ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. El president de la Generalitat, Salvador Illa, acaba de designar un nou acord en matèria educativa, en aquest cas per a la millora del finançament dels centres d'iniciativa social. En total, el govern mobilitzarà prop de 400 milions d'euros.
Es tracta d'un acord integral per millorar el sistema educatiu català de manera integral en tots els aspectes que ens permetran millorar la feina dels docents i l'aprenentatge dels alumnes. Per tant, també havíem d'estar presents com a part activa els centres educatius d'iniciativa social amb una importància en nombre d'abumnes, en tradició, en l'educació del país, molt, molt rellevant, no?
Per part de les patronals, l'acord l'han signat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya. I també en clau política, el govern activarà avui un grup de treball permanent per donar resposta als efectes econòmics i socials de la guerra a l'Iran. L'integrarà el mateix executiu i representants dels sindicats majoritaris i de les patronals catalanes
amb l'objectiu de protegir les empreses i els jocs de treball de Catalunya. Tot plegat davant d'unes conseqüències que ja es comencen a notar amb l'increment del preu del petroli, que impacta directament en un encariment a l'hora de posar vetxina. Això preocupa a banda dels conductors, sectors que indepenen directament, com ara transportistes, pescadors i pagesos.
Hi ha mobilitat en aquests moments retencions importants a la B10 cap a Nus de Llobregat i també a la B20 en el mateix sentit. També 2,5 quilòmetres més de cues cap a Nus de Trinitat. A banda també hi ha cues a la C58 entre Montcada i Nus de Trinitat i també a la C33. Un carril tallat a la B30 entre Cerdanyola i Sant Cugat. En aquest cas per una varia també dificulta la circulació.
I hi ha un altre carril tallat, en aquest cas a la Videu, a Santa Coloma. També retencions a la P7 entre Barberà i Santa Perpètua i direcció Girona des de Sant Cugat. També un altre accident, en aquest cas a la 2 entre Belllloc i Lleida, talla un carril i també hi ha boira densa en aquests moments a la Nacional 240 entre Montblanc i Terres.
I el SEM ha atès aquesta matinada tres persones per un incendi en un habitatge a la Rambla de Ponent de Tarragona després de ser evacuades pels bombers. Es tracta de dos homes que han tingut afectacions lleu i que han estat donats d'alta al mateix lloc del feig i també una dona que ha estat menys greu i que ha estat traslladada en aquest cas a l'Hospital Joan XXIII. El foc ha cremat totalment un pis de la primera planta i l'escala comunitària estava plena de fum.
Els veïns s'han confinat els pisos i balcons de l'edifici i els bombers els han assistit fins que la zona ha quedat assegurada i ventilada. I això és tot fins aquí les notícies en xarxa.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bíbit, el festival de no turisme on olvida l'Empordà Marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Gestionar els teus residus de manera fàcil i ràpida a la web app Girona Recicle. Consulta quantes vegades has dipositat cada tipus de residu, comunica una incidència o concerta la recollida de voluminosos. És molt fàcil. Entra a girona.cat barra recicle, accedeix a l'enllaç i introdueix el codi de la teva targeta. En un moment tota la informació al teu abast. Girona Ciutat Circular, Ajuntament de Girona.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona FMA.
Bon dia, tenim en temps a Tartúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 10 de març. Un dia maco, no vull dissolejat, però un dia d'aquests de primavera, tot i que ens anuncien que al final d'aquesta setmana tornarà a baixar mínimament les temperatures. Un dia d'aquells que no sé si li agraden a Quim Corbet, perquè ens hem trobat i dic quin dia tan maco, a mi m'agrada més com plou.
Dic, mira, doncs ja ens entendrem, vull dir, uns dies per tu, uns dies per mi. Què tal, Quim? Com estàs? Malament perquè fa sol, però si plogués millor, sí, home, si és la gent que va amb les perdenyes pel carrer es mullen els peus, carai...
Però aigua ja en tenim, ara mateix aigua més aviat en tenim, diguem-ne, no? Sí. Fa sis anys estàvem secs, però ara en tenim. Però se l'emporten tota cap a Barcelona. Aquest també és veritat, aquest tema també hauríem de dir la meitat, però és així. Cristina Andreu, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Jo sí que estic contenta pel sol, però també estic contenta que hagi plogut molt i espero que segueixi plovent en la mesura.
I només recordar allò que diem tu que venen aquests dies de fred, allò que diuen, no, Mars Marsot mata la vella a la vora del foc i a la jove s'hi pot. Vull dir que és d'aquella època que jo recordo aquells freds de cop. Sí, sí, ara et dona l'impressione que ja està, però no estem al mes de març i encara baixaran les temperatures i encara pot tornar a ploure, que només faltaria que no ho fes. Exacte.
i tot això. No ho sé, Josep Maria Aguirre, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, professor universitari i tantes altres coses. A tu t'agrada que... o cada cosa al seu temps? A mi m'agrada que faci sol i faci bon temps, però també m'agraden les estacions marcades. Aquest hivern ha fet un hivern de veritat, només ha sigut un hivern plujós per sobre la normalitat, i la veritat és que fa goig veure les imatges dels pentans
vessant aigua és una imatge diguem que en aquestes latituds hi estem poc acostumats per tant jo veig que en fi que passa que cal tenir memòria perquè fa 6 anys el 2020 estàvem en plena pandèmia
Però havia vingut el Gloria, els abraçaments també estaven plens. Si no recordo malament, el mes d'abril va tornar a venir un episodi de pluges que va estar a punt de petar, deixeu-me'ho dir així, la mota d'Alter, i en canvi després van passar quatre anys de sequera persistent, sèria i dura, eh?
Bé, som molt d'interrani, això és un clàssic, és a dir, tant un extrem com l'altre formen part, diguem, del nostre clima i a més a més ara, no?, aquestes darreres dècades de forma molt més accentuada com a conseqüència del canvi climàtic, no?, però tant patir sequeres com patir puges torrencials, diguem, han vingut formant part de l'història d'aquest país des dels temps als temps.
que passa que ara sembla que les coses s'acosten més vull dir que hi ha episodis de sequera molt persistents i més seguits que abans que allò es parlava de la sequera d'abans i en canvi sembla que ara dóna la impressió ara tenim molta aigua de fet aquests dies una de les grans imatges d'aquestes xarxes a les que la Cristina Andreu no hi és si m'ho permets dir-ho
ha estat bàsicament beure sobre xair Susqueda i el pastoral perquè estaven al 102 o 103 o en un moment determinat el pastoral, penso que vam dir 120% de la seva capacitat la qual cosa vol dir que potser s'havia d'haver desenvassat abans perquè per exemple a l'alcaldessa de Susqueda no li va fer gaire gràcia perquè podia baixar una miqueta perquè l'aigua podia provocar algun tipus d'inundació
Jo només volia fer una apreciació perquè jo visc a l'entorn de pagesos i pageses, no? Sabeu, el meu company és ramader i pagès i, per tant... I durant molt de temps, que jo sempre he sigut la... Bueno, la meva vessant política, doncs...
