on podem creure més d'un Déu. I això ens obre les ales de la vanitat. Podem ser injustos i malvats, però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat.
Irán es una potencia militar y lleva, por cierto, 40 años preparándose para una guerra como esta. Lo que quiero decirles con todo ello es que no estamos ante el mismo escenario que en la guerra ilegal de Irak. Estamos en algo mucho peor, mucho peor, con un potencial de impacto mucho más amplio y mucho más profundo.
Tot plegat mentre en les darreres hores la Generalitat ja ha tirat endavant el paquet de 400 milions d'euros per mitigar els efectes del conflicte en l'Orient Mitjà destinats al teixit econòmic, a les famílies vulnerables i a accelerar la transició ecològica. I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el seu govern s'oposa frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia a Barcelona.
Recordem que més de 200 persones es concentren davant de l'edifici per intentar evitar aquest desnonament. A banda també la Guàrdia Urbana de Barcelona ha desplegat un altre dispositiu policial en col·laboració amb els Mossos per desallotjar dos nuclis d'assentaments que es troben al voltant del pont del treball digne al districte de Sant Andreu. Segons el consistori, l'actuació s'ha precipitat per un informe dels bombers que ha avisat que existeix un risc greu imminent per a les persones que hi viuen.
I l'accés al polígon Coll de Manya de Granolles s'ha tancat a causa d'un incendi sense ferits en dos contenidors industrials amb liti a l'empresa A3 de la zona. Hi treballen sis dotacions dels bombers i després de fer comprovacions s'ha descobert que cremaven bateries de liti emmagatzemades en dos contenidors a l'exterior de la instal·lació. Es calcula que hi ha 30 tones de material afectades i els bombers han indicat que les flames no es poden extingir amb aigua i que a res d'ara s'estan monitorent l'incendi per evitar que les flames es propaguin.
I pel que fa a la mobilitat, l'accident d'un camió a la C25 a Castellfellit de Riu Bregós talla encara un carrer i li provoca circulació intensa en aquest punt. Un altre accident a la C58 a Ripollet ocupa el Boral i també provoca l'intitud en aquesta zona. També una altra avaria, en aquest cas a l'AP7, a Constantí, talla encara un carrer i li provoca circulació intensa en aquest punt. I a banda hi ha retencions habituals a la B10, que s'agraeix també per una altra avaria que talla un carrer, també afectacions a la B20...
I també a la B23 es plugues, a la C31 a l'Hospitalet i finalment a la C33 a Montcada. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa.
Ei, saps que l'Al Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Rifoll a Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Vivid, el festival d'enoturisme on olvida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a vivid.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, entrem en temps de Tartulia i Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 25 de març, se'ns acaba el març, hem entrat ja la primera setmana de primavera, fa teòricament bon temps, tot i que diuen que baixaran les temperatures aquest cap de setmana, del temps, de la ciutat, dels que ells vulguin, en parlarem avui amb les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Montse Prat, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, contenta de poder-vos acompanyar i agraïda que em convideu a ser-hi. Molt de bòlit, com sempre, amb la teva feina a la Fundació Escolaresia Múltiple. Sí, la veritat és que quan nosaltres diem que tenim molta feina és una bona notícia, perquè vol dir que...
que exercim, que tirem endavant projectes, que hi ha usuaris i usuàries que poden gaudir de serveis, i per això hi som, per acompanyar les persones amb esferosi múltiple. Ara en parlarem, perquè alguna cosa hi ha per aquí per parlar-ne. Genial. Ricard Planes, molt bon dia. Oh no. Oh!
ja està reventant tertúlies és a dir, aquest home és l'esperit de la contradicció jo que anava a dir editor i director del bon art, gestor cultural al capdavant de la Fundació Lluís Corovina entre moltes altres coses i va i el tio em diu, o no bueno, sí o no? sí, sí, estem vius tu que et fas molt bona cara, no? això sí, no ho puc negar després en parlarem perquè és que no pareu de fer coses, no pares de fer coses i això també està bé, no? perquè és aquell món que si pares, caus, no?
Sí, és com la bicicleta d'en Ramon Casas, eh? El bicicle aquell dels Quatre Gats. Sempre ho porta cap al món de l'art, eh? Podria haver parlat de la Volta a Catalunya, però no ha parlat de Ramon Casas. No sé si en bicicleta o no, però segur que parat no hi està en Carles Martín, empresari, perquè no hi pot estar-hi. Un empresari no hi pot estar-hi, no?
Tampoc en sabria, eh? Una mica tot neguitós, una mica tot mogut. Però content d'estar aquí un altre dia i haver trobat el temps. I a nosaltres molt content que estigueu tots tres aquí. Com va el món de l'empresa? Us afecta des d'un punt de vista? És a dir, com que sempre es acaba parlant de tot això, ara entrarem en els altres temes.
s'acaba d'aprimar més del que ja està caldo, caldo, para això hi ha una guerra allà al món perquè es veu que en Trump un dia va decidir que tocava i de sobte comença a pujar els combustibles els carburants, comença a pujar l'electricitat, comença a pujar
el gas, després baixa però torna a pujar, després treuen el del 21% d'IVA, baixa el 10%, però es nota, sí que s'ha notat una mica, també és veritat a les vetsineres, però la impressió és que algú apartarà una part de tot això. Com afecta això a l'empresa, encara que sigui una empresa que és important com la seva gironina?
Moltes... Mira, com a empresa ens afecta qualsevol cosa que és inestable, però al final qualsevol cosa que és inestable també dona oportunitats. I com que a mi m'agraden les oportunitats, m'agraden els reptes, m'agraden els problemes, doncs qualsevol cosa d'aquestes que afecti a tothom, per igual, a mi em va bé.
perquè són una empresa de lluita, però sempre que hi ha hagut crisis, que hi ha hagut Covid, que hi ha hagut coses com a empresa, ens hem mogut, no ens hem estat quiets, no ens hem estat veient les passades, sinó que hem actuat, i per tant, si hi ha moviments, perfecte. Sí que és cert, no sé si és l'edat o què, que a vegades dius, escolta'm, no us podíeu estar tots quiets, no? Perdó, aquest ha sigut perquè he vist que la Montse arribia...
La paradeta aquella d'antes, de la iaia que passava la filla i què feia, anava anent no sé què, i venia allò a la paradeta, i escolta bé, si anaves cada dia i feies aquella feina, tenies el menjar i la vida assegurada, no? I dius, problemes quins? No, anar-hi cada dia, ja està. I a vegades et dius, ostres, vols dir que tot aquest merder val la pena?
