Bon dia, arrenquem un quartet d'hora tard aquesta primera tertúlia de la temporada 2025-2026.
Té això, tornada a les vacances, té això que sempre els primers dies costa una miqueta més,
a tots ens passa i com que la tertúlia al final, el que és, és un reflex del que passa a la ciutat
i del que passa al món, doncs a la tertúlia també, tornem amb aquest quart d'hora de retard,
diversos incidents que no hem d'imputar als nostres tertulians, però bé, comencem quart d'hora tard,
però hi som i arrenquem aquesta tertúlia, aquí us parla Oriol Mas i a partir de demà, dimarts a divendres,
com sempre en Jordi Grau serà qui conduirà aquesta tertúlia.
Avui donem la benvinguda, tenim aquí a la taula nosaltres el geògraf i moltes altres coses sindicalistes,
també ara mateix i moltes coses com és en Jordi Navarro. Jordi, benvingut.
Hola, molt bon dia, què tal?
Gràcies per venir. També ens acompanya la comunicadora, periodista, organitzadora d'actes també,
moltes coses, autònoma també, eh? Sandra Florença, Sandra...
Hola, molt bon dia.
I la tercera pota que teníem que era en Joan Kerr, que hi era, i bé, ha tingut un petit d'allò i ha hagut de sortir,
però per tant farem aquesta tertúlia, aquests tres que som aquí a la taula,
com és l'Arnau Vila, que està aquí en el control tècnic, com sempre. Com ha anat l'estiu?
Bé, jo, molt bé, encara estic allò gaudint dels beneficis de l'estiu,
sí, sí, de vacances, d'activitats i tant.
Jo he treballat a l'estiu però he tingut vacances i encara estic amb aquesta dinàmica, jo.
Jo ja tinc la mateixa sensació, s'ha acabat l'estiu?
Jo crec que encara no s'ha acabat.
Correcte, i llavors em passa el mateix, que clar, com que hi ha gent que diu,
oh, és que l'estiu, per exemple, els mestres i professors, no?,
que pensem una miqueta amb ells i diuen ells,
home, és que clar, l'estiu és molt llarg, i jo dic, en sèrio, llarg?
Perquè quan treballes tens la sensació aquesta de...
Bé, jo he anat fent dies, no?, d'aquests aixis que et deixen,
permeten més coses al mes d'agost, principalment,
però bé, jo m'agradaria que no acabés, no sé, no podem estirar-lo una miqueta més?
Home, la sensació ja, això que he, també he pogut fer allà unes quantes setmanetes a l'agost,
bàsicament, i la sensació que hi ha hagut una desconnexió bastant grossa en general,
tinc la sensació que es torna a concentrar molt a l'agost,
i com els últims anys poder la gent repartir a juliol, a l'agost,
i aquí hi ha una tendència la gent a anar repartint el post-Covid,
jo crec que gairebé fa que tothom una altra vegada es concentri tot una altra vegada
i anem tots allà mateix les mateixes setmanes.
Jo la veritat és que no sé si és a què ho podem, diguéssim,
quina és la causa, quin és el factor que defineix o que explica això,
jo no ho sé, si és el Covid, la dinàmica, no ho sé,
però jo en tot cas, jo com a signe vital de la vida,
a mi m'agrada d'agafar-me l'estiu, no només com unes vacances laborals i ja està,
és que és un goig de vida per mi l'estiu, no?, som mediterranis,
i les festes majors, la platja, les sortides, els tocs, els vermuts,
va més enllà de les vacances.
No ho sé, jo ara torno a treballar i encara hi ha festes majors,
n'hi ha moltes encara per gaudir, no?
A Girona, aquesta setmana tenim Santa Eugènia, tenim un juli...
Sí, sí, sí, i a les comarques gironines, bueno, hi ha una explosió de festes, no?,
i més enllà de les festes majors hi ha coses, no ho sé, vull...
Venim d'altura...
D'altura, i tant, vaig anar-hi el dissabte.
Bé, doncs això, jo crec que va més enllà, no?,
i l'estiu és per gaudir-lo, perquè dura poc, són dos mesos,
dos mesos i mig i s'ha de gaudir.
Sí, sí, a més les festes majors, és curiós perquè marquen una mica l'inici,
jo que som de la banda de Caçada a la Selva, Llagostera, Llenvilles, no?,
allà ens venen totes alineades i és com les portes de l'estiu, no?
Clar, és veritat.
Comences a finals de maig, principis de juny,
i ara, aquí és una mica el desenllaç,
però és veritat que encara n'hi ha, per tant,
fixeu-vos que també va molt marcat, suposo,
amb el tema del sol,
de les tardes llargues, encara,
és a dir, encara no hem tingut...
Sempre diuen, a partir del 15 d'agost ja ho vas notant,
dius, bueno, però ho vas notant,
per tant, encara no...
Tot i que aquesta setmana també amb el canvi de temps
potser ens diran, no?,
des del temps, ara sí que s'acaba l'estiu,
però bueno, de moment...
Sí, també és veritat que ha sigut un estiu meteorològicament mogudet,
no?, hem tingut tempestes i ha plogut,
qual cosa vol dir que hi ha beneficis,
vull dir, començarà la temporada dels bolets, no?,
i...
Bueno, no ho sé, que l'estiu és...
Ha anat bé, ha anat bé.
Aquí també s'han acabat les vacances
són els col·lectius docent,
i després també, evidentment, els nens,
que comencen avui,
que és FOP, ESO, infantil i primària,
els de batxillerat, penso que és divendres,
que arrenquen.
Avui veia allà el titular,
que és el resum d'aquest inici de curs,
que és menys alumnes,
més complexitat,
i evidentment sense mòbil a les aules.
Com ho veu vosaltres, això del mòbil?
Perquè aquest és un tema que tants caps,
tants barrets, eh, també,
vull dir que això en aquí, que...
Jo, com a part que els meus els tinc ara,
que començaran,
ara començaria a arribar a l'època de mòbils,
encara no, eh, d'aquí 3-4 anys,
però els tinc a primària,
però a mi em sembla bé
que es comencin ja a limitar,
totes també, no?,
poder un cert abús digital que hi havia hagut
a les aules,
que vist, vist o la vista, diguéssim, no?
No?
En un principi semblava que era la gran penacea,
que era una bona mesura,
i amb el temps d'anar veient
que els hem enganxat massa a les pantalles,
no ho sé.
Jo no puc parlar ni com a sociòleg,
ni com a expert, ni com a docent, no?
Només puc parlar,
com a la meva pròpia experiència vital,
com a pare, també,
però sí que jo crec que és un fet, no?,
que la societat actual,
de la comunicació i la hiperconexió,
potser estem fent un abús tots plegats,
inclús més enllà de l'escola, no?,
de les universitats,
de les aules de secundàries,
s'ha fet un abús, no?,
de l'ús de les pantalles.
