Som la teva veu, som la gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 21 d'octubre d'aquesta setmana, en què comencen les fires de Girona, divendres i tot va bé el pregó, i de tot això, no només de tot això, de les fires, de la ciutat, del país, del que ells vulguin, en parlarem avui amb les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del...
que ve Barmas i que, si em permeten, els hi presentaré. Rosa Maria Agustí, molt bon dia. Molt bon dia. És evident de l'Associació Gironina d'Empresaris. Ho dic sempre malament, ho he dit bé. Ho has dit bé. L'únic que no has dit bé és el meu nom, perquè sempre em poses Rosa Maria. I és Maria Rosa, sí. Ja em sap greu, això ja em sap greu.
No, perquè la meva padrina sí aixequés el cap, ja diria nen. Maria Rosa, Maria Rosa, com l'obra d'aquí de Guimarà, no? Sí, de Guimarà, eh? És veritat, això ja et demano disculpes, però endavant, perquè a més a més ho sé, o sigui, el problema és que aquest que ho sé. Per cert, espero que no et sàpiga greu, et volia preguntar dues coses, una, com va anar l'aniversari.
Superbonic. Vam haver-me fer una festa sorpresa que ni m'esperava des del Lego i vaig estar acompanyada de moltíssima gent i va ser molt emocionant. Encara estic emocionada, eh? Vull dir, encara estic dintre el globus de dir que que maco que hi hagi algú que pensi en tu i que realment t'acompanyin en un dia tan important de fer-ne 60. Que són molts, eh?
Sí, el que passa és que n'hi ha alguns que en tenim més, i per tant ja hi hem passat per aquí, però no és cap consell. Però hi ha una crisi, eh, jo no sé. Sí? Sí, jo l'he sentida. Sí? Va, que t'ha durat, 5 minuts? No, no, jo crec que encara la tinc. No ho sé, ja t'ho sabré dir d'aquí uns dies. La segona cosa que també era un...
entre personal i professional era que, si no veig errat, el cap de setmana passat l'Anna es va tornar a fer una altra sessió del Destí de les Violetes fan les empresaris gironines per recaptar fons per cinc fundacions de casa nostra ara fan teatro que jo digué, per fer broma van portant una obra de teatre al Destí de les Violetes arreu de les comarques gironines i porteu ja
Aquest és el cinquè bolo que hem fet i jo calculo que unes 600 persones ja han vist l'obra i portem recaudats uns 7.000 euros. Però no ens queda molt encara. S'haurà de picar pedra perquè si no recordo malament vas dir que són 60 els que voliu recaptar. Però ja ho aconseguirem perquè de debò que cada vegada l'obra...
el fet d'anar-la fent i vas incorporant inclús personatges nous i és molt i molt divertida la gent de Blanes va ser un públic espectacular va acabar ballant amb nosaltres aplaudint cada vegada qualsevol escena vull dir, en sèrio i tu quan estàs a l'altre costat
que realment ho passes, tens la mateixa vergonya que en Jordi, no? Doncs el fet de veure com aquesta gent s'implica en el projecte i li agrada, doncs, bueno, això és. Entenc tots els actors i actrius el subidon que tenen quan fan alguna cosa especial com és una obra de teatre. I ara quan toca la propera...
La propera, jo no porto els comptes, t'ho he de dir, però em sembla que la propera és aquí a Sant Narcís, després tenim Cadaqués, Banyoles ho tenim també, però ja és data més 25, anem incorporant per veure si aconseguim els 40 bolos,
de manera no ràpida, perquè no és la paraula, però com més aviat, perquè si en més de 60 poden ser més, benvinguts seran. Doncs anem parlant aquí, però permetem que saludi ara en en Miguel Viera, que també ha fet anys. Ell s'ho vol amagar, però crec que n'ha fet algun més, eh? 64, si no ho he xerrat. Sí, 64 el dia 17.
Per molts anys, Miquel. Per molts anys, sí. I també va ser un dia emocionant a casa, em van fer un pastís preciós i em van posar aquella cançó dels Beatles tan maca que es diu M64, que és preciosa, i doncs mira, una celebració familiar, però que va estar molt bé també. I és el que deia ella, que és molt maco veure't que hi ha gent que t'estima i sentir-te acompanyat en dies d'aquests. I jo cap crisi, eh? Ah, no. No.
Vull dir que no, ja estem jubilats des de fa 3 anys, vull dir que ja ho estem gaudint, per dir-ho d'una manera. Compte amb les jubilacions. Sí, fem coses, a part d'això també, això no vol dir que deixem de fer res, fem coses. Encara tens l'exposició a la rola, al costa esbravada. Sí, sí, voltant i anar fent coses. Permeteu-me que saludi, no li preguntaré l'edat i no sé si és el seu aniversari, que crec que no...
a l'Assumpció Puig, exdegana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Molt bon dia, Assumpció. Bon dia a tots i gràcies. Amb tu parlàvem de fires, perquè, esclar, si m'ho permets, com que alguna vegada ho has dit, tu vius allò al Barri Vell, al Rovell de Lou, i quan vénen fires dius que penses més en marxar que no amb els actes que fan, no? Però, si m'ho permets, abans de dir-ho, crec que tens una visita a Madrid per una cosa que et fa una especial il·lusió.
Sí, sí. El dilluns irem a Madrid perquè el meu fill, que ja fa temps que col·labora amb el Museu del Prado i fa conferències, el Miquel del Pozo Puig. Miquel del Pozo Puig. Sí, perquè això sempre queda darrere, no? Fa una conferència sobre la Basílica de Sís i, bueno, inaugura, diguéssim, és una de les conferències que inaugura un cicle calve al Serraller
i aquest any fa la primera conferència i tenim ganes d'anar-la a escoltar, perquè és un lloc que quan entres dius, ostres! Museu del Prado, eh? Museu del Prado, i aquest és el meu fill, que no és la primera que hi fa, ja penso que és la tercera, però molt bé i molt contents de tota aquesta...
passeig que està fent ell ara amb aquesta nova professió que ha deixat la d'arquitecte i fa la de comunicador sobre l'art que ho fa molt bé és així comunicador, divulgador ho fa amb passió, amb coneixement i sobretot amb una cosa que és molt més complicada que és que és molt a més és a dir, que pots anar-hi sense que tu siguis un entès del món que està parlant i al contrari que acabaràs aprenguent moltes coses
Sí, la veritat és que demà en fa una aquí a la Biblioteca Rahola, que és la segona d'un cicle de tres. Sí. Sí, demà en fa una aquí, a les sis i mitja. El que passa és que l'última que va fer estava tan ple que es va quedar gent a fora. O sigui que realment sí que ja comença a ser conegut i la gent ja no necessita que li diguin, sinó que ja hi va. I l'any passat en va fer un altre cicle de tres, crec que també eren sis. Sí, sí, amb la Fundació Atrium Artis.