I aquest és un punt, i l'altre, hòstia, el tema de l'IVA em sembla una presa de pèl tan escandalosa, ens prenen tant del pèl, es burlen tant de nosaltres, però tant, i clar, cada vegada ho fan, i després quan ho fan, algú t'explica que és una presa de pèl, però te n'oblides i ho tornen a fer. Que et baixin el preu del gasoll, del 20 al 10%, aquí ajuda.
Els que compren gasolina i paguen l'IVA. Què són això? La gent del carrer. Les empreses no l'estan ajudant, perquè les empreses a l'IVA se'l desgraven. Per tant, les empreses que baixin el preu d'això no ajuden més. No hi havia pensat això. Perfecte. L'IVA és un impost neutre. En el fons fas de banc de l'estat. Correcte, per tant... El dones avançada però te'l retornes. El...
que va omplir el cotxe de gasoil particular, que a ell sí que li ha sortit una mica més econòmic, i dius, home, hem ajudat aquesta persona que no és poc. Bé, deixant de banda la gran estupidesa que el camioner de Bulgària que ve aquí a Portuguesa,
Portar coses, vagi a la gasolinera a comprar el gasoil aquest que ens han fet al nostre estat, amb els nostres impostos, un descompte, i amb ell també se li aplica, que dius, home, quina borrada. Deixant també el senyor del Ferrari, que dius, vos, di que li hauríem de fer un descompte al senyor del Ferrari d'un 10%, que està molt bé que tingui el Ferrari, soc superfan de tenir Ferraris, jo m'agradaria tenir-ne 3 o 4%.
però estaria disposat a pagar la gasolina preu que toca no que en fessin un descompte perquè això és un catxandeo tal com has dit potser algú pensa i només en puc tenir dos però escolta-me i llavors tots aquests cèntims que deixa d'ingressar l'estat perquè els deixa d'ingressar què és? que ara ja no els necessita? o que els cobrarà d'un altre lloc?
És així de fàcil, te'ls cobraran d'un altre lloc. I qui els pagarà? Les empreses no, les empreses sempre guanyen. Els pagaràs tu, que et penses que t'han tret un del 21 al 10% de descompte, i després què passarà? Que et pujaran el preu de no sé quin impost, de no sé quina cosa, i em sortiràs a plorar i a cridar, m'han cobrat això de més. Ben content que estaves quan t'ho van treure a l'altre costat. Els calés són com l'aigua, es mou d'un costat a l'altre. Ara està flotant, ara es pluja, ara és boira, ara és no sé què, però hi ha la que hi ha.
els calés igual. Si els treus d'un lloc, faltaran a l'altre. Per tant, t'estan enredant. Hòstia, han començat fort, eh? No, no, és que m'encanta la manera que ho has explicat, eh? Sí, perquè és didàctica. És molt didàctica i explica... Una mica emprenyada, però perquè m'emprenyes. Però tens un emprenyament plàcid. Tens un emprenyament...
Ja li diré a la meva dona. És plàstic el meu emprenyament. Però almenys entens molt bé el que dius. Jo penso que és un emprenyament des de la mirada de la dignitat, perquè al final quan et prenen el pèl i tot el que esteu comentant, nosaltres les entitats del tercer sector l'Iba ens el mengem.
és a dir, ni desgraven ni devolució ni res això sí que s'ho queden amb alegria tercer sector serveix perfectament la llei aquella de fundacions que quan va passar tot el Palau de la Mús i moltes altres coses que van haver-hi derivades d'un any a un altre una fundació ha de tenir un 21% més perquè ho podies deduir
A no fer-ho. Aleshores sí que és veritat que aquesta enganyifa es mira molt diferent des de la societat, perquè jo l'altre dia, el dilluns al vespre, que anava caminant unes cues a les batxineres.
però cues, eh? Aquest post té, perdó, eh? Ho dic així, però, anant cap a la plaça de Salt, carretera Santa Coloma, que hi ha un posat en allà, que a més a més passa el carrer el bici, perquè ja és fantàstic, és ideal. Ahir hi havia, possiblement, una vintena de cotxes dintre, en el carrer el bici esperant per entrar, just abans d'arribar la rotonda del Guala, que en dèiem, davant de casa en Matllé, vull dir. Vist el cotxe elèctric. I enllaçaven des d'allà, aleshores ho pensava. I jo vaig pensar, ui, si que ha baixat, no? Per què?
Jo anava caminant, anava fent les meves coses. Però és veritat que quan hi ha aquesta enganyifa a benefici, tothom és corre-corre o que ve, o que ve, o que ve. Quan és a l'inversa, tothom és catxim d'ena, catxim d'ena i no següent. I el que hi ha poc és la consciència aquesta d'aquest fluctuar de l'aigua i qui s'ofega
ja que fem servir aquesta metàfora, qui queda ofegat i qui no. Llavors està molt bé que els que no tenim empresa, que no som empresaris, escoltem aquesta mirada també d'algú que diu, eh, per tant, que us estan fotent a vosaltres, que al final acabareu pagant per aquí o per allà. Llavors aquesta mirada des de l'emprenyament de la dignitat, jo trobo que està molt bé que la compartim, bàsicament. Gràcies, gràcies. Jo portaré...
cap al terreny cultural fins i tot m'extranya és un deix que tinc per naturalesa el fet és a l'última revista Bonar que hem publicat l'editorial faig una reflexió sobre tot el que estem parlant de les derivades de la guerra i d'aquest ecosistema belicista que Trump que Estats Units d'alguna manera de manera més balada ja desenvolupava el que passa és que ara s'han perdut les formes
De manera brutal. I jo deia a nivell cultural que Estats Units sempre havia fet servir la cultura com una gran ambaixadora per penetrar i fer diàleg i fer negociacions a alt nivell, no?
i que una mica a redor de totes aquestes coses que estan passant també està influint molt anar als Estats Units per tots els altres agents fires d'art importants com Art Basel Miami que hi ha un ecosistema de persones del sector llatinoamericà molt importants que hi van i que ho tenen com a hub doncs als Estats Units s'està tornant fa temps està perdent aquesta centralitat ja no es legitima tot a través dels Estats Units però a més amb aquesta política internacional
tan grullera i que resulta molt poc agradable per la gent, almenys del món de la cultura fa que es torni als Estats Units un país antipàtic i que les trobades o el que es predisposa estiguin derivant en aquest multilateralisme que trobes que la Xina té la seva potencialitat
Depèn de quins països com Mèxic o Colòmbia o Brasil estan buscant també la seva notorietat o altres països del Mediterrani i d'Europa. Aquesta potencialitat que havia tingut fent servir la cultura i les bones maneres als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, doncs que tot això s'està desfent.