Per tant, a mi, personalment,
em sembla perfecte,
em sembla perfecte com a pare
i com a ciutadà,
doncs que es posi un límit,
que es posi un límit
de l'ús de les pantalles,
i tant,
i si a vegades s'han de prohibir
en alguns moments,
doncs, i tant,
són necessàries a vegades les prohibicions.
És que jo crec que és una eina,
jo crec que és una eina,
ja, molt necessària,
perquè la tenim aquí,
forma part de les noves tecnologies
i això no podem...
I al final és una eina,
anava a dir també,
que crea,
que crea, bueno,
ens crea dicció,
jo crec que una mica tots, no?,
és a dir, xarxes socials,
tothom és conscient que,
bueno,
com dèiem,
una eina que la tens allà a l'abast
i que tots ens creuen una mica d'allò.
Jo és aquest potser el perill que li veig, no?,
és a dir, esclar,
una eina,
com sempre diem,
a mans d'algú
que no té els coneixements encara
per poder-la utilitzar
com tocaria,
doncs jo és que penso que,
no sé,
amb això tinc el punt de vista
que ja arribarà, no?,
jo quan veig nens o nenes
amb 12, 14 anys
o fins i tot més,
és que l'altre dia
tenia una nena al meu costat
i aquesta nena no té ni 10 anys
i anava amb un iPhone
de primera generació
dels que molts de nosaltres
potser, no?,
estàs allà
com fent equilibris per tenir-lo
i dic, ostres,
clar, aquests pares
han pensat en algun moment
tota la part
que no tan controlable
que pot tenir,
dic un iPhone
i ara he posat marca, no?,
que potser no tocaria,
però és igual,
és d'allò de...
I dius,
bueno, no ho sé,
llavors, esclar,
ens queixem de l'altre vessant, no?,
de que són gent
que tenen converses
amb gent que potser no toca,
clar,
com ho controles?
Llavors, jo aquest punt
de descontrol
el passaria
que em sembla molt bé
que quan s'està
pel que s'ha d'estar
per l'ensenyament
i, a més,
no es faci servir el mòbil.
El mòbil,
crec que en aquestes edats
és una cosa,
una eina d'oci, no?,
per tant,
és com,
tranquil,
ara estem estudiant,
després ens anem
i després ja
el farem servir
al llarg del dia,
vull dir,
no cal,
és com la tele, no?,
no tindria sentit
que poguéssim estar veient
la tele mentre estudiem.
Per tant,
a mi em sembla bé,
em sembla bé,
regulat de forma
a les escoles.
Aquesta és la gran novetat
d'aquest curs,
però, com dèiem,
també és un curs
on s'està posant èmfasi
en poder una menor ràtio
a les escoles,
però amb més complexitat,
tots els mestres
també sentíem
que de mentir
aquí el primer que fa
una petita entrevista
que havíem fet
a la Glòria Polls
del sindicat USTEC,
on t'explicava precisament això,
que cada vegada
és més difícil també
la diferent procedència
a les aules,
als alumnes,
també a mesura
que avança el curs
que entren alumnes nous,
que hi ha, doncs bé,
la diversitat
que tenim avui en dia
a la societat,
com això és traslladar
també a les aules,
que fa molt més complex
la gestió
d'aquests grups.
Per tant,
aquesta complexitat
aquí a Girona
ara mateix
també la tenim
en les mateixes
infraestructures
només de sempre,
però es queixaven
que precisament
el departament
ha retallat personal
d'integració social.
Llavors,
una miqueta aquí,
no sé si el futur
en aquí també ha de passar
una miqueta
per incorporar
integració social
a les aules o no,
o això pot anar
en detriment
de la pròpia integració
després de l'alumne
que se senti diferent
o no
respecte als que hi ha.
Jo no sé,
aquí hi ha molts debats
ara mateix
que veurem també com...
Bueno,
no sé,
torno-te a dir,
jo no soc docent,
parlo de la meva perspectiva
en aquest cas també
de sindicalista
que simpatitzo
amb les reivindicacions
que fan els sindicats
de mestres
del món docent,
però sí que és veritat
que el pitjor
per solucionar problemes
és no parlar dels problemes.
i hem estat molts anys negant realitats
i fins que realment hem vist que la realitat és la que és
i la realitat és complexa
i tot va molt ràpid, no?
La tecnologia evoluciona molt ràpidament
i la societat actual és molt canviant.
Muta d'una dècada a l'altra
no...
canvia tot, no?
Llavors, esclar,
sí que la baixada de ratios
és una bona notícia.
Però, esclar,
si aquesta complexitat va en augment,
les estructures del país
no donen l'abast
per respondre
a aquesta complexitat.
Solucions.
Si entrem en el terreny
de les solucions...
Jo no veig malament, eh?
El d'incorporar personal
d'integració social
no veig malament
perquè la complexitat
que hi ha a les aules
ho desborda tot.
Als mestres
se'ls escapa les coses.
i la prova és que
cada vegada més,
i això és una dada contrastable,
és que hi ha moltes baixes.
Els mestres no aguanten,
no aguanten la pressió.
Peten, acaben petant.
Si n'hi ha un suport extern,
els problemes seran més grans.
Jo per mi també, eh?
Jo penso que sí que és necessari.
A més a més,
a part d'aquesta integració social
que tenim de tantes maneres,
ara en feiu pensar,
doncs amb nens també
amb necessitats especials.
Llavors, què passa?
Amb tanta diversitat
és el que diem,
és normal que els docents petin
perquè jo crec que se'ls escapa.
És una cosa molt normal.
És a dir,
les persones ens trobem
en molts àmbits
que no podem arribar a tot.
Per tant,
jo crec que hi ha d'haver un suport.
I una mica
el que ens està passant
a la societat ara
és al revés, no?
Avui, ara amb uns companys
parlàvem de la intel·ligència artificial,
que ens està com dient
una miqueta, no?
Que potser el futur
serà més robots
i menys persones.
Doncs jo crec que justament
aquesta part,
allà on es necessiten
les persones,
ostres,
apliquem-los i no?
I crec que hi haurà una ajuda
i poder aconseguiríem
no haver-hi tantes baixes
o tanta pressió
per uns professors
en concret, no?
Ja, bé,
en tot cas,
només com va evolucionant
tot el curs,
vosaltres,
a l'estiu,
l'heu passat aquí a Girona,
ja entrem en temes
més d'aquí,
més gironins,
heu estat per aquí,
heu sortit fora?
Jo he fet molt de turisme comarcal,
intercomarcal.
M'he mogut per Catalunya
i per comarques gironines.
