La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i depart de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertulia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest dilluns 27 de gener. Anem ja acabant aquest primer mes de l'any. Hem deixat enrere les vacances de Nadal. Hem parlat, vam parlar la setmana passada molt de la Glòria, que ens estava afectant tal dia com avui.
Fa cinc anys, les conseqüències, no la glòria, perquè la glòria ja havia passat, i encarem aquest final de mes i aquesta setmana amb una trobada dels alcaldes de Girona que van donar el tret de sortida al Girona 2100, que és per una banda la reivindicació, la celebració d'aquests 2100 anys de ciutat que diguem-ne que els experts han calculat que estem commemorant aquest any i al mateix temps és una mirada de futur
cap al que pot passar d'aquí 75 anys en aquesta ciutat que és la nostra i que tant estimem per parlar-ne. De moment tenim a la taula, aquí al carrer Balmes, dues persones que m'acompanyen. Marta Collell, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal, com estàs? Bé, prop de bé, què dius tu? Prop de bé. Força bé, no ens podem queixar.
Un cap de setmana fred, una miqueta... No, el vent va molestar una mica. No hi estem acostumats, eh? No hi estem acostumats. No som... Jo almenys no. Algú de Portbou diria que som uns exagerats pel que va passar aquí. Però no soc de Portbou. Francesc Francisco Busquets, molt bon dia. Gràcies per ser-hi. Gràcies a vosaltres. Bon dia a tothom. Què tal? Diguem que resistint malgrat tot. Encara, com diu un amic meu, no hem tingut temps d'espatllar l'any, encara no.
però ens l'estan espatllant però hem de resistir però diguem-ne que el present futur immediat no és massa faleguer sobretot a nivell internacional n'hi ha per esparparar-se un xic o força
esperem que arribi a la tertúlia Concepció Barai que ens ha confirmat que venia però que està arribant una miqueta tard tu parlaves bàsicament del que està passant als Estats Units i no només als Estats Units el món, Trump, Elon Musk evidentment el factor Trump és determinant però el problema diguem-ne Estats Units, Xina que per sota és aquí Rússia
i aquesta idea globalitzadora de que res no val la pena de ser compassiu, sinó que hem d'anar a l'únic que és profitós, i aquest nou neoliberalisme mancat de tota pietat,
Això em preocupa molt i, evidentment, en Trump ha demostrat que des del primer moment està començant a complir tot allò que prometia. Per tant, no són tonteries, no són baladrades, sinó que allò que diu ho va complint. I té un acord que fan posar els pèls de punta, es diguin Musk, es diguin d'altres noms, aquest senyor que ha posat de secretari de Defensa,
I bé, hem vist amb Colòmbia i hem vist amb la Franja de Gassa, que ja està dient que el que s'ha de fer és netejar-la. Per tant, aquí estan sortint unes idees... Jo penso que no podem deixar de dir que són feixistoides, per no dir directament feixistes, que em preocupen molt, em preocupen molt i molt, perquè ens afecten a tots. Això no és un tema dels Estats Units, no és un tema d'Amèrica...
És un tema universal i afecta Girona, Catalunya, Espanya, Europa i el món. Europa que, per cert, no existeix. Bon dia, Concepció Barai. Bon dia. Què tal? Bé, bé, bé, perdoneu, que he arribat uns minuts tard. Ja havíem dit que estava a punt d'entrar. Vinguem, vinguem, sí, m'han entretingut el telèfon, perdó.
Això està bé, entretingut, espero que fos alguna cosa de feina o bona. Era feina i no era dolenta, per tant. No era dolenta. Res, res, res, transcendental, però sí que ella típica trucada que t'entra just quan estàs a punt d'agafar la moto, que no pots, saps que, bueno, que te deixa allà uns 10 minuts...
inoperant, però bueno, ja està, ja està, ha arribat, ha arribat. La dictadura de les noves tecnologies. Efectivament. Sí, sí que ja estem tots sotmesos, sense adonar-nos, ens hi hem posat tots i a més al principi tots estàvem molt contents d'aquesta dictadura. Han tingut que passar els anys per veure que efectivament era una dictadura. Jo abans de trucar, que faig molt sovint, és fer un whatsapp i dir, estàs disponible? Jo sempre. Estàs trucable? Sí. O em dius quan?
jo molt sovint no, jo ara sempre, ja m'he acostumat jo primer envio un whatsapp i després si em dius sí, sí, puc parlar i tal després truco, més que res per això el whatsapp et contesten quan poden la trucada, vulguis que no, ja està ja estàs interrompent el que estiguin fent, llavors bueno
el que passa és que li haurem de començar a dir noves tecnologies perquè li haurem de deixar de dir noves tecnologies encara parlo d'internet abans 25, 30, 35, 40 anys era un temps proverbial ara amb 40 anys passa de tot ara ja estem a la intel·ligència artificial la intel·ligència artificial a una velocitat de desenvolupament que fa por
Fa un any començàvem a dir les primeres que si la intel·ligència artificial podia substituir la veu o una cançó, no sé què, i ara ja estem dient que la intel·ligència artificial ja no cal... Veu, imatge... I ara ja la intel·ligència artificial, nosaltres ja deien que ja no caldrà ni que aprenguis idiomes perquè ella mateixa t'ho anirà a parlar i ella t'anirà... Traduint. Traduint, no? Tal qual.
Aquí que tenim un traductor de prestigi com en Francesc. Sí, efectivament. No, no, és que... No, no, a mi m'espera veure una miqueta això, perquè fixa't... Això sí que em preocupa. No caldrà saber idioma, no caldrà res perquè ens adonaran tots fets. Fins i tot ens estalviarem de pensar, i aquest és el gran problema. No, Tomà, això és impossible.
I de sentir, si deixem de pensar i de sentir, llavors sí que el món té un problema, eh, Jordi? Hi ha un tema, gràcies per allò de traductor de prestigi, traductor t'ho accepto, de prestigi ho poso molt en dos. No, això és el que dic jo, eh? He traduït algunes coses i per tant em sento interpel·lat quan m'ho dius. I gràcies.
de la felicitat què en farem per això? és a dir, caldrà aprendre idiomes? potser no caldrà perquè ens ho donaran fet la intel·ligència artificial ens ho donarà tot pastat i mastegat no caldrà fer exàmens no caldrà fer recensions perquè ja els està fent la gent està dient com vaig fer la carrera jo sense el xat GPT com vaig poder fer treball sense el xat GPT ara que em faig a quart o cinquè o tercer
Doncs bé, tot això serà possible i encara no ho acabem d'albirar del tot, perquè realment són uns avenços molt importants i definitius. Penso que llegint el llibre d'en Yuval Harari, Nexus, te'n fas més el càrrec dels perills que representa segons com es faci. Ara, serem més feliços? Jo la pregunta que torno a fer, la humanitat amb tots aquests avenços,
Guanyaran felicitat o no? És a dir, abans quan havien de prendre la llista dels reis gods o les taules de multiplicar o poesies. Que no ens servia absolutament per res, però com a mínim ara sí. Però si ens parlen d'abans sabem de què anava. Les taules de multiplicar sí, Marta, però les integrals i les derivades encara no he arribat a entrar.
