Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 18 de desembre. D'avui a 8, Nadal, dia de Nadal. Ja ho tenim aquí, estem com aquell que diu en plenes festes, però nosaltres disposats a tirar endavant, aixecar una tertúlia amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes i a les que passo immediatament a saludar. Senyor Joan Kerr, bon dia, què tal? Hola, bon dia.
Ja té absolutament assajat els seus papers de pastorets i aquestes coses? O aquest any no toca pastorets? Aquest any no ens hi cabia, però ja hi he anat. Ah, ja hi ha anat. Ja hi he anat, sí, sí. A Sant Narcís sempre tenim a bé fer els pastorets una miqueta abans per no trepitjar-nos amb els de Girona. Ha estat com un acord de concòrdia. Una cosa una mica com descendent, eh? Perquè els de Girona puguin fer volada, diguem-ne. I en espai...
Sí, sí. I aquest any no el veurem, no el sentirem que queixar, diguem-ne. No, aquest any no el faig ni de Jeremies ni de Sant Josep, hi ha un Jeremies molt bo, un nano molt trempat, i Sant Josep, fantàstic, que surt amb una raqueta de pàdel, perquè allà a Sant Narcís ens permetem coses així. Ja, ja. I al final, a l'ofrena que li fan al Pesebre, de fet li porten un petit contenidor de Girona més neta amb una targeta que no funciona. En homenatge a la realitat.
exactament seria això aquesta veu que ens ha parlat és la d'en David Martí empresari i vicepresident de la FOI bon dia, què tal? la realitat serà parlant molt aquest any veurem com canvia tot l'any que ve si es cala canviar que esperem que sigui per bé els canvis normalment són per bé
esperem que sigui així i la tercera pota d'aquesta tertulia que l'hem deixat pel final però no perquè sigui menys important sinó per alçar l'importància que li donem a que ens acompanyi és la senyora Sílvia Castelló com estàs empresària professor universitària com va tot? bé, contents amb aquest any intens està molt important no? és clar, ara em dirà és que són tots importants des d'acabar a arrencar
Sí, tots són importants, però aquest ha estat, jo resumiria aquest any amb intens, amb tota la complexitat que pot tenir la intensitat en el nostre projecte i arreu, però en el nostre cas jo diria que ha estat un any molt intens, sí, sí, sí, amb molts reptes sèrius i moltes ocasions també de transmetre el nostre coneixement, però ha estat intens, sí.
Esclar, que és que gairebé, com aquell que diu, se'ns acaben les tertúlies, perquè la programació, diguem-ne, acabarà i es farà, diguem-ne, una nova programació pensada pels dies de Nadal. Per tant, com aquell que diu, és gairebé temps de fer un resum de l'any, no? No sé si diria a en Joan Kerr que arrenqui, perquè ja per la cara que fa veig que, diguem-ne, que diu ara un resum de l'any en clau gironina, si voleu, o en clau de país.
Ostres... Aquesta no te l'esperaves, no? No, aquesta no l'esperaves, no, no. Més entrat dient, ui, hi ha massa gent aquí, ja no et faig falta. Jo, de fet, per abans en Jordi l'he dit si estava preparat, pensava que es referia si tenia preparat el vers de Nadal. Si es recitarà el vers... Faria, faria per en Joan, eh? Això de dir el vers de Nadal, sí que faria, sí, sí. Enteniu, m'he posat, com deia aquell, m'he posat una oreola que no em mereixo...
I si no, el que feia quan feia de Sant Josep, que de tota manera, esclar, Déu-n'hi-do els personatges que li farien a gust. De fet, mira, justament, els pastorets de Sant Narcís que s'havien fet a l'edifici del Teatre de la Parròquia, on feien cinema de barri una mica, a mi sempre m'ha fet pensar en el Cinema Paradiso, no?
que és un local que està abandonat, que està darrere del local parroquial, en el carrer Roma, Madreta, i clar, és un edifici que s'ha anat envellint,
i ja sigui perquè el bisbat té altres reptes o perquè va baixar una mica els usos en la parròquia, perquè es van repartir amb la inauguració del centre cívic l'any 89-90, i aquell espai sempre el vivim amb una certa nostàlgia, no? Els veïns de dir, ostres...
I els pastorets, que es feien allà, com el Festival de la Cançó, tot això va anar com laïcitzant-se i passant al centre cívic. I la recuperació de pastorets es va fer el 2005-6, una mica per reivindicar que s'acabessin les obres del centre cívic, perquè al centre cívic no havia...
S'havia fet una gran primera fase amb la restauració del fill d'en Bosqui Reig, però no es va fer la part de darrere, que havia estat un gimnàs, tu recordaràs més bé. I aquí els veïns van dir, què sabem fer? Sabem fer pastorets. L'única cosa que sabíem fer era pastorets. I els fa com nou teatre, i la colla d'en Jordi García, que és col·laborador d'aquí, i tot aquest grupet de nanos més joves que jo mateix, van empènyer...
fer els pastorets com a mostra que calia restaurar aquell teatre. I es va aprofitar la benentesa de les crisis, els fondos estatals i no sé què de la Generalitat i diners que es van posant allà...
Una mica per vincular-ho també a temporada alta, perquè temporada alta ja tenia una força important i faltaven espais escènics, no? I en aquell moment alguns veïns van fer de veïns, no, això és meu, no, és del barri, temporada alta és de la ciutat, no? I escoltem, l'única excusa que pot tenir el govern de la ciutat per invertir aquí en el barri...
és donar-li sortida en general, i els veïns sempre més hem tingut l'ús i abús de l'espai que hem volgut, i tenim una cura molt especial, i a més a més és un equipament útil per a la ciutat, que això és interessant, barri-ciutat, ciutat-barri, al final la ciutat és tota.
Us hi heu fixat per això, de tota manera, que li havia preguntat... No, no, anava a dir, i el resum de l'any, fa quan? Ah, el resum de l'any, caramba. No, no, ha estat hàbil aquí, vull dir, ha estat hàbil perquè com el resum de l'any no ha dit res, vull dir... Ostres, deixeu-me que es rebobini, no sé, com et sé vosaltres... No sé, no, no, jo la Sílvia parlava... Els empresaris com van, com va el país, com va el món acadèmic, jo... La Sílvia parlava d'un any intens en el seu cas concret, jo penso que ja...
La coincidència de tots plegats quan acabem l'any i fem balanç, que és una mica inevitable, és que són anys molt intensos, en tots els sentits. A vegades penses que l'economia tira molt fort, les xifres van molt bé, però tu només veus la gent al teu voltant que pateix, que s'ho passa malament, que li costa... Dintre del món de l'empresari, penso que està patint moltíssim estanc en moltes empreses.
És aquella sensació molt de dir, ostres, potser no estem digerint tampoc tot el que ens està passant. És una gran paradoxa, perquè amb els millors números en molts anys la sensació és una miqueta aquesta que tu deies, és a dir, que hi ha una certa precarietat, sobretot amb gent jove, el tema de salaris, que hi ha empreses que pateixen, i que hi ha més gent, per exemple, més gent al carrer i més gent necessitada que mai, no? I la sensació és que les desigualtats han crescut. Tot s'ha tornat molt complicat.