i potser a la punta de l'iceberg ha sigut visibilitzar aquestes polítiques de Trump que evidentment afecten el món de la cultura, l'anestabilitat de la compra-venta de transaccions d'obres d'art i fins i tot de poder muntar exposicions i buscar aquests diàlegs, perquè fins i tot dintre dels Estats Units està ventint una censura per part dels programadors importants a nivell museològic. Estàs parlant amb companys
de Boston, de Chicago, de Nova York, de Los Angeles i Miami i diuen que la cosa està dura i fins i tot els patronats, que són els que aporten els diners, estan en polítiques que estan molt bipolaritzades. Esquerres, dretes i després la llibertat d'expressió s'està veient compromesa i hi ha una censura i fins i tot una autocensura, que això potser és el més...
el més potent, no? Però sobretot significar que aquestes polítiques culturals no només afecten a nivell d'economia, i molt, sinó a nivell de credibilitat, no? D'un país que havia sigut molt important i que depèn de quins presidents havien abanderat, depèn de quins discursos de democràcia global, d'un sistema interconectat. Ara, esclar, veiem grans superpotències també que fan una mica de por, no?
Si el model és Xina o el model és Índia o el model és Rússia, dius tenim un problema, no? Però és que als Estats Units ja fa molt de temps, no?, quan van entrar al Capitoli, que semblava allò una república bananera,
en un mal sentit del terme, doncs s'estan perdent en terres, hi ha una altra fase de democràcia i fa una mica de por, no? Sí, perquè a més a més hi ha hagut un desbergonyiment en el sentit, és a dir, als Estats Units és molt possible que durant molts anys... Ho hagi fet.
la segona meitat del segle passat, els anys 60 i 70, les intervencions en països, diguem-ne, de Sud-amèrica, i varen ser-hi el COSUR, el CONOSUR, no?, que deien, i tal, el que passa que ara, diguem-ne, com a mínim, es revestia...
D'unes formes. D'unes formes, ara no. Vull dir, van anar a Venezuela, van treure aquell i se'l van emportar, i això no vull dir que estigui defensant el senyor Maduro. No, no, no, que els propis veneçolans se n'alegren que l'hagin tret del damunt. Però llavors, i l'altre tema és aquest, no? Vull dir que haver-hi hagut un desvergonyiment, és a dir, no té cap mena de vergonya en mentir directament o d'acusar...
en els periodistes, de dir tot el que fa és no contestar les preguntes, només insultar, i la sensació és que hi ha això que deien en Carles, que les empreses no volen una inestabilitat, de repente ataca a Iran i encara no sap ben bé per què, després els hi dona dos dies per obrir l'estret d'Hermut, després diu que no, després diu que... I tot això hi ha un flux, les borses pugen i baixen, que algú que hi entén diu que és el que realment li interessa, i quan les borses pugen i baixen, hi ha un munt de gent que perd diners i uns quants que en guanyen
que en guanyen molt. Que són els mateixos quants de sempre, i només cal mirar l'economia de la família Trump. Ara no sé si acabaré el programa de ràdio, passen coses, s'enllunyat del vidre, però sí, clar, hi ha uns quants que tenen una informació, que utilitzen i que poden tirar endavant. I que a més a més ho diuen, ara ja no se n'ha de veure conèixer. Ara és que el macarra del pati ha sortit a fora i diu, ui, soc jo el macarra del pati, no? Els que vulgueu venir a mi, ara anem cap allà i apallissarem aquells.
I com que sembla que el capellissa, que és el cas de Maduro, no? Dius, hòstia, és que era molt dolent i ja li tocava, eh? Dius, ja, però el dia que no sigui el dolent que li tocava i sigui el bo, què farem? És que ha obert veda. El cas és que ara és igual amb uns que amb altres. Ara pot atacar qui vulgui, no? Els motius reals, els motius bàsics d'humanitaris, del que sigui, d'acord? S'han esveït. S'han esveït arran d'aquest comportament...
d'aquesta imposició, d'aquesta manera de tractar, no a un govern o a un país, en general, a tothom. Aquest despotisme instal·lat en el poder... En general aquí no fa exactament el que ell vol que fa. Clar, és un despotisme instal·lat en el poder. Jo sempre ho he dit, o sigui, tenir un boig en poder és terrible, perquè acaben passant coses així. Has fet bé de no posar-hi l'il·lustrat al darrere, eh? Es despotisme sec és aquí, eh?
Estic aquí i vist des dels que no n'entenem de política. El que va fer Bolsonaro a Brasil o el que Mileia està fent Argentina ficcionant que està fent una recuperació econòmica i després parles amb argentins que...
que els hi ha, tinc col·laboradors de l'edició internacional de Bon Art argentins i dius com et pago, no m'apaguis amb un banc argentí perquè se m'ho quedarà tot dius, hòstia, em sap molt de greu però aquí el Ricard abans ha dit una cosa que el que provoca una certa tensió és que abans, és a dir nosaltres i el dir nosaltres me'n refereixo a mi mateix perquè vosaltres sou tots molt més joves
veníem d'una època en què hi havia bons i dolents, deixeu-m'ho dir així. Estaves en un cantó o en un altre. Jo no dic qui són els bons i els dolents, però uns es consideraven bons i consideraven que els altres eren dolents. Ara la sensació és aquesta, dius, el que està passant als Estats Units és alarmant, però si gires cap a veure qui podria resoldre-ho, ho acabes de dir tu, una dictadura...
com Xina, una dictadura com Rússia, la Índia, que és allò que en tot cas no crec que fos el model que hauríem de seguir, i la sensació és aquesta, i aquella Europa de la que n'estàvem tan contents desapareguda en combat.
Europa també són castes són les castes aquestes que ara decideixen fer-te el 10% del petroli i que per altra banda a sobre no inverteixen amb el que han d'invertir per tant Europa cada cop em sembla menys l'exemple de com s'hauria de comportar una societat que sí que en el benestar de la població estem en aquell terme mig aborregat que es veu que és el que ens sembla bé
I ara li podria semblar a la gent que ens escolta que estem parlant de política internacional, però estem parlant també de casa nostra. Tot això ens acaba afectant a la butxaca i és el que passa. I en un moment així, deixeu-me fer una estranya derivada d'aquestes que a vegades es fan...
en un moment així en què tu dius el que està passant a Argentina i el que ha passat a Brasil i tot això, Bay Bonart es decideix a fer una edició internacional en llengua castellana per tot Sud-amèrica, no? I també suposo que per Espanya.