més idealista, poder, sempre deien Cristina, tot això són cicles, són cicles. Doncs en els darrers deu anys sí que veig aquest canvi d'opinió en relació una mica al que deia el Josep Maria, de dir, és veritat, estem on estem, i és veritat que això el Mediterrani determina també aquest tipus, però ara ja crec que tothom, tothom que a més a més té una relació directa amb la seva vida o la seva activitat econòmica amb el clima, tothom és conscient
que a aquesta especificitat del Mediterrani se li ha sumat els efectes del canvi climàtic. Per tant, jo crec que ara ja és una evidència compartida i, si m'ho deixeu dir, petida una mica, però volia fer això perquè ho he notat en aquests anys, aquest canvi de perspectiva entre alguns sectors.
Quim, ho veus així també? No, no, és a dir, a veure, jo crec que és així perquè queda, és a dir, que grans nevades en havíem tingut sempre, grans aigüats també en havíem tingut sempre, grans sequeres, el que passa és que ara dona la impressió que s'acosta més, és a dir, que els cicles són més curts, una miqueta el que deia. Jo crec que no es pot negar que hi ha un cert canvi climàtic, no, que hi ha un canvi climàtic. No, no, vaja, no crec que avui en dia es pugui negar això,
Però la qüestió ja no és parlar d'això, és parlar de com ho gestionem, com ho enfrontem, això. I se'n parla poc, francament, amb tot això, per exemple, amb tot això de rodalies...
És evident que algun dia el mar es menjarà a la via del tren en el Maresme i no hi ha un plan B. Ningú ha pensat que això potser serà difícil canviar el tema aquest del canvi climàtic. Per tant, què hem de fer? No hi ha ningú que s'ho estigui plantejant avui en dia en aquest país?
Mira, jo només per respondre un moment a en Quim en aquest... Mireu, jo quan vaig ser molt conscient en el Gloria de quina és la ciutat en què vivia i que si realment havíem de fer front a situacions com aquestes, havíem de fer coses diferents. I una de les coses que vaig fer quan vaig entrar al govern va ser, vaig demanar a l'enginyer que fes una auditoria
superficial, però una primera auditoria de l'estat de conservació dels ponts de la ciutat. Perquè som una ciutat de rius, som una ciutat de ponts. I clar, tenim estructures de fa molts anys. Algunes de fa molts anys aguantaran molts anys, però algunes de no fa tants anys...
no aguantaran tants anys o sigui que tu ets la culpable que la pessera aquesta d'aquí de Vistalegre estigui tancada no, això es va tancar abans jo en tot cas soc la responsable de cara al concurs el que passa que hi ha hagut moltes complicacions i s'ha de dir amb l'empresa Endesa
però moltíssimes, que han aturat l'obra molts i molts de mesos, perquè allà hi ha tota una instal·lació que s'ha de moure, que és d'ells, i aquí ha sigut horrorós, un altre dia parlarem del poder que tenen les grans, però increïble, però sí que és veritat que, per exemple, de qui en va sortir la necessitat de fer un estudi més exhaustiu,
de la plataforma de la plaça Catalunya i heu vist precisament que es faran inversions perquè s'ha pogut veure que hi ha un deteriorament un deteriorament que us ho explico perquè és una curiositat que crec que als ciutadans els podria interessar una part d'aquest deteriorament que també si heu vist ho està solucionant el govern en les passeres del riu Güell és que amb l'ús de la sal
Per el desglas, per evitar que la gent patini, aquesta sal és hipercorrosiva i amb el pas dels anys genera que les vigues que sostenen aquests ponts es vagin deteriorant. Doncs no ho has dit mai que era qüestió de la sal. És qüestió dels anys, el manteniment, però el factor aquest és brutal.
Llavors, clar, el primer que se't suggera és que hem de trobar una alternativa, òbviament, no? Però hi ha coses del dia a dia de la ciutat, com diu molt bé el Quim, que ens hem de començar a plantejar per fer front.
I aquesta nova manera de funcionar del clima. Joan Maria, et veig molt callat, eh? No, estava escoltant atentament. De fet, cada vegada que parlem d'aquest tema, que és com ens adaptem al canvi climàtic, perquè durant molts anys hem abordat el programa des del punt de vista de la mitigació, és a dir, com reduïm, com intentem reduir
els gasos d'efecte hivernal que podeixen a canvi. Per un moment, i això ja fa dies que hem travessat aquesta línia, en què no es tracta només de mitigar, sinó que es tracta d'abordar un canvi climàtic que tenim a sobre. I aquí es formulen preguntes de forma constant. Per exemple, quina és la tolerància al risc que hem d'acceptar com a societat? Girona té...
la seva immensa majoria d'equipaments hospitalaris en zones inundables. En una situació d'inundació deixarem fora de servei la gran majoria del sistema sanitari de la Girona Ciutat. Bé, això ho publicava a la Vanguardia, no? Fa poques setmanes també hi va haver un documental, semblant ser un sense ficció, no?, que explicava justament els problemes d'inundabilitat i posava com a exemple la ciutat de Girona, que a més a més ha tingut
episodis històrics d'inundacions i és conegut des de fa moltes dècades que la plaça Catalunya és un dels punts negres d'aquests riscos d'inundabilitat justament, diguem, perquè en una situació extrema en què eventualment el Ter baix i carregat, l'Unyà també i se s'aturi, diguem, aquell punt desbordaria
El conjunt del barri vell i una part de l'Eixample, com a conseqüència d'això, posant en risc no només les construccions, sinó també la vida de les persones. I aquí porta la següent pregunta, que és, i això com arreglem i sobretot, com diria en Plaia, això qui ho paga?
Perquè és evident que això no es paga amb pressupostos públics, ni amb els migrats pressupostos de la Generalitat de Catalunya, ni tampoc amb els municipals, diguem, per la magnitud de la despesa. Aquesta setmana el diari Ara publicava que les asseguradores van pagar l'any passat vora de 500 milions d'euros com a conseqüència d'episodis climàtics extrems.
Però que, de fet, la xifra anual mitjana d'aquests tres anys gira a l'entorn dels 800 milions d'euros, no?, asseguradores que paguen els particulars, diguem, amb les seves primes d'assegurances, no? Ens falta replantejar el sistema i ens falta segurament abordar un debat que és poc amistós, que és una nova fiscalitat verda, no?, que permeti, diguem, assumir aquests costos increïbles, no?, que suposarà l'adaptació al canvi climàtic i segurament repensar, sobre això he escrit alguna cosa, no?,
El concepte de dret de propietat, tal com el tenim assumit, en un món canviant en què tot canvia, no hi ha cap dret que sigui, diguem, inamovible i tampoc ho pot ser el de propietat. Per tant, fa falta un replantejament, això és poc simpàtic des del punt de vista polític i social. Penseu que canvi climàtic, però és una mica l'efecte aquell de la granota bullint, com que anem bullint a poc a poc,
acabarem morts dintre l'aigua. Probablement, si tinguéssim un episodi extrem cada tres setmanes, hi hauria respostes sobre la taula. Com que els episodis extrems, malgrat que són molt més freqüents, encara estan molt separats temporalment, això no es produeix. I acabo. Aquest últim mes s'ha demostrat què succeeix quan hi ha
Manca d'inversió pública i manca de previsió també com a conseqüència de fenòmens meteorògics, en el cas per l'abundància d'aigua. Ha col·lapsat el país, és a dir, la manca d'inversió, la manca de previsió porta a col·lapse del país, que és el que ens acabarà passant amb el canvi climàtic i singularment amb algunes infraestructures crítiques.
Si m'ho permeteu, després ja parlarem de l'Hospital Troeta, que ho tenia, però em sembla que hem obert un parell de melons interessants. Un m'ha quedat amb els ponts, és a dir, els que ja tenim una certa edat, i per tant miro-te'n en Quim, recordem que, per exemple, un episodi que hi va haver, i que és que el pont de Sant Agustí en un moment determinat va col·lapsar, és a dir, va caure. Estic parlant dels anys 73, crec que era l'any 73...
pel voltant del 73. Hem vist com la passera a la Font del Rei porta molt de temps tancada perquè es deia que tenia una certa perillositat i després un dia preguntant-ho ens vàrem assabentar que el problema no era d'aquesta burocràcia municipal que ho atura tot, sinó que allà hi havia un problema que hi havia empreses, tu has dit que en aquest cas és Cristina...
que diguem-ne que no feien el que havien de fer, i com que jo a nivell particular sé el que és lluitar amb Endesa per una cosa en la qual, malgrat tenir raó i haver pagat, són incapaços de donar resposta a les necessitats, passa. I ara és veritat que hi ha hagut, i mira, està bé que hagis dit tu que ho haguessis encarregat, que hi ha hagut aquesta, una cosa que per mi és de sentir comú, que és una revisió dels ponts, perquè els ponts
i és veritat que la plataforma que havíem dit quan es va construir la plaça de Catalunya de Girona en aquests moments doncs se sabia que les vigues estaven debilitades i que s'havia de fer una actuació i ara s'està fent de fet els sediments que es van treure just abans dels aigats i que van anar molt bé en aquell moment
però érem per observar l'estat de totes aquestes vigues que si parlo de memòria però jo crec que un terç estan afectades i amb això també és veritat que algú m'ho va dir heu de donar la sensació que no hi ha un perill que la plataforma caigui senzillament el que s'està fent diguem-ne
és una feina que hi ha llavors de, diguem-ne, de reforçament per evitar. També és veritat, i això poder, en Quim Corbeto recordarà, que com es va construir la plataforma, nosaltres érem joves, però com que ja llegíem diaris d'aquella època, hi va haver-hi un, va venir un director general de, ara no me'n recordo exactament el cas, que era un director general amb la efrantisme, que com li van dir,
S'està construint la plataforma amb pell baixa, no hi pot haver programes d'inundacions, va dir aquella famosa frase que en Jaume Teixidor va escriure i recorda de dir, me veuré tota l'aigua que passi pel cim de la plataforma, i al cap d'un any hi va haver les inundacions als 70.
que van empacar les últimes grans inundacions de l'Unyà, diguem-ne, que són les que hi va haver-hi. Per tant, és veritat que estem en una zona... Jo tinc record, i en Quim també hi ha vist fotos, de les inundacions que deixaven tot el que és el barri vell, tota la zona aquella, amb un metro i mig d'aigua, o el carrer El Carme amb dos metres, que precisament les últimes inundacions que hi va haver-hi el 1970 van ser un dia de la Mare de Déu del Pilar, un 12 d'octubre,
Jo me'n recordo que havia anat a veure un partit del deportiu, de futbol, a Vista Alegre, i al cap de dues hores hi passaven allà dos metres. Per tant, és evident que tot això s'ha de fer. Per això es van fer els embassaments, també, per evitar que el terni és alt.
El que passa és que ara va passar en el Gloria i ha tornat a passar ara, que si guardes tanta aigua per poder anar a fer electricitat o portar-la a Barcelona, no fas aquella funció que hauria de fer, que és la de, diguem-ne, regular l'ús de l'aigua alterna.
Ara em defensaràs a l'ACA. No podem tenir un país de 8 milions, ser els líderes mundials en turisme i pretendre a sobre que en un clima mediterrani tinguem aigua sempre i siguem capaços de gestionar els embassaments, de manera que els mantinguem mig buits per si apareix de forma sorpressiva un fenomen com el Gloria, que és totalment inesperat.
Per tant, tot a l'hora no pot ser. Decidim què volem fer i en funció d'això actuem, però és clar, en aquest país som una mica contradictoris, i després exigim responsabilitat als justos públics. Els justos públics no són mags, són persones, diguem, un dia la poden encertar més, un dia l'altre menys, però el que és evident, diguem, és que hi ha unes prioritats, i una prioritat que és essencial...
És que la gent a l'obrir la xeta tingui aigua per beure. Pot semblar una cosa molt bàsica, molt natural, de fet jo tota la vida hi ha hagut aigua que no ha obert la xeta, però vam estar fa molt poc temps, de fet fa molt pocs mesos, en una situació tan límit que es va qüestionar que això pogués continuar passant.
Per tant, no estem parlant d'un futri, però estem parlant d'un escenari real. I el dia que això passi, el dia que obrim la xeta i no surti aigua, tindrem un problema molt seriós, especialment a les grans àrees urbanes, en què la gent no està acostumada a provisionar aigua, i per tant els recursos, un recurs tan bàsic per la vida com aquest, estigui restringit. Cuidado amb aquest tema.
totalment d'acord amb en Josep Maria el que passa que ara com el sentia deia ens està fent una mica de trampa perquè és evident que diguem-ne el tema perdona, en saps molt a més a més el tema de quan sobre l'aixet hi ha una baixa aigua que és veritat és una cosa que pot passar molt diguem-ne a la gran àrea metropolitana de Barcelona i la ciutat de Barcelona que és com ens ha recordat en Quim Corbet on se'n va més de la meitat per ser generosos si no digui que durant uns anys ha estat més
del riu Ter, i és evident que s'ha de ser absolutament solidari. Però pot ser un paral·lelisme o una analogia amb el que passa també a les zones turístiques de les nostres comarques gironines, també. Vull dir que, al final, la gestió de l'aigua ens porta a replantejar-nos molta cosa a nivell de model econòmic,
i model social, i on vivim la gent, i les concentracions de població, i per què la gent segueix vivint en aquestes zones i no en altres. Bueno, no sé, s'han fet la llei de muntanya, s'han fet moltes coses, per intentar què? Per intentar aquesta distribució més horizontal de la població, per intentar que no hi hagi... És que hi ha moltes coses que estan interconnectades...
