pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon dia, entrem en Temps de Tertú i a Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 11 de novembre. La tardor va avançant, avui fa un dia maco i va fer un dia esplèndid. S'anuncia, en canvi, que demà i demà passat, sobretot demà passat, pot elevar...
unes tormentes en forma de dana o en forma de llevantades que podrien afectar diferents punts del país. No es tracta de crear alarmisme, però podria ser que plogués i que plogués força. Després del que ha passat a València, val la pena estar tots pendents del que diuen les alertes. D'això, del que ells vulguin, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes de l'Eixample de Girona. Coralí Cunyat, molt bon dia. Bon dia.
Com està? Molt bé, gràcies. Gràcies per ser aquí un altre cop. Ja ha passat l'apretada aquesta de les filles, de la filla de mostres. L'apretada és una manera molt fina de dir, però són... Sí, patien per la pluja també. I al final...
Va ploure però no va ploure. Ho hem salvat, ho hem salvat. El primer cap de setmana hi havia fora de mostres. El primer cap de setmana hi va haver-hi el dissabte que va ploure. Nosaltres muntàvem els primers dies de fires, nosaltres estàvem acabant el muntatge i la d'Avesa evidentment...
En aquest sentit és difícil i, per tant, quan tens tot el muntatge fet i hi ha pluja, et suposa un sobresforç perquè, encara que la gent no s'ho pensi, hem de tirar grava, hem d'anar preparant tot el terreny perquè la gent arribi al matí i sembli que no passa res més que pluja.
Després en parlarem, si deixem de la fira. Molt bé. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Antic delegat de Catalunya, Ràdio i Girona, periodista de llarga trajectòria, t'estic diguent vell, amic. Sí, poques paraules, eh? Però bé. Però escolta'm, gaudint, gaudint, suposo, eh? Sí, sí, molt bé. La jubilació, sí, sí. Què tal, com està?
Molt bé, molt bé, pendent d'això que dius del temps, perquè la prevenció no s'obre mai, però en part il·lusionat perquè pinta que hi pot haver neu, hi pot haver la primera base de la neu per les estacions d'esquí,
A veure si tenim un hivern per poder esquiar com Déu mana. Esclar, perquè vostè que ha baixat de la muntanya, per dir-ho d'alguna manera, per allà arribes i els interessa que hi hagi neu. Ens convindria, sí, sí, i tant. Molt bé. Tercera pota d'aquesta tertúlia i no menys important per això. És la més inestable. Ui, ui, ui, si m'anem un dia perquè és inestabilitat, eh?
Com està, Ricard? Què tal? Molt bé. Editor, gestor cultural, editor de Bonart. Per cert, ha poc de celebrar el 25è aniversari de la revista. Fum, fum, fum. Però a mi m'estranya, perquè amb el joc que es manté, ja fa 25 anys devia ser pràcticament un nen com la va tirar endavant, eh? Bàsicament. Gairebé ho era, gairebé ho era.
Sí, sí, en un atac d'insensatesa, s'opina, passen aquestes coses. Bueno, un atac que de moment dura 25 anys, no? Sí, sí, sí, que ens ha ajudat una mica a consolidar en un espai que no és gens fàcil i menys fàcil era per la premsa en català, no? Sempre es parlava, en l'àmbit artístic es parlava en castellà, era una realitat. Tampoc en fem bandera d'això, sinó de l'excel·lència del producte i dels continguts i dels col·laboradors...
Però sí que és veritat que costava que aquesta realitat pogués ser en català, no?, com una mica el que estem engegant ara també des de Catalunya Ràdio, que estem fent un podcast que es diu Els Inclassificables, una mica com fan a França, no?, poder fer...
entrevistes de proximitat amb els grans creadors catalans contemporanis que algunes vegades en el dia a dia, en el quotidià ja se'ls entrevista però amb més profunditat costa més i posar normalitat en un país que algunes vegades som més normals del que semblem i altres vegades hi ha coses que val la pena anar posant normalitat Qui són els inclassificables?
Bueno, són aquests... En el món de l'art, molts. A part de les dues persones que em tireu endavant. Sí, amb en David Escamilla estem, tet a tet, doncs, tirant endavant aquest projecte. Vam començar amb l'Albert Serra, com no. Hem passat, doncs, per molts. Els Cabo San Roque, Marcel i Antunes, la Maite Vieta...
Hem fet un recull d'autors i autores molt significatius dintre de l'esfera de les arts contemporànies, i la veritat està bé, perquè moltes vegades costa trobar periodisme especialitzat en un sector, en un ínxol tan marcat.
en els mitjans generalistes els hi costa introduir, l'Albert ho sap, aquests espais però jo crec que és sa perquè estàs parlant dels mirors, els delits i els tàpies d'aquest segle XXI i se'ls ha de fer cas perquè tenim un al·lenc de gent de primer nivell no només del sector de les artes plàstiques visuals, també de l'arquitectura, del disseny industrial, vam entrevistar els RCRs
Ara entrevistarem en Josep Mias, ara anirem... Una de les peculiaritats és anar in situ en el lloc, no portar-los a l'estudi, sinó anar en el propi lloc. Hem entrevistat a la Lua Coderc, en el MACBA, amb la directora del MACBA... No ho sé, hi ha tot de gent molt interessant que algunes vegades crec que val la pena visualitzar-los de la manera millor possible.
Dues qüestions. Una, crec que els podcasts estan sent una solució molt, molt, molt important pel mitjà ràdio, pel fet que, el que ha dit ell, és a dir, a la ràdio, i vosaltres en sou conscients, temes de gran extensió no es poden fer. La ràdio acota molt, molt, molt el temps de les entrevistes, dels bulletins, de la informació. I després, el fet aquest, és a dir,
no és el mateix que tu portis un artista aquí per entrevistar-lo que tu anar a casa de l'artista fer-li una entrevista no té res a veure jo això ho he pogut fer i de veritat que els resultats són molt diferents
Està molt bé perquè penso que aquesta nova tendència de consumir el contingut que tu vols i que de fet és com els nostres joves estan aprenent a arribar a la cultura, doncs ha de tenir diverses versions en l'oferta i jo crec que tenir totes aquestes opcions per consumir en moments...
mil opcions tenim jo vaig molt a caminar i consumeixo molt podcast i penso que doncs va molt bé perquè trobes el contingut i la gent n'ha d'aprendre et permet una cosa que la ràdio generalista o que els mitjans generalistes no tenen que és temps per fer coses
més tranquil·les, més pausades, no és allò de dir, és que m'han donat 47 segons en un telenotícies, això és molt complicat d'explicar. Això d'en Germà Capdevila, quan ens vam fer el reconeixement ara fa poc, amb uns 25 anys, els Premis APEC, les revistes i la Premsa en català,
que es pot madurar més, no?, depèn de quines informacions, que la immediatesa algunes vegades et fa ser una mica més superflu del que voldries ser, no per voler-ho ser, sinó perquè és que ho has de sintetitzar, no hi ha més volta de full, malgrat aquests mitjans que són més especialitzats, doncs pots aprofundir una mica més... I l'audiència que teniu...
