Els matins de diumenges de 9 a 11 I les nits de dissabtes de 10 a 12 És el temps del Cocodril Club Tot un clàssic de la ràdio Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit Diumenges de 9 a 11 del matí A Girona FM 92.7 Cocodril Club El programa revival de l'Albert Malla Hasta luego cocodrilo No pasaste de callar Hasta luego cocodrilo
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 al matí d'aquest 20 de gener d'aquest 2025, el dia que a tos ha sortit el Palagri, en direcció cap a Santa Coloma de Farners, i demà farà el viatge de tornada. Joan González Nicolau, empresari de 50 anys, és el Palagri d'aquest any, d'una tradició que remonta...
a molts, a moltes i molts i molts anys, el temps de la pesta negra. Aquí nosaltres estem per passar la vista a la ciutat i el que ells vulguin amb les tres persones que ens acompanyen avui a la taula als estudis de Girona FM aquí al carrer Balmes. Senyor Joaquim Nadal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com està? La mare de bé. Se li veu? Eh que sí? Se li veu, se li veu. I tu, em passa que tu ens vols fer córrer
Has estat a punt de dir febrer i, escolta, hi ha prou que corre el temps, no cal que l'empenyes. No ho he acabat de dir, però cal que l'empenyes. No, no, no, no tenim cap necessitat perquè... Ens passem tres mesos anunciant que ve el Nadal i el Nadal passa i s'ha acabat. De fet, si fóssim febrer i no fóssim gener, segurament ja l'hauríem d'haver felicitat perquè vostè està a punt de fer el seu aniversari. Sí. Molt bon dia i molt bon aniversari.
Mariona Ferrer, molt bon dia, què tal? Bon dia. Delegada del diari Ara Girona. Pensava que avançaves els dies i he vist que encara estava el 2024, quan he fet notes aquest matí a veure de què parlàvem aquí, o sigui que jo encara estava enrere i no avançava. Estem al 2025, han canviat molt les coses, tot i que encara sembla que tornin, com per exemple Torna Trump, però aquest és tot un altre tema.
Albert Requena, molt bon dia, periodista, antic delegat de Catalunya, Ràdio i Girona, home de la muntanya, esquiador, ell és de Rives de Fraser, què tal, com estàs? Bé, bé, bé, esperant a veure si aneu una mica més per poder anar esquiant més grans dies. Ara en parlàvem, que és una d'aquelles qüestions que no em pensava, però com que l'ha tret en Quim Nadal, tu sí que esquies i la Mariona ha dit que també que esquies. Jo poquet, molt poquet, em vaig aprendre de gran. Però tu sí que esquies, habitualment, quan hi ha neu.
Sí, sí, quan hi ha neu, sí. Normalment, a veure, des que sóc aquí baix, dos, tres cops l'any hi vaig. Hi ha hagut algun any, doncs, que quan no hi ha neu, doncs no... Perquè també és difícil coincidir que tu puguis, tinguis lliure per anar-hi i que hi hagi neu, o hi hagi la neu suficient per poder esquiar. I ara vas a esquiar o vas a fer de monitor dels que pugen? No, no, ja havia fet de monitor. Amb els nets no he tingut l'oportunitat encara, amb els fills sí que ho vaig fer.
Una monitor, sí, sí. Així la Mariana diu que ha esquiat ja una mica de gran. Jo vaig treure'm una espineta, crec que era, perquè a casa hi havia molta consciència de classe i esquiar de pijos i no s'esquiava. Jo anava a un col·le de pijos, per tant, per consciència de classe no hi havia aquesta opció, tot i que el meu pare era molt de muntanya i jo havia pujat, en 6 anys vaig pujar uns 5.000, per tant...
A l'Equador. Però fèiem muntanya i no fèiem esquí. I d'allà de gran em vaig treure aquesta espineta i m'ho vaig treure i ara aquest cap de setmana ja anem. Però anem a tocar neu, sempre anem a la Catalunya Nord, nosaltres, a prop de la zona que comentàvem abans, de formigueres i els angles. I els nens jo crec que són una generació que serà molt artificial la neu que toquin, tot i que hi ha qui parla que anem cap a una classiació a Europa.
Justament, al contrari. Per tant, però no farem aquesta opció d'ensenyar-los a esquiar. Jo què sé què puc dir? Que el meu primer sou de treballar el vaig invertir en comprar-me uns esquies. Perdó, uns esquissos. Esquissos. En dèiem uns esquissos. Era de pijos esquiar, senyora Nadal. Vostè ha dit que no esquiava, eh? Jo no he esquiat mai la meva família, sí, però...
L'Alberquena és la mostra que no era de pijos. És a dir, la gent del lloc... Jo tinc amics de Ribas, tinc amics de Ripoll, tinc amics de Puigcerdà...
coneix gent de Font Romeu que han esquiat i han esquiat pel fet mateix d'haver nascut en un lloc on era tradició esquiar i que no és que naixessin amb els esquís posats però tenien la facilitat i hi havia fins i tot a Font Romeu algun institut especialitzat en esport hivern, etc. Llavors,
la tradició de l'esquí a l'entorn de Ribes, Núria i la Molina és una tradició més que centenària de gent que hi anava en uns temps eròics en què era molt complicat esquiar i que els que són més aviat mandrosos i no tenim ganes de fer gaires esforços ens hauria semblat una cosa bestial carregar els esquís, pujant el tren baixar l'estació de la Molina pujant un remuntador prehistòric tot això se'ns hauria fet una muntanya però jo crec que
el concepte, això és com
no sé, una mica el tenis, no és ben bé el mateix, però és de pijos quan els pijos ho fan seu. És a dir, en el fons, de cop i volta es produeix, diríem, la invasió dels pijos, dels que tenen diners, dels que pugen al cap de setmana, dels que col·lapsen el túnel del cadí, dels que ho envaeixen tot, i dius, escolta, saps què?
Ja pujaré dimecres a esquiar. Podem anar a contracorrent i la gent que va a contracorrent és la gent que gaudeix de veritat de les condicions d'unes pistes que ara cada vegada són més precàries pel que fa a les condicions de la neu.