Per tant, és que és un tema supercomplex que cal un debat en molts nivells i que la possible planificació per anticipar-nos a tot això afecta a moltes coses, des del desenvolupament del concepte territorial de Catalunya,
on vivim i on hauríem de viure i on podríem viure els catalans per tenir un equilibri territorial més sostenible fins a quines activitats econòmiques ens podem permetre i fins a on perquè realment aquest és el debat
en el lliure i ara de voler defensar però defensar el model turístic que jo crec que diguem-ne que ens l'hem de replantejar i d'una manera bastant seriosa però per exemple gent de l'ACA el que deia és a veure l'aigua que s'utilitza per les necessitats del turisme
és un tant per cent molt inferior la que, per exemple, es perd en zones del país, aponent, sobretot, amb el tema de regadius per inundació i tot això. És clar, estem parlant d'un sol país, però de dues realitats. Una que gestiona la Generalitat de Catalunya, que són les conques internes, i l'altra realitat, que és la dels rius, diguem-ne,
que de l'Ebre, del Segre, de les Nogueres, que allà hi guanyà, però que aquella, diguem-ne, va per un altre cantó i la regula, diguem-ne, es controla des de Madrid, des de l'Aragó, des de la Confederació Girogràfica, no?
Sí, les realitats són múltiples, des del debat d'interconnexió de conques, una cosa bastant absurda en aquest país, tenim el Ter escanyat com a conseqüència d'aquest trasbassament per avastir l'àrea urbana de Barcelona i en canvi el principal riu del país que és l'Ebre...
doncs es nega, diguem, a mantenir, encara que sigui per una situació de mera emergència, una interconexió amb la resta de concurs. Això és una cosa absurda. L'altra, la manca d'inversions, ara tot suma, és a dir, fixa't, no és només l'aigua que potencialment pugui gastar un turista que es deu calcular a partir de la despesa, diguem, turista-hotel, sinó que és, per exemple, el creixement en forma de segones residències, d'ataca d'oli que ha tingut, diguem, les comarques gironines des de fa...
Això porta molts quilòmetres de toveria que retenen aigua i, per tant, consumeixen aigua. Evidentment, amb les conseqüents pèrdues, perquè tot aquest sistema també en té. Per tant, el creixement urbanístic a comarques jeroines ha sigut essencialment potenciat a partir de l'activitat turística. Això no és un element subjectiu, és un element objectiu.
consumeix aigua, no només el consum directe de turista-hotel, sinó el consum indirecte a partir d'aquesta taca. I aquesta és una realitat. Si el país, en lloc de ser els 8 milions, i alguns diuen que hem d'arribar als 10, fóssim 6 o fóssim 4, aquest consum seria molt diferent i probablement les tensions també. Quim.
Això del Ter és una història... Ma, tu no, si te'n vas fer llibre, preciós, del Ter. Si poguéssim colorejar l'aigua del Ter, veuríem que no només arriba fins a Torroella, que bona part de l'aigua de l'Unyà seria del color del Ter, perquè...
tots aquests polígons que aboquen aigua a l'Unyà és aigua del Ter però aquesta aigua se'n va cap a Barcelona aquesta aigua se'n va al Besòs el Besòs desemboca aigua del Ter
A Barcelona beuen aigua del Ter barrejada una mica amb la del Llobregat, però aquesta aigua també va a parar el Llobregat, o sigui, el Ter arriba fins al Llobregat. Un 80% de la població d'aquest país beu aigua del Ter.
i com que ara està ple, ara ja no cal ni... ni qüestionar res ara és com diguem aquella famosa frase dels periodistes que la repetim d'alguns polítics que diuen ara quan hi ha aigües quan s'han de fer la feina, no? i no com
Bé, i anant en aquesta línia, no ho estic trobant, però sortia avui, ho escoltava aquest matí a la ràdio i ho vaig llegir en algun diari, s'han publicat les dades d'inversió de la societat estatal, diguem, que ha de fer les inversions en aigua i s'ha invertit 4 de cada 10 euros, però són mostrats. Per tant, la desinversió, que veiem que és una lacra en aquest país, no només en les infraestructures de mobilitat, que patim cada dia...
també ho és amb l'aigua. I a més amb l'aigua, diguem, l'element accentuat, que probablement no en som conscients, perquè la desinversió en trens és fàcil de veure, no? Només cal veure, diguem, la puntualitat del sistema. Però la desinversió en aigua és una cosa que veurem d'aquí uns quants anys, a la primera sequera, quan no estiguin fetes les inversions que es van prometre en plena crisi i que ara probablement hi ha altres prioritats.
jo sí, ara si em permeteu fer una regressió una altra vegada a l'un dels ponts de Girona, evidentment amb el franquisme vivíem millor, perquè si teníem un governador civil que ens prometia que es beuria l'aigua, tota l'aigua que passés per sobre... Era un director general de Madrid, però bueno, és igual, el governador era el cantó.
Amb això ja tenies... Bé, això dels ponts, a la mateixa plaça Catalunya, si hem de mirar els fonaments, els fonaments són d'abans de la guerra. Perquè abans de la guerra ja es va projectar. Per tant, és més vell del que sembla. Sí, sí.
Aquesta barreja de ferro i formigó, que és el que per allà hi entra la sal i hi entra tota la corrosió, és el que fa que tot això es debiliti.
Vosaltres ja no ho recordareu, però una de les primeres coses que va inaugurar l'Ajuntament Democràtic l'any 79 va ser la reforma del pont de les Peixateries Velles. El pont de les Peixateries Velles ara ens sembla que sempre hi hagi hagut fustes allà. Allò no eren fustes, allò era ciment.
I aquell ciment, el contacte amb el ferro, doncs es corroïa, corroïa el ferro i corroïa el ciment. I per tant, va estar tancat aquell pont durant més d'un any, molt de temps, fins que no hi van posar aquelles fustes. Que amb aquelles fustes...
tot i que allò era un projecte de l'antic ajuntament jo recordo que va ser un dels primers escàndols d'aquells que la gent anava dient sí, sí, posen fustes perquè l'alcalde té interessos de la fusta
Ara has dit un alcalde que així és majestàtic, que tot... Un alcalde. Un altre dels primers escàndols que hi va haver el 79 va ser que el regidor Paredes va obligar que la recollida d'escombraries fos amb una bossa de plàstic. També la gent deia això és perquè té interessos amb una fàbrica de bosses de plàstic. O sigui que...
Tot gira i tot, anem sempre a les mateixes històries. És així. De tota manera, en Josep Maria ha tret un tema que és el de la desinversió sistemàtica o la no inversió sistemàtica, malgrat les promeses, el nou compliment dels pressupostos. Jo em perdo amb aquestes coses i m'haureu de perdre perquè...
la Cristina ha estat a l'alcalde de l'Ajuntament, ha estat director general i a més a més és la teva especialitat i a vegades la gent barrejant, però és igual tant és que la qüestió és que no s'acaba fent el que s'hauria de fer i això ho estem notant ara en aquests moments com tu deies molt bé amb tot el tema de les infraestructures tenim un país de 8 milions 200 mil persones tenim unes infraestructures pensades per quan érem 6 milions
El problema és que jo crec que també tenim una sanitat i un ensenyament que també estava pensat, diguem-ne, abans d'aquest complex. I llavors jo crec que d'alguna manera, i permeteu-me, aquesta és una apreciació d'una manera excessivament alegre, es parla de la Catalunya dels 10 milions sense parlar de si tindríem infraestructures per aquests 10 milions.
O si tindríem els recursos, perquè aquest és l'element clau. El problema actualment, són carpetes diferents, però el problema que tenim en els serveis públics és un infrafinançament. De fet, amb sanitat és probablement molt desconegut, però la realitat és que cada any es gasten molts més diners
dels que es pressuposten. De fet, en dades que ahir llegia l'entrevista de la Conselleria d'Economia, l'any passat es van gastar 3.000 milions més dels que s'havien pressupostat. Es pressuposten 13.000 milions en sanitat i quan arriba el mes d'octubre o novembre s'han acabat les misses. No, no hi ha ampliació de crèdit. S'anomena despesa desplaçada.
que significa que els 3.000 milions d'euros els guardes en un calàs i els fas aparèixer en el següent exercici. De manera que tenim una pilota enorme de problema de finançament dels serveis públics, és a dir, i ara, de fet, en aquest mes de gener, que sembla que hagin caigut les 7 plagues d'Egipte, però no ha passat res més que posar en evidència l'infrafinançament de serveis públics i la desinversió històrica en infraestructures en el mateix moment temporal, es
posa en evidència les costures d'aquest estat autonòmic. És a dir, això, en els termes en què ha estat plantejat, no dona per més, si no es fa una reforma del sistema de finançament, s'obtén més recursos i, a més a més, permet-me afegir, hi ha un cert canvi de paradigma. És a dir, no podem continuar gestionant en aquests termes i fent recaure els serveis essencials per a la població d'una administració absolutament migrada, que en aquest cas és l'administració de la Generalitat de Catalunya.
Però fa 50 dies que vivim sense trens, pràcticament, i ja sembla que sigui la situació normal, i ja ningú diu res, no surt als diaris, no. Però això és molt preocupant, perquè jo crec que...
Jo crec que la gent, estem en una situació d'acceptació d'un... Bé, que ja sabem cap on va, eh? Ja sabem cap on va, cap a aquest gir, cap a altres tendències polítiques. Jo només volia dir una cosa, que és...
Això que diu el Joan Maria a l'àmbit de la Generalitat, jo voldria posar una mica també a l'àmbit de la política local. A veure, és molt agosarat fer una auditoria de l'estat de conservació dels ponts a la ciutat i és agosarat perquè no tenim el finançament per fer-hi front.
És així de clar. Moltes coses no es fan. Jo vull pensar que no és perquè els polítics que m'han precedit no ho hagin previst, sinó perquè posar-ho sobre la taula és agosarat. Perquè ara què fem? Què fem amb tot això? La capacitat d'inversió de l'Ajuntament de Girona està a 26 i 8 milions d'euros anuals.
Com comprendreu, això... És evident que d'aquest capítol d'inversions no pot sortir... Sabeu que ha costat el pont de la font del rei? Sabeu que estem parlant d'un milió i mig d'euros? Les intervencions que faran falta a la plaça Catalunya. I dic aquestes dues coses relacionades amb els ponts. Però és que tenim...
tot un reguitzell d'actuacions pendents, que què passa? Que moltes vegades, al final, l'únic que som capaços de fer és actuar amb inversions d'urgència. I, per tant, és molt difícil poder planificar tot això que tots sabem que és necessari
Però que no podem, perquè de cop hi ha tres esllavissades, no sé què, no sé quantos, i aquell projecte queda aturat perquè has de fer front, perquè amb el fons de contingència que tenim arribem a quatre misèries, també. I juntament amb això que deia el Josep Maria, la despesa de salut, jo també vull afegir la despesa social.
La despesa social. L'Ajuntament de Girona, i podríem fer l'analogia amb la Generalitat, cada any arribem abans de final d'any que no tenim capacitat per fer front a la necessitat social que té la ciutat.
o ampliacions de crèdit per poder atendre les necessitats més urgents a les persones més vulnerables i després un altre tema juntament amb aquest que hem estat parlant avui del canvi climàtic és aquest canvi demogràfic que també és una cosa a la que ens hauríem d'estar començant
a actuar i no ho estem fent i per tant tenim tot un increment de gent gran amb unes necessitats sanitàries, de mobilitat d'habitatge increïbles i no hi estem fent front i sortien l'altre dia unes dades de les 5.800 sol·licituds de dependència en aquell any les persones d'aquestes 5.000 i pico 3.800 ja s'havien mort
Clar, llavors ens dius, això també és una altra evidència que el sistema i que el nostre finançament és una penúria. El tema de fons, doncs, seria aquest finançament, no? I el tema de fons seria, diguem-ne...
I una planificació estratègica d'on t'invertir-ho. Aquells milions que la capten però que margen per no tornar, diguem-ne, també, no? És una manera de dir-ho, eh? No, no, evidentment, aquest és un tema clar. De fet, hi ha una part que és essencial, que és que hem d'aconseguir revertir aquest esquema. És a dir, hem d'aconseguir, encara que costi, aconseguir recaptar els nostres propis impostos. És l'única manera, diguem, de revertir un sistema en el qual portem atrapats des de fa més de quatre dècades amb uns resultats prou coneguts, diguem, i a la llum
i a la llum de tothom. Per tant, aquest és un tema nuclear, és a dir, pot semblar per a alguns un tema accessori, pot semblar que tot és un pretext, però és un tema absolutament essencial per a la supervivència d'aquest país. I com ho farem tot això, Quim? O no ho farem? No soc optimista, no soc optimista, soc més aviat pessimista, però vaja...
Jo crec que, evidentment, amb això teniu raó. En aquest país, fins que no solucionem el tema aquest del finançament, això anirà així i anirem venuts a l'Estat i anirem venuts a tota aquesta corrua de...
de supestats que hi ha en aquest país i que no entenc jo com si en altres països també funciona així com pot ser des de l'ACA Endesa a DIF tots aquests monstres que no sé si són realment un exemple espanyol de com funciona el món hispà diguem-ne o si en altres països també funciona així però
són aquests monstres que no tenen cap que no els hi veus ni cara ni ulls qui mana? no ho saps ben bé no surten als diaris o l'Adac, ai perdó l'Adac, perdó l'Adac ho tenim més controlat l'Adac en Pep Muñoz ens ho té controlat l'Aca qui és l'Aca?
Però l'ACA és la Generalitat. No, no, perdona. L'ACA és el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i la consellera Sílvia Paneque. Home, això és així. És a dir, els seus directors es nomenen directament per resolució de la consellera i es publica el diari oficial de la Generalitat. El que entenc és que en Quim vol dir alguna altra cosa. Vull dir que hi ha altres interessos aquí. Jo crec que l'ACA va pel seu costat i per molt que hi hagi un director general...
em penso que no va pas per aquí la cosa. Igual que això, que si a DIF, qui és a DIF? És el govern? No, no, és una empresa, no sap ben bé què. Jo no hi estic d'acord, eh? A DIF és el govern espanyol, és el ministeri de Foment, és el ministre Puente, i per tant el president Sánchez, és a dir, és a dir, no són ens independents, són ens, que depenen dels pressupostos generals de l'Estat, són 100% públics i els seus òrgans de control i direccions han sigut anomenats per polític.
el que passa és que no se n'han enterat això funcionarà sí, però ho dic perquè de vegades hi ha aquesta tendència a dir, bueno, escolta, no és culpa nostra és culpa de l'aca i fa molta gràcia quan fan dimitir una persona
després de tot això t'imiteix una persona i sembla que dius perdoneu, quina entelequia com aquest senyor de rodalies que abans fa unes setmanes i per la crisi ara l'ha anomenat com a director de la nova empresa d'autobus de la Renfe que això ni al Polònia ni al Polònia
Em penso que l'última vegada que vaig ser aquí ho vaig dir, però en tot cas ho torno a dir. Jo crec que no s'han de demanar dimissions d'aquesta gent. Se'ls ha de condemnar a seguir en el seu lloc fins que es podreixin a l'infern. Sí, el que passa és que, malauradament, ni tan sols és culpa d'aquests concretament. Exactament. Tot això és molt més estructural i té a veure amb una tradició molt ibèrica, no?, de...
De voler inaugurar moltes coses, dic ibèrica perquè és espanyol però també és catalana. De voler inaugurar moltes coses però despreocupar-se absolutament de com es financia i de com es mantenen aquestes infraestructures. De fet, jo obligaria per llei que cada vegada que s'inaugura una infraestructura hi hagi d'haver obligatòriament, no només un pla de viabilitat, que això teòricament ja ha de ser, sinó uns recursos obligatoris,
permanents en els pressupostos públics de manteniment d'aquella infraestructura. Perquè, si no, això és un escàndol. I serveix a tots els nivells, és que ho penso. És a dir, serveix tant per l'Estat, pel que fa a l'alta velocitat, com pel que fa a rodalies, com pel que fa a la Generalitat amb determinats equipaments, o, per exemple, amb les universitats i totes les instal·lacions, el pla d'inversions universitaris, que fa anys que no està adoptat, etcètera, o fins i tot per l'administració municipal.
no sé, fontejau, no? Vèiem aquest cap de setmana al diari, no? Bé, doncs que té una sèrie de mancances per deficiències històriques de manca d'inversió durant 30 anys, no? I que ara, bé, doncs hi ha un programa greu que s'han de fer moltes inversions a cop. Per tant, malauradament, és una tradició, és una tradició, i això porta en determinats moments, i ara n'estem vivint un, al col·lapse del sistema, perquè, bé, doncs que hi ha hagut molta aigua, etc, etc, etc, i tot falla. Falla per què? Per accident? No, perquè no s'han fet les inversions.
jo fa, ara quasi farà 3 anys que visc a Fornells de la Selva a Fornells de la Selva hi ha una estació estació de trenc des d'aquí sóc fins ara que crec que ara deuen haver acabat ja ha estat amb obres han fet una obra que hi ha un rètol allà que em penso que diu que s'hi han gastat a DIF com 3 o 4 milions d'euros amb 500.000 euros podien haver arreglat
la façana, podien haver arreglat una mica tot el d'allà i podien haver posat unes màquines d'expedició de bitllets que ja hi són i no funcionen però són inúteis jo no els he vist mai funcionar estan rovellades bé, s'han gastat aquests 3 i pico, quasi 4 milions d'euros per fer un pas subterrani amb uns ascensors
per una estació que hi va quatre gats al dia, no? Però allà hi ha un rètol també que ho diu, d'aquests plastificats, que diu que la Unió Europea no sé què, no sé quant, o sigui, tenien els diners i se'ls han gastat amb això, quan es podien haver gastat una desena part d'allò per descentar l'estació, que ja la tenen, diguem-ne, no?
Sí, però el tema, per exemple, perdona, Jordi, el tema d'anar fent accessible la xarxa de tren a les persones amb mobilitat reduïda sí que era un dels temes dels fons Next Generation i tal, i jo crec que sí que és veritat que és encertat, ara.
Tu, com molt bé dius, a vegades s'ha de veure l'oportunitat de destinar tants recursos a un lloc on té aquesta afluència. Però sí que és veritat que el fet de poder disposar d'un ascensor fa que gent de mobilitat reduïda puguin agafar el tren o no.
I això, que t'assemblen 500.000, ja n'hi hauria prou, quan et poses a fer obra pública, te'n dones compte que per fer el tram de vorera que va, aquest tros que veiem aquí davant, segurament ens costaria entre 200.000 i 300.000 euros. Això és l'altra qüestió. Hi ha l'altra qüestió. I després hi ha l'altre infinit de sempre que repetim, que és la burocràcia. Els temps de l'administració, que és totalment... Bé, és innombrable el que està passant.
Ara que parlàvem d'inversions i de manca d'inversions, ens pensàvem que seria el tema del dia i ens hem anat pels ponts i per les infraestructures i tal, però ells va anunciar el projecte del nou Troeta, diguem-ho així, i es van dir coses que jo aquesta vegada sí que me'ls he apuntat, és a dir, que hi ha el compromís que el 2030 ho estigui en funcionament...
i a més a més un projecte que a mi em recorda, és a dir, s'assembla al Santa Catarina, per dir-ho d'alguna manera, i em sembla bé que sigui així, i el projecte està molt bé, però esclar, això, vàrem parlar, i ja sabem que després sempre acaben per anar pujant-se aquest nombre de 740 milions,
Un projecte importantíssim, clau per a les comarques gironines, i un projecte que alguns havíem tingut por que no quedés al darrere de l'Hospital Clínic, que aquest encara hi sumarà uns quants centenars de milions a l'inversió. És el que us volia preguntar.
El problema continua sent exactament el mateix que el que hem plantejat altres vegades. Aquests dos projectes en paral·lel amb la capacitat inversora de la Generalitat no són possibles. Per tant, el primer que entra i el primer que s'executa. El clínic va a molta velocitat, celebro que segueixi avançant el Trueta, que de fet és el prioritari en aquests moments, perquè és el que l'infrastructuren està col·lapsada, és l'únic hospital de referència que tenim a comarques junines per una població de 800.000 persones que va a camí de 10 milions.
i Barcelona té tota la resta d'hospitals de referència una mica de reequilibri tinguem en compte que no estem parlant d'un tema menor l'esperança de vida de la població depèn en bona part del seu codi postal que vol dir que depèn de l'hospital de referència que té al costat o som capaços de fer créixer una infraestructura potent com el nou Trueta on resulta que l'esperança de vida nostra serà menor
que els ciutadans que visquin a l'eixampa de la ciutat de Barcelona. No és una qüestió trivial, i a mi em continua preocupant el mateix que em preocupava llavors, és a dir, que garantir que el Toretta s'executi en temps i forma. Segueixo, per tant, que anem avançant en aquesta direcció.
Bé, jo sí que tinc una cosa a dir, que és que, bueno, celebro que la consellera Paneque, que suposo que va venir ella i no qui l'ho tocava. Va venir uns quants. Sí, perquè ja ho sabem. Va venir la consellera de Sanitat, el consellera de Judiciència... Però, bueno, després de posar tants obstacles a nivell municipal perquè això fos una realitat, celebro que ahir sortís a defensar aquest projecte, perquè imagino que deu estar fent la feina perquè passi el que precisament en Josep Maria està dient.
Ha sigut una feina molt dura tirar endavant aquest nou planejament que permetés això amb molta pressió, amb molta pressió per intentar fer-ho el més ràpid possible perquè...
estéssim allà on havíem d'estar en el moment que havíem d'estar per no quedar enrere i que s'han generat moltes tensions per oportunisme polític torno a dir, perquè des del primer moment es va informar a tothom, tots els agents implicats en aquell moment van mostrar interès en la proposta inicial i va ser després per altres interessos pròpiament polítics i pròpiament del PSC Partidistes
Totalment, i cal dir-ho, no, perquè em sap greu, perquè jo amb aquesta bondat de dir, bueno, és igual, va, al final tirar endavant, no, no, no, no, perquè no tots som iguals, i vull dir-ho, no tots som iguals, n'hi ha que utilitzen aquest oportunisme polític i n'hi ha que anem a fer feina a la ciutat. Llavors, ara el tema serà que realment es compleixin els terminis d'execució i, com diu el Josep Maria, que hi hagi els diners, però el que suposarà
No només, jo clar, des de la perspectiva de política local, de regeneració de tot un sector i de tot aquest reforçament d'àrea urbana, perquè ho hem treballat des del primer minut amb l'Ajuntament de Salt, amb Vila Blareig, saps? Vull dir que hem fet una feina en termes de mobilitat, en termes de...
quan hem estat participant en el projecte en la comissió on s'estava deliberant sobre els projectes i s'ha pensat en el projecte que estigués més d'acord amb les necessitats també d'aquest sector de generar aquestes rambles verdes de...
Per tant, s'ha intentat fer allò que la regió sanitària necessita, però, a més a més, que pot contribuir a regenerar aquesta allò urbana, que no oblidem. Sal necessita un projecte així, Girona el necessita, i els barris de Sant Eugènia i Can Givert seran molt beneficiats per aquest projecte. I la demarcació de Girona, perquè és un hospital de referència, és un hospital de referència, i poder agafar tota la pota, jo diria que fins i tot en unes poblacions del Maresme.
possiblement de fet això aquí amb amics meus doctors que han pelejat molt per aquest tema i que ho explicàvem els doctors Macià i coses així sempre recorden que els grans hospitals de referència de Barcelona és a dir Vall d'Hebron, Vallvitge Trias i Pujol a Badalona al Clínic i tal no donen servei a tanta població com la que dona aquí
i llavors que la segona lluita que sempre anuncien, és a dir, ara necessitem l'hospital i que es faci, i després la segona lluita serà el que en diuen la complexitat d'aquest hospital, és a dir, perquè la complexitat vol dir el que s'hi pot fer, i la idea és a qui s'hi ha de fer, exceptuant aquelles coses que han de ser, evidentment, que es poden fer en un sol hospital a nivell de Catalunya, perquè són petites,
complexitat vol dir que s'hi pugui fer gairebé tot i complexitat vol dir que reps els diners per poder-ho fer que aquest és el tema que la complexitat és aquesta Quim és una gran obra i és una obra necessària
Jo quan la Marina Geli era consellera... 2008. El 2008. No, dic que el 2008 es va presentar aquell projecte de dueta en el mateix lloc on està, diguem-ne, per entendre'ns. Sí, sí, per clar. En aquella època van inventar-se una cosa que ens deien els Consells Assessors de...
I a mi em van demanar per ser-hi. Ja em van dir d'entrada que no es cobrava res, però jo vaig pensar, mira, sempre un cafè de llet o alguna cosa. I vaig anar. I me'n recordo que la primera i única vegada que ens van reunir...
va ser per ensenyar-nos aquest projecte, aquest projecte d'allà, una mica més avall, fer una torre allà, i ara tirarem a terra la trueta i farem això. I l'únic que se'm va acudir dir, això no és inundable, perquè estava allà al costat d'arrere, no, perquè...
va ser-ho, eh, si es va comprovar amb el Gloria, diguem-ne i i vaja, des de les hores que se n'ha anat parlant d'això del Trueta, quan fa d'això ja? 20 anys
15, 7, 18 anys. Ja veurem com acabarà. Jo encara no. Jo fins que no vegi que començo una roba d'alguna llet. De fet, s'ha d'explicar a la gent perquè alguna vegada té la sensació de dir ja està. És a dir, ara el que es fa és començar a redactar un projecte que, diguem-ne que durant dos anys,
Ningú veurà màquines, ni ningú veurà... No està acabat el tràmit urbanístic, disculpeu que us ho digui. Queda una part de tràmit urbanístic, en aquest cas el del municipi de Salt, que és on hi ha el 90 i escaig de l'equipament, que no està acabat.