A Girona,
la veritat és que
hi he estat poc
i el poc que hi he estat
he estat molt desconnectat.
Sí,
però la sensació noia
és que l'estiu
ha sigut tranquil a Girona.
No hi ha hagut cap gran...
No?
No hi ha hagut cap gran...
Bueno,
alguna tempesta política
sí,
no?
Hi ha hagut,
és normal,
no?
Que n'hi hagi alguna...
Veniem de les bruges?
Sí, sí,
tempestes meteorològiques
i alguna tempesta política
hi ha hagut,
no?
A Girona la cosa
està remoguteta,
no?
Aviam,
però ara comencem
un curs precisament
que ja és l'últim curs
que ja el sabem ja
que el 2026,
d'aquí un any,
quan ens trobem aquí,
ja estarem en precampanya electoral
perquè les eleccions,
les municipals seran
el maig del 2027,
per tant,
és l'últim curs sencer,
diguéssim,
que políticament
tindrem sense abans
de les eleccions,
per tant,
no sé si les tempestes d'estiu
les reproduiran ara de tardor,
hivern,
primavera,
però sí que tots
en treballem una miqueta
que la cosa ara començarà
l'estiu que ve
encara,
o sigui,
a punt de més remogut
que...
Bueno,
s'ha de gesticular molt,
quan s'estan en precampanya
es gesticula molt,
a mi personalment
em fa una mica
demanar tot això,
jo he estat en el món polític
i jo crec que això
de les precampanyes electorals
algun dia s'haurà de regular
perquè no pot ser
que estiguem un any abans
ja en precampanya,
no?
És bastant feixuc,
no?
A d'actuar estem en la campanya
permanent.
Segurament és permanent.
Els comunicadors,
i això és el pitjor.
els politòlegs,
ja estem en la campanya permanent.
internament.
L'endemà d'unes eleccions
ja s'estan preparant
les següents.
Potser per això ens passa
que els quatre anys,
no?
O sigui,
abans era com molt marcat,
o sigui,
hi ha un alcalde,
acaba de sortir
i ara ja estem pensant
en què passarà?
O sigui,
és aquesta rapidesa
que portem,
no?
Mental,
social,
que tot passa tan ràpid,
no?
Vull dir que és una...
Jo també,
seguint amb la línia
del que preguntaves,
Costa Brava,
Girona,
no ho sé,
venia molt de gust
quedar-me per aquí.
O sigui,
he fet ball d'Aran,
però no he marxat,
és a dir,
no he canviat de país,
no?
Que altres vegades
et ve molt de gust marxar,
no ho sé,
i gent que t'explica
he estat a Bali,
he estat a...
No sé,
saps,
han marxat lluny
i dic,
doncs mira,
no sé,
jo aquest any
em venia molt de gust
estar aquí,
la veritat.
I he estat molt bé,
vull dir...
La sensació,
la tornada,
vam acabar la primavera,
vam començar a l'estiu
amb el tema
de les escombraries,
que era l'estrella,
diguéssim,
i la tornada
veurem si és perquè
ja s'estan notant
les primeres mesures
que es van posar en marxa
durant el mes de juliol,
que era la recollida,
o sigui,
més opcions de recollida
de la resta,
de l'orgànica,
més dies
que pots tirar
a les escombraries,
veurem si
s'estan notant,
per tant,
doncs,
que aquestes mesures
es noten,
o si és que la gent
no hi era,
i ara que tornem
tots es notarà,
veurem si continuarà
sent també tema estrega
o no,
o s'anirà
mica en mica,
s'anirà enfocant
també el tema
de les escombraries
i també parlem
d'altres coses.
Aquest tema,
bueno,
jo crec que és un tema
recurrent
i el podem convertir
en polèmica sempre
perquè totes les...
A veure,
jo he viscut aquest estiu,
no?,
parlant de l'estiu
unes quantes sobretaules
animadetes,
per dir-ho una mica
eufemísticament,
amb aquest tema,
els residus, eh?
Tothom apuntant cap a Girona,
què foteu allà a Girona?
Bé.
Jo, personalment,
la meva postura,
diguéssim,
és intermitja
en tots els sentits
i jo,
tothom ho sap, eh?,
soc ecologista
tota la vida.
Per mi,
jo crec que l'equip de govern
ha anat poc lluny,
per mi,
jo encara seria
molt més agosarat
i crec que una part
de la ciutadania
ha reaccionat
d'una manera exagerada
perquè no n'hi ha per tant.
Crec que no n'hi ha per tant.
Crec que no és tan difícil
fer un petit esforç
amb el ben entès
que tothom tingui clar
que els residus
són un problema.
Si la gent en general
o la societat en general
creu que els residus
no són un problema,
llavors,
doncs,
guita,
enfadem-nos tots
i, esclar,
i tornem al sistema tradicional.
jo llunço les convergies
quan em dóna la gana,
reciclo el que em dóna la gana
i ja està.
Si assumim
que realment hi ha un problema
i hem de fer un petit esforç
com fan d'altres països,
jo crec que no n'hi ha per tant.
Vaja,
que l'Ajuntament
ho pot haver fet millor,
i tant.
O sigui,
jo crec que s'ha apagat
de, bueno,
a vegades decisions precipitades,
sobretot falta de comunicació,
donar la cara,
crec que un equip de govern
que fa una cosa així
ha de donar la cara,
no?,
i les associacions de veïns
fer assemblees al carrer
on sigui
i donar la cara.
crec que s'ha de seguir insistint.
Que estem en un període de transició,
que el que ha fet Girona
és molt agosarat,
però que ho han fet d'altres ciutats.
Europa és el més normal del món,
encara dintre una amiga
que va estar
a una zona de França
i diu, Jordi,
és que ara ens porten
no 10 anys,
poder ens en porten 20.
És que estan,
bueno,
estan en una altra dimensió.
Poder no podem,
encara anar tan lluny,
però, ostres,
fer un petit esforç
jo penso que no n'hi ha per tant.
Vaja,
és la meva postura.
Jo dius això,
jo he estat a París
i amb un habitatge.
Macrociutat, eh?
Macrociutat.
De 8 milions, eh?
Macrociutat.
Sí.
Amb un barri,
amb un habitatge,
un home exchange d'aquests,
per tant,
no era un apartament turístic,
sinó una casa.
Sí.
I havíem de llençar
les escombraries
al mateix bloc.
Al mateix bloc
tenia baix
una sala
amb 3 contenidors,
un de paper,
un de vidre
i un de la resta.
Hi havia orgànic?
Hi havia orgànic,
que aquest sí que el posaven
el traiem més sovint,
però ara s'hi era allà
i després tu havies d'anar allà,
deixar-ho allà.
I quants veïns?