Una tradició centenària, n'hem parlat, la Molina crec que va ser... Bé, va ser, primer, els primers campionats es van fer a Baixerribes, dels Pants de Masconill, que més o menys això seria on ara hi ha tots uns pisos sobre la zona esportiva, tota aquella zona d'allà dalt.
allà va començar, hi ha fotos encara del Centre Excursionista de Catalunya, amb els primers esquiadors, i allà no hi havia remontadors, evidentment havien de pujar a peu des de Ribes fins a dalt, amb els esquís a coll, amb les botes aquelles que hi havia, i és el que diu... Baixar i tornar a pujar. Era ben bé, com aquell que diu fer un parell de baixades i para de comptar.
Ara se n'ha parlat perquè Ballter està celebrant el cinquantenari, hi va haver la notícia aquest dia, que ara dèiem que es faran el remuntador i s'evitarà que els cotxes pugin fins a dalt, però el gran que és, hi haurà prou neu, no sé si ara es podrien fer ribes de freser aquests... No, en absolut.
Primer perquè hi ha pisos allà, aquells camps. Però és bastant simbòlic. Jo deia per la neu, eh? No, no, per la neu, és que no hi ha neu, no hi ha neu. Vull dir, jo dijous era a Ribes, dijous que hi va haver aquesta petita nevada, a Ribes amb prou feines van caure quatre volves, va agafar de Ribes altes en amunt,
I, en canvi, el cap de setmana vaig a ser a Molló, i a Molló sí, hi havia caigut uns 10 centímetres de neu, perquè venia de llevant i, per tant, doncs, hi va caure una miqueta més. Però no neva ni de bon tros el que nevava abans. El Taga ha estat nevat una sola setmana. Sí, sí. I ahir vaig passar-hi i estava res. Molt enfarinat i poca cosa més. Pensa que...
Jo vaig penjar a dies enrere una foto a Instagram, que es veu només una baixada d'un carrer, i es veu tot sec. Doncs aquella baixada d'aquell carrer, quan jo era jovenot, era la baixada d'una font que hi ha, que abans no estava canalitzada, l'aigua que sortia de la font, i a l'hivern baixava per allà aquell carrer, i quedava tot el carrer aquell i tot aquell troc glaçat.
Doncs allò era la nostra pista de lluges i les lluges eren ni més ni menys que les caixes de peix de Calfanet, els que s'anàvem amb les caixes de fusta i les tiràvem allà avall i ens ho passàvem pipa. La paradoxa ara és que, ja que hem parlat del centquantenari de Vallterre,
Vallterra em sembla que és l'última o la penúltima estació d'esquí que ha estat, per dir-ho així, en termes col·loquials del món de l'economia nacionalitzada, i en el panorama de les 12 o 13 estacions d'esquí que he deu haver-hi a Catalunya, només n'hi ha dues, que són Baqueira i Masella, que són estrictament privades. Totes les altres són públiques, són propietat del govern de la Generalitat,
I estan gestionades directament o indirectament per ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. I això vol dir que a poc a poc han anat caient pel que fa als seus comptes de resultats i el govern de la Generalitat les ha hagut d'anar escopsant.
per intentar salvar un sector que sempre s'ha considerat, i en algun moment, quan jo he tingut responsabilitats directes, hem considerat un sector clau per a l'economia de les comarques de muntanya, en molts sentits. I és veritat, per exemple, que les estacions d'esquí de fons, les que no són d'esquí alpí, eren felices amb 100.000 euros l'any de subvenció.
I cada any feien una cosa, una màquina per aixafar la neu, tres pals per il·luminar les pistes, i anaven evolucionant simplement per adaptar-se a les condicions canviants de l'oferta. Però jo crec que tenim un sector públic que gestiona el lleure i que té l'obligació ara d'inventar aquest concepte
Inevitable. És a dir, no és que ningú se l'hagi inventat perquè ha sigut molt clar i evident, sinó que les estacions 365 dies l'any són estacions polivalents que s'han de fer servir pel que siguin i que sigui per pujar en bicicleta a la muntanya per no perdre els quartos que representa una infraestructura d'aquestes característiques. I aquest és el futur, no? Se suposa perquè Neum més aviat pinta que alguna n'hi haurà però no tanta com ara.
Jo no veig clar aquest futur, vull dir, al final estem invertint des del sector públic en unes infraestructures que ens costen molts diners i que no són unes infraestructures que hi pugui arribar a tothom. Perquè el simple fet, cert que un forfet potser no és tan i tan car, però el simple fet de desplaçar-te fins allà...
El cost de desplaçament, el cost d'allotjament, si és necessari, implica tota una resta que, clar, és el que genera economia, però també exclou a molta gent local. Hem tingut aquestes protestes a la Cerdanya darrerament pel preu de l'habitatge.
Hi ha una realitat a la Cerdanya molt complicada per al turisme de segones residències que no és només a l'Empordà. I això també forma part d'aquest univers el fet que hi hagi pistes d'esquí. I per tant, no ho poso només un interrogant al damunt,
perquè estem generant un tipus de sector que no sé si a llarg termini és sostenible per la gent que hi viu normalment. Hi ha gent que sí que hi fa la temporada i gràcies a això hi viu, però d'altres és excloent per molts joves que si no es dediquen a aquest sector o simplement no poden viure a la Cerdanya, no? Per el problema que tenim de segones residències. Són dos interessos per mi que xoquen.
Un és l'interès que hi hagi aquestes inversions, que hi hagi aquestes estacions per tal que la zona cada vegada, cada vegada, cada vegada és més turística d'aquestes zones. I tot l'any. I tot l'any. La Vall de Ribes havia estat molt industrial i ara d'indústries en queda una de plàstics, Max Plastic, i queda el Cremallera.
i queda aigües de ribos i s'ha acabat i s'ha acabat ja no queda ni cap tèxtil ni cap paperera i les elèctriques estan totes automatitzades que no hi treballa pràcticament ningú allà físicament per tant cal aquesta inversió perquè el que dius tu el jovent té una sortida laboral allà dalt perquè és que si no aquesta sortida laboral no hi seria ara això evidentment xoca
doncs amb l'especulació i amb el tema dels pisos turístics de lloguer, dius a lloguer un pis arribes? és caríssim arribes i qui et diu arribes et diu a Camprodon i qui et diu a Camprodon et diu a Puigcerdà és caríssim, és molt car i la gent que ha de treballar i viure allà tot l'any això li és un problema
Com es busca aquest equilibri? Perquè, per una banda, entenc que les inversions també beneficien, és a dir, hi ha hagut aquest tema de les pintades, és veritat, jo el tema de les pintades no en faig gaire cas perquè tres persones poden embrutir una ciutat, però sí que hi ha un què, una discussió, però també és veritat que diguem que són unes...