Però deixa'm dir-te una cosa, ja que m'has tret fires a mi, jo les fires me'ls estimo, i l'únic és que dius, bueno, aquests dies, si realment no tens alguna cosa molt clara, però jo vaig ser pregonera, l'any 2019 vaig ser pregonera, i estic, no sé ara, 2019 o 2019, jo crec que era 2019.
Estic molt orgullosa d'haver pogut ser pregonera, el subidon que diu ella que li dona a la Maria Rosa quan està a l'escenari, quan estàs al balcó de l'Ajuntament, veus tothom allà cridant i, bueno, realment, l'altre dia me'l repassava perquè estava preparant unes paraules per un altre tema i vaig pensar, a veure què vas dir aquell dia...
I me repassava les paraules del discurs del pregó, vaja, i bé, va ser una de les coses que crec que són importants a la meva vida. En Miquel Vina crec que també ha sigut pregoner del seu poble. Sí, jo vaig ser pregoner-ho ja fa molt de temps de Terroballar el 2003 i també fa poc vaig recuperar el pregó.
Vaig estar al museu i hi havia un piló de llibres just de la Festa Major del 2004, on hi sortia el Progo del 2003, i em va fer gràcia. I tu, Jordi, també, a Salt, no? Sí, l'any passat, sí, sí, també. És veritat que et dona... És a dir, a mi em va fer moltíssima il·lusió, i a més a més tinguent en compte que jo a Salt hi soc un sobrevingut, perquè només fa 45 anys que hi soc.
però no, aquestes coses marquen jo en el fons soc un gironi que viu a Salt i a Girona un de Sant Eugènia que viu a Salt per marcar una miqueta més encara territori de fires també deus saber alguna cosa tu perquè el teu negoci que el tens en el novell de l'ou jo estic més o menys
Com que me separa la d'Avesa perquè jo veig que fa un tegeu i el despatx el tinc ben bé davant de fires. Per tant, jo les fires els tinc totalment també integrades. Perquè sí que és cert que jo sempre dic que a la fi de festa que són els focs, jo tinc el millor espai per mirar-ho, eh? I la gent se m'apunta per dir, escolta'm, no...
La veritat és que, bueno, jo entenc l'Assumpció. Quan hi ha tantíssima gent sí que és veritat que el teu dia a dia es complica, no? Per aparcar per mil històries. Però també jo, que l'ha vist molt a prop, a mi personalment m'agrada. És a dir, veure com tota...
els nens que van a les fires, l'il·lusió, els avis portant els nens, la fira de mostres que també la gent va passejar perquè aquell dia potser pensa que necessita un sofà o l'osmosis que no té l'interès, saps?
Es nota aquest xou, m'ha agradat, perquè has dit la fira de mostres i jo hauria dit el sardament. Vull dir que és aquelles coses que des de la fira de mostres lluiten per trencar, però que encara la gent de Girona ens surt allò del sardament, per dir-ho d'alguna manera.
No, jo crec que les fires són importants per la nostra ciutat i realment és el moment idoni perquè molts d'altres, la gent de l'entorn, baixen i gaudeixen i s'ho passen bé. I el que deia el Miquel de la gent jove, o sigui, jo...
ja fa un temps vaig agafar un tren a Barcelona el Fira Setmana de Fires bueno, vaig anar dreta tot el temps però tothom estava assentat a terra tot el tren ple i jo vaig preguntar a les noies que estaven assentades assegudes a terra amb mi que eren de Mallorca i parlàvem amb l'accent mallorquí però anem a Fires a Girona perquè ens n'han parlat molt bé o sigui, totes les barraques i els concerts que hi ha a Fires a Girona són molt importants
I l'altra cosa, jo dissabte ja he quedat amb els meus nets per anar a fires, clar, perquè aquests fires de setmana que estarem aquí hem de fer fires, perquè les fires, la d'Avesa per fires, aquest és un tema que segurament la d'Avesa en si, al parc, no li va bé que hi hagi les fires, eh?
Però sí que és veritat que pels gironins, o sigui, les fires, el pujar a la Nòria i passar per sobre dels plàtans a la Devesa, veure, diguéssim, els reflexos de les llumes entre els arbres, tot això és una cosa que són les fires per nosaltres, són les imatges que tenim.
Sí, jo crec que les fires tenen alguna cosa especial que, a més a més, les vius molt en funció de l'edat que tens. A mesura que, diguem-ne, de petit les atraccions, el cir, que una mica més gran hi ha el latiu, que deia molt la Nòria, aquelles coses... Els autors de xoc, els amigats, per mi, eh? Els autors de xoc, eh?
Ah, i aquests m'agradaven molt, eh? Les passejades per les fires, per l'Adevesa, donant voltes quan ets jove, que són així. Després arriba un moment que nosaltres el vàrem descobrir, que va ser les barraques, que és un invent, si m'ho permeteu, modern que ens va venir, aquelles primeres barraques sota les vies del tren.
Ara hi ha la copa que és un altre moment i després ja la vida et porta perquè després a vegades fas un petit salt però com a pare hi tornes i en el cas de l'Assumpció com a àvia també hi tornarà.
I sobretot jo, per exemple, jo en tinc molts records de petit, tot i no ser de Girona, no? Era dels llocs, era una de les cites obligades cada any i agafaves i veníem aquí a Palau a dinar a casa d'una germana de la meva àvia. Feia un dinar que eren, no sé, 10 o 15 persones i després anàvem al certamen, anàvem allà i després trobàvem a agafar el cotxe a línia i cap a Tarroella, no?
el meu pare en tenia molt bons records perquè a casa tenien vaques la primera màquina de munyila va comprar el certamen i li va canviar la vida aquella màquina i per tant vull dir que aquest tipus de coses són importants i després ja vivint a Girona tot el record de les barraques i aquest any jo crec que si el temps acompanya poden haver-hi dies
multitudinaris, dissabte mateix, que hi ha el Boni Pisador, hi ha Germà Negre, hi ha un altre grup que ara no recordo. Això són grups, no? Sí, sí. I després hi ha el Correfoc a la mateixa hora, vull dir que, per tant, dissabte serà un dia important, després també hi ha...
Ara s'ha manerat el cap en... Perdoneu. No, en un moment determinat d'actuacions. Els que jo conec em vaig quedar amb els tiets i... Sí, sí, el cap de setmana següent, el dissabte següent hi ha els tiets, els figaflowers, per tant serà un altre dia... Nils a sé els noms, eh? Nils a sé. Figaflowers, sí. Serà un altre dia important. Això sí que...
S'ha un altre dia important. Aquest dia aquí, en Carles Arribas, que sempre va a la contra de tot, deia que les fires són massa llargues, però jo crec que ja ho tenim interioritzat, els dos caps de setmana. Està claríssim. Jo crec que no pot. Tu saps que els divendres hi ha pregó, l'altre diumenge hi ha les... No sé les dates, hi ha els focs. Si són les fires, hi ha divendres a diumenge.
