logo

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau. Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau.

Transcribed podcasts: 193
Time transcribed: 7d 21h 44m 54s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM,
com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 9 de juliol.
El juliol avança, la calor ha baixat una miqueta,
crec cosa que la majoria de la gent agraïm,
però hi estem a l'última setmana de la temporada habitual de la ràdio,
per tant, les tertúlies arriben amb aquesta setmana també al seu final
fins que es reprenguin el mes de setembre,
però encara ens queden dies per passar la vista a la ciutat, al país,
el que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí
als estudis del carrer Balmes.
Bon dia, Eugènia Cros, com anem?
Bon dia, millor, sense tanta calor.
Sense tanta calor, eh?
S'han estat dies complicats, no?
Bé, almenys jo ho dic des de la meva, el tema personal,
que a mi el de calor me mata i vam portar 10 o 12 dies
que semblava un moment bé de plena canícola
i que ens van arribar, diguem-ne, al juny.
Al juny, sí, sí.
Deu ser el canvi climàtic aquest que alguns neguen, no?
Alguna cosa és, sí.
Alguna cosa deu, bé.
Encara que algú que t'hi caro.
Molt bé, gràcies per ser aquí,
com els hi donem també a la Sandra Florença, periodista.
Què tal, Flora?
Sandra, com estàs?
Molt bé, molt bé, encantada.
De fet, ets tu la primera que has dit que t'ho agraïes,
que ens hagi donat una mica de treva.
No és que ara no faci calor,
fa calor però no fa allò insuportable
que vam veure haver de viure durant 10 o 15 dies al dia.
A més, es dorm bé, que dic, ostres...
És que és insuportable i insaludable.
Ara, que si no.
No ho portem bé, no ho portem bé.
No ho portem bé.
No sé com ho porta, però en aparència molt bé,
el senyor Narcí Genís, periodista també,
en tipus que president del Col·legi de Periodistes a Girona.
Què tal?
Perfecte.
Això que caiguin les temperatures 10-12 graus,
en pocs dies, bueno,
el d'un dia pel l'altre és fantàstic,
perquè estem...
Jo assignaria tot l'any amb una temperatura com aquesta.
Matí una mica calorós, mig matí,
després una mica d'aigua, una mica de pluja,
airet, fresca, d'orons bé...
Jo crec que estem, bueno, un temps agradable.
De fet, no es pot dir...
Seria un temps de setembre.
Sí, l'ideal, l'ideal.
De fet, no es pot dir que no,
que s'està bé ara mateix a Girona,
estem a 23 graus,
que havíem arribat als 36, 37 i 38,
a la punta del dia,
que és insuportable.
Però jo crec que bàsicament es nota també el vespre,
perquè quan la mínima...
Costava que baixés de 25
i no baixava fins ben bé a les 5 o a les 6 de la matinada,
i baixava a 22,
com a molt,
llavors això feia insuportable el poder dur amb mi.
Home, jo fins i tot hi ha hagut un parell de dies
que he tingut el vespre fresqueta.
O sigui, estàs en una terrassa o fora a l'aire lliure
amb un espectacle en un lloc.
Aquests dies que ha plogut.
El vespre, entenia, gairebé fred.
Ens queixerem de la fred d'aquí quatre dies.
També forma part de la condició humana, tot això.
No, però realment,
si m'ho permeteu,
li preguntarem a en Nisso per una raó,
perquè ell, que va ser un dels ecologistes de primera hora
quan es posaven davant de les màquines
per evitar la destrucció dels aigüemolls
i coses d'aquestes...
També eren d'aquests.
També eren d'aquests.
També ho eres tu?
No, no, jo era més joveneta.
Ah, era més joveneta.
Però ell va començar.
El sentiment, eh?
El sentiment era.
Però recordo, sí.
T'ha preocupat tot això,
el canvi climàtic,
d'una manera...
És a dir, sempre ha fet calor,
però el tema és que ara fa puntes de calor
quan no toca
i llavors això ens provoca llavors xàfecs
com el que va caure aquest cap de setmana,
que no va fer un excessiu mal,
però que va provocar moltes molèsties
i estem immersos en això.
És a dir, que el que sempre havia estat el clima,
tal com l'enteníem,
primavera, estiu, tardor, hivern,
s'ha barrejat
i ara pot passar qualsevol cosa
en qualsevol moment.
Sí, sí, bueno,
aquí hi ha un canvi climàtic,
és claríssim,
tot i que hi ha aquesta corrent negacionista,
però, bueno, és evident, no?,
amb aquests canvis de temperatura,
a més a més,
amb fenòmens extraordinaris
que han tingut un glòri aquí,
que ara als Estats Units
també han tingut aigats terribles,
que tenim, bueno,
tempestes brutals,
tot això.
Aviam, aquest canvi climàtic,
jo sempre,
quan ara ja gairebé tothom ho accepta,
encara ja algú ho nega,
el que passa és que hi ha
aquell corrent que diu,
no, no,
és que això és cíclic,
és que si ens remuntem
a uns quants segles també,
doncs hi havia,
i comencem a agafar llibres d'història,
veurem que també quan no tocava
hi havia galacions importants
o gelades terribles
i que, no ho sé,
jo no sé si,
no m'he remuntat a mirar
profundament això,
però el que sí que és claríssim
i és evident és que l'efecte
de la contaminació,
l'efecte de l'home,
influeix en aquest canvi,
que pot ser cíclic,
possiblement sí,
amb una part important,
el que passa és que es pot accelerar
aquest canvi o es pot frenar.
És un problema de dinàmiques,
és possible que un any
que és passat allò que diuen
el 44,
el segle passat va passar,
és possible,
però el tema és que ara,
diguem-ne,
que ja passa de manera habitual,
que diguem-ne que canvien
les condicions.
No es produiria tan ràpid
aquest canvi.
Si fos cíclic,
seria més lent,
el veuríem a venir
amb més temps,
l'hauria,
la societat,
l'hauria,
l'herenia assumint,
el que passa és que,
clar,
això té una velocitat
que,
efectivament,
que desborda,
i això,
jo crec que aquí té un pes
molt important
a tot el tema
de la contaminació
i de l'efecte
de la petxada
de l'home a la terra.
Sí,
sí.
Sí,
jo crec que els experts,
potser comptaven
amb aquest canvi cíclic,
però el que no es compta
és amb aquesta rapidesa
tan brutal.
Nosaltres vam anar
amb una sortida
sota els Alps
i ens va explicar
un expert,
que precisament és d'aquí,
però fa molts anys
que és allà,
com s'estan
de gelant els Alps
a una velocitat
que no,
que els ha sobtat,
que es pensaven
que això passaria
a final de segle
i està passant ara.
És la velocitat.
És que la sensació
no teniu
que ha vingut
per quedar-se,
o sigui,
més que ser cíclic
com que ens ha vingut
tant de sobte,
és com una sensació
que hem perdut
les estacionalitats
també,
perquè a la primavera,
o sigui,
amb el canvi de roba,
que a vegades
tenim aquesta sensació
de dir
sempre he de portar
una jaqueteta tal,
és com,
bueno,
és que gairebé
no hi ha ni temps
de posar-te la jaqueteta,
és a dir,
passem de la fred,
hem passat quasi bé
d'una fred
una mica extrema,
perquè nosaltres
no estem massa habituats,
no som a la muntanya
i de com hem passat
amb una calor també extrema,
llavors aquests extrems
és com una sensació
que potser
el canvi climàtic
ens està dient
nois,
que allò d'abans
ja no ho viurem,
no?,
quan érem petits,
jo recordo els pares
quan diuen
a les fires de Girona
estrenàvem...
És clàssic,
és clàssic això,
estrenàvem l'abric
i els guants
i tot,
els que podien.
I no tenies prou roba,
correcte,
i no tenies prou roba
per tapar aquells dies
d'octubre
amb màniga curta,
posar-te alguna coseta més
quan ja entra la humitat
de la matinada
i prou poc més.