Era una comunitat grossa,
perquè allà funcionen molt
en comunitats molt grosses,
en molts habitatges,
que són en patis interiors,
etcètera,
i no hi havia contenidors al carrer.
I, per tant,
no hi havia brutícia al carrer.
Però és que està unificat
la importància d'unificar-ho,
no?,
de tots uns.
Per això preguntava
quants veïns hi ha,
perquè dius,
home,
ja no és cadascú,
és a dir,
cadascú s'ha de encarregar
de portar-ho baix,
no?
Potser és més còmode,
perquè és una mica
el que dèiem abans,
és que jo crec que,
d'acord que l'Ajuntament
pot haver fet coses
millor o pitjor,
i es podríem fer millor,
perquè sempre podem fer millor,
i mai ho faran
a gust de tothom,
perquè això ja...
Claríssim.
Si algú d'aquí vosaltres
fos alcalde,
doncs us passaria el mateix,
no?
Segur que no ho fas prou bé.
Però a partir d'aquí,
dient això,
ostres,
ens passen moltes coses,
que les hem parlat aquí,
a la tertúlia,
a l'estiu,
i no a l'estiu,
a Girona,
gràcies a...
el que tenim també,
és una ciutat molt turística
durant tot l'any,
per tant,
també tens molts canvis,
molta fluctuació,
i molta gent
que et ve de fora,
per tant,
bé 100%
no ho farem mai.
Però, clar,
sí que és veritat,
l'altre dia,
un tuit d'un company meu,
he sortit a córrer
i mireu com estan
les papereres
de fora al carrer,
és que s'han de buidar
més sovint,
d'acord,
però el que parlem
en comunicació,
veient-ho,
no sé,
o anant més al carrer,
és controlar tot,
que si estan passant coses
com les que no es poden deixar
unes escombraries
un dia i mig
amb la calor a l'estiu,
a davant de també
uns altres companys
que tenen un bufet d'advocats,
diuen,
clar,
hi ha els restaurants
a la zona
d'allà on estem nosaltres,
arribem a les vuit del matí
del dilluns,
i hi ha, doncs,
totes les escombraries
del dia abans
o de dos dies abans
quan hi havia allò
que es feia
amb menys periodicitat,
no?
Doncs, ostres,
és poder-ho detectar
tot plegat,
però jo crec que sí
que també hi ha d'haver
un esforç
de la ciutadania,
que és més fàcil
criticar,
dir jo,
que seleccionar
el que has d'anar
a portar a les escombraries
i, per tant,
jo crec que hem de posar
una mica d'esforç
cada un de nosaltres,
eh?
Jo vaig veure una vegada
que vaig estar
a la zona del País Basc
entre Donosti
i un altre municipi
de més al sud,
que allà el que hi havia
amb la matèria orgànica
van arribar
en dos municipis
ho feien
que, diguéssim,
a la pròpia ciutat
eren pobles
de, no sé,
de 3.000 habitants,
una cosa així,
hi havia alguns solars
i en aquells solars
hi feien la matèria orgànica
i els veïns,
no un bloc,
sinó de tota una,
tot un,
com es diu,
una manzana,
una illa
de cases,
d'habitatges,
de pisos,
doncs havien d'anar
en aquell solar
i ja estava allà
tot allà preparat,
fins i tot hi havia
un monitor,
un educador ambiental
que dirigia una mica
amb unes indicacions
i tota la matèria orgànica
anava allà
i, a més a més,
hi anava neta,
que ja sé que és una paradoxa
dir que la porqueria
està neta,
però, bueno,
vol dir que no estava rejada,
era matèria orgànica,
sense plàstics ni res.
Jo,
allò de l'educador,
allò de l'educador
penso que és molt important,
eh?
Això són,
aquí generalment,
és per exemple,
els llocs on
més equiparables
aquests pobles de 3.000,
4.000,
5.000 habitants,
on això funciona molt bé,
tot el porta a porta,
etcètera,
Sant Daniel ha funcionat molt bé,
Sant Daniel,
la illa de casa de Sant Narcís,
algunes zones del Palau,
perquè són zones
de baixa densitat
que és més fàcil.
Zones de Montjuïa,
que no canvien tant,
el repte era fer-ho
i per això jo crec que Girona
ha sigut agosarada i valenta,
tot i que ara,
bueno,
l'equip de Guana està patint,
no?
Però jo penso que
amb paciència i insistència
d'aquí a un temps
veurem que va ser una bona decisió,
encara que s'hagin de fer canvis,
no?
És el que dius tu,
esclar que es poden millorar les coses,
però tots hem de fer un esforç,
l'han de fer els polítics
i l'hem de fer nosaltres,
la gent normal.
I educació,
el que no ho fa bé,
ha de saber que no ho fa bé,
com ho ha de fer de bé
i si no,
jo no tinc cap problema
en multar una persona
que al final és incívica,
vull dir,
ja saps que no fas les coses bé,
per tant,
si t'ho han dit deu vegades,
a la onzena,
jo,
per mi no és cap problema
que et sancioni,
al final,
tu saps que no estàs fent bé allò,
no?
Et sortia un dia
un vídeo per les xarxes,
un vídeo que va penjar
l'alcalde,
on es veia gent
descarregant mobles
a sac
amb uns contenidors,
com estem tan farts de veure,
no?
I,
evidentment,
aquesta gent se la multarà
perquè se la va detectar,
no?
Però,
el problema és...
Els pobles que tenim,
disculpeu,
més zona buscosa,
és que encara ens trobem,
gent que hi va deixar una...
Segueix passant.
Segueix passant.
O és igual,
o una banca.
A les Gavarres és molt habitual.
És que a la zona de les Gavarres
dius,
per veure.
O sigui,
per això dic,
si ja no entenem això,
és a dir,
evidentment que...
Jo sempre ho dic,
els grans contaminadors,
contaminadors,
perdó,
són les grans empreses,
és veritat,
però també hi ha petits contaminadors,
el típic que carrega la runa al cotxe
i un dia al vespre,
pam, pam,
i aquest incivisme
i aquesta manca de consciència.
Si no hi haguéssim petits contaminadors,
els mars no estarien com estan.
La suma de tants petits.
La suma de tants petits,
per això dic que aquesta part d'educació
ja no és només la gran empresa.
Jo crec que si tots tinguéssim la consciència,
que és que tampoc l'entenc.
Una altra cosa,
que expliqueu-m'ho,
és a dir,
una persona que va amb bicicleta,
que és superecologista,
que li encanta la natura,
que passa pels pobles
com el que visc jo,
etcètera,
i dius,
no sé per què sempre està ple de llaunes,
d'ampolles de plàstic,
del paper de plata de l'entrepà.
És molt fàcil.
Això passa.
Parar-se,
fer-ho veure i vinga.