Hem fet una edició així, en un altre acte d'insensatesa, quan la vam muntar fa 25 anys, també ens ho van dir, i ara vèiem que hi havia la possibilitat d'abraçar, després de 25 anys, altres dinàmiques, i no ens volíem quedar només amb Espanya-Portugal, sinó que vèiem uns llaços molt interessants en tota la Mediterrània,
Per una banda, per reivindicar aquest vector, des d'Itàlia, Grècia, Turquia, el Marroc, són tot de països, la Mediterrània com a font de cultura, i després les relacions amb Lletinoamèrica, que han sigut sempre molt intenses, i sobretot ho hem veiculat amb Mèxic i Colòmbia, que són dos països que...
Sobretot a mi m'agrada especialment Colòmbia perquè té un sentit més europeu, quan vas allà i vaig poder anar a Bogotà, Medellín i a Cali, i a les diferents vianals, i veus que té tot un terenar molt diferent que Mèxic, que té molta energia però que està molt més bipolaritzat per aquestes tensions de tenir Estats Units i un terenar anglosaxó molt diferent.
Com es fa una revista des de Girona, des de Catalunya, per tot el món? És a dir, com has trobat, diguem-ne, partners? Treballant molt, diguem-ne. El món de la cultura i de l'art tenim...
La sort que tots som migrants, tots contínuament viatgem i això és un avantatge i tens molts contactes, tens aquest sentit d'obertura mental molt ampli, no hi ha fronteres, el que sí que hi ha capacitat d'incidir. Volíem també fer com una reivindicació perquè algunes vegades...
Malauradament hi ha una focalització dels creadors i de les activitats que des de Madrid prositen per tot arreu, no? I aquí nosaltres hem penjat la centralitat des d'altres territoris, també tenim molta complicitat amb la gent del País Basc, també amb molts agents de Madrid i altres zones, i a partir d'aquí també, així, doncs,
a Portugal, que hi ha hagut relacions, hi ha molts programadors culturals catalans i espanyols que estan exercint allà, i després Colòmbia i Mèxic, doncs hem trobat complicitats, tenim representants, empreses que se'ns han vinculat i que volen tenir...
aquesta bilateralitat. I, sigint de Catalunya, aquí, anant cap a Llatinoamèrica, també hi ha com un valor afegit. Perquè, esclar, aquí hi ha hagut unes tensions polítiques, lingüístiques, culturals molt importants, i pots veure aquesta realitat des d'allà. Quan vas a Colòmbia i veus la pluralitat...
de llenguatges indígenes i tot el que està suposant aquesta reconceptualització aquest trencament de aquí vam anar a colonitzar allà ja tenint una cultura molt potent va haver-hi una altra fase de la història i si ho treballes en aquest sector també estàs molt benvingut i evidentment
No és d'un potencial econòmic aclaparador, perquè a l'eix avui en dia ja sabem un test, a Àsia i als països àrabs, però hi ha un eix cultural, empàtic i de molta tradició que és una mica on ens hi sentim còmodes i la llengua també, com un vehicle d'apropament també ens ha servit. Què feu avui a la Fundació Miro? Una altra bestiesa.
De fet, dos barrets, ets l'editor de Bonart, i com això avui fas alguna cosa a la Fundació Miró, però també exerciu de gestoria cultural, no sé si està ben dit, i també tens històries interessants en relació, per exemple, a la Fundació Lluís Coromina, que ha anunciat...
una casa de les arts, una casa-museu, no sé si ho dic bé, a Porqueres, diguem-ne, feta que serà dissenyada per l'arquitecte Josep Mias i que acollirà l'importantíssim fons de...
de Lluís Coromina, que és un mecenes important que té una gran col·lecció d'art i que ja té cinc llocs d'exposició, en certa manera, diguem-ne, entre Girona i Barcelona.
començo per allò de la Miró a tots convidats primer perquè Miró és un dels artistes més internacionals que tenim i a part que Miró no només va ser un grandíssim artista sinó que humanament i èticament va tenir posicionaments
molt interessants, no? No es pot dir d'altres artistes molt interessants que coneixem que no van tenir la mateixa dignitat ètica, però això no vol dir que se'ls menys tingui la seva importància artística. Miró va tenir les dues coses i per això una admiració sempre constant.
No havíem fet mai una presentació a la Fundació Miró, malgrat que hi havíem presentat moltes coses i amb motiu que vam fer el 50è aniversari de la Fundació de l'Espai i vam voler fer una reflexió sobre tot l'ecosistema Miró. La Fundació Miró de Palma, la Casa de Montreix del Camp i la Fundació Miró de Barcelona i després la gran col·lecció de Mirós que hi ha a Serralbes a Porto.
i vam fer un monogràfic i el presentem i no fem a la presentació farem un diàleg on no parlarem de Miró sinó parlarem de com molts artistes contemporanis que per això hem seleccionat uns quants a la taula rodona
han heredat aquesta essència mironiana que també és una manera per actualitzar això i després això és un acte que fem avui al vespre que ens ho passarem molt bé perquè és un meeting point et trobes amb gent fas cultura també hem coincidit
que agrairem els 10 anys de trajectòria del director Marco Daniel, que ara canvien el càrrec sobre un nou concurs i ha fet una tasca molt interessant i també ens servirà per agrair-li tota aquesta tasca feta durant tant de temps i feta amb molta credibilitat, que ha servit per dimensionar la figura de Miró.
I després, el que comentaves, vam anar a presentar a la Fira Arco de Madrid l'avantprojecte de la Casa Museu de la Fundació Lluís Coromina. Fa 15 anys que la dirigim. En Lluís és una persona molt empàtica, no només en el tema de l'art, sinó en temes socials.
toquem molts de temes socials i col·laborem amb la gent de Mas Casadevall, amb el Cullet, amb la Fundació Estany, amb moltes entitats del tercer sector i fem servir l'art com a mecanisme de difusió. Doncs ell ha arribat als 70 anys i va dir que volia deixar la seva petja
i que volia invertir en un projecte nuclear, que fos una mica les 2.000 obres d'art que tenim a la col·lecció, doncs, puguem-les visibilitzar i fer un punt d'atracció en el Pla de l'Estany. Està radicat a Porqueres, però s'entén més com un nucli de col·laboració tant amb Banyoles com amb tota la comarca.