Això és curiós
perquè ahir vaig anar
a la presentació
d'un llibre
en Salvador Casas
que ha fet
la seva vuitena novel·la,
és a dir,
es va jubilar
a la Caixa Jove
i es va dedicar a escriure
i escriu molt bé
i fa novel·les de misteri
i n'ha fet una centrada
en una ciutat
que no diu que és Girona
però que és evident
que és Girona,
el primer assassinat
acaba passant
al carrer Cundero,
per tant,
és Girona,
vull dir,
encara que no ho dic,
que diu que en la novel·la
plou molt
i que això
el va preocupar un moment
i que ho va intentar
analitzar
i és que
el seu record de petit
que ell crec que és
de Santa Coloma,
va tenir una malaltia,
havia de venir
molt sovint a Girona
i la seva
i sempre plovia,
que el seu record
era que sempre plovia,
això ens passa una miqueta
amb les fires,
aquelles fires
que sempre recordem
la freda,
la sota,
anava a dir
abans de la zona
de barraques,
quan la zona de barraques
estava
a sota la via
del trenc
per dir-ho
aquella freda extrema,
aquella pluja
i en realitat
devia passar
una o dues vegades
però se'ns ha quedat
instal·lada a la memòria.
A part era una pluja
que a casa sempre expliquen
que era com la llevantada,
venia,
entrava el llevant
i llavors deien
eren 20 dies de pluja,
clar,
això,
quan verem
tinguut 20 dies de pluja,
bueno,
catàstrofes,
llavors ja passem
a la part
fer-ho malament,
no?
Realment el canvi climàtic
es nota precisament
perquè aquelles llevantades
que hi havia
cada any,
a la fi,
setembre,
octubre,
novembre,
finals d'estiu,
que a més a més
podien ser emprenyadores
eren vida,
era la que ens omplia
els pantans.
I tant.
Sobretot,
sobretot a la zona
l'Empordà
perquè a Voladilla
per omplir-se
necessita llevantades.
I després venia
la tramuntana
i equilibrava una mica tot.
Ara això no.
Ara pràcticament
no hi ha tramuntana,
pràcticament no hi ha
llevantades,
i en tot cas hi ha fenòmens
extraordinaris
que no tenen res a veure amb això.
Sí que hi va haver-hi
aquest any a la primavera
sí que hi va haver-hi
un episodi de pluriges
que ens va ajudar
a omplir els embassaments.
Però fixeu-vos-hi,
tenim els embassaments plens,
l'any passat
parlàvem d'embassaments
fins que va començar a ploure,
hem estat quatre anys
seguits de sequera extrema,
però que venien del Glòria.
És a dir,
els quatre anys de sequera
venien després
de les imuntacions del Glòria
que van ser,
diguem-ne,
extremes,
no?
I aquesta vegada
que no es parla d'aigua
sempre passa això,
ara estem parlant de foc,
no?
Perquè hem tingut ja grans focs.
Sí, molt grans,
ja diem, molt grans.
Però jo, per exemple,
jo estic molt preocupat
amb el tema aquest
que dius
que hem patit
una sequera llarga,
vam aguantar una mica
gràcies al Glòria,
o el que sigui.
No,
el Glòria va omplir els pantans
i els va desbordar,
però després,
quatre anys i mig
van encadar zero.
Bé,
doncs ha passat aquests
quatre anys i mig
pràcticament amb una sequera terrible.
Ara,
tornem a tenir els pantans
pel anys ben benó,
però Déu-n'hi-do
estan força bé.
80%
Però jo el que,
bueno,
jo no sé les polítiques
de perspectives
que té el govern,
de futur
i de mirar endavant,
perquè jo he vist
que ha aixecat
tot el tipus de restriccions.
O sigui,
no entenc com...
La sequera no és
d'un dia per l'altre.
És a dir,
la sequera no...
És a dir,
no plourà demà passat.
Si hem tingut
quatre anys de sequera...
No podem ara...
banigar amb la...
És que és la manca
de previsió,
això n'hem parlat moltes vegades.
No hi ha una previsió.
Jo crec que hem de preveure
la pròxima sequera,
la sequera que tindrem,
potser ara ens durarà
quatre anys més,
o tres o dos,
no ho sé,
no en tinc ni idea.
Però a mi em preocupa
que ara
les polítiques del govern
aixequem
tot tipus de restriccions,
aquí no passa res,
el turisme
que es dutxi
quatre cops al dia,
els camps de golf,
etcètera,
emplim les piscines...
Jo no voldria portar...
Això, això, això...
No, no,
o clar...
No voldria portar
de contrari a la Sandra,
però ella diu
manca de previsió.
Jo crec que no,
que està molt pensat tot això,
és a dir,
està pensat precisament
perquè no volen
posar en perill
el turisme.
però jo em referia
a una manca de previsió...
El turisme responsable
també estaria bé
perquè mira com tenim
les platges,
fan pena,
però pena, eh?
De brutícia
i de porqueria
perquè...
No, no,
jo em referia justament
a aquesta manca de previsió,
per exemple,
a l'ACA, no?
Que jo volia introduir
un tema que és que,
clar,
si ens passa
aquests extrems,
llavors els experts
et diuen
sí, d'acord,
clar,
què ha passat
amb les pluges,
doncs,
que la malherba
creix, no?
Clar,
si t'agafes un sotabosc
que portem 10 anys
o 5 sense tocar-lo,
què passa?
Sí, està molt bé
que les plantes
creixin verdes,
però és que si tu
no tens aquesta regulació
controlada
i els pagesos van dient
escolteu,
deixeu-nos als costats
de les Lleres dels Rius,
deixeu-nos que els camps
en els llocs,
en els focs ho deien,
no?,
tenir camps de conreu
a la meitat
perquè fan de tallar foc,
deixeu-nos fer
com sempre hem fet
i no tant posar...
Sí,
o gent que a vegades
potser no hi entén
lo suficient, no?
És que ara has trucat un tema
que és el de l'ACA
que a mi m'preocupa
perquè és evident...
Sí, l'he tocat el tema...
No, no,
és evident que sempre
que parles de l'ACA
no acabes parlant molt bé
perquè donen unes directrius
que no a vegades
els entens,
però per exemple,
i ara ja...
Deixaré l'ACA
molt aviat, no?
És veritat
que s'han de fer previsions
i no s'ha de fer
màniga ampla,
però per exemple
sabem que des de fa
alguna dècada
no s'han fet
les inversions necessàries
amb el tema
de les canonades
i es perd molt taig
a les canonades.
Sí, totalment, permanentment.
Això s'ha arreglat
d'una manera o d'una altra
i aquest seria també
una feina,
és a dir,
la feina de l'ACA
també ho seria.
Llavors,
referit al tema del bosc
que deia la Sandra,
que jo hi estic
absolutament d'acord,
hi ha una cosa,
quan hi ha un gran foc
sempre surt
algun portaveu oficial
que acaba dient
és que el 70 i escaig
o el 80% dels boscos
són privats.
És veritat.
D'acord.
El que no diuen
és que el nombre
de bosc
ha augmentat
d'una manera brutal
perquè s'han deixat
de conrear
moltes terres
que s'han convertit
en bosc.
Catalunya té
un excés de bosc,
que això ho han dit,
això ho diu
enboada,
això ho diu envertiguada.
Envertiguada, sí.
aquest excés de bosc
fa que també
tinguem molta menys aigua
perquè xupa
l'aigua dels rius,
això també ho he llegit
perquè jo no tenia
ni dèiem
per anar fent,
però llavors
quan es parla,
per exemple,
del sota bosc
i tot això
es diu
és que
no es cuida,
no es treballa,
no es treballen,
diguem-ne,
les explotacions forestals
com es feia abans.
És veritat.
El que no diuen
és el gran problema
que hi ha
per fer-ho,
és a dir,
que necessiten permisos
i permisos
i permisos
i tot són condicionants
i condicionants.
Llavors, una cosa,
estem en l'entremig
de dues històries
que un per l'altre
acaba passant
el que acaba passant
i estem vivint,
afortunadament
no els hem tingut aquí,
però ja portem
dos incendis
d'aquests
que en diuen
de sisena generació
que són molt perillosos,
on hi va haver-hi morts
i aquest que hi ha
en aquest moment
a les Terres de l'Ebre
és preocupant
i s'està
i ha entrat
dintre dels ports,
diguem-ne,
que és un parc
que ha protegit,
que a mi em fa gràcia
que ara algú diu
fa 39 anys
que hi hauria d'haver-hi
un pla
39 anys
hi hauria d'haver-hi
un pla
i la pregunta
que jo em faig
és
si no hi havia
aquest pla
on tenen
els que l'havien de demanar
els que l'havien d'exigir
perquè ara és molt fàcil
senyalar i dir
oh,
és culpa
d'aquests 39 anys
que no s'han fet les coses
i la sensació
és que
malgrat que ha plogut tant
ha passat això
que el sotabosc ha crescut
i que tenim
i tindrem focs
i tenim focs
i és molt preocupant
per setmana
des de fa dues setmanes
i greus

jo un petit apunt
Jordi
referent a això
que comentem
l'altre dia vaig descobrir
una
que ja fa molt que hi és
però que es diu
una ADF
que són aquesta associació
que s'han ajuntat justament
les persones que tenen
és a dir
part de Bosc
en diferents pobles
sí, sí
els ADFs
que fa molts anys
que estan fent feina
i que tenen molts problemes
diguem-ne
amb els bombers
i vaig escriure sobre ells
i vam dir
bueno
clar, si fan força conjunta
et fan venir
i diuen
escolta'm
jo tinc tantes hectàrees de bosc
què he de fer?
vine
explica'm
deixa'm
vull dir
jo hi posaré diners
però ajuda'm tu
per la part que toqui
per tant
hi ha una voluntat
de voler tenir
aquests boscos
una mica més cuidats
és que clar
tot és tan lent
el que dèiem
la roda
és lentíssima
a l'hora de
quan entres en papers
i burocràcia
perquè llavors
ens desborda
com està passant
vull dir
hauria de ser més àgil
aquest tema
no sé si
teniu la sensació
quan va ploure tant
em sembla que era
el mes d'abril
principi de maig
que va ploure molt
i va haver
jo també
ens ho partit
com una mena
de consciència tranquil·la
de pensar
que viuríem un estiu
sense focs
no sé si us va passar això
però
ens va passar
fins que va sortir
algun expert
i ens va alertar
de tot això
ull perquè creix
el sotabosc
el sotabosc
és el que després
quan se seca
acaba cremant
no són els arbres
que hagués dit
tot el coneixement
i la previsió
després de 4 anys
de sequera
ara ha plogut molt
però molt i molt i molt
i no ha plogut suficient
tot i que ha plogut molt
perquè el terreny
no està sec
a més entresteix
vas cap als àngels
és un polvorí
vas a aquests llocs
els àngels mateix
que dius allò
agafa les gavarres
hi ha una setmana
que no plou
i amb aquestes calors
tan extremes
és un polvorí
hem de dir una cosa
és a dir
segurament hi ha més verd
que altres anys
és a dir
la sensació
que era de l'obert
però llavors
el problema està
en el sotabosc
i bueno
el tema de les gavarres
és un tema
que és cíclic
aquest dia llegia
que l'últim gran incendi
que es considera
les gavarres
allò que crema
gairebé d'una punta a l'altra
va ser el 1923
que va provocar
que Roïra
fes aquella obra famosa
Sota les flames
que explicava una mica
totes aquestes històries
i jo recordo
haver
amb caps de bombers
com en Toni Güell
que ja fa 40 anys
alertaven de dir
són boscos mediterranis
els boscos mediterranis
de manera cíclica
aquests sí que es cremen
i per tant
algun dia pot passar
per tant
s'han d'extremar
les precaucions
què ha passat?
que segurament
en aquests moments
ahir sentia
que ho deia
un responsable
de
un analista
del món
diguem-ne
dels bombers
que ho coneix bé
que deia
que segurament
a Catalunya
som un referent mundial
amb extinció
perquè
s'ha treballat molt
perquè tenim uns bombers
molt
molt
amb els mitjans
que tenim
però que també alertava
que
els incendis
han canviat
que això que en diuen
incendis de sisena generació
comencem a tenir
a Catalunya
incendis d'aquells
que no es poden atacar
que s'han de deixar cremar
i això és molt perillós
perquè vol dir
que depèn d'on
succeeixin
hi ha cases
hi ha urbanitzacions
i llavors
això pot ser
un autèntic desastre
jo deia
en el sentit
de dir
molt bé
hem avançat molt
en el camp
de l'extinció
segurament
no estem tant
a l'altura
en el camp
de la prevenció
però clar
prevenció
què vol dir
vol dir
treballar els boscos
vol dir
portar gent
a bosc
vol dir
fer unes feines
que ara ja ningú
vol fer
m'ha vingut al cap
quan parlava
precisament
que la major part
del bosc
és privat
un acudit
d'en Jaume Perich
de fa 30 o 40 anys
que deia
quan d'un bosque
se quema
el gos suyo
se quema
el senyor Conde

senyor Conde
això anava lligat
als anuncis
que es feien
en aquells moments
a la televisió
encara franquista
perquè estem parlant
diguem-ne
de més anys
diguem-ne
dels que deies
que eren uns anuncis
llavors
de les primeres entitats
que hi havia
que es dedicaven
a això
ADN
o no sé qui era
que els anuncis
deien
quan un bosque
se quema
el gos tuyo
se quema
i el que va fer
Jaume Perich
va ser
el gos tuyo
se quema
senyor Conde
és que és curiosíssim
perquè hi ha zones
que jo crec que realment
hi ha famílies
que potser ni saben
que tenen aquest bosc
és possible
perquè a part
han anat amb generacions
que la gent jove
no és el primer
que ho va comprar
o ho va adquirir
i llavors a partir d'aquí
és
ah però jo tinc un bosc
i dius
nois

que està bé
que són boscos oberts
serveixen pel gaudir
ara que la gent
va per la muntanya
va buscar bolets
va fer activitats
esportives
tot tipus
caminar
el que sigui en el bosc
i són boscos
que la gent no té consciència
que aquests llocs que va
són llocs privats
i aquí a vegades
això que no
quan algú diu
no no
escolta'm
ho hem de tancar-ho
perquè la gent
està enveïnt
perquè embruten el bosc
perquè no ajuden
no ajuden gens
precisament a netejar-lo
però això forma part
d'una qüestió
també que us volia
ahir
jo segueixo per Twitter
les dues persones
que porten
la web
Pedres de Girona
Fèlix
Xuclà i tal
i feia una reflexió
que la vaig trobar interessant
perquè és certa
perquè també em passava
és a dir
fa 60 anys
quan es n'ava a bosc
hi havia famílies
que sortien
a buscar bolets
per exemple
a l'època de buscar els bolets
molts dies
si estàvem
6 o 7 hores
i a la zona
a la zona
a les Gavarres
al Mont Negre
al nostre Mont Negre
jo me'n recordo
que nosaltres entravem
per la part d'Arols
el cantó
de quart
i pujaves
i entraves
i feies moltes hores
la gent es portava
la gent es portava
botifarres i tal
ensenien
ensenien
foc a bosc
i no passaven
no passava
res
perquè no passava
perquè hi havia
una certa consciència
i respecte
del que tu estaves fent
i segona
perquè el bosc
estava més net
perquè es treballava
i no trobaves
el que trobes ara
perquè ara trobes
molta gent
que va a bosc
però també això
vol dir que ha augmentat