Fins i tot quan van mínimament bé les coses, tot és molt complicat. Hi ha una certa, fins i tot, deserció. La quantitat de gent que acaba, a part allò d'empresaris, que els passa un fons per davant i els diuen, mira, jo et compro l'empresa i me la quedo jo. I l'empresari pensa, mira, és que no miro ni quants zeros té el xec, és igual, mentre els mal de caps te'ls mengis tu a partir d'ara.
Això ho parlàvem ahir, vam estar en una jornada que s'organitzava des del Clúster Textil Català, que vam presentar un documental precisament dels reptes que teníem entre els joves, els talents, les noves incorporacions al món laboral amb empreses del sector del textil, i estàvem parlant amb empreses més petites, empreses mitjanes, empreses grans...
I us he de dir que hi havia un... Aquesta sensació que has descrit, David, era exacta. Aquesta sensació dintre del món de l'empresa petita, no? Aquesta en micropim és que són una gran majoria, no? Les que ocupen el 80% de la gent. Hi ha un repte molt gran i un desànim perquè...
Els joves exigeixen, per suposat, aquests seus mínims per poder pagar el lloguer i per poder viure, però, per altra banda, no et surten els números a les empreses. I us he de dir que en aquella mateixa conversa hi havia gent que s'estava plantejant tancar empreses del món de la moda...
de diferents àmbits, estaven tots i van dir això, ui, és que em vingués algú aquí i t'estranya que vingui i et posin, perquè realment les dificultats del món de l'empresa són molt bèsties, o sigui, paguem un 60% d'impostos, o sigui, és com...
És que, o sigui, jo a vegades intento positivitzar-ho tot i tal, però és molt complicat, és molt complicat i m'encantaria, i a mi, aquests companys que estaven ahir, que estàvem en aquesta conversa, em van dir, Sílvia, tu que tens la capacitat d'aglutinar i de representar-nos com a territori gironí del sector de la moda i el textil...
Has de pensar en una solució. És un bon encàrrec. És més difícil que fer el resum de l'any. I clar, va ser com, no, però què hauria de passar? Jo deia, primer de tot, posar valor a les coses que fem, a les nostres empreses, allò que està fet manual, per suposat, però allò que es fa aquí i que es fa ben fet, la feina ben feta.
perquè també tenim molta entrada de molts productes de fora que no compleixen res i no tenen les nostres mesures ni les nostres normatives i es venen exactament igual i el client no sap per tant donar valor no ho sé el dia que tingui Jordi tornaré a venir el dia que tingui aquesta resposta que m'encomanen jo la vull sentir també sí
Però també, jo no sé, vosaltres sou emprenedors, empresaris, heu creat empresa, jo en el seu moment ja em coneixeu també, i si no ha estat meva, ha estat empresa d'altres, jo no recordo que fos fàcil, jo no recordo que estigués tot fet. Quantes nòmines...
Quantes nòmines has arribat a firmar en un mes, en algun de les èpoques més de 15? 20. 20 i pico. Jo crec que recordo que també havia arribat a signar... Crec que vaig arribar amb... Això són uns 17-18 nòmines, no? Simultàniament. Per tant, aquests diners havien fet gràbies de...
allò recordo el 2005 un ajuntament que havia quedat endeutat i nosaltres treballàvem per ajuntaments i durant dos anys no ens va pagar, no ens va pagar va haver-hi un canvi de legislatura i va dir no, això és un deute del govern anterior i volen dir escolta, no, això és un deute de l'ajuntament, l'ajuntament té un nif nosaltres hem prestat un servei, aquí hi ha un contracte i ens van acabar pagant vull dir, en el teu cas igual però jo us he de dir un moment, Joan, perquè penso que d'acord, fa uns anys també era així, però
Portem-me els anys, jo faré 19 anys, i el nostre projecte va bé, o sigui, a sobre el nostre projecte va bé, no podem dir... És que a mi el que... Els meus avis treballaven igual que nosaltres, però els meus avis van muntar un imperi.
Cases, per suposat, l'empresa, el pis, els fills, el no sé què... O sigui, tots venim de... Sí o no? No, no, no, totalment d'acord. Clar, llavors és com... Vale, nosaltres, és veritat que va ser dur fa 10 anys, per suposat, però no tocaria hora. Tu quants anys portes en això? Jo 25, o 30, quasi. Clar, no tocaria hora ja que...
Pago nòmines des del 95. Jo crec que aquí el tema... O sigui, ser empresari sempre ha estat una opció. Una opció, eh? Jo sempre ho dic, eh? Ser empresari és una opció, no és una obligació. Per tant, si ho fas és perquè t'hi trobes a gust i ets més o menys conscient dels riscos i més o menys conscient dels pHs, no? Per tant, jo a vegades dic que jo ara mateix no sabria, als meus props de 50 anys i després de quasi 30 fent d'empresari, jo no sé si sabria tenir jefe.
Sí, sí, jo no. O sí, sí, segur que sí, perquè bé que treballem. Però al final del dia, al final del dia, penses, bueno, malgrat tot, he fet això perquè vull i em puc queixar relativament poc. Però el que sí que reivindico una mica, crec que és interpretar el que volia dir la Sílvia, que sempre ha estat molt difícil. Però avui en dia, les empreses, sobretot les petites, que són el corpus general...
vivim en una situació d'una tanalla que és molt complexa, perquè per baix tens més costos, més lleis per complir, més normatives per complir, més maranya, més... no sé, jo...
i empreses que de sobte d'un any per l'altre diuen jo ara l'any que ve no contractaré ningú tot i que ho hauria de fer perquè tinc feina perquè resulta que he de pujar els sous a tothom i és l'equivalent a contractar una persona i això si te la volies contractar i te la podies permetre si no és com una càrrega i per tant penses potser hauré de fer fora algú per poder fer això que llavors dius val
Però té una altra contrapartida, que és que la societat s'enriqueix, perquè quan tu puges el sou a la gent, la gent viu millor, la gent pot consumir més, però tampoc és veritat, perquè la gent cada vegada té més dificultats per tenir com el que està fent ara en Joan, que és el cap just fora de l'aigua. Clar, clar.