I bé, bàsicament vam anar a presentar això amb en Josep Mias, que és un arquitecte molt potent, té aquesta faceta d'arquitecte però també d'escultor, per tant té aquesta doble sensibilitat. I bé, ens ho vam passar molt bé configurant això i ara de cares al 2030, amb l'objectiu d'inaugurar-ho, tenim la possibilitat de...
ser privats i anar molt més ràpids que un públic, que necessiten 20 legitimacions, que l'oposició, que tothom s'hi posi bé, que no et surtin aquí, mira, penses una idea, l'executes, selecciones i tires endavant i amb dos anys i mig, tres, això d'estar ja en sol fa buscant totes les complicitències institucionals que puguem i més...
i buscant això, de fer coavitar amb aquest nou centre d'art que s'inaugura ara a Banyoles, de la col·lecció de Jordi Gimferrer Està on teniu la fundació? Sí, està quasi al cantó a Banyoles, a la plaça Major i s'inaugura el nou fons Gimferrer Totes les entitats que potenciïn l'art contemporani i la creació, el talent i una mica el sentit crític són benvingudes i esperem col·laborar-hi tant com puguem
però mentre estan fent camí, i bé, és... No pares, no pares. Home, un fons de 2.000 obres, és moltíssim, no? Sí, sí, entre contemporani i antic, a més hi ha la col·lecció Iser Dalmau, de la Mare, on hi ha Andalís, on hi ha Anglada Camarasses, per tant, tenim una mica de tot, i esclar, algunes vegades quan es construeix un museu,
poder la peça nuclear que la gent treu de l'equació és el magatzem, les reserves. És tan important els fonaments d'un museu, són els seus magatzems on es guardarà les peces, on hi haurà l'espai de restauració, on hi haurà la catalogació, perquè en un museu no ho pots exposar tot. Exposes una part que la vas moguent. Per tant, els magatzems que avui en dia ja es fan visitables és una altra peça de tot aquest engranatge i...
Li vam voler donar molta importància en la presentació de l'avantprojecte però ja tenim el magatzem que els estem arreglant, un operatiu molt important que serà i la qüestió que era més icònica era les formes de tot aquest nou espai que són 4 hectàrees i que vol ser una mica un xilli de l'eco a la Gironina.
doncs enhorabona per aquest projecte penso que a mi suposo que la gent del pla de l'estany per la feina que ve al damunt no, al contrari no, perquè al final és posicionament també per territori vull dir que clar quantes vegades els gironins hem dit és que per veure depèn de què ara ja no passa no passa tant però per veure depèn de quin tipus d'exposicions art o per veure ostres aquest epicentre no? de...
cultura, ens hem hagut que moure moltes vegades i tenir un pol així important, la gent del Pla de l'Estany deu estar encantada, no? Encantadíssima. Però té la gràcia de veure que, per exemple, ja serà un museu, diguem-ne, a veure, des de...
ja ho he de dir, que no hi entenc absolutament res, però pel que vaig entendre, del que vaig llegir, del que van presentar, és que a més a més serà, i a més és un museu que per tant es construeix, obre, però que també, diguem-ne, en aquestes quatre hectàrees hi haurà molta escultura i estarà absolutament relacionat amb la natura, a més a més estarà el cantó del castell de porqueres, que ja és propietat de...
De la mare d'en Lluís i per tant estem parlant d'una inversió important però d'una inversió que pot captar molta gent, és a dir, que pot ser molt beneficiosa per la comarca. A part hi ha unes ruïnes paleocristianes, tens l'església de Santa Maria de Proqueres que tot allò ara especificarà, està allò el trànsit, ja no podràs anar amb cotxe, per tant tot allò serà peatonal...
Serà un epicentre molt interessant. I després veus una mica la radiografia de les comarques gironines i veus Cadaqués amb una potencialitat per la seva tradició. Figueres amb el Museu de Lí i amb els altres museus que hi ha. Ara Banyoles, amb la col·lecció Gent Ferrer i el futur museu que nosaltres farem des de la Fundació.
jo què sé, a l'Escala, que també està en un projecte important, Platja d'Aro, i després dius, i a Girona, malgrat que tinguem equipaments importants, què li està passant? Ho estava parlant un dia amb en Quim Nadal i amb en Josep Manuel Roda,
dos persones enroedant a nivell de temes de museologia i en Quim com a exalcalde i fins i tot ens estaven plantejant de fer una reflexió profunda perquè Girona no és la segona ciutat de Catalunya en potencial, ja li ha passat Lleida per la dret i per l'esquerra, Terrassa també té un ecosistema malgrat que no se'l cregui i no el potenciï
I hi ha moltes ciutats importants que estan fent una aposta estratègica, perquè no es tracta d'abocar-hi diners, sinó de pensar com s'han d'abocar i de quina manera, i com s'optimitzen, no? I tant amb el món empresarial com amb el món cultural, que són empreses culturals, amb una altra cadència, una altra manera i perspectiva, també s'ha de fer aquest exercici. I a Girona tenim un greu problema, que no hi ha model des del model patrimonial del segle XX que va deixar amb quin Nadal.
perquè en Puigdemont va deixar una ciutat de festivals, que està molt bé, però hi ha un perill, que no et moris d'èxit, que és el que està passant, i després la cultura de base i l'estructuració dels museus amb una òptica del segle XXI no existeix. Som reines de taifes mal articulats i mal dotats. Malauradament, els petits museus que tenim no tenen pressupostos per poder executar coses,
i després altres equipaments com són nuclers, com són la Casa de Cultura de Girona, és un desastre amb tres projectes fallits de reubicació, ara fem una cosa, ara hi posem una altra, jo crec que és un drama i que a un any de les eleccions no hi ha cap partit polític que hagi reflexionat de veritat amb això i potser és el moment de generar un debat
conscient de què ens està passant a Girona. S'ha esgotat un model i no hi ha hagut capacitat cognitiva per entre tots repensar-ho. I això és un perill, perquè veus que tothom està fent els deures de manera molt ràpida i ciutats més petites estan agafant una centralitat que no tenen altres. Per exemple, ara vinc de l'exposició del GRCR a Olot,
i aquesta gent per ells mateixos estan generant una dinàmica impressionant han conquerit tot el museu de la Garrotxa un altre fracàs de model de museu tant arquitectònicament com la manca d'impuls que li està passant a Olot i a Girona fins a cert punt els estan passant coses d'aquestes que falta pensar amb una mica més d'ambició
i que la gent que sap del tema que se la deixi opinar i executar.