De què ens van servir. L'exercici de la memòria, aprendre's poemes de memòria i tot això, jo penso que és una cosa que més aviat aguditza la intel·ligència, no tan sols la memòria, la intel·ligència també. I per tant, jo no sé si amb aquestes tecnologies, que evidentment ja no són noves, que ja les tenim aquí a l'abast, però encara estan molt per desenvolupar,
ens privaran o no tindrem necessitat d'aguditzar tant la intel·ligència i torno a fer la pregunta al capdavall serem més feliços per arribar finalment allò com diu aquell quan s'acaba la partida el P.O. i el Rei van a la mateixa caixa doncs tots hem d'acabar la caixa no? serem més feliços fins a arribar a la caixa després amb aquestes tecnologies? jo no sé si feliços no ho sé ho desconec i tens raó eh quasi diria que segurament que no però bé no ho sé però el que sí és que serem molt ridículs parlant jo penso
O sigui, la intel·ligència aquesta emocional, que fins ara en alguns que potser no tenim tants i tants estudis, com d'altres, potser ens salvava amb converses, amb gent, amb poder estar en diferents temes, amb diferents...
un tipus de gent que sap d'una cosa o d'una altra i en canvi... Deixa-ho dir d'una altra manera, abans com copiau-ho havíem de fer les xuletes i per tant el felsa i llegilsa i en certa manera estaven estudiant i posar-ho dintre el bic i a sota la faldilla i el que fes falta però vull dir que aquesta gent sí
el xat o el que sigui, serà molt fàcil i ens podrà fer una gravació o ens podrà fer... Bé, potser arribarà el moment que ens podrà substituir a nosaltres sencers, però, en tot cas, quan aquesta gent es trobi amb algú, vulgui parlar d'algun tema o amb el tu a tu, què farà? Cada vegada haurà de preguntar-li al xat? O sigui, no sé com explicar-ho, vull dir que cada un...
El problema no són mai les eines, sinó l'utilització. El problema és com utilitzes les eines, perquè les noves tecnologies... T'ho estan posant molt fàcil. Efectivament, perquè tota aquesta nova intel·ligència artificial aplicada a la sanitat, aplicada a operacions complicades, tot això és molt bo, perquè et permet arribar a llocs on fins ara no s'hi podia arribar, o segurament amb el capital humà que tenim,
doncs no s'hi podia arribar això és una bona utilització de la intel·ligència artificial evidentment si tu fas una mala utilització doncs llavors es pot portar altres problemes però és que això ens passa ara les xarxes socials són dolentes? no
Les xarxes socials no són dolentes. Ara, un abús de les xarxes socials poden portar problemes? Sí, i n'estan portant. Problemes de salut mental, problemes d'exclusió, problemes d'aïllament a molts joves. I això ja estudis que ho demostren, no? L'altre dia parlàvem amb professors de la universitat i em deien que...
noten molt l'abús de les xarxes socials a l'hora d'escriure, no?, dels alumnes. O sigui, s'han acostumat a escriure els exàmens com escriuen en un WhatsApp. És a dir, un Q no és Q, un E és una Q. Llavors, una T i una B és també. Home, a veure, jo crec que tots escrivim WhatsApp, però quan... No, però no sé, els que tenim certa edat, quan hem d'escriure una cosa en un paper...
però a vegades els meus dits gruixuts... Això ja avançarà. Jordi, això ja avançarà. Ara ja el pots dir de deu i te l'escrius. Només el retoques una mica i estalvies dit. Això és una altra cosa, però el que no pot ser...
Per això t'he dic que al final són dolentes les tecnologies, no? Ara, que ens hem acostumat i que al principi tots ens hi van volcar i ens vam tirar a les xarxes socials perquè era la novetat, i després alguns s'han anat retirant, altres no, però l'ús que se n'ha fet, o l'abús més que l'ús...
No és bo. A veure, hi ha persones, que jo respecto, però hi ha persones que en aquests moments la xarxa social és un aparador del minut al minut de la seva vida. Sí, sí, i n'hi ha que s'hi guanyen la vida així. Efectivament, i això no ha vingut sol. Si s'hi guanyen la vida és perquè hi ha algú que consumeix el voler conèixer la vida d'aquestes persones. Per tant, al final és el peix que es mossega la cua i la pròpia societat ho alimenta.
Però és el que deia una miqueta en Francesc Francisco a Busquets. Serem més feliços? Aquesta és una pregunta filosòfica. Jo penso que no. Hauríem de ser-ho. Dic que és una pregunta filosòfica perquè ara mateix, al llarg de la humanitat, els últims anys, ara mateix en parlàvem. Dèiem, directament, ni en Quico ni jo, directament hem viscut una guerra. Tot i que, per exemple, avui es commemora...
un aniversari, diguem-ne, a l'alliberament de Haddaug, 80 anys, que són, diguem-ne, 80 anys d'un tema terrible. I a mi em sembla complexa, no complexa, no és la paraula, em sembla molt malament que, per exemple, Elon Musk ahir fes un discurs en els alemans, diguem que no s'ha de recordar ni avergonyar res. Home, d'algunes coses sí.
Ara, la felicitat, és clar, som més feliços aquí a Suècia, som més feliços aquí que a l'Àfrica Negra, clar, això és molt complicat. Jo, quan veig segons quines coses, em dóna la impressió que a voltes no avancem bé. Com a vegades veig que hi ha gent que fa discursos que volen portar aquí, per exemple...
maneres de procedir de societats que jo crec que estan més retrasades que les nostres no m'agrada per exemple, no m'agrada i ara m'esteu mirant encara volguem dir què diu aquest, no? per exemple alguns temes que es consideren de la tradició i de la cultura islàmica que no és islamista, a mi no m'agraden jo preferia passejar per un poble de salt com no hi havia tantes dones que anaven tapades de dalt totalment d'acord
Jo crec que això també val la pena dir-ho, perquè no crec que sigui una qüestió de cultura, és una qüestió d'imposició. Però, dit tot això, és clar, som feliços, és que hi ha gent que és molt feliç, nosaltres, dintre de tot, hem anat tirant, som d'una generació, no sé la que els hi va agradar, érem aquella generació que segurament van viure millor que els nostres pares, i no tenim clar que els nostres fills visquin millor que aquesta. Jo tinc seriosos dubtes que visquin millor, per tot això que dèiem ara.
A veure, en relació al que deia la Concepció, evidentment, però el problema no són, per mi, les tecnologies, les noves tecnologies o les tecnologies aquestes d'avui. El problema és qui les domina i per què les utilitza. I amb això es pot fer molt de mal. No, però veus, ja... No, no, no, deixa'm tallar-te un moment perquè tornaràs a Elon Musk i que des que he arribat ja n'has dit alguna que m'estic reservant, perquè no...
El problema de les xarxes socials són el problema des del primer dia, perquè Twitter, ara X, avui està dominat per Elon Musk des de fa relativament poc, i Twitter s'hi havia tirat tothom i tothom insultava sota l'anonimat, el que passa que insultaven...