I per dalt tampoc tens marges i pots pujar preus perquè acaba d'hiar més competència, o tens empreses globals que no paguen impostos aquí, que els paguen a Irlanda, els pocs que paguen. Això és exacte el que es parlava. I tu estàs al mig, no? Ets com un entrepà. L'altre dia ho parlàvem a classe, no? És com una tisora, que tu estàs al mig, i llavors et passa un dia una empresa gran per davant, una multinacional o un fons, i et diu, mira, jo et compro l'empresa. T'acabes convertint en un centre productiu d'una empresa que té el nucli de decisió, ves a saber on, i que paga els impostos, ves a saber on,
i aquest teixit es perd i a més a més amb l'afegit que la societat en general això ho desconeix molt
Totalment. Perquè la gent vence en un empresari i s'imagina un senyor o senyora amb un barret de copa, un puro i burro els diners. I penses, en una altra vida, potser sí. No sé si quan et referies als teus avis... Sí, això em referia. Ah, treballant de sol a sol, en altres èpoques, podies construir un imperi. Avui en dia treballant de sol a sol, el màxim que pots aspirar és a tenir el nas fora de l'aigua i que no et vingui un dia un susto i tinguis un marronaco a l'empresa i se'n vagi a l'aigua. Sí, sí. Clar, llavors té un punt que algú pot dir, home,
Però mira, al final, vosaltres sí que arribeu al final de mes. Bueno, sí, clar, però els nostres finals de mes són complicats, eh? N'hi ha de molt complicats. Sí, sí. I aquí enmig em trobo, això que ens deien aquí aquestes alumnes, en aquesta jornada, clar, per suposar tothom... O sigui, perquè jo estava com de...
visualitzant aquesta escena entre els alumnes i les empreses, clar, hi havia empreses molt grans, o sigui, van venir una empresa Chupa Chups, per exemple, clar, no tenen la mateixa casuística de les micropímees, està clar, però aquests alumnes exigien, per suposat, uns sous perquè el lloguer, o sigui, el lloguer són molt grans, i ells deien, és clar, per viure necessito això, i llavors és com una roda que jo no sé quan es trenca ni d'allò, i m'encantaria poder
Sí, esbrinar-ho, o saber quina és la solució, intentar posar-li llum al tema, o realisme. Si vinguessin deu savis et donarien dues solucions diferents, però en realitat jo crec que en David en un moment determinat, en molt poca estona, ha explicat algun dels problemes, i tu també, és a dir, la sensació que tenen alguns empresaris que estan lluitant amb unes cartes que són diferents...
Jordi, que la majoria, grans, petits i de sectors molt diversos entre ells. És a dir, fins i tot grans empreses, tu has de complir unes normatives molt estrictes i competeixes contra gent que no té cap normativa. O contra empreses que sí que compleixen les normatives dels seus països, però que són normatives molt més laxes.
I ara estic parlant d'empreses dels Estats Units, a nivell de dades, a nivell d'impostos, a nivell de desregulació, a nivell de flexibilitat. Ara Amazon, avui he llegit que a Barcelona fa fora el 25% de la plantilla. Aquí ho han negociat amb els sindicats i per tant entenc que han arribat a un acord mínimament decent.
Però, a segons quins llocs del món, un senyor empresari s'aixeca un matí, fa fora dos mil treballadors i es queda tan ample. Això és jugar amb les cartes marcades, perquè els mercats són globals i competim contra empreses globals. Tu, amb la teva escola i amb els teus dissenys i el teu sector amb els teus productes...
compatiu per un costat amb països que fabriquen acostos rebentats amb unes condicions laborals lamentables i per l'altra banda el disseny i el patronatge i aquestes coses algú dirà però si tot això ja ho fa l'AIA per tant nosaltres també esteu tots estem dintre d'una pinça
i a més a més llavors a part de tot això una mica la sensació que també que no només juguem amb les cartes o juguem amb les cartes marcades sinó que estem diguem-ne en un moment en una situació en un país com és Catalunya que per dir-ho d'alguna manera està molt avançat en moltes altres coses i també en el tema dels drets socials amb la qual cosa el que acabes és pagant
més impostos que no si traspasses la imaginària ratlla, per exemple, que et porta de Catalunya a l'Aragó o que et porta de Catalunya a un altre lloc. I la sensació aquesta de dir, hòstia, perdó, però sempre ens toca a nosaltres... Sí, aquella sensació de dir, si l'UE marca un llindar per una normativa, hi ha el llindar mínim i el llindar màxim. Doncs aquí el llindar sempre és el màxim.
doncs bueno, apliqueu al mínim i és igualment legal ara el de la pesca per exemple és un escàndol, el de la pesca és un escàndol passa absolutament per tot
hem començat jo em pensava que deia farem un resum de l'any i sortiran aquí i hem entrat en aquest tema no però això és veritat en Joan Vila de la fàbrica de paper Joan Vila de la fàbrica de paper que és un dels personatges el que jo llegeixo i llegeixo molt i em fa pensar i em fa pensar molt també va dir una cosa químic que em va allò que dius em va espantar
diu, és que ara sembla que estem molt bé i les dades macroeconòmiques són molt bones, diu, però n'està vingut una altra que es farà viure del 2008-2009. Jo sempre els dic, els meus alumnes sempre els dic, a més els alumnes de l'UDG i d'altres universitats suposo que també tenen accés al SAVI, que és el registre mercantil,
per fer treballs i per fer recerca i tal, sempre els dic, entreu al SAVI i agafeu a random qualsevol empresa industrial de per aquí a la vora i mireu l'EVIDDA, és a dir, el marge brut d'explotació, que cada any és més baix. Això és una anticipació que no anem bé. O sigui, les empreses han de guanyar diners. És que si les empreses no guanyen diners, el sistema s'enfonsa. I això, i cada vegada està passant menys. Ja saps que algú discutiria, però segurament algú que
que no va fent mai ni una empresa... No, i quan dic guanyar diners no vol dir que després se'ls hagin de repetir els socis, que si tenen dret a fer-ho i si ho volen fer-ho, ho poden fer, però és que això no ho fa pràcticament ningú, la gent no ho sap. No, això és mentida, no, és veritat. El poc marge que et queda, el que intentes és que l'empresa funcioni millor i estigui fora de l'aigua. I guardar-ho per quan vinguin vaques flaques. En general és així.
El tema de... O sigui, vosaltres, que sou empresaris, sou empresàries i... Clar, això sempre us ha donat un espai de llibertat. O sigui, sou persones que, com has dit tu abans, no? Sí, sí. Jo no sé si acceptaria un jefe, no? Una jefa o un... Bé, perquè tu has buscat aquest espai de llibertat. Sí, sí, és una opció, ho dic sempre, això. A casa del pare em deia que la llibertat té un preu.
la llibertat tu vols marxar de casa cap problema però és la teva vida a partir d'aquí t'espaviles i per tant potser va molt amb la idiosincràcia o la cultura catalana de dir som dos tenim una idea la volem aplicar i o bé creem una associació
Això és molt català, creem una associació. O creem una associació cultural, social, veïnal, esportiva... Ja n'hi ha una al costat, però jo crec que la meva...
no, a vegades per raons de territori o d'ecosistema o perquè aquells no fan allò que tu creus que per tant, això és molt català clar, en el gran espai de globalització nascut ja als anys 90 tot el creixement impositiu jo recordo fer factures del meu pare l'any 85 i era 5% d'IT
I el 1 de gener del 86, 12% d'IVA. Un drama, jo recordo que era un drama, el 12% d'IVA. Llavors van passar els altres percentatges fins a arribar al 21. Bé, el meu pare mai va voler tenir jefe, i va tenir la seva fusteria, i això d'allòs, i va fer... Sí, però el teu pare avui no hauria de tancar el taller.