que són unes comarques o un territori això no m'agrada dir-ho perquè encara que la conselleria era de territori quan ens parlen de territori jo sempre dic Barcelona també és territori però diguem-ne que són una zona que evidentment que s'ha perdut des d'un punt de vista industrial i que aquestes inversions potser també són necessàries perquè la gent d'allà se'n puguin sortir els piquers de fa 100 anys
Eren els que van fer el Passeig Maristany de Camprodon o eren els que van fundar el Golf de Puigcerdà...
i que van construir zones residencials en l'entorn més immediat, o de Camprodon o de Puigcerdà, en menor mesura de ribes, simplement per anar a passar els estius i prendre les aigües. I en els bogesos industrials de Barcelona o de l'àrea metropolitana, o que tenien inversions a Ribes, a Ripoll, a Camp de Bano, en fàbriques, me deies la Farca Casanova, que ha fet l'evolució que ha fet, no?,
però que fabricaven motors d'avió i fabricaven motors de cotxe i que eren indústries de punta i ara a Ripoll només queda el Somer Palau que fan casals en menor mesura però la veritat és que la desindustrialització ha comportat la necessitat de 1. inventar de nou el sector primari
que és molt petit, però que se li ha de donar marge per l'agricultura, per una certa agricultura de muntanya especialitzada, per una ramaderia especialitzada, per la fabricació artesanal de formatges, per tot allò que és un món nou que està sorgint, torna la vinya al Pirineu, tota una sèrie de coses que hem de tenir en compte i que em sembla que són molt importants, però per altra banda, els que es queixen de la manca d'habitatge a Puigcerdà
són els que tenen feina a Puigcerdà perquè no es para de construir. I si no, no hi serien i per tant no necessitarien habitatge. Una certa paradoxa, això. El problema de l'habitatge a la Cerdanya...
és minimíssim al costat del problema de l'habitatge. Sal, Sarrià, Girona, Cornada, Llobregat, Rubí... En fi, la proporció de la manca d'habitatges respecte a la població és immensa a les àrees metropolitanes i no ho és tant o no ho és en la mateixa mesura. Situem-nos a Andorra, el fenomen d'Andorra. Un país que té una constitució recent...
que no arriben a 100.000, que és més petit que Girona pel que fa a la seva demografia, i dels, diguem, 100.000 per inventar una xifra rodona, 10.000 tenen dret a votar. I tota la resta són població immigrant que treballa amb els serveis, l'esquí, i en el procés de construcció d'un país que...
té una adaptació galopant a les infraestructures i s'ha convertit en un país de tunnels i autovies encaixats enmig d'una muntanya que no veus a l'altre costat. Tot això a mi em genera molts dubtes. És a dir, els pro-Jocs Olímpics i els anti-Jocs Olímpics xoquen
amb arguments uns i altres de caràcter molt demagògic i jo crec que les comarques de muntanya necessiten polítiques de muntanya integrals de les que no es poden excloure els esports d'hivern ja cauran pel seu propi pes en tot cas
Però vol dir que hem de seguir alimentant sense pensar en el que ve un futur sense neu? Clar, vull dir que al final estem seguint una inèrcia, si pensem en polítiques integrals per aquest territori, seguim alimentant sobretot la roda dels esports d'hivern com a font principal econòmica,
Mentre des de lo públic, sense tenir en compte, cert que s'estan invertint diners en el sector primari. Per exemple, jo crec que el que comentaves abans de la revolució que està a vent, jo parlo de certa revolució, perquè les noves generacions que estan recuperant des del passat i actualitzant-ho, i moltes vegades no en som conscients, jo sempre dic aquesta frase, que a vegades potser pots trobar més modern en un racó de la Garrotxa que no pas a Girona Ciutat.
amb gent amb estudis que està canviant la seva forma de veure i tenen uns vincles molt forts i que en són molt poc conscients des del nostre territori, des de les grans ciutats. Potser aquestes inversions, t'ho pregunto, bàsicament, perquè jo és un tema que no conec i no domino.
poden tenir un sentit amb el que deia abans en Joaquim Nadal en el sentit que es plantegen per ser utilitzades 365 dies l'any per tant ja no relacionades directament només amb la neu això és el que hauria de ser i és l'evolució que haurien de fer però encara estem una mica lluny d'aquest panorama de 365 dies la veritat és que la sostenibilitat econòmica de les estacions d'esquí
...ara es fonamenta en una demanda real... ...de gent que hi puja quan hi ha neu... ...i aquesta demanda s'alimenta d'una oferta artificial...
molts dies a l'any, que és la fabricació de neu artificial. Ara, això dona un compte de resultats relativament plausible pel que fa al sector públic que ja ha invertit? Sí. I per tant, és un disbarat i és un suïcidi seguir-ho mantenint en el seu estat actual? Jo crec que no. Vaja, no hi ha cap ajuntament de les comarques de muntanya que acceptaria
un tancament empresarial de les estacions d'esquí. Seria una debacle. L'arcalde de Set Cases, que el vaig escoltar pel Telenotícies, venia a dir que Set Cases existia gràcies a que hi havia Ballter, diguem-ne, perquè si no se'n sortiria. Hi ha una altra història, és a dir, estem parlant del sector primari, de la petita evolució que està fent el sector primari. Sí, eh?
Al Ripollès, a tota la comarca del Ripollès, hi queda una sola explotació llatera. Una. Que està a Sant Joan. No n'hi ha cap més. I n'hi havia hagut unes quantes, eh? Perquè només a la Vall d'Arribes n'hi havia hagut deu. Els últims anys.
I clar, això et dona una mica la perspectiva de quines són les dificultats per poder viure en aquell territori. I tu sí que, clar, jo tinc, per exemple, a casa del meu cuinat, fan llogurts.