A l'altra part, i jo et parlo amb coneixement de causa, perquè deia hola, bon dia en una ràdio, i menys guapa em dèiem de tot, i Elon Musk no tenia res a veure en Twitter, però com que els que insultaven eren els de centre-dreta, doncs aquí a tothom ens anava bé.
Quan això ha canviat de mans i han començat a insultar els populistes d'esquerra i a l'esquerra després ens hem ficat les mans al cap. Doncs no. Les xarxes socials són dolentes quan deixen que sota de l'anominat s'insulti. A un costat i a l'altre costat. I es digui el nom máscara qui mana sobre X o es digués, que no sé com es deia, el que manava sobre Twitter i també tolerava aquestes coses. Per tant, el problema és l'ús de la xarxa social.
insultin a quin insultin t'has posat a dir coses que jo no he insinuat quan jo he arribat ja deies de tot que només vull dir una cosa Estats Units que a mi em pot agradar més o em pot agradar menys Donald Trump l'han votat i l'han votat per una majoria bastant bastant clara eh?
Per tant, que des d'aquí a Europa, i des d'aquí a Espanya, i des d'aquí a Girona, vulguem donar lliçons sobre què pensen o què han de pensar els americans, em sembla una mica fort. O sigui, si Donald Trump hagués guanyat per poc marge, és que ha guanyat per una majoria totalment inequívoca. Uns quants milions.
Tots aquests americans estan tan equivocats, com deies tu al principi, que els has dit feixistes, eh? Els has dit feixistes. Filofaixistes, filofaixistes. Filofaixistes, ojo. A més de la meitat de la societat americana. Concepció, veig que estàs en plena forma. No, però a veure... No, a sort i no estic d'allò. El que passa és que... Que no estàs en plena forma. No, que sí, però a mi Donald Trump... A mi em preguntes Donald Trump personalment. No.
m'agrada. No, no, però si no... Però jo no puc ficar en dubte que més de la meitat dels americans l'han votat. Jo estic... No, més de la meitat dels americans que han votat. Sí, sí, bueno, però l'han votat. No, no, que també s'ha de dir perquè allà vota un tant per ser empatí, però és igual. Sí, però li han donat tot el suport. No,
No podria treure ni un gram de legitimitat el fet que els potessin. En Hitler també va guanyar amb unes eleccions. I, per tant, després va passar el que va passar. Les eleccions de Hitler no eren democràtiques com han sigut les de Donald Trump en el seu sistema electoral, que fa quatre anys el mateix sistema electoral va donar la victòria a Biden. El mateix.
Quan em deixes parlar no puc dir que estic d'acord amb una cosa que has dit que és que hem tingut sempre una mirada europea als Estats Units pensant que els Estats Units és Boston o que els Estats Units és Nova York i els Estats Units és molta cosa més que Boston i Nova York i per tant... I molt diferent a Europa.
Però també s'ha de dir que, per exemple, que quan Trump fa aquesta crida contra l'immigració en general i diu que qui ha nascut allà no ha de fer-ho, se li hauria de recordar que el seu avi va ser el que ara ell persegueix i que unes de les altres...
No cal que vagis gaire lluny, eh? No cal que vagis gaire lluny, que jo em sembla que aquí hem tingut ex-presidents de la Generalitat, que el seu avi estava bastant lluny de les tesis que ell ha defensat durant molt de temps i li deia de tot. Per tant, escoltant, no ens siguem amb les famílies, perquè la família no ha de ser tothom del mateix color. Home, efectivament, per tant...
Això que la família tothom ha de tenir el mateix color polític, bueno, hi ha famílies que sí, hi ha famílies que no. Ningú diu. Tu tens una gran vantatge que en aquest sentit no tens contradiccions, diguem-ne, no? Però no parlàvem de la família, parlàvem...
parlàvem de la manera d'actuar jo no defenso la política de Trump perquè no m'agrada però no considero que es pugui dir filofeixistes en el sentit que és que l'han votat a mi el que realment hauríem d'analitzar és perquè des d'Europa veiem amb tanta distància o tan diferent el que realment viuen els americans de la manera que viuen
de la manera que viuen els americans i a mi de tot això el que em preocupa saps què em preocupa? a mi em preocupa que persones com Elon Musk comencin a voler posar-se amb Europa i amb la política a Europa i vulguin entrar als països com està passant que ho ha intentat ara per exemple el discurs que deies Alemanya és d'això que parla
això és el que a mi em preocupa jo que els americans considerin que ells jo per viure millor necessito que el que ve darrere meu no pugi més he de donar la paraula al senyor Francesc Francisco Busquet amb la seva qualitat diguem-ne d'aquell traductor d'aquest que l'almano fa estona exacte
El senyor Trump fa 4 anys no va acceptar el resultat que van donar les urnes. Però no va ser president, va ser Biden. Però no va acceptar el resultat. Aquest senyor no va acceptar el resultat. Aquest senyor no va acceptar el resultat.
Pedro Sánchez tampoc és president gràcies als vots dels indepers que ha guanyat ara aquestes eleccions sí, sí, però tampoc va acceptar el resultat de les eleccions, si li preguntes a ell va guanyar les eleccions i això és mentida amb vots i amb diputats els ha guanyat un altre partit
No, jo no crido. Si crides, ja ho notaries. Aquest senyor que ha guanyat les eleccions acaba de dir que s'ha de netejar Gassa i que s'ha d'enviar la gent de Gassa o a Jordània o a Egipte. Deia una cosa diferent abans que votessin. Senyora Barall.
A veure, senyor Francesc, donar-te, em deia una cosa abans que el votéssim. No, només una pregunta. Sembla que està en un programa de... No, no se us entén. Ui, jo a la sexta no hi vaig, que van els socialistes i jo no... A la sexta hi van els socialistes i jo no... No, jo només una pregunta. Deia una cosa en contrària abans que el votéssim. No serveix a res parlar un al davant de l'altre. Aquest senyor acaba de dir... Aquesta nit...
que s'ha de netejar la gasa i s'han d'enviar a Egipte i a Jordània aquest senyor ha deportat persones a Colòmbia i quan el president de Colòmbia li ha dit que això de cap manera li ha posat, li ha amenaçat amb pujar els arancels i per tant tot un seguit de coses, no va acceptar la seva derrota fa 4 anys i per tant
I aquí s'aplica un criteri molt ràpid. Si té plumes com un ànec, si camina com un ànec i si fa cuac-cuac com un ànec, normalment sol ser un ànec. I per tant, el senyor Bush, jo penso que està demostrant abastament que és un ànec. Però es diu Donald Trump, no es diu Bush. Perdó, el senyor Donald Trump. I d'entrada, jo puc estar d'acord amb que tot això que ha fet Donald Trump no m'agrada, però jo li torno a preguntar. Va presentar-se a les eleccions dient que faria tot això?
Sí. El van votar? Sí. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions dient que no donaria l'amnistia, que era intolerable? Sí. El van votar? No, no, el van votar.