Bueno... Si tingués l'edat es guanyaria molt bé la vida, perquè falten oficis. Falten serrallers, soldadors, avenistes... Diguem-ho diferent. Quan el teu pare es va jubilar, entenc que està jubilat.
Té 90 anys, sí, ara ja fa uns. Doncs quan es va jubilar, si hagués volgut que el negoci continués, el negoci va tancar amb ell quan ell es va jubilar? No, el va traspassar. Doncs avui en dia això no és possible. A dos que ara estan a punt de jubilar-se. Avui en dia això no és possible. Doncs aquests dos que ara estan a punt de jubilar-se, aviam on aniran a buscar la persona trempada que vulgui continuar el negoci.
si el relleu, que el taller estigui en el lloc on toca... La gent jove està pensant en fer d'influencer o anar a fer un cicle formatiu per fer ungles i manicures. No vull parlar malament, però el que dius tu és a dir, la sensació de llibertat que era tenir una empresa en la qual et podies guanyar la vida comportava una altra cosa, que era la necessitat de treballar moltes hores, la necessitat de ser i ara hi ha gent
i hi ha gent que no està disposada. Però per l'esol de marrona. I s'ha d'explicar, aquesta cara bé, s'ha d'explicar perquè la tria, que sempre serà una tria, la gent la pugui fer informada. Tu, perdona, David, tu tens un doble paper. Sí, un triple vegades.
Depèn de l'americana, però vas canviar. També és professor universitari que treballes amb gent molt jove i suposo que t'hi trobes. És a dir, a mi em molesta en general la cosa que ella dir és que els joves ara no, de joves n'hi ha de tots, com ha passat sempre, hi haurà gent que se'n sortirà de trempada, però sí que és veritat que un determinat tipus de valors que jo, que sóc bastant més gran que tots vosaltres,
havia vist la sensació aquella de sortir-te'n de pencar per poder fer una cosa. Jo he tingut la gran sort de treballar sempre amb una cosa que m'ha agradat, que és una cosa que no tothom pot dir, ni molt menys, però la vaig aconseguir en un moment determinat a còpia de voler-la aconseguir, de posar-hi hores i tal. Em dóna la impressió que ara hi ha algunes persones, alguna gent jove que no està disposat a fer-hi. Insisteixo, no generalitzo. No, no es pot generalitzar, no s'ha...
sempre ho fem generalitzar però sempre és un error ho és ara i ho era fa 50 anys no es pot generalitzar però jo el que detecto sobretot en els estudiants que avui tenen 20-21 anys que estan acabant el grau bàsicament és desànim i això és molt perillós i a més els hi dic a vegades els hi dic mitja broma i riuen no teniu dret a estar desanimats perquè jo vull cobrar la pensió hi ha desànim hi ha por
Hi ha molta inseguretat. Molta, molta inseguretat. Molta necessitat de... Molta pressió social per dir què seràs quan siguin anys. Jo els dic, però deixeu-vos estar. Quan els vostres pares o la societat us pregunti què volen ser quan siguin anys i diu que no en teniu ni idea...
Com no en tenien ni idea jo quan tenia 18 anys... I anaves fent. I anàvem fent. I ja està. Jo volia fer periodisme o econòmiques o informàtica. Vaig acabar fent una cosa a mig camí, que eren empresarials, però llavors la vida m'ha portat a muntar una empresa del sector de la comunicació, màrqueting, etcètera. Per tant, una cosa semblant al periodisme. Estic avui aquí parlant a la ràdio. Un cop al mes amb uns amics quedem i fem un podcast...
Per tant, també es fa una mica d'això, m'agrada molt l'economia, he acabat fent de professor, i jo què sé, què faré d'aquí 10 anys. I a final de mes, els teus signes nòmines. I a final de mes, 25 nòmines. Bé, doncs, no ho sé. No ho sé, jo també els veig així, com molt desanimats. De fet, jo soc la supermotivada directora, que vinga, va, tu pots, confia en tu, vinga, fes les coses ben fetes, d'aquesta manera, tal, amb estratègia, amb cap, amb seny...
I amb ganes. Ahir vaig estar a la jornada que feien, que em pensava que t'hi veuria, David, de la Cambra de Comerç. No, no vaig poder. Va estar molt bé, va estar molt bé, projectes de gent de totes les edats, gent de totes les edats que munten projectes emprenedors i que la Cambra els hi dona suport.
i hi havia dos de textil, supercontenta perquè la persona que va guanyar en aquest cas el premi jo l'havíem enturat també amb textil i estaven tots amb bones idees, motivats i tal però d'alguna manera m'ho mirava i pensava uf...
o sigui, han de tenir com molt clar tot perquè nosaltres també ho tenim clar i nosaltres hi treballem però ho tens clar ara a la teva edat i a la meva edat com vas començar?
Jo, clar, és que jo vaig començar des de sota terra, eh? Jo vaig començar des de sota terra. Vas començar, deixem-ho dir, cosint. Sí, sí, tal qual. I a partir d'aquí vas anar fent, és a dir, i has dedicat moltes hores a tot això. Sí, que estic contenta i no faria cap altre camí, eh? Però us he de dir que després de 19 anys, potser tots plegats haguéssim esperat estar...
en... no sé, en diferent. No, no hauries pogut. No. No, perquè ets d'una manera de ser que... En el teu cas fa bastant la pinta que no haguessis fet una altra cosa. No. No, no hagués fet altres coses. Altres coses potser sí, però liderar coses i fer coses. Sí, això sí. I altres circumstàncies no t'han deixat anar més enllà pel que sigui, per raons personals, tirant davant la família, en fi...
I tot i això, perdona, torno-te al que has dit tu, Joan, i tot això dona la sensació que estem en un moment en què gent que, per exemple, que es necessita gent per fer oficis, i que s'hi podrien guanyar molt bé la vida si tinguessin la base per establir-se i poder crear, perquè el tema és aquest, la sensació, que falten fusters, que falten serrallers, que falten...
Els patronistes es necessiten moltíssim, no sé la quantitat d'empreses que ens ho demanen, nosaltres els aformem, però després aquestes noies, aquests alumnes, no poden viure amb el sou que els hi paguen. A la FOE, que ara s'està fent un estudi, que se fa per gremis, de fer, intentar preveure quina és la demanda de personal que hi haurà pels propers 10 anys.
i el primer sector, que són molt trempats, que han acabat l'estudi, és el sector del corbe, que és els mecànics i concessionaris de cotxes. Ells sols només necessiten 900 persones. Sector del metall, per exemple, que també s'ha creat la seva pròpia escola per autoferir mecànics tèxtils. I empreses. Guanyant bons sous i no tinguent atura en la vida, perquè són feines que la IA no les farà.