Has aconseguit una cosa amb aquest pim-pam que ens has fotut. Hem recol·locat l'art. Que és que en Carles porta 10 minuts sense parlar i... Això costa, eh? No, no, sí, sí. És un tema que és molt interessant i és desconegut per mi, molt desconegut. Però sí que estava pensant en el... Si a tema polític no estem posant coses que...
que tenen valor sobre la taula és perquè estem parlant de coses que són més atractives i més banals, més populars i al final són les que donen vots perquè potser si dius anirem a destinar uns calés per establir una estratègia una estratègia cultural de no sé què
doncs si aquest és el teu primer punt del programa no sé si guanyaràs i això té a veure amb l'educació de la població si la cultura no li interessa a la població no cal que fem museus perquè no li interessa llavors què hem de fer abans
Donar aquest sentiment d'aprendre, no? Museus en tenim. El que jo crec que hi deia... Escrivi una banca de projecte global, a veure, Casa Pastors, Museu d'Art Contemporani, buscar lloc, és a dir, la sensació de que tothom fa una mica la guerra amb el seu compte. El Museu d'Art, el Museu d'Història, el Museu dels Cines, són tot bolets. Són bolets. L'escola X de Banyoles i l'Institut X de Banyoles no paren d'anar
al Museu de la Ciència i vinga, anem al Museu de la Ciència i anem al Museu de la Ciència el Museu d'Història de Banyoles potser se l'han saltat i l'acaben de reinaugurar a l'arqueològic i si anem a mirar algun dia no, no mira que estava bé jo quan vaig arribar a Banyoles estava molt bé
Abans quan has dit si és el primer punt del teu programa polític no guanyaràs, el problema que hi ha no és que no sigui el primer. Evidentment, hi ha temes de polítiques socials i de realitats econòmiques, de territori i habitatge, o sigui, drets bàsics de la gent que avui en dia són crítics i que penso que tampoc tenen un abordatge com l'haurien de tenir per part de ningú.
i el cas és que no tan sols no és el primer punt que dius, val, hi ha aquests bàsics és que tampoc s'inclou en cap punt jo penso que la reivindicació potria ser més aquesta no hi ha aquesta pretensió de reflexió tot i que hi ha hagut molts plans i moltes coses veus al final la ineficiència de dir nois ens assentem també és una qüestió del propi col·lectiu que és molt dispers però jo crec que
Una de les funcions de l'administració és fer de hub, perquè té els diners i la capacitat de fer-ho. Fes aquesta feina, no l'incolomis en un privat que ja té el seu dia a dia prou complex, ha de fer aquesta feina que fins a cert punt ha de...
ha de fer, o almenys ha d'ajudar, hi havia un Consell de la Cultura, les Arts i tot plegat. Quin grau d'eficàcia? Jo no hi crec. Jo crec en contractes programa, en objectius definits i en un dels pocs alcaldes que he pogut, i n'he treballat en uns quants, que això ho tenia cartogràficament molt ben radiografiat, era en Víctor Puga a l'escala.
que va fer fins i tot com una empresa un checklist dic que faré això i dic si ho he pogut fer com de quina manera em vaig quedar sobtat i em va encantar perquè dius això és fer bona política perquè si promets una cosa vol dir que l'has analitzat prèviament mires si els resultats són ponderats
Evidentment que hi ha lògiques de vot però que no hi ha aquesta visió tant de vol gallinar, sí, que no ens podem permetre això. Potser és una de les explicacions perquè els governs, diguem-ne, a l'escala que han passat 3 o 4 alcaldes, diguem-ne, de la mateixa, n'han tirat endavant ara Víctor Puga, si no veig el dalt està en algun... Està a territori, sí. Està a territori, se'l va portar la Sílvia Paneca. Per això, però...
Està bé que aquesta programàtica i estructuració es pugui fer perquè la cultura també s'ha d'estructurar i evidentment que parlar de cultura vol dir moltes coses però també vol dir d'empreses culturals, d'un PIB molt important que mou...
i que no es pot menys tenir. El que suposa com a reclam turístic, cohesió social... És que la cultura no només és un quadre que val mil de milions, que ho vas a veure. No, no. Hi ha moltes dinàmiques d'expressió cultural vinculades... Nosaltres que hem treballat des de la Fundació moltes coses amb gent amb autisme, amb TEA, doncs és una manera molt interessant de fer florar moltes coses.
I d'aquí, o a la Fundació Gironaès, amb el programa que hem desenvolupat des de Bon Art, amb la Fundació Gironaès, a la ciutat policromada, no?, de pintar els edificis fent dinàmiques perquè la gent tingui un sentit d'estima amb uns edificis que arquitectònicament són molt limitats, no?,
És una reflexió més àmplia i algunes vegades es codifica de manera molt arbitrària i sí que és veritat, no es posa ni en el programa perquè no ven. No dius, és que no ven, com posis això dius... I s'ha de fer des de la base, allò d'interessar, és el que...
Són els focus principals, no? Però no interessa moltes vegades perquè si no tens l'oferta, que això és com el peix que es mossega la cua, no? Si no tens l'oferta no pots saber si interessa, no? I si no promociones quan hi ha l'oferta és aquest bucle, no?
A més a més hi ha coses que s'han de fer, en Carles ho deia, hi ha coses que possiblement no donen vots, però que s'han de fer. I el tema és que del món de la cultura ha quedat relegat perquè es parla d'altres coses, però d'aquestes altres coses, habitatge, el tema dels serveis socials, deixeu-m'ho dir així...
de l'ajuda a la gent que ho necessita, que cada vegada és més, i estem en un moment en el qual veiem que les infraestructures no funcionen, veiem que l'autopista, bé, l'autopista també és infraestructura, està col·lapsada, veiem que els mestres estan de vaga, veiem que els metges se'n van a la vaga...
i fins i tot algunes coses que gent que alegrament parlava fa dos anys de la Catalunya als 10 milions, ara se n'ha adonat que poder, el que ha estat una insensatesa, crec que és la paraula que va sortir per la boca del conseller del mal, el conseller de la presidència, és la Catalunya als 8 milions 200 mil que tenim amb uns serveis de la Catalunya als 6 milions.
És que aquest és el problema. Un dia en aquesta mateixa taula, acompanyada de dos polítics, que encara exerceixen tots dos, home, jo dona, i els vaig dir, escolteu, per què no agilitzem el canvi de les lleis? És a dir, si la realitat social canvia, si la realitat cultural, si la realitat econòmica, si la realitat de les necessitats bàsiques, infraestructures, per què no som capaços des de l'àmbit polític d'agilitzar els canvis?
Van rebufar tots dos. I va ser, bueno, és que això no depèn només d'aquí, després s'ha d'autoritzar allà, amb una legislatura de quatre anys potser no hi ha temps. És que a mi, amb una legislatura de quatre anys que no hi hagi temps, m'ho puc creure o no?
però al final aquesta explicació m'importa tres pitons jo el que vull és que facis una feina que deixis que saps que és un projecte de país que saps que és un projecte de territori i que si tu comences una modificació deixis per escrit la feina que cal fer posteriorment i que qui vingui reculli aquest projecte perquè el problema que ja és que ens anem carregant projectes que es van presentant que no arriben enlloc i tot això són diners que anem posant tots
I que al final exacte no serveixen ni per cultura, ni per gastronomia, ni per infraestructura, ni per habitatge. I és el problema que tenim. Aquesta realitat d'aquests 8 milions i pico cap als 10 milions, sense haver canviat coses tan bàsiques que afecten el dret de l'educació, que accepten el dret de la sanitat, que afecten el dret de la sanitat, fa que tinguem aquesta sensació...
de pèrdua de capacitat de benestar. I això és terrible, perquè aquestes generacions que pugen amb aquesta manca de compromís o de sensibilització o de mirada cap a una miqueta més enllà del seu primer dia a dia, ostres, estem perdent en aquí talent...
Perquè estan perdent oportunitats. És que tot va lligat. Tot va lligat. I al final és posem-nos a canviar les coses una miqueta àgilment, si us plau, perquè és que si no, serem els 10 milions i farem un pet com una gla. El tema és aquest que... He dit.
No, no, però ho has dit i ho has dit molt bé, però a més a més el tema és el següent, ho has dit, potser en quatre anys no hi ha tema, és a dir, però és que no funciona de legislatura, de mandat en mandat no hauria de funcionar així, hauria de ser una cadena, però com que hi ha més preocupació per veure per les eleccions que no...
Això ho va dir el Churchill en el seu moment, vull dir que no s'ha de pensar en el proper mandat. Venia a dir, si no era Churchill, era algú que s'hi semblava que no s'ha de pensar en el proper mandat, sinó en la propera generació quan es fa política. Dona la impressió que això potser s'ha perdut una mica i que anem cap a la Catalunya dels 10 milions i que el que ens està passant és que s'han abordat determinades qüestions de tal manera que ara ens la trobem amb una sorpresa, que és que la gent jove
Per exemple, es decanta cap a l'extrema dreta, que era una cosa que semblava que en aquest país ja teníem oblidada, perquè, entre altres coses, no fem una mirada al nord, on les coses sempre passen 8 o 10 anys abans. I ara aquí tenim els problemes que havien tingut a França amb la Valier, i ara aquí veiem que s'acosta a l'extrema dreta, que ja governa França i que podria acabar de governar-ho tot, i aquí diuen, és que ve, no, no, és que ve, no, és que Vox ja fa molts anys que hi és, i és que ara vénen...
És a dir, ve un sacsejament que el que no sabem és cap on ens portarà i què sortirà. Hi haurà un fraccionament de vot, hi haurà canvis de vot, hi haurà moltes complicacions perquè moltes ciutats i també a nivell de país es puguin configurar majories per governar.
Carles és que és el problema de la democràcia que l'estructura està pensada en que es prenguin decisions es parli és un tema parlamentari de posar-nos d'acord encara que estiguem lluny i a partir d'aquí trobar una cosa en comú i això s'ha perdut totalment ara és intentar aconseguir
Els vots suficients per poder fer el que em doni la gana. O sigui, volen com minidictadures de 4 anys. Doncs jo en 4 anys fotré el que vulgui. Normalment no s'hi arriba perquè tenim molts partits i per tant queda tot repartit i s'ha de pactar i això fa que no es faci res.
perquè no estàs disposat a fer el que ha de fer l'altre i no pots fer el que voldries tu. Llavors anem encallats de projecte en projecte. I estàs disposat a no fer res que s'allargui més de la teva legislatura perquè encara tallarà la cinta o s'emportarà el primer o una altra, no? I això no interessa. Aquest és un altre problemet que tenim.
Les metaquetes. Qui talla cinta, qui surt al diari, qui es posa... Clar, perquè si surts al diari també tens més vots. Llavors per això dic que tot el sistema de la democràcia està... Ara han deixat el diari de banda i ja se'n van a les xarxes socials que pensen...
que és lo que mou moltes coses. Tot i que jo continuo creient que hi ha persones vàlides, que si... Persones vàlides n'hi ha a tot arreu. Hi ha mestres vàlids, també. Hi ha de tot. Persones molt vàlides no estan disposades a pagar el preu que suposa, diguem-ne, presentar-se en una llista i començar a rebre insults, la sensació... Ahir en parlàvem en aquesta...
En aquesta etapa hi havia també la sensació que en els primers mandats que hi va haver parlàvem dels ajuntaments, però també podríem parlar del país, que hi havia gent que volia dedicar uns anys, que venia del món de l'empresa, o que venia del món de l'acadèmia, o que venia d'un món professional, i que hi tornaria en aquell món professional, però quedaran uns anys. I que això s'havia perdut una miqueta, i ara, més que els professionals anaven a la política, el que hi ha ara són professionals de la política.
Aquí hi ha el debat de la política com a model de vida i de treball o com una qüestió puntual. D'actitud de servei. Jo vaig estar un any a la Conselleria de Cultura, ja ho saps. Des de la privada, marxar de la teva empresa un any no és fàcil.
I va ser una experiència molt interessant, però també, per altra banda, veus que... No tinc un mai clàssim, pares fugir, col·legues. O és que els hi portàvem una panel·lació que no van anar a veure. Els hi portàvem. Vaig fer-me una mica entre els tècnics, però vaig deixar algunes enrampades a nivell, perquè...
és que és inmenjable, és que hi ha gent que està prometent coses, tu ets tècnic i tu has sigut empresa de cultura i dius, però què està dient? Si està prometent una cosa que no podrà complir, almenys sigues clar, no? I arriba un punt que dius, bueno, jo estic aquí per assessorar i dir el que penso, i si li agrada bé, i si no, doncs m'entorno, i si no, que em diguin, passiu bé...
Però és que encara jo anava amb una mica de sentit romàntic, no? I veus que el barnau d'alguns tècnics és que és lògic. Et ve un inventor cada dos per tres a canviar-te el model. Diu, escolti, clarifiquin a deu anys vista. Una empresa no la pots rectificar de manera contínuament perquè acabaràs marejant, no? Doncs les polítiques culturals... En Carles ens diria que els canvis s'han de fer, però que s'han de fer més o menys. S'han de fer, però dintre d'una cartografia de... Bé, clar...
Evidentment que hi ha girs copernicans quan hi ha una Covid o canvis així, però si no, tu vas seguint unes previsions, una estructura, un plantejament, una estratègia. Si no hi ha aquesta estratègia, és curt terminista i cada quatre anys hi ha una dinàmica determinada, costa moltíssim planificar i no li exigeixis a un funcionari el que tu no t'estàs exigint o no t'estàs exigint un corpus global. I això és una de les coses que veig que trobés molt interessant...
però que n'estava farda que li vinguessin assessors de pacotilla que anaven allà a fer el que podien o a replegar el que podien, sense excessivament criteri, o amb criteris molt laxes, o sense una política estructural ben regida, i això ha passat. Com veus les manifestacions del sector de l'elocució, jo els entenc perfectament i els comprenc, però hi ha una altra part que no hi estic gens d'acord, i em sembla molt de greu.