Una part, no tots, no va guanyar les eleccions i el dia després, com que necessitava els vots de Junts, Junts va aprofitar perquè això és l'habilitat política i li va treure l'amnistia que feia 15 dies deia que era intolerable. Per tant, per mi és més preocupant... Encara s'espera, ara l'estem esperant. Per tant, més preocupant... Per primera vegada una llei no s'està aplicant. Però més preocupant, per mi més preocupant tenir un president del govern que menteix i menteix a la cara de tots els seus votants perquè els diu una cosa abans que el votin i en fa un altre el dia després.
Ara hem entrat en política espanyola que jo no la volia portar. No, no, no. Has dit preocupat només de Donald Trump, vostè? És que de mentides n'hem vist unes quantes, diguem-ne. Sí, home, aquí tots tenen els seus i tothom de fer-se el que pensi, tothom, a més a més, té dret a fer-ho i no passa absolutament res. Hi ha un president, hi ha un que menteix abans de les eleccions i hi ha altre que diu la veritat, que a mi no m'agrada, però diu la veritat i el voten. És que diu la veritat i el voten. És que ell va ser molt clar amb el tema dels arancels. Però deixa de preocupar.
penses que tal com ha començat en Francesc Francisco diguent que ets preocupa a tu et pot preocupar i et pot no agradar però el van votar diguent la veritat aquí el van votar diguent mentides i no el van votar tots perquè va perdre les eleccions encara que digui que les va guanyar encara que el votessin jo que diguem-ne que soc en aquest sentit en contrari dels altres poc sospitós crec jo
paraules com les que ha dit sobre Gaza, diguem-ne, són molt bèsties. És evident que de moment, d'ara i per ara, Trump i els seus estan treballant en ell. És evidentíssim que estan treballant en ell. A mi el que em preocupa és que no sé si serem més feliços, però segurament n'hi haurà tanta pau, perquè el que s'estalbiran són enfrontaments. La guerra sotallada econòmica, de moment, entre Estats Units i Xina és important, i una de les coses que ha dit en Francesc Francisco, però tu també podria les ditar,
és que el paper d'Europa ha perdut pes. Sí, tant. Europa no existeix. No, jo crec que sí que existeix, però sí que és veritat que no té el pes que havia tingut en altres moments. Com a organisme, diguem-ne, viu i coordinat. Bueno, perquè als Estats Units és una superpotència... Europa té molts malics. És una superpotència... I Rússia, tens...
Sí que tenim guerres, que la guerra d'Ucrania sembla que ja no en parlem però encara hi és i els primers dies tothom estava molt preocupat per Ucrania i com que ja han passat dos anys ara sembla que també existeix i també hi ha una guerra a Ucrania i per tant aquesta la tenim al costat de casa la tenim al costat de casa
Sí, sí. Escolteu, jo avui he vingut amb el ferem propòsit de parlar de Girona en base a la trobada d'arcaldes que hi va haver-hi dissabte passat a l'Auditori de Girona, una trobada que va ser moderada i dirigida per l'home dels informatius d'aquesta casa, en Seït Esvall, i la Berta Artigues de...
de Ràdio Girona, de la cadena Sena, en la qual vàrem participar cinc dels arcaldes que ha tingut des del 79 aquesta ciutat. No hi va ser l'arcalde dels 53 dies, Albert Ballesta, però sí que hi va ser Joaquim Nadal, sí que hi va ser Anna Pagans, sí que hi va ser Carles Puigdemont des de Waterloo, sí que hi va ser Marta Madrenes i l'actual arcalde Lluc Salelles. No sé si heu pogut sentir i llegir la Marta, sí que sí que hi era,
Jo ho he seguit una mica per la premsa, ahir. I, bé, es parlava de dues coses. Una, esclar, aquest dia en Quim Nadal, que segueix siguin un historiador i un puta, i ell em perdonarà que ho digui així, es deia estem celebrant el 2100 aniversari de la ciutat i no vàrem celebrar el mil·lenari de la ciutat als 2000 anys, bàsicament perquè no se sabia, perquè aquestes dades del 2100 venen d'unes investigacions de professors, com ells, el professor Nolla, que vàrem...
que van enxifrar que va ser l'any 75-76 abans de Cris, diguem-ne, que els humans, parlons diversos, van deixar la muntanya dels sant metges de Sant Julià i van fundar el que avui coneixem com a Girona. Per tant, no es va celebrar... Seguint el camí d'aracles, eh?
Exacte, sí, sí, i això ha provocat una sèrie d'actes, mira, dijous, per exemple, una taula rodona sobre intel·ligència artificial i ciutadania, el descans del Teatre Municipal, però l'acte d'arrencada va ser aquest 2100 amb cinc recaldes, que és complicat, diguem-ne, reunir-se, tu qui vas ser-hi, Marta, tu vas ser-hi personalment. Sí, sí, sí. Què et va semblar?
No, a mi em va semblar bé, home, una mica, per una banda, una mica d'utopia, no?, pensar com tots els plantejaments que es feien de com hauria de ser, no?, el 2100, per tant, d'entrada era una mica utòpic perquè no hi serem, no hi serem, això està claríssim.
I els que hi seran tindran 80 i escaig d'anys, diguem-ho així. O més. Ojalà, que n'hi hagi gent que en tingui molts més, però no és massa habitual. Llavors, a mi, així resumint-ho una mica, el que em va semblar és que...
que estaven tots molt d'acord, això és cert, amb el fet que no el poden saber exacte, evidentment no hi ha, com deia el president Puigdemont, però sí que hi ha unes dades que sí que es vol és mantenir, o els agradaria a tothom mantenir aquesta identitat gironina amb equilibri, amb tot el que ve per endavant, sobretot amb el factor migratori i sobretot amb el tema de...
del canvi climàtic o de l'emergència climàtica. Clar, totes aquestes coses anaven lligades, però anaven lligades també amb les noves tecnologies, intel·ligències artificials, i que com que tot això no sabem massa encara com anirà desenvolupant, doncs, bueno, cada un deia la seva manera o la seva visió de com... no com ho enfocaria, jo no vaig veure cap
almenys l'alcalde d'ara, que concretessin amb quines podrien ser aquestes mesures, però sí que bé, que per exemple el president Puigdemont a mi em va agradar, però va donar unes dades, no me pregunteu d'on era una cosa europeu, que de com seria ja la quantitat de gent... El tant per cent.
de més de 80 anys que hi hauria dintre de molt poc temps a la ciutat de Girona. En base a la natalitat, encara que fos mitjana, més baixa, més alta, però malgrat això baixàvem en picat. Aleshores, clar, si ara per altra banda...
L'alcaldessa Pagans també, insistíem, si estem fent tant de pis o tant d'habitatge, però en canvi després resulta que serem molts menys, també és una mica contradictori amb això. Llavors, bé, per altra banda també les necessitats ara reals,
que també les va explicar la Marta Madrenes, amb l'aspecte que si a final de l'any que ve es necessiten 140.000 habitatges, estem molt lluny d'aconseguir-ho també per culpa molt del mateix sistema de la facilitat de les administracions
Per exemple, l'alcalde Nadal va posar l'exemple d'uns pisos aquí a Pontmajor que s'havien aconseguit... Sant Pons. Sant Pons, perdó. Sí, que els van fer als pisos de l'Arcadi Pla, que són a davant del GEC, que en el seu moment va ser molt novedor perquè...
que el que varen fer va ser ajustar les necessitats o sigui, van ajustar els pisos a les necessitats de la gent de la llista d'espera és a dir, que hi havia pisos de dos, de tres, de quatre però això va ser una mica un decret d'alcaldia, vaig entendre perquè realment a nivell d'administració això era impensable i si cada vegada que es vol fer una cosa així topes amb el tema de l'administració doncs sempre estem allà mateix també es va tocar molt de tema de turisme de...