Sí,
jo m'encantaria tenir una càmera
i dir,
no per sancionar,
però una càmera per veure el que fem.
Llavors dir,
si és un nen,
doncs hi ha uns pares
que li han d'explicar
que allò no es tira a terra.
I a més hi ha una motxileta
que porten a darrere,
que és per guardar les coses que porten.
Llavors dic,
no ho sé,
és que a mi se'm fa una mica gros,
de dir,
segur que no ho podem fer més bé.
Clar.
Entre tots.
També hi ha una cosa
que aquest estiu,
bueno,
ho he vist que un mitjà de comunicació
ha fet una mica de polèmica,
que és sobre el tema
de fumar o no fumar a les platges,
perquè cada vegada hi ha més municipis
que estan declarant,
no sé si ara hi ha fumadors o no fumadors,
entre nosaltres
o entre la gent que ens escolta.
Bueno,
és igual.
És un tema delicat,
no?,
perquè allò de la meva llibertat individual,
jo puc fumar on vulgui.
Bueno,
però esclar,
resulta que les platges
estan plenes
de puntes de cigarreta,
plenes.
i allò acaba a l'aigua
i si no acaba a l'aigua
acaba a les dunes
i acaba perjudicant el medi,
els animals que hi viuen.
Algo s'ha de fer.
Podem fer veure que no existeix,
però la prova és que
ja no sé quants ajuntaments són
que han prohibit fumar les platges.
És una mesura contundent
i és evident
que no es pot posar un policia
al costat de cada banyista.
Justament la prohibició,
bé, d'això,
és a dir,
si jo fumo,
també estaria bé
veure si perjudico a algú.
És que jo,
per exemple,
que no soc fumadora,
vas a una terrassa
i dic...
Tot un tema.
És que és un tema,
pobres,
que hem començat
a les comparacions.
I jo dic,
no passa res,
però és que
ho esteu veient,
que jo estic intentant
no sé com respirar
per no tenir...
Molesta molt.
A mi molesta molt.
I bueno,
i si dius alguna cosa,
sóc jo la rara.
Que jo dic,
no dic res,
a parto,
no passa res,
de malaire lliure.
Però és que abans
et trobaves en un lloc tancat.
Però és que...
Però jo et dic,
si em manifesto,
és aquesta rara...
I ara també,
com a ex fumador,
ex fumador,
al final,
si hi ha algú
que vol fumar a la terrassa,
o en una terrassa,
vigilar que no et molestis,
etcètera,
però al final també...
Clar,
fins a quin punt
una terrassa
allò és aire lliure, allò?
Vas a un estanc
i el compres.
També en defensa
de molts fumadors
que van a la plaça
amb el seu cendret,
que això fa 15 anys
no feia ningú.
i ara molta gent
veus el seu cendret
que el paguen allà,
se l'emporten
i ho llencen on toca, no?
Al final podria ser
allò el punt també
de l'incivi, de...
Per això,
que és un terreny relliscós,
si apalhem al civisme
de tothom, no?
Bona gent,
bona ciutadania,
però hi ha una part
de la ciutadania
que no està pel tema
i se li refor.
Jo penso que
la part d'aquesta individual
està molt bé,
és dir,
jo vull fumar
i puc fumar,
estic a l'aire lliure,
no ho prejudico a ningú,
però simplement
o sigui,
no ho sé,
mira,
tingues un segon
per pensar
si puc perjudicar a algú.
És el mateix
que els gossos
que es banyen a la mar,
a mi m'encanten els animals
i jo,
per mi,
podrien banyar-s'hi tots,
però també hem d'entendre
que si hi ha 20 gossos
i dues persones,
és un moment
que les persones diguin
em perdoneu,
no tinc ni espai.
Vull dir,
jo crec que tot en la certa,
tots hauríem de poder gaudir,
no?
El que passa és que,
clar,
on trobem aquest equilibri?
Al final,
veiem una embrieta,
ara que traieu aquest dame
i se m'acaba d'acudir,
tu ara dius,
els gossos que van a mar,
dius,
bueno,
escolta'm,
aquest estiu ha estat de moda,
allò de cagar-se a les piscines,
el challenge aquell,
el challenge del TikTok
o de no sé on t'ha sigut,
van haver de tancar
la de Sant Gregori,
un dia,
van haver de tancar,
o sigui,
per aquí hi ha hagut diversos casos,
a Catalunya,
comarques juvenis també,
aquí hi ha hagut el de Sant Gregori
i n'hi ha hagut alguna més de per aquí també,
no sé si és una ciutat o...
o poble potser,
o poble de per aquí també,
que també van haver de tancar la piscina un dia,
perquè, bueno,
hi ha aquest challenge
de nanos de,
escolta'm,
14 o 15 anys,
que, clar,
vull dir...
Us aneu compte que repulem?
Que poder el gos...
Per això,
és que el gos no ho farà segurament,
o sigui,
té una intel·ligència que dirà,
no, no,
jo vull allà ser,
no ho sé,
és que fixeu-vos que a vegades
és com una mica
el fet que tens l'ascensió
que es recula, no?
Sí.
Amb certes coses anem enrere,
és a dir,
jo crec,
ara entraré també en un terreny pantanós,
perquè,
perquè és el de,
no sé,
fills, no?
Vull dir,
els volem protegir tant i tal,
tot ben fet, eh?
Hem de fer pipí,
a dins fem un nen, no?
No vagis a fer pipí a la natura,
anem amb un lavabo,
no sé què,
tens aquest punt
de que els hem explicat tot tan bé,
que ara és com es torna al revés, no?
És a dir,
fins ara hi havia el,
no sé ni com es diu allò,
que es tiren d'un balcó a la piscina,
el balcónic,
el balcónic aquest, no?
Doncs del balcónic,
ara hem passat a l'altre,
potser el balcónic,
el veiem perillós,
diuen,
hem de buscar alguna altra cosa,
no?
Per anar com al revés, no?
Vull dir,
ningú se li acudiria
ficar com a una piscina,
però ara és molt,
molt, no sé, no?
Es converteix a través de les xarxes,
no?
Ja tornem a poder-ho al principi,
no?
Del mòbil a les escoles,
de l'educació mediàtica
i de l'educació
amb xarxes socials,
etcètera,
doncs...
Totalment.
Amb els problemes de salut
que comporta salut pública,
que va de tancar piscina,
se va de netejar tota l'aigua,
de...
Bueno, i un cost econòmic,
segurament, no?
Segur, segur.
Perquè s'has de buidar la piscina,
per això, ostres...
Bueno, i ecològic,
i ecològic,
és a dir,
una sèrie d'epidèmies
que podríem agafar allà,
m'imagino, no?
Si la gent que ha promocionat això
volia que se'n parlés,
ho ha aconseguit, eh?