Tenien vaques, es van jubilar, es van deixar les vaques, i ara la filla compra la llet en aquesta granja per poder fer els debuts. Mira, ja que dèiem, com que tot se relaciona, abans la Mariona deia que ell havia anat a un col·legi pijo, no ha dit quin, jo ara no estiré. Saps molt bé aquí, col·legi.
que precisament avui en el diari de Girona s'explica que diguem-ne que els maristes... Jo crec que hi ha més diversitat avui en dia els maristes que molts col·les públics de Girona. Això també és veritat. Ho puc certificar, crec. Jo crec que també que et puc donar la raó, però per exemple que faran... Els maristes és...
infinitament menys pijo si és que hem d'aplicar aquest concepte que a Montessori ve lloc ser les alzines si ens hem de comparar per dalt els maristes i avui en dia la diversitat dels maristes jo que porto els alumnes a la pública crec que és molt més divers a infantil i primària maristes
Ho hauria de certificar allò amb números, però que amb molts col·les públics de Girona que tiren cap a oest, diguéssim. Sí, el que passa és que altres col·les públics... Depèn de la zona.
tenen el problema d'una població monogràficament immigrant que alimenta l'expulsió dels autòctons. És a dir, la gent se'n va. Sí, totalment. I busca els maristes, o busca que no sigui. O l'ascens social, el que passava als maristes als anys 80. Si tu portaves els teus fills de 70 i 80 i eres fills obrers de fàbrica, era un ascens social. Per tant, per això els portaves. I també es trobava aquesta realitat en aquest tipus d'escoles.
Puc donar fe perquè jo també hi vaig anar-hi els maristes. No, no, és així. El que anava a dir és que precisament en tiren endavant dos cicles formatius de grau mitjà per a formar monitors d'esquí i de surf. I a més una cosa que jo crec que és novedosa, que és un batxiller de tres anys en el qual, diguem-ne...
surten, diguem-ne, no només amb el títol de batxillerat, sinó també amb el títol, diguem-ne, de... no sé si la paraula és monitors, però d'entrenadors esportius, volia dir allò per acabar de relligar una miqueta tot, veus, hem entrat en el tema del... digues, digues,
Aquí em sembla que, per exemple, a Ribes, a l'Institut de Ribes, per mi, van perdre pistonada, perquè precisament l'institut, quan es va crear l'Institut de Ribes, era un institut on una de les assignatures obligatòries era l'esquí, per tal de poder formar corredors i professionals a nivell de competició.
La idea dels maristes és sensacional. És la primera a comarques gironides, però n'hi ha una vintena a tot el país, no centrades en l'esquí sinó en el tema esportiu. Entenc que, i pel que he pogut sentir, que el tema aquest de l'esquí a l'Institut de Riu, com que primera ja no és institut, ara és institut d'escola...
ha deixat de ser, doncs ja no sé fins a quin punt, preval aquests estudis que feien o aquesta activitat que feien d'esquí. Els maristes tenen cert de, per exemple, acollir l'escola explotiva del Girona. Aquesta residència... La residència de les Hortes, crec que es diu, sí.
És exemplar i és una tria estratègica que vincula els maristes amb una cosa ara tan important a la ciutat, com és el futbol. Futbol que s'està preparant per fer una... per portar aficionats a Milà. 2.000.
2.000 aficionats a Milà que serà la vegada que més aficionats diguem-ne seguiran el Girona en una Champions que ha sigut molt agridolça però que ha valgut la pena diguem-ne com a mínim tastar per dir-ho d'alguna manera Ostres, és que qui li hagués dit a qualsevol aficionat del Girona fa 3 anys
de que farien partits o que jugarien partits de Champions. Els hi hauràs d'explicar en aquells que xivolaven abans d'ahir quan el Giro anava a perdre amb el Sevilla, marxaven abans d'hora, no majoritaris ni molt menys, però...
Els va definir molt bé en Jota, que és la persona que, diguem-ne, que des de fa molts anys s'encarrega de tot el tema de populatge, de l'equipament i tal, que va dir, en unes declaracions, va ser molt franc, com és ell, dient que aquests són els primers que, si eren una baixa de segona, es donarien de baixa. Jo crec que tenia una part de raó. Tota, jo crec que la tenia tota. En canvi, d'altres, especulem, és a dir, jo vaig estar tot ahir,
veient què feien els altres, per certificar a les 12 de la nit que el Girona seguia entre el 7 i el 8 de lloc empatat amb la Real Societat, em sembla, perquè com que la Real Societat va perdre, malgrat haver perdut amb el Sevilla Montilivi, no s'ha mogut la classificació ni en un sol lloc. Ara tot això passa per...
ja em sap greu per en Mitchell, anar a guanyar a Vallec la setmana que ve. Sí, sí, sí. És evident que els aficionats, per dir-ho d'alguna manera, que diguem-ne que no som excessivament optimistes, sempre mirem la part de baix i esperem que hi hagi equips que empatin per anar fent un d'això i arribar...
Amb la idea aquella, hi ha els 42 que en queden 14, queden 5 partits guanyats i amb això el Girona se salvaria. I els que són optimistes miren la part d'endalt a veure si els de dalt ensopeguen i encara ja, diguem-ne, jo crec que es lluitarà per entrar a Europa. Alguna cosa és que si entri o no si entri. No dic la Champions, dic Europa. Jo crec que això està molt bé, però esclar, per a algú...
no sé, dóna la impressió, segurament pel meu amic Xerga i jo això no seria suficient, no? Perquè és molt crític amb aquest aspecte. Bueno, que han estat a la Champions, tornar a anar enrere i quedar entre el cinquè i el sisè, que és el que et dona opció a les altres competicions europees, serà considerat un retrocés per a alguns. Per a alguns, però és el que diu els que han picat molta pedra regional preferent i a tercera divisió i després a primera catalana, doncs...
Jo no hi vaig jugar tan endalt, però sí que com a periodista vaig estar treballant en una època dolorosíssima que va ser, no només que el Girona baixés el regional preferent, sinó que la quarta jornada perdés amb el Farners de Santa Coloma de Farners i l'equip estigués en zona de descens. Aquell any es va pujar, només hi va estar un any el regional preferent.