En aquest jo em vaig remoure una mica.
Per què? Perquè, bueno, o sigui, per una banda tothom estava d'acord que al final el turisme a Girona, el comerç, en el barri Vell, Mercadal, tot el que sempre d'allò... Estem parlant d'un 15% de l'economia de Girona, aleshores tampoc és tan greu que allò que l'alcalde insistia, que no cal posar tots els ous en la mateixa cistella, i que és cert, però que tampoc és el cas. Però en canvi ell...
tot i que volia intentar, com ho explico, que l'equilibri amb el tema de l'emergència climàtica, parlava de no fer tants viatges, de no marxar fora, de no viatjar, o de viatjar poc, el que cadascú prengués la consciència, i que fins i tot amb intel·ligència artificial fóssim capaços de...
d'anar als llocs sense moure'ns de casa. Jo es veu que em vaig moure molt perquè hi va haver algú de més enrere que em va escriure un whats, em va escriure un whats, diguent-me, sí, sí, diguent-me, no et moguis tant, no et moguis tant. No, no, ara, per les circumstàncies, una és la meva feina, però...
però ho ha sigut molt de temps. Molt, molt, i sempre he pensat que, malgrat que tu vagis a llocs que estan supervisitats, que ja has anat, o sigui, la sensació, el coneixement que et dona, aquell moment allà davant és igual de... I el sortir de Girona, i el sortir de Girona.
o del que sigui tu ser allà aquell moment ni l'intel·ligència artificial ni tornem amb la felicitat aquella que deies tu a mi més que sorprendre em va pensar doncs això també s'ho podrien aplicar alguns i pensant que la intel·ligència artificial, les màquines aquestes també tampoc deuen anar dic jo, no hi entenc gaire a favor del tema climàtic vull dir de l'emergència aquesta perquè deuen deixar petjada però els avions ja se'n cuiden les companyies aèries, perdoneu però jo fa molts anys me'n recordo que vam anar
a buscar una empresa perquè ens comprés els bitllets i ens ho fes i el cap de compres ens va demanar que si a cada bitllet d'avió li podíem dir què gastava a nivell del CO2 i nosaltres ens vam quedar així com dient ostres, i això d'on t'ho traurem? Perquè per 5 euros de fi que ens demana que li cobrem per bitllet d'avió si encara més a més hem de trobar això no sé com ens en sortirem ara el cas és que ja t'ho posen o sigui
qualsevol companyia aèria ja ve tot es va avançant i això és feina de la companyia aèria més faltaria que ara el turista que per sort amb els anys hem pogut agafar i hem pogut sortir de viatge més fàcilment que fa anys perquè hi ha coses més econòmiques i més facilitats que resulti que ara no viatjarem perquè el senyor de la companyia aèria no fa la seva feina dic jo, és la meva opinió el que passa és que tornant al debat no n'hem pas deixat que això és veritat que ho va dir-ho i va provocar sí, va provocar certa...
una certa guialles també per sota el nas diguem-ne ho dic bàsicament perquè jo per exemple hi va haver els anys aquells, us ho recordeu que Ryanair ens ho facilitava tot, gent que araven a fer cafès a Roma faig la broma però vull dir però existia i bona visita d'un dia i mig, dos dies apretats
però vull dir, no tan sols el cafè o... quin és aquest tan aporto? Sant Eustáquio. Sant Eustáquio. El cantó del Panteó. Això sí que s'ha de mirar. Sí, però gràcies a això, vam tenir a l'aeroport que durant l'any hi passaven més de 5 milions de persones i per tant...
Era un moviment econòmic, no?, i d'allò molt important per la ciutat de Girona i per les comarques. I famílies modestes que potser no haguessin pogut portar mai els seus fills. Jo penso que quan vam perdre Ryanair tots vam lamentar molt. Quan Ryanair va decidir que s'anava a Barcelona per el tema que li sortia més a contestar allà que a l'aeroport de Girona, pel tema de la baixada de taxes a aquestes empreses a l'aeroport de Barcelona, jo crec que tots vam lamentar molt. És més...
En aquell moment, fins i tot, Ajuntament, Govern de Generalitat, Cambres de Comerç, Diputació de Girona, va intentar fer alguna cosa per retenir-lo. Intenta, intenta. Encara intenta, sí, però en aquell moment sí que va ser molt important. L'irlandès és molt dur. El que passa que a vegades fa gràcia que diguem...
Que qui més ho ha practicat és el que ora critici, diguem-ne aquestes coses. Sí, això també. El turisme, si et permeteu, jo penso que és un problema de compensació i descompensació. És a dir, la cosa s'ha descompensat amb la globalització, es viatja molt més, s'han abretit molts viatges, la Janer va ser molt beneficiós per les comarques de Girona,
però porta uns altres problemes i llavors hi ha una gran concentració amb determinats llocs. Ahir, no sé si vau veure un programa que vam fer a TV3 sobre Venècia. Venècia és un tema complicadíssim. És una de la ciutat, ja fa dècades, de tota manera que se'n parla, que els patixos venecians s'han sentit expulsats.
Els pocs autòctons que hi volen viure tenen problemes per pagar el lloguer, perquè ni se'n troben ni, a més més, els volen fer fora. Per tant, llavors passa que a Girona entra... Jo l'he conegut ara... Sí, però aquest equilibri, l'alcalde... Jo l'he conegut per les novel·les de la dona León, que parla molt d'aquest tema, precisament, eh?
Hi ha un tema de compensació, de compensar, dient, el viatjar. Però ara, per exemple, ells ja van dir que, bueno, fins i tot l'alcalde va anomenar la vicealcaldessa amb el tema, doncs, de les visites, que s'han ajustat a que només siguin 25 persones per grup. Ah, tu ara parles de Girona. De Girona, no, no, amb referència al que diuen... Però vull dir que ens podria passar com Venècia, evidentment, a la part del barri vell... El Macho Picchu s'ha convertit en una Rambla, és a dir... Ostres, no és pas veritat. És a dir, una Rambla, vull dir que hi va molta gent
hi ha problemes però dit això és que hi pugui anar molta gent sí, però hi ha d'altres problemes afegits a això i per tant s'ha de poder compensar de tal manera que es pugui combinar el que la gent pugui disfrutar dels monuments, de les ciutats dels llocs emblemàtics però això cada població ho ha de poder fer amb la seva conservació per tant va en funció que el polític de tot gestioni correctament es converteixi en un parc temàtic i que
Venècia per dir un lloc paradigmàtic, però això passa a molts altres llocs. I per tant és un tema de compensar. La democratització i l'avartiment de costos ha fet que tothom que abans no viatjava i que per tant tot era molt bonic, ara s'hagi massificat i perdi aquell encant que tenien les ciutats d'abans.