Veus algunes dinàmiques i tu abans érem 40 classes i ara hi ha una complexitat brutal, que és la que se'n va a l'ultradreta per després necessitem migrants però després els estigmatitzem.
Això comporta més complexitat, depèn de quins migrants, depèn de quines religions, tot és molt més complex. Però, i sí que és veritat que no estem dotant tant a educació com a en sanitat, però després també cal revisar. Si algú no fa el que ha de fer en una empresa, ho fot a fora. Cap funcionari se'n pot gairebé ni tocar. I si algú es posa de baixa...
Calça't. I això passa tant en sanitat com passa en molts de models, i en meritocràcia, i ningú vol tocar això. I després, l'albonisme d'esquerres, l'albonisme de dretes, la manca de ser amb això fa 30 anys o 40 eren molt més rigorosos. Ningú es plantejava agafar una baixa, perquè estaves perjudicant a tots els teus companys i estaves perjudicant a l'estructura...
Hi havia el llest de torn, però no sé, hi havia com una altra educació de dir no pots fer aquestes coses. I ara veus que bé, en una empresa tu mires d'una altra manera. Una empresa o una entitat.
quan tu tens una persona de baixa bé que substitueixes per poder continuar donant aquest servei i tens imputats dos sous amb un projecte social en canvi en l'àmbit de la sanitat pública moltes vegades hi ha persones de baixa i aquell lloc està o es reparteix o no hi ha el problema no és les persones de baixa no, no, no és que diguin que estan de baixa quan no ho estan i aquesta és la realitat actual
de gent que ja t'avisa que farà la baixa ja sap que el metge de capçalera li donarà la baixa la setmana que ve perquè les condicions de la feina no li agraden però no te l'ha de notificar, si tu ets empresari no te l'ha de notificar això també és un punt que hi ha és que una cosa arribes i jo tinc aquesta meixa falda un mes i mig aproximadament em va començar a treballar a casa meva un home, es pot dir home encara o he de dir persona va començar a treballar un home a casa meva fa un mes i mig
Va arribar al cap de dues setmanes, el dilluns al matí, no està al lloc de treball i el truquem, no contesta, al cap d'estona el truquem, diverses vegades. Tio, on ets? Què passa? Diu, no, no, ja no vendré més perquè he sido padre. Aquesta persona que porta dues setmanes treballant amb mi...
ha agafat la baixa, una baixa que té dret, per ser pare, aquesta persona que no sé si funciona o no funciona, perquè ha passat dues setmanes, no la puc fer fora, ni durant les quatre baixes, ni fins que porta un any d'estada baixa, un any, pots fer el que vulgui, pots fer absolutament el que vulgui aquella persona, que no la puc fer fora.
Tenim un sistema de baixes i de protecció que ho han fet tan arriscat que estem tancats, estem fotuts. I què passa? Ja ho he dit abans, l'empresa no hi perd. Aquesta baixa la pagueu tots. Amb el 10% que us ha deixat de la gasolina. La pagueu entre tots. Parlem d'això, per exemple, tenim l'habitatge, un lluvater que està subllugant habitacions. No és delicte. No és delicte, és falta.
Apa, vés a judici, vés fent, vés fent... Llavors, temes d'aquests, o sigui, és que podríem... Que couen. Rasques poc i n'hi ha molts. Llavors, penses, aquí és on s'han de modificar les lleis, si us plau. Clar, però aquesta persona que ha estat 15 dies treballant i està de baixa, també vota. I li encanta que hi hagi aquest. I com més gent d'aquesta hi hagi que voti, i voti igual, i el seu vot valgi igual que el del costat, que produeix i treballa i aporta al país...
Doncs la democràcia se'n va fer punyetes. Volia preguntar-te per la Fundació Esclores i Múltiple que feu coses avui, per exemple, l'Arnau... Acabem amb la part amable de la testura. L'Arnau ens deia que avui hi ha una efemèride que tal dia com avui del 2002 es va inaugurar... 2002? 2002, 2002. A Can Giver del Pla, el primer centre, això ha crescut molt. Què esteu fent? Que no pareu.
Bé, o sigui, d'entrada aquell primer centre l'any 2002, i t'agraeixo, eh, Arnau, que ho hagis comentat abans que comencessi amb la tertúlia, va ser el primer centre neurorehabilitador per persones amb esclerosi múltiple de comarques gironines. No existia. O sigui, això fa 24 anys, la Fundació treballa a comarques gironines des d'en fa 29, perquè hi ha la prova vivent, que és la nostra companya, la Pepi López, que està ubicada dins la unitat de neurorehabilitació de l'Hospital Santa Caterina,
I el que vàrem fer en aquell moment va ser l'inici real d'un acompanyament absolutament necessari amb serveis de neurorehabilitació, amb logopèdia. Per exemple, en Jordi Vinyes, que ha estat alcalde de Sal, va ser l'ogopèdia de la Fundació i, per tant, durant set anys...
Treballem des d'aquest centre per fer aquest acompanyament a persones amb esclerosi múltiple i també una miqueta familiars, però no tant com ara. Aleshores, què passa? Que hi ha un neuròleg trempadíssim que diu que això ho ha de fer la sanitat pública. I Girona té una unitat de neurorehabilitació d'esclerosi múltiple que canvia d'ubicació i que avui en dia està ubicat a l'Hospital Santa Catarina.
La fundació que fem, deixem de treballar? No, al contrari, mantenim els serveis, sí que perdem visibilitat a nivell social, però mantenim els serveis de fisioterapeuta, d'atenció domiciliària, activitat aquàtica, rehabilitació, fem termes de sensibilització...
Fins que el 2017 un grup de familiars i de pacients li diuen a la nostra directora executiva que hi ha mancances, que entre tots no ho fem tot. I aquí és on aneix el projecte actual, amb aquest centre que tenim, Pau Casals, 15 de Salt, i on fem aquests serveis d'acompanyament treballador social, fisió, treballem a l'Hospital de Figueres, fem atenció domiciliària a sis comarques de Girona,
Treballem moltíssim i no parem i volem veure-us el 12 d'abril a la Marxa Mundeta Calonja, si us plau. Una de les moltíssimes coses que fan. Entre pomes, tirar-se la cocina, mullet i tot això. Està molt bé. Hem acabat optimistes perquè Déu-n'hi-do les coses que hem dit en aquesta tertúlia que us volia agrair. O sigui, que moltíssimes gràcies.