Sí, sí, perquè ha sigut un dels...
Aquí estem amb el fenomen, no?
De convertir-te en influencer,
o una mica el que parlàvem al principi, eh?
Tot és cíclic,
és el que diem, esclar,
tu tens totes unes normes socials
o que et posen, no?
Que et marquen a les escoles,
no sé què,
i esclar,
i el món d'internet,
el món de xarxes socials i tal,
no?
És la llibertat absoluta,
per tant,
potser tenim la necessitat,
no?
La gent més jove
té la necessitat de tornar,
depèn de quins moments
en aquest món de bogeria...
fer transgressió d'aquesta manera.
No ho sé.
Sí, exacte.
I llavors poder es transgredir
d'una manera més...
Va, no ho sé,
jo sempre...
Sempre s'ha transgredit,
però...
Jo ho percebo la transgressió
com a alguna cosa,
no sé,
revolucionària,
rupturista,
però és clar,
perdoneu l'expressió,
cagar-se en una piscina
que té de...
No?
Literalment,
que té això de...
No ho sé,
molt màgic,
molt màgic no és,
ecològic tampoc.
Què aconsegueixes amb això,
no?
La transgressió sempre és
per aconseguir alguna cosa,
un objectiu,
que és el vídeo de TikTok.
Sí, sí.
És objectiu, ja.
Bueno,
ha vingut el tema,
doncs tornem a temes
una miqueta més.
Veníem de les escomeries,
ha sortit el tema del fumar,
també.
Ha sigut una història,
i per sort ens hem salvat d'incendis.
Sí.
Aquí,
a la barres i així.
Bon tema.
Per exemple,
amb el que hem vist...
Jo tenia molta por
i també podria dir
que la paraula és
ens hem salvat, no?
Fa encara això fogor,
no sé si els experts,
crec que risc d'incendi,
poder...
I estem, no?
Encara?
No tan abaixat.
Ha abaixat,
però encara,
evidentment,
encara hi ha el risc
que pugui haver-hi un incendi.
La meteorologia
pot canviar ràpidament,
poden entrar
una onada sahariana...
Jo tinc preguntes.
L'incivisme
als boscos,
perquè també molts
dels focs,
que hem sentit
que hi ha hagut,
no aquí,
sinó al nostre entorn,
molts provocats.
Seguim amb un incivisme
o són persones malaltes,
no?
Hi havia aquell punt de...
Jo penso una mica...
Si escoltem,
per exemple,
un dels màxims experts
que hi ha a Catalunya,
que és en Castellnou,
el cap dels Graf,
el grup d'actuació especial
en tema d'incendis forestals,
va més enllà
de l'incivisme,
el tema.
És molt més profund
i molt més complex.
els incendis forestals
en els països mediterranis
històricament
sempre han sigut
una realitat
i fruit d'una sèrie
de causes,
com és l'abandonament rural,
el creixement
de les ciutats...
Doncs des de ja fa uns anys
els incendis forestals
que sempre hi havia hagut
al Mediterrani,
però que eren
cada molts anys,
s'han anat,
diguéssim,
tornant més freqüents.
Però des de ja fa uns 15 anys
o així,
hi ha un fenomen
que no es pot negar,
que encara hi ha gent
que el segueix negant,
que és el canvi
del clima,
canvi en el règim
de pluges,
en el règim
de temperatures,
això està greujant,
està greujant
i molt el risc d'incendi.
Que hi ha episodis
d'incivisme,
sí,
que hi ha persones
pertorbades
que calen foc
perquè,
bueno,
hi ha una sèrie
de causes psicològiques,
també,
també és veritat,
però la raó de fons
és molt més complexa.
És un tema
de clima,
és un tema
de gestió del territori,
un tema d'abandonament,
un tema
que ara precisament
estàvem veient,
no?,
el 324
que estaven fent,
bueno,
TV3 fent un reportatge
sobre el tema,
que si hi ha massa bosca
o hi ha poc bosca a Catalunya,
el creixement
de l'extensió forestal
en un bosc
que és de baixa qualitat,
de densitats molt altes
i que no hi ha
arbres grossos,
diguéssim,
que la majoria són arbres petits,
això encara afavoreix més
que hi hagi incendis.
No tenim ramats,
no tenim gestió forestal
perquè és molt cara,
no consumim productes al bosc
perquè tenim combustibles fòssils
que fem,
abans es treia llenya
i era una manera
que hi havia
de rebaixar
la càrrega
de combustible.
tota aquesta sèrie
de factors
ens han portat
a dia d'avui
que tot plegat
és una bomba atòmica
amb potència
i aquí nosaltres tenim
les Gavarres
que és el gran polvorí
que sempre s'ha dit,
si comença a cremar
amb una punta
les Gavarres
amb l'extensió que hi ha
és clar,
seria monstruós.
Que és sempre la gran por
i les Gavarres...
És la gran por, sí.
També els incendis
tradicionalment aquí
han sigut més forts
cap a Cap de Creus,
cap a aquesta zona
és on hem tingut
els últims anys
incendis novetes
més potents,
a la zona hi ha més
d'alberes,
més de tot plat,
però sí que...
Els béns,
que ho fan molt fort.
El béns és un factor.
És important,
però sí que aquí
Gavarres sempre és cada any...
Un dia una persona
que està a dir
que amb això m'explicava
diu,
quina sort que tenim,
deia que les Gavarres
es van salvant.
Bueno,
diu,
sort.
Sempre hi ha un factor d'atzar,
evidentment,
però hi ha molta feina.
Diuen,
aquí a les Gavarres
hi ha incendis
cada any a les Gavarres.
El que passa
és que hi ha un grau
d'actuació tan ràpid
i hi ha una quantitat
d'ADFs,
de punts de guaita...
Sí,
hi ha tota una infraestructura
de prevenció
que actua
i que diu,
sort, sí,
perquè evidentment
t'enganxa un dia
amb 20 X
a les condicions Y
i ja no té res a fer,
però sí que hi ha hagut
molta feina també
des de grafs,
bombers,
etcètera,
de prevenció
i sobretot
d'actuació ràpida
perquè focs
n'hi ha hagut sempre.
I un nivell de consciència
poder de tenir el sotabost
també una mica controlat,
no?
És a dir,
parlàvem
que hi ha zones
a vegades buscoses
que gairebé
ningú sap de qui és,
no?
Clar,
llavors,
aquesta no detecció
perquè ha passat
doncs que potser
els propietaris
anteriors
s'han mort
els fills
o els nets
o no hi ha descendència,
vull dir,
coses d'aquest tipus
que fan que són uns boscos
que com que
diguéssim
que ens hi fixem poc,
no?
el mateix propietari,
el mateix propietari,
clar,
el mateix propietari,
clar,
tampoc
té controlat
d'una manera
que hauria d'estar controlada
que potser no li toca
a ell,
però vull dir,
tot això
fa que aquesta gestió
de boscos
que no...
i que també
de vegades
han tingut
moltes crítiques
la part de l'aca,
no?,
de la part dels costats
dels rius
o de...
perquè també passa,
és a dir,
els focs
és un fenomen
meteorològic,
diguéssim,
que ens afecta
però també ho és l'aigua,
no?,
i també quan l'aigua
la tenim desbordada
tenim el mateix problema,
per tant,
clar,
aquesta no...
no sé com dir-ho,
no?
Deies tu com una mala gestió
o poder una gestió
no prou adequada
als temps que tenim,
ostres,
no sé si això
regulant-ho una mica més
podríem...
però no sé,
és un polvorí, eh?
Sí,
és un polvorí i la cosa
és que, bueno,
hi ha molt de desconeixement
a Catalunya
de la realitat del territori,
la majoria de la superfície forestal,
del territori,
estan en mans privades,
és de petits propietaris forestals,
això dificulta
perquè els petits propietaris
no són gent milionària,
són gent normal
que, mira,
han heretat un tros de bosc,
10 hectàrees,
12 hectàrees,
3 hectàrees,
50 hectàrees
i, esclar,
és car gestionar el bosc,
el que dius tu
del sotabosc,
rebaixar-lo,
clar,
s'ha de contractar personal
i tal,
i és car.
A més a més,
el pitjor que ens ha passat
a Catalunya
és que ja fa uns anys
vam decidir
aniquilar el nostre sector primari,
ja no tenim pagesia,
pràcticament.
La poca que hi ha és...
La pagesia tradicional
ha desaparegut.
Ara queden
unes quantes explotacions
agrorramaderes
que sobreviu
el que és més gros,
però, en general,
ja no tenim pagesos
i pageses
en el territori
gestionant-ho,
on tenim molt pocs
i aquests pocs
s'haurien de donar
molt de suport.
Jo, des del meu punt de vista
i una mica escoltant
el que han dit els experts
i, bueno,
i d'uns anys estudiant
i veient això,
és l'únic factor
que tenim per gestionar això.
Recuperar el nostre sector primari,
que hi hagi ramats
una altra vegada,
que la gent del món
pagesi forestal
pugui viure mínimament
de la seva explotació,
si no és molt i molt difícil
perquè els costos
són ingents,
són immensos.
La Generalitat
té els recursos que té,
els ajuntaments
no tenen recursos,
s'haurien de fer
moltes actuacions.
i probablement,
des del meu punt de vista,
el pitjor que ens ha passat
és que cada vegada
som més població urbana,
i hi ha molt poca gent
que visqui en el món rural.
I que se'ls deixi
fer una mica, no?
Perquè l'altre dia
va sortir un tema aquest
que va sortir un pagès
a fer un tallafoc
i quasi el crucifiquen.
Si no,
el fiquen a la presó,
pràcticament.
No, és que crec
que anava a la presó,
almenys el volien.
I dius,
escolteu,
i aquest senyor,
abans de posar-lo a la presó,
el podem escoltar?
Perquè potser
ell t'està dient
jo he de fer alguna cosa
per salvar el meu.
Clar, per protegir la meva propietat.
Vull dir,
potser és tot això, no?
Que falta aquest punt de,
no ho sé.
Les grans coses
que demanen a la pagesia
és això,
aquest accés de burocràcia.
Ho sentíem també avui
amb els sindicats d'educació,
que demanen també més burocràcia
pels propis mestres.
La pagesia és un dels grans.
És un dels grans.
Segurament,
el que hauríem de fer nosaltres,
que està a les nostres mans,
com a persones normals,
jo sempre ho dic,
és molt senzill,
no, eh?
Però sí que és senzill,
per exemple,
comprar formatge al territori.
Això és senzill.
Tu pots anar a un lloc
i compres un formatge
fet a la Garrotxa.
I qui diu formatge
diu d'altres productes, no?
Comprar i consumir productes
fets aquí,
per gent del territori,
doncs és una manera
que tenen ells de viure.
L'altre dia vaig estar mirant
un reportatge molt interessant,
que us el recomano,
que s'han complert 20 anys
de la creació del Parc Natural
de la Pirineu,
que ens queda lluny, eh?
De Girona.
Però aquí també en tenim un altre
que s'ha creat fa poc,
que és el Parc Natural
de les capçaleres d'Alter.
Esclar,
la gent d'allà
del Parc Natural
de l'Alpirineu
han creat tota una petita
infraestructura
i una xarxa
de petits productors,
de formatges,
d'embotits,
de productes forestals,
i, bueno,
esclar,
ells viuen d'això
i ho estan comercialitzant,
amb dificultats
però ho estan fent.
Doncs jo penso
que nosaltres,
els ciutadani,
hem de respondre
a aquestes demandes
i acostumar-nos
a que una part
de la nostra cissella
de la compra
baixi per aquí.
És més car,
sí,
no podem negar-ho,
és més car,
però també té més qualitat
i estem ajudant
la nostra gent
del territori
i estem gestionant
el territori,
no?
Aquí a l'estiu,
a l'estiu precisament
teníem aquí,
vam entrevistar
responsables
de Girona Excel·lent,
que és aquest segell
de qualitat
que primerment el que fa
és defensar això,
la producció
de territori.
I posar en valor,
no?
I posar en valor
del producte
de territori
amb una visió.
Clar.
És també, doncs,
de comercialització,
de posar en valor
el producte,
però formatges d'aquí,
etcè, etcè,
i que són en tot cas
mica en mica
també cap on hem d'anar,
però tot i així
el tema dels boscos,
no sé si al final
amb l'estiu que hem passat,
aviam si ara també
es desperten
algunes consciències,
no?
Més enllà
de la batussa política,
no?
Sí,
és que jo trobo
a faltar més
la part aquesta
de prevenció,
que ja que tenim
un canvi climàtic
i l'estem visquent
i patint
des de fa temps,
ostres,
prevenció, no?
És a dir,
no ens podem
fer coses
que ens serveixin
per més endavant,
no anar tant,
no?
apagar focs,
mai tan ben dit,
que és quan ens passa
tots ens posem
en alarma,
no?
Sí,
és veritat.
Aquest sistema
de prevenció,
no?
De gestió
i de poder ajudar-nos
entre tots,
crec que també
l'hauríem de poder
recuperar.
És que posar més
l'accent en la prevenció,
no tant com en l'extinció,
que també,
no?
Quan hi ha extinció,
evidentment,
s'hi han d'abocar recursos,
però la prevenció
és el que es diu sempre,
no?
Els focs s'apaguen a l'Idern,
s'han de pagar
durant l'any.
Un dels agents
que fan més prevenció
i que és molt interessant,
jo estava pensant fa temps
en fer-me en voluntari
o socis,
són les ADFs.
Les ADFs,
bueno,
coneixen molt bé
el territori
i fan estassades,
per exemple,
tot molt ben planificat
i ben organitzat
i crec que,
bueno,
pot ajudar molt
a potenciar les ADFs.
A Catalunya tenim
una estructura
de prevenció
d'insertis
i entrar ADFs,
els propis bombers,
evidentment,
que són cor molt reconeguts
i a nivell internacional
també,
el de Catalunya,
que treballen molt bé
totes aquestes...
I tant,
i replantar,
i replantar una vegada
han perdut terrenys
que han quedat molt àrids així,
que després hi entenen
també perquè el que diuen,
no?,
millor un camp de sembra,
després un bosc,
no?,
i poder...
Un paisatge mosaic,
sí.
Home,
ja que estem aquí a Girona,
no?,
si em permeteu,
podem parlar una mica
del tema dels boscos
de la nostra ciutat,
del nostre municipi,
que tenim bastanta extensió forestal,
eh?,
tenim tota la zona de Gavarres,
tenim la zona de Palau,
que a la zona de Palau
aquells boscos
són magnífics,
però estan bastant abandonadets,
jo crec que els hi falta gestió,
a part,
que si aneu un dia a donar un vol,
tu que parlaves abans d'incivisme,
aneu a donar un vol
pels voltants de l'estadi
del Girona,
allò fa pena,
és increïble,
és absolutament increïble,
la regressió que hi ha hagut,
no?,
vull dir,
llaunes,
ampolles,
molta cinta de plàstic
que la policia,
no sé si ho fa la policia
o qui ho fa,
però algú,
diguéssim,
delimita les zones
on es pot aparcar
o no es pot aparcar,
aquella cinta es treu
i acaba el bosc,
jo estic fart d'anar per allà
i collir-lo,
hi ha gent del barri
que a mi m'ha comentat,
jo estic,
què podem fer per evitar això,
clar,
si el bosc no està ben cuidat
ni que sigui a nivell de deixalles,
clar,
això no ajuda a tenir deixalles al bosc.
És que,
és el que diem,
o sigui,
una cosa és anar-ho a recollir,
però és que jo insisteixo molt
en el no tirar-ho,
és a dir,
és que si no podem conscienciar.
Aquí,
tot el cas,
com deiem,
tenim boscos aquí molt macos,
aquí Girona,
per anar a visitar,
també,
per anar,
allò,
dintre de tots,
ens som cuidant-nos també
que estiguin nets
i de fer també la nostra feina,
el nostre granet de sorra
per evitar després a l'estiu
haver de córrer,
que hem passat un estiu més
salvant,
salvant com i amb gabarres
i entorn,
aviam,
toquem fusta,
mai més ho he dit.
Sandra Florença,
Jordi Navarro,
moltes gràcies per aquesta primera tertúlia
de la temporada 25-26,
nosaltres hi tornem demà,
ja amb en Jordi Grau
i nous tertulians
per comentar els temes d'actualitat
de la ciutat de Girona.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que avui amb menys alumnes, més complexitat
i amb la prohibició del mòbil a les aules.
En concret, comencen els d'infantil, primària, ESU i FAP
de grau bàsic amb una previsió d'1.040.925 alumnes,
12.013 menys.
En aquest sentit, el Ripollès encapçala la caiguda d'alumnes d'I3 a Girona
amb un descens del 29,8% de matriculacions en 10 anys,
mentre que al gironès la reducció és del 21,5%.
Aquest serà el primer curs en què mòbils i rellotges intel·ligents
estaran prohibits a l'aula en l'etapa obligatòria.
La portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, ha explicat a l'ACN
que al curs 25-26 s'ha d'aconseguir algun avenç
en la millora de les condicions laborals del personal docent i educatiu.
Segura, alerta, que si no veuen cap moviment favorable
ni cap proposta sobre la taula en aquests àmbits,
passaran a l'acció i no ha descartat una vegada cara al segon trimestre.
Girona i Manacor creen el Comitè per avançar en l'agermanament.
Les dues poblacions van fer aquest cap de setmana un pas decisiu
en el procés del seu agermanament amb la Constitució del Comitè de Germanament,
un òrgan mixt que impulsarà el pla de treball conjunt entre les dues ciutats,
segons ha informat l'Ajuntament de la localitat mallorquina.
Girona celebrarà els dies 16, 17 i 18 de setembre
la setena edició del Waste in Progress,
el Congrés de Gestió de Residus Municipals.
Un esdeveniment que té com a objectiu principal
esdevenir una eina i optimitzar la gestió dels residus
i que reunirà a Girona empreses i administracions
per compartir experiències.
Enguany, la temàtica es centrarà en els models de gestió
i contractació pública de serveis de recollida de residus
d'alta eficiència amb identificació.
Descobreixen la plataforma d'un antic temple romà
el jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis.
Segons els investigadors, l'edifici es va construir
entre els anys 130 i 120 abans de Crist,
una data molt precisa que s'ha pogut establir
gràcies a les restes del poblat i vertrobades
sota l'estructura romana.
Girona i la Sorellona impulsen un projecte d'aules
de natura a tres barris per apropar la biodiversitat dels veïns,
concretament els barris de Pontmajor, Tallalà i Can Givert del Pla.
Cada aula s'ha muntat amb contenidors marítims reciclats
i comptarà amb coberta vegetal, refugis d'insectes
i materials pedagògics per a l'educació ambiental.
I en clau comarques de Girona
mor la conductora d'un turisme en un xoc frontal
amb un altre cotxe a la G, 555 a Sils.
Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 6 del matí
per causes que s'investiguen
han col·lidit frontalment dos turismes.
A conseqüència del xoc,
ha mort la conductora d'un dels cotxes
i l'altre resultat ferida greu.
I en esports, el Girona B s'estrena
a la segona federació amb derrota a Reus per un gol a zero.
La vigent campió de tercera federació
va frustrar l'inici de lligar del conjunt de Quique Álvarez
en un partit gairebé inofensiu dels gironins
els del Baix Camp es van imposant intensitat i efectivitat.
Per altra banda, l'Olot va encetar la temporada
amb un empat a un al camp del Barbastre.
Una rematada del central Mar Fuentes
en el temps de descompte fent de davant de centre
va donar un punt més que ha merescut pels olotins.
I pel que fa temps,
dia avui que s'espera especialment ennubulat
amb estones on pot sortir el sol
i on encara persistirà la sensació de xafogor
amb 28 graus de màxima.
Això és tot.
Escolta tota la nostra programació a la carta
i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
GironaFM.cat
La ràdio de Girona, vagis on vagis.