Per diversos temes, hi ha un informe de mobilitat pendent, hi ha temes a resoldre entre els equilibris entre els diversos sectors, amb les càrregues de sectors, és a dir, és un tema de certa complexitat. Pregunto jo, i això en Jordi Grau ho sap, perquè si a més a més de tot això s'acaba fent el famós camp del Girona per allà darrere...
La cosa es complicarà, això de la mobilitat serà un caos. No és ben bé per allà darrere, però jo diria que els tiros anava a dir, permeteu-me l'expressió, que ja no van ben bé per aquí. Ah, no? En fi, primer que el Girona se salvi.
aquest any i que continuï Primera Divisió, però jo crec que s'ha tornat a les idees inicials, que van més per la zona, diguem-ne, de tot aquell gran terreny que hi ha per sota de Tones de Palau fins a la variant. Això és el que circula, eh? Vull dir, la idea que tu deies era, bàsicament, portar-ho tot a Vilablareig, on hi ha la ciutat esportiva. Que vol que creix, eh? És a dir, la ciutat esportiva
I continua creixent, eh? I, bueno, jo crec que tens raó, és a dir, en algun moment s'haurien de plantejar els excessos de Girona Sud, és a dir, ara mateix ja és un excés de Girona que col·lapsa amb una certa freqüència, no cal que aneguem a la realitat perquè tots passem per allà, no?
si acabem posant un equipament de la magnitud del Trueta, i a més a més hi acabem fent créixer la ciutat esportiva, i a més a més és el terreny natural de creixement de l'àrea metropolitana de Girona, perquè Girona no pot créixer cap a l'est, no pot créixer cap al nord, té de créixer cap al sud, en algun moment ens haurem de plantejar com es resol la mobilitat en aquell àmbit. La proposta que...
porta el projecte de la torreta és una proposta mireus-ho, és ambiciosa de mobilitat i aquí va haver-hi un dels problemes precisament de com gestionar aquest desenvolupament aquest projecte de desenvolupament urbanístic perquè les càrregues bàsicament les càrregues fortes venen precisament per això Josep Maria i aquí el ministeri es va comprometre a assumir uns costos perquè és que si no us ho dic ara, això no es podia fer
perquè els propietaris no podien suportar les càrregues que suposa el pes d'una infraestructura de mobilitat, que és un petit escalèstric, per dir-ho així, popularment. Però és on estem encallats, eh? Falta, diguem-ne, una validació d'això, eh? És que si no això no tira endavant, eh?
I això l'Ajuntament de Sala en el seu moment semblava que ho havia resolt amb el Ministeri i per tant van seguir treballant. Si això, jo clar, pel que coneixia fins al moment semblava que el problema de l'informe sobre mobilitat era un problema menor.
és un problema menor Josep Maria perquè per el que has dit diguem-ne m'ha començat a entrar o sostenable fàcilment no vull dir de tremolor però no conec els detalls diguem de les consideracions que en relació a la mobilitat ara sí que és una obvietat és a dir el que s'hi diguen és que és una obvietat
que és un àmbit, diguem, amb molta intensitat d'usos, i hi ha les carreteres que hi ha, és a dir, hi ha una autopista que entra per allà, hi ha la variant que trenca per allà, hi ha tota la sortida de Girona Sud que passa per allà, hi ha l'accés natural de salt que passa per allà, que totes les diguem, és una obvietat, és a dir, per tant, sens perjudici d'aquest informe.
d'autonomia consum de determinacions o prescripcions, que jo ara desconec i per tant no sé en quin punt està, home, un cert replantejament de la mobilitat global de tot aquell àmbit, més enllà del que diu la Cristina, de les propostes concretes que ara s'han d'assumir com a càrregues d'aquest sector, haurà de fer l'Estat. Més enllà d'això, probablement en algun moment, una certa visió de futur. Total.
sobre com evoluciona tot aquell sector que va més enllà del que ja hem transformat, que haurà de continuar transformant-se, s'haurà de fer. Però, és a dir, succeeix aquí i succeeix a l'àrea metropolitana de Barcelona com fas una operació d'aquesta magnitud. És a dir, tampoc estem inventant la sopa d'all. I per això també, en el pla de mobilitat urbana supramunicipal, ens havíem posat a treballar fort, precisament per com connectàvem aquesta corona,
per evitar que entrin els 40.000 cotxes que entren d'aquesta àrea urbana cap a la ciutat, perquè, òbviament, molts entren perquè està parçut i per mirar de poder mitigar o reduir el trànsit del vehicle...
Això se resoldrà perquè es trobaran els cotxes del centre de la ciutat, s'obriran apartaments dies vesius... És molt complicat. Fins i tot algun dia potser es tirarà d'aquells mil aparcaments que hi ha sota DIF i sota l'estació de tren... Això és un dels temes que juntament amb la plaça Espanya...
Deixeu-m'ho dir, no sé per què no ha començat, perquè està tot preparat i ells tenien el concurs que podia començar el soliol. Quan jo estava a l'Ajuntament, els terminis que teníem és que ja poguessin iniciar l'obra a partir de l'estiu passat. Per tant, no sé si és que esperen el nou mandat o el nou mandat.
Bueno, clar, és que una ja no vol ser així, però... Que venen aires electorals, vostè. Permeteu una pregunta, ara que ja està la cosa per acabar. Penso que ha sortit la paraula metropolitana per aquí. Canviaria alguna cosa si hi hagués una àrea metropolitana forta a Girona?
Sincerament, no massa. Tenint en compte l'experiència a Barcelona. Altra cosa és que hem de fer evolucionar el concepte d'àrees metropolitanes. L'hem de fer créixer. Ara, evidentment, ha d'anar més enllà de com les tenim muntades fins a dia d'avui i haurien de ser un autèntic instrument de governança. Jo crec fermament que s'ha d'apostar per això i l'experiència del govern d'haver començat a fer coses en concepte d'ària urbana ha sigut un èxit. Per tant...
Escolteu, hem tingut una tertúlia ben intensa. Hem parlat de ponts, hem parlat d'infraestructures, hem parlat del Trueta i hem parlat de l'àrea urbana. Se'ns ha acabat el temps. Moltíssimes gràcies perquè crec que ha estat molt instructiu. Merci, Quim Corbet, merci, Cristina Andreu i merci, Josep Maria Aguirre, que sempre és un plaer tenir-vos aquí. Demà, si tot va bé, tornarem. Ara són les 11. Molt bé, gràcies.