No us convido tots a venir-los a veure a casa perquè no hi cabríem. No, jo des de Montjuïc els veig molt bé, també. Hi puja molta gent qui puja. En Xavi Serrià, perdó. El dia 1 de novembre hi ha en Xavi Serrià, de l'ancians, i també hi haurà... Jo crec que hi haurà unes quantes nits a la copa que hi haurà overbooking, literal, si el temps acompanya. Sobretot aquest dia dels tallers, el Figaflowers i la Maria Hein, aquest dia hi haurà... Quin dia és aquest? És el dia...
l'últim dia, l'últim dissabte l'últim dissabte el 2 de novembre el 2 de novembre aquest any va molt bé perquè el dia 1 és divendres i per tant vol dir que clar, divendres això que us explicava de la gent que venia, unes mallorquines que havien sentit a parlar de les filles de Girona
que realment hi haurà molta gent segur segur no, això és segur i és una setmana de tota manera que com que Sant Narcís deu ser dimarts per tant que hi ha gent que farà aquaductes no ho sabia, no me'n recordava jo i les escoles han agafat algunes escoles o la universitat han agafat els dos dies que hi ha el 30 i el 31 altres han agafat el 28 que la universitat crec i
La Universitat del Treta treballa en el 31, l'han agafat. El 31. S'han miga, una setmana gairebé miga de festa, no? Escolta, ja que parlem de fires, perquè ja n'hi ha moltes de coses, eh?, i podem parlar, però... I els pregoners, tu que has estat pregoner, què et sembla els pregoners d'aquest any? No sé qui són. L'Àngel Davant i Jordi Tonieti. Hombre...
Han agafat, diguem-ne, aquesta part de la... Els representants de lo que és, diguem-ne, la cançó popular, però més infantil. Sí, era l'ànimació infantil. De fet, l'Àngel Davant compleix aquest any 50 anys de carrera, que va començar, diguem-ne, amb la seva guitarra, el seu...
el seu barret i a voltar, diguem-ne, no? I també hi haurà el dia 24, que per tant és la prèvia, el que jo en deia a la glosa de fires, que la veritat és que es diuen les fires en primera persona, que es va inaugurar l'any passat amb en Narcís Comadria i aquest any hi ha la poetesa Isabel Oliva Prat.
al saló de descans a les 6 de la tarda del dia 24 i bé, moltíssimes coses, doncs ja tenim fires aquí com aquest qui diu aquest és un dels últims actes que han arribat a les fires de Geren però crec que és un acte interessant, molt important i culturalment crec que està bé que anem introduint a la fira temes més culturals i menys potser festius perquè tot és festa però la glosa aquesta crec que
N'hi ha més de 200 d'actes aquests dies, però aquesta glosa que va ser iniciativa del govern actual, i l'any passat, que hi vaig poder anar, a més em va agradar molt, ho va fer-ho, diguem-ne, el poeta i pintor, que no em sortia, Narcís Comadirara, que em havia entrebancat, diguem-ne, i el d'aquest any pot ser també motiu, perquè Isabel Bolívar Prat, poetesa...
crec que té 99 anys 99 sí, sí, sí, molt gran i com que es tracta de ha estat en un acte no fa gaire i es tracta de recordar per dir-ho d'alguna manera l'acord l'any passat com a diria va fer
una peça literària, diguem-ne, i realment va estar molt bé. Són aquest tipus de coses, aquells nous actes, que jo crec que encara li acaben donant prestància, perquè l'altre ja sempre, les atraccions hi són, hi haurà castellers, hi haurà diables... Sí, sí, els concerts, la copa, les fires...
les barraques, les parades de les fires d'aquestes, que ja saben que les tinguis interioritzades, amb aquella gent que fa aquells entrepans de patata i no sé què. Home, però això, quan érem joves, bueno, jo era per mi era un... Sí, sí, llavors menjàvem un Frankfurt, ara hi ha unes coses més diverses. Era superguai, o sigui, arribaves allà i semblava que era un bar que havia muntat, però al mig de les fires em podies seure. Sí, amb aquells pans i tot allò. Era tota una història.
Però n'escuidem dels panellets, eh? Però la meva arrel familiar. Oh, clar. No sabies menjar bons a casa, diguem-ne, eh? Jo volia parlar de l'Àngel de Man i d'en Joli Tornieti perquè jo crec que és també una mica homenatge a tota una generació de gent que ha fet ballar a centenars de milers de nens i que ha fet animació infantil des de fa molts anys, no?
I jo tinc una foto de l'Àngel davant a Tarroella no sé quin any, amb una festa d'home dels nassos l'any 80-81, i ja hi era l'Àngel allà, ja hi era allà, per tant, i per tant trobo que és un reconeixement important i m'agrada molt que hàgim pensat.
amb ells perquè són dues persones que s'hi han dedicat cadascú a la seva manera i, ostres, està molt bé que puguin fer el pregó i jo l'espero amb ganes, a veure què ens expliquen suposo que cantarem una mica tots i ens faran ballar i jo què sé, però bueno pot estar molt bé l'Àngel va començar el 1974
a fer les primeres actuacions quan encara estudiava, després va acabar estudiant i de fet ell és pedagog i vull dir també n'ha exercit però és bàsicament conegut per aquesta faceta i en Jordi Tunieti que és una miqueta més jove i que ara viu a l'Empordà però també és una persona que...
que ha marcat molt, diguem-ne, no? Algunes generacions que han pujat amb les seves cançons, aquelles que hem cantat tots, potser nosaltres de petits no, però diguem-ne com després hem estat pares o així, diguem-ne que ens ha tocat, eh? Que és el que hi ha.
Això de la solera d'aquests records, ahir per exemple a la festa del meu aniversari em van fer un regal impressionant per mi que era una quartera de vi una bota que era del meu avi el meu avi va néixer el 1888
Em van regalar aquella quartera, que la van restaurar, que tela, per poder-la restaurar, em van amb la felicitació. Però el que era la boteta aquesta, no?, entre el meu avi, quan anava a la mare del món a tallar llenya i...
s'enduïa, no?, amb el veí, és algú que és molt entranyable, és un record que més va passar de l'avi al meu pare, no?, i del meu pare a mi, i jo vaig pensar que bonic, no?, que és això, la solera, no?, la història, no? Era buscatar el que dius? Sí, el meu avi el va... Sí, pobret. Bueno, pobret no, que era el meu ídol, però sí, ell havia...
El havien deixat abandonat en un mes de vida en una... en una... a la carretera, vaia, i... i, bueno, el van... anem a dir, no a dubtar, que no era la... sinó que el van recollir una família de pagesos de Mallada Montcal. I aleshores ell, clar, tota la vida es va dedicar a la pagesia.