Totalment d'acord. Això és més democràtic, evidentment, i per tant aquí hi ha un problema. La democratització fa que les coses perdin valor, d'alguna manera, i és un problema filosòfic, polític, social, molt complicat. Sí, sí, sí, sí, la massificació... Jo no hi estic d'acord, però bueno, sí, sí, sí, però jo no hi estic d'acord. Tu vull parlar un moment de Girona, eh?
Dóna possibilitat a que molta gent gaudeixi d'una cosa, però a veure si està molt bé. Hi ha més problemes de contaminació. Sí, però aquí a Girona jo penso que s'hi està treballant amb això. Sí, sí, però jo no parlo de Girona. Parlo en general. Parlo en general. Per això ens toca, perquè no ens passi això en general. Efectivament, per no arribar a la situació de Venècia, a Girona s'han de fer les coses millor. S'han de fer les coses millor i no s'ha de criminalitzar el turisme, com s'ha criminalitzat durant molt de temps. Per part del que ell...
Es van donar dades, no, només ho dic això perquè es va parlar que en el pit de la ciutat el turisme té una influència del 15 o del 16%. Per tant, allò que alguns diuen el monocultiu no és veritat. No, home, no, clar, és que aquest és el tema. Girona, per sort, per sort...
No només depèn del sector del turisme, però sí que és veritat que és important. Si tenen un pes d'un 15 i un 16, home, no és val a dir, no, sumar altres sectors és important i, sobretot, segurament, si mirem el pes econòmic del sector serveis en general a la ciutat de Girona, pujarà molt més i aquí al final es retroalimenten, no? Perquè...
tu parlaves de quan teníem Ryanair vosaltres recordeu que a Ryanair els gironins marxàvem fora i anàvem a Roma i anàvem a Milà però també venia molta gent i venien amb maletes buides compraven i marxaven amb les maletes carregades per tant el sector comerç els comerciants de la ciutat de Girona també ens sortien beneficiats aquest moviment econòmic que jo deia per tant al final el turisme
És dolent? No. Gestionar bé? És que per això els polítics estan al capdavant de les administracions, per gestionar i gestionar i gestionar bé. Per tant, criminalitzar el turisme o criminalitzar ara col·lectius que segons alguns són els que abonen al que hi hagi aquest tipus de turisme, com va passar l'altre dia, que les joventuts de la CUP van...
Aquella acció, diré incívica, per no dir una paraula més gruixuda, contra els panys dels pisos, que ells diuen que són turístics, que alguns no ho eren. No ho eren. Ho va criticar el propi alcalde. Sí, bueno, li va costar una mica, però criticar perquè el van apretar bastant. Però aquestes són les accions que no poden passar. O com va haver-hi fa poc, abans de les festes de Nadal, aquelles manifestacions al barri vell, on totes les botigues van tenir que estar donant unes hores tancades perquè allà no hi passava ningú, perquè...
llavors tu no pots estar constantment perjudicant els diferents sectors de la ciutat Curiosament, el dissabte no va ser un debat pròpiament dit en el sentit de gran confrontació d'idees sinó va ser més un debat d'exposició d'idees i en el cas del turisme no hi va haver-hi grans és a dir, la gent més o menys va defensar una miqueta les mateixes coses des de l'arcalde
Jo només una cosa era el que ha dit la Marta, que la Marta deia, jo no vaig anar-hi, per tant no ho desconeixia. La Marta ha dit, no, el tema de les dades d'envelliment que es devien donar, que he de dir que eren les dades d'envelliment, al qual ara necessitem molts habitatges, d'aquí X temps, 10 anys, digue-li quant, tots aquests habitatges ens quedaran buits perquè no tenim aquesta massa. Això ens va passar a la ciutat, ens va passar amb les escoles.
A les escoles a Girona no es va preveure. I està passant. Encara. Encara està passant perquè ho arrastrem. Què va passar? No es va preveure el boom del 2000. No es va preveure el boom de natalitat del 2000, que va ser a Girona i a tota Espanya en general. I què va passar? Que quan els nens del 2000 van començar a tenir edat d'anar a escola...
Girona va començar a tenir una manca de places d'escola i, efectivament, encara ho arrastrem. D'aquí a l'Institut Armacenda, que es va tenir que llogar al Bisbat, no? Llavors, per tant, efectivament, sí que és veritat que després segurament et sobraran, no? A les escoles també els informes deien això, deien, vale, i ara els necessiteu, però d'aquí 25 anys què en farem, no? Però s'han de fer.
I s'ha de preveure de tal manera que segurament després, quan no necessitis aquests habitatges per aquest ús directe, has de ja pensar quin ús li donaràs en aquest tipus d'habitatge, de quina manera els fas perquè aquesta tipologia d'edifici que hagis fet en un futur, quan no el necessitis, perquè per desgràcia la natalitat és baixa des de fa temps, li puguis donar un altre ús i no et quedin buits. Però sí que és veritat que s'ha de preveure
preveure. I s'ha de preveure les conseqüències del que et puguin quedar buits després. De fet, l'arcalde Puigdemont, una de les coses que va fer, perquè citava dades diguem-ne europees sobre projeccions, és a dir, però clar, la citava dient si la natalitat baixa com es preveu i si la immigració es frena, però que no està clar que es freni, però si es frenés, podria passar això. Hipòtesis, diguéssim. Hipòtesis. Bueno, clar, és que és l'única manera de... Llavors també va introduir una cosa... Per parlar de futur has de parlar d'hipòtesis, eh?
també va introduir una cosa innovadora en el sentit de pensar que allò que 60 anys era impensable o que formava part de la ciència ficció que hi haurà un gran moviment de drons i que hi haurà un moviment de cotxes sense conductor i que aquestes coses a l'hora de la planificació també s'ha de tenir... No, no, però jo
una coseta, és que l'altre dia precisament parlàvem d'aquest tema, mira, jo això, els drons no ho poso en dubte, però jo el cotxe sense conductor, jo no sé si recordeu, quan jo era petita, i diré una marca, però és igual, perquè ja no existeix, hi havia una marca de texans i de roba que es deia Alton,
No sé si us recordeu, que tenia una fulla verda. Llavors aquesta marca va treure, jo devia tenir 10, 8, 10 anys, una campanya que deia l'any 2000, us estic parlant del 85-86, i llavors la imatge, la pancarta, la balla publicitària de 3x3, era això.
cotxes sense conductor, motos volando, vale. Se regreso al futuro. Efectivament, no, no, tu veies aquell anunci i deies, hosti, pues, clar, quan tu l'any 85-86 veus això de l'any 2000, vale, hem arribat al 2000 i hem avançat moltíssim, moltíssim. Mira les noves tecnologies que n'hem parlat al principi. Però ni les motos volen...
i els cotxes van sense... Alguns patinets volen bastantes. Sense conductor, a no ser que siguin coses molt concretes de prototipos i tal. Per tant, jo que sí que penso que segurament els drons tindran molt més protagonisme que la intel·ligència artificial ens ha, per desgràcia, fins i tot substituirà persones en certes feines, cosa que això sí que em preocupa, perquè és pèrdua de llocs de treball. Penso que altres coses més de ciència ficció les hem de deixar per això, per les pel·lícules de ciència ficció.