Jordi Geli crec que era el president Alfons Muñoz l'entrenador i un molt bon equip que va aconseguir pujar hi havia diumenge a Montilivi l'Artero que era un porter en aquesta època
i que em va venir a saludar recordant-me aquell període i dient-me que té emmarcat a casa seva un paper d'en Jordi Geli diguent-li els calés que li devia al Girona i que possiblement encara li deu que no ha cobrat mai i el té emmarcat els que hem hagut d'anar al vestidor del Girona a convèncer els jugadors que juguessin
malgrat no cobrar perquè estaven en vaga sí, sí ara ha fet un aniversari de quan hi va haver aquell famós tancament sí, sí es va salvar, es va salvar tot plegat i ara en canvi, Mariona, tu ja és que no opino, el futbol ja saps que és una cosa que no em va ni en bé només les implicacions que pugui tenir per la ciutat
és l'únic que em preocupa i per exemple un nou estadi ja és el tema que vam treure ara fa poc estic radicalment en compte que surti de Girona no tindria sentit i que es faci un estadi nou que sé jo entre Fornells i Blablarets i jo crec que l'arquitectura d'avui està prou preparada com per fer una adaptació de Montilivi en quatre fases, quatre anys
i fer els quatre costats i fer un estadi nou dimensionat sense perdre a la realitat de la ciutat tampoc ens hem d'anar una estadi de 40.000 persones no l'hem de fer fer les grades ara en tenim 15.000 de capacitat amb les grades retràctils i aquest dia n'hi havia 10.000 o poc més de 12.000 12.000 hem de fer això i ja està i jo crec que tot l'altre i és fals
Em sembla, tot i que vaig llegir un article de, no recordo d'aquí, Marc Berdaguer o... Marc Berdaguer, podria ser, ara directe de l'Empordà, però que havia fet esport al diari de Girona. Argumentant, entre altres coses, les necessitats extremes de la Universitat de Girona. I jo que veig... Que ha quedat molt relatiu, això. A la meva facultat, els despatxos buits...
em penso que no hi ha tanta necessitat, com es diu, ara que, a més a més, després de la pandèmia, això del treball virtual s'ha posat de moda, encara que el govern de la Generalitat l'hagi suprimit en els càrrecs. Sí, sí, un altre debat. El tema de Montilivi, m'ha agradat que en Joaquim Nadal... A veure, en Joaquim Nadal coneix molt bé tot el tema, entre tal, perquè va ser durant algun dels seus mandats, no exactament devia ser l'any 80...
83-84, que Montilíbio va passar a ser municipal. L'Ajuntament de Girona, 40 milions de pessetes, senyor Nadal, 40 milions de pessetes es va fer amb una instal·lació que valia molt més i que va ser un gran encert. En un moment, perquè quan es va construir Montilíbio l'any 1970 no hi havia universitat, allà només hi havia Calmaño,
no hi havia absolutament res més el convent que ja no hi és ara en l'avinguda Montilivi i poca cosa més i jo també soc partidari que si s'ha de fer es faci el que passa que aquí hi haurà d'haver-hi suposo negociacions el camp és de propietat municipal però té una sessió per molts i molts anys no voldria dir quants perquè m'equivocaria 50 anys en el club i per tant és una inversió que és important
ja s'ha vist l'Arlenou que ha provocat l'inici de la ciutat esportiva a Vila de Lareig continuaria però és que a més a més jo crec que és important pel Girona que es quedi a la ciutat de Girona ara bé, aquest dia vaig llegir una enquesta no la vaig llegir, vaig llegir un article de l'Anna Estartús que parlava
Em va fer gràcia que havia rebut una trucada per una enquesta i que l'enquesta era precisament com veuria, diguem-ne, el Girona. Si el veuríeu el nou camp del Girona envoltat d'una zona comercial, d'una zona gastronòmica, de restaurants o d'una zona esportiva. I em va sobtar perquè vaig pensar això a Montilíben i aquest, diguem-ne, no?
perquè porta el club ja un temps en què estan a diferents posicionats per tant potser la idea és aquesta de poder moure i buscar altres alternatives d'ingressos perquè dies enrere parlava amb un responsable del club i em deia és que si no fos per la televisió clubs com el Girona no podrien viure el Barça, Madrid i aquests tenen altres sortides
a nivell d'ingressos de diners. Nosaltres no tenim res més. I perquè el merchandise per nosaltres és insignificant. És important, aquesta nit s'han arribat a vindre 20.000 samarretes que potser ha pres un ingrés que pot arribar als dos milions de pessetes estirant tumors. Per pagar el sol d'un jugador. Abans anau cap endavant i ara vaig cap a la dina. Estaríem perduts.
Ara vaig molt enrere, però és evident que amb això no... No n'hi ha, però llavors segurament la idea deu ser aquesta, buscar altres, per l'enquesta que em dius, buscar altres alternatives, altres fonts d'ingressos. Si no vaig equivocat, precisament el nou estadi de l'Atlètic de Bilbao, una de les grans aportacions que també té és això, que té altres serveis al seu entorn.
de restauracions comercials aquests són sobretot el de l'Atlètic de Madrid el del Bernabéu i el nou estadi que està fent el Barça en el lloc del Camp Nou això també passa amb l'Sporting i el Benfica a Lisboa que són grans espais tens el Lidl i vas a comprar el Lidl al costat però vaja el Girona n'ha de tenir prou com deia l'Albert amb els trets de televisió i l'encert
en el negoci dels jugadors sí que és una cosa que a vegades hi ha gent que no entén és a dir fixar-nos en el Vilareal la venda del Dòvic d'aquest any ha donat el que ha donat i ha permès fitxar un noi que de moment no respon al que ha costat que és l'Esprilla sí, sí
I va haver-hi la sortida d'Obi, que va haver-hi també una sortida d'Andalés García, que també va deixar uns ingressos. És una mica el que deia allò, la idea aquella del Villarreal, que el Villarreal té gent al darrere molt potent també, però que ha funcionat molt. I això li ha comportat alguna vegada problemes. El Villarreal ha baixat a segona i ha tornat a pujar. També ja ho ha fet el Giron una vegada, esperem que no li torni a passar més. Val més. Val més que no sigui així.
d'haver-ho de provar. Escolteu, estem molt esportius, perquè hem parlat d'esquí. Podem fer un gir radical i a mi em sabria greu acabar la tertúlia sense haver parlat d'en Ramon Boix. El tenia aquí apuntat. Em sembla que, tot i que encara fins avui a les 4 de la tarda no s'haurà fet el funeral,
Però sí que, com que ha mort molt sobtadament, em sembla cega per una malaltia que li van trobar d'aquestes que són incurables, però jo encara l'havia vist al taller de les ballesteries fa escassament un parell de mesos que li vaig encarregar una feina. I la veritat és que la botiga d'en Ramon Bosch
de Lleonei Goronzer, que diu ell a la seva pàgina web, o el que sigui, no sé, era segurament una mostra del que representava el carrer Vallestaries de l'època de l'artesania, no? I ells mateixos en la fira d'artesania que es feia per tots sants, cada any per fires, i que ara s'ha convertit en una cosa ibrida i estranya,
Però ell s'hi va estar implicat durant molt i molt de temps d'una forma molt intensa i era l'encarregat que les ballasteries fos el nucli aglutinador d'aquella fira d'artesania que es feia durant les fires de Girona. I mort ell jo crec que és un taller que no té continuïtat.