és que ara hi pensem perquè tu parlaves de la pagesia Miguel ha parlat del seu pare tots venim de pagès amb molt d'orgull jo sempre ho dic i mira que jo recordo que quan anàvem a escola a Figueres jo soc de Figueres doncs jo me'n recordo que per exemple aquella època si venies de pagès no quedava gaire bé jo t'ho juro jo me'n recordo un moment que vaig tenir allò de dir però un dia determinat vaig fer un clic
I em mirava tot aquelles nenes que els seus pares, jo què sé, tenien una joieria, l'altra no sé què, no sé quantos, els que més, i de cop i volta me'ls vaig mirar, vaig pensar, però si gràcies al meu pare mengeu tots. I en aquell moment, saps? Però ja, no sé, devia tenir, jo què sé, sis, set anys, una cosa així, eh? Però me'n recordo, eh?, del clic aquest. Bueno, un dels eslògans de les esportistes pageres de fons mesos és la nostra fila, la vostra fam. Sí, sí, sí, total, total. Que hem de tenir-ho en compte, això, vull dir que...
No, no, està claríssim. Els records de l'assumpció són més dolços, perquè, bueno, no ho hem dit, ho hem deixat caure per aquí, però, esclar, els hem d'anar a buscar amb la pastisseria Puig, eh? La pastisseria on es va inventar el xuxu, eh? I, esclar, devien ser dies de panellets, a les fires devien ser dies de panellets i de... Bueno, abans en dèiem dulces, és una expressió que s'està perdent, eh? Anem a buscar dulces, eh? Sí, sí.
Home, a Tarrulla encara hi ha la Dolceria Batlle. No, no la Pastisseria Batlle, hi ha la Dolceria Batlle. Que a mi això m'agrada molt, eh? Perquè vol dir que anem a menjar dolces, no? Sí, sí, sí, era com se'n deia, sí, sí. Nosaltres teníem un dels edreus de cobra que tinc jo, deia Dolceria. Sí, sí. No, home, jo els meus records de fira també van molt lligats a agafar panalles, treure'ls a la llarona i col·locar-los a les bandejes per posar-los...
O sigui, també tenen dies de feina per tu, eh? Sí, sí, home, jo... Bé, és que mentre vaig estar estudiant, els fins de setmana em tocava treballar. Els rebessis familiars sempre han sigut això. Home, autònom, autònom. Sí, i llavors la família ajuda, no? Quan arriben les grans festes, les fires han sigut alguna cosa... Però bé, els panellets sempre han sigut una cosa molt lligada, diguéssim, a les fires i molt apreciada per la gent.
Sí, sí, de fet, jo crec que encara ho és apreciat, ara podríem entrar en aquella discussió de dir, però els d'abans sí que eren bons i que ara són molt cars, és clar, però si és bo ha de ser necessàriament car, no? O bueno, necessàriament, com a mi anava de valdre el cabal, no?, que és aquell tema de...
He vist els preus dels pinyons, per tant que siguin barats, no? Sí, sí, però és un tema, els panellets, ara en fan de tot tipus, però els panellets, allò de tota la vida, realment són molt i molt bons, no? I també hi ha altres tradicions, això que hi han contribuït, això hi han contribuït molt, jo diria els col·legis i tal, perquè ara també se celebra la castanyada, no? Sí, sí.
i jo crec que a diferència nostra jo a la meva edat no recordo haver celebrat la castanyà tot el que recordo haver menjat castanyes que és una altra cosa però la castanyà no la feia jo recordo que després d'anar-hi pensant jo recordo que a casa ens trobàvem que era la casa familiar venien els meus oncles i les meves ties i tal i hi havia un dia...
al voltant de la tardor, que devia ser el dia 31, segurament, la vigília de tots s'anys, un dia al voltant d'aquí, i fèiem castanyes i menjàvem castanyes. Amb aquella... Amb aquella... Foradada al llarg de foc. Les cuinava allà a la llar de foc. En els cas de pagesi n'hi havia, no sé si a per tot, però... Una paella foradada, sí. Vol dir que sí que la fèiem la castanyada, però no parlàvem de la... No hi havia la cosa aquella de la castanya.
No hi havia la sort, però bueno, vol dir que la tradició es mantenia, vull dir que malgrat tot ho celebravem, no? Ara s'ho ha menjat tot Halloween, no? Ara mateix he anat aquí a Montmartre, al costat que m'he fet una mica de susto, perquè a la caixa hi havia un retrat
d'una dona que era com una mòmia amb unes dents i tal. I he pensat, què fan? Tenien allà davant teu, no? I he pensat, què fa això aquí? Què és això? I després m'he girat i allà hi tenien una altra decoració de Halloween i després ja he lligat. Però al primer moment he pensat, s'han tornat boits aquesta gent? Quina mena de decoració és aquesta, no? I...
I per tant, vull dir que... Les modes que venen dels Estats Units, perquè a Halloween, és a dir, aquí sí que menjàvem castanyes, però a Bavari sembla que es contraposa la castanyera com si fos una tradició de sempre, quan castanyes se'n menjaven, o es menjaven monietos, o per exemple, a mi una de les coses que més gràcia em fa, avui fem una cosa així, fem una tertúlia molt costumista, però per exemple, quan...
quan veus coses de Halloween i històries, jo me'n recordo que a les hortes de Sant Eugènia, el meu pare, la nit del 31 o de l'1, és a dir, la nit abans del dia dels morts, que en dèiem, del dia dels fidels difuns, que en diu l'església, doncs, per exemple, es buidaven carbasses aquí, a Sant Eugènia, es buidaven carbasses grosses, se'ls feia ulls i boca i s'hi posava un espelma dintre...
I era una tradició que després jo l'he buscat perquè es la muntava a temps dels celtes. Vull dir que, per tant, quan als Estats Units encara no als Estats Units, algú ja feia aquestes coses que fan. No, perquè ara la tradició de Halloween l'última hora ve d'Europa. Això de les cremasses, jo no ho havia vist fer-ho això a casa, però...
Jo a les hortes de salut... Però he llegit, i això era una tradició europea, és a dir, s'agafaven, s'obriaven les carabassos i posaven una llumeta, i això ells, els immigrants europeus ho van portar als Estats Units, i a última hora els americans hi ha una barreja, però són principalment europeus. Però això del carabassa no entenc ben bé per què. És a dir, què...
Saps? O sigui... Bueno, era, en certa manera, per dir-ho, una carbassa gran que buscava que fos una mica allargada, es buidava per dintre, es feien ulls, es posava i era com un record a les ànimes. És a dir, en el fons estava lligat en el dia dels morts. Segurament Halloween, diguem així, i ho hem vist a les pel·lícules americanes, i així podeu tenir una tradició, com dius tu, jo no ho sabia. Sí, sí, té una tradició europea, això. Però, per exemple...
els meus nets que l'any passat van estar a Dinburc es van disfressar i van anar per les cases i els hi van anar allò el trucotrato diguem en castellà trucotrato i els hi va agradar molt perquè estava tota l'urbanització els carrers, el barri on estàvem ple de mainada disfressada però clar, totes aquestes edicions sempre tenen una real i m'agrada molt que ara tu hagis explicat això perquè en realitat aquesta carbassa que és com un
Fantasma, no? Sí, sí. És un recordatori. El que passa és que ha arribat a uns nivells... Clar, sí, sí. Sí, no, que t'espantin per anar a prendre un cafè, no cal. Les tradicions, diguem-ne, també muten. Ara dóna la impressió, jo encara soc d'una generació que recordo que a la ràdio s'anunciava en aquells moments que el dia 1 de novembre es feia el Juan Tenorio.
que aquest any es feia i se la presentava tots els anys absolutament tots els anys i els veia per la tele no veu en molts llocs sí, aquest any em penso que com a mínim a Barcelona vaig sentir que en Buenafuente i la seva dona el Sílvia Abril em feien una que devia tenir viscòmica que n'hi havia hagut una de molt divertida que ara no recordo qui era l'actor però que l'actriu era Mari Sant Pere que també feia una una doña Inés, diguem-ne amb viscòmica absolutament divertida vull dir
Veieu com són les coses? Aquí hem començat ja parlant d'aniversaris, hem passat per fires i ens anem al tema del Halloween i de les tradicions i tot això, que jo m'ho estic passant molt bé, perquè...
Home, és anar enrere, no? Vull dir, és record. I la ciutat? Com la veieu, la ciutat? Perquè, esclar, ara busquem l'altra part, no? La ciutat es tensiona, com ve tanta gent, passa igual en temps de flors, la gent que viu el barri vell, doncs... Però es diu que no està tensionada sempre, eh? Jo crec que no. Jo crec que no.
És a dir, jo hi veig, i a mi m'agrada veure gent. I també, a mi també, però... A mi no, jo no, que darrerament passejo molt per Girona, veig molta gent, però no, la sensació aquella de massa gent, jo tampoc l'hi he tingut. L'hi has tingut tu.
No, no, jo hi tinc en dies puntuals d'aquests de... Bé, en part des de tots sants, o de les flors, que llavors sí, o el dia de la fira del dibuix, que és una de les altres tradicions que es fa i que val la pena conservar. És molt bonica. Sí, sí. Home, hi ha molta gent, sobretot en la zona aquesta, molt més de Carre de la Força, Carre de la Genteria, el pont de les peixateries, aquí sí que a vegades tens...
A mi no me molesta pas, però sí que tens a vegades, ostres, és que no passes. I després veus a la plaça la independència estar plena de gent. Sí. Vull dir que... Va, va, deixa'm competir una mica amb tu. Abans passava l'Arland, l'Arland estava a petar.
i en canvi s'ha desplaçat una altra de les tradicions gironines que es va perdent el flamble amunt, el flamble avall s'ha traslladat a la plaça d'independència jo crec que per diversos motius ara estem, jo crec que la ciutat està viva però molt viva jo clar, com que quan surti de casa és el meu la rama, la plaça d'independència o la plaça del vi, la plaça del vi també està a tope perquè clar, a part
que ja hi havia dos o tres locals el Germán Roca ha agafat el del vi i també ens ha portat més gent però és que s'atope tot tensionat jo crec que tampoc podem dir tensionat com dic jo ho veig
Sí que hi ha dies que passar el pont de ferro, just per pujar les escales, quasi no pots, però bé, a veure, això tampoc vol dir que la ciutat estigui tensionada, és que és un lloc estret on segurament hi ha molta gent i que tothom va al pont de ferro perquè és un dels llocs emblemàtics de Girona, no?
Jo el que penso és que la ciutat està de moda en aquest moment, perquè m'estic fixant que no només els ciclistes, que aquests són grups que els identifiques molt al vespre, perquè són més aviat homes que van tot un grup amb una certa edat que van a sopar bé i a més...
I, en canvi, hi ha molta parella de turistes, ja d'una certa edat, o també turistes amb nens, que també està gaudint de Girona i que jo crec que el que tenim és que ara Girona és una ciutat que interessa.
I clar, està tensionada, sí, si sempre només ens mirem des del punt de vista del nostre malic, trobarem tot tensionat tot el que no sigui que ens agradi a nosaltres, però jo penso que també és un orgull que la ciutat, que és una ciutat molt bonica, és una ciutat...
que era desconeguda inclús per gent de Barcelona. Jo fa anys portava gent de Barcelona aquí i el Col·legi d'Arquitectes, que està al costat de la catedral, quan pujaven per la Força, quedaven al·lucinats d'un carrer com el de la Força, amb els edificis que hi ha i amb tot. Bueno, doncs aquesta ciutat ara la gent la vol venir a veure. Jo crec que en aquests moments què ens passa? Doncs que, bueno, que sí, que podem protestar i sobretot hem de protestar segurament per tots els temes que això...
ha portat pisos turístics, gent que ha estat expulsada dels barris, també hi ha una altra part positiva, i aquí l'equilibri l'hauríem de discutir molt, que ha ajudat a rehabilitar molts edificis que estaven realment molt malament. Jo crec que la ciutat està viva, estem en un bon moment, i el que cal és tenir cura que això no...
Però jo entenc que tots hem d'empatitzar una mica amb els altres. Jo sempre explico, jo no puc tenir el cotxe sota casa. No el puc tenir. El meu cotxe està al carrer Santa Clara, en el pàrquing d'allà on hi havia la caixa d'abans. Per tant, jo quan tinc que anar a casa a buscar maletes o a portar la compra al supermercat, doncs és una dificultat. I molts dies no hi puc arribar, perquè ja ho sé, perquè hi he anat a la plaça del vi, perquè hi he...
Però bé, a veure, però és que jo vull viure allà i tinc unes altres característiques de la zona on t'ha vist, però això no vol dir que estigui malament, vull dir que hi hagi actes a la plaça del Vic, que Ciutadans estalli per altres actes o que la pròpia Rambla i la Argenteria acolli actes. Hi havia el dia internacional dels pianos, de la música i de pianos,
Feia un goig, un piano a baix de la Rambla, dalt de tota la Rambla. Un curs Maria Canals, eh? No, que la ciutat està viva més que mai, això és indultable, això és indultable. I sobretot jo, em refereixo sobretot, per exemple, als matins, quan hi ha aquests grups d'aquesta gent que ve, anen amb autobús, baixen, i són això la...
Els incersos. Els de l'incerso, ara. Els visitants. Els visitants, no? Que no són turistes. Jo vaig aprendre'm unes jornades de turisme. Els visitants. Precisament que turista és el que com a mínim es queda una nit a dormir i que aquí tenim a la ciutat de Girona hi havia un 75% dels visits de les persones que venien que eren visitants amb una mitjana de turisme.
Jo dic només dues hores i mitja d'estada. Aquest és un tipus de turisme que és diferent del que es queda aquí, del que va... Aquest és un turisme que a la nit no hi és, no? A la nit no hi és. I això es nota també, eh? Vull dir que hi ha com més tranquil·litat i després durant el dia, sobretot les hores puntuals aquestes, te trobes una munió d'allà de gent tot de cop que dius, ostres, no? Vull dir que...
Però hi ha una cosa, eh? La tinc aquí. El tema de la Rambla abans es ramblejava. Oh, i tant. Però per què es ramblejava també, si ho pensem? Perquè era l'antic Tinder, no? Però d'alguna manera... No, no, claríssimament, sí, sí. Però t'ha canviat, eh?
Però no creguis que la plaça independència sigui diferent, jo crec que hem expulsat la gent de la Rambla en el sentit que la Rambla, que jo recordo aquella Rambla que els caps de setmana, els diumenges, s'omplia de gent que anava donant voltes a Rambla amunt i va malavall, doncs aquesta gent ara no podria fer-ho perquè hi ha les taules dels diferents bars i locals que estan allà al mig. Jo crec que en certa manera...
La gent jove se n'ha anat a la plaça independència perquè allà és el seu nou Tinder, que dius tu, eh? Els locals de la plaça independència, ara totes les voltes estan plenes de locals, com abans, perquè hi ha gent que diu, és que ara a les voltes de la plaça independència hi ha molts de locals, i jo els hi deia, poire...
Gims, Bodega, Marina Lloret Revolta, Coliseu Imperial Teatre Albenis que també tenia un bar Gran Via, Marieta i Royal Vull dir que ja n'hi havia també abans de llocs però potser no estaven tant no, clar, no eren aquests ara el que va però és que ara la plaça de Sant Agustí la plaça d'independència està sempre farcida a partir de la set de la tarda tu
Creus el pont de Sant Agustí, que jo encara dic Sant Agustí? El pont és el pont de Sant Agustí. El que hem de començar a deixar dir és la plaça dels Sines, perquè aquesta ja no l'entendrà ningú. Però la de Sant Agustí sí que ho hem de mantenir. Però ho tenim interioritzat com a plaça dels Sines. Quan arribes a 50 metres, si ens un...
o sigui, està a tope ara està allò on fire que diuen jo ara fa poc em vaig fer un article d'una cosa que a mi m'a sorprèn que és que els locals estan tots molts i molts plens però hi ha un parell de locals d'aquests nous que s'han posat que estan
A patar de gent, gairebé sempre, però que pots veure cues de 50, 60 i 70 persones esperant per entrar. I això, la cosa aquesta de fer cua, a mi, me destarota. Sí, no, no, també més per anar... Perquè no l'acabo d'entendre, però et dóna la impressió que gent crida gent i que, per tant, això passa, no? Vull dir...
Però esperar per anar-te a un bar, perdó, pots esperar, pots fer cua, pots fer cua per anar a un concert en un moment donat. I no t'ho sorprenen, no t'ho sorprenen aquelles cues de 40, 50, 60 persones que en dies molt puntuals veus davant, per exemple, els rocambolets esperant per comprar un gelat. Ah, bueno, jo això tampoc ho entenc. És tot una altra cosa, diguem-ne. Sí, sí, jo tampoc ho entenc això.
Però ja, o sigui, jo fa anys que estàvem en un pont del desembre a Floris, jo n'estic parlant de fa 10 o 11 anys segur, i vam tenir que fer-ho a quasi tots els restaurants a la nit. I la gent s'esperava molt tranquil·lament, i estic parlant del mes de desembre, el pont aquell de la Puríssima, que feia un fred considerable.
considerable, i preguntaves o no, i a Manésia passa molt, també, que no et reserven i que vas allà i t'esperes o no tens la taula. És que ara, amb la dictadura d'internet, que en dic jo, si no reserves i no t'espaviles, gairebé no sopes, i no sopes, i no vas a teatre, i no vas a espectacles...
i gairebé no trobes hotel si no vas amb una podificació de dies és una cosa que a mi m'atabala molt i m'acosta acostumar una cosa està bé diguem-ne que i això determinats locals m'han posat que és diguem que tenen uns orells de cuina que fora d'aquells orells de cuina no serveixen i allò que trobaves el tercer torn o el quart torn aquest dia acabarem a fer les mosques i buscavem
Vam trucar a diferents locals i vam acabar el bistrot, que és l'únic que funciona com sempre, per dir-ho d'alguna manera, i en el bon sentit de la paraula, no? Però passen una mica aquestes... Bueno, perquè també penso una cosa, potser en el món de l'hostaleria, tampoc com que no hi ha personal, al contrari. No troben personal. Clar, al contrari, jo penso que...
que el tema té bé molt a veure amb això, de ben segur que aquell restaurant es podria plantejar fer dos o tres amb horaris diferents una nit, no? Però clar, la gent també no... No, però pel tema del personal hi ha gent, per exemple, el germà Roca ho fan, que dos dies de festa i els horaris són els horaris i a partir d'aquests horaris no donen,
I això fa... Aquest dia parlàvem amb l'encarregat de la taverna, del Mercadal, que estava desesperat per això, perquè deia que malgrat tenir horaris bons i que ja no és veritat que no es pagava bé en el món de l'hostaleria, no es pagava com abans, per dir-ho d'alguna manera, que els hi troba molt no trobar personal, sinó consolidar-lo. Consolidar personal és complicat.
Però també jo crec que és la manera de pensar del jovent ara, el jovent de poques cases, no? És a dir, jo crec que el que jo veig en l'entorn que a mi m'acompanya, que jo no tinc fills, però les meves nebodes o...
o fiola i tal, el jovent tampoc es... És a dir, no tenen la cultura de dir, vaig a treballar en un lloc determinat i faré carrera, no? Sí, sí, en general això... La feina per tota la vida, la casa per tota la vida... Potser perquè saben que això tampoc els hi garanteix...
un futur per dir-ho d'una manera perquè abans sabies que trobaves una feina i més o menys jo vaig entrar a treballar al punt l'any 79 vaig estar fora 4 o 5 anys però he fet tota la meva vida al diari i he tingut una feina i he estat content i he tingut ingressos que m'han semblat bé i m'he consolidat aquí
Però jo no sé si això ara el jovent en moltes empreses ho pot aconseguir, no?, de treballar seguit i saber que això els permetrà, doncs, acabar tinguent una família, comprant un pis, etcètera, etcètera. Jo no sé si les expectatives d'això sabran. Quan he mirat l'assumpció que vas dir això de comprar un pis...
No, no, és que potser no els hi permeten ni llogar un pis, no? I que estan compartint habitacions, etcètera, etcètera, etcètera, no? Jo vaig estar amb un pis estudiant fins que vam tenir 27 o 28 anys, però a partir d'un m'ho he determinat, a la que vaig poder, em vaig agafar un pis en parella, per dir-ho d'una manera, no? Però...
Però jo entenc que això és fins a una determinada edat, però pensar que estaràs en una habitació amb un pis compartit tota la vida, no sé si aquestes són les expectatives, jo entenc que diguin... Jo hi veig un problema, que és que hi ha gent que comença a trobar normal això del lloguer d'habitacions fora de l'etapa estudiantil, i jo crec que això no es pot normalitzar perquè és un tasastre.
És a dir, que hi hagi famílies que hagin de pensar que només podran pagar una habitació, és un desastre, això és tornar als anys de les barraques i dels... Són les barraques, això és un barraquisme encobert, de fet, és un barraquisme encobert, perquè estan pagant 500 i 600 euros per una habitació i a més hi ha gent que està especulant amb això, no? Hi ha gent que agafa i divideix un pis en 5 habitacions i a partir d'aquí em fa negoci, no?
Sí, sí, van als co-lívings, no? Vull dir, és que en definitiva... Sí, sí, això li posen un nom, si li posen un nom guai, sembla que tot... Sí, sí, jo vi que... O les cooperatives, ara estan moltes cooperatives... Sí, sí, però la cooperativa no és nova, eh? La cooperativa dels anys 70 n'hi van haver moltes cooperatives d'habitatge.
Vull dir que és una manera, diguéssim, de viure amb uns espais en comú i els espais individuals, i a més a més, normalment aquestes cooperatives han començat ara a poder sortir perquè ja són sobresols de concessió administrativa de 50 o 75 anys, per la qual cosa el preu del sol ja no influeix en el preu de la construcció. Però sí que és veritat que ara tenim un problema molt greu, que el jovent...
veu que no arriba el que és un lloguer d'un pis per poder fer un desenvolupament de vida normal, com dèiem Miquel, el que va fer ara en el seu moment, i ara, doncs, clar, aquestes incògnites, això que dèiem del treball, clar, també influeix que tenen moltes incògnites, i bueno, jo què som de viure dintre de cinc anys, quina feina tindré, si aquí no me puc llogar més que una habitació, no sé què, doncs igual, no? I llavors aquestes incògnites també fan...
que segurament aquell pes que teníem nosaltres de formar una família potser no teniu un treball estable, formar una família encara que tu Ros no l'has format però també el devies sentir en el teu moment no ho sé, no m'ha recordat ara tenen tantes incògnites que jo crec que també l'equilibri no el tenen i
Esperen gaudir més de la vida, però vas estar... I perdó, hi ha una altra cosa, que el seu món és el món. Sí, també. És a dir, que el seu món és el món. Abans has comentat que el teu fill havia estat a Edimburg, no? Vull dir que no tenen cap problema anar-se'n... Si han de marxar a l'estranger... No, el teu fill, em perdona. Sí, un noi va estar a Sydney i estudiant, no? Vull dir, un altre va estar dos anys a Bèlgica.
Vull dir que no tenen problema de moure's i si han de... Home, a ells els agradaria viure aquí, evidentment, però si han d'acabar sortint a l'estranger i s'han de buscar la vida a l'estranger, quanta gent hi ha? Quants catalans hi ha a fora treballant de metges, d'infermeres, d'enginyers, d'informàtics... Però aquí en canvi ens falta el que sigui, no? Infermeres, enginyers... Bueno, és que aquí tenim el problema, però és que hi ha una cosa per mi molt important i penso que nosaltres...
que som d'altres dècades la nostra cultura ens deia tu no vius o sigui nosaltres vivíem per treballar no treballàvem per viure aquesta és la realitat ara la gent jove el que més vol és el seu temps i el seu temps és molt preuat i això ens ho hem perdut també nosaltres perquè arriba un moment que quan arribes a una certa
Tot i que segurament van viure millor que no els nostres avis. Ah, no, no, per suposar, per suposar. Però veníem d'aquesta cultura, Jordi, veníem de la cultura de dir, noi, tu formes una família però el que tens que tenir clar és que has de treballar perquè, saps? I aleshores posaven tantíssimes hores en la feina que arribaves al... Vull dir que això jo crec que ha canviat i amb això jo els admiro perquè penso, sí senyor. Sí, sí. Perquè el temps...
O sigui, el bé més preuat és el temps, i el temps passat no el recuperes mai. Per tant, tenir i no, posar-hi el contingut. I tot i que el tenen més complicat, jo crec que també s'espavilen, eh? Perquè es veuen obligats a espavilar-se. Tant i tant, i tant.
I troben oportunitats i la gent va avançant. Vull dir que jo al jovent els enmiro molt en general, perquè no ho tenen fàcil. No, no, absolut. I se'n surten i estudien i es formen. I tenim el jovent segurament més ben format de molt de dents, perquè a part d'un grau tenen màsters i estudis, i han anat a fora, i han fet un Erasmus, i han tornat, i no sé què. Vull dir que... No, no, estem...
molt més ben amoplats per capacitat de decisió que nosaltres en el nostre temps tot i que vam anar a la universitat i així però jo no me vaig moure fins que ja tenia més edat vaig estudiar a Barcelona i punt va ser la gran sortida en canvi ells com dius han estudiat a part tot però jo crec que el que ha canviat és això que ells tenen tantes incògnites amb els temes materials que han decidit viure
jo crec que no és un jovent que estigui fotut és un jovent que veu el futur i té ganes de viure
No, i a més és que hi ha moltes incògnites. Vull dir, tenim un món en guerra, o en preguerra. Vull dir, que han d'oblidar que tenim un conflicte importantíssim entre Ucraïna i Rússia, amb una Xina que cada vegada se va rearmant i que no saps quin paper està jugant. Tenim l'Urient Mitjà que va bull, com no havia bullit des de feia anys, no? I penses, ostres, on estem, no? I on te'ns portarà tot això, no?
i jo penso que amb el segle passat i penso que a vegades les similituds són semblants, no? Els feliços anys 20 com van acabar, no? I no cridis el mal temps. No, no, no cridis el mal temps i espero que n'hem après de tot això, però com veus les barbaritats que s'estan veient ara mateix a l'Orient Mitjà, a Ucraïna, a altres llocs, dius...
i amb aquest loco d'entrar a punt de, potser, de guanyar les eleccions, no? En sério? Sí, sí, això és... Bueno, és clar, jo penso... Penso, no és clar, i l'extrema dret pujant com puja tota Europa, doncs, ostres...
Ara he vist que passava, deu venir aquí a la ràdio amb Francesc Serès, que ha escrit un llibre precisament... Interessant, el vaig acabar de llegir. I el que explica és això, com la guerra la tenim aquí al costat, i som inconscients a vegades, ell per temes familiars no n'ha sigut més conscient, però realment és una cosa que el tenim aquí, i que a vegades també fa pensar, quan nosaltres fem una vida normal...
No que volem oblidar el que és present. El món interior es diu el llibre, si és claritat, però... Un llibre interessant que fa unes reflexions perquè en realitat parla de la guerra entre Rússia i Ucraïna, sí. Parla del nostre passat, també. És a dir, és un llibre que és molt interessant, de moltes reflexions. Un llibre que has de tenir ganes de llegir-la, també, però que està...
suposo que és dur jo li vaig veure una entrevista l'altre dia però està molt bé la veritat és que és la realitat que és és que estem a 2.000 quilòmetres o 3.000 quilòmetres això és aquí mateix vull dir que
I ens donen la sensació que ve que no. Sí, sí. Però a mi el que me sorprèn més és el llenguatge bèl·lic d'en Putin, per exemple, no? Vull dir, la manera, no? Una cosa que jo... És que a mi m'ho haguessin preguntat... Jo he fet informació internacional durant molts anys i a mi m'arribarà a dir que els russos envairien Ucraïna i jo hagués dit rotundament, no. És a dir, jo pensava que una de les grans premisses...
en el món civilitzat, per dir-ho d'una manera, era intentar evitar la guerra al màxim. No, però aquells tios acaben, van envair, van estar a punt d'arribar a Kif i passa tot el que passa. I després passa tot el que passa allà. Sí, sí, que ja t'ho feien pensar, no? Però potser som massa il·lus a vegades, no?
I després veus també que els jueus, amb les seves raons, que no s'aturen, no? I que van bombardejant. I avui ha sortit el cap de l'exèrcit i et diuen ara bombardejarem no sé quantes oficines bancàries d'aquesta gent de què es volar, no? Hòstia, segur que hi ha altres maneres de trobar-ho, no? I els deia Tolàs cridant a la guerra i veus allà aquella gent i posarem l'eixari a Europa i farem no sé què. I penses...
jo entenc que la gent vegi el futur negre, no vull passar el demà a la barany però la situació ara al món no és pas gens fàcil m'ho he passat més bé, quan parlàvem de fires perdoneu, que he sigut jo és la realitat i és això que deies, mira una de les coses que portàvem i que hi ha aquest enfrontament, ahir mateix gent de la CUP va anar a protestar a Ripoll contra l'alcaldessa i
L'alcaldessa tensa la corda, els tanca una espècie de local com seria el forn aquí, que no devia tenir cap llicència segurament. Això devia ser un problema, no tenir llicències, perquè si tu l'hi poses te la deuen demanar. Sí, per això vull dir que si t'hi poses tu com a privat te la deuen demanar i després han buscat aquesta excusa per...
per protestar allà i això no sé si és positiu jo ho veig més aviat que molta gent de Ripoll que va donar suport a les Royals això no ho devia viure gaire bé no ho sé tot això és donar hi ha gent que pensa que és donar ales i després a mi també m'a sorprèn a vegades que el feixisme és el combat i en els 11 diputats de Vox o 10 no els hi... aquesta és una d'aquelles coses que sempre m'ho pregunten no els hi diuen el mateix
Gràcies.
Quin silenci. No, és que és molt complicat aquest tema. És un tema complicat. Jo vaig pensant de mica en mica i ens queda només un minut, vaig pensant de mica en mica que allò de dir de no parlar de segons què no fa desaparèixer els temes. No. I per tant jo crec que s'ha de parlar i s'ha de parlar diguem-ne amb números, amb dades i en sentit comú. I potser és el que no hem fet, no? Per això jo a vegades tinc por de ser malentès però alguna vegada parlo que hi ha un excessiu bonisme. Sí.
no parlarem de segons què no fos casca i llavors tot això què acaba fent acabar amb aparicions com la de Vox o com l'extrema dreta que està pujant a tota Europa i per tant aquí anem una mica sempre més tard que al centre d'Europa però ja la tenim i acabarà pujant
Tu escoltes els arguments d'aquesta senyora i són els mateixos de la Meloni o de la Le Pen? Els va repassant? Tots? Del clima, de la immigració, etc. Els va repassant? Tots són els mateixos? Ho farem un altre dia, en tot cas. Bàsicament perquè hem arribat a les 11 del matí, hem parlat molt de fires, hem parlat molt de Girona i us ho volia agrair. Maria Rosa Agustí, Assumpció Puig, Miquel Liguera, moltíssimes gràcies. Tornarem demà. Ara són les 11. Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 21 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer.
Un jope de 20 anys va morir el passat divendres en un accident amb un camió i un altre vehicle implicats a la variant de Girona. La víctima era veí del Bons i el xoc va tenir el lloc al punt quilomètric 721 de la Nacional 2 a l'alçada de Can Durà. Els Mossos van rebre l'avís poc després d'un quart de cinc de la tarda i per causes que s'estan investigant, els dos turismes i el camió es van veure implicats en el sinistre.
Lluc Salell es demana a la Generalitat que s'impulsi un pla integral a la Font de la Pòlvora i a Girona Est. L'alcalde ho va traslladar la setmana passada al comissionat de barris de la Generalitat, Carles Martí, durant una trobada al consistori. La voluntat de l'Ajuntament és treballar amb el govern, buscant també la col·laboració de l'Estat i la Unió Europea per destinar-hi els recursos necessaris.
Els veïns de Can Gibert i Santa Eugènia es mobilitzen pel parc Jordi Vilamitjana i defensen que hi ha alternatives. El parc es va omplir aquest cap de setmana d'activitats per reivindicar la importància de preservar-lo. Aquesta és una de les múltiples iniciatives dels veïns de la zona contra la modificació del pla general que convertirà l'espai verd en zona residencial en 347 habitatges nous.
3 detinguts a Girona per rebentar un portal del carrer Bonestruc de Porta i fugir de la policia. Els Mossos d'Esquadra han atingut 3 persones a Girona per delictes de danys i desobediència als agents de l'autoritat. Segons informen Fons del Cos, la visa es va rebre dissabte a 3 quarts de 6 de la matinada quan 3 individus estaven rebentant el portal d'un edifici al carrer Bonestruc de Porta.
Fins al lloc de la incidència van desplaçar tres patrulles dels Mossos. En adonar-se de la presència policial, els individus van començar a córrer i es va iniciar una persecució pels carrers de la zona que va acabar amb l'arrest dels tres implicats.
Pensionistes gironins reclamen que es blindi el sistema públic a la Constitució i que no es promocioni el privat. Una vintena de pensionistes gironins es van concentrar el passat divendres davant de l'Ajuntament i ho van fer conjuntament amb altres de la resta de l'Estat per recordar que es tracta d'un dret i temen que una retallada imposada per Brussel·les els afecti econòmicament.
Sal incrementarà a prop de 19 euros la taxa d'escombraries i n'inclou una de nova per solars buits. El govern local ha anunciat que amb aquest increment els ciutadans compliran la directiva europea que les taxes municipals reflecteixin el 100% del cost de la recollida d'escombraries. Per altra banda, el consistori crearà una taxa de residus nova específica per solars buits i que suposarà uns ingressos de 48 amb 65 euros anuals.
I en esports, el bàsquet Girona perd contra el Madrid per 95 a 67 i segueix sense rum. Després de la dolorosa derrota de la setmana passada davant del Granada, l'equip no va donar cap signe de reacció en un escenari on la derrota es donava per mig de descomptada, però s'esperava una altra imatge. Per altra banda, l'Esperoni Girona va respondre al cansament amb una victòria a la pista de l'Ardoi per 67 a 91. Liderades una jornada més per l'australiana Vivi, l'Uni es va sobreposar a les baixes i a un rival incòmode que es va desinflar amb el pas dels minuts.
I acabem amb el temps, dia avui variable amb els núvols que no faran net durant tota la jornada que pot arribar sobre els 24 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Som gent de Girona. Som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya