Moltes gràcies.
El marcador del cotxe em deia que estava amb allò a mig grau negatiu. És fred, no ens hauria d'extranyar perquè estem, diguem-ne, al mes de novembre, encara no hivern, però la veritat és que podríem arribar tot de plegat, que n'hi ha alguns que la sentim més que els altres. La fred no és el cas del senyor Xavier Serra, que ens acompanya avui, que no té fred. Com estàs, Xavier? Molt bé, molt bé. La fred...
conviu bé amb la meva persona, pateixo molt més amb la calor, i la fred, al final, quan en tens, s'arregla briganta. La calor necessites algun element més, que és una piscina o un gintònic al costat, i això a vegades no tens la possibilitat de tenir-ho. Però sí que és veritat que jo la fred...
El gin tònic per tirar el pols sí, perquè prendre'l no sé si ajuda a refrescar-se, però... Si no t'ajuda a dormir, que també fa que... Que també està bé. Exacte. Dèiem que la fred sí que semblava que la notàvem i en parlàvem amb l'Assumpció Puig, que també ens acompanya avui aquí. Gràcies, Assumpció, per ser-hi.
Bon dia, sí, sí, jo he creuat la plaça Catalunya, que sempre és la meva referència de fa fred, sortint del barri vell, sempre hi ha una mica de glaçada. Aquella mica de glaçada, i avui ja hi era, aquesta mica de glaçada. No sé si està glaçat, fred, gelat o congelat, el senyor Josep Campmajor, bon dia Josep, què tal? Bon dia, bon dia.
Bé, jo tinc el cor congelat Tens el cor congelat En el fons ets un poeta Sí, sí, sí, jo et volia fer una pregunta Si es parla de poesia, perquè has parlat del mig grau negatiu Com és el mig grau positiu teu? Doncs mira, quan estic a mig gas Aquesta és la broma Com tothom està a 15 graus i sempre estic a un grau més Molt bé
Perdó, perdó. Treballo amb un pallasso. Que és vicepresident de... O alguna cosa així, no? Sí, és membre del comitè permanent. Així ets un tio afortunat, eh? Perquè això és com el de...
lo de tenir un barco. Diuen que l'ideal no és tenir un barco, és tenir un amic que té un barco. Sí, sí, sí. Tenir un amic pallasso té de dir que... A més és un recurs molt útil, eh? Perquè, com que a ell ja li agrada que li diguin pallasso, sempre quan tenim alguna discussió estranya sempre se li pot dir... Pallasso. Pallasso, calla, pallasso. Això és la gràcia d'un pallasso, no?
Tornaríem a la percepció del fred, per una cosa, per les percepcions, és a dir, quina pena que la paraula pallasso sigui una paraula que segons qui se la pugui prendre amb una percepció negativa, quan segurament és una activitat, no vull dir una professió... Bueno, ell la concede una professió, però si no, és una activitat en la que...
única i exclusivament em pots treure conclusions positives, només és gent que fa feliç els altres, és gent que fa riure els altres, és gent... Ostres, i en canvi, quan a algú li dius pallasso, sembla que... Sí, sí, ara us explicaré una anècdota concreta, però em callaré, o em faré de pregar, però no...
M'ha fet gràcia això que explicava ell Precisament el Zoli Pesarradona l'altre dia m'explicava que fa pocs mesos o poc menys d'un any va anar a la fira del teatre de Tàrrega i del circ Ell havia estat donant un temps a la companyia del Tortell Poltrona i havien fet missions amb Pallassos sense fronteres
a la guerra de Bosnia, durant el període de la guerra de Bosnia i postguerra. I ell el 93, 94 i 95 va visitar Mostar, que estava ocupat, més que ocupat, perdó, estava en una missió de pau de l'ONU amb membres de l'exèrcit espanyol.
i els van portar a un lloc molt complicat on hi havia mainada que estaven refugiats, que no sabien si els seus pares eren vius o no la majoria ja els havien perdut i els va fer riure, va estar amb ells, els va portar regals i allò va quedar allà i en aquesta fira de tarda va venir un grup de Croàcia i algú el va reconèixer i diu, escolti'm, perdoni, vostè és el senyor que va venir? Sí, algú vol parlar amb vostè i vam fer una videoconferència i es va connectar a la videoconferència una senyora
plorant, diguent, soc una d'aquelles nenes que estaven allà. Em va salvar la vida, perquè no tenia ganes de viure. Ara és l'alcaldessa de Mòstar, de la ciutat de Mòstar. És una nensita preciosa, no? Molt, molt, molt.
Molt bé. Bueno, és que si et fan riure, o sigui, quan algú te treu una riallada... Sincera, de dins. Que te surt de dins, és com medicina, no? Et sents d'una altra manera i això és molt important. Diuen que la millor forma de demostrar que estimes és cuinar per algú o fer-lo riure. Sí.
Mira, ara t'has sent rebre. Perquè allò de cuina ho faig molt. Bueno, en Josep també... No sé si cuinava, tenia algú que el cuinés, o les dues coses, però també... De casa seva havien sortit plats deliciosos. Ho dic bàsicament perquè havia tingut un restaurant que jo que si menjava molt bé el canalla, que es troba a faltar encara. Gràcies. A veure si s'anima. No, no, no. Estic amb una altra cuina ara. Exacte, sí, està...
Una cuina bastant més complicada. Una matèria prima diferent. I tant que sí. Però s'he tallat, eh? Perdó. No, no, no. O sigui, m'has fet riure i agraeixo, diguéssim, això. O sigui, sempre que algú et treu de dintre una... te sents millor. O sigui, sembla que respires més, no? I això és molt important. I a més en la situació que estem, perquè moltes vegades tancaries tot el que ve de fora i te tancaries per no escoltar totes les barbaritats que tenim, no?
Estem en una situació complicada, eh? Vull dir, a nivell general, és a dir, complicada en el sentit que veus molta gent descontenta i puc parlar de la ciutat, però puc parlar del país i puc parlar de l'estat i jo diria que podríem parlar del món, no? Dóna la impressió que s'està esqueixant alguna cosa i que acabarà estripada, però que tampoc es veu ben bé com solucionar-la. No sé si m'explico. Me refereixo que la gent...
que ara podríem dir, home, trenarem el mes de Nadal, les festes, demà obrien els llums a Girona, però hi ha com una sensació de... i les enquestes ho reflecteixen, una pujada important de l'extrema dreta, l'aparició d'un partit com... que al final del CEO, que jo porto quatre dies diguent i al final m'acabaran trucant. Jo no me'ls acabo de creure, les cuines del CEO ni del CIS, perquè...
perquè, per exemple, diuen algunes coses que no m'assembla que hagin de passar, però bé, després veurem, no?, l'enquesta principal és la de les eleccions. Però la pujada d'Aliança Catalana, per exemple, no m'ha sobtat en absolut, perquè és una cosa que...
que les enquestes de carrer, esperem que no s'hagi trencat el mòbil, perquè era un mòbil que ha caigut en aquests moments, que les enquestes del carrer te deien, te obeien, per exemple, que pugis cara a la publicana, és una cosa que no l'acabo d'entendre, que baixi junts sí, però que baixi tant, tampoc ho veig d'aquesta manera...
I al final he quedat una mica sorprès, i ara us ho pregunto, eh? He quedat una mica sorprès perquè jo, la conclusió que jo n'he trec com a periodista, no la veig enlloc. Tothom parla que molt bé Aliança Catalana pescarà dos a vint. I aquests fan... Jo dic, bueno, que pot estar més tranquil la Silla, perquè quedant-se allà on queda li garanteixen quatre, una o dues legislatures més, perquè la divisió que hi haurà serà tan gran que qui guanyi les eleccions...
Podrà governar sempre i quan no fos Aliança Catalana, que hi ha gent que diu, no descartem que com va passar en el 2017, el 2017 va guanyar, primera força va ser Ciudadanos, recordeu? Ara ja ha desaparegut, afortunadament, diria jo. Situació complicada? Situació complicada. És que és complicada. El que trobo, i tu ho has comentat, és que la gent té una desafecció, perquè la gent...
Ja som tots una mica grandets, ja estem madurs i que ens prenguin tant el pèl des de la política tampoc. Són aquestes fetes molt, no fetes, contestades molt des dels budells. Clar, clar, jo crec que aquest és el problema. I llavors aquí com es refà que la gent tingui un sentiment de dir, escolta, que som societat, que hem d'anar endavant, que hem de...
que hem d'ajudar a governar, que hem d'apostar per uns polítics o uns altres. Com es refa això? Perquè cada vegada ens tanquem més en el nostre món, cada vegada som més individualistes, cada vegada és allò el pati a casa meva, la meva tros de vorera i no sé què. Llavors això s'ha de revertir i aquest és el...
Per mi és la complicació que veig actualment, que és difícil de revertir que la gent es pugui tornar a il·lusionar per dir, escolta, que som societat, que som espècie, per dir alguna cosa, perquè si parlem de canvi climàtic, així som una espècie més que vivim en aquest món de la calor i de l'alfred que hem parlat abans. I això és complicat. I llavors, clar, jo les enquestes no me les crec mai massa, perquè penso que la gent...
Com que estem en aquesta situació, si a mi ara m'ho pregunten, doncs diré una cosa que potser no la votaré després. Però la diré perquè si m'ho pregunten, o no diré res. Però vull dir, no l'acabo de veure perquè cada mes passen coses i com més ens acostem, més potser canviaran, eh?
ara, Caliança Catalana Pujerà aquesta la tinc clara perquè la carnisseria en el mercat ho sents la gent diu, bueno, és que aquella noia sí que parla clar i te'ls mires i dius sí, però si tu sí, però és que és que parla clar i diu les coses com les pensem i és independentista i tal bé, aquest és un fet
Deixeu-me preguntar en Xavier, perquè he vist un moment que deia que no, d'una manera ostensible, i no sé exactament per què ho diria. No ho deia per el que deia l'Assumpción, que l'única opció és estar-hi d'acord, però des del convenciment, no dic perquè sigui una imposició, però perquè evidentment som societat, això qui ho pot discutir, i que en una societat
amb un col·lectiu, amb una parella, amb una família, la forma d'optimitzar-ne la relació és junts i no cadascú pel seu costat, això ho entén absolutament tothom i crec que amb això hi estaríem d'acord.
que tots volem la pau al món, que tots volem que s'acabi la fam al món, tot això està molt bé, perquè crec que amb això hi estaríem d'acord tots. Jordi sap que jo moltes vegades soc molt crític, o soc...
Te diria que soc d'aquests que està emprenyat amb els polítics. La gent que ens dediquem també una mica a l'activisme social, sabem que els polítics ens enganyen constantment, constantment, i que són capaços de defensar una idea i la contrària a la mateixa frase.
Jo vaig tenir un episodi molt trist amb la Cotxi Barà i aquí, simplement perquè se'm va ocórrer fer una opinió sobre algú del seu partit i automàticament vam tancar tots files i vam començar a disparar contra tot arreu. Però no perquè fos ella especialment, perquè t'ho faran també els de l'altre costat, això ho veus constantment a l'altra ràdio, a la tele, etcètera.
I voldria no allargar-me, però tinc la necessitat d'allargar-me. Perquè el que us vull explicar o el que us vull transmetre és que crec que l'important en aquesta situació és entendre per què. Entendre per què. Jo l'altre dia parlava amb un regidor o regidora més igual de la ciutat.
I simplement li feia una reflexió. Jo l'altre dia, jo tinc el meu despatx al carrer Nou, i l'altre dia sortia d'una reunió de cavalcada, i vaig haver de passar pel despatx a quarts d'onze del vespre. Jo per entrar al carrer Nou 14, que és al costat de la botiga, davant d'on tenia cal rei, d'aquella botiga de cuina,
vaig haver de passar per sobre de 3 persones això és responsabilitat dels polítics si hi ha una desafecció cap a tot això que dius com ho reconstruïm això això només ho podem reconstruir amb fets només ho podem reconstruir siguin capaços de tornar a guanyar-nos la confiança de la gent perquè de gent bona n'hi ha molta els que ens dediquem a l'activisme social o els que fem coses d'aquestes sabem la quantitat de gent que de forma desinteressada ve, s'arramanga, treballa a canvi de res
A canvi de retrets, a canvi de crítiques gratuïtes, a canvi de tantes coses que les fan persones que no tenen ni tan sols coneixement del que està passant. I jo, que també m'hi dedico, aquestes crítiques, moltes vegades, et venen des de la pròpia activitat política, des dels propis governants, que els fan únic i exclusivament per interessos. Llavors, què passa? Parlaves de l'Aliança Catalana. Mira, parlàvem abans de la fred.
Tu, Assunción, tenies fred i jo vaig amb un sol jersei i una camiseta sense res a sota i he vingut sense res més. I jo no tenia fred. Entrem en el món de les percepcions. És terrible. El moment en què entrem en el món de les percepcions estem perduts. Perquè jo pujaré en un cotxe i a 120 per hora iré al mar de Feliç i a tu et fotrem a 120 per hora i dirà, sisplau, pareu, pareu, que això anem molt de pressa. Vale, doncs aquesta és la història. I jo simplement li vaig fer una reflexió a la regidora que...
ha descobert massa regidor, regidora has parlat una miqueta perquè has parlat del regidor, has parlat d'un quart d'11 has parlat del carrer nou podem intuir amb allò que tenim amb l'ojo del gran hermano que ens vagila, quasi bé ho poden situar i li vaig dir agafaries els teus fills i els posaries a dormir al carrer a canvi de portar dues persones immigrants a casa teva? no, de cap manera
Bé, doncs això és el que estem fent. És a dir, no som capaços de... No, no, ja ho sé que hi ha gent que pensa diferent. Fer aquest comentari, que crec que és absolutament lògic, normal, coherent. Faries fora la teva mare, el teu germà de casa o el teu fill de casa per acollir-me a mi? No parlo d'una persona immigrant. Faries fora el teu germà de casa per acollir-me a mi? No.
No, tu tampoc, no? No faries fora el teu germà de casa per acollir-me a mi? No, segurament buscaria una altra solució. Et proposaria una alternativa. Aquesta és l'obligació dels governants, no és pas la nostra. Aquesta és l'obligació dels governants. Això on ens porta? Ens porta a que...
Segurament per interessos polítics, per buscar un vot determinat. No m'agrada polítics, utilitza partidistes, perquè la política és absolutament necessària. Però on te vaig? Que llavors hi ha una utilització de tot plegat, per què? Perquè...
Estem jugant amb gent que diuen blanc i negre a la mateixa frase. Per tant, juguem amb desvantatge. Estem perduts. Els que som nobles i anem de cares estem perduts. Perquè quan tu fas una reflexió com la que jo acabo de fer, absolutament normal, diuen que ets de dretes.
Si jo no soc de dretes, si jo soc un tio absolutament social, si jo considero que la gent que li van malament les coses, com a societat els hem d'acollir i els hem d'arreglar, però jo no veig cap de tots aquestes persones, no en veig cap ni els que estem aquí asseguts, jo el primer, ni a tots aquests que passen per aquí pel carrer,
Que tinguin tres persones acollides a casa, ni que es dediquin a donar de menjar al veí, ni que agafin el seu sou al final de mes i el donin al veí de sota perquè el de sota ho passa malament. On és tota aquesta hipocresia? On volem arribar? Per tant, què es necessita? Un discurs coherent, un discurs complible, un discurs que tothom entengui. Evidentment, nans a l'altre costat no ens porten lloc. I estarem d'acord que vivim en un país...
que ens en anem d'una punta a l'altra, i això passa en el món de l'educació, m'explico? És a dir, perquè anem canviant de plans d'educació, des que jo vaig anar a col·legi fins que hi han anat els meus fills, ha canviat cinc vegades la història, que ens dediquem a canviar els noms a les places, perquè quan van a un hi posen els seus, als altres hi posen els altres, si com a societats no estem cohesionats.
Perquè si estiguéssim cocinats arribaríem a acords amb aquestes coses. I no passa res perquè hi hagi una plaça que sigui d'un poeta amb idea més d'esquerres i una altra plaça amb una idea d'un poeta més de dretes. El que no pot bé és places a nom...
d'assassins, no hi pot haver places en nom de persones que han fet mal a la societat i tornem a dir això torna a ser molt subjectiu perquè un pot pensar que aquell poeta d'esquerres amb els seus poemes també no sé què ha fet i aquell de dret és el mateix i això és el que com a societat crec que no som capaços de fer anem d'un costat a l'altre, jo que tinc molta relació amb gent d'Espanya
sempre els dic el mateix, vosaltres us penseu que el problema el teniu amb Catalunya i us equivoqueu, el problema el teniu entre vosaltres, entre els rojos i azules, perquè som una societat que no s'ha recuperat encara de tot això, segurament perquè tampoc ha convingut a qui mana que ens recuperéssim, ja ens està bé, ja ens està bé, contra Franco se vivia millor.
és molt més fàcil anar a la contra és molt més difícil sumar i construir i si venim a la política municipal i si venim a la política local amb els d'ara, amb els d'abans si m'és igual, m'és igual si jo no soc ni d'uns ni dels altres encara que jo tingui la meva ideologia
ens diuen que hem de reciclar. El concepte el tenim tots clar, sí. Jo crec que sí, jo crec que és bo que separem les bessures, és bo que ajudem, que facilitem, ja que tenim un món tan consumista, ja tenim un món que ens atropella tot el dia, doncs que ajudem que tot això que trenquem cada dia ho hem de poder reconstruir.
Però vostè com a governant té l'obligació de donar-me els mitjans. I resulta que no me'ls dona. Vostè vol aplicar una cosa per la que no està preparat. I després què diu? Li posarem tres municipals a la porta dels contenidors i si a vostè se li ocorreix arribar al contenidor, el contenidor està ple i deixa això allà al costat, li posarem una multa. Això és el que hem de reconstruir.
I arribot al punt que tu deies, tens tota la raó, hem d'aprendre a ser més socials, però ho hem d'aprendre des de la construcció. Si la base és que ho deconstruïm, no li podem pas demanar a la societat que després ells siguin el que arreglin tot això.
Has fet un discurs per cinc tertúlies, eh? Perquè has anat tocant temes i deies necessito dir-ho i ho has dit, no? Mira, hi ha una solució per no tenir que triar entre poetes d'esquerra i de dretes diguem-li com li he dit tota la vida que es treba a ser la plaça del Cavill i... No, compleixi una cosa, no, no, eh, eh, però cuidado. Aprofito per posar la falca, eh, vull dir... Aquí, com diria aquell, hi hauria algun veí il·lustre d'aquella plaça que et diria que no ho vol. Sí, cert. I el coneixem. Vale?
Què vull dir? Perquè llavors poder tots plegats hauríem d'arribar a la conclusió que el nom dels carrers haurien de ser...
El carrer de la Rosa, el carrer de la Margarita, el carrer de la Petúnia, el carrer de les Herbes, el carrer dels núvols blaus, o l'1, 2, 3, perquè si no ens estem fent mal a nosaltres mateixos. Ja estic d'acord que discutim per noms d'aquestes coses. Si s'hagués canviat quan s'havia de canviar, que era com tocava, segurament ara no tindríem aquesta discussió, però en tot cas aquest és un altre tema. Josep, que...
Que no et deixem parlar, això sí que ha sigut una novetat. Què vols dir? No, no, no, Josep, et deixo. No, no, no. No, no, tu has dit que necessito fer-ho. Sí, sí, sí, t'hem respectat l'espai, només faltaria. I a més tens un to que dius, mira, et fa escoltar, està bé. No, està bé, està bé. Moltes gràcies. No, serra per alcalde, per tant... No, no, no, no, no, no, no, perquè acabaria la presó. No, no.
és que has dit moltes coses i algunes estic d'acord altres no tinc criteri i algunes estic en contra però començo al principi del que dèiem jo sí que em crec les enquestes
Perquè moltes vegades, més enllà de marcar tendència o explicar com seran les coses, perquè la prospectiva és una ciència oculta, són inductores. Tu podries fer enquestes, perquè la part de sociologia no ho sé, però la part de cuina sí que la coneixes.
Sí, sí, sí. Aleshores, són inductores. Moltes vegades, moltes enquestes, el que pretenen és marcar quin és el cavall guanyador que t'interessa que guanyi. Abans tu deies, en el mateix cotxe... La percepció. La percepció, no?
Però la percepció es pot condicionar. Tu ara vas descamisat, no tens fred, però ara ens veiessis durant mitja hora els tres molt abrigats i segurament la teva percepció, a no ser que apliquessis el concepte d'intel·ligència lògica... No em valoris tant. No, però potser sense voler et començaries a abrigar una miqueta.
i no sé si canviaria la temperatura o no senzillament la teva percepció canviaria per tant et podríem induir a que tinguessis fred i això és el que està passant el CEO jo crec que ha fet una feina molt bona per algú ha treballat una feina molt bona per algú hi ha uns interessos d'algú i ara això també és per discutir en un altre moment però que fa que passi això que passa al mercat i passa a les botigues que és que es parli d'Aliança Catalana sense massa vergonya
i que tothom, sense cap tipus d'anàlisi, es quedi amb percepcions de dir que aquesta senyora parla bé, no el que parla, no el que diu. El que diu és interessant, no, no, parla bé. Parla bé vol dir que ho fa amb accent de Ripoll i que ho fa amb allò que es diu en castellà d'esparpajo, no? Així vol dir, i potser perquè parla d'algunes coses que m'hien deixat de parlar perquè ens incomodàvem massa. Sí, sí. Així vol dir que ens incomodàvem, ho havíem aparcat i la gent del carrer no ho ha aparcat.
Sí, sí, sí. I ha demostrat també que la demagògia es pot fer semblant, o sigui, es pot fer demagògia i que sembli intel·ligent. Sí. Perquè posa sobre dalt un tema. El que diu és demagògic...
Però ningú es para a pensar ni a analitzar, perquè tampoc hi ha debat. Tampoc té al davant ningú que parli com ella i ofereixi idees a la contra. Aquest crec que és el gran defecte i el gran fracàs dels partits catalans, que és que no tenen... Estan carregats d'una mediocritat intel·lectual absoluta. Absoluta, eh? O sigui, no tenim ni diputats, ni regidors, ni regidors, ni diputades llegits...
ni que... com a promitge, el nivell... Sí, sí, hi ha de tot, és a dir... Ja t'entenc el que vol dir. Però el promitge ha anat... la raça, l'espècie, ha anat devaluant, no evolucionant, sinó ha devaluat... potser perquè els llestos i els llegits opten per no dedicar-se a la política de partit, no? I dius... I estic mirant a la meva esquerra i tinc una persona llegida...
i preparada que en algun moment ho va intentar i el que va rebre les primeres bales o la segona endenada de bales dius aquí us quedeu de forma lògica per tant vivim en un moment d'una alta mediocritat
que ja interessa també, com el del CEO, ja interessa segurament. I podríem parlar de les grans corporacions i dels estats profuns i de tot un entorn en el que, com a l'edat mitjana, no volien que la gent normal llegís o sabés llegir, doncs ara ens han atxaiat o pretenen atxaiar-nos. Però és clar, això no ens lliura dels problemes. I és cert, com deies Xavi... Xavi? Xavi, no, Xavi. Saps el que em diu la meva mare, que és l'única que té raó?
Vinga, doncs és cert que pot haver-hi una responsabilitat directa dels polítics i que tenen una obligació però tenim molt sovint els polítics que ens mereixem
O sigui, és proporcional, el nostre interès... Quan parlem d'obligació, et diria, i m'agrada la tertúlia d'avui perquè ens podem interrompre i ningú se'n farà, tenen obligació de lideratge. Nosaltres els hem d'acompanyar, però ells tenen l'obligació de lideratge. Però nosaltres potser tenim l'obligació de convertir-los en líders. Entenem? O sigui, no pot ser de cap de les maneres que acceptem i no passi res aquesta mediocritat.
Saps què passa? Que quan tu vas en contra d'aquesta mediocritat et diuen que busques problemes. Bé, doncs busquem problemes. És que si no els tenim igualment. I els tenim irresolubles, eh? En aquest sentit, jo el que deia a l'inici una mica és que és molt fàcil culpar la resta del món. O sigui, no soc mai culpable jo i la resta del món és culpable. La societat, els polítics, el no sé què, els bisbes, a tothom, no?
I això és el que hem de canviar. Aquí és allà on hem d'evolucionar com a societat o com a espècie, com vulgueu. No podem culpar a la resta del món que ens passi el que ens passi, com tu dius amb els polítics. La classe política actual té un nivell, com dius tu, mediocre. Molt, molt.
aquí al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, no parlem en el Senat, el que veiem en les diferents comunitats és que no... És que aquesta gent està visquent de ser polític, està cobrant un sou públic i tenen aquest nivell que tenen. I això com ha passat? Doncs ha passat per això, perquè és molt fàcil des del sofà de casa dir, mira, això és que ho fan malament, o sigui...
És veritat que quan t'hi vols implicar, a vegades la reps. I aquí aquest és el problema. Per què? Perquè els partits s'han enfortit d'una manera, o estàs des d'allò, des d'arrel, o no hi entres i no deixen entrar. I clar, quan nosaltres, quan jo, que recordo perfectament, quan es va morir en Fran, que jo estava estudiant a la universitat, recordo la primera...
les votacions a Barcelona, que estava a Barcelona plena de pesquins, que era una cosa, una sensació increïble, comencem amb la democràcia i ens creiem que els polítics seran els líders que necessitem. I ara ens adonem que no. I això s'ha de revertir, això costarà, eh? Sí, però això fixa't en una cosa. Costarà.
Independentment de la ideologia de cadascú, perquè evidentment tota la gent que ens escolta, que després del seu pare i de la seva mare, i n'hi haurà que diran aquest noi té raó, aquest noi no té raó, aquest noi pixa fora de test, o aquest noi el que sigui, no? Però què sol passar?
amb els activistes socials, la gent que està al front d'un... I jo, que no el conec prou i no tinc segurament prou elements de judici, però amb els que tinc és una persona a la que he considerat sempre coherent, que és un cuixart, meva opinió. Era un home que a mi em semblava...
també va arribar el moment que va dir que aquí us quedeu t'ho matisaré i jo crec que algun dia la història posarà les coses al seu lloc però la realitat és que en Cuixart està en algun lloc o no està enlloc en Cuixart encara ara i no ha estat president del lloc on jo treballo per tant puc dir-ho crec que és un dels pocs patriotes que encara hores d'ara després d'haver estat a primera línia
segueix treballant per la pàtria, encara que estigui a no sé quants quilòmetres, i molt més que molt... Però això ho fem tots. Tant com ell, ara en aquest moment dubto. No tu, eh, sinó jo crec que hi ha poques persones a Catalunya... No ho vull personalitzar. El que em refereixo és una cosa que tu deies abans, que tens tota la raó del món. Ens indueixen. I tant. Doncs que en Cuixart no estigui en un lloc que el puguem veure...
també ens indueix a pensar que no hi és per tant, deixa de ser aquell referent que segurament ens ajudaria que molta més gent ens anéssim afegint o no en aquella tendència és a dir, al final ens hem queixat tota la vida i crec que ha de ser així, de les dictadures tant de les de dretes com de les d'esquerres perquè al final on t'aporten és a socialitzar-ho tot al final no oblidem una cosa
Les dictadures d'esquerres, que són comunistes, són socialistes, per dir-ho d'alguna manera. Haurien de ser. Haurien de ser socialistes, però també tenen una mica d'això. No oblidem, com es deia el partit nazi, nacionalsocialisme. És a dir, en el fons, el que convé és tenir l'avorregada
I si podem mirar què és el que fan aquesta colla de ciutadans, de tenir-los al més repartits millor, si podem mirar que cadascú busqui els seus interessos, que deia l'Assunción, divida i venceràs, això ha sigut de tota la vida. I llavors en el moment en què divida i venceràs, què vas tu? A parlar pels teus. Jo...
He vist molts alcaldes a la ciutat de Girona, i diríem a posteriori en Quim Nadal, i molts governants, que tens la sensació que arriben a governar només pels seus. I aquesta és una de les grans tragèries. En el moment en què vostè arriba a governar, vostè és l'alcalde, el president de la Generalitat o el president de govern de tots els ciutadans,
I per tots els ciutadans vostè hauria de ser el seu president de govern. I això no passa. I des del govern, llavors, podem estar d'acord amb que tot això és un peix que es mossega la cua. I com s'ha de tallar? No ho sé. Desgraciadament, moltes d'aquestes coses es tallen amb tragèdies. Es tallen amb situacions amb les que hi ha una revolta, i una revolta, tots sabem, que si es fa ben feta...
I amb una cosa pitjor, et diria, fins i tot, que és la pèrdua de temps. Ara estem condemnats a passar... No, no, parlàvem d'una cosa abans, no? 4-8 anys... Clar, parlàvem d'una cosa abans, que era... A tot el passat, quantes vegades ens preguntem, valia la pena? Clar, clar.
No, i és una mica, Josep, te dono la paraula, però és una mica això que dius, has dit una cosa, 4 o 8 anys, que és una mica l'anàlisi que feia, que jo feia d'una altra manera, és a dir, davant de la gran divisió, el que estigui al CIM en traurà profit, i del que deia en Xavier...
La sensació aquella, jo estic d'acord que qui és arcalde, qui és president de la Generalitat, ha de vetllar, ha de governar per tota la ciutadania. El que passa que ha d'aplicar una miqueta les seves idees i ho ha de fer-ho.
I la sensació, això és que tenim una conversa, ja em sap greu perquè vosaltres dos som més joves, però tenim una conversa de gent gran, no? La sensació que ja n'hi ha hagut, en certa manera, de líders i que ara la gent que tindria fusta per fer-ho em defuig, perquè no està disposada a entrar en un joc partidista tan, tan, tan, tan, tan, tan, no diré quelquer, però ja m'heu entès. I potser perquè tots també tenim una mica més de dificultats a viure?
No, sempre hi ha hagut gent amb dificultats per viure. Jo crec que n'hi ha hagut sempre i és possible que en aquests moments n'hi hagi més. Mira, us poso't un exemple i crec que aquesta hora els nens són a col·legi. No, amb la cavalcada tenim sempre, i en Jordi ho sap, perquè jo he tingut aquí...
Tartúlies amb gent i tot plegat. He tingut debats interessants. Sí, tinc una gran dificultat, que és el tema de la incorporació dels negres a la cabalgata, no? I a partir d'aquí tothom parla, tothom sense conèixer absolutament res, els polítics fan el seu paper, que ja el fan de la forma que els toca, i són ells els responsables de segons què, i després escriuen a Twitter no sé quantos.
Penses, però si jo he estat assentat en una taula amb tu i tu seràs el responsable de fer això i resulta que no ho has fet i després em critiques a mi perquè tu no ho has fet. Bueno, estem perdent una mica el nord, no? Però, en aquest cas, quina és la gran dificultat d'incorporar les persones negres a la cavalcada?
Només una, que aquesta gent tenen d'altres problemes. Si aquesta gent estiguessin vivint com nosaltres aquí al carrer Joan Maragall, segurament n'incorporarien molts més, però és que aquesta gent resulta que potser el dia 5 de gener els hi surt una feina per anar a descarregar maletes a l'aeroport i ells hi han d'anar.
nosaltres segurament no i si els hi diguem escolteu heu de venir perquè tenim tal dia prova de vestuari i et diran no que jo estic treballant amb un escorxador i el gran problema per la incorporació d'això i això és el que em venia a referir no parlava tant que com que
Socialment tenim més dificultats econòmicament a parlar, no? Ha desaparegut la classe mitja, diuen, no? És a dir, cada vegada hi ha els rics més rics, els pobres més pobres. S'ha primat més. Llavors vol dir que aquesta gran classe mitja, que són una mica d'allà on podria sortir tota aquesta gent que tingués la capacitat, la visió més social, perquè no són ni molt rics, d'acord?
ha desaparegut i la poca que queda li costa més, parlaríem de comerciants, parlaríem de petites empreses, on tu tens que anar allà a ramar, ramar, ramar... Jo he estat a Mèxic ara fa uns dies, he estat 13 dies a Mèxic, i he visitat gent amb dificultats. No he anat a fer això, però he anat a visitar familiars d'amics meus que estan allà, els hi he portat coses i tal, i sabeu que m'ha recordat
com era quan jo era petit allà on jo he estat jo no puc parlar per tot, puc parlar del que jo he vist no hi ha gent dormint al carrer tothom té un sostre
Poder d'una lita, però tothom té un sostre. I me'n recordava quan la meva àvia, jo he anat a veure una gent que m'ho han tret tot. Jo tenia uns amics a cabanes que hi anàvem, eren gent molt humil, però quan hi anaven et treien el fuet, el pa amb tomata, i passaves una tarda fantàstica amb ells. Jo quan he anat allà he sentit això. I m'ha recordat una mica quan la meva àvia, que treballava a la fàbrica Grover i tot plegat,
agafava una olla i posava aigua, pa sec i tres fulles de menta. I ens fotíem una sopa de menta per anar a sopar, que érem la mare de feliços. És a dir, em refereixo a això. És a dir, ara tenim segurament tres PlayStations, però hi ha 3.000 persones que dormen al carrer. Hi ha persones que tenen dificultat d'arribar a final de mes, però tenim un iPhone i tenim un no sé què. I hem perdut una mica tots aquests valors. I això ens hi ha anat portant. La inducció que dèiem abans.
i no som feliços jo soc un tio soc un beneït que sempre dic canvia l'accent, ets un beneït un beneït, sí, també potser la culpa del que ens passa alguna mica de la culpa del que ens passa, la terra ja n'era
Home, no, coi, que... No, no, fixeu-vos-hi, us diré per què, que segurament no és el que vosaltres penseu. Sabeu per què la Terra ja anera? Perquè en una generació els hi va fer entendre que el normal era anar a passar el cap de setmana a Londres. Però nosaltres, quan érem petits, agafàvem la pilota, la fiembrera amb la truita de patates i la gana rebossada i anàvem a jugar amb un camp.
Sí, sí, sí, o que en comptes de dos canals de televisió en milions. Jo anava a veure la tele francesa a Cat Norat amb els avis, eh? Perquè a casa no hi havia tele. Perquè tenien encarada l'antena. En Jordi deia que en Josep i jo érem joves.
Jo suposo que en Josep també, jo he vist la tele en blanc i negre. És a dir, fixa't, eh? I ara ho veiem per aquí. Tu has vist la tele en blanc i negre, nosaltres som d'una generació que no teníem tele. Que no teníem tele a casa. A casa dels meus avis no hi havia quarto de bany, a casa dels avis.
Clar, hi havia quarto de bany. O el quarto de bany era fora. I la lampra tenia només una bombeta. La bombeta. La bombeta, perquè les altres estaven descargolades i només era el dia de festa. No, a veure, amb això tens raó, que hem canviat moltíssim i que ara tenim unes necessitats que ens els hem creat de base de...
Jo he dit moltes vegades, i no em canso de repetir, que tot el que ens està passant, el canvi climàtic, això que dius tu mateix, que ens hem cregut que podem anar a passar perfectament un fi de setmana a Londres, i això és una bestiesa, no? No.
Hi ha gent que creu que se n'hi pot anar cada cap de setmana Cada cap de setmana, sí, sí A quin mercat de Nadal vas? Jo també els critico l'accés d'aquells turistes Però clar, nosaltres ens queixem del turisme que tenim aquí però llavors fem turista al mercat de Nadal de no sé on, no sé què
Doncs cada un de nosaltres hem de pensar a què hem de renunciar, a què estem disposats a renunciar per tirar endavant. Perquè, o sigui, hem arribat en una situació de col·lapse, de saturació. O sigui, el món, i ho estic dient a nivell d'això, eh? És absolutament cert, però permetem que et digui una cosa.
Aquí és on tenim la gran contradicció i on el cap ens peta. Cadascú de nosaltres hem de pensar absolutament d'acord i cadascú de nosaltres hem de fer tot el possible perquè això sigui així. I hem de ser responsables i hem de posar de la nostra part el que faci falta.
Però després creem una zona de baixes emissions, on hi ha un senyor que ha de portar no sé qui al metge i no l'hi pot portar, però aterren 73 avions cada dia. Això té solució, eh? Això té solució. Sí, hi ha hagut alguns arguments, que ja m'has fet un parell d'arguments de demagòsia, que jo te'ls accepto, eh? No, perquè ja has volgut jugar. És el que t'he dit que fos mentida.
El fet de relacionar que un possible decreixement, bàsicament, pugui tenir les dones de baixes emissions, un problema per una persona que necessita anar a recollir una persona amb dificultats per anar al metge, una persona gran. Això no és un problema. Això és demagogia total. No, és un problema. El que t'estic dient...
No és això. El que t'estic dient... Però me les faig servir per argumentar, eh? Sí, el que t'estic dient és que hem d'intentar ser coherents i no podem posar dificultats amb algú en la seva mobilitat... Però és que no hi ha... No, no, no, no és així d'exagerat. Una zona de baixes emissions et permet viure i conviure de forma normal, tinguis les necessitats que tinguis, tinguis les que tinguis, perquè fins i tot pots demanar excepcions.
i es fan excepcions i més un període d'adaptació però el que està clar és que totes les ciutats al final tot això és una cosa que es va encadenant molt senzilla quina dificultat suposa administrativament tot el tema de la zona de baixes emissions i quanta gent més s'ha de contractar o quanta feina es deixa de fer mentre controlem la zona de baixes emissions i quants diners costa tot això en tornes a mantenir el mateix
Pots anar tirant, però particularment que cada vegada es permeti aterrar més avions, però resulta que diguem que un senyor de Caldes ha de demanar 23 excepcions per poder venir a Girona perquè té un cotxe vell...
Ja no vull entrar, tu dius demagogies, amb si consumeix més un cotxe vell o què emet més... Tot això no ho sé. Igual que per dir-ho d'alguna manera, algú es deu pensar que el fet que un cotxe circuli fins a Fornells, el fum que fan allà es queda a Fornells.
el que no podem és dir com que aterren molts avions i fan molt de pol·lució l'hem deixat aterrar avions el que no podem dir és ja no podem fer de zona de baixes emissions la zona de baixes emissions l'hem de fer que es faci alguna cosa sobre l'altra l'hem de fer sí o sí el tema dels avions és un altre tema hem de tenir polítiques públiques que ens permetin fer allò que volem fer si és com volem fer tornem al principi de responsabilitat
Amb transport que sigui net. Per exemple, amb tren. Vestem de Girona-Barcelona i intentem anar de Girona-Barcelona amb cotxe. Jo et dic un exemple. A tu ja vaig estar escoltant el Donaire, que precisament explicava el tema del canvi climàtic i el que afecta, diguéssim, el turisme i cada un dels avions, persones, quantes tonelades de CO2 són, no?
Imaginarem el meu home i nosaltres ara volem anar després a Nadal a casa del meu fill, que és a Holanda. Per anar a Holanda són 1.400 quilòmetres, ja ho hem fet diverses vegades amb cotxe, i dic, bueno, mirarem amb trens a veure com ho podem fer. Clar, jo si vull anar amb tren, pagut 5 vegades més que si vull anar amb avió.
que m'ha deixat allà al costat perquè m'ha deixat indou, eh? Això... Aquest és el temps. Jo necessito que el tren sigui competitiu si vull fer servir un transport que és verd. Ara, jo en aquest cas t'estic dient que vaig a veure el meu fill i està uns dies, uns 10 dies allà a casa seva, però hi ha gent que se'n va 3 dies ara a aquest pont al Mercat de Nadal de Luxemburg, o al Mercat de Nadal de Berlín... O Mercadés. Sí, sí.
i la gent està esperant això tres dies de festa i volem marxar i aquest era un tema que el Donaia ho explicava molt bé o sigui nosaltres ens hem cregut durant molts anys que podem fer aquest tipus de turisme ara el volem retallar per al tema del canvi climàtic però hi ha tots els xinos i tots els asiatis que també volem fer aquest turisme i èticament com els diem uns que no jo crec que el que no podem és tirar enrere o sigui hem d'anar plantejant si plantegem a les ciutats que això ho ha fet Europa o sigui
zona de baixes emissions, hem de tenir zona de baixes emissions. Parlem de l'aeroport, d'aquest aeroport nostre, de Barcelona, s'ha d'ampliar, no s'ha d'ampliar, és un tema de negoci, és un tema... Què passa?
Tot el tema de la tecnologia d'avions, que pot avançar, el que passa de tardar a temps, però pot avançar. Jo tinc una mica es pilot que m'explicava i realment també aniran endavant. Ara, hem d'esperar que tot això passi per decidir si ampliem o no ampliem el bord. I ara no vull entrar en el tema del Prat, però és complicat. Però saps que el gran problema és que quan tu fas una sèrie de reflexions com les que faig jo...
corro el perill que en Josep me digui que estàs fent de beboix. I t'explico per què. Perquè al final tot és tan complex que no es pot simplificar. Amb això tens tota la raó. Però a vegades necessites exemplificar les coses perquè s'entenguin millor. Però fes molt amb exemples que no carreguin segons quines ideologies. Me deixeu dir una cosa? És a dir, només per posar... És a dir, el problema...
és que hem de tornar a la política, la política en majúscules. És a dir, si jo vull anar a Barcelona, el més llògic seria que agafés el trenc. Hi hauria d'haver-hi un trenc que m'agantís que pogués arribar a Barcelona i que pogués tornar en unes condicions que ara mateix no hi són. Jo l'altre dia tornava de Madrid...
tornava de Ciudad Real amb tren, que hi vaig sempre amb tren i us haig de dir que em vaig haver de quedar a dormir a Saragossa perquè l'enllaç que tenia el vaig perdre i no em van donar una alternativa per tornar totes aquestes coses estem d'acord i al final aquí també podria semblar que jo estic fent demagogia jo treballo cada dia a Barcelona, cada dia vaig i vinc podria quedar-me a viure a Barcelona, no vull la qualitat de vida de Girona no me la donarà a Barcelona
què he hagut d'adaptar l'hora amb la que em llevo i els meus hàbits, els meus ritmes i com dino, ho he hagut d'adaptar perquè és la meva decisió i podria, exacte, correcte i podria comprar-me un cotxe segurament, no tinc cotxe, tinc una bicicleta que a més li vaig judiciar a un delinqüent per tant amic teu suposo també acusat de terrorisme
Per tant, nosaltres sí que podem participar en el canvi. És que ho hem de fer, i ho fem, i estem d'acord, i crec que aquí som tres ciutadans, que estem molt, o quatre, cinc, aquest bailet també l'hi incluem. El bailet és l'Arnau, i és veritat, comparat amb els altres, no, no, a més a més té un problema, que ho és. Exacte.
Estem d'acord, estem d'acord. No vull que ningú entengui de les meves reflexions que estic en contra de les coses que es fan bé. Simplement estic demanant que se'm facin més. Per què? Parleu abans dels aeroports.
Hi ha algun país que tingui l'estructura d'aeroports que té Espanya? No la té Alemanya, no la té França, no la té cap país. Aquí tenim aeroports com si no hi hagués un demà. Té algun sentit tenir aeroports a Girona i a Barcelona? Tu te'n vas a Múnich, te'n vas a Berlín, te'n vas a Londres, te'n vas a això, i no hi ha aeroports a d'altres ciutats. Hi ha aeroports perquè l'estructura d'aquella considera que n'hi ha d'haver quatre al voltant de Londres perquè s'ha distribuïd d'una manera o d'una altra. Estan a una distància com Girona.
Ah, exacte. Per tant, és el concepte de l'aeroport. Podríem parlar... És que, al final, jo sé que corro tal perill de convertir-me en el Sílvia Urriols, i no ho vull. Però us podria explicar, per exemple, que ens emplanem la boca de la llei de la competència i resulta que aquí a Espanya els aeroports...
Els mana una sola entitat. I jo vaig participar en una història fa molts anys per intentar treure l'aeroport de Girona de la xarxa d'Aena, on jo vaig fer un estudi econòmic per la Càmera de Comerç, etc. Saps qui el va acabar publicant, aquest estudi econòmic, cobrant uns bons centimots?
Una empresa d'aquestes de Barcelona que fa auditories perquè presentar un informe que digui Xavier Serra no tenia cap valor. Però aquells que van fer li van canviar les tapes, ja t'ho dic jo, perquè jo hi era en aquella reunió. Vull dir, al final, tot això. I en aquell moment jo estava col·laborant amb en Rafael del Pino, que és el president de Perrovial, amb una història, i en en Rafael del Pino, sabeu què li van dir? Quan va voler tenir més accions de Hit Row?
Venguis vostè a les d'estar en set. Perquè vostè no pot utilitzar dos aeroports que estiguin a la vora. Però resulta que tot això són lleis que s'apliquen a no sé on, però que aquí a Espanya no s'apliquen. Vol dir, tornem a lo mateix. Els governants, els que manen, els que manen han de fer un discurs coherent. Perquè si no, no ens els creurem. I acabarem sent quatre passarells en un racó, un que reciclarà, que després resulta que quan reciclem, què passa?
on van el que reciclem. Algú em podria explicar què ha passat amb el vidre dels contenidors de Girona? Què ha passat amb el vidre? Ja t'ho explico jo. Què ha passat? Que hi havia un tant per cent molt alt de reciclatge, que amb el canvi de recollida del vidre que hi va haver-hi, va passar que la gent, allò que abans teníem els contenidors verds que podia estirar-los a...
I en un moment determinat, només hi eren un cop a la setmana, aquests amb targeta, què va passar? Que la gent, alguna gent, la majoria de la gent va passar de tot, i la fracció del vidre que se reciclava amb un tant percent elevadíssim va començar a estar plena d'impropis, de tal manera que no es podia ni tan sols reciclar. D'aquí la marxa enrere, això potser algú... Però això no s'ha explicat, eh? No, no, però jo t'ho explico. El que s'ha venut...
és que la història és una altra. I el problema quin era? Que va arribar un moment que l'empresa que se'm cuidava del vidre va dir, escolti, no cal que m'ho porti més. No m'ho porti més perquè jo arreglar aquest vidre em costa més calés del que em trec per vendre'l. Doncs, per tant, qui és el responsable que en un moment donat, aquella cosa que ja es feia bé, que ja es reciclava, que era un producte que es reciclava, qui és el responsable que això se n'és tot en borris? Els ciutadans que deixem de reciclar? No, no, no. D'acord.
En part també, perquè hi ha hagut una voluntat de gent que ha passat de tot. Però estic d'acord que en tot cas, i la prova és molt clara, quan va començar el nou tipus de recollida de la ciutat de Girona, que encara no va ser ben bé com més volgut guanyem, que havia arribat a preconitzar un porta-porta total que no s'hagués pogut fer en aquell moment. Això ara jo crec que ja es pot dir...
El tema és que al cap d'un any i mig acabarem tornant tots els contenidors de diferents colors, tancats amb targeta, que això veurem quan és, per tornar amb una mena de reciclatge. Això vol dir que realment el que es va voler fer no ha acabat de funcionar i s'ha hagut de tirar enrere, que a vegades són coses que passen. Evidentment, però quan jo parlo de tot això, i necessito posar exemples,
Sense esperar que ningú, com la Conxi aquell dia, se m'enfadi, perquè no vaig contra ningú. Després van anar a fer un cafè. És que, a més, hi va haver una confusió perquè ens coneixem i... Bé, és igual. No fa pas gaire...
S'ha condemnat a l'Ajuntament de Girona a pagar 9,7 milions d'euros per... Els aparcaments. Tampoc fa massa temps s'ha condemnat a l'Ajuntament de Girona a pagar 9 milions d'euros per...
aquí la ràdio, si per culpa d'un empleat la ràdio ha de pagar... Bueno, la ràdio és municipal, però amb una empresa normal, si per culpa d'un empleat li toquen 9 milions... Algú ha donat alguna puta explicació? Perdoneu. Algú ha donat alguna explicació? No, però fixa't, jo, en aquest cas, hi ha altres similars. Sí, podem disparar contra el polític perquè és qui té l'última responsabilitat. No, jo no disparo contra el polític. Ah, té un funció...
té un cos funcional al darrere jo crec que això val la pena dir-ho a part que en el tema dels aparcaments encara hi ha possibilitats i veurem com acaba tot plegat però sí que és veritat que hi ha hagut és a dir, hi ha hagut casos tornem enrere el xalet rús
Encara està tancat i... El garatge de Can Forner, al final, el que es podria arribar a dir és que no es va valorar bé, perquè des del punt de vista, per exemple, el Col·legi d'Arquitectes allò s'havia de mantenir, el que ha acabat passant és que s'han pagat molts diners a un propietari,
per una cosa que continua sent d'aquell propietari. Això és el que no té sentit, diguem-ne, vull dir... Perquè si tu haguessis pagat aquells diners, haguessis quedat aquell equipament i haguessis fet el que tu creies que tu acabes de fer, és una altra cosa, però en aquest moment s'han pagat unes coses, diguem-ne, a fons perdut, crec, eh? Mira, portem una ratxa...
I abans tu has citat un alcalde que potser anava sobrat del que ara diré i que també el va fer passar-se de vegades dos o tres pobles. Avui seria la presó. Avui seria la presó, exactament. Avui seria la presó. Amb les normes d'avui. Sí, amb les normes d'avui. Les normes d'avui. Amb les seves no. Va treballar bé. I això ho podria citar Chesterton o Mercè Garcia. I en aquest cas ho va dir Mercè Garcia en un article que...
potser la gran, més enllà de la mediocritat el que sobra o el que faltaria en els nostres polítics és valentia i gosadia i no hi ha ningú cap polític, cap ni un petit, gran, local supramunicipal estatal que toqui
Coses que semblen intocables, com és una organització d'un ajuntament, d'un Parlament, Laura Borràs, que tampoc cal dir que sigui el màxim exemple d'una política agosarada, però es va atrevir a plantejar algunes coses al Parlament i pam, la van fulminar. Aquí Girona, digue'm un sol polític, un sol polític, a veure, si hem votat, si hem acabat votant
polítiques que durant la campanya electoral deien m'has de blindar, m'heu de protegir no, sobretot no me la vull jugar doncs no et presentis perquè el que necessito és lideratge necessito que tu donis la cara necessito que et plantis a l'Ajuntament i si un informe de l'Ajuntament diu que s'obren 400 funcionaris facis alguna cosa
fes alguna cosa, no et dic que els fotis al carrer els 400, però fes un pla de llarg recorregut, amb una perspectiva de jubilacions, amb un reajustament de les places, i segurament l'Ajuntament podrà treure molta més feina. Però estarem d'acord que és perquè segurament l'alcalde no mana, no aquest, en general. Ni els regidors, ni els assessors, ni els assessors...
Alguns sí. Que manen, sí, intenten. No, no, no. Sí, sí, decideixen. Sí, sí, ja està. Jo tinc edat d'amagar-me de res. És a dir, quantes decisions polítiques no es prenen en aquesta ciutat? Perquè, dius tu, perquè el polític no té la valentia suficient d'anar contra un informe del secretari. Sí, sí, sí.
Bueno, és que el secretari de l'Ajuntament de Girona... Doncs ja està, no hi donem més voltes. Però jo estic d'acord. Però no passa res. 9,7 milions. Valentia em falta... Però també falta molt el jugar-te, això que diem. Jo ara sóc alcalde, sigo regidora, i veig que s'ha de fer un pla d'actuació d'aquí a 8 anys o d'aquí a 10 anys i que segurament això em costarà les pròximes eleccions. Però ho he de fer.
perquè si no, no estic fent el que em toca fer i pel que m'han votat els ciutadans, que és com m'ha de tirar aquest Ajuntament endavant. El com, eh? El com. El com, el com. No tenim més temps. El pròxim dia començarem com el professor de la universitat, com ho deia Mosèia.
Frei Luis de León, si no t'acordo malament. Escolteu, ha estat una tertúlia intensa i que hem dit moltes coses. Jo volia parlar de Repensem Girona. Ho farem un altre dia, Assumpció. Volia parlar del tema del fred, molt lligat al que tu deies ahir, que ahir es va presentar 48 places, a més de les de la sopa. Però, en fi, se'ns ha acabat el temps. I us volia agrair, Xavier, Josep, Assumpció, aquesta tertúlia.
La tertulia tornarà demà a les 10 del matí. Ara són les 11. Gràcies a tots.