No ho sé, jo estic disposada el 2026 a intentar... No ho sé, estic pensant en idees. Estic pensant en idees. Què muntaràs?
doncs moltes coses una escola no, que tu no pots muntar una escola un grau universitari ja no ja el tinc quants anys t'ha costat? 10 anys? no, més, 12 anys quan l'altre dia l'Oriol em va dir que completaria taula amb vosaltres dos vaig pensar que està bé perquè vaig venir aquí a fer una altra cosa i l'Oriol m'ho va dir però vaig pensar amb la Sílvia i vaig pensar quants anys deu haver estat pedalant que algú que vol muntar una cosa com el que has muntat tu
s'estigui 15 anys de la seva vida, o 10, o els que siguin, picant pedra, lluitant, això, quan anem a un altre lloc t'haguessin posat una catifa vermella, t'haguessin dit, Sílvia, el que vulguis, és lamentable. Jo us he de dir ara que, no sé si vosaltres reseu o no, però bueno, en tot cas, si no reseu, poseu espelmes, feu no sé, feu alguna cosa, sisplau, perquè no sé...
perquè estem a les portes dels cicles formatius, al mitjà i al superior. Aquest, penseu que jo estava embarassada del meu fill, Carles, que és el petit, que és més alt que jo. Quan vam començar amb la idea, de seguida ens la van treure del cap per la dificultat, després al cap de dos anys vam tornar-hi, ens ho van tombar, ens ho van tombar, vam esperar un temps, ens ho van tombar, ens ho van tombar. Llavors ara, bueno, tenim un... Està aprovat, estan aprovats, però ens falta...
Sí, estan aprovats i, si Déu vol, començarem al setembre i si passem un tema aquest mes de gener. Però serà un canvi perquè realment les empreses del sector del textil estan desesperades buscant aquesta gent d'aquí baix. Patronistes, oficis i tal.
Amb l'energia que has dedicat a fer això, en un altre lloc haguessis pogut fer cinc coses. I aquí n'has aconseguit fer una. Clar, clar, jo els he de seleccionar molt bé, perquè no em donarà gaire temps de fer molts més. És veritat que els vas fent com alguns paral·lels, perquè si no és com...
però crec que passaran coses i el tema del textil, com que li dono voltes i parlo amb molta gent, gent amb empreses molt bèsties, molt grans o molt petites, crec que l'any que ve serà un moment també de reflexionar sobre...
sobre aquesta realitat i potser explicar-la. Potser només explicar aquesta realitat i fer un manifest i dir està passant això, almenys en el nostre sector, que segur que la majoria són molt semblats. No, és que si tot el que expliques és 99% el que sents de qualsevol sector. Exacte. És així, amb accents, però és el mateix.
Clar, aquí hi ha una cosa, estem parlant que continua havent-hi gent amb empenta i amb iniciativa, amb ganes de fer coses, que es necessita gent per fer tot això, i més a més ara estem en un altre moment, crec jo, vull dir al marge del que hem parlat abans, de les incerteses econòmiques, que són totes i moltes, però estem, per exemple, que la mateixa gent, això a vegades ho dic i no, no vull dir que siguin exactament els mateixos, però Déu-n'hi-do, la mateixa gent que fa 40 anys t'estava dient és que el futur...
és externalitzar, muntar fàbriques, el Marloc per no dir portar material de la Xina i tal, ara, en funció del que ens està vinguent, tots els preus que van, és a dir, sé que em ve molt encara, però la sensació és que dóna la impressió que tornarem... Al revés, eh? Que sí, que haurem de pensar molt global, però haurem de parlar amb una mirada local, perquè és que realment tot allò va anar com va anar...
El tema, diguem-ne, de les crisis energètiques que hi són i el fet que s'ha de fer una aposta. Potser algun dia deixarem de comprar en aquestes grans empreses com les que ha mencionat fa molt, estona en David i que jo no penso dir, i tornarem a mirar altra vegada amb el cobert local, amb la botiga del cantor... Clar, si estem donant negoci... Llavors tenim un altre problema, que segons quins tipus de coses ja no hi ha el comerç local.
No, no, ja ens l'hem carregat tot molt i llavors que hi ha un tema de model econòmic. O sigui, aquí hi ha un model econòmic que per acció o per omissió ha fet que es basi en treball més aviat precari, en indústries i empreses de poc valor afegit...
Casco que hi interpreti el que hi vulgui interpretar, però són una tipologia d'empreses que al final fan això. Aquestes les que encara són industrials, llavors ja les que ja directament han desaparegut. I si vols reindustrialitzar-ho has de fer en base de valor afegit i de productes de valor afegit, perquè els productes de baix valor continuaran fent-se i fabricant-se en altres llocs.
I per tant d'aquests en tot cas se n'han de consumir menys. Ara hi ha la normativa aquesta de l'UE que posaran una taxa de 3 euros per les compres aquestes tan petites dels chains i dels temus i d'aquestes coses per intentar aturar una avalanxa de productes de poc valor, mal fets, etc. Dius, ara el mal ja està fet, com a mi s'intenta fer alguna cosa. Sí, sí.
Però és un tema de model econòmic. I després tot això traslladat a les ciutats, als barris, no? Parleu d'empresa, però després hi ha tota la pota que seria comerç. Que és empresa, eh? Per això dic la pota, la pota del comerç.
que vertebra els carrers, els barris, que sempre hem parlat aquí, que fa que les voreres estiguin endreçades, que hi hagi llum fins a una certa hora, que els barris tinguin un cert dinamisme. Més o menys valor afegit en aquest comerç, però... Que el té, eh? I que en molts casos el té de sèrie. El que passa és que durant un temps ho hem oblidat, no? Però...
Hi ha algunes promocions, per exemple, que s'estan fent d'habitatge amb els baixos que ja no són comerç, d'altres on es va fer pensant en comerç però no ha tingut èxit perquè el barri no ha acompanyat, per tant, inclús en urbanisme i barris s'ha de pensar molt bé...
com es generen aquestes cohesions per exemple a Domeny que s'han fet totes aquestes noves promocions em sembla que anava a dir el mateix que vas dir tu no hi ha ni un local comercial i potser amb la necessitat que tenim d'habitatge potser hauríem d'haver enfilat un o dos pisos més perquè allà hi ha prou espai ningú fa ombra a ningú
i potser pel mateix solar hi hagués cabut més gent sense densificar massa aquella zona. En tota aquella zona es fa, ara s'està edificant un supermercat gros al costat de la gasolinera, a la vora de la mesle, però no hi ha ni un local comercial, i allà mira que hi veu gent, per fer-hi una fleca...
Aquí hi ha la doble lectura, és veritat que tenir un local a sota de cadascun, o sigui, tenir locals a sota de cadascun dels pisos s'ha demostrat que no s'ocupen, però d'aquí a no tenir-ne cap. És que no hi ha cap, i allà poder hi viuran 5.000 persones.
Allò que es necessitarà comprar pa, segurament és bo que hi hagi un supermercat, però es necessitarà la botiga, que a vegades et dona altres coses que no tenen el supermercat. La farmàcia... Podem parlar de farmàcia, podem parlar de carniceria, tot aquest tipus de coses...
que jo crec que són de molt sentit comú, però que els hem anat perdent. Però els hem d'acompanyar, per exemple, al barri de Montilivi, ara s'han fet unes promocions allà al costat de la plaça Ciutat de Figueres, aquesta setmana hi ha passat i em va semblar que no hi haurien baixos comercials.
Ja tens el carrer Pujet Santa Maria, que vertebra bastant, però clar, no podem tenir cinc anys més sevillanos que són aquells xurros de plàstic perquè no parquin cotxes o neuger-seis, que encara hi són des de fa cinc anys, no, no pot ser.
El sevillano no l'havia sentit. Sí, sí. No sabia què volia dir. Els sevillanos, sí, són aquells xurros de plàstic. Aquells que van amb un espàrrec de ferro i que són com tous perquè són verds i blancs. Ah, sevillanos? Perquè són verds i blancs. Com les New Jersey's. Ah, massa. Perquè això es va implantar... Aquest home és un pou de saviesa. És un pou de saviesa. No. Sevillanos? Serien andalusos, no? Més que sevillanos? Bueno, el color aquest... En tot cas. No, el tovet i Santa Maria...
Ostres, sí, fa pujada, potser és un... Però s'hauria d'endreçar una mica, no?, l'altre dia aquí a tot el debat de poeta marquina, que si el nom, que si el nomenclàtor, que si aquí, que si memòria històrica, tal qual. I amb un veí parlar, dic, però tu t'has d'adonar que fa cinc anys que tens aquí les New Jersey, diu, ostia, és veritat. No, home, ja formen part del paisatge.
Per cert, he vist que en els pressupostos que si tot va bé s'aprovarà el dia 7 de gener, una de les coses que hi ha és l'ampliació de la vorera poeta marquina, per tant, suposo la desaparició de les congers. Suposo, vull dir, no ho he confirmat, però dona per fet que serà això. La cosa que no és incontrolable,
compatible en pensar que es podia haver canviat el nom de poeta marquina per donar a l'origen de la paraula cabril, que és... Jo crec que no s'ha fet gaire bé, no? Ai, perdó, no es pot dir això, gens. No, he dit no gaire, no per ser políticament correcte, sinó perquè no ho conec massa com ha anat, però des de fora fa la sensació que és una cosa que si s'hagués fet millor...
Al final és una decisió que ha de prendre la comissió amb nomenclats perquè la consulta als veïns, per mi necessària, està marcada per llei, però per mi és innecessària. Sembla que han fet una modificació a la comissió i em sembla que aquestes coses de memorial la diran per via directa. Però en tot cas, has parlat dels pressupostos, un govern amb màxima majoria de la història, perquè són 20...
No sé quants, i en tenen 17, i estem a 18, i encara no tenim els pressupostos, i sembla que algú diu que haurem de fer una auditoria de les àrees... És el tanto per aquestes coses, que algú recordarà que hi ha, que la Generalitat tampoc els té... Bueno, clar, la Generalitat no està... Ha passat de moda. La Generalitat no està majoria, que jo sàpiga, que l'Ajuntament de Generalitat... No, no, no.
en majoríssima i estem fent farem una auditoria de les àrees i després decidirem si estem tots bé bé és allò de fer d'oposició dintre del govern a un any i mig de les eleccions tireu, tireu, com a mínim amb això tireu i feu el que vosaltres decidiu que esteu aquí posant sobiranament
però, doncs, bueno, ara farem auditories de no sé què. Doncs estaria bé, sí, la plaça i tot aquell lateral que hi ha un cert comerç. Bé, són aquests petits detalls, endreçar-los, que fa que el comerç, escolta'm, ja s'avingui a pagar 4 o 5 vegades més impostos per escombraries.
Però clar, que si sobretens els New Jersey, Juli Garreta, què en farem de Juli Garreta? L'únic que hem fet és enderrocar una casa masó, perquè no estava catalogada, perquè ningú la va catalogar en els 50 anys d'història de democràcia. Bueno, ja està. L'únic que hem fet a Juli Garreta amb 5 anys és enderrocar un edifici d'en Rafael Masó. Es podia haver catalogat i llavors pagar-ne 10 o 11 milions perquè tampoc fos teu com el garatge fornet. No, ja, sí. O el xalet. O el xalet de l'ús.
Sí, bueno, aquests són els recorrents de sempre. Grans temes que costen una borrada de diners que després no es tenen per arreglar voleres. Això que he dit ara és populisme de 100%. No, però és veritat. O la col·lecció aquella d'art que havia d'anar allà a l'audiència, etc.
I ara, bueno, el xalet soler que està allà, que si serà el museu, de què serà al final? Allò de la tecnologia. Sí, la casa de la tecnologia. Allò fa 10 anys. I el museu de les matemàtiques. No sé 10 anys, no? Sí, però per davant hi ha, per exemple, l'antiga fàbrica Simón, que ha de ser institut i armesenda, i que continua allà, eh? Vull dir que... Mira, demà deuen tenir una reunió, a veure si ho resolen ja.
perquè ja s'hauria de resoldre aquestes coses però a l'Ajuntament li ha anat bé pagar el bisbat als locals del Cartanyà durant 15 anys que l'hem pagat entre tots, no ensenyament en tot cas també està bé que hi hagi hagut això perquè l'alternativa diguem-ne era bastant més dolenta
Eren barracons, ja, ja, però han passat 15 anys, no ho sé, potser ja no farà falta, ja no hi ha una demografia. I durant 15 anys han governat tots, per això et dic que és un problema transversal. Durant 15 anys a Girona han governat bastant els mateixos i ara amb un canvi a l'última hora.
No ho sé, des del 2011 han governat els mateixos i ara s'han girat de molts altres. Sí, des del 2011 ha governat bàsicament el que era Convergència Unió, que ara és Junts, i ara hi ha el govern de Guanyem i Esquerra, i durant un temps el PSC, que també va estar governant amb Junts, que llavors no es deia Junts. Una estoneta. Un any i mig. Bé, ja. Fer un institut tampoc deu ser prou 15 anys.
Ja? No, no, no, però el problema és que és transversal. D'accent tot el 2016. El que jo vull és que hi hagi un institut. Ja està. Escolta'm, això no s'ha fet bé i ho sabem tots, i a més a més suposa una entrada degradada del sud de la ciutat, en fi, que et dona una imatge molt pèssima. Molt pèssima. Sort d'allò que ha salvat mínimament la façana. Ha salvat a un any la primera impacta.
El primer impacte. I està bé que ara s'hagin tirat a terra, però s'han t'ha tirat a terra tot i s'ha de començar a pensar què es vol fer en aquella zona, que aquest també és un tema. És que és molt fàcil quan estàs a dintre o estàs a fora. Quan tens la visió de fora que no hauràs d'estar a dintre, pots permetre això de dir... S'han fet coses malament, transversalment, des de fa massa anys. I una cosa que jo crec que és greu, i la ciutadania no...