Passava l'exemple entre els 60 anys i entre que els Germans Wright van fer el primer vol d'avió a l'arribada de la Lluna. O sigui que només van passar 60 anys i nosaltres estem parlant de 60. Però nosaltres ja n'han passat 60 més i els cotxes segueixen anant amb conductor. Ja es veurà. Segueixen anant amb conductor els cotxes.
A veure, jo tampoc no hi vaig ser-hi, com us he dit abans, i ho vaig seguir una mica pel que posava hi a la premsa, però la meva impressió, i penso que el que veu de dir, sobretot la Marta Corbora, és que es van apuntar uns quants temes, no es va entrar a fons, diguem-ne. No, no. Per tant, davant d'això... Hi ha la presentació, de fet. Sí, exacte, exacte.
Per tant, aquí el que cal, per celebrar bé aquest 2.100 anys, si és que es vol fer una xarbotada, que jo penso que és necessària per veure allà on va i cap on portem la ciutat o cap on porten la ciutat els que l'han de dirigir, és implicar-hi tots els sectors. Correcte.
D'entrada, mirar-ho des d'un punt de vista d'àrea urbana, és a dir, no centrar-se en Girona. Aquest és el tema que jo volia. També el van treure, eh? Sí, sí, també es va centrar. Aquest va ser el tema estrella. Penso que és un tema cap dalt, involucrar-hi la Diputació, el Consell Comarcal, per descomptat, i altres organismes que van, no sé, a la Cambra de Comerç, a la Universitat, i...
Bé, xerrades, però estudis i, diguem-ne, estudis de gent entesa amb la matèria, per tant, cap a on volem anar, cap a on volem portar aquesta ciutat, tenint en compte els canvis que la intel·ligència artificial, les noves migracions, tot plegat, tot això ens condueix, i per tant, què n'hem de fer d'aquesta ciutat.
Sí que Girona necessita un cert lideratge, un lideratge que jo fa temps que dic que no té, i com dic que no té el lideratge no vull dir que hagi de ser el primus interpares, per dir-ho d'alguna manera, però sí que ha d'estirar el carro, Girona-ciutat, del que és l'àrea urbana i fins i tot més enllà del que és l'àrea urbana. Penso que té un pes específic tant per població com per...
qualitat de vida, penso que ens falta una mica tirar del carro amb cara i ulls i implicar-hi a tanta gent com sigui possible. Precisament Ana Pagans, que segurament va ser dels cinc arcaldes i alcaldesses la que va a Parlaments, però va tocar aquest tema i el va dir una manera molt clara, va dir que com ell, com en el seu mandat es havia aprovat el pla general de la ciutat, que ja havia advertit en aquell moment, i parlem de 23 anys, que
segurament un nou ple general ja no seria de ciutat, sinó hauria de ser d'àrea urbana i s'hauria de planificar. L'alcalde Lluc Salelles, per exemple, una de les coses que va apuntar en aquest sentit, va dir, per exemple, planificant el tema dels aparcaments dissuasius.
els aparcaments dius sí, us diuen adeu Girona està tirant endavant un a Sant Gregori i un a Domeny i un al Mas Grí no n'hi ha prou, quin és el problema no tenim terreny per fer-ne i per tant els haurem de fer d'acord amb els pobles del cantó amb els pobles del cantó s'han de fer les noves rutes de la TMG dels autousos i el tema de la mobilitat i no només de la mobilitat sinó de la mobilitat de l'habitatge s'ha de fer
Sí, va remarcar un tema que portem des del Consell Comarcal del Gironès, que és a través de diferents pobles, el tema de l'habitatge, de poder-ho fer. Els cinc pobles que s'han posat d'acord perquè de poble en poble no tenien la capacitat necessària per poder fer i rebre les ajudes, en canvi, sota el paraigus del Consell Comarcal, aquests cinc pobles han ajuntat i han arribat a unes ajudes per tal de construir habitatge.
perquè llavors sí que ja et pots licitar només... Em sap molt de greu, però jo de l'ària urbana em vaig sentir parlar durant molt, els 16 anys que vaig ser regidora, grans discursos, grans discursos, i quan arribava l'hora de la veritat, que era posar-se d'acord amb els alcaldes del votant, i vull recordar el tema de la TUC, era molt complicat i ens barallaven molt amb Sàlia, amb Vilablereig.
per tant està molt bé això no vol dir que no sigui necessari és com el tema d'Europa Europa és necessària però en canvi no hi ha manera que s'entenguin i que tots els països s'entenguin que han de fer un front comú aquí vinc que és importantíssim que es fan grans discursos però que a l'hora de la veritat els alcaldes a Girona han tingut tots el recel de cedir
el que ells podien considerar una mica de protagonisme als altres, bueno, no cal anar gaire lluny per recordar la baralla per altrueta, eh? No vull anar gaire lluny, per tant, jo soc una gran defensora de l'àrea urbana, és que jo crec que fa temps que hauríem d'estar treballant en aquest sentit, amb molts de conceptes, amb habitatge, i amb mobilització,
que si no hi hagués hagut, diguem-ne, la independència de Sali i Salià, hagués estat diferent la publicació. Sí, esclar, sí, molt fàcil, això. Però jo no caso molt ràpida. No caso molt ràpida. Amb el tema de la mobilitat, que per mi és bàsic, també he de dir que crec que a nivell de mobilitat...
possiblement puguem dir que estem més ben connectats amb els municipis de l'àrea urbana que dins dels propis barris de la ciutat de Girona. O sigui, la mobilitat dins de Girona és a vegades les línies de bus molt més complicades que el fet que tu puguis anar a Aigua Viva, que puguis anar a Vilablereig, a Fornells o a Salt. Perquè recordem que Salt i Girona estan enganxats perquè és un altre municipi. I en canvi tens més problems per pujar a Torre Gironella.
vull dir que en aquest sentit la mobilitat s'ha de replantejar amb ària urbana però també i sobretot replantejar i reforçar amb línies, freqüències i busos a la pròpia ciutat de Girona de fet Lluc Salelles no sé si el va anomenar perquè no me'n recordo però també va parlar d'un altre tema que era dels trens diguem-ne per tant...
els que està treballant, diguem-ne, en Manel Nadal, és veritat com canvia la perspectiva, és a dir, quan l'any 69 es van acabar allò que en deien les ferrocarril·les de Via Estretja es va considerar com un avanç, no?, perquè aquells trens petits, diguem-ne, i ara el que veuríem seria com una solució de futur si tinguéssim aquells trens petits que hi va haver en aquell moment, és a dir, que les perspectives també canvien, però clar...
van treure el tren Dolot i el tren de Sant Feliu el de Palamós i Banyoles ja havia desaparegut uns anys abans jo encara l'havia vist el de Banyoles en un moment i tant aquelles imatges que passaven pel pont major són espectaculars i el Dolot tenia un any o dos que va fer l'últim viatge perquè tingui la foto
Sí, va ser. Jo no n'he viscut cap. Per què va ser el 68 o així? 69, 68, 69. Jo no n'he viscut cap. I tinc una foto amb la meva tieta el dia de l'últim viatge. Era una època, curiosament, perquè avui ja faig un article, que en aquella època encara les bessures de Girona es cremaven a la d'Avesa, allà on tenia el pont de Font. I els llançàvem a Aguanyà.
i es llançava en el ter i a la... Bueno, les de l'Unyal, en bosses... Això millor no repetir-ho, eh? Amb algunes coses hem prosperat, tots estem prosperats. És veritat, això, simplement. No, que sí que sí, però vull dir que amb això sí que hem millorat. Tot i que la neteja en aquesta ciutat és un desastre, però com a mínim no tirem les vessures altres.