les deixalles
d'una manera
exponencial
és l'augment de població
que s'ha desbordat
també
i la manca de consciència
que provoca
pris d'incendis
i les famílies
les famílies
que anaven
en aquella època
fixeu-vos
que ens educaven
el bosc
el bosc no s'hi deixa
ni un paper
tot recollit
perquè és que no es notava
que hi havies passat
i tu quan en sabies
un bosc
el sabien encendre
no parlo de mi
perquè no en tinc ni idea
el sabien encendre
i el sabien apagar
i no marxaven d'allà
fins que allò estava
absolutament apagat
hi havia un contacte
molt més simbiòtic
amb el bosc
no estic dient
encara
a tot això
a fer
barbacoles al bosc
no estic dient això
és una cultura que desapareix
perquè jo recordo
que anava amb una veïna
a buscar bolets
que se sabia als llocs
jo quedava
meravellada
perquè deia
aquí hi ha bolets
les clapes
o les claparades
de cada any
les sabia
i després ens ensenyava
com havíem de treure el bolet
no havíem d'arrencar
i llavors
ara
busca'ls aquestes clapes
que estan d'estar rasades
i la consciència
encara en queden
encara en queden
algú deu saber-ho
però vull dir
que és una cultura
que s'hauria d'haver
perllongat
perquè això també és cultura
i la consciència
que ells potser
molt coneixement
no tenien
però deien
escolta
si tira una mica el vent
depèn de quin hor és
no es fa foc
claríssim
i es va d'entrepants
ni foc ni històries
quan no es pot fer
no es fa cara total
era el sentit comú
hi havia un sentit comú
que per exemple
això ho feies
però si hi havia vent
ja no hi anaves
i no ho feies
no ho feies
és a dir
no hi hauré un sentit comú
no hi hauré un sentit comú
no hi hauré un sentit comú
que era un sentit comú
obert
ara la sensació
és a dir-te'n'hauré un sentit comú
és a dir-te'n'hauré un sentit comú
part que tenim
és que és una bestiesa
menys mal
que tu has parlat
Eugènia
d'en Martí Boada
perquè és veritat
jo a ell li he sentit
dir
tenim massa bosque
és a dir
hi ha vegades que traiem pit
i hem augmentat un 15%
el bosc que tenim a Catalunya
escolti
això és un problema
el que necessitaríem
més
diguem-ne
hortes cultivades
bàsicament
perquè també servien
com deia la Sandra
de talla foc
o els animals
és el que es parla tant
de tenir
si tens una zona controlada
hi havia els pastors
podien portar
les ovelles
netejaven aquest sotabos
d'una manera conscient
també
i s'obriu
perquè va fer molts temes
de la vaca
d'olvera
i de...
com tenim la fauna
ho havia fet molt això
ara pensava
perquè avui que tenim
en Sánchez
del Congrés dels Diputats
i tot això
i que veus que
el monogràfic sobre corrupció

i que pot
haver unes eleccions
tard o d'hora
i que es pot
es pot produir
un canvi polític
i clar
i parlàvem
del que parlàvem
perquè l'altre dia
vaig veure
que el Partit Popular
ja ha dit claríssim
que quan governi
farà les zones rústiques
que es pugui construir
és a dir
una mica més
és a dir
que en tot cas
mira
perdrem zona de bosc
perdrem zona de bosc
i
no
el problema
el problema
és que segurament
quan governin
canviaran alguna cosa
però
durant uns anys
quan van governar abans
hi va haver-hi
una certa negació
del canvi climàtic
que no se me'n feia
la Conxita Barall
perquè el dia
que era aquí
vaig treure el tema
però encara me'n recordo
en Mariano
Rajoy
parlant
de su primo
el primo aquell
que deia que no hi havia
canvi climàtic
això és inegable
i que hi haurà canvis
a les polítiques
també és inegable
i que aquests canvis
diguem-ne
és a dir
en una democràcia consolidada
europea
al Partit Popular
li diríem
als conservadors
aquí encara els hi hem de dir
la dreta
a mi m'està venint
molta calor
perquè si ja anem
ara jo ja no sé
si miro
en perspectiva
però ara
independentment
dels colors
del govern
el que sí
que no s'ha fet
i no s'ha fet bé
la feina
és a dir
veient
aquest canvi climàtic
veient
que quan plou
plou
no plou
no la cançó
aquesta
aquest país
no sap ploure
exacte
el nostre país
no sap ploure
molts desastres
ja no dic
les rires del maresme
molts desastres
serien
evitables
si no els fessin
jo crec
a front de mar
s'han fet
s'han posat formigó
construint urbanitzacions
que no deixen
córrer l'aigua
que desemboca
que aleshores
doncs
això crea inundacions
desastres
i això ho veiem cada dia
i cada dos per tres
quan es produeix
un fenomen
extraordinari
doncs
ens adonem
que ho hem fet malament
i que urbanísticament
si no n'hem previst
que
que hi ha zones inundables
que fins ara no ho eren
però que
que són inundables
la història
no ho eren
ho han deixat de ser
però és que ara no ho han
i llavors
això de les zones inundables
abans era
bueno
clar
com que plou molt
el tanto que hem de tenir
molt de respecte
a les zones inundables
però esclar
vam estar uns anys
que no plovia tant
no passa res
i són inundables
i llavors aquí esclar
aquest equilibri entra
i jo dic
ostres jo m'estimo molt
l'ofici dels arquitectes
i tal
però dic
home
vigilem amb la banda ampla
perquè
estan passant catàstrofes
o sigui
molta part del que va passar a València
era perquè estava construït
malament
però el que diem
quant tocarà que passi
el problema
perdona
és una qüestió d'edat
Sandra
sí que havia passat
hi vam haver-hi
unes grans inundacions
a València
amb 400 morts
que van ser
els anys 50
sí que hi havia un càmping
aquí
i allavors
i allavors
mira ara ho estava buscant
va ser l'any 1996
per tant
no fa tants anys
dintre del cot
que hi va haver-hi
la desgràcia
del càmping
les nieves
a Viesques
que va ser
un dia d'agost
que va començar a ploure
i va haver-hi
parlem
d'un centenar de morts
parlo de memòria
jo crec que més
d'un centenar de morts
però bàsicament
perquè es havia construït
en un lloc
però encara es busquen
responsables
es havia construït
en un lloc
sí al final
la justícia
va fer allò
que xiula
i va passar pel damunt
però la realitat
és que es havia autoritzat
a construir un càmping
en un lloc
diguem-ne
que era
de la vall
el lloc de desaigua
el lloc de València
que ara es diu
que no n'aprenem
és evident
que es va construir
zones que no es podia construir
i per tant
la sensació és aquesta
que no n'aprenem
o no en volem aprendre
perquè a l'hora
hi ha grans
motivacions econòmiques
l'errada
és que
l'interès econòmic
enterra
el sentit comú
totalment
i el polític
i els que s'ajunten
en un xoc de
sí però esclar
en veres de fer diners
val tot
i ho trobarem
és una cultura suïcida
això
totalment
l'altre dia un arquitecte
comentava
que
els tècnics
tenen clar
que ho havien de fer
i no es compleix
és sempre
quan es fa una obra
una infraestructura
el que sigui
un pont
s'ha de pensar
en la vinguda
dels 100 anys
és a dir
que
potser no plou
no no
però això
ui
això es va produir
fa molts anys
no torna pas a passar
però has de calcular
la vinguda
és una mica
el que deia la Sandra
de la inundabilitat
que per segons quines coses
es parla de 500 anys
que potser
és exagerat
però 100 anys
no que no és exagerat
però és que ara
el tema és que
aquella vinguda
que pensàvem
que es calcula
dels 100 anys
ara ja no és dels 100
ara podria ser 50
dels 20
i que es va reduint
per tant
hem de calcular
que els problemes
els podem tenir
estem en una ciutat
estem en un país
estem en una ciutat
que diguem-ne
que és inundable
i llavors
a vegades
segons quines coses
s'utilitza
per exemple
amb tot el tema
del nou troeta
s'ha utilitzat molt
el tema
de la inundabilitat
quan en realitat
el Marroc
és un riu
que ja
diguem-ne que ja no és riu
que és un torrent
que baixa molt de tant en tant
que s'ajusta
que està canalitzat
i que no ho fa
però per exemple
tot el que és
l'actual troeta
les instal·lacions
de Sant Pons
tot allò està construït
i totes les cases
que hi ha
tot allò està construït
en zona inundable
i això es va veure
a la Glòria
a la Glòria es va veure claríssim

perquè portàvem
portàvem 50 anys
que no havia passat res
perquè
hi havien
perquè s'havien fet
els embassaments
que
la tenien
l'aigua del Ter
i no permetien
que l'Unyà
diguem-ne
embotís
per dir d'alguna manera
i provoqués
però quan
la Glòria
els embassaments
estaven a tope
i van haver de deixar
la inundació
estava cantada
estava a caure

per tant
el que dèiem al principi
previsió
previsió
previsió
per l'aigua
previsió
pels incendis
i previsió
pel que pot passar
el que sí que està clar
és que hem avançat
moltíssim
a nivell tècnic
per tant
jo no em puc creure
que si una zona inundable
abans ja la vèiem
fa 100 anys
vèiem que era inundable
perquè passaven coses
com que quedava
no sé
a més a més
és que la gent
no sé
és que jo
em rebento molt
a la gent de la pagesia
em cansaven
deien
si surt aquest tipus de planta
és perquè sota hi ha aigua
per tant
hi ha una deu
o hi ha alguna història
doncs ostres
si ara tenim eines
per poder estudiar aquest sota
ja no tant el rieret
aquell que passa per sobre
que si un dia
va gros
doncs et pot passar
però és que el de sota
el tant tu
perquè és el mateix
una mica
el meu pare s'estirava els cabells
quan em feien
les prospeccions
per fer l'AVE
que és el que ara està passant
i ell ho va dir això
és que un dia
l'AVE
el problema és que
va acabar inundant
tot allò
bàsicament
perquè no van tenir en compte
el guell
que se'n va anar
perquè el guell
que no hi passa aigua
no hi passa aigua
però de tant en tant
quan ve una torrentada forta
arriba
i va haver-hi
de tota manera
allò
per posar una nota d'humor
hem de pensar
que a Girona Ligre
l'Institut Català de Recerca de l'Aigua
el varen fer
terreny inundable
allà a la creueta
vull dir que
i això se sap
i alguna vegada
s'ha inundat
vull dir que
que per tant
aquestes coses
van com van
i la ciutat
com la veieu?
estem a
estem a mitjà mandat
fa uns dies
l'arcalde
va fer
una conferència
a l'auditori
que va marcar
diguem-ne
va voler fer
una mirada llarga
50 mesures de futur
per la ciutat
d'aquí
va fer
unes quantes mesures
de futur
i va centrar-ho
és a dir
va fer una mirada llarga
per parlar
d'una ciutat plena de vida
i no
no és que passés
pel damunt
que hi va passar
lleugerament
de temes
com per exemple
el de les escombraries
o el d'altrueta
que em va parlar
que em va parlar
sinó que va voler fixar
una mirada llarga
de la transformació
de la ciutat
i va fer una cosa
que jo la vaig trobar
interessant
que la verbalitzés
precisament
el cap de files
de Guanyem
que és que hi ha projectes
de ciutat
que han de transcendir
en els consistoris
i els equips de govern
i per exemple
va parlar
la carretera a Barcelona
que va dir
no estaria on
l'Ajuntament
quan això s'acabi fent
però és veritat
que hi ha d'haver-hi
des de la d'Avesa
des de la d'Avesa
el pont de Can Vidal
l'Arlonda
l'Arlonda
Ferran Puig
i tota la
i tota la
carretera a Barcelona
aquesta transformació
de carretera
en avinguda
que es vol fer
comporta altres coses
i s'ho tu
que n'has fet
temes i temes d'això
treure l'Amiant
que és perillosíssim
treure l'Amiant
que no és perillosíssim
que s'haurà de fer
però és una qüestió
que s'haurà de fer
i l'altre
que va dir
que va recordar
de fet la carretera
a Barcelona
ja se n'en parlava
o sigui
era un dels grans projectes
de l'alcaldessa
pagans
pagans eh
què va passar
va arribar la crisi econòmica
del 2008
aquella empresa
que ho havia comprat tot
i que es havia de menjar
el món
que era Casballos
se'n va anar a l'aigua
allò va passar
diguem-ne
de banc en banc
fins a haver-se
a saber qui ho té
els actuals propietaris
de les naus
perquè clar
allà
l'única cosa
que s'hi ha fet
és la clínica Girona
en època
l'alcalde Puigdemont
que es va tirar endavant
i jo crec que diria
que afortunadament
i ara el que va dir
és que esclar
que havien estat treballant
perquè els propietaris
de les naus
que hi ha
entre el clínica Girona
i Peracord
per entendre'ns
els atiressin a terra
deien que no tenien diners
i el que farà l'Ajuntament
i que va anunciar
és que serà l'Ajuntament
qui tirarà a terra
i passarà factura
esclar
això estem parlant
de molts i molts diners
esclar
i a partir d'aquí llavors
la transformació
diguem-ne
que es construeixi allà
que és el que es vol construir
perquè Girona
tampoc té tantes zones
diguem-ne
per construir
que es construeixi allà
i que comporti
el canvi
de carretera avinguda
és una cosa
que poden passar
siguent generosos
10 anys
tranquil·lament 10 anys
sí, sí
bueno
jo crec que
bufa
ni s'ho bufa
no, perquè
és a dir
no, està molt bé
vull dir
s'ha de fer un projecte
s'ha de fer un projecte
de ciutat
a Girona hem tingut la sort
que vam tenir un alcalde
que va fer un projecte
de ciutat
20-30 anys
i hem viscut d'això
fins ara
però això s'ha esgotat
i per tant
el problema és que ara
no tenim ningú
que hagi fet un projecte
de ciutat
de fet el va començar
fa 46 anys
és que passa el temps
d'una manera
molt ràpida
suposo que parles
de l'alcalde Nadal
que va ser escollit
el 79
i va ser alcalde
fins al 2002
si a darrere
després no tens
algú que faci
un projecte de ciutat
que miri també més enllà
el que passa
el que deia Betlló
em sembla molt bé
és molt interessant
i tots aquests
grans projectes
però és clar
això no ho pots fer
amb un mandat
de 4 anys
és impossible
n'hi ha dos
i si hi ha un relleu
que hi serà
d'aquí 4 anys
i no pots continuar
no tens gaire clar
que qui et substitueixi
qui vingui al darrere
assumeixi aquest projecte
de ciutat
sinó que desmuntarà
el seu
però hi ha una cosa
que està clara
és evident
les naus industrials
que hi ha en aquest moment
han d'anar a terra
i allò
diguem-ne
s'haurà de transformar
que vol dir construir-hi
llavors el tema
és construir-hi bé
i al mateix temps
diguem-ne
anar fent
encara que sigui per trams
tot el canvi
perquè a la Carletra de Barcelona
tu deies
i a més feies
feies un gest
que per ràdio
no es veu
però que ha passat
és a dir
des que es va descobrir
fa 40 anys
que hi havia Mian
i que la Mian
era molt perillós
el que s'ha anat fent
és anar-hi posant
formigó en el damunt
de tal manera
que en aquests moments
la carretera
és més alta
que les voreres
que això també
perquè s'hi ha anat
però no s'ha tret
Jo us ho volia dir
quan fa de l'Odo de l'Amián
que s'ha dit
escolteu
és tòxic
traiem-ho
es fan campanyes d'aquestes
per poder sensibilitzar
i ajudar
fins i tot
ostres
que passa que hi ha una cosa
que s'ha de fer
com que s'ha de fer
per zona
i la carretera de Barcelona
és un eix encara viari
vital
ja no és la carretera nacional
dos com era
però encara segueix
un eix viari
bastant important
i aixecar
tota la carretera
barcelonà
és una feina d'anys
de totes maneres
jo quan he dit
i ara
una mica de broma
si vols
fent broma
fent broma
dic en Lluc
que potser no serà
el que podrà continuar
el seu projecte
de ciutat
el problema és que
quan tens la mirada tan llarga
a vegades no veus
el que tens davant
i com que són escombraries
cau
i aquest jo crec
que és l'acrúdic
que hauria de fer
mirar amb la mirada llarga
s'entrevanca
amb les escombraries
que té davant dels nassos
que és el problema
que té
en aquest moment
aquesta junta
de fet en les últimes tertulies
n'hem parlat
i no és un dels problemes
és el problema
d'aquest mandat
perquè
una mica el que deies
de passar per sobre
que ja ho dius
però
no no ho va dir
el que passa
que va voler fer
però és evident
a veure
és evident que ara fa
més o menys
i si no ho fa
falta molt bo
fa un any
que es va posar en marxa
aquest nou
aquest nou model
que és un model
que es havia signat
en l'anterior consistori
però que l'ha aplicat aquest
i a més està tancat
per 8 anys
Sí, sempre
són tancats
i costa canviar
el problema és que
tothom
començant per el propi
equip de govern
reconeix que la cosa
no ha anat bé
no ha anat bé
i per tant
s'ha de canviar
de fet
van anunciar fa poc
les primeres mesures
contenidors de vidre
amb un 75%
de la ciutat
un dia més
de recollida
de la buig
i de l'orgànica
i la gran pregunta
és si n'hi haurà prou
si han de posar
més contenidors
a la pràctica
vol dir que passarà
que hi haurà
el d'abans
amb contenidors tancats
els contenidors tancats
intel·ligents
alguns d'ells
han sigut un desastre
perquè no s'obrien
jo ara ja no vull
qüestionar el model
però
el problema
en aquests moments
de la ciutat de Girona
és que s'ha normalitzat
l'abortícia
l'abortícia
i la situació de Girona
ciutat bruta
i quan una ciutat
normalitza
aquesta situació
diguem
Nàpols
per exemple
però
Girona
estem aquí
hem normalitzat
aquesta situació
i ara
farem bans i mànigues
i ens inventarem
el que sigui
gestionarem el model
el torçarem
però
sortir
d'una normalització
d'una ciutat bruta
costa molt
perquè a més a més
la gent s'acostuma a això
hi ha gent que llavors
ni targetes ni res
ja passa de tot
i l'incivisme creix
i això és un problema greu
hi ha un problema
molt greu
hi ha una cosa
que volia dir
amb el que has dit
tu del projecte
que estem en un moment
diferent
de l'època
de l'alcalde
que dius
que és
que la ciutat
humanament
i socialment
s'ha transformat
molt
però
i molt veloçment
en tots els sentits
tot el tema
que ha comportat
els pisos turístics
gent que ha vingut
humanament
ha fet un canvi
en 10 anys
tan valós
que fer un projecte
a llarg plaç
quasi no hi som a temps
perquè és que
la ciutat està molt
transformada
humanament
i això mateix
de les escombraries
potser també
n'és una part
perquè
com controles
tota la gent
que ve de fora
que s'està dos dies
com ho llença
la gent que no és d'aquí
que passa
la ciutat està
molt canviada
però
trobi la paraula
que diu la Sandra
previsió
això ja ho sabien
la gent que estava
a l'Ajuntament
que van negociar
aquest pendèl
i que l'estan aplicant
però clar
la firma de pisos turístics
desbordada
l'arribada de gent
que es necessitava
perquè té una infraestructura
els pisos turístics
hi ha gent que els neteja
hi ha tota una infraestructura
que també hi és
però el que no és normal
a mi em dóna la impressió
i us ho vull preguntar
és a dir
per una banda
diguem-ne
si tothom diu
que no ha anat bé
és que no ha anat bé
si tu veus
contenidors
plens de bosses
al carrer
perquè
perquè la targeta
no ha funcionat
que això ha passat
aquests dies
ha funcionat
ha estat
per les xarxes
un vídeo
que no sé si era d'ara
o de fa uns mesos
de zones de Santa Eugènia
que en franquesa
que era que no hi havia
hagut l'acollida
avui mateix
en els diaris
el comitè d'empresa
parla
que hi ha un descontrol absolut
que diuen ells
que jo diria
bueno
l'empresa i els seus treballadors
alguna responsabilitat
tindran
perquè estem parlant
de molts diners
i aquí hi ha un problema
que és que al final
acabarà
acabarà
jo crec que hi ha explotat
que és aquest
que és
per una banda
i la gent
no sé si n'és del tot conscient
tothom
és a dir
els que tenen establiments
botigues i així
potser ho és més
els altres
potser no ens hi hem fixat
ha projectat molt
la taxa recollida
molt
és a dir
ho podrem pagar
perquè dèiem
anem a augmentar
anem a augmentar
perquè clar
jo el petit comerç
que era la part
que volia introduir
el petit comerç
m'està dient
és que no sostenrem
no s'aguanta
són gairebé més cares
les escovries
que els lloguers
jo també volia comentar això
que el cost que té
econòmic
i el resultat
què passa aquí
no té res a veure
no no clar
és evident
una botiga et diu
jo genero cartró
i genero
per dir alguna cosa
un vent orgànic
si em quedo a dinar
i llavors no
no agafen tot l'estol
de les quatre
les quatre coses
però és clar
si tinc vidre
per tant ja no el puc tirar
però és que si l'agafo
la taxa
se'm dispara
brutalment
sí sí
però i el cost que té
tota la
tota la infraestructura
de la neteja
per el resultat
que hi ha
aquí alguna cosa
que no funciona
no ha funcionat
i llavors segurament
és a dir
tirar enrere
és complicat
per el que dèiem
perquè hi ha un contracte
firmat
que dura molts anys
i
i algú que
a les xarxes
és molt fàcil
dir les coses
i algú que diu
el que s'hauria de fer
és treure el contracte
bueno sí
però la bessura
s'ha de treure
cada dia
i per tant
vol dir que
hauries de buscar
que aquesta mateixa empresa
continues fent-ho
durant
perquè muntar un contracte nou
poden passar dos o tres anys
que aquest és un dels altres drames
que té en aquests moments
l'administració
tot en general
i la municipal
també en particular
no?
i el tema és aquest
que les coses
no estan anant bé
però també hem vist
que jo crec
que hi ha hagut gent
que n'ha fet
com una opció política
el tema
de les bessures
no podem dir
que només sigui això
però de repente
han començat a aparèixer
cadires i llits
i matalassos
i en valums
que dius
escoltar
alguna cosa
no valora
no?

hem normalitzat
una situació
ja només faltava
que ara
entra en funcionament
l'incineradora
de Can Dura
i avui també veig
que al diari de Girona
veig que els veïns
ja es queixen
del sorell dels camions
és obvi
perquè durant molts anys
ha estat tancada
però que esclar
que fins que no
acostumin
i a més hi havia gent
aquesta m'ha fet gràcia
perquè hi havia gent
que deia
és que a més a més
han anat a mirar
i està tot barrejat

perquè l'incineradora
el que fa és cremar
l'abuts
per tant
el tema és aquest
però també parlàvem
dolors
i de
esclar
tenim
hi ha una altra cosa
que durant molts anys
potser els ciutadans
no n'hem estat conscients
que és que diguem-ne
que la merda
es retira cada dia
amb perdó per l'expressió
i durant molts anys
ens l'hem portat
fora de la ciutat
a grans advocadors
pagant molts diners
però aquests advocadors
s'han de clausurar
aquests advocadors
s'han de tancar
i algun dia
i algun dia haurem de pensar
en el decreixement
i és una bestiesa
parlada de decreixement
ja
però és una bestiesa
parlada de decreixement
en un moment
que molta gent
que parla de decreixement
són els primers
que després comencen
a comprar coses
per internet
que tinunden la casa
de cartrons
i plàstics
o anant al supermercat
que hi ha més plàstic
que mai
és que jo tinc una visió
potser una mica
potser no segur
una mica romàntica
però és
donat a aquesta situació
tan estranya
ostres
d'alguna manera
podríem recolar
i una mica
com el que deies
anem a mirar
quanta gent ens entra
amb quins pics ens entra
doncs tenim tots aquests turistes
tenim aquesta població
augmentat en tot això
que és una mica
el que ens passa
amb els cotxes
amb la contaminació
que parlàvem al principi de tot
per tant
ostres
i si posem damunt d'una taula
ja sé que estem parlant
d'un Girona
que això no és un poble petit
però
anem a mirar
tot el que rebutgem
perquè hi ha tant de plàstic
que volta
perquè això torna a ser
l'etern debat
ha de ser preixer el plàstic
això abans de la pandèmia
es havia dit
però després amb la pandèmia
es va tornant amb el plàstic
vull dir
jo dir
ostres
és que després de la pandèmia
s'ha desbocat
tot
s'ha tornat a desbocar tot
aquest és el tema
que s'ha desbocat
els viatges
els vols
tot està desfermat
desfermat
però trobeu que hi ha gent
que a vegades fa discursos
això sobre la petxada
de CO2
i després
te n'enteres
que van a l'altra punta de món
o com
alguns amics nostres
nisso
que ara no direm noms
perquè algun d'ells
venen a les tertúlies
que són gent
d'esquerres
extremadament ecologista
i que agafaven un avió
un cop o un mes
i anaven a fer un cafè a l'home
això ho havíem fet
ara
és que
a qui és el que parlem
vivim en contradicció
no ho dic per ells
ho fem tots
perquè
és que veníem d'un canvi climàtic
extrem
o sigui
parlant dels extrems
i fixeu-vos que nosaltres ens hem viciat
d'aquests extrems
però aviam
parlem del decreixement
i dius
el decreixement
com és possible
Girona
Girona
com apliquem
com la política
la idea del decreixement
quan estem abocats al consum
quan comprem més que mai
per internet
quan
quan
el partit 2
me deixes dir una cosa només
que és que
no no no
és que
per incidir
és a dir
parlem de Girona
perquè estem vivint
a la ciutat de Girona
no és un problema de Girona
que el podia reclar
l'ajuntament de Girona
això també ho hem de dir
no cito Girona
però Girona
com la ciutat
que amb aquest decreixement
com podem afrontar-lo
quan
quan el nivell d'immigració
que ha vingut a la ciutat
és brutal
brutal
de fora
i es necessita
el turisme
sí sí no no
també
però esclar
el turisme és brutal
hi ha hagut un creixement turístic
d'això
i acompanyat
amb la immigració
i això
i els
i els expats
que diguem
que no sé què
si és immigració
és turisme
no sé què
que també és un fenomen de Girona
espectacular
espectacular eh

tan espectacular
que algú un dia
em diu
és que saps que Girona
la segona llengua que es parla
després del català
és l'anglès
tindríem dubtes
de si és el primer
el català
o el castellà
és l'anglès
no no és que és veritat
tot això
com pots afrontar
el decreixement
amb una ciutat
que està creixent tant
amb tants aspectes
a veure
que dona molta vida
que dona molta vida
ho hem de tenir
i que vingui turisme
de qualitat
sisplau
però ho hem de gestionar
però ho hem de gestionar
ho hem de gestionar
però és el que us deia
jo
i l'educació
per exemple
deien que havien posat
contenidors nous
a tota la zona aquesta
del Güell
la part de
bé no només
els barris exactes
però vull dir
en tota una zona
que no n'hi havia hagut mai
d'aquests intel·ligents
o no en sabien
o no funcionaven
perquè tot està a la terra
ha estat més complicat
tu diria jo
ha estat més complicat
l'aplicació
d'aquest tipus de coses
a barris com Sant Eugènia
i Can Givera del Pla
que no el que va ser
en l'Eixample
tot i que en l'Eixample
també hi ha hagut mostres
d'incivisme
bastant importants
perquè durant un temps
tampoc han funcionat
els contenidors
intel·ligents
que també hi és això

no no és un tema
i ara que parlàveu
deixeu-m'ho dir un tema
perquè torna a sortir
de fet en Nisseu viu
per la zona de
puc dir-ho no
de la d'Avesa Güell
torna a haver-hi
molta gent jove
i mirar-nos
de Màlia
a la zona
de l'estació
que com que dormien
a sota les vies
i allò s'ha tancat
s'ha tallat
ara dormen
ben bé a la plaça
davant de la farinera
la torre Girona
i l'estació
de l'Ave
amb una imatge
a veure
aquí hi ha dos temes
un
ara parlo de la imatge
que jo crec
que no ens la podríem
permetre
en una societat
l'altre és
que curiosament
estan atrapats
perquè són gent
alguns d'ells
que venen de Mali
que necessiten
diguem-ne
que l'antic govern civil
que la subtelegació
del govern
els comenci a tramitar
però això és molt lent
i mentre no els tramiten
no els poden ajudar
i mentre no els poden ajudar
han de viure al carrer
malgrat que diguem-ne
que els serveis socials
de Girona
els faciliten dutges
els faciliten
però aquí hi ha dues qüestions
una
la imatge
no em quedaré només
amb la imatge
que jo crec
que és bastant lamentable
sinó en el patiment
de tota aquesta gent
i la pregunta
com és que gent de Mali
que alguns han entrat
a Europa
a través de l'Empedusa
o altres a través
de les Canàries
hagi arribat
precisament a Girona
vol dir que d'alguna manera
ha arribat
perquè algú els hi ha portat
o els hi ha fet venir
no?