No, això no ho perdona gaire, no ho entén, i crec que ajuda bastant al distanciament que hi ha entre la ciutadania i la política, que és el tema que en temes en què tots més o menys estan d'acord, no siguin capaços d'arribar a acords per solucionar coses que a ulls de tothom són evidents. I que llavors fa que 10, 15 anys per fer un institut, l'entrada de Girona...
SUT està com està, el no sé què, coses que dius, coses empantenades, i dius, home, a veure... A nivell municipal estaria bé que fos una mica més senzill que hi hagués aquesta transversalitat. Que no ho és, jo els reconec que no ho és amb tots, eh? Però no ho és, bàsicament. Penso que no ho és. No és senzill. Hem començat la tertúlia dient que la vida és molt complicada i res és senzill. Per tant, això tampoc no ho és. Però jo crec que es fa menys del que s'hauria de fer perquè no té cost.
És a dir, la gent no ho penalitza, això, al final. Els meus són els meus, els dels altres són els dels altres, i ja està. I llavors, que no s'arribin acords necessaris per fer coses necessàries, està poc mal vist. I que queden com allà enmig, morts, sense acabar d'executar això. I la gent dimiteix. Darrere el Xalet Soler hi havia una plaça que es va fer bastant endreçadeta, que és una plaça doble, que és Valentí Franyoli, Celestina Vinyó, que és...
darrere el xalet soler aquella plaça està en degradació absoluta o sigui, les fustes estan estallades trossos de bancs trets i dius, ostres, podem endreçar? Fins i tot, et diré, perdona ara que has tocat aquest tema, fins i tot la plaça Joan Brosa, que és un exemple de cosa que s'ha fet la latèvia amb els diners europeus i tal, jo em pregunto
per què, carai, aquesta plaça que ja, diguem-ne, ja està tota feta, ja hi ha la girocleta, els busos, a part que no en t'han d'aparcar, la gent hi passa... 3, 4, 9... Per què, carai, encara hi ha aquelles New Jersey's amb aquell cartell que posa... Ja no, ja no. Aquest dia, Quim Nadal va fer un article de Girona, un decàleg de 30 i pico, però bueno...
Però tenia una certa gràcia en el sentit de dir, escolta, ja que no estem en condicions de fer canvis estructurals, comencem partits canvis, endrecem una mica, i la veritat és que hi tocava. Ràpidament han passat coses. S'ha anunciat que es tirarà a terra les cases de la pujada de Sant Feliu. Tu creus que hi ha hagut un efecte després, posterior? N'estic absolutament convençut. No en tinc cap dubte. N'estic absolutament convençut. És una mica...
Sí, perquè està cansat que la gent li demani coses a ell, com fa 25 anys que no és alcalde, no? Bosteca, podria dir-ho sí a aquests nens. Per exemple, el pressupost aquest que s'aprovarà el dia 7 de gener, si no passa res, que és el més alt de la història, passa de 170 milions, hi ha una part que també és l'altra, hi ha una part de 8 milions i escaig, que són les inversions...
que dius, escolta, es necessiten moltes coses, però, bueno, hi ha algunes d'aquestes, però ara tornem a veure clàssics, eh?, el projecte de la plaça Catalunya, el carrer a la creu, i la sensació és aquesta de dir, doncs, va, fem-ho, tirem endavant, que vagi bé, hi ha alguna cosa es mou, el pla de barris al pont major, que segurament, diguem-ne, canviarà, i aquest és un tema lligat amb la...
amb la Generalitat. El parc Jordi Milavitjana, que sembla que se salvarà, que aquest és tot un altre tema, que hem d'acabar veient a veure com acaba tot, que aquí hi ha hagut una certa jogada política partidista molt important. Una mostra d'allò que deieu abans, però girat del revés.
on no hi havia un problema, els generes i llavors tothom a posar-se medalles per aquí la regla. El parc de l'Adevesa... En fi, hi ha moltes coses d'aquestes que parlàvem i que es parlàvem... Però és veritat que a vegades la sensació és de dir comencem per les coses petites, netegem bé, perquè a veure, jo insisteixo, eh? I porto, em penso que és el quart dia seguit que ho porto a la tertúlia. A mi m'indigna que diguin que Girona és una ciutat molt bruta. Jo crec que no ho és. Ara és una ciutat que té punts de bruteja, que bruteja, o i tant...
Que és una ciutat insegura, jo crec que no, però que té punts d'inseguretat a la ciutat també. Anem per aquestes coses, netegem una mica millor, que ara, teòricament, el primer trimestre s'han d'haver els resultats de tornar a tenir tots els contenidors posats allà, amb targeta, que ja veurem el que dura la targeta, potser l'experiència que es farà als pastorets de Sant Narcís ens ajudarà...
ajudarà alguna cosa però per exemple el tema de dir jo estic a favor de la renaturalització però una cosa és la renaturalització i l'altra és la descuerença arreglem les voreres que no hi hagi sots pintem algunes senyals a terra que estan deixades és a dir la sensació de dir jo crec que la ciutat Girona no està bruta
Però sí que hi ha una sensació d'escurança, de deixadesa des de fa molt de temps, i jo ho he dit aquí també moltes vegades. I deixadesa vol dir coses diverses, eh? Però sobretot és aquella cosa que dius, ostres, al final penses això que estic veient aquí? Sóc l'únic que ho veu. Sí. No, hi ha temes d'inèrcia, per exemple, que dius, ostres, clar, perquè ara els hi recau tot, no? L'altre dia jugava el Girona contra el Bereogant de bàsquet al pavelló...
i el tercer quart acabava de començar el tercer quart era un partidatge Girona guanyava 60-30 una bestiesa se'n va anar al llum i tothom mirava el palco on era això? a quin pavelló era? a Fontejau tenim un pavelló de Fontejau perquè hi va haver uns deguters en un partit al pavelló de Palau en un partit que anava en directe entre el Balbo i la Penya no, no, vull dir
I a Fontejau no calia apagar els llums per guanyar el partit, com fan els turcs. Estan guanyant de 30. És un tema de potència, perquè si hi ha calefacció i aquests llums com que són halogens, quan s'apaguen necessiten 20 minuts per tornar-se a escalfar.
Què va passar amb el partit? Es va haver de parar vint i pico minuts o mitjoreta, ara no recordo, no vull pas. Aquest és un tema que tu deies que està bé, però a vegades la gent és allò, perdona, hi ha una cosa que a tu també t'agradarà, és a dir, quan és la tardor cauen les fulles dels arbres i de tant en tant s'han de recollir, però una de les coses pitjors que hi ha és com cau una pluja molt intensa i les fulles estan allà.
recollir-los l'endemà està molt bé però hauria d'estar millor recollir-los el dia abans cosetes d'aquestes és allò que la gent a vegades posa ei, que no és fàcil i que té una vessant jo sempre ho dic també això quan una ciutat està neta, endreçada i curiosa també fa recuperar l'autoestima de la gent jo soc una gran fan de les coses petites és així
les coses petites, o sigui, ara entreu a casa, jo que sempre, en Jordi ho sap que sempre poso les coses a terreny de casa, que és com que les entenem millor, tu tens la casa preciosa, o sigui, una casa confortable, però si ho tens tot desordenat, què? Et sents malament, et sents xafat, estàs deprimit, no sé què, i al final és resoldre aquestes coses petites, allò, jo sempre dic que si jo fos alcaldessa, jo... Per quan, això?
Ep. No, mai de la vida. Mai de la vida. Algú ha aixecat el dit, no direm qui és, Joan, però... Què dius? S'ho està apuntant. Mai de la vida, no em vulgueu tant de mal. Mai de la vida, no em vulgueu tant de mal, però us he de dir que...
que l'altre dia estava amb un amic i em va dir tu quan tinguis això endreçat et dedicaràs a la política i ells dient ni de conya ni de conya no perquè després sí que em vindria un infart una parada i d'això ara és en sèrio però jo tindria un poble
O sigui, per suposat amb aquesta visió humanista que tinc amb el sector de la moda, però tindria un poble maco. O sigui, fem les coses maques i fem un entorn... A mi m'encanta la paraula curiós. Això ha d'estar curiós. Curiós. Curiós i endreçat.
Perquè al final, sí o no? No tindríeu un poble que dius, és que és mínim, són coses absurdes que fan que tu estiguis bé. Tu deies, Jordi, Girona no és una ciutat bruta. No podem exagerar i dir que Girona és una ciutat bruta perquè no és veritat, però tu vas a altres llocs.
a ciutats del mateix tamany que Girona, o més gran o més petit, n'hi ha que són molt curioses. I n'hi ha que són molt curioses. I no crec que tinguin unes lleis, ni unes normatives diferents, ni unes misèries pressupostàries diferents. Però que de vegades costa poc que l'entorn estigui endreçat, que puguis aparcar el vehicle, que no sé. No sé per què estem allà dalt intentant fer uns pressupostos
I llavors és com, per què no aterrem i endrecem primer les coses bàsiques si no tenim diners? Fem això primer bé i després creixem. El carrer de baix és el carrer que continua de la fàbrica. Sabeu, sou uns il·lustres, sabeu tots els carrers. Joan, Joan, jo no. Tu també podies ser alcalde, Joan. Mira, apunta, apunta. El carrer de baix... No, no, jo tinc anys, encara he de preparar el manifest i tot allò del textil, vull estaré 15 anys més. No, 15 anys més.
El carrer de baix fa setmanes que la llum ha anat, no acaba de funcionar. No sé quin és el carrer de baix. És per allà la fàbrica, la Marfà, anant cap al pas estret, per darrere... És el segon gran carrer de l'antic poble de Sant Eugeni. Hi havia la carretera, hi havia el carrer de baix, des de la fàbrica fins a la carretera, altra vegada, passant per les cases de la fàbrica, encara estaven al quadre.
uns fanals adosats a una finca abandonada que un dia caurà sencera queda molt fosc perquè vaig a buscar la meva filla que s'hagi a la Marfà es va fer tota l'operació de la fàbrica de la Marfà i es va fer tot aquell terramaco la connexió però una mica més endavant
I una mica més endavant s'acaba el món. I dius, ostres, tot allò que és el barri vell, el centre històric de l'antic poble de Sant Eugènia de Ter, doncs, bueno, tinguem... Per què no tenim cura? Perquè a partir... És com a Sant Narcís, eh? A partir de tenir cura del barri de les Casetes, tot plegat...
Tot plegat irradia, no? Tot plegat irradia. Tots els nens que vivíem al voltant de les casetes anàvem a les casetes perquè un espai còmode, natural, segur, de relació més fàcil, no? Clar, travesses l'Interblox que va de l'Avinguda Sant Narcís al carrer Oviedo i dius, hòstia, aquí passarà alguna cosa, no?
hi ha molts reconèixers a la ciutat que estaria bé tenir cura això, tenir cura i a partir d'aquí i sí que és cert que hi ha una caiguda total actualment de molta gent d'això de l'autoestima i ens van contra a tots si tu tens la casa desordenada i ho tens tot fet un gran jo crec que l'article que va fer en Quim començava dient això jo vaig pensar, jo tinc i també ho he dit aquí, una certa experiència tinc molts amics a Figueres que fa 30 o 40 anys
que són els primers que diuen que Figueres no funciona. Jo crec que està fent una revifada. Figueres és bastant interessant, i és així. Però 30 o 40 anys, els propis veïns de Figueres són els primers que malparlaven. Jo crec que l'article, no n'he parlat amb ell, però que l'article d'arcal de Nadal venia amb la sensació de dir que no caiguem en aquest desànim, començem a fer alguna cosa, no?
No ens ensorrem amb tot això, va, netegem una mica, cuidem una mica, posem quatre flors, posem quatre llums, que la gent hi vagi i tinguem una certa autoestima de ciutat, perquè Girona se'ns ha acusat sempre de tenir una autoestima molt pujada, però la sensació és que quan vas pel carrer, que no és aquesta. I va haver-hi una època que es van fer pistes de petanca perquè les associacions de veïns, les parts sèniors de les associacions veïnals van demanar petanques.
Hi ha llocs on han quedat obsoletes i abandonades perquè ningú hi juga. No passa res. O la retirem o canviem l'ús d'aquell espai. Hi ha altres llocs on sí que hi juguen i estan més o menys deixades. I n'hi ha altres que estan perfectes. Les petanques dels barris, però repensem-les. Perquè no pot ser que hi hagi racons amb travesses de tren trencades i fetes malbé. Jo voldria...
ens queda un minut i aquest minut el vull donar a la Sèrbia i a vosaltres dos també perquè hem d'acabar amb un punt d'esperança ha estat un any que s'han fet moltes coses i el 2026 us he de dir que després de l'aprenentatge que porto durant aquests 47 anys us he de dir que hi ha dues paraules que me les he agafat molt meves i que una d'elles és ho vaig escoltar en una de les xerrades dels G-Mentors i una d'elles és acceptar
Per tant, és una part. La primera part molt important és acceptar la ciutat que tenim, les empreses que tenim, els nostres entorns a nivell social, i l'altra, posterior i superimportant, és construir.
Acceptar i construir. Acceptar i construir. Deixeu-me dir una cosa, tot això ha començat preguntant-te-li a en Joan que ens digués allò, que ens fes una mica de result de l'any. I tocant el violí amb els pastorets de Sant Narcís. I hem parlat una mica de tot, però jo crec que ha estat, menys d'això, però ha estat una tertulia magnífica que jo us voldria agrair. Per tant, moltíssimes gràcies, David Martí, Joan Kerr... Vull acabar dient una cosa, que és Sílvia, alcaldessa. No, mai, mai. Jo m'ho he apuntat. Jo m'ho he apuntat.