La podeu saber, l'esteu analitzant, l'esteu en inicis, però... Correcte. Dóna molta informació, a més a més. Per això era la importància dels inclassificables. Portem dues temporades i els hi vam posar molt d'èmfasi que almenys se'n necessitaven tres per consolidar un projecte perquè primer de tot...
apareixes com un núvol i la gent t'ha de posicionar. I després, a poc a poc, la qüestió es va difonent, això des de mitjans de comunicació de la Generalitat i el Departament de Cultura, que van voler que fossin les dues potes, ho van tenir clar, ho van produir des de Bonart des del minut zero i després la plataforma del Trascat també s'hi va posar molt bé perquè era important. Nosaltres veníem d'estar durant dos anys en aquesta emissora fent un programa d'art amb la Rosa Gil,
que es deia Blanc sobre Blanc, i després vam dir, home, val la pena, també, potser tornarem, eh?, amb aquest punt del setmana a setmana, però el format podcast, no?, amb una possibilitat d'audiència major, també crec que va ser un encert.
Permeteu-me un moment, perquè ja 25 anys donen per molt, i aquella aventura que va començar va ser una aventura en paper en aquell moment, però ara en paper, de fet m'has portat l'exemplar del 25 aniversari. Que pesa, eh? Que diguin que la cultura no pesa.
aquesta doble versió del bon art i el mal art que et vares inventar i que està molt bé però esclar, ara bon art és molt més que només una revista en paper que surt dos cops a l'any amb moltíssimes planes no vull ni mirar-ho perquè en deu tenir aquesta 300 és la vegada que n'hem fet més però ens hem entusiasmat
Sí, sí, vam començar amb una revista en paper que la feien de manera mensual, era un quotidià. Després ja, fa 15 anys, parlant amb en Narcís, que també de la família, tota la família de Planes Camps, en aquest sentit que... Narcís Planes, llifreu. Sí, ha estat involucrada, no?, i l'Anna Maria Camps per tot el tema... Bueno, de fet, sí, era l'editora i tu és el directe, no? Sí, editors, directors.
Doncs, home, el paper tenia molta importància, però vam veure que el digital també l'havia de tenir, després les xarxes socials, i bé, és una mica una escalada, i després tot el tema de la gestió cultural. Vam veure que en aquest país hi havia molts bons professionals en l'àmbit públic, però en l'àmbit privat faltava més d'empreses de gestió especialitzada,
i bé, és una mica el que hem estat desenvolupant durant 15 anys també a la Fundació Lluís Coromina des de Banyoles i des de Barcelona hem fet un pla estratègic del patrimoni de l'automoció pel Manatec hem fet un pla estratègic per l'Ajuntament de l'Escala
hem fet bastantes coses en aquest sentit i també en l'àmbit social ens ha agradat molt interrelacionar amb la Marató de TV3 i hem col·laborat amb entitats socials la Fundació Est la Fundació Gironaest i estem molt implicats però també havíem estat amb la Ramon Noguera amb la Fundació Mas Casadevall bé, tots els col·lectius que al món de l'art algunes vegades visibilitza realitats que costaria més que són menys mediàtiques parlar de temes del tercer sector i en canvi
o el glamour que pot tenir el món de l'art serveix per exhibir tots aquests temes de més difícil encaix. Ja, per trencar-ho, com ho amoreu, com ho celebreu? Feu alguna cosa aquest any? Sí, farem... Comencem la setmana que ve amb dos actes, esteu tots convidats, entre altres coses, perquè jo crec que en Jordi Grau li tocarà...
de conduir un d'aquests actes comencem el 19 de novembre perquè va ser el lloc on la data que ens va tocar inaugurar va ser aquesta data i després per altra banda ho fem a l'espai Caixa hem comptat amb la col·laboració també de la Caixa en aquest sentit
i després el divendres 22 ho fem al Caixa Fòrum de Barcelona. Alguns anys hem fet, el desè aniversari ho vam fer a Girona i Barcelona, el 20è ho vam fer només a Girona, i ara tornem a aquesta bipolaritat.
Molt bé, escolta, doncs ens ha explicat enhorabona perquè 25 anys picant pedra en un... I vos heu fet un nom, un nom important, heu guanyat premis prestigiosos, però a més a més ara hi ha Bon Arna, és només una revista, hi ha tota una... hi ha tota una... anava a dir gestoria cultural, no sé si és correcte, al darrere, i...
i un tema del món digital, i llavors això que ens has explicat, diguem-ne, que heu fet molts projectes que, diguem-ne, cap al París també són importants. Sí, algunes vegades que no tenen tant resum mediàtic, però que serveixen per vertebrar societat, que és una mica el que ens interessa.
Doncs escolta, gràcies per haver-nos parlat de bon art, però continuem amb la tertúlia i felicitats. Jo volia tornar a la fira, perquè aquelles relacions, la fira... I vam fer una fira, una fira d'art contemporani durant dos anys. No hi era jo. No, no. Quina llàstima.
explica-la, explica-la que està molt bé perquè la gent a vegades perdem l'històric de tot allò que ha passat al Palau Fidal que fa molts anys que hi ha perdem l'històric de tot el que ha passat al Palau Fidal i també de moltes altres coses sí, la memòria
crec que aquesta memòria i l'experiència de gent que ha passat abans que nosaltres no es mereixen gens ni mica estic bastant d'acord i per això treballem també per fer coses d'aquestes
Va ser dos anys que a Catalunya no es feia cap fira d'art i vam cobrir un buit, o sigui la gent que volia veure una fira d'art a tot Catalunya no havia d'anar a Barcelona, havia de venir a Girona i encara no hi havia ni l'AVE, que això va ser una qüestió bastant més cafiana. En aquell moment també aquí vull agrair la figura de l'Arcadi Calzada que té molts clarons curts.
Això ja ho sabem. Això ho has dit tu. Ho sabem perquè... És una figura que... Jo me l'aprecio molt perquè va fer moltes coses. Evidentment... Cap de llista de Convergències, vicepresident del Parlament... Sí, però a nivell cultural...
la seva etapa diguem-ne com a galerista d'art per una banda i després com a president de la Caixa i president de la Diputació i president de Caixa de Girona i van tenir sempre molt el focus amb la cultura i l'art com un espai diferencial i no és gratuït que durant tants anys doncs
aquesta comarca tingui aquesta eclosió d'espais molt importants, tu en coneixes el Museu de l'Eida Figueres, com un espai nuclear, o Empúries, el que simbolitza, o que de què és el que ha representat a nivell europeu i mundial. La veritat és que això s'havia de significar i durant aquella època i durant aquella fira ell va fer una aposta decidida, va empènyer...
que ens ajudessin una mica. En aquella època hi havia Ferran Mascarell, em penso, de Consell de Cultura, que no ens va fer gaire a casa, ara és col·laborador de Bon Art i tenim molt bona amistat, però m'hi vaig empilar bastant. És que, escolta, fer una feina per fer difícil. Per tot el país des de Girona, no t'hi has trobat això més d'una vegada? Sí, sí. Comentaris... Ara ja no tant, però fa 25 anys semblava que... Perquè ara no la veuen de Girona. No.
No, no, també és veritat que es pugui fer les noves centralitats, com li han dit, es poden fer coses des de tot el país, sí que és veritat que Barcelona té una importància i no es pot qüestionar, malgrat que sí, sí, que hi havia aquest sentit de centralisme malentès. Ara no, ara les comunicacions, les xarxes, la mobilitat, tot és...
És impressionant d'anar encara amb fotolits i amb fax a fer-ho tot a través quasi d'un mòbil. És acollonant. Els que estem mitjans de comunicació, això ho hem viscut, no? Entrar en una redacció quan era molt petit i trobar-vos a tots vosaltres taclejant una màquina d'escriure... Una altra punyalada, eh?
però és que era una simforia entrant en una redacció allò era acollonat la primera vegada que no me'n recordo, a carretera Barcelona i a vegades m'ha perdut allà sentir aquella coral que era una cosa de caspiana
A mi el que m'ha crida l'atenció o m'agrada del que estem explicant també és la visió o lideratge de persones que fan coses per la societat i a vegades no ens n'adonem. Ara tu parlaves de l'Arcadi, o tu mateix, o podríem posar... A vegades tenim la sensació que les coses passen per inèrcia i realment hi ha gent que s'involucra molt
i que té visió, visió per fer coses i que s'hi deixa les banyes i després tenim la sort de poder gaudir de coses. I penso que el territori gironí té molts lideratges en molts sentits. Després, per altres coses, també són porucs i falta que la gent s'involucri, eh? Però, ostres, quan veus això dius, ostres, quin orgull de gent, no? Que guai la gent gironina.
Que diguin el que vulguin els de Barcelona, m'entens? Que tot això passa aquí. Això ho dius com a directora de la Fira de Girona, com a presidenta de les Fires de Catalunya. Correcte. I dona, i dona, que en el meu cas a més a més hi ha això. Penso que aquí fem moltes coses i que el nostre territori ha liderat moltes vegades.
El que passa que, bueno, tiren fort des d'allà. Tiren, tiren. És que són 800.000 habitants, el conjunt de les comarques gironines, eh? És que l'Hospitalet té més gent que totes les comarques gironines, eh? No. No? No, no. Hospitalet no té un milió d'habitants?
No, home, no, l'Hospitalet en té, si no va xerrat, en deu tenir... Busca, corre, ràpid, tecleja! És la segona ciutat de Catalunya, però no crec que passin els 300 mil... No sé, però bueno, el que vol dir... Però ja l'hem entès, de fet l'Hospitalet és tota una conurbació... Busca, busca, perquè ara t'agradaria més que fotre'm una petacada, no? No, no...
la primera i la segona corona sí que hi veuen i la tercera allò de la metropolitana hi viu pràcticament 6 milions llargs de persones això és veritat 300.000 a l'hospitalet
M'he quedat molt lluny. Però la corona... Terrassa, Sabadell... Estàs parlant de la corona. Fira de Girona, perquè abans hem començat a dir, hem dit que havia passat i totes aquestes coses. La fira de mostres va anar bé?
La fira de mostres va anar bé, sí, sí, va anar bé. És 62. edició i és una fira que funciona perquè és un dels esdeveniments o dels actes que hi ha durant les fires. És una fira tradicional, trobes molts sectors diferents i la gent hi ve a passejar com a mínim un dia. I tothom s'hi compra alguna cosa. I per tant les empreses treballen, els hi va bé realment.
algunes ens diuen que el 80% del negoci de l'any l'inicien a la fira per tant no es ven allà tot però sí que fan molts contactes hi ha empreses que es treballen molt bé la promoció i la presentació del producte bé, els hi funciona hi ha empreses que venen de fora a vendre aquí sí, sí, sí
Sí, sí, hi ha molta empresa de tot el territori, saben que ens passen 60, 70 mil, depèn de l'any, de si hi ha pluja o no hi ha pluja. Fins i tot fora de Catalunya. I venen de fora, sí, algunes venen de fora. Vaig conèixer una i m'ho van dir...
És la gran fira, no? No, no, no. I les que queden és perquè formen part de les festes de les ciutats i perquè és un esdeveniment tradicional. Ara ja no es porten les fires multisectorials. Ara la tendència és fer fires especialitzades, apuntant molt bé el tema i el públic a qui et dirigeixes, ja sigui professional, ja sigui públic general, però s'ha anat a l'especialització.
Aquestes fires, en el nostre cas funciona, és una de les grosses encara, i el millor és que les empreses treballen. Nosaltres, a nivell de producció, voldríem fer canvis i modernitzar-la, però ens costa molt perquè ve d'una inèrcia i d'una tendència...
ha canviat perquè els que ja tenim una edat ja comencem aquella fira de grans maquinàries agrícoles i de les cavadores i de bestiar ha donat pas a molta cosa del món de l'emprenedoria per una banda el tema de Girón Excel·lent que hi té un apartat que és important és a dir, ha canviat ha canviat
Sí, i els sectors emergents i necessitats del dia a dia. Ara, aquests darrers anys, hi ha hagut molta més presència de vehicle elèctric o plaques solars. Al final, el que passa en el món de l'empresa, intentem introduir-ho en el món de la fira de mostres, que al final intentem que hi hagi representats molts sectors diferents. Potser hi ha trobat a faltar una mica el sector turístic.
Sí, ho intentem, però tenen altres fires molt potents i nosaltres voldríem que el propi patronat d'aquí Girona hi fos, per exemple, per arrastrar-nos, però clar, ells van a fer promoció a fora, bé, ens costa, aquest sector ens costa. Ho provem, però després el públic no els acaba d'encaixar.
perquè jo entenc que a la promoció turística tu el que vols és que vingui gent de fora d'altres llocs de l'estat que vingui gent de l'estranger però hi ha una oferta turística local que jo la vaig trobar a faltar per exemple estacions d'esquí només hi havia la Molina sí, sí, sí, sí
Si nosaltres ho treballem... No hi havia Núria, no hi havia Vallter, no hi havia... Ja ho sé que totes són de la Generalitat, no? Però dius, no hi havia més ella. I em va cridar una miqueta l'atenció, això, eh? Nosaltres cada any els dim a buscar. Després, doncs, ells estratègicament decideixen com promouen o com arriben al seu públic. Correcte. Nosaltres sí.
Sí que ho intentem. Entre fira de mostres i fira de mostres n'hi ha moltes de fires i ara que a més a més la fira s'ha obert també a altres mons com per exemple les actuacions musicals que han tornat perquè han tornat i han tornat de manera molt potent, no?
Sí, sí, sí. Quantes en porteu jo, recordes? Sí. Perquè va començar aquest any, diguem-ne. Sí, em van fer oques grasses el mes de maig i Antonia Font ara fa un any, al setembre de fa un any. De fet, nosaltres vam tramitar una llicència d'activitats noves pel Palau Firal, de manera que poguéssim acollir esdeveniments de gran aforament.
entre ells esdeveniments culturals, i quan ja havíem fet totes les obres i teníem la llicència rodant, va arribar la pandèmia, per tant això ens va obligar, com sabeu, a tancar. Bueno, a tancar. Vam estar oberts fent altres coses, diguéssim. Sí, a tancar, vaia...
però i què ens va passar? que evidentment els programadors culturals fins que no es van aixecar les restriccions no van començar a programar i com que es programa amb molt de temps doncs la primera actuació el primer concert que vam tenir va ser el d'Antonia Font fa un any o que és gràcies el passat mes de maig amb el festival Estrenes i ara el dia 30 de novembre tenim un concert de Camela i
Que em diuen que les entrades volen, no? Les entrades volen i... sí, sí, per tant, bueno, un estil absolutament diferent del que hem tingut, però per tant estem arribant a públics diferents en un equipament que pot acollir esdeveniments culturals, no? De moment hem fet...
Tres concerts, ho haurem fet tres concerts, però estem rodant i ens estem donant a conèixer ja en el món dels festivals musicals, dels promotors, i a més a més s'ha demostrat que és un espai on es pot fer. És un tema, diguem-ne, és l'espai més gran en aquests moments que es pot fer. Sí, sí, nosaltres tenim pràcticament un aforament, segons la llicència, d'unes quasi 9.000 persones. El que passa és que l'heu controlat volgudament, no?
nosaltres ho controlem i màxim hem arribat a 7.000 per comoditat també perquè s'ha d'equipar tot el Palau quan tu vas fer un concert i per tant perquè soni bé perquè tothom des d'on estigui ubicat tingui bona qualitat de so creiem que entre 6.000 i 7.000 persones que no és poca gent els promotors ja ens diuen que és un número bastant elevat de persones
i el que... No, amb l'auditori està bé, no? Que puguin fer, perquè hi ha formats que l'auditori de Girona, que està al cantó, no pot fer, és que està la gent sentada. La sala grana són 1.200. 1.200. No s'estira una mica amb el cantó, no? Jo crec que són 1.200. Però és el format. Una cosa és estar sentat i l'altra... Un oferta diferent. Sí, sí, són dos públics. Com està la relació entre vosaltres i...
Bé, no, som dues fundacions que gestionem dos equipaments diferents, diguéssim, però que tant pel que fa a fires, congressos, o en aquest cas cultura, estem en constant comunicació i l'únic que els promotors a vegades veuen que...
Un edifici encaixa més que l'altre en el seu esdeveniment. Nosaltres, de moment, si no hi ha canvis, el que fem és concerts en horari d'auditori, però en ves de seguts i a la sala Montsalvatge, a peu dret i al Palau Firal. Però en aquest horari, tarda, vespre, nit, arribant a allargar màxim a les 12.00.
Potser la competència seria més, per al final, pavelló de Fontejau? Bueno, correcte, és que de fet és un tema d'aforament i sobretot també de... Fontejau que hi queben unes 5.000 o 4.000... Jo no recordo ara les persones que hi queben, però també pel format d'edifici és més còmode la fira, diguéssim, per un tema també de seguretat, evacuació, però a més a més, a Fontejau ara hi ha molta activitat esportiva que no permet fer reserves i preveure...
Estem parlant que hi ha part de totes les moltes coses que es fan, que la gent a vegades no ho sap, i hi ha dos equips professionals que juguen i que juguen, i un dels quals juga també a Europa, que és l'Uni Girona, diguem-ne, que per tant... Clar, nosaltres a la fira l'activitat principal continua sent l'activitat firal i de congressos, però sí que és veritat que tenim disponibilitats de...
de dates i que per tant aquest tipus d'esdeveniment cultural que té un muntatge relativament curt, fer un encaix de 3 o 4 dies enmig del nostre calendari és viable. Perquè el que sí la gent a vegades no se n'adona és que quan tu fas un muntatge d'una fira, potser la fira dura 3 dies però portes 15 dies muntant abans i 5 dies muntant abans.
desmuntant per darrere i a vegades el calendari el tens ocupat però nosaltres per esdeveniments culturals tenim forats i una mica la voluntat és que al Palau Firal hi passin coses tot el que passa a Fira o a Palau Firal té un retorn evident a la ciutat o al territori per mi és l'objectiu
que passa que també s'hi fan coses perquè part d'aquest que m'has dit de Camela s'ha anunciat que també acollirà un esdeveniment important un esdeveniment benèfic en aquest cas crec que per els damnificats d'aquesta dana valenciana que encara ara veiem imatges a la televisió que tant de mal ha provocat quin dies? El dia 1 just a l'endemà de Camela
M'has dit que pràcticament no saps res encara, no? Correcte. Sabem que el fem i sabem coses que no es poden explicar. Quin dia és a quina hora d'acció? Això sí que es pot explicar, no? El dia 1 de desembre? Sí, el dia 1 de desembre, de tarda, no sabem encara a quina hora començarem, també dependrà de la quantitat de grups que tinguem. Perquè en vérem molts, no?
Bé, estem fent les gestions, bàsicament, no? Al final l'objectiu és poder recaptar diners i que el màxim de diners possibles i que es puguin enviar a les entitats. I qui és que en fa la promoció de tot això? Què és el promoció? Ara estem acabant de veure-ho, però en tot cas el projecte es lidera des de l'Ajuntament i des de la Fira.
I ara hem de veure com ho aterrem. Ja sabeu que nosaltres durant la fira de mostres precisament teníem alguns expositors que eren de València, alguns van haver de marxar, alguns ens van explicar que tenien el magatzem ple de...
ple de fang nosaltres amb una petita mostra la vam tenir durant els dies de la fira i ens va remoure també tot i que no vam poder seguir les notícies perquè el dia 29 estàvem inaugurant i el dia 29 era quan començava a ploure i nosaltres estàvem immersos en el nostre dia a dia i després quan vam poder veure exactament el que havia passat la veritat és que va ser una sorpresa
I Fira, bé, com ho sabeu, ja us ho deia, ara fa un moment, des de fa uns anys, intenta contribuir també amb tot allò que pot a nivell social, no? I ho hem fet amb alguns esdeveniments en concret, però precisament durant la pandèmia, doncs, per exemple, vam posar a disposició el Palau Firal en el... Bé, les vacunacions. Sí, primer sense sostre...
I primer el sense sostre. El pla de fred, vam acollir el sense sostre, després vam ser un dels espais de vacunació massiva i va haver un any que vam celebrar el Sant Jordi perquè hi havia previsió de pluja i, per tant, vam posar a disposició, en aquest cas, dels llibreters i de la ciutat i de tothom. L'espai perquè es pogués celebrar era, em sembla, el primer Sant Jordi post-pandèmia i va ser...
brutal, no? la gent va sortir amb massa per disfrutar d'aquell dia i en aquesta ocasió també volem posar a disposició la nostra instal·lació ara només sabem de tota manera que serà el dia 1 que serà la tarda i que volem que vingui molta gent i que els grups venen de manera... les entrades en principi si no hi ha canvis les vendrem a 12 euros però que deixarem que la gent pugui fer una contribució extraordinària o sigui una donació...
També vendrem entrades fila zero, que vol dir gent que compri l'entrada però que sap que no pot venir. Ara estem acabant de definir, però la idea és que tothom qui col·labori i participi en grups tècnics ho fem de manera voluntària i que, per tant, tot el benefici que en puguem treure pugui anar directament a ajudar a les entitats que estan treballant allà.
Anirem parlant a mesura que sapiguem els grups i que es pugui saber totes aquestes coses, que ara en aquests moments saben molt poques persones, una d'elles, la Coral i Cunyet, però que no ens les pot dir i no... No l'apretarem bé. Demanar a la gent que vingui i que en la seva mesura puguin contribuir comprant entrades...
i que des de Girona hi ha moltíssima gent que s'ha involucrat i que hi han anat, però sí que des de l'Ajuntament i la Fira aquesta serà la nostra contribució i que la gent ens hi ajudi. Jo aquesta setmana passada vaig poder estar amb la directora de la Fundació Hortensia Herrero, que és la dona d'en Roig, de Mercadona,
amb un diàleg en una fira que es feia a Barcelona i la veritat és que intenten buscar una certa normalitat dintre del caos i tot el que s'ha viscut i també deien que el tema de la cultura pot servir per algunes vegades sensibilitzar o ajudar a passar aquests tràmits tan dolorosos quan hi ha gent que encara no té l'essencial per poder ni menjar ni per dormir i dius encara hi ha molta
l'Agat ha estat una autèntica bestiesa perquè ha estat un desastre natural el problema és que em penso que s'hi ha afegit algun altre tipus de desastre que és el de gestió pel mitjà totalment d'acord no sé si val la pena incidir-hi molt però el que va passar el dia 29 va ser...
criminal, exactament no avisar a mi m'ho va dir igual si estava dinant amb qui dinava però no avisar i no i haver desmuntat com van desmuntar la unitat d'emergències perquè això qui realment ho ha de decidir pot haver-hi direcció política però això és la llei de mur
que es munta l'unitat i els hi baixa... Hi ha d'haver-hi... En aquest sentit, per exemple, estic molt tranquil, estic convençut que a nivell de Catalunya pot passar una desgràcia d'aquestes. Escolta, poden passar aquestes coses, el que passa que jo crec que la gent estaria molt més informada.
una estructura de protecció civil una estructura d'emergències molt consolidada amb una direcció política i que jo crec que ha sigut molt bona amb els diferents governs que hi ha hagut però aquesta estructura continua sent per ser una notícia que jo no sabia me l'havien dit la setmana passada que és que amb tot el tema d'emergències han acabat aconseguint que Joan Delors que havia anunciat que se retirava doncs que continuï
seguirà acollonit tothom aquest que domina una temporada més ell ha tocat molt aquest tema i està bé sobre això el meu cunyat que és bomber i està en una unitat dels bombers de Catalunya em va dir que les primeres hores tothom els va oferir ajuda no la van acceptar i es va quedar...
Es quedava tothom sorprès dient, però si teníeu aquí un sideral... Però és que no era només l'ajuda que havia de venir de fora. És que no havien activat el seu propi grup de bombers forestals. Estaven al parc els professionals. Això ho van dir els propis bombers a les xarxes. Sí, sí, a les xarxes ho van dir. Com pot ser que a nosaltres no ens avisi?
Però no varen acceptar l'ajuda dels bombers de Catalunya fins al cap de tres dies i mig, quan ja hi anava, però és que potser varen fer amb els del País Basc, amb els de Galícia, amb els d'Andalusia. Aquelles imatges que hi ha dels bombers francesos... Sí, els francesos que s'hi van presentar a la Brava, més a més, sense permís. Sí, sí, pel morro hi van anar. I diu, no ha vingut ningú, els deien, diu, no, no ha vingut ningú, diu, vostès són els primers que venen.
i a més hem dit que jo crec que no sé si es podia utilitzar hi ha gent que és molt que no vol crear cap mena d'alarmisme com diuen que dimecres que ve pot venir una tempesta la paraula d'Adan és molt forta encara no està clar que sigui així però pot ser una llevantada les llevantades fortes també poden fer mal
Mireu el que va passar a Cadaqués. No n'aprenem, de tota manera, eh? Vull dir, perquè allò de Cadaqués... I anar aparcant. No crec que enganxessin a la gent de Cadaqués allà de la reina aquella, diguem-ne. Hi havia un porig volant per allà. El seguro ja anirà fort.
és a dir, podem fer-me però després del que havia passat allà no, no, et quedes sorprès com pot ser que perquè cada que és és habitual que molt de temps passi, diguem-ne és com el Maresme, exacte perquè allà les rieres aquelles és Déu-n'hi-do en fi, escolteu, jo volia dir una cosa perquè m'agradaria, bueno, ja hem parlat de Girona, ja hem parlat molt de Girona, ja hem parlat de Bonart, ja hem parlat de la Fira l'únic que no ens ha vengut res ha sigut...
Bueno, sí, ens ha dit que li agradaria que anés bé, perquè ha tirat cap allà. Tenim un tema que va sortir a finals de la setmana passada des d'un punt de vista municipal, que és que Cristina Andreu, que era la dona forta, un pes pesant, diguem-ne, del grup de Guanyem, número dos, segona tinent de la calda, i que portava temes, doncs, per motius de salut, ha fet un...
un pas enrere i ha presentat la seva dimissió, la qual cosa, diguem-ne, que ens preocupa per el seu estat de salut. Ell ha dit que necessita temps per recuperar-se i segurament és que quan va tenir la malaltia va ser molt forta, potser fins i tot massa, i s'ha de cuidar amb ella. Però, en tot cas, des d'un punt de vista... Aquí hi ha dues coses. Una, diguem-ne, tota l'escalf personal...
a la figura de Cristina Andreu, i per altra, que és una situació complicada per l'equip de govern, perquè dintre de guanyem hi ha l'arcalde, però el mateix arcalde va dir que sense Cristina Andreu no haguessin guanyat i no haguessin tirat endavant tot aquest plat de govern.
si vols que et diguem primer desitjar-li el millor i que es recuperi i agrair-li el que ha fet tant abans de saber que estava malalta com després perquè no és un procés fàcil i suposo que si plega és perquè ho necessita i per tant agrair-li a partir d'aquí buf
perquè realment tenim dones molt potents i ella era una dona potent no sé qui entra sí, ara no me'n recordo un sac greu Isaac el que passa és que un malaltia és com aquesta va tenir un càncer sí, sí
retornar a primera línia amb el grau d'estrès que hi ha en la política i esquizofrènia jo hi he treballat en un departament de cultura i vaig durar un any i els hi regalo i això que diuen que es pot conciliar vida laboral i familiar això t'ho dic
Costa molt i saps que aquella època de l'any és d'una intensitat hiperferotge i a més el municipalisme encara som estrenxeres de la política desenganyamsa, és el dia a dia, una conselleria o una diputació dintre de tots.
Ho veus amb una certa distància, però... En una regideria et trobes el vell al costat. Sí, no, no. En el meu cas, trucaven a la meva mare. I la meva mare arribava i me trobava a la llista de coses. No, no, clar, poca broma, saps? Te'ls trobes dins a casa, vaja. Sí, sí, sí.
i la Cristina suposo que tot això al final a nivell familiar humà de dius ho he fet sap molt de greu perquè quan has fet tot l'esforç aconsegueixes governar i et succeeix una malaltia d'aquesta que et deixa una mica fora de joc costa renunciar però al final jo crec que les qüestions de sensatesa de pragmàtica desitjar que aquest impàs que ha decidit prendre serveixi per recobrar-se plenament
i que bé, doncs era el futur per tornar evidentment el que passa que era un pes molt pesant dintre de l'equip el mateix alcalde l'ha reconegut jo li vaig veure una piulada que deia això per tant, no sé ara quina solució es buscarà suposo que la trobaran sí, perquè allà estàvem amb àrees molt, diguem-ne, molt delicades i en les quals volíem fer coses
I a més a més, quan tu fas unes llistes, clar, fas llistes pensant en guanyar, però després has de gestionar, no? I tenir algú que t'aporta les dues coses, que és un lideratge i que t'arrastra gent i que suma a l'hora de fer un bon resultat, però que després, a més a més...
sigui bona treballant, tingui lideratge dins l'equip, que se sàpiga entendre amb tothom, que tingui criteri, que tingui visió, això no és tan senzill en cap dels partits. Vull dir que al final la manera de funcionar és igual a tot arreu. I a vegades, primer hi has d'arribar i després has de governar. I ara, si era una peça potent, doncs substituir-la...
encara hi ha regidora o deixarà de ser-ho d'aquí un d'aquest mes diguem-ne perquè farà la transmissió sí, però sí, sí no, vull dir, em refereixo a les properes eleccions vull dir que ah, sí, sí, queden, bueno, de fet dos anys dos anys i escaig, sí, sí
Però bueno, és el que hi ha. És el que hi ha, és el que hi ha. Poder hi haurà canvi d'àrees, o hauran de veure quins perfils, no? És probable que hi hagi perquè hi portava aires. Qui col·loques a cada lloc, o bé, no sé, ara l'alcalde, doncs...
Sí, sí, de fet, l'alcalde va dir això, que portàvem sis anys col·liderant el projecte de Guanyem Girona amb el que van entrar a l'Ajuntament i en el que ara havien entrat en l'equip de govern i que havia sigut una peça absolutament clau, sí, sí, és així. I suposo que hi haurà retocs perquè portava moltes coses de pes, diguem-ne.
Desgasta la política, desgasta, i desgasta moltíssim, i encara gràcies de molta gent, no?, amb aquesta voluntat, jo veig més el municipalisme, no?, de retorn, de voler-hi ser, perquè la veritat és, ja els hi regalo algunes vegades, perquè t'has de menjar algunes coses que no et toquen, i bé, és el que hi ha, no?, com diu...
Que algú s'hi ha de dedicar, no? Després potser el debat seria si política professional o no professional, que jo ja estic en contra de la política com una professió, eh? Jo això ho trobo que porta cap a la corrupció, cap als mals hàbits i...
Després de molts anys jo tinc... Tot i que també és veritat que polítics que dominen els tempos ajuden molt que algú que entra 4 anys i marxa, també és veritat. Primera, que ara li preguntarem a la Coralí, que és l'única que ha estat aquí en primera línia, a veure, malgrat el que deia la CUP en el seu moment, en 4 anys no canvia res i no pot ser absolutament res, i ells mateixos se n'han acabat d'endonar...
perquè és així. Però una cosa són persones i l'altra són programes. Hi ha programes ben definits, que és el que moltes vegades no passa, que hi hagi un programa que el puguin liderar diferent gent i que pugui tenir continuïtat. Deixa't de punyar, el nom de les persones també pesa. Sí, pesa moltíssim. Llavors, referent-ho al que tu deies, i és el que jo penso, és a dir, jo penso que el polític ha d'estar ben retribuït i que s'hi ha de dedicar...
amb ciutats com Girona, ja no parlem de ciutats més grans, però ciutats com Girona que s'hi ha de dedicar i que per tant hauria d'estar molt bé pagat durant el temps que hi és. També és veritat que jo penso que estaria bé que hi és una certa limitació. Després hi ha gent que discuteix que no.
Quim Nadal es va presentar i totes les vegades va guanyar, excepte la primera, va guanyar en majoria absoluta. Per tant, vol dir que la gent li anava fent confiança i després es va dedicar a la política en altres àmbits. És a dir, no es tracta d'això, però jo el que sí que crec, el que és diferent, i aquí a veure si us he explicat-ho bé, és la professionalització de la política en el sentit que hi ha gent que en aquests moments està en política i que no està mai en lloc més.
Aquest és un altre tema, és a dir, la gent que amb 18 o 17 anys entra en una estructura, diguem-ne, que li permet i que... Però és que els partits necessiten, algunes vegades... Sí, però això jo no crec que sigui tan bo, diguem-ne, però és un altre tema. És a dir, estem parlant de gent que ha fet altres coses i que després de deixar la política l'ha continuat fent, per dir-ho d'alguna manera.
Jo crec que potser el debat és, perquè no tenim funcionaris d'alt nivell que puguin, algunes vegades, qüestionar de manera directa. Ara es fa, eh? Però no tant, no? Però una mica models francesos, que serveixen una mica... Un model francès és molt jacobí, eh? Molt, però dic que... Bueno, i l'espanyol també, perquè ara no ens enganyem aquí un...
un secretari o un interventor que vulguin tocar els passos, marquen el ritme. I l'Ajuntament de Girona no és una experiència. Això diuen, sí, sí. Però no sé si és bo o és dolent. Això em depèn de quines coses... Aquest dia l'amic d'Oda Carolí, i ho dic sense dobles intencions, en Carles Ribas va fer un...
una carregada dura, forta, brutal, contundent i... Contra qui? Contra el secretari? Sí, sí, sí. En vez de domini públic? Jo el que em pregunto, i aquest és un tema... Jo no el conec, no conec el secretari, no conec el funcionament de l'Ajuntament de Girol, el que sí que conec són determinades coses. Per exemple...
Per què es necessita un any per tenir una llicència d'obres? Això no té cap sentit. Hi hagi qui hi hagi al davant, sigui responsabilitat de qui sigui, això no té cap sentit si en altres ciutats, en dos o tres mesos, això se soluciona.
Exacte, és a dir, si tots els ajuntaments tardessin un any, hi ha d'haver algun motiu que els obliga a tardar un any. Però el que no és lògic és que hi hagi ajuntaments que tardin un any i altres ajuntaments que en dos mesos puguis tenir aquella llicència d'obres. Això no és lògic.
També és veritat que l'administració s'ha anquilosat a nivell de paperassa, paperassa i paperassa, i qui te la vol fombre te la fum d'una altra manera, li costa molt més, però després surt perjudicat tota la resta de gent. Hi ha bons funcionaris però que estan saturats de paperassa administrativa, hi ha bons tècnics no qualificats... Una llei, ara no ho diré bé perquè ara no ho sé, però van fer una llei de simplificació administrativa que el que va comportar és més burocràcia. Això no té cap sentit.
No sé, jo crec que això és un debat perquè a nivell cultural almenys s'està veient que molts tècnics que estaven fitxats a l'administració per fer la seva expertesa amb la direcció artística i cultural el que estan fent és d'administratius culturals, informes n'estan farts i s'ha amplificat l'estructura per fer informes però no la capacitat per poder els dur a terme i després hi ha moltes programacions i moltes ajudes que
que es fan més en el segon semestre perquè encara no t'ha arribat la subvenció, perquè no s'ha pogut tramitar prou ràpid, depèn de quins departaments de la Generalitat sí que funciona més ràpid, l'ICEC o l'OCC, depèn, però després depèn de quins ajuntaments els hi és molt més complicat i... La subvenció és perquè els hi arriben molt més...
La pròpia relació del ciutadà amb l'administració, amb la teoria que l'han simplificat, és molt més complexa. I s'ha obert una bretxa, la bretxa digital, si voleu, terrible. Hi ha molta gent que no t'hi entens, que vols fer alguna gestió amb l'administració, i és que no t'hi entens. Primer, que necessites...
tenir un mòbil perquè també hi ha un escletxa digital i que jo sàpiga no és obligatori encara tenir un mòbil o no hauria de ser-ho diguem-ne en tot cas i segona que hi ha llavors que hi ha un llenguatge farragós jo crec que algunes de les coses es fan molt pensades perquè la gent no les entengui
No, no, no, estic absolutament convençut. Això el que fan molt és les entitats d'estalvi, entitats democràries. Vull dir, ho fan perquè la gent no els vagi a molestar. I clar, trobes, quan vas a vegades al caixet, trobes uns senyors i senyores grans.
que, clar, ells han d'entrar dins el banc i han de fer cua i fas cues llargues. Però abans en deien, parlem-ne, i ara no volen parlar. Però hi ha hagut una retirada, eh? Primer tot havia de ser per caixer i han vist que... He vist un anunci d'una entitat bancària...
I que m'he quedat acollonit de dir, estem propers a la gent gran i tornem... I el que soc molt i molt crític és que aquest camió, que és un caixer automàtic que volta pels pobles, l'haguem de pagar nosaltres. És a dir, els ajuntaments o la diputació o les entitats públiques. No, no, aquest vehicle hauria d'estar funcionant i l'haurien de pagar les pròpies entitats d'estalvi.
No pot ser això que un servei que han de tenir persones que no tenen accés a una cosa bàsica, que a més a més l'haguin de pagar els ciutadans. No en tinc. No, no és un problema. A més la gent va sense diner.
ara sí, jovent sí o més joves sí, va sense diner i va amb plàstic o va amb mòbil però no tothom està capacitat per fer-ho no, per això i això és el que jo enqueixo perquè en temps de la república hi va haver una caixa que se la van encepillar diguem-ne que era del poble per dir-ho d'alguna manera i ara això s'ha deixat en mans del mercat i el mercat el que fa és que és el que dius tu, imagina't els hi paguem perquè puguin fer negoci
Sí, sí. I jo crec que està bé, no criticaré, no criticaré ara, diguem-ne, que hi hagi gent que faci, però és que hi ha molts de pobles que no hi ha ni un sol caixer. I les entitats amb les pujades d'interès estan fent uns resultats que...
Fa molts anys que interessos no reparteixen entre els que tenen fons allà, però els beneficis segueixen pujant, pujant i pujant, i s'ha de recordar que en un moment determinat alguns, no tots, però alguns van tenir ajudes molt, molt, molt considerables. 66.000 milions d'euros que no s'han tornat, que són diners...
del poble. I que es van dir que es tornarien. I van dir que es tornarien. Això és molt morts diners, eh? Això és cabrar una empresa, te la recapitalitzen i... Moltes gràcies. No, clar, no. Jo sóc molt crític amb això. Igual que els pobles que hi ha a la Sareb. Però aquest és un altre escàs.
no tenim habitatge per la gent no hi ha part públic d'habitatge i hi ha mils de pisos doncs aquest part públic hauria de ser-ho perquè de fet va sortir de per allà perquè el Banc Dolent que mai una qualificació ha estat tan encertada com aquesta que es va batejar com a Banc Dolent doncs esclar gestiona una sèrie d'immobles que estan tancats ahir parlàvem crec que era Catalunya de fer aflorar 70.000 pisos que estan
diguem-ne, amb uns llims que no se sap ni es coneix ni tal, per tant vol dir que habitatges n'hi ha. Conec una persona que per algunes entitats bancàries els havia de fer llistes perquè no sabia ni els immobles que tenien. Això encara és més fort, eh?
Bé, és la situació. Llegia un article del Niño BCRI parlant de com podia haver sigut el parc de lloguer a Catalunya i a Espanya en general, des de les lleis d'en Franco fins a l'actualitat i com ha acabat convertint-se, que si comprar per una persona que no és rica és complicadíssim, llogar ja és impossible. Aquest era el titular final i dius, caram...
Les ocupacions estan pujant moltíssim, crec. Sí, sí. No, però hi ha un tema que hi ha per no entrar en el tema delinqüencial, que també n'hi ha, eh? I de les ocupacions, diguem-ne, que hi ha xin culpa per necessitat. O les màfies que hi ha. El tema de les màfies que hi ha, però les màfies ja ho fan perquè realment hi ha necessitat i això s'hi hauria de posar a mà. Però bé, és un tema complicat i que tothom diu que s'hi posa, però no s'hi acaben de posar.
Sembla que plaurà. Sembla que plaurà, sí. Dimarts baixaran les temperatures, dimecres ja estarem amb temperatures de tardor i pendents de les pluges que poden ser importants o no. Mira, això que parlàvem del...
del tema de la vivenda, aquest és un... Ribes de Freser, 260 habitatges buits, 4 pisos de lloguer. Això és el que m'ha ensenyat l'Albert, doncs això, si això és Ribes de Freser, ara imagina el que deu ser a Girona, el que deu ser a totes les poblacions de les comarques gironines. Doncs déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do. Estem arribant ja. He fet aquest parèntesi per mirar. Estem a punt d'acabar. Albert, em penso que volies dir alguna cosa. No, no, no. Simplement això és que quan veus coses d'aquestes dius que pot ser que hi hagi gent que estigui necessitada d'habitatge i en aquests moments hi hagi aquests buits. Doncs amb això acabarem, perquè se'ns ha acabat el temps. Gràcies, Ricard Planes. Gràcies, Albert Requena. Gràcies, Coralie Cunyat. Si tot va bé, nosaltres tornem. Ara són les 11. Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 11 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany.
Girona destinarà mig milió d'euros a acabar la nova comissaria, a auditar les càmeres de seguretat i fomentar l'esport a la ciutat. Girona aprovarà en el ple d'avui una modificació pressupostària que permetrà destinar gairebé mig milió d'euros en projectes pels barris, l'atenció al sencererisme, la seguretat i el foment de l'esport. En concret, s'injectaran 451.000 euros que surten de l'estalvi de diferents partides que no s'executaran fins a finals d'any.
Cristina Andreu renuncia com a regidora de Guanyem Girona. Guanyem Girona va fer pública divendres la renúncia de Cristina Andreu, que fins ara exercia detinenta de l'alcaldia de Transició Ecològica i Transformació Urbana, que va comunicar la seva decisió en una carta adreçada als adherits i adherides de la formació, on va argumentar la seva marxa per motius de salut.
Els metges gironins demanen a la Universitat de Girona que retiri un màster en naturopatia per difondre teories pseudocientífiques. El president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, critica que és inaudit que la Universitat de Girona promocioni un màster dirigit per persones que difonen teories pseudocientífiques i creu que posen en risc el prestigi de la universitat.
L'Ajuntament de Girona i l'Institut Català de Finances activaran finançament per valor de 5 milions d'euros per empreses joves innovadores. Les dues entitats signaran un conveni per un programa pilot que farà arribar finançament en bones condicions. La línia de finançament estarà dotada amb 5 milions d'euros, el 76% dels quals provenen de recursos de l'Institut i el 24% que provenen de la pressupost de l'Ajuntament de Girona.
Els equipaments patrimonials catalans van rebre un 20% més de visitants el 2023, però Girona i Tarragona en perden. Els equipaments patrimonials de Catalunya van rebre el 2023 gairebé 23,4 milions de visitants, un 20% més que el 2022. En tot l'any passat, aquests centres van recuperar gairebé 4 milions respecte al 2022, principalment a Barcelona.
En canvi, els equipaments museístics i col·leccions de Tarragona i Terres de l'Ebre van registrar una important caiguda d'un 40% de públic i també a Girona va disminuir un 11%.
I en esports, el Girona guanya Getafe en un exercici de supervivència amb només 13 jugadors del primer equip. Un solitari gol de Llanjel Herrera a les acaballes del primera meitat va ser suficient per endur-se els 3 punts d'un partit on el Girona va ser menys reconeixible però més efectiu i és que l'enfrontament va tenir ben poques ocasions però la segona meitat Gazzaniga va aparèixer com a salvador per fer una gran aturada i evitar el gol de l'empat del Getafe.
Per altra banda, el bàsquet Girona va derrotar el Bellbou bàsquet per 100 a 94 per sortir del pou de la classificació. En un partit que va necessitar de la pròrroga per definir el guanyador, els de Cachicaris van fer un pas endavant per aconseguir una victòria molt necessària.
I acabem amb el temps, dia avui que s'espera estable, assolellat i sense perturbacions i amb una jornada on es poden arribar als 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les activitats.