 9 del vespre i avui al matí l'únic que segueix sense funcionar són les línies fixes.
de mòbil. Tornar a la wifi ha tornat tot, però la sí que la línia fixada mòbil segueix donant error. Bueno, suposo que... Qui parli? Bueno, és de Xample, no? Xample. És l'Òsana de Sabraqués. O Sant Pau. Bueno, hi ha una part que és a Sant Pau, una part que és a Xample. Bueno, estic allà enmig de la Tierra de Nadia, que dic jo a vegades. Isabeu. Bé, jo estava acabant de preparar una classe, perquè tenia classe a la universitat, es paga l'ordinador i dic, ho, se m'ha mort l'ordinador.
Jo vaig dir que acabaria de preparar la classe M.A. perquè jo sempre vaig amb llibretes, el que em coneix i em sap que tota la vida vaig amb llibretes i vaig dir que acabaria de preparar la classe amb una llibreta. I em va dir al meu home que aquí baix no hi ha llum, a dalt no hi ha llum i em diu el meu home
Ah, no ho sé. A casa meva estàvem tots dos així. Diu, espera que baixi a mirar el diferencial. Cap d'un moment ja vam veure que això no funcionava i vam obrir allò, vam sortir a veure el replà si funcionava a l'escala i dic no. I ràpidament ja em arriba un correu que dient que hi ha un apagón general i vaig...
Obrir la ràdio. Jo sempre tinc ràdio amb piles, per si de cas, perquè jo crec que des de tota la vida també sempre he tingut una ràdio amb piles, i vam començar a saber de què anava. Vaig sortir de casa, me'n vaig anar cap a la universitat perquè no sabia si fèiem classe o no fèiem classe, i quan arribo a la universitat vaig dir que sospirien les classes.
Surto de l'universitat cap a les 4 i arribem al barri vell i comencem a veure llum. Dic que bé, ahir anàvem amb una altra companya i ens deien, doncs escolta, fem un cafè, no?, perquè si que hi ha llum, vol dir que estem tots normalitzats. Ens aparem a fer un cafè a la plaça Catalunya.
Vaig anar a casa meva i no hi havia llum i a casa va arribar a les set de la tarda. Paciència, no podia fer altra cosa i per tant escoltar la ràdio i saber què deia la ràdio i si és una cosa general, esperar, saber alguna cosa i sobretot adaptar-nos a la situació, perquè sí que en aquells moments jo no em vaig quedar cap moment sense WhatsApp ni sense telèfon, sempre va funcionar.
i per les xarxes hi ha gent que començava a tenir un cert pànic, si això és un atac, no sé què. Per tant, comences a veure una mica de pànic. També en algun programa de ràdio, en lloc de calmar-nos, també ens excitaven. A vegades també s'ha de dir, els mitjans són molt i molt importants, però molt, molt, molt.
però també hem d'ajudar a calmar. Jo ho dic públicament, perquè jo estava ocultant un mitjà que em sembla que en algun punt no feia un rol que és superimportant que anés a aquestes situacions, potser perquè ha estat política, he d'ho dir.
és molt important. A més, a veure... És important calmar i no preocupar. I contrastar. Sobretot en parlarem ara. Efectivament, aquella gent que estava en trànsit va ser un d'allòs, pels que estàvem a casa, els que hem estat tota la vida, hem estat petits un dia i es quedava en llum de tant en tant, molt sovint, doncs ja sabem que s'explicaven contes o s'explicaven fent altres coses. Perquè jo crec que això en parlarem. El que hem mostrat és la poca
o la dificultat que té la gent per adaptar-se en circumstàncies com aquesta, és a dir, la dependència de l'electrònic, és a dir, que no sabia... No, ho explicava. No, gent que estava a Barcelona, que no sabia anar a casa seva perquè no tenia el Google Maps, dius...
Voleu dir? Voleu dir? El tema de portar efectiu. Exactament. Per tant, això mostra... Jo crec que aquí hi ha moltes vessants, no?, les que hem d'analitzar des d'un punt de vista de quina societat tenim, i també, bueno, que en aquestes circumstàncies doncs hem d'avaluar-ho d'una manera molt ponderada, eh?
Jo realment el que deia l'Elisabeth, que jo ara ho volia introduir, però és que crec que és importantíssim. Sí que és veritat que ho veus diferent quan estàs desconnectada. Jo el meu apagón va ser total. Llavors jo no sabia què estava passant. Jo també. Però és que ni whatsapps, ni xarxes, res. Llavors no vaig poder ni veure que hi havia mitjans que exaltaven la gent perquè no podia accedir-hi.
Me'n vaig adonar que, efectivament, una ràdio a piles, que és el més senzill del món, ja no la tenim a casa. Jo sí, en tinc dues. Sí, efectivament, per tant, que aquesta necessitat és, i és, aquesta necessitat ja és. Però a mi m'han impactat dues coses. Una, quan estava fent cua al supermercat, al supermercat no els hi funcionava res. Llavors, la manera que van trobar per poder servir era
tu agafaves el producte que volies comprar, feies una foto al preu. Quan arribaves a la caixa li deies, mira, porto això, això, això, els preus... Són aquests, ells, amb una calculadora de tota la vida, de piles, te comptaven. Clar, la gent garant que hi havia fent cua que no tenia mòbil no podia accedir a comprar, a no ser que l'acompanyés algú altre de la cua per fer-li les fotos als preus. Això per un costat.
la gent gran, però la gent jove se n'anava de la cua, perquè el de tenir efectiu no saben ni el que suposa. Ah, no podré pagar amb targeta, no, és que jo només sé pagar amb el mòbil. Doncs no, o hi havia una... no? I al principi dius, queda-te, ja t'ho pagarem, però bueno, tampoc és que la gent que estava allà tinguessin gran efectiu perquè ens hem acostumat a anar amb el mòbil, per tant.
La globalització és boníssima en certes coses, en el sentit que la globalització tecnològica és bona, perquè hem avançat molt en temes com la sanitat, que ara pots operar i pots avançar molt en aquest sentit en temes de salut, però és molt dolenta amb la dependència que ha creat
a tots, però és que alguns ja han crescut amb aquesta dependència, per ells no és una dependència, és la normalitat, doncs tenim una normalitat tecnològica que l'hem de lluitant, ho sento, hem de fer-hi alguna cosa, perquè aquesta normalitat tecnològica quan cau el gran fusible, com ahir va caure, de l'energia,
S'anul·la, s'anul·la. La gent jove, no podia fer res. Saps què passa? Això és el que jo crec que és important. Parlem molt de sostenibilitat, parlem molt de recursos locals, però la veritat és que no ho practiquem. Efectivament. Aquest és el gran tema. Per tant, aquest és el debat. El debat l'hem de dir. Què vol dir això de la sostenibilitat de la proximitat? Vol dir, efectivament, resoldre aquests temes de manera pròxima. I aquest és el gran tema.
Va tornar ahir a la proximitat amb el sentit, suposo, també a nivell de solucions de vins, etcètera, que era al final anar buscant la informació al veí, a la persona del costat. Aquí a la ràdio ahir se'ns va acostar molta gent que ens preguntava què està passant. No ho sé, teníem una ràdio de piles, vam anar a buscar... Vas anar a buscar piles.
Vam tenir i ens vam posar aquí a escoltar altres emissores. Nosaltres ho vam explicar de primera hora i ens va afectar també la pagada, tant als estudis com a la difusió. Evidentment, no tenim els recursos de grans emissores, però anàvem mirant aviam què passava i què podíem fer i la gent se'ns acostava a preguntar. Vull dir que sí que aquesta proximitat, la gent tornava a preguntar allò que no anava pel carrer mirant el mòbil.
No sé vosaltres, Carme, com a nivell de barri també, no? Bueno, nivell de barri, doncs, bueno, una cosa molt senzilla. Jo estava fent una cosa i em vaig mirar el WhatsApp i vaig veure que tenia un WhatsApp de la meva filla i al cap de mitja hora me'l torno a mirar i veig 63 WhatsApps. Ha passat alguna cosa. Llavors era la gent que anava preguntant, teniu llum, teniu llum, aquí no en tenim, a l'altre no en té. A mi la xarxa em va funcionar tot el dia superbé, no vaig tenir cap problema.
I la gran majoria de veïns del barri també, perquè anàvem interactuant tot plegat. I bueno, després jo a la tarda vaig agafar, sí que és veritat que intentava no gastar gaire bateria, perquè no tenia llum, però bueno, com que sí que és veritat que hi havia veïns que tenien llum, doncs vaig trucar a un i vaig dir, no me deixaries venir a carregar el mòbil?
Vaig anar a carregar el mòbil a casa seu, era de les casetes, que ell sí que tenia llum, i també me va carregar una bateria externa d'ell, per si la necessitava, i després vaig aprofitar per anar a donar un volt pels comerços. El que va fer la festa va ser a la ferreteria. Jo crec que totes les ferreteries de Girona. El que és la desgràcia per un és el bé per l'altre, perquè va acabar totes les llanternes, va acabar les ràdios de pila,
I els fogonets de càmping. Els fogonets de càmping, les bombones... En canvi, per exemple, la carnisseria, sé que van tenir que tancar la una. Vull dir que les coses... Unes van anar més bé, més bé que altres. Però, bueno, jo des d'aquí em voldria donar, primer de tot, gràcies a l'Ajuntament de Girona. Les coses, quan es fan bé, s'han de dir. Quan es fa malament també ho diguem, eh? Però, per exemple, nosaltres, a través del nostre regidor de barri, que és l'Isaac Sànchez,
va estar en contacte permanent amb mi, tot el dia. Acarna alguna incidència, si passa alguna cosa digue-m'ho. Esteu bé? Necessiteu alguna cosa? O sigui, això és de molt agrair. De fet, també ens vam trobar, quan va passar la glòria, també haig de dir que també ens hi vam trobar, aquesta empatia amb les associacions, o almenys amb mi, sempre puc parlar de mi.
Doncs l'Isaac va estar pendent de nosaltres, ja teniu llum, quina part té llum, quina part no té llum, me'l vas informar, d'entrada això. I després moltíssimes gràcies, una altra vegada he tornat a dir a l'Ajuntament, per haver habilitat el Palau Firal per tota aquella gent, que crec que són 11 que s'han quedat a dormir aquesta nit, crec que a les vuit o les nou del matí només en quedava un.
aquesta gent que es havia quedat sense poder arribar a casa. També l'Ajuntament constantment ens ha anat enviant missatges a través del WhatsApp perquè nosaltres anéssim informant a la ciutadania. I això ho hem anat fent. Tots els missatges que jo anava arribant
revendes de la comunicació de l'Ajuntament, els he anat passant. Fins i tot avui, avui encara han enviat dos o tres whatsapps per veure com estava la cosa, que hi havia una estació de giroclata que no anava, etcètera. Que si els busos no cobraven amb targeta, però podien cobrar amb efectiu. Vull dir que ens han tingut comunic... O sigui, això és superimportant. Perquè jo, per exemple, en cap moment he patit un moment de crisi, ni de por, perquè jo ja veia que Girona estava controlada.
La sensació del carrer no era histèria, era de molta tranquil·litat. A la plaça Asuncion feia anys
Mira el que us dic. I el meu fill també m'ho ha dit des de Vilablareig. Feia anys que a la plaça no hi havia tanta mainada. El meu fill amb el bebè d'un any i mig, què va fer? No tenia llum. Llavors se'n va anar a Vilablareig, a la plaça de Vilareig, diu, mama, la plaça estava plena. I la plaça es funciona igual. O sigui, una altra cosa, vaig passar pel centre cívic.
Vaig passar pel centre cívic i allà sí que ho van tenir. A veure, no m'he espaliagut, però és clar, molta gent anava allà a fer cursos o fer... I és clar, no es podia fer perquè estava tancat. I a veure, ja de tota la vida del senyor, eh? N'hi ha que ho entenien i altres que no ho entenien. Però vull dir també, un 10 pel centre cívic.
Hi ha una cosa, jo crec que ahir, pel que m'ha arribat també d'altres llocs, el que va funcionar millor va ser l'administració local. La proximitat, això és fantàstic. I m'hi diuen molts sense informació de dalt.
Perquè ahir possiblement el que va fallar més era la informació que venia de dalt de tot. Bueno, que en aquests moments encara diuen que no saben què ha passat. Però sí que és veritat que en aquest cas els ajuntaments, que és el més pròxim, sembla ser que és el que va funcionar millor, que per mi és bàsic. Perquè si tu ja controles que no hi hagi un hysterisme a la teva ciutat, tot.
Tot va millor. Efectivament, sempre hi ha l'histèric i sempre hi ha el que crida. Ahir també n'hi havia allà al meu barri a la cua del supermercat. També hi havia gent que estava allà molt excitada, però bueno, són un, dos, el que has de fer és intentar calmar-lo i ja està, no? Però ara també penso que vam tenir la sort dins de l'exèrcia que va passar amb llum de dia.
I que no feia fred, i que no feia calor. I que no feia fred, i que no feia calor. I que no feia fred, i que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no feia calor. I que no fe
Perquè la llum, per més que m'entress llum a casa, no era prou, on tinc la taula, no tot. Llavors, quan que feia solet, dic, mira, una cadira fora del volcó, amb el solet, per anar fent coses i entretenir-te, no deia l'Eisabel quan érem petits i ens quedàvem sense llum ens llegíem contes. Jo soc més jove que l'Eisabel, però també ho he viscut això, sobretot al poble. No hi havia llum, espelma i vinga, allà entretenint-se com podíem amb contes o el que fos.