i per tant això sí que marca un moment molt determinat de la transformació del comerç del barri vell de Girona en una altra cosa que no és la que era ara també aquí hi ha qui diu o les franquícies o la gentrificació o el ciclisme o no sé què jo vaig viure
passejant-me perquè tenia excuses per sortir, els dos anys de la pandèmia, veient la devastació absoluta que hi havia, parlant en termes parisins, de la riba dreta de l'Unyà. Riba duat, arriba goixa, no? Doncs la riba dreta de l'Unyà, des del Pont de Pedra fins a la plaça de Sant Feliu, era un desert.
i totes les persianes avall, i totes les botigues tancades, tancades i traspassades. Bé, això ha revifat, ha revifat amb un model de comerç que no és el que era,
però més aviat hem d'estar satisfets que la ciutat hagi tingut vitalitat i capacitat de refer-se d'una petacada d'aquestes característiques i de mantenir en costats vells establiments, què sé jo, Camp Pujades, Can Quera, el taller d'en Ramon Boix, al costat de...
grans marques de, què sé yo, Mango, Massimo Dut i el que sigui, instal·lades a les botigues de la Rambla. El taller de la Montboix, que era del negoci, 1882, en una casa que era del 1678, perquè ho he llegit, eh, n'espera que ho tinguin memoritzat.
Però havia estat, diguem-ne, i era un home molt conegut a Girona per la seva relació amb els manalles, per el fet que fabricava, diguem-ho així, els manalles, els cascs, armadures i tot això, però a més a més una persona...
Allí es va veure quan es va començar a conèixer la notícia de funcionar una persona estimada per molta gent perquè no era només els manaies, també sinó altres demostracions festives de la ciutat que ell sempre hi era present. Descansi en pau avui a les 4 de la tarda a l'església de Sant Feliu. Es fa la cerimònia. Tinc un casc fet per ell.
Aquest últim que li havies encarregat o no era aquest? No, no, no, el que li vaig encarregar eren unes peces de bronza que hi havia a casa dels meus pares i que estaven brutes i que es havien de netejar. No, no, hi ha una colla de gent d'una determinada junta dels Manaies que fan cada estiu un sopar, perdó, que el feien d'una manera espontània en diferents indrets públics de la ciutat
Arribava una furgoneta, descarregava una taula, connectaven a l'electricitat i feien un sopar a les escales de la cantina. I aquesta colla, anomenada Els Viejos, és una colla comandada per en Jordi Vidal, per en Josep Maria Masferrer, per en Ciso Pérez i naturalment per en Ramon Boix. I en Ramon Boix, en alguns que de tant en tant ens hi han volgut,
ens regalaven un cas de Maneia i jo tinc un cas de Maneia fet a la meva mida fet per en Ramon Boix gravat els viejos aquí amb Nadal per no sé quin sopar devia ser dels molts que hem fet en diferents indrets de la ciutat això dels Maneies dels viejos els Maneies de Sant Daniel donaria diguem-ne per una tesi o per diverses donaria per moltes en tot cas descansi un pou Ramon Boix
en Quim Nadal ha dit una cosa que no és que s'avanci perquè aviat comemorarem recordarem no dic celebrarem que farà 5 anys que ens varen tancar tots el 13 de març del 2000
20, tots ens van tancar a casa. Però just abans, un mes i mig abans, va passar una altra cosa a Girona, que va ser el Gloria, que tal dia com avui començàvem a preocupar-nos, tal dia com demà, farà 5 anys, estàvem espantats i dimecres vam veure les conseqüències amb les instal·lacions del GEC plenes d'aigua, amb el pavelló de Fontegeu ple d'aigua...
Però a vegades ens quedem a la ciutat, però també molts de mals que el Gloria va ocasionar a la Tordera, a la zona de la Selva, al Baix Ebre i al Baix Ter. El Baix Ter va estar molt en perill. 5 anys és curiós i després hem patit, hem estat 5 anys parlant de la sequera. Jo és que tinc dos fills, un...
Una va néixer el 2019, per tant era molt i molt petita quan el Gloria, i en tinc un que va néixer el 2021, per tant, si no m'equivoco, si 2021, per tant un és fill de l'aigua i l'altre fill de la sequera, perquè el petit, el primer cop tinc unes imatges d'ell veient la pluja que ja caminava i devia tenir un any i mig. I no sap...
No sabia el que era la pluja. I en canvi, el 2019, que el Gloria va deixar grans imatges de devastació, però també grans imatges de vida. I el meu germà, que és d'aquests nous rurals que viu a la zona de Cogolls, a la Garrotxa, a les pales d'Ostoles, i viu en una masia preciosa amb unes vistes espectaculars del far...
i allà els hi va sortir aigua per tot arreu, ells vivien en unes condicions, llavors encara no la tenien arreglada, i se'ls hi va inundar tota la casa amb el nen molt petit, però alhora tenien salts d'aigua, clar, tinc fotos dels nens quan començaven a seure aquell primer estiu, de llocs on no havien vist, les generacions més joves no havien vist mai aigua, allò que deien, oh, hi ha aquella font que rejava, i com l'aigua s'obre camí, però són, jo ho parlo com...
Són dos nens que són fruit d'aquest canvi climàtic i d'aquests extrems que estem vivint els darrers anys, com un pot ser fill de la pluja i l'altre fill de la sequera absoluta. Sí, sí. De fet, és que vaig escriure un article, per això ho tinc al cap, que sortirà un dia d'aquests, no me'n recordo quin,
de les inundacions, és a dir, el fet diferencial del Glòria va ser que van tornar, tota una generació van tornar a veure com el Tert, diguem-ne, se n'anava, i esclar, el Tert molts no l'havien vist perquè les grans inundacions, sobretot l'any 40, la del dia de Sant Lluc, havien quedat minimitzades per la construcció dels tres embassaments, el Pasteral de Sau,
i de Susqueda i no havien tornat a provocar l'última gran inundació, això ara anava a dir l'arcalde Nadal, eh? Perdona'm, Quim. El 1970, tu recordes el dia de la Mare Déu del Pilar, que va arribar altra vegada un metro i mig al carrer Vallestaries i segurament gairebé dos metres al carrer Alcarma. Ho recordo vagament...
Jo en aquells moments vivia a Liverpool. A Liverpool, és veritat. No dic tu eres perdre perquè va ser l'última gran inundació. El meu sogre ens enviava a la Calaia amb mi els retalls dels diaris que explicaven els efectes de l'aigua dels 70.
El Glòria va comportar una altra cosa que en Jaume Teixidor, una de les veus de la ràdio, sempre anuncia, i suposo que Joaquim Nadal, com a comarcal d'hi concedir el deu haver escoltat més d'alguna vegada, allò de dir, algun dia tornarà a baixar l'Unyà i s'ho emportarà tot, la plataforma, i totes aquestes coses. No, però fa cinc anys va estar... Però va ser d'aquells miracles. A dos o tres dits, eh, i vam quedar, que suposa que és una cosa que feia patir, eh?
I he pogut viure dues inundacions a dos llocs diferents. Vaig viure a les del 82, al Pirineu. Havíem acabat d'arribar de l'hospital que havia nascut el meu fill gran, el Albert. I va haver-hi molts en aquelles al Pirineu, sí. Sobretot cap a la zona del Segre. Però a la zona del Freser i del Ter també hi va haver-hi molta violència.
I és, sob temor, la força i la ràbia dels rius a alta muntanya, a la força dels rius a la plana. El Gloria jo veia que, evidentment, els rius anaven pujant de nivell, es anaven desbordant per la vora...
El terra es va desbordar perquè estava molt ple els embassaments i van deixar anar més aigua de la que hagués per tocar. Però és que allà, per exemple, quan et posaves sobre els ponts els van tancar, però és que quan et posaves sobre un pont, o fins i tot des del mig d'arriba, senties les boles aquelles de pedra, de granit, com picaven contra els ponts i els pilars del pont, i notaves que el pont tremolava, allà la passarel·la, el pont de la plaça...
Ostres, impressiona, per mi m'impressiona molt més la força i la ràbia del riu a muntanya, això suposo que és evident per les pendents i per la força, que no pas el riu aquí a la plana, doncs on hi ha les aigües, no dic que baixin tranquil·les, eh?,
però segurament no baixen tanta rabietat com allà. Quan pugen les imatges aquelles de l'aigua entrant a Fontajau, que no va ser, diguem-ne, l'aigua, sinó que va ser, diguem-ne, bàsicament per alguna canalització no ben feta del tot, també cal recordar-ho. Les del GEC sí, hem de recordar, ho sabem, el GEC i l'Hospital Truet estan en zona inundable, però en zona molt més inundable que no...
que no altres. Ostres, és una pregunta d'aquelles que ara poder en Quim Nadal en farà d'això. Realment la plataforma s'haurà de replantejar a curt termini? A curt termini segur que no, però la plataforma s'haurà de replantejar abans
perquè té algun defecte d'alguna de les vigues amb alguna patologia que no pas pel risc de l'aigua. Per tant, en algun moment o altre algú haurà de prendre decisions sobre la plaça Catalunya i l'estructura de formigó que l'aguanta. Però jo crec que, en fi, no és tampoc una cosa urgent. Tot és...
Se va escapar a la plataforma, que és una manera molt... Sí, però ho he entès. I després he mirat a la Mariona i dic, potser la Mariona... No, però més per qui ens escolti que no, perquè per el context en tenia. Veja, tots sabeu, potser, que aquestes inundacions del 82 al Pirineu paradoxalment van ser la gran sort de la Seu d'Urgell. Perquè la destrossa que el Segre va fer a la Seu
La seu està aixecada, per tant, en el poble no hi va fer gran mal, i va fer molt mal a les hortes que hi ha just a sota la catedral de la seu d'Urgell. I d'allà en va néixer el Parc del Segre, i el Canal d'Aigües Braves, i això és el que va convertir la seu d'Urgell en subseu olímpica dels Jocs del 92.
Doncs l'aigua, fa 5 anys parlàvem d'aigua i tal dia com avui ja havia començat a fer mal però a la ciutat de Girona els dies més complicats van ser el 21 i el 22 i alguns encara recordem aquelles imatges, no? Les imatges de... La realitat del mar.
Jo vaig anar amb la unitat mòbil a recórrer diversos punts de comarques de Girona i la realitat del mar amb aquelles onades, allò era impressionant. I això que nosaltres sempre retransmetíem és un tros enrere i a sou.
que fins i tot havíem a l'escala, recordo vist des de la zona aquesta de la punta del passeig hi ha uns penyes segats a mà esquerra i una persona allà fent fotos i l'aigua li pujava quasi bé per sobre aquest és un altre tema no podem tenir una miqueta més de seny perquè això és de veritat que posar-se en risc així
ja m'explicareu hem parlat del Pirineu, hem parlat del Camp del Girona i ara podem parlar d'una altra cosa que passarà aquest dissabte que a mi no em fa cap il·lusió especial però que no puc deixar d'anar-hi que és un debat amb 5 alcaldes Girona és 2100 futur on te'l feu? a l'auditori Nadal, Pagans Puigdemont, Madrenes, Salelles
i no ho sé... Veia tots els alcaldes que ha tingut Girona, excepte un que hi va estar i 53 dies, veig. I no ho sé, es tracta de parlar del futur de la ciutat, però jo no ho veig gaire clar, ja ho veurem. El que no veus que el futur de la ciutat... Sí, anava a dir i dic. El format del debat, un que és fora i que per tant haurà de parlar de forma telemàtica, jo què sé, no ho sé, no m'agrada. Però ara què farem? No, no, no.
El que és curiós és això altre, no? És a dir, en Nolla estableix que fruit d'unes guerres internes dintre de l'imperi romà...
els romans decideixen baixar la ciutat de Querunta que estava al castell de Sant Julià de Ramis 76 abans de Crist baixar-la a Girona funden Girona sobre el marge gros les plataformes que hi ha sobre l'Ullà i per tant ara sabem que Girona té 2.100 anys la pregunta és la pregunta que fan els profans de fora
Diu, i el vi mil·lenari com va anar? No ho sabíem. Perquè no hi érem conscients. No va anar. El celebrem amb retard i ja està. Encara no ho sabíem. O sigui, en celebrem 2100 perquè ara sabem la data de la fundació. Però els 2000 anys no els sabíem. Això és... Sí, jo crec que aquesta efemèride és preciosa de recordar, però més la vessant històrica. Sí.
Crec que l'Ajuntament ha volgut donar molt la volta parlant del futur, però potser molts ironins no són encara conscients que tenim 2.100 anys d'història i és el que hem de fer, donar-li més veu i parlar d'aquest passat, no? I la gent no és conscient de Queerunta encara que és i tenim una muntanya preciosa al castell de Sant Julià.
que resumeix tota la història de la nostra ciutat i fent una ruta de 10 quilòmetres. En un moment ho tens fet. I és una escapada que al lloc de pujar als Àngels o a Sant Miquel, que també hi podem pujar, però que és una escapada amb pressió, fins i tot amb bicicleta, que es fa i fa la marxa Sant Júlia de Ramis.
Potser el 2019 podrem amb el 50 anar-hi a les primeres eleccions. S'han utilitzat aquí les primeres eleccions democràtiques després de la república. S'han utilitzat en els 40, en els 30. S'han utilitzat per parlar del que ha estat la ciutat. Una ciutat que aquesta sí que ha canviat molt. La Mariona no hi era, però alguns ja hi érem. I una ciutat que en Quim Nadal va comandar la seva transformació.
valdrà la pena parlar-ne el 50 aniversari o val la pena parlar-ne sempre? no me'n recordo no te me'n recordes? no m'ho crec està acostumat a dir mentides però a vegades se li nota molt de llar se li nota molt
En tot cas, ja hi serem a temps de fer-ho perquè valdrà la pena. 2.100 anys de Girona. Ens queden ja molt pocs minuts. Jo volia parlar d'un tema que aquests dies s'ha anat parlant molt, que és el tema de la neteja. Encara l'arcalde va publicar un article ahir, diguem, volem una Girona més neta, però la sensació en aquests moments és que aquest canvi tan rotund que s'ha fet en tan poc temps, diguem-ne, està provocant molts...
Els posen els mitjans perquè sigui veritat el que s'ha escrit i dit o l'efecte contrari
És devolador. I que s'està carregant el mandat, això. Ahir o abans d'ahir va sortir Manresa, també, amb contenidors d'aquests intel·ligents, però amb totes les escombraries a fora. Per això, segurament perquè no s'hi havien posat els mitjans que realment s'hi havien de posar. Va ser...
no me'n recordo com es diu l'altre dia una persona que és tertulià també aquí que vaig coincidir amb ell un dia i que m'ha dit diu en Mir, el professor i em diu el que no ens havien dit és que ens falten mans ara per anar a tirar les escombraries perquè quan portes les escombraries, la targeta la tapa i una cosa i l'altra diu tot de com no ho podem fer no podrem debatre molt però tu has dit una cosa s'està carregant el mandat
Crec que aquí hi ha hagut un problema de comunicació, la gent no és conscient que això ve d'un contracte antic, tampoc, i s'ha volgut fer les coses molt ràpid. I falta de mitjans, que ho ha resumit molt bé. Vull dir, es falta de mitjans i no pot ser que hi hagi una intendència tan complicada. Jo que sóc una persona que reciclo sempre i vaig amb sis al covell, però també tinc una edat més, vull dir que ho puc...
però igual, i encara no m'han arribat els contenidors intel·ligents, crec que hem pecat d'ambiciosos i el relat, el relat ha estat a nivell comunicatiu, que és tan important, la comunicació política no s'ha fet de forma encertada. I no es pot fer culpables als ciutadans. I no amb aquesta frase acabarem perquè li van les 11, però crec que ha estat molt definitòria. Gràcies Joaquim Nadal, gràcies Albert Raquena, gràcies Mariana Ferrer, nosaltres si tot va bé tornem demà. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 20 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
L'Ajuntament de Girona posa en marxa el programa FOUP 2024 amb noves oportunitats formatives per a persones en situació d'atur. D'aquesta iniciativa té com a objectiu millorar l'ocupabilitat de les persones en situació d'atur i respondre a les necessitats del mercat laboral actual. Les formacions es duran a terme al llarg del 2025 a les instal·lacions del Servei Municipal d'Ocupació. Les inscripcions ja estan obertes i es poden realitzar en línia o bé de forma presencial.
Alcaldes gironins afectats pel Gloria critiquen que encara hi ha deures pendents per evitar estrellar de nou en un nou temporal. Cinc anys després del temporal, els efectes podrien repetir-se. Els alcaldes del Baix Ter al Baix Empordà diuen que caldria eliminar les illes que s'han format al riu per evitar que es torni a desbordar. I coincideixen tant l'alcalde de Torroella, Jordi Colomí, com l'alcaldessa de Verges, Diana Canals, que també es queixa de l'estat de la mota.
Mor als 80 anys l'artesà de Girona, Ramon Boix, especialista en metalls. Membre destacat dels manaies, havia elaborat al seu taller del barri vell de Girona nombroses armadures, cascs i escuts, a més d'altres materials per al vestuari de soldats romans dels membres d'aquesta agrupació de la Setmana Santa Gironina. L'any 2001 va ser el pendonista d'honor d'aquesta celebració.
I en esports, derrota del Girona a Futbol Club contra el Sevilla, de 1 a 2. Sis eren els partits seguits que portava guanyant el Girona al Sevilla. Una ratxa que es va trencar dissabte després d'un partit molt espès d'un equip que segueix trobant a faltar la millor versió de molts jugadors. Amb aquesta derrota, el Girona fa un pas enrere en la lluita per les posicions europees i ja comença a pensar en el partit de Champions del dimecres contra el Milà.
L'Uni Girona perta Galícia aquest cap de setmana contra el Baix Ferriol 72-70. Les jugadores de Roberto Íñigue se les va veure esgotades després d'una setmana molt dura amb la tornada dels vuitens de l'Eurocup. El pròxim partit serà a Fontejau el diumenge 26 a la tarda contra el Guernica.
Derrota també del bàsquet Girona contra la Laguna Tenerife 180. Els gironins van ser incapacos de plantar-li cara fins al final a un conjunt canari que només ha perdut un partit en tot el que portem de competició a casa seva. El pròxim partit serà dissabte que ve a Fontejau, una altra vegada rebent el líder de la Lliga, l'Unicaja de Màlaga.
I el temps. Comencem una setmana que s'espera menys freda que l'anterior, avui amb núvols persistents i 13 graus de màxima. I això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.