Sí, sí
no crec que sortim de Mali
amb el plano de Girona
a la butxaca
això està claríssim
vull dir que
algú que ha cobrat el viatge
ja us ho dic jo
o hi ha un interès polític
ah no, no, no
que aquesta gent
a més a més
molts d'ells han
perquè hi ha alguns
que venen
els que venen de Mali
venen de zona de conflicte
i que
s'han gastat
tot el que tenien
perquè hi ha màfies
que guanyen
molts de diners
a transportar-los
tampoc ho hem de negar-ho
tot això
l'altre tema
l'altre tema és aquest
els tenim aquí
i
se'ls ha d'assistir
però també és allò que passa
no
la cosa aquella
fixeu-vos-hi que jo mateix
a desgrat meu
he parlat primer
de l'imatge que donaven
que era dolenta
quan en realitat
estem parlant
del patiment
d'unes persones
però també ens hem de fer preguntes
és a dir
com és que han arribat aquí
qui els ha portat
i per què no se'ls atén bé
que segurament
esclar
el que diuen és
s'ha de comprovar un per un
si realment el que diuen
és veritat
perquè no sigui allò
allò un
un domen d'home
però en el mentrestant
com se gestiona
això
és que hi ha un dia a dia
és el que parlem
hi ha un dia a dia
hi ha una gent que dorm
al carrer
hi ha gent que dorm
al carrer
i al barri vell també n'hi ha
molta
massa
però és que això
perdoneu
per si agaféssim
tots els ocupes
i aquesta gent
que dorm al carrer
és que esclar
com gestionem tot això
és que parlem
de les escombraries
perquè hi ha un altre problema
molt greu
de col·locació
no sé com dir-ho
jo crec que els serveis socials
de Girona
jo crec que estan desbordats

absolutament desbordats
que
jo no sé si és que
l'Ajuntament de Girona
els serveis socials
són els que han d'assumir
exclusivament aquest tema
no
jo crec que no
hi ha altres administracions
que són les responsables
Girona té la sopa
quin és el problema
que l'única sopa
que hi ha
tota la demarcació de Girona
de totes les comarques
de Girona
és a Girona
i el que fan
des d'altres punts
diguem-ne
de les comarques
és enviar-los cap aquí
saturat
i que no
i que dona per més
per tant no és un tema
de l'Ajuntament
és a dir
l'Ajuntament hi participa
perquè li toca de ple
però no seria només
un tema de l'Ajuntament
és un tema de
i Susana també es queixava
fa uns dies
d'aquesta situació
que no poden amb tot
i que els hi és complicadíssim
poder ajudar
perquè té un problema seriós
perquè
tenim serveis
de la Catalunya
pujoliana
els 6 milions
som més de 8
i la consellera de Paneca
va dir que en poc
sempre s'arribaríem a 10
si no canviem
els sistemes
això explosionarà
explotarà
i si això explota
ja sabeu
el que vol dir
vol dir
pujar a l'extrema dreta
vol dir
i llavors hi ha una altra cosa
gent que ja no pot més
i que explota
també és veritat
que hi ha una altra cosa
que és veritat
l'atenció a la gent gran
tenim molta gent gran
nostrada
que té pensions
molt petites
i que requeriria ajudes
que no arriben
perquè es necessiten
per altres coses
i aquest és un peix
que es mossega la cua
que el que fa
és que el que incrementa
diguem-ne
és llavors
l'odi
el diferent
per ignorància
per ignorància
a vegades
o pel que sigui
i empobreix
d'una manera
la societat
tampoc ajuden
determinats discursos
que fan
com alguns
d'aquests
autonomenats
sindicats
que diuen
habitatge lliure
per tothom
llavors hi havia gent
que deia
molt bé
doncs
escolti
posi els meus fills
a la cua
el discurs
de dir
no
tot gratis
i per tothom
o la nostra gent gran
com diem
la gent gran
qui l'ajuda
escolta'm
són gent que han treballat
tota la vida
amb oficis i tal
i crec que s'han guanyat
el respecte
però és clar
és el que us deia
com posem això
dins un mateix
si és que es pot posar
i com es pot ajudar
aquesta gent
o regular-ho
el canvi social
i la mentalitat
és que s'ha perdut
el respecte
a la gent gran
vull dir
era una cosa
que
de les nostres generacions
sempre hi havia
un respecte
pels avis
i ara això
s'ha perdut totalment
no
i per dir
hi ha una altra cosa
que és indubtable
també
la gent gran
de fa 60 o 70 anys
a la nostra edat
ja era molt i molt gran
i ara nosaltres
no ens hi considerem
parlo per això
i per mi
encara que a ell
no el poder
no li agradi
i el tema
és aquest
que tot això
s'haurà replantejar
perquè evidentment
els recursos
s'han de ser a gestionar
gent gran depenent
que vivia a les cases
i que es corridaven
a casa
que això
ha canviat moltíssim
ha canviat del tot
com tota la situació
i la pròpia societat
escolteu
m'agradaria continuar parlant
però
hem arribat a les 11
moltíssimes gràcies
gràcies
Sandra Florença
Eugenia Cross
nosaltres si tot va bé
la tertúlia torna demà
ara
són les 11
ADN Gironí
ADN 92.7
la ràdio de Girona
El Gironès
Gaudí de la natura
té premi
participa en el repte
dels cims
del Gironès
Sant Grau
Sant Miquel
Els Àngels
Sant Roc
Rocacorba
i així
fins a 10 rutes
a la teva disposició
si en completes
un mínim de 5 cims
i penges la foto
a Instagram
t'emportaràs
un petit obsequi
consulta les condicions
a turismegironès.cat
desafia't
i conquereix la comarca
una iniciativa
del Consell Comarcal
del Gironès
Vols comprar o vendre
una empresa a Girona?
A Reempresa
posem en contacte
persones que volen
vendre el seu negoci
amb persones
que volen iniciar
una empresa
sense haver de començar
de zero
Oferim assessorament
personalitzat
i suport financer
gratuïts
gràcies a la col·laboració
amb la Diputació de Girona
Visita'ns a
reempresa.org
Girona FM
Els titulars de GironaFM.cat
arriben també
a la teva ràdio
És dimecres 9 de juliol
i aquesta és l'actualitat del dia
us parla Pau Villafany
El comitè de Girona
més neta
denuncia descontrol absolut
i desorganització
pel nou sistema
de recollida d'escombraries
En un comunicat
la intersindical remarca
que des del setembre del 2022
hi ha hagut un canvi
de paradigma significatiu
en la gestió
de les deixalles
però que això
no ha anat acompanyat
de les eines adequades
per la plantilla
El comitè defensa
que la plantilla
surt cada dia
a complir amb la seva feina
sense els recursos adients
i critiquen
que tant l'empresa
com l'equip de govern
intentin minimitzar
les seves responsabilitats
3 de cada 4 famílies
ateses per Càritas Catalunya
el 2024
vivien en pobresa severa
és una de les dades
que es desprèn
de la memòria
que l'entitat
ha presentat a Girona
l'entitat ha exposat
que una de cada dues
llars ateses
no disposa
d'un habitatge digne
i que per fer front
a les despeses
d'habitatge
és gairebé impossible
per 6
de cada 10 llars
El Truet estrena
un centre de simulació
on els professionals
assagen intervencions
en un espai realista
i controlat
compta amb un quiròfan
un box de crítics
i sales d'habilitats tècniques
per fer recreacions
que després s'avaluen
l'objectiu
és l'aprenentatge
i millorar
les habilitats professionals
la instal·lació
ocupa uns 200 metres quadrats
de l'Hospital Trueta
que s'han reformat
i equipat
entre els equips
hi ha un simulador
de pacient d'última tecnologia
que és com un maniquí
que respon automàticament
els tractaments
i intervencions
Nova protesta
a l'Escola Ágora
de Girona
per reclamar
que l'Ajuntament
pacifiqui per sempre
el vial del centre
El consistori
ha tallat temporalment
el passeig
Ramon Berenguer II
després que divendres passat
un cotxe atropellés
un menor
que sortia
del casal d'estiu
De moment
l'Ajuntament
mantindrà el tall
del vial
fins al 31 de juliol
i de cara a la tardor
vol definir una proposta
per limitar
l'accés de vehicles
motoritzats
durant la resta de l'any
Les famílies
i l'AFA
però que no és el primer cop
que es manifesten
reclamen solucions
definitives
L'Ajuntament de Girona
obre la convocatòria
d'ajuts
a la contractació
del programa
Girona Actua
uns ajuts
als quals aquest any
es destinen
un total
de 200.000 euros
L'ajuda té
com a finalitat
fomentar
la incorporació
al mercat de treball
de persones
en situació
de risc
de vulnerabilitat
Les empreses
poden presentar
les sol·licituds
a partir de dijous
fins al 10 de setembre
El cicle a prop
tanca la sisena edició
amb més de 2.000 assistents
El cicle s'esteix
per tot Girona
amb un total
de 21 propostes
de talent emergent
de proximitat
el que representa
un 77%
d'ocupació mitjana
I en esports
Derek Nidham
nou jugador
del bàsquet Girona
El jugador nord-americà
en passaport
Montenegri
signa per una temporada
procedent del Besiktas
equip amb el qual
va disputar
les dues últimes temporades
a la Lliga
El base
d'un 80 metres d'alçada
ve de disputar
27 partits
de la Lliga turca
I pel que fa el temps
d'hi avui
estable
amb alguns núvols
sobretot durant el matí
que deixaran pas al sol
de cares a la tarda
en una jornada
on es poden arribar
als 28 graus de màxima
Això és tot
Escolta tota la nostra
programació a la carta
i estigues informat
del que passa
al teu entorn
més proper
GironaFM.cat
La ràdio de Girona
vagis on vagis
Girona FM
92.7 FM
La ràdio de Girona
GironaFM
GironaFM
Vols comprar o vendre
una empresa a Girona?
A Reempresa
posem en contacte
persones que volen
vendre el seu negoci
amb persones que volen
iniciar una empresa
sense haver de començar
a la nostra