Per tant, també penso que dins de la desgràcia ens ha passat en un mes, no i un dia, perquè recordeu que fa una setmana plovia tot el dia, que això també ha tingut amb l'estat d'ànim, parlo ara de la gent. Jo crec que això, de tota manera, el que també hem de reconèixer, malgrat tot,
Primer, que Déu n'hi do, sigui a partir, tal com ara explicàveu, de les gens locals. Una cosa també és la gran ciutat, també, segurament era Barcelona, Madrid, hi ha molts... molt més caos, això, per descomptat, la ciutat. Però el que sí, jo crec, que ha posat en prova,
que fa 24 hores no, que ha passat això, que déu-n'hi-do la normalitat. Encara no la sap. És a dir, malgrat que no estiguin funcionant els trens, però et déu-n'hi-do el que el país, globalment, la resposta que ha donat. També s'ha posat a prova tots plegats. També és important això. I sobretot el civisme. Exacte. Jo crec que saber què ha passat no ho sabrem, perquè això és molt complexe. Segurament...
Com s'ha aspirat aquesta quantitat de llum no ho sabrem, ja ho explicarà algú com toqui, però jo crec que això és una mica més important del que ens sembla, però en canvi sí que ens hem de felicitar de la capacitat de normalitat del país, i quan parlo del país, de Catalunya i parlo d'Espanya també, que déu-n'hi-do, la capacitat de reacció, i això també ens assenya la veritat, que és un assenyal d'una ciutat ja molt madura.
Jo també ho penso, que són les coses que hem de valorar més positivament. Malgrat que hi hagi situacions complexes. I persones que s'esperen sense necessitat. A veure, tots els sistemes hospitalaris, que són realment una peça clau, no?, hagin pogut funcionar, doncs... Mira, jo i el Matí estava a la Girona. Aquest matí he parlat amb Lleida Palau, que era una assistencial i... I ningú se'n va anar allà. Gràcies als generadors.
Per això vol dir que jo crec que estem realment en una país que ens hem de felicitar tots, eh? Efectivament, que aquí jo crec... No, si més no. Mira, jo sí que és veritat que a primera hora vaig patir molt perquè no podia contactar amb la meva mare. Llavors això sí que mai em tranquil·litzava. Un cop vaig poder contactar i un dels meus germans va dir que estava controlat, jo ara he marxat, ara arriba un altre, per tant no es quedava sola, no?
que era en aquell moment el Nequit, que tenia... L'altre era persones que... No, la clínica està controlat, no tal... Bueno, doncs, quan aquests serveis més essencials, la gent et va dient que estan controlats...
Bé, doncs ha escoltat paciència. Sí, sí. Tots fem una petita pausa amb la... fem una petita pausa amb la Tertúries. Concepció, Carme i Isabel, si us voleu posar els cascos, perquè tenim amb nosaltres l'alcalde de Girona, el senyor Lluc Salellas, que acaba d'ara de fer una actualització de la situació en una roda de premsa i també ha tingut, doncs, bé, una antigua referència d'estar aquí en directe a Girona FM. Alcalde, bon dia. Bon dia. Com està ara mateix la situació?
Bé, la situació a nivell de ciutat de Girona dins tot l'extraordinari, el moment extraordinari que vam viure ahir, està en una situació normalitzada. Podríem dir que hi ha electricitat a tot arreu, ens consta que no hi ha incidències més enllà d'algun punt semafòric i algun fenàl·lic que encara hem de poder activar, però que durant el dia confiem poder-ho fer.
i també que algunes trucades telefòniques no acaben d'anar. Però per la resta, diguéssim que hi ha una activitat normal i per tant, doncs, sembla que 24 hores després, a poc a poc, estem podent normalitzar la situació.
Per tant, avui, centres civis, activitats organitzades, tot això, la gent hi pot comptar, que ho pot fer amb total normalitat, eh? Sí, sí, sí. Ho pot fer si no és que vivim una altra situació, diguéssim, complicada, que esperem que no. Toquem fusta. Toquem fusta. Sabem que, doncs, encara ens estem proveint a través de l'energia que ens arriba a l'estat francès i que, per tant, doncs, hi ha un punt de precarietat en tot plegat.
Però en principi, si la situació es basa en com està pregüest i com ens han dit, diguéssim, les autoritats, doncs comptem que hi haurà activitat normal a la tarda i totes les activitats, sí. Per tant, ja 24 hores després, ara hi feia referència que la situació va millorant, ja per tant podem començar a fer una miqueta de balanç de com ha anat. Ara aquí parlàvem un moment a la taula i es valorava positivament l'actuació de l'Ajuntament, a 24 hores després. El balanç que se'n fa és bo, també?
Sí, jo crec que nosaltres estem contents de tota l'activació que vam fer. Vam començar el comitè de crisi 25 minuts després d'aquella juliol apagada, quan encara no hi havia informació del cert de res, però que sí que nosaltres teníem clar que havíem de demanar a tots els treballadors municipals que es quedessin,
vam començar a buscar noves formes de comunicar, establir punts d'informació físics, extras, vam habilitar el Palau Firal, que posteriorment va acabar sent un espai de comunicació, vam estar permanentment activats i també amb una gran activació de la policia municipal.
i de tots els cossos d'emergència i dels voluntaris de protecció civil que ens van permetre que totes les incidències que anaven rebent poguessin tenir una resposta més o menys ràpida, és a dir, amb la situació que hi havia, i per tant, doncs, per exemple, no hi va haver cap accident greu, no hi va haver situacions, o de moment no ens consten,
que hi haguessin situacions greus i, per tant, jo crec que això és gràcies no únicament a la feina que hem pogut fer des del govern, sinó sobretot a la feina que s'ha fet des dels treballadors públics i municipals de la nostra ciutat. Tota aquesta informació a qui es posava en valor la proximitat, que això ahir va funcionar, aquesta proximitat en facilitar informació ja no només d'administració cap a societat, sinó també entre veïns, associacions, etc.
Entre administracions, han funcionat els sistemes d'informació des de l'Ajuntament? Heu estat informats a través de la Generalitat o de l'Estat de què estava passant? O heu hagut d'anar a les fosques? Ja que en la primera fase va costar que la informació fluís, també perquè en aquest moment l'únic sistema que funcionava era el de rescat, el d'emergències,
i per tant fins que no vam poder estabilitar aquest sistema i llavors també poder participar de les reunions que la Generalitat va anar convocant, la informació era més complexa a partir de llavors sí que a mesura que van anar passant les hores la comunicació va anar millorant molt i vam poder funcionar coordinadament.
I a partir d'ara, què n'hem d'aprendre d'aquest episodi? No sé si ja esteu parlant o no, de canviar protocols, això es diu també. S'hauran d'introduir tots aquests elements, també, per estar més preparats podem altres vegades. No sé si se n'ha començat a parlar o encara és aviat.
Bé, més enllà dels protocols en si, que siguin elements, a nivell de comunicació, per exemple, ja que la majoria de sistemes d'emergència estan previst que un mínim de comunicació a través de la telefonia o de internet hi seria, no? I, bé, per això, ja que es pot millorar també a nivell de funcionament intern nostre, o també poder garantir que tenim algun generador més, per no dependre únicament del tendecer que ens pugui proporcionar, és a dir,
Hi ha alguns petits detalls que nosaltres mateixos segur que podem fer millor per properes vegades, tot i que estem contents de com vam actuar ahir. I per tant, doncs sí que estem treballant per si hi ha incidències d'aquest estiu, doncs poder estar encara més ben preparats del que vam estar ahir. Doncs alcalde, moltes gràcies per fer aquesta repassada, aquestes últimes 24 hores i tan bé el que ens pugui venir d'ara endavant aquí a Jornet FM. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Felicitats per la feina feta. D'aquí teniu la tertúlia que també, mira, s'ha felicitat, veus? Li podem fer una pregunta ràpida? Lluc... Ah, va bé. No, ha penjat, ha penjat. Ah, ha penjat? Sí, sí, ha penjat. No, és que jo tinc un dubte en relació al tema de l'autobús. Les targetes del... La targeta del bus.
Si no, la targeta del bus on tu tens els viatges funciona o no funciona? Sí, funciona. I dos, sisplau, que no deixin ningú sense poder agafar l'autobús perquè no porta efectiu. Ja es va resoldre. Jo vaig viure aquesta situació a les 3 quan vaig anar a la universitat. Era el dubte que tenia jo, perquè diuen que només es pot pagar amb efectiu. Que si no, la gent no porta efectiu. Quan jo vaig pujar a la universitat a les 3 de la tarda,
a dos quarts, les tres era, me'n recordo, vaig anar a fer classe. Jo tenia justament la targeta caducada, sense bitllets. Vaig estar pagant i em va dir que paguin el que vulgui. I a darrere meu vam poder pagar amb el que vam voler. Ara diu que només es paga amb targeta, que no es pot pagar amb targeta. Ahir com a mínim va reaccionar bé. Jo tinc la resposta del regidor de mobilitat. I què diu? Perquè una veïna
M'ha comentat, us ho llegeixo textualment. La teixa L3 i L4, que van a salt, no tenen activos els datàfonos i no estan deixant de subir a les persones que no tenen efectivo. Sí, un moment. Que no tenen efectivo o no tenen la taqueta d'autobús. Ayer también me pasó con un L5 de Santa Catarina a las 16.35, cuando no iba los teléfonos. Los autobuses no reciben efectivo.
i si no he arribat a les targetes, hi va haver un xofer que m'hi va fer baixar i tot, quan l'autobús va cio. I el regidor avui em conté. Aquí vaig. Bon dia, Carme. Des de transports municipals de Gironès em diuen que ahir deixaven pujar quan els datàfons no anaven. Daria ser un xofer molt recte. Exacte. Pel que fa avui, demano què passa amb aquestes línies de Teysa. El que no funciona només és pagar el bitllet senzill, però Teysa cobren en efectiu.
Però ara jo torno a insistir que des de l'Ajuntament, sisplau, es faci la feina de consenciar que, mentre duri aquest impàs que les targetes encara no funcionen, no es deixi ningú a terra. Jo crec que ho estan fent. Per no pagar el 40,
No, no, no. Concepció. No serà més deficitari l'autobús. Concepció. Jo crec que, clar, això depèn de cada persona. Pujant. Jo pujant, ahir. Per això t'he dit que es doni, però jo crec que sí, des de davant, és que fem una feina de conscienciació.
Aquest de veure que té mal sentit comú, de vegades els treballadors també. A les 3 jo pujo i dic, ostres, no tinc targeta perquè l'havia caducat, cap problema. Com pago i com a mi em va passar, els que van pujar a la línia, això era a les 3 de la tarda.
Cal sentir com a vegades algunes persones també és complexa. La resposta del regidor de mobilitat aquest matí ha sigut aquesta. Està bé perquè està previst, però que insisteixin, sobretot perquè és que la gent no porta efectiu. Els que així no anaven. No anaven, clar.
Encara que volguessis anar a treure efectiu, no podies. Jo crec que hem de demanar, sobretot, el sentit comú. La gent ha de tenir sentit comú, hem de retornar el sentit comú. El que treballa, el que no s'ha de fer...
i facilitar l'escó. I llavors això que dèiem, no? Una certa tranquil·litat, un sempre repòs, confiar en les administracions... Jo confio. Jo crec que ho ha explicat molt bé la Carme i el que ens ha explicat ara l'alcalde. Jo crec que hem de confiar. I a vegades no és tan fàcil. Tu et preguntes i els altres... És que quan més puges, més difícil té de donar-te la resposta, perquè és més arriscat. No, no, i a més a més volem la resposta verdadera, no volem supòsits.
llavors jo crec que hem d'aprendre una mica per això de donar missatges mentre no prenguem mal, el terrible és quan de tot això hi ha problemes que afecten, no sé, que els hospitals ens haguessin quedat col·lapsats, això és realment molt trist i preocupant però per això deia, ostres, tot allò que sigui reparable, és reparable prenguin un cafè? Efectivament, és igual ficar-te a llegir un llibre o posar-te a llegir un llibre
i després valorar les coses positives. Jo, en aquest sentit, estic amb la Isabel. A veure, els mitjans que tenen un paper fonamental en qualsevol crisi, per tant, amb aquesta també, jo crec que han de tenir aquest plus de responsabilitat. Jo en dic plus de responsabilitat de no traslladar
experimenta de no traslladar més preocupació de la que cada un, a nivell humà, per la seva situació personal pugui sentir en aquell moment. Com que veig que en tot moment des dels canals habituals, perquè després ja l'he il·luminat, des dels canals habituals hem tingut una informació correcta i coherent
A veure, no era cosa d'estar angoixat ni preocupat. Sí, però Carme, que hi havia gent, has de pensar, que hi havia gent que no tenia aquesta sort. És a dir, hi ha barris de la ciutat que no tenien cap comunicació amb res i, per tant, l'únic que podies era una ràdio de piles i escoltar el que et venia de fora. O baixar al carrer i anar al centre címic. No, tot tancat, tot tancat. No, el centre címic no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Però no podies fer res més. La informació, quan tu tens la sort que no et cauen les xarxes, ho sento, és una sort. Hi havia zones que van caure les xarxes.
Sí, però que no hi ha res pitjor que la desinformació, que l'has de buscar. Sí, però vull dir que quan tu l'única informació que et pot arribar és a través d'una ràdio de piles, i per tant et ve de l'exterior,
el que t'arriba és diferent a quan tu no tancar les xarxes i pots tenir una informació fluïda i directa, per exemple amb el regidor de barri, és diferent com ho vius. Però la Carme va fer de transmissora al seu barri. Sí, però al meu barri és igual que ens envien missatges, no els reviem.
Ahir vam veure situacions molt diverses, per exemple, llocs de Sant Narcís, de Santa Eugènia, vam sentir amb també l'associació de veïns, doncs ens deien que això, a partir de les dues o les tres, ja tenien llum. Per tant, la situació canvia, o vosaltres mateixos, que dèieu Isabel i Carme, que no havíeu perdut la connexió amb xarxes. En aquí, per exemple, la vam perdre completament. Estem 5 minuts tu i jo, eh? Sí, sí, la vam perdre completament.
Hi havia molta gent que passava per aquí que no tenia cap informació. Ens veia nosaltres amb una ràdio de piles i com que som una ràdio paraven i ens preguntaven... Això està bé. Això està molt bé. Però perquè no tenien accés ni a Twitter, ni a les ràdios, ni tenien una ràdio de piles, ni res. Per tant, la situació era tan diferent d'un carrer a l'altre, gairebé.
El que no pot passar és que diuen que aneu a buscar aigua i jo vaig sortir de casa i dic, ara per què agafen tanta aigua? Diu que no et surt encara de l'aixeta. Diu que no sortirà aigua de l'aixeta.
Per exemple, hi va haver-hi veïns a Sant Narcís que a través de les xarxes que ens funcionaven, a veure que també n'hi havia algun que no li devia funcionar, també és cert, però els que funcionaven es va oferir... Escolta, si algú té alguna cosa en els congeladors, nosaltres tenim llum des de les 3 de la tarda, tinc lloc en el congelador,
No deixeu, em va trucar per exemple la de la peixateria, la de Camputxanao, que ella no viu a Girona, i em deia Carme, tenim llum perquè haig de baixar a donar les llums... És veritat que vam tenir molta sort que nosaltres les xarxes vam continuar sempre perquè no ens vam sentir cap moment desprotegits.
que possiblement alguna persona gran. Per exemple, jo dels avis que tinc al barri, jo ja sabia que estaven tots controlats perquè m'havien contestat a través de WhatsApp. També és veritat que vam tenir molta sort que no ens van caure les xarxes. Sí, perquè l'oferiment aquest de dir al congelador del vehicle, això anava a la meva zona, que ningú es podia comunicar, o sorties al carrer i començaves a parlar, al final això es va fer a les cues del supermercat o a la cua, allà a la plaça que la gent deia.
Però si no, canvia molt quan tu et pots. Per més que el centre cívic et digui, escolta, i això i allò... Sí, però el centre cívic tampoc et pot donar més informació del que té. No, esclar. Però és que la informació... El fet de les xarxes també fa que no te sentis sol, que te sentis acompanyat, que saps que sí. Hòstia, que hi ha un veí que... Tu deies, jo vaig anar al casal veí a carregar el mòbil. Clar, doncs sembla una tonteria,
doncs no ho és, perquè una del pànic que teníem allà, que això sí que la gent deia, i quan se'ns acabi la bateria del mòbil, què? Això em preocupava a mi. Això sí que em preocupava. Perquè llavors ja sí que... Perquè de tant en tant t'entrava un whatsapp, no? T'enentrava un. I es tornava a espatllar fins al cap de quatre hores més. Clar, deies, quan se m'acabi la bateria del mòbil, si no m'ha tornat la llum, ja sé que l'apagón és... Nosaltres, amb la família vas ser com la teva mare. Això és positiu, ja us ho diré. Un cop vam veure que tota la família
A casa meva tenim una bateria de mòbil per si de cas.
El que hem de donar al missatge és que ens hem de preparar per aquestes esdeveniments. No depèn tant de la tecnologia només. Exactament, perquè això et trobes que vas a muntanya, gent que se'n va amb el telèfon.
La gent que es perd a muntanya és perquè s'ha anat refiat del mòbil. El mòbil a muntanya l'has perdut. Doncs si vols ser excursionista, fes-ho bé. Jo ja tenia llum i em deia que vinc. Jo no puc obrir el pàrquing ni del cotxe ni del moto.
Nosaltres els pàrquings, els pàrquings estan a la idat. És tot, és tot. Tenim un problema de dependència de l'electrònica. Ja ho sabem des de fa molts anys i no ho resolem. No, al contrari, anem sumant coses. Per tant, això és el que ens ha de fer pensar. No podem tenir aquestes dependències tan altes d'un sol element.
I, a més a més, i tenim un altre problema que és que aquest noia no depèn de nosaltres, depèn de com estan muntades les xarxes globals de comunicacions. Clar, si estéssim funcionant les xarxes locals, si aquí tinguéssim unes centrals elèctriques que ens donaven llum a les nostres ciutats i tornéssim a allò que en diem les xarxes locals, si l'Ajuntament de Girona també, jo crec que ha de fer un esforç per posar en marxa la central del Molí,
Això ens resolia, encara que només fos una part de la ciutat, una part important dels problemes. Per tant, hem de tornar a recuperar les xarxes locals. I això és el que ens ha de fer pensar. Perquè, si no, anem donant moltes voltes i diuen, no, escolta, per què la central del Molí no hauria de funcionar?
És un element bàsic d'aquesta ciutat, fixa, d'això ens ho mostra, però no aquí, arreu. Per què? Per què el lot van tenir molt més ràpid? Perquè tenen xarxes locals d'electricitat. I això és el que ens ha de fer pensar. Perquè què passa? Nosaltres tenim, què ens va saltar ahir? La línia de la molt alta tensió.
Aquesta línia de molta alta tensió, com que és des de dalt, que ens distribueixen cap a baix, aquest és el gran problema. Per tant, una part és, com tu van començar a desconnectar algunes centrals de la xarxa local, global, és com que alguns van començar a tenir algunes xarxes locals. Per tant, és això el que hem de pensar, que no podem depender de les grans autopistes. No depèn només.
No, però aquest és un tema importantíssim. Has de tenir les dues coses. Saps què em fa patir? Em fa patir que això no sigui... O sigui, això no sabrem de què ha passat, però podem trobar-nos d'aquí uns dies, si tu que et dediques a la política més que a algunes dues coses. No tant, ja no m'hi dedico. Es podrien trobar en demanar una doble xarxa d'alta, de la molt alta tensió.
Una doble xarxa, perquè diu gràcies a ningú. França tenia que donar-nos llum obligatòriament, perquè la xarxa... No, però Isabel, no s'ha dit gràcies a platja. Gràcies a la interconnexió que es va fer. Per què? Perquè tenen doble xarxa.
Si no haguéssim fet aquesta interconexió. És una qüestió per això estem a Europa i hem de ser solidaris en el conjunt. És una obligació. A mi em preocuparia que això no vulgui dir una doble xarxa de molt alta tensió. Alerta!
sobretot, per això insisteixo molt, això ens està posant en dues situacions importantes. Una, la importància de les xarxes locals d'energia que tenim en aquest país, que en tenim moltes, que es posin en funcionament, que aquest és un país productor d'energia i que, per tant, hem d'anar... Les xarxes secundàries han de funcionar en aquests moments, han de disparar, diem així, i segona,
per buscar altres mitjans, és a dir, no depèn únicament d'aquests de mitjans electrònics. Jo vull llegir a l'Expansion i dir que per mi és un mitjà sèrio i fiable i que deia que és més un tema de regulació del propi mercat energètic en relació a un tema de preus
de tota l'energia, que no pas un tema de la línia. El problema és que es retiren del mercat els que generen l'energia, no de que la línia no aguanti.
però abans fem un parèntesis també perquè tenim també el telèfon amb nosaltres a una altra de les veus també dels sectors afectats també de la pagada, que és la Mercè Ramírez de Cartagena de l'associació de botigues de Girona amb qui volem parlar també per saber què és el, com van viure ahir, el que va passar i si han recuperat normalitat o no. Mercè, gràcies per atendre'ns a Girona FM.
Hola, què tal? Bon dia. Esteve, hem parat aquí en un moment la tertúlia. Ah, molt bé. Com va anar això? Ahir, una miqueta, què us diuen les bòtiques de Girona? Com han reaccionat i com esteu ara mateix?
Així, des de la pagada va haver-hi unes hores que no hi va haver res de res com a per tot arreu, però sí que el que ens estan dient és que va venir, bueno, no amb tothom en el mateix moment, o sigui, van començar a tornar a la llum, hi ha gent que els va venir cap a les 3 de la tarda,
Hi ha gent que a mitja tarda, i hi ha gent que inclús a les 9 de la nit, o gent que va arribar tancant sense llum, però al final de la nit quasi es va reestablir, tot el que és el tema de llum. Però el tema més de, diguéssim,
de telefonia i comunicació, sí que encara al moment d'avui ens estan dient que hi ha gent que no els funciona els datàfons i que no els funciona les línies de telèfon fixes ni l'internet. Però hi ha llocs que sí i hi ha llocs que no. Llavors, jo suposo que això es anirà reestablint pel latinament. Esperem. Això està focalitzat en zones, o sigui, va per zones o com ho teniu focalitzat? Jo crec que deu anar per carrers, perquè jo també puc posar d'exemple, que jo tinc negoci també per ser la presidenta,
A la Plaza Independència no hi ha problemes perquè a casa meva concretament ens funciona tot i per exemple hi ha alguns de restauració que també ho he preguntat personalment i en canvi a Santa Clara que està aquí mateix hi ha gent que no els funciona els datàfons. Llavors també hi ha el cas per exemple d'alguna farmàcia que ens ha dit que el sistema que tenen que va connectat diguéssim amb el
amb un SAT i... que se'ls ha acabat el SAT i llavors la connexió següent, diguéssim, que és tot el tema de la seguretat social, dels medicaments, no els funciona en aquest moment. Suposo que això també s'ha d'arreglar, perquè a vegades també hi ha coses que han... o sigui que s'han com desprogramat i han saltat. A vegades no és un tema de comunicació, sinó que no funcionen les coses, no? Pel càrrec ha passat, no? Com que ha sigut una mica una desconexió total, jo crec que...
Moltes vegades marxa la llum, però no marxa tota la comunicació, no? Llavors, jo crec que hi ha d'incidències que encara no... I llavors, el sentit del sector del comerç ara mateix, no hi ha danys més enllà de la pèrdua de la caixa d'ahir a la tarda? O no, no sé en funció del cas? Sí, bueno, ens han dit, ens han dit un parell de comerços que hi ha alguns ordinadors que no se'ls hi arrenquen. Llavors, és clar, tot és molt... molt recent, llavors s'ha d'acabar de mirar si realment
El que te sabrien és un tema tècnic o és que no hagi petat algun ordinador, que seria l'única incidència, sembla, que hi podria haver-hi.
D'això, no? Perquè a vegades també estan dient que quan torna a manir el llum, a vegades pot passar, que una sobrecarga o alguna cosa que estigui oberta es faci malbé. En el nostre cas, han sigut dos comerços, concretament, que ens han dit que hi podia haver-hi algun ordinador que els hi feia. Llavors han d'acabar de mirar, suposo, si és realment això o si ha sigut una pujada de llum o...
o hi ha alguna altra incidència, que no se connecten els sistemes que tenen. I a nivell de comerç, ja per anar acabant també, quina lectura feu que anem de prendre de l'episodi d'ahir? Canviaran coses o no? No canviaran res. Jo crec que en general ens costa molt canviar les coses. No prenem gaire dels problemes, no el comerç, sinó la gent en general. Però sí que penso que hem de fer una reflexió, de dir, ostres,
No sé què esteu dient a la Torturia perquè no us he pogut sentir perquè anàvem molt estressades a buscar la informació, la veritat, perquè clar, com dius, estàvem totalment desconnectats i llavors no teníem ni informació. Llavors, bueno, espero que alguna cosa serveixi, però jo soc una mica reticent a que la gent aprenem, perquè quan passen quatre dies ens tornem a acostumar i si no és un tema que...
que tinguem incidències sovint, serà molt difícil que la gent prengui precaucions, eh? Però bueno, esperem que totes les coses així dolentes, si no són molt greus, serveixen per reflexionar i per aprendre'n, no? Mercè, aquí tenim a la taula la Concepció Barail, la Carme Castell i la Isabel Salamanya. No sé si algú et vol fer alguna pregunta.
Ah, d'acord. Hola. El que sí sorprenia ahir amb els comerços, i per tant una reflexió, no? Que passaves i veies moltes persones intentant tancar les portes. I com que eren electròniques no hi havia manera.
En algun cas diríem... Tancar. Tancar. I en algun lloc vaig passar-hi de nada i de tornada, la noia anava dient, bueno, a mi de passar tot el rato aquí, a mi qui em salva? I vaig pensar, bueno, la reflexió és interessant en el sentit que deies tu, potser hem de pensar si només podem obrir portes electrònicament, no?
Sí, bueno, però, de fet, et dic que jo ja saps que tinc una joieria... Sí, ja, sí, sol·licit Barcelona, jo. Sí, sí, ah, vale, sí, ja m'ha semblat, eh, perdó, ja ens coneixem, eh. La veritat és que nosaltres precisament teníem problemes, clar, teníem problemes de seguretat,
i de les portes, però a les portes de persianes, de tots els comerços, hi ha un sistema que es pot treure la part electrònica i baixar-lo manual. El que passa, que què passa? Que com que no passa quasi mai res, la gent no ho sap fer. Exacte, aquest devia ser el problema. No estem preparats. Que no s'informa ni qui s'ha d'informar, que és la persona que està a la botiga. Ho sap el tècnic de dalt, el cap d'àrea, però no ho sap el PO.
Doncs mira aquesta pobra li va passar això. Sí, doncs per això que nosaltres vam haver de deixar manualment, però sí que per exemple nosaltres tenim uns sistemes de seguretat darrere que sí que van electrònics i tot això i clar vam haver d'estar esperant fins que vingués la llum i si no doncs hauríem d'haver hagut de fer guàrdia. Jo conec Barcelona perquè estic al sector.
I a més jo estava a Barcelona ahir amb Junta del Plaig i de Jullers, o sigui que vaig viure tota l'Odissea de Barcelona i per arribar vaig passar a una odissea. Els 17 quilòmetres que hi havia a les rondes on era jo? Més o menys me'n van portar des de Barcelona perquè jo anava entrant, clar, impossible, ja sabeu... Anaves entrant, per tant, no podies tornar.
No, no, no podia tornar. Perquè vaig trobar una arma creditativa que em va dir, no pateixis que ja arribaràs a Girona. Sí, sí. I llavors, bueno, llavors vaig... Bueno, cadascú té històries per explicar, eh, d'ahir, o que em vull personalitzar-ho, però, bueno, jo, la veritat és que, bueno, al final vaig poder connectar amb el meu home d'aquí, em va venir a buscar, ens vam trobar al mig camí i, bueno, mira, tothom ens vam ajudar, vam repartir una altra noia a Trenullers, bueno, tothom va fer el que va poder, però, però, bueno, Barcelona,
hi ha angoixa, perquè entre la meitat de semàfors que no anaven, tothom semblava una desvendada, perquè, clar, va començar, hem de marxar, hem de marxar, les portes, anaven tancant tots els restaurants, o sigui, la gent es va menjar tots els bocates, a la Rambla i al Passeig de Gràcia, bueno, parlava que s'acabava molt, allà la gent fent cua menjant bocates, saps?, perquè, clar, bueno, era una mica, no seria... perquè primer et dius, serà la llum, i llavors de cop mires el mòbil i dius, ostres, que no hi ha línies, i clar, això et comença a crear una angoixa,
Que fins que no saps que hi ha hagut un apagón, bueno, que no saps per què ha passat, però com a mi saps que hi ha hagut un apagón i dius, hòstia, no? Aquesta cosa, saps? Que va ser una mica... Doncs... Caòtic, una mica caòtic. Sí, una mica caòtic, bueno, i la meva experiència, bueno, no va ser res perquè vaig arribar, vaig sortir les dues, vaig arribar les vuit-deu vespre, però para d'això.
Doncs, en tot cas, anirem seguint una miqueta també des del comerç d'aquí a Girona, aviam, una miqueta de les conseqüències de tota la pagada d'ahir. Gràcies per atendre'ns aquí a Girona FM. Molt bé, bueno, i records a tots els que esteu aquí. Gràcies, gràcies. Moltes gràcies. Adéu. Adéu-siau. Jo hi ha una cosa que n'hem tractat, i és, la gent es podia moure, podien anar a buscar, no, no, i les gasolineres no anaven, eh.
Que també va haver-hi molta gent que cada cop diu lo típic, no? Ara és just quan necessites la gasolina. Us he dit per què, jo no sé vosaltres, a mi em va sorprendre quan em van dir, vaig dir les gasolineres, m'han dit sí, sí, els sortidors van amb... No m'ho havia plantejat mai, eh? Jo era a la Girona, doncs quan vaig sortir de la Girona, la Repsol que hi ha just al cantó, ja vam veure tots els cones posats que la gent no podia ni entrar. Vull dir que també és una cosa interna, tenint en compte, eh?
El tema dels trens. Els trens, hi ha molta gent que treballa a Barcelona. La rodalia encara no funciona. La tertúlia no funcionava. No acaben de dir que no funciona. No, no, és que quan hem començat la tertúlia... Però que l'AVE de Barcelona-Madrid, sí. I l'alternativa, aquí als ajuntaments, aquí al Plau de Fires, a Barcelona també, van posar alternatives a la gent que no podia tornar, però, clar, no hi ha hagut alternativa. No sé si, ara aquí, el tempo és el més greu de tot el que ha passat, poder acabar sent el tema, una altra vegada, ferroviari.
Bueno, però a veure, situem bé els temes. Efectivament, si els trens són elèctrics, són elèctrics, no n'hi ha pas amb carbó. Si hi ha clau de línia a vegades, només pels trens, imagina't amb una criguda general. No anirem amb carbó. Jo crec que ahir, perdoneu, el president del govern va dir una cosa sensata, que també ho han de dir, escolti, si vostè no pot anar a treballar, no es mogui de casa.
i per tant fem això. No ens compliquem tant la vida, no ens movem. Ja està. Què passarà? És que a vegades resulta que no ens movem de casa perquè no volem i quan ens toca no ho hem de fer. Per tant és normal. Si tenim trens
no qui reu que són elèctrics, efectivament posar en marxa els motors dels trens no és una cosa de posar en marxa l'afegadora de casa, que també tenim problemes, també ens van estar avisant alerta, no poseu tot el que tingueu elèctric a casa, però també es forma part que si carreguem de cop la xarxa ens pot tornar per una qüestió de ranque, no?
Tenim capacitat aquest país, però ni aquest ni qualaltre, de substituir tots els trens per autobusos? No. Doncs demana una cosa així, el millor és no confondre. Quedem a casa. Per tant, jo crec que... Heu dit el president, no? Doncs el president, així no... Bé, mira, Isabel, ho sento, eh. Però jo no tinc res a sentir comú i no necessito la insensatez del president del govern.
Jo porto des d'ahir recomanant a tothom que si no és necessari i no és qüestió, així de còlic de vida o mort, que no es moguin. Però hi ha gent que s'ha de dir? Hi ha empreses que no deixen faltar. Tu m'has dit que hi ha conductors i conductors d'autobusos, no?
Ja t'he dit. Què ens està fallant, Concepció? Ensenya a moltes persones la sensatesa i el sentit comú. Per tant, els grans l'han de dir, que et senti comú. I no em diguis que és clar, doncs tornem, per mi, al gran problema d'aquesta societat, i és una crisi de valors impressionant des de fa molts anys. Totalment d'acord. Des de fa molts anys que no, que com que... No només de valors, eh, sinó també de valors. Bueno, de valors d'empatia, d'artia...
Entenent els valors com la base d'una intel·ligència emocional que hi ha molta gent que no sap ni el que significa perquè no ha volgut saber-ho. Me'n referia a aquests valors. Els valors que cadascú pot tenir. Valors essencials. Per això és el que hem dit des del principi.
Però aquesta no la resolvem de crisi, perquè com que no toca la butxaca, com que no sembla que no és tan... Però jo crec que la Carme ho ha explicat molt bé com ho ha fet en el seu barri. Mira que fàcil, que bé ho han fet, no? Doncs aprenem d'aquests bons exemples. Efectivament, però sí, estic d'acord. I jo porto des d'ahir, recomanant a tothom. Si no és essencial, no et moguis, per què has d'arriscar-te? Perdona, Carme, un moment, t'ho dic aviat, t'adono, eh? Doncs mira, agraïm moltíssim la feina que hi van fer les associacions de vist. Mira, això és el que jo no va dir. Això és molt important, això us he dit.
Gràcies. Sí, des del minut 1, des del minut 1 han dit. Quan ella deia, em deia, la senyora Veray deia... Ui, la senyora Veray. La conxi, la conxi. Doncs quan deia... És que esclar, la gent no sabia on anar a buscar informació. No dic que allà on no teníem xarxes, per això vosaltres vau tenir aquesta sort. Però refieu-se de l'Associació de Veïns. I tant.
Penseu una cosa, sí que és veritat que no hi havia xarxa, però normalment hi ha moltíssima gent que encara no està associada amb les associacions de veïns. Llavors, això és molt important, a vegades diuen, i de què serveix un exemple? Doncs en aquest cas de molt. Paga 20 euros al any. Doncs mira, està dins l'associació de veïns i ells te tindran informat. També és veritat que per exemple, nosaltres arribem a 2.000 persones, però aquestes 2.000 ho reenvien.
Per tant, és veritat que quan hi va haver-hi la pandèmia, un vídeo nostre va arribar fins a Saragossa. Perquè nosaltres sempre, des de la nostra associació de veïns, sempre paro de la meva, i les altres també van pel mateix. Sempre intentem mirar la vessant positiva. A veure, com ho podem solucionar? Què podem fer? No de, el pobre de mi, oi, és que ara sense llum, com ho farem? No, va, a veure, va, mans a la màniga, què fem? I és l'única manera de tirar la ciutat endavant.
Carme, estic totalment d'acord, a més em coneixes, em coneixes de fa molt de temps i saps que soc una gran defensora de les associacions de veïns i que sempre dic que la gent s'hi ha d'implicar, s'ha d'implicar perquè l'associació tampoc arriba per si sola per tot si la gent del barri no s'implica, però en aquest sentit estic totalment d'acord i segurament
Hi ha barris que han funcionat millor que altres, perquè tu saps que hi ha associacions de veïns molt actives i hi ha associacions de veïns menys actives. Per tant, en aquest sentit, i tant que les associacions de veïns. I és que encara que no els puguis solucionar res, només la companyia, i ho he dit en un moment, només la companyia que fas de no sentir-te sol.
He de compartir aquella angoixa, ara la Mercè no, deia que l'angoixa d'estar a Barcelona està desconectada. Si tu tens els diferents veïns... Que saps que no em deixaran sol. Afetivament, jo crec que això també t'ajuda molt. I tant. Tornem a la proximitat. El resum. Tornem a la proximitat. És el que anava a dir.
a un local, a un més proper. Mentre estàvem enronant, pel que tenim una televisió aquí davant, i li he dit a la Carme fixa, diu, què fem mentre no hi ha llum, la gent balla al carrer. Ballava al carrer. Com les places. Jo us he dit que sort que era de dia, sort que era de dia. Per tant, l'important és aquesta...
Buscar la informació, arribar a les places, sortir, que és el que jo crec que hem dit des del principi. Això crec que és bàsic. Creiem que la gent també va fer quan va passar. I això és importantíssim. Veurem ara també com s'explica tot plegat.
10 segons. Que potser s'ha d'explicar bé què passa a nivell de casa nostra, allò que tenim al congelador, fins quant de rato no l'hem d'obrir, si dura 24 hores, si dura 48, si no l'obres 24 hores.
Jo ho tinc igual que ahir que es torna al matí. Aquesta informació que sí que s'hauria de donar. Com vaig arribar a la universitat tothom deia que fèiem molt menjar. De moment no obris. Aquestes informacions quotidianes, locals... Les petites coses.
Ens els hauríem de dir, això sí que seria important que els mitjans diguessin, escolti, amb el congelador no l'obrin, fa gent no sé què, això és molt important, no que vagi a comprar. En tot cas, estem aprenent de tot, estem aprenent d'una pandèmia com hem de reaccionar, d'unes riuhades com hem de reaccionar i ara d'una pagada elèctrica que ens pensàvem que no veuríem mai i ja l'hem viscut. Doncs moltes gràcies Concepció, Carme, Isabel, per la tertúlia d'avui. A vosaltres.
i nosaltres tornem demà a la tertúlia, però seguim ara amb els Quatre Rius amb en Seïd Esbai, que anirà fent també seguiment de totes les conseqüències de la pagada. Tenim moltes trucades preparades per a gent de Girona, perquè ens explicaran una miqueta com ho vam viure. Moltes gràcies, fins. Gràcies a vosaltres, bon dia. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FM.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 29 d'abril i aquesta és la actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
La xarxa elèctrica Girona funciona al 100% mentre Rodalies segueix suspès. Segons l'Ajuntament, després del comitè d'emergència que s'ha reunit aquest matí, la situació actual a la ciutat és de normalitat amb algunes incidències puntuals que es preveuen solucionar al llarg del matí. Durant la nit no s'han detectat incidències de seguretat i pel que fa a la semaforització i al servei d'aigua potable s'han restablert, excepte en algun cas puntual que també es preveu que quedi solucionat.
L'enllumenat també està en funcionament a tota la ciutat, excepte Fontajau on encara registra alguna incidència. El 092, el telèfon de la policia municipal segueix operatiu tret de Pont Major al barri vell i algun altre punt del nord oest de la ciutat.
dubtes, incertesa i resignació a l'estació de trens de Girona. Tot i les poques cues, desenes de passatgers busquen alternatives amb tots els rodalies anul·lats i l'AVE intermittent. Aquesta és la situació que s'ha viscut aquest dimarts al matí amb els passatgers que s'han acostat a l'estació de Girona per agafar un tren i arribar al seu destí. El personal de Renfe tampoc sap si hi haurà servei ferroviari al llarg del matí i es limita a informar als passatgers que la circulació de trens està sospesa.
policia regulant el trànsit, botigues tancades i cues per agafar un bus a l'estació, la pagada elèctrica a Girona. Són algunes de les escenes que es van viure a la ciutat d'Arran de la Pegada. L'Ajuntament va informar que va activar el fàrset d'alerta del Pla Municipal Procicat i va demanar a la ciutadania que es quedés a casa. Es va habilitar la comissaria de la policia municipal i el Paral de Fires com a punts de recepció de demanda.
Una cinquantena d'avisos per persones atrapades en ascensors a Girona durant la pagada. Segons el Servei d'Emergències, els avisos es van acumular des de l'inici de la desconecció fins a les 4 de la tarda. Tot i el volum d'intervencions, els bombers van explicar que no s'ha hagut d'elementar cap ferit ni cap incident greu en cap dels serveis relacionats amb la pagada.
6 persones han passat la nit a l'Espai Habilitat a Fira de Girona arran de la pagada elèctrica. L'Ajuntament va muntar aquests records per atendre els qui no havien pogut tornar a casa després que se suspengués tota la circularia.