Una altra cosa que va llençar Quim Nadal al final, perquè Quim Nadal, que en sap molt d'aquestes coses, va fer una entrada d'aquelles, va fer una arrencada de cavall, però no va fer una aturada de burles, sinó que va acabar també allò amb una apretada...
I va treure 3 o 4 temes posant deures a la gent. Un d'ells, per exemple, va parlar a la incineradora, que l'arcalde li va dir que aquest any comencen en pocs mesos, comencen les proves de la incineradora. Sí, també fa temps que diuen això. El 2026 com a mínim. Ell va dir que aquest any començaven les proves. Les proves.
Però en canvi va haver-hi una cosa amb la qual després s'hi va afegir la alcaldessa Madrenes sobre la necessitat urgent i totalment urgent d'oxigenar l'administració. Ho va dir així, és a dir, no va parlar d'eliminar burocràcies. Bueno, la lluita contra la simplificació administrativa, és a dir, eliminar burocràcia, també és una cosa que totes les forces polítiques n'han parlat molt, que tothom s'ha fet grans propòsits, però que sembla que de veritat que anem enrere.
Més que eliminar-la és fer-la efectiva. Perquè la burocràcia és molt bona si funciona. És el que et dona seguretat davant l'administració. Quan la burocràcia és l'excusa per retarçar les coses... Hi ha d'haver una simplificació. I és més, jo crec que aquí hem anat enrere.
Per exemple, que les noves tecnologies han ajudat molt a que tu no t'hagis de desplaçar, però també han posat més impediments. Per què? Primer, perquè ara hi ha molts de tràmits que només els pots fer online, cosa que no tothom té accés. Que hi ha una bretxa digital. Efectivament, l'escletxa digital existeix, ens agradi o no ens agradi. I segona, que...
Tu tens accés a les noves tecnologies, no hi ha problema. Ens fiquem nosaltres a fer un tràmit. Arriba un punt que et demanen documents que no en tens ni idea de quins són. Ni de què t'estan demanant. Efectivament. Per més que tinguis accés... Per això t'he dit que al final la burocràcia digital, que també existeix,
també ens està complicat la vida i d'aquesta no en parla ningú. No, no, i allò que era tan fàcil de fer una trucada o presentar-t'hi i preguntar i entendre... No, perquè ara sí t'aprèvia. No, no. No, perquè ara sí t'aprèvia. O només pots trucar de 10, 12 i dos dies a la setmana. Efectivament, per això t'he dit, vull dir que en aquest sentit hem anat enrere. En aquest aspecte que tothom s'ha dit que volia avançar, hem anat enrere. Que sí que té raó un francès amb el que ha dit, que la burogràcia ben feta també... No, no, és l'únic que et dona la seguretat. No, no, no, per això no la pots eliminar. No va parlar...
va parlar d'utxecinar l'administració simplificar-la i fer-la es va parlar de moltes coses algunes de les quals hem tocat aquí però ara hem d'acabar com van acabar ells de manera puntual les 12 del migdia perquè nosaltres hem acabat això allà es va parlar de tot aquest tema i nosaltres n'hem parlat com també hem parlat de Trump d'Europa i d'altres coses però van acabar amb una conclusió o no?
Van acabar que havien acabat i que Girona té futur. Aquest és el tema. I que d'aquí 2100 anys més ens veurem. Exacte. Ho estarem vigilant des d'algun lloc. En tot cas, el que farem serà tornar, si tot va bé, demà. Ara són les 11. Bon dia. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És dilluns 27 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
Acaba a Girona la primera edició del Fira Terres i l'organització espera que es tradueixi en molts bolus. L'organització ha fet un balanç positiu del programa. Pel que fa al nombre de contractes que en sortiran, Espinosa admet que és difícil de quantificar, però afirma que hi ha hagut molts espais de trobada i que esperen que això es tradueixi en molts bolus. La intenció és repetir la Fira perquè aquesta ha sigut només l'embrió per un futur mercat estratègic de teatre de sala.
Els alcaldes de Girona aposten per ampliar la xarxa de transport públic, el parc d'habitatge i recuperar cabal alter. Els alcaldes que han governat a Girona des de la Restauració Democràtica, Lluc Salelles, Marta Madrenes, Carles Puigdemont, Anna Pagans i Joaquim Nadal, van debatre un futur de la ciutat a l'auditori aquest cap de setmana.
Un dels reptes que va centrar per part del debat va ser la mobilitat. Els alcaldes van coincidir que cal potenciar el transport públic en col·laboració amb els municipis veïns i la Generalitat. En quant a l'habitatge, s'ha coincidit a dir que cal augmentar el parc públic per cobrir l'augment de la demanda. També s'ha reclamat recuperar, acabar l'alter i aplicar mesures per afavorir la creació d'identitat nacional entre les persones migrades.
La policia municipal de Girona fa retirar els vehicles abandonats que quedaven a les pedreres. L'actuació es va dur a terme després que es requerís a les persones propietàries que els retiresin. Tot i que alguns automòbils van ser retirats, d'altres encara persistien en el mateix punt. En aquests casos, el cos policial va procedir durant les últimes setmanes a treure els mitjans en Sant la Grua Municipal.
I en esports, el Girona perd contra el Rayo després de patir una remuntada en 3 minuts i veu com s'allunyen les aspiracions europees. Un partit on el Girona es va avançar gràcies a un gol de Brian Gil a la segona meitat, però no va poder gestionar l'avantatge i va patir l'entrada d'Àlvaro Intecca.
autor dels dos gols. Al tram final, el conjunt gironí va tenir ocasions per poder empatar, però va faltar l'encert necessari i va veure com el conjunt de Vallecas s'enduia a tres punts que els allunyen de la lluita per Europa.
L'Uni Girona va recuperar la segona posició gràcies a la victòria per 73-62 al Guernica, que en el retorn d'Irati Etxirra-Fontejau. La jugadora va ser rebuda entre els aplaudiments. Roberto Iñiguez va començar amb un cinc inicial molt petit sense cap pivot, tot i tenir disponible a Carolina Guerrero i a la recuperada Pierluís.
Així, l'UNI va sumar la quinzena victòria de la temporada a la Lliga Femenina. El pròxim partit de l'UNI és el divendres 30 a la pista del Movistar Estudiantes. I el temps. Avui ens hem llevat amb 14 graus de temperatura en un dia que s'ha llevat amb algun núvol i el vent, que és predominant, agafarà protagonisme al llarg de la jornada.
Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema.