Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM
quan passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 1 d'octubre.
És evident que fa 8 anys estàvem, jo diria més entretinguts,
és una paraula que potser algú no entendrà,
però diguem-ne que estàvem amb altres preocupacions
que no les que tenim avui, que és la recordar-la.
Però estem aquí per parlar-ne i per parlar de Girona
i per parlar una miqueta del que ells vulguin
les tres persones que m'acompanyen en aquesta Tertúlia d'avui
i a les quals els vull agrair la seva presència aquí
als estudis de Girona FM.
Senyor Roger Casero, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
President de la Coordinadora d'Associacions Veïnals,
membre d'Associacions de Veïns i vicepresident carecta del Pontmajor,
però bàsicament, senyor Roger Casero,
una persona molt activa en el món cultural, social, econòmic
i institucional també, perquè ha estat regidor
i sobretot del món, diguem-ne, del món de...
Ara m'he posat en un jardí, eh?
Ja, com te'n sortiràs.
No, en el món assistencial, deixem-ho dir així.
En el món del tercer sector, per exemple.
Del tercer sector, per dir-ho d'alguna manera.
Penso que no hi havia mai una presentació tan llarga de la teva persona.
No, i mira que és fàcil, i mira que és fàcil presentar-me.
No sé si sóc un impresentable, què vol dir que no es pot presentar,
però en tot cas, bueno, bon dia i dintre de l'efemèride també per molts anys.
Moltes gràcies.
Perquè, bé, hi ha calcom a celebrar, més enllà de poder recordar també l'1 d'octubre,
però hi ha calcom a celebrar.
No, al mig jove s'hauria d'explicar que quan jo vaig néixer l'1 d'octubre
era festa perquè hi havia una festivitat que afortunadament ja fa 50 anys
que no se celebra, que era l'Eda d'Incastellà,
l'Exaltación del Caudillo, la Jefatura de l'Estada.
I aquesta sí que no l'havia viscut.
I es feia festa.
I jo vaig tenir una mica l'esperança de dir que potser en el futur tornarà a ser festiu,
fa 8 anys, però no crec que anem per aquest camí.
Però encara no.
Eugènia Gros, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ensenyant, fotògrafa, amb coses que ara ens explicarà,
entre moltes altres coses també.
Com estàs?
Bé, bon dia, sí.
Amb dues exposicions aquí a Girona.
Amb dues exposicions.
Ara en parlarem, si m'ho permets, perquè val la pena dedicar-hi un temps,
però abans saludaré el senyor Pau Maslamont.
Hola, bon dia.
Advocat, president d'Aigua és Vida a Girona.
I gràcies per ser tertúlia d'aquesta casa
en la qual ens ha obert tant la mira, diguem-ne,
sobre temes tan importants que dels que només en parlem
quan estem amb l'aigua al coll,
o millor dit, com no estem amb l'aigua al coll,
com ens falta aigua,
però que se n'ha de parlar contínuament.
Sí, en parlem quan estem amb l'aigua als peus,
però també n'hauríem de parlar quan estem amb l'aigua al coll.
Ara l'aigua està molt alta.
Jo avui,
t'ho he pensat abans, vull dir,
o sigui, vinc aquí a dir que els embassaments,
dipòsits de Barcelona, perquè ens entenguem,
sistema Ter Llobregat,
Saus Sosqueda,
pastarà l'estana al 80% d'allò,
i en el pont de la barca a la Devesa,
passen el cabal que va marcar en Franco el 1959.
Tres punyeteros metros cúbics per segon.
Insuficients perquè...
I lògics, il·legals,
i insostenibles, vull dir,
gens ecològics,
o sigui,
la natura del riu del Baix Ter s'està morint,
la gent no protesta.
Jo vinc aquí a veure si algú
m'apilla el missatge.
Si el que pretén és remoure consciència.
I es posa demà la llet.
O sigui, el que interessaria és que la gent...
Sempre que dic que la meva ja ho vas aconseguir fa temps,
perquè em vas...
No, és veritat.
Jo el dia que vaig sentir...
Què te recusaré avui, eh?
Gràcies.
Jo el dia que vaig sentir la veu d'en Pau Marramont
que deia que el Ter se'ns mort
i la possibilitat que va ser real
que l'aigua quedés estancada
i que no circulés com el riu,
aquell dia vaig obrir les orelles
i me'n vaig interessar pel tema
i em vaig indignar, diguem-ne,
per les no solucions
que no s'han aplicat durant tots els anys
i el que ell diu,
estem parlant d'il·legalitats manifestes
i estem parlant que a vegades falta aigua
però a vegades no n'hi ha.
En tot cas, en parlarem, Pau, eh?
Vull dir, no pateix,
però deixeu-me entrar una miqueta en això.
Us volia preguntar com us han dit estiu
que, de fet, és el primer dia del següent mes
i ja no hauríem de parlar de l'estiu,
però en tot cas ha estat un estiu, diguem-ne,
que s'ha parlat poc d'aigua,
que s'ha parlat,
que hi ha hagut una baixada
en temes molt gironins,
com han estat els últims anys els residus,
però que dóna l'impressió
que amb la represa de l'activitat política
per tant s'han disparat altra vegada els residus,
tema de seguretat,
tema de gent d'ocupacions,
ha tornat a passar una miqueta a tot.
Com l'hagués de la ciutat, Roger?
Bé, doncs,
entrant ja en una tardor,
que és una època esplendorosa de Girona,
amb problemes importants que hi ha, evidentment,
perquè tot aquest tema vinculat a les ocupacions,
a la delinqüència,
amb algunes focalitzacions en alguns punts,
també amb l'ús partidista o una mica barroer
que es fa també d'aquestes informacions,
però sí que és quelcom que preocupa
i una mica amb aquesta sensació
d'aquesta Girona a la tardor,
abocant el poeta,
però que no s'ha deslliurat encara
d'aquesta sensació una mica de Girona bruta,
tot i que potser no tant,
o que s'estalbirà un escenari de possible millora
amb el tema dels residus,
i, vaja,
potser l'estiu és un parèntesi,
sí que informativament cada vegada ho és menys,
i això els que us dedicàvem al periodisme,
doncs, suposo que també ja ho heu notat,
que abans era, bàsicament,
tancar la passiana.
Parles de l'equip de govern
i parlen de cansament,
parles amb gent i parles d'un cert cansament,
cansament del tema,
que no deixa de ser important,
perquè la solució,
s'han plantejat unes solucions,
però que s'aniran aplicant,
i jo crec que no acabaran d'aplicar-se
fins a començaments de l'any que ve,
que en realitat és un canvi de ruma,
el canvi aquell tan estricte,
és a dir,
torna a haver-hi,
o hi tornarà a haver-hi contenidors de vidre arreu,
i tornarà a haver-hi un contenidor
per cada una de les...
De les fraccions.
De les fraccions que s'han de recollir diàries,
tot i que continuaran amb la targeta,
excepte zones com el barri Bel i Mercadal,
que continua la recollida temporal.
Amb els altres sistemes i a la zona de Porta Porta.
Però, en tot cas,
jo volia només acabar per dir,
perquè també això va passar aquesta setmana,
estem a l'octubre,
ja el virem també les fires de Girona,
que es van presentar ahir per primera vegada,
de forma pública,
també,
amb un acte a la Devesa,
i, per tant,
també amb el desig que aquestes fires,
tot i que el punt neuràlgic està molt ubicat,
a la Devesa i al centre,
que també es puguin viure en els barris.
També t'ho preguntaré, Eugènia,
com, després d'aquest estiu,
com veus la ciutat amb la presa,
amb aquesta tardor,
que, de fet, ja fa 10 dies que la vivim?
Bé, jo el que dic sempre,
que és una ciutat,
com totes ara,
que estan canviant molt ràpidament,
i aquests canvis ens atrapen una mica,
quasi inesperadament,
això de les escombraries mateix,
o sigui, ha sigut una aposta
que s'ha fet a fi de bé,
però no acaba de quallar,
i la ciutat està canviant a nivell de viure,
jo visc el barri vell,
i es viu molt diferent de com es vivia,
no fa molts anys,
fa dos anys,
o sigui, està,
la vida està canviant molt,
i estic molt amb ell,
que el tema de l'aigua, del riu,
que forma part de la vida,
de la ciutat,
no s'està tenint present,
jo he vist molt a prop del riu,
precisament les fotografies que mostro,
són del riu,
però aquest riu,
no sé,
sembla que no sigui,
que no formi part de la vida,
i no sé,
crec que hauríem de crear una consciència més de vida,
però de vida,
de vida de veritat,
perquè a mi l'he ensenyat una fotografia amb ell,
aquest mateix riu,
avui hi havia quatre bosses d'escombraries industrials,
i pel pont,
no sé qui havia celebrat una festa,
que em sembla molt bé,
però podria haver recollit el que ha deixat,
no sé,
la consciència aquesta de,
que potser forma part d'una,
d'una espècie de deixadesa de cultura,
de cuidar,
crec,
de cuidar en general,
la gent,
la ciutat,
les persones,
tot.
De fet,
tu vas una miqueta més enllà,
perquè el que és evident,
és que si hi ha quatre bosses d'escombraries industrials al riu,
és perquè algú els hi ha tirat,
exactament,
quan en teoria hi ha llocs on s'han de tirar,
i que si algú ha fet una festa i no ha recollit,
mira,
jo sortint del pàrquing de Miligreit,
m'ha passat exactament el mateix,
com que anava amb pressa,
no m'hi he quedat,
però he tingut la temptació,
algú deu haver remenat la bossa,
la paperera,
i tot el que hi havia a la paperera està escampat al riu.
Clar,
això no és un problema de deixadesa municipal,
això és un problema d'incivisme,
i que també s'ha de valorar,
i jo crec que les dues coses en aquests moments
estan coincidint exageradament a la ciutat.
Sí,
però si em permets,
el que explica l'Eugènia,
vull dir que és algú que ho ha tirat,
i per tant és,
no diré delinqüent,
però és un mal factor,
és un incívic,
és una mala persona,
o sense sensibilitat,
o educació i tal,
això és una cosa,
però és que tot el sistema funciona igual,
perquè vull dir,
quan tu t'explica un biòleg
que el llit de formigó,
que en època del meu tio que era alcalde es va fer,
i ara jo penso que s'hauria de treure,
per això deixeu-m'ho estar,
aquest llit de formigó,
el de l'Unyà parla,
el de l'Unyà,
que a vegades la gent confon amb el Ter,
gent de Girona,
dius,
bueno,
ja no valten ni que siguin iris,
els d'aquí no saben ni el nom del riu,
bueno,
pocs,
hi ha tanta porqueria acumulada,
perquè,
o sigui,
aquí ho hem explicat alguna vegada,
però si em permets ho repeteixo breument,
pots repetir el que vulguis,
i val la pena continuar ho fent,
els pobles del sud de Girona,
hi ha mitja dotzena de pobles,
que ara no els numeraré,
perquè sempre m'han deixat algú i després m'hi diuen,
també hi havia fornells,
bueno,
igual,
Pilaret,
tal,
Riu de Llots,
tal,
aquesta gent agafen l'aigua des de fa dècades
de la xarxa urbana de Girona,
perquè era més barato fer una escumesa
des de la xarxa urbana,
el punt més proper d'aquests pobles de la xarxa urbana de Girona,
ara no us ho sé dir exactament des d'on,
i van a aquests pobles,
aquests pobles la fan servir,
i després l'envien a Riu de Llots,
i a Riu de Llots hi ha una planta de tractament,
que tampoc recordo el nom en aquests moments,
jo també tinc 68 anys que amb tu,
per molts anys per ser,
moltes gràcies,
i després tiren l'aigua per al llit del riu Bunyà,
o sigui que el desemboca...
Jo t'he sentit a dir tu que l'aigua,
la poca aigua que baixa habitualment per riu Bunyà,
és del ter,
després hi ha com plou que baixa aigua,
que per tant des d'un punt de vista estrictament,
diguem-ne,
si ens anem a les definicions de riu,
l'Unyà podríem qüestionar que fos un riu gaire bé,
perquè hi ha èpoques de l'any que no baixarien
ni una gota d'aigua si no fos per aquesta aigua.
I potser no estan tan mal encaminats
els que el confonen amb el ter,
perquè l'aigua és del ter.
Sí, sí, sí,
aquest sentit...
Perquè l'aigua és d'aigua.
Aquí ja has estat bé,
l'Unyà,
aquí ja has estat bé,
però...
Sí, el llit és de l'Unyà,
però l'aigua és del ter.
Exacte.
Majorment.
Sí, sí, sí, sí.
Ah, vull dir,
neix cap a la zona de...
ozó, no?
L'Unyà o...
No, jo diria que més que aquí,
Bronyola,
una mica més amunt de Bronyola, segurament.
No he estat mai, per cert,
en el naixement
i seria una visita cultural.
Però, vull dir,
en qualsevol cas,
com que són residus
que no han tret,
això queden depositats sedimentats
en el llit de formigó del riu.
I, per tant,
quan obren comportes,
perquè no els hi ha més remei
o perquè ha plogut molt
i baixa més aigua per l'Unyà,
aquesta porqueria que hi ha
en la base del...
en el llit del riu
s'ho mou
i la poca vida que hi ha
en l'Unyà
es mor.
És escatològic.
O sigui,
és una d'aquelles coses
que quan t'explica un biòleg
dius, a veure,
perdó,
el pots tornar a repetir,
sisplau?
Així d'aquí a l'aigua no és vida.
Ja ho has dit,
ho he buscat
perquè ja em sonava a Bronyola,
neix a...
l'Unyà neix
a la muntanya de Santa Bàrbara,
al municipi de Bronyola
i Sant Martí i la presa.
Santa Bàrbara?
Santa Bàrbara neix?
Sí, sí, sí.
I per això jo,
si no s'equivoca
la viquifèdia
que és el que acabo de mirar,
eh, també.
I això per això Jordi
ho relacionava...
O sigui,
un acte d'incivisme
és una persona
expressament fa una cosa
mal feta,
sapiguent-ho o no,
jo crec que sapiguent-ho.
I el sistema
també és pervers
en aquest sentit, no?
És a dir,
l'Unyà serveix
per fer la foto turística
de les cases de l'Unyà,
però és un pam d'aigua,
està normalment
amb 70, 80,
90 litres per segon.
Que vol dir que és un flux
que no permet
arrossegar la porqueria.
És un pam d'aigua
quan surt
l'aigua de la sèquia,
que també és del Ter,
i surt, diguem-ne,
per sota allà
al cantó del Pont de Pedra,
perquè quan la sèquia
la van tancar
la imatge
és complicada.
La por que...
Hi ha alguns dies
que dóna la impressió
que l'Unyà siguin
al riu amb aigua.
Llavors,
hi ha una gavina
que s'hi posa
i veus que allà
fins on li arriba l'aigua...
I els ànecs.
Sí, però els ànecs
encara dissimulen
perquè van,
però quan les gavines
s'hi posen d'empeuta
n'adones.
Llavors hi ha una altra cosa
que no sé si és preocupant,
mira ara-te la pregunta
perquè en Paul
concursat tot això...
Però no, jo no.
És que hi ha...
No, no, no,
per exemple,
hi ha com una mena...
És que no sé si diàlgues,
però s'ha fet
com una mena
de vegetació
que...
L'altre dia vaig sentir
una guia
que els explicava
al grup
que era una plantilla
invasora,
no sé.
Ja ho tinc entès,
jo soc advocat
i no en faig.
Imagina't de biòleg,
encara no menys.
Però hi ha dos tipus d'algues,
els nanofarcerien
la part noble
de les algues
aquestes
en superfície,
però hi ha l'azola
i les llenties,
que es diuen així
llenties
com el que mengem,
i que són...
que tapen la superfície
de la lámina d'aigua,
no?
Això impedeix
que el sol
entri a dins de l'aigua,
diguéssim,
penetri a la...
I faci que hi hagi
la funció clorofílica
i tal i igual,
i les plantes
que normalment hi haurien
i que alimentarien
els peixos
que estan
al llit del riu
tampoc poden viure.
El procés és...
Aquí la paraula tècnica
és l'eutrofització
que queda cansat
un niu
i tal i igual.
Jo me l'he memoritzat
i tal,
però la mort del riu.
L'eutrofització
del riu
i no sé si és aplicable
a altres qüestions,
però del riu
se'n diu
el procés d'eutrofització
i és,
entre altres coses,
això.
És que quan el riu
no es belluga,
quan no té prou força,
ja no és riu
perquè es defineix riu
per un flux d'aigua
constant,
constant
i que en moviment,
no?
Que cura.
Quan queden estancades
amb bases i tal,
que són...
En èpoques
com les que tu esmentaves abans,
el que passa és que
al final van quedant
trams de riu
que es connecten
amb un filet d'aigua
però són bases
interconectades,
per a dir-ho.
Ja ens sap greu
perquè aquí tenim
el programa
els quatre rius
però pel que estàs dient tu
tenim una sèquia
a vegades buida
i dels quatre rius
tres són com a mínim
qüestionables
perquè el guell
també...
i el tert està moribund
i el tert està moribund
hem entrat amb aigua
si voleu continuem
després parlem del d'octubre
i parlem d'altres coses interessants
però no, no
perquè has fet una frase abans
que de fet ara
l'has mig insinuat
però no sé si l'has acabat dient
bueno, sí que l'has acabat dient
que diguem-ne
que en aquests moments
hem deixat de parlar
l'aigua
perquè ha plogut
ha plogut força
els embassaments
em penso que és
ara no vull
parlo de memòria
s'ho queda
està al 80%
i sau al 60 i escaig
això és aigua
tinguent en compte
els darrers anys
però clar
tres metres cúbics d'aigua
per sota el pont de la barca
vol dir que no s'està complint la llei
perquè n'hi hauria d'haver
parlo de memòria
també un mínim de sis
diguem-ne
a veure
el govern tripartit
que és el que ha fet
una normativa més favorable
per al Riuter
l'any 2006 va fer un decret
el govern tripartit
diguem-ne
de Pasqual Maragall
i de Montilla
diguem-ne
vull dir
perquè com encara
ja n'hi ha hagut
tants de governs
i tantes d'això
el mes de la pena
el 2006
vam fer un decret
que regulava
els cavals
de manteniment
i parlava
per quatrimestres
en la devesa de Girona
podríem parlar
de tota la conca interna
de Catalunya
però vull dir
en el cas de Girona
específicament
4 i mig
5 i mig
6 i mig
depenent del quatrimestre
esclar
aquesta normativa
nosaltres
discutíem
aquesta normativa
com la idònia
pel riu
és que tot és relatiu
és a dir
dels 25 metres cúbics
que quan tu i jo
vam néixer
baixàvem pel riu
Ter
actualment
en baixen 3
no?
de promig
vull dir
després
ara aquí
si hi hagués gent
sabaruda
molt més sabaruda
que jo
et dirien
que això que acabo
de dir és mentida
i ho matisarien
a mil coses
que els accepto totes
matisem-ho
diguem-ho diferent
abans dels embassaments
és a dir
com nosaltres vam néixer
des del Ter
podíem dir
que tenia un cabal
de 25 metres cúbics
o 23
però
això s'ha anat reduint
ara
en origen
i abans dels embassaments
el Ter
ja només en baixen
12
13
la qual cosa
vol dir la meitat
què passa?
que a més a més
hi ha els embassaments
i aquests embassaments
guarden l'aigua
que és la que se'n va
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
a la gran ciutat
de Barcelona
diferents punts
de les comarques gironines
etc
que ha volgut dir
que de mica en mica
doncs el cabal
s'ha n'ha fet
i esclar
ja digués que el Ter
no
durant els últims anys
ja digués que el Ter
t'ha fet pena
que només es veien pedres
per dir alguna manera
Jordi pensa que
jo
a la reunió
que ens van dir
que aplicaven
el decret de sequera
va ser a Manlleu
i ara et sè diu el mes
però ja fa
doncs un any
no?
posa per cas
ens van dir
que ho baixaven
a dos metres cúbics
perquè a la sequera
i es deu fer una mica més
perquè la
i me'n recordo
que l'alcalde de Manlleu
que és el president
del Consorci del Ter
és a dir
el president
que agrupa tots
els ajuntaments
de la Conca Flovial
va explicar
noi jove
vull dir
convergent
i
va explicar una cosa
que em vaig
jo no la sabia
i ho explico aquí
perquè
des del pont de la Barca
fins a Torrolla
de Montgrí
fins a la Gola del Ter
el riu
per filtració
em perd un
que va cap a sota
per tant
deixant anar dos
vol dir que el riu
en porta un
perquè l'altre
se'n va
no el veus
és terrible
perquè te diuen
a la cara
i la gent
tothom es queda
com diuen
aquests cavals
no sé com anirem
és que ja està
ja no hi ha res més
que parlar
ens acabeu
de dir
que ens fotem
i la gent
mira cap a un altre cantó
de fet és terrible
perquè la gent
es pensen
que les persones
són com uns animals
diferents
dels del medi
i que a nosaltres
això ens afecta
perquè tenim sensibilitat
però en realitat
no
és que ens afecta directament
la gent no ho entén
perquè has dit una gran veritat
que tenim consciència
que formem part
d'aquest tot
que ens és el que estem a part
i això
és un gran error
ens es jura
en contra
però aquí
potser que
com a societat
i fins i tot
la Gironina
ens preocupem més
per tant
per l'aigua
que surt de l'aixeta
que no per l'aigua
que tenim al riu
exacte
no?
i per tant
si
escolta'm
mentre per l'aixeta
em surtia aigua
el dia que no n'hi hagi
després sí
ara
deixa'm trencar
es referen això
que dius
jo crec que hi ha hagut
des que hi va haver
el famós episodi
de sequera
aquell
empletri partit
quan el
quan el conseller
Baltasar
va anar
Baltasar
Baltasar
és una manera de dir-ho
però va dir
si la Morena té
pots fer-hi algú
que ho faci
i ho va fer
i ho va fer
perquè va començar
quan ho estava dient
estava pensant
a Magna
i dic
pobre Baltasar
quina comparació
més injusta
perquè també és veritat
que no és que n'és a resar
sinó que va aprofitar
una estada allà
per dir
si la Mare de Déu
pot fer-hi alguna cosa
que ho faci
i va començar a ploure
això és veritat
però ja en aquell moment
diguem-ne
jo crec que
la gran majoria
de la societat
va prendre
una certa consciència
i el que diuen
els estudis
és que la gent
és a dir
que s'ha rebaixat
de manera molt
i molt i molt notòria
la quantitat d'aigua
que diguem-ne
que el ciutadà fa
el problema
és aquest
que el problema
és que diguem-ne
que no s'han buscat
les alternatives necessàries
perquè una gran part
de la població de Catalunya
que és tota l'èrea metropolitana
es facin les coses
que s'han de fer
per evitar
que l'aigua del Ter
se'n vagi tot allà
i per tant
que el riu es mori
perquè el riu es mori
és a dir
no busco cap conflicte
interterritorial
ni molt menys
però
hem parlat molt
de l'aigua és vida
l'aigua és vida
per dir-ho d'alguna manera
però diguem-ne
l'Ebre
que té els seus problemes
aigua en té
i quan es parla
de treure una petita part
tothom allà
salta
i ben fet que fan
per dir-ho d'alguna manera
però des de l'any
60
i es catx
aquí
es va matar el Ter
i ningú
ningú hi diu
gaire res
i és clar
ara tenim aigua
ara
quina és la raó
perquè només baixin
aquests metres quadrats
d'aigua
suposo que és una raó
de guardar-ne
per com vinguin
per com vinguin
el paradigma hidrològic
a Catalunya
és amagatzament d'aigua
pels dipòsits de Barcelona
allargar una setmana
o 15 dies més
el subministrament
l'abastament d'aigua
a l'àrea metropolitana
és el paradigma
el més són efectes col·laterals
és així
és així de clar
doncs vull dir
no sé
per què no es queixen
els pescadors
per exemple
que els rius
no porten
aliment
pels peixos
perquè els rius
són portadors
de material orgànic
que vull dir
dels quals
se'n nodreixen
els peixos
no s'han queixat mai
d'això
es queixen
que no tenen
motors prou potents
i de la subvenció
del gasoll
que ens han convertit
que surten els bous
amb les proves
aixecades
vull dir
perquè anirà a buscar
el peix cada vegada
més lluny
ens han convertit
en una societat
depredadora
absolutament
aquest és el problema
aquest és un efecte més
ara se m'ha corregut
això dels pescadors
perquè sempre
de vegades
ho penso
que no es queixen
jo si fos pescador
em queixaria
que els meus peixos
no me'ls deixeu alimentar
però hi ha molts més efectes
i se m'omet molta a l'aigua
perquè tu vas dir
allò de l'aigua de l'aixeta
però és una aigua
boníssima per veure
que la fem servir
per estarrejar
per rentar
per netejar
que s'hauria de fer
un reciclatge
per perdre
les canonades
que estan trencades
se'n perd molta
se'n perd moltíssima
d'aigua bona
sí, sí, sí
cada vegada
que aigua és vida
ha aconseguit
la remunicipalització
que en portem
gairebé una trentena
que és molt poc
el nostre èxit
és molt limitat
perquè també estem
per la gestió pública
és a dir
no només estem
pels cavals
ecològics del riu
estem
perquè com l'aigua
és de tothom
és de tots
i tothom se la sent seva
perquè ho és
és a dir
com l'aigua
de moment
de moment
és un bé públic
perquè també s'està privatitzant
bastant
bueno, està
i escotitzen d'orça a l'aigua
ah, veus
els drets d'aigua
i escotitzen d'orça
és molt
aquesta és l'altra cara
però
abundant
amb el que deia l'Eugènia
que es prega moltes coses
també
l'Eugènia
diu una cosa
que jo trobo que és important
no és això
és a dir
s'està parlant
es comença a insinuar
i l'Ebre
o el Segre
bueno, jo si estigues al Segre
o estigues a l'Ebre
fotria el mateix que fan ells
diria que no
que no
de trasbassament re
que s'ha acabat
nosaltres de fet
el que ja estem
amb els regants del Baix Ter
Narcís Illa i companyia
ja s'està parlant
que quan s'acabi el 2028
els acords
que vam signar
a l'Auditori
el 2017
s'acaben el 2028
el següent
la renovació dels pactes
dels acords
de la taula del Ter
del 2017
ja no aniran
de parlar
que si
només
tencocometes
se n'emportaran
el 30%
cap a Barcelona
del que val
però mitja en capçalera
ja no serà
aquest el tema
és que s'ha acabat
el trasbassament
aquesta serà
la posició territorial
de pagesos
i ecologistes
que aquesta vegada
curiosament
coincideixen
i l'altre també
sí, sí
bueno
coincideixen
en part
perquè per exemple
jo sempre heu valgut
dir allò una mica
per fer la cosa
és a dir
jo penso que
els regants del Baix Ter
per exemple
han fet molta feina
en relació
com estaven
n'han fet molta
que en altres parts
del país
no s'han fet
perquè no l'han necessitada
això també és veritat
penso bàsicament
a les terres de Ponent
sí però allà
les majorituts
són diferents
sí, sí, sí
el consum d'aigua
penseu que les terres de Ponent
el 75% de l'aigua de Catalunya
es gasten a l'agricultura
de les terres de Ponent
sí, sí
vull dir
això
seria tot un tema
perquè clar
és tot un tema
són unes magnituds
com parlar del Segre
o parlar de l'Ebre
l'Ebre
a la desembocadura
vull dir
avui en dia
xifra
amb un riu
d'uns 350-400 metres cúbics
per segon
més o menys
podem estar per aquestes magnituds
fa 50 anys
era un riu
de 1.500 metres cúbics
per segon
a la desembocadura
vull dir
tots els rius
han rebut igual
el que passa és que el Ter
és una dècima part del Segre
del Segre
el Segre és un riu
de 100 metres cúbics
per segon
aproximadament
això és com
el que es deia
per més
l'última vegada
que ho vaig mirar
podem deixar tot
més o menys
no sé què
però va per allà
per tant
tenim un riu
que és una dècima part
del Segre
el Segre és el principal
afluent de l'Ebre
però com que està fora
de la competència
de la Generalitat
perquè això depèn
de la Confederació
ideològica de l'Ebre
doncs nosaltres
del Segre
del Segre
perquè el Segre va a l'Ebre
i les nogueres
van al Segre
i per tant
tota aquesta aigua
diguem-ne
és la que
però més que pensar
en agafar aigua
d'un altre riu
del Roina
de l'Ebre
del Segre
del Llobregat
ja ens ha quedat clar
que no em vindrà pas
cap aquí
que és al revés
no acaba cap allà
però més que parar d'això
és el que deia l'Eugènia
que és el que vull dir
però ja estan fent
alguna cosa interessant
és que em perden molta d'aigua
no vull deixar de dir-ho
és a dir
quan no em perdin més
que una pèrdua estructural
Jordi
aleshores
comencem a pensar
en altres coses
és molta aigua això
però no es pot perdre
tanta aigua
i anar parlant
que faran més fàbriques d'aigua
de saladores
i regeneradores
o que aniran a buscar l'aigua
doncs en un altre riu
primer que gestionin
i administrin correctament
el que se'ls ha encomanat
i per la que els hi paguem
un sou a cada un d'ells
eh
perquè facin una funció pública
que no la fan
o no la fan prou bé
i no es poden passar
la pilota
de la Generalitat
als ajuntaments
dient
no, no
és que això és competència municipal
no, és que això
se n'ha d'ocupar la Generalitat
a mi m'és igual
qui se n'ocupi
que se n'ocupi algú
no?
és de tot
però el que no poden
és perdre l'aigua
la poca aigua que tenim
que la perdin
i que diguin
que faran més fàbriques d'aigua
això
aquí ara
ara que
hi ha una qüestió
que no sé
si s'ha
eclosionat o no
tenim la Casa de l'Aigua
aquí a Girona
sí
i es parlava
d'un observatori
de l'aigua
nosaltres
estem esponyents
eh
sí
un observatori
de l'aigua
que hauria de vetllar
perquè fos un bé públic
no?
i perquè hi hagués
una bona gestió
i
però no sé
i s'ha acabat
a l'aigua
no, no
és que
perdoneu
eh
la memòria
fa aquestes coses
vull dir
és que
com ens ho vas
explicar
jo vaig al·lucinar
no?
perquè
no li va acabar
l'agradar
però sí
no perquè
sí que
algunes associacions
veïnals
i recordo
fins i tot també
una reunió
amb entitats veïnals
de Sarrià de Ter
i
perquè també
bé
aquí en el
context
d'aigües de Girona
Sal i Sarrià
però
això
es parlava de l'observatori
i és veritat
que ara fa temps
que no
n'he tornat a sentir
parlar
de l'observatori
i no sé
si és que
no s'ha acabat
creant
o
han estat
embrionari
o
es veia encarant
molt a l'època
del regidor Terès
es veia encabelat
molt
en Martí va fer molt
per això
i vam avançar
moltíssim
i va ser
un govern
convergent
de la Marta Madrenes
curiosament
va ser en aquell moment
en què es va avançar molt
es va avançar tant
que com va explicar
en Martí Terès
l'última vegada
que vaig estar aquí
va haver-hi una mica
va haver-hi una mica
de tensió
però vamos
perdó
de bon rotllo
que som molt amics
o sigui
a veure
en els estatuts
de CATSA
que és la nova empresa pública
que vam aconseguir
fer
i que per tant
es tragués això
de mans dels privats
i Agissa
ja no existeix
i ara tenim
una empresa pública
que es diu CATSA
que és 100% pública
de Girona
Salis Sarrià de Ter
ho dic
però els que ens escoltin
s'ha dit
s'emprèn una mica el tema
perquè jo ho tinc molt clar
però clar
hi ha en els estatuts
previst una cadira
vull dir
per un tal observatori
de l'aigua
del sistema
de Girona
del sistema
d'aigua de Girona
aquesta cadira
està buida
perquè no
s'ha
creat
encara
aquest
observatori
al mes de
ara no em vull equivocar
però em penso
que és el desembre
hi ha una reunió
internacional
de partners
i operadors
públics d'aigua
a Girona
en el que teòricament
ve servit
de presentació
d'aquest observatori
de l'aigua
jo no sé què presentarà
l'Ajuntament
perquè
el més calent
està l'aigüera
nosaltres portem
quatre anys i mig
lluitant per aquest
observatori
n'estem fins allà
on no es pot dir
de l'assumpto
hem redactat
el reglament
d'aquest observatori
l'hem redactat
i recontre redactat
jo recordo
haver anat
en una reunió
al centre cívic
Sant Narcís
em penso que se n'havia fet
alguna
alguna trobada
reunions a tot arreu
els bars
sobretot
és allà
el nostre lloc preferit
però perquè no
hi ha llocs
com deia en Jordi
que no els donen
els donen
a casa de l'aigua
això és com
els jutges
que diu
no és que no
deia el jutge
i jo
en un dels tres
contenciosos
que tenim
no és que vostès
no estan legitimats
per recórrer
vull dir
per pleitejar
diguem
és que em presentim
qui està legitimat
a gent
per parlar del tema
de l'aigua
a part dels polítics
diguéssim
aquests són càrrecs electes
però vull dir
gent que es preocupi
del tema de l'aigua
si hi ha algú
m'agradaria conèixer-lo
jo encantat
de la vida
senyor jutge
o jutges
en aquest cas
que m'expliqui
a veure qui
no la legitimació activa
és una altra cosa
com a advocat ja l'entenc
senyora jutgesa
però com a ciutadà
no l'entenc
i al final
el Tribunal Superior de Justícia
que ens ha donat l'erroi
i ara sí
ara estem habilitats
ara esteu habilitats
ara estem habilitats
podeu parlar
no sé quants anys
estigues
però vull dir
l'observatori de l'aigua
sí efectivament
és un dels grans
temes pendents
jo en aquesta casa
en aquesta ràdio
on estem
en l'Oriol
en el director
li vaig proposar
fer un programa
mensual
o la periodicitat
que es volgués
per tal de crear
l'embrió
de lo que seria
vull dir
aquest futur observatori
perquè al final
ni reglament
ni reunió
de partners internacionals
ni rotllo
al final
es tracta
que hi hagi
un grup de gent
que ho tirin davant
i que es pugui tirar davant
tu i jo
Eugènia
si dius
que tens
i amb tu
que qui vulgui
serà ben rebut
per treballar
amb el tema
l'Oriol
i amb el tema
Roger
pensa que té
un peu a servir
i un altre pont major
i per tant
el pont de l'aigua
no entra a mig
si m'ho permets
l'Auroma
però
seria collonut
que ens ajudés
és un pont
que treballo
sovint
el de l'Aurora
també
però el pont de l'aigua
sí
per coses
per coses
que són
d'interès social
perquè en definitiva
l'Observatori de l'Aigua
què reclamaria
per exemple
reclamaria
entre altres coses
el que jo li demano
a la Sílvia Paneca
i que ni la Sílvia Paneca
que és amiga meva
i companya d'Aigües Vida
perquè tots
Aigües Vida
hi passen tots
eh
això
després quan ja portem
d'allò
ja
bueno
Pablita
no els fem
però vull dir
han fet un xer
que no sabies
per la ràdio
que volia dir
com porten galons
amb tot el carinyo
per tots ells
per en Martí
per en Lluc
per la Sílvia Paneca
jo me'ls estimo tots
i ho dic de veritat
no ho dic irònicament
el que passa
que clar
al final et quedes tu sol
i ells van fent
i el riu
va com va
i la gestió pública
va com va
i passen la pilota
en el secretari
o diuen
que la culpa
és del secretari
que el secretari
diu que això
no se puede hacer
esto no se mira
esto no se toca
però clar
a Valladolid
sí que se mira
sí que se toca
a Terrassa
sí que se mira
sí que se toca
què passa a Girona
hi ha lleis diferents
per Girona
quin és el problema
suposo que són
les interpretacions
o la mandra d'entrar-hi
aquest és un tema
aprofitem
perquè és que
això
hem parlat a l'aigua
i tirem
una de les exposicions
va lligada
al món de l'aigua
totes dues
totes dues
Eugènia Cross
dues exposicions
una sé que és
a la sala
a l'espai 22
que és
parlo de memòria
el dia 6
es va inaugurar
es va inaugurar
el dia 6 de setembre
ah de setembre
i serà fins al 15 d'octubre
i és aigua llum
i les fotografies
són d'aquest tram
de l'Unyà
alguna potser
a punt de llanta
es troba malter
però és aquesta franja
del riu
i l'altra
que és
la delegació
del col·legi de psicòlegs
d'aquí de Girona
també
el tema
és el mateix
però
era la farinera
diguem-ne
la farinera teixidor
però les fotos
són diferents
el tema
és el mateix
i una faceta
d'aquestes fotografies
és reivindicar
precisament
aquest riu
o entre cometes
si ja no és
ben bé riu
el que és
no, no, no
diguem
que llavors
tindríem problemes
no cridem
no cridem
en el mal temps
i continuem
siguent
la ciutat
dels quatre rius
que de tant en tant
baixen
però dels quatre torrents
no
no agrada tant
diguem-ne
la primera
es va presentar
en forma de llibre
ja fa un temps
i acompanyada
dels sons
de naturals
d'una experta
que precisament
recorre
llocs naturals
per gravar
els sons
que en alguns llocs
ja són
documentació
d'arxiu
perquè en aquests llocs
on t'ha gravat
ja no existeixen
vull dir
que és una mica
també
a través d'aquestes imatges
de donar vida
també
en el riu
que en té
encara
encara en té
doncs
en el Col·legi de Psicologia
de Catalunya Girona
que és
insisteixo
que és un espai
que està molt bé
i un lloc
on s'hi fan
moltes activitats
interessants
de conèixer
per entendre'ns
és que no me'n recordo
el nom
per d'adè la farinera
per dir alguna
de fet és un passatge
de la farinera 1
exacte
doncs
allà està
i l'espai 22
és més conegut
perquè es fan
moltes presentacions
de llibres
i activitats
també
molt bé
doncs enhorabona
i anirem a veure
i ens hi fixarem
molt bé
Roger
avui és que
quan hi ha en Pau Marramont
que té un capdalt
de verb
quan hi ha en Pau
més que aigua
hem begut oli
per la possessió
de micròfon
vols dir
però
no
però benvingut
sigui
perquè
s'ha de parlar
una mica
per aquesta consciència
i a veure
vull reconeixer
que s'han fet
per exemple
la municipalització
de la gestió
de l'aigua
és un pas important
però
però vaja
o sigui
que la foto
icònica
o una de les fotos
icòniques de Girona
sigui
el riu
i que el riu
faci pena
doncs
no és per aquest motiu
però fins i tot
també per aquest motiu
hauria de ser diferent
i sí
anem de seguir
diguent rius
perquè si ja ho abandonem
nosaltres
llavors ja ha de ser
han de ser-ho
i per tant
tenim
vull dir
fins i tot
el Galligans
és un riu
que algú
podria qüestionar
el Giro Galligans
que dèiem
i Déu-n'hi-do
mira
estem a punt
d'entrar
espera que faig
sumes i restes
el 85
aniversari
d'una
de les grans
inundacions
que hi va haver
a Girona
al llarg dels anys
n'hi ha hagut moltes
però la gent
de l'edat
dels nostres pares
parlo d'en Pau
a Girona
parlava
bàsicament
sempre
havia parlat
de la inundació
de l'any 40
que va fer
molt de mal
l'any 40
que va fer mal
a tota la part
nord
diguem-ne
del país
però que va fer
molt de mal
a la Catalunya Nord
a la zona
del Pirineu
a Manlleu
a Torelló
i a Girona
a Girona
hi va haver molts morts
perquè l'aigua del Ter
va arribar
diguem-ne
a límits
mai pensats
però com que a més a més
en aquell moment
no hi havia vessaments
l'aigua del Ter
va embotellar
i va provocar
la inundació
també de Girona
per l'Unià
diguem-ne
hi ha senyals
que marquen
gairebé dos metres
en zones com
Ballesteries
Plaça del Vi
i tal
i la que va ser
molt mortal
que la gent
ara se'n faria creus
és allà on
t'endèiem
el pont de Can Vidal
per on passava
el Güell
allà hi va haver
un mínim
de 8 morts
perquè l'aigua del Güell
es va emportar
el pont
que es va ensorrar
i se'n va emportar
molta gent
que estava mirant
que d'aquí ve
que alguna gent
no ho sap
que un dels ponts
de Girona
porti el nom
de l'Alferes Huarte
perquè l'Alferes Huarte
va ser una de les persones
que va intentar salvar
aquella gent
i s'hi va quedar
i s'hi va quedar
això no ho sabia
era Mógenes Duarte
perquè ho he buscat
hi ha un llibre
d'en Josep Pastells
és magnífic
el que parla
de l'aigua de Girona
que precisament
el fil conductor
del llibre
és l'aigua
a Girona
i ell recupera personatges
alguns inventats
d'altres històrics
i un d'ells
una de les històries
que explica
precisament
és aquesta
ja ho hem comentat
alguna vegada
recordo haver-ho comentat
també aquí
alguna vegada
amb la paradoxa
que el pont d'homenatge
no és en el riu
on va morir
sinó en una altra
però vaja
de fet el riu
on va passar tot això
ja es va desviar
es va desviar
cap a la Devesa
i per tant
ja no passa
per allà on t'hi havia
el pont de Can Vidal
que ara es comença a dir
la rotonda
de la
on s'hi va posar
l'escultura
de l'Alfaro
el pont major
a la parròquia
hi ha una inscripció
a la façana
de segles enrere
on marca un aigua
i fa besar de veure
l'uamunt
potser és d'aquest
que has d'anar
no, no, no
estem parlant
no sé si del 1400
sí, Oribe
en tens molt
molt pretèrits
però
evidentment
també la configuració
del riu
allà
també a l'Ange
enrere
era diferent
de com s'ara
aquí em veia
la Catalunya Nord
hi havia uns balnearis
a Bernet
i se'ls van portar
tots
ara parlo de memòria
però crec que hi havia
més de 400 morts
entre la Catalunya Nord
i la Catalunya del Sur
i algun poble
que va quedar arrasat
per l'aigua del terra
més amunt
diguem-ne
la zona
entre Matlleu
Torelló
i tot allò
va fer realment
molt de mal
però
estàvem parlant
diguem-ne
que ara
ara penso que
en 3 dies
va ploure
en determinades zones
més de 1300 litres
vull dir que
és un dilúvi
és un dilúvi
a més a més
això va enganxar
just un any i mig
després d'acabar la guerra
en un moment molt complicat
i vull dir
va ser
va ser un moment complex
va ser un moment complicat
sí, sí
però bé
hem parlat d'aigua
i
prefereixo parlar d'aigua
és vida
que no
aigua és mort
que també
ha passat
escolteu
ja
ens queden només 12 minuts
però jo crec que us he de preguntar
1 d'octubre
han passat 8 anys
dóna la impressió
que n'han passat molts més
segons com
com
com ho veieu
com ho van viure
i com ho veieu
en aquests moments
jo vaig viure
a Sarrià de Ter
aleshores
encara vivia a Sarrià
i encara estava
també
en l'Ajuntament
i
bé
em posa amb el que tocava
aquell dia
de
de portes i urnes
i sí que recordo
que estàvem allà en el coro
en un edifici
i les urnes
bueno
cap al tard
doncs ja van sortir
per dalt
i sis
amb una efervescència
que potser
se'ns ha aixugat
una mica
no
durant tots aquests anys
ho hem
anat veient
potser el termòmetre
és l'11 de setembre
no
si és més
a nivell de moviment
però
però això
sí
amb molta efervescència
amb molt de compromís
també
no
amb moltes generacions
bé
ens queda
el que he viscut
però
també una mica
amb aquesta recança
de
potser cada any
no
com
cada vegada
hem portat
algun llençol
no sé
sempre
hem anat
perdent
alguna estelada
i
i sí que
ara
en una situació
una mica
que
a nivell de partits
també
l'independentisme
s'ha anat fraccionant
s'ha anat
tensionant
i amb l'aparició
també
d'Aliança Catalana
que també
situa
doncs
amb una altra
tessitura
també tot el moviment
no
i és curiós
que ara
precisament
també
ja
amb el descompte
de les municipals
fins ara
era
allò que anàvem sumant
ara ja amb el descompte
aquests moviments
de junts
no
en veure si
poden trencar
aquest cordó sanitari
amb l'Aliança
perquè suposo
que també veu
les orelles del llop
l'Eugènia
bé
jo el recordo
també
el recordem tots
jo el vaig viure
a Pedret
i
també
amb tot el que va passar
al llarg de la jornada
i del que ens vam adonar
de
de la realitat
que potser
no n'érem conscients
d'una altra realitat
que
estava sempre
com latent
eh
refereixo
tot el que
va passar
amb les
votacions
és que el dia 1
hi va haver-hi les votacions
el dia 3
hi va haver-hi aquella
la més gran manifestació
que hi va haver-hi Girona
i el
i el discurs del rei
un discurs
diguem-ne que
sí, el dia 3
ensenla que
que jo crec que
sempre he defensat
que jo crec que allò marcarà
d'una manera o altra
acabarà marcant
el reinat
de Felip Sisè
des d'un punt de vista
dels catalans
absolutament convençut
i
i també
em sembla bé
l'anàlisi
que ha fet el Roger
en el sentit
que
s'ha desinflat
des d'un punt de vista
mediàtic
deixeu-m'ho dir així
és a dir
jo crec que queda latent
alguna cosa
però la sensació aquella
de que
de que
en fi
parlem de 8 anys
i sembla que parlem
de molts anys
però no hem d'oblidar
que encara hi ha gent
que està inhabilitada
per poder-se presentar
a les eleccions
encara que li hagui comparat
com per exemple
en Junqueras
i hi ha gent que està
a l'exili
i hi ha gent
encara imputada
i gent que està
a la presó
per temes com aquells
per tant
per tant
com a mínim
sí que ens ha posat
un mirall de realitat
de com estem
que ens pensem
potser una cosa
i n'és una altra
i
tot està
anant molt de pressa
poder també
s'hauria de veure
en un context
diguéssim
des de fora
perquè recordeu
la quantitat
de periodistes
que van venir
d'arreu
d'arreu
o sigui que va ser
un fenomen
que
no és per oblidar
i van impedir votar
per la participació
del que allò
es va batejar
com a piolins
que van ser les forces
de la policia
i de la Guàrdia Civil
més de 3 milions
d'uns cents
de poc més de 5
haguéssim votat
és a dir
que per tant
no va ser allò
una cosa de 4
no no
va ser una cosa
que diguem-ne
que hi va estar
i que jo crec
que marcarà
però que es necessitarà
és el meu punt de vista
anys
per analitzar-ho
amb un punt de fredor
que ara mateix
diguem-ne
el partidisme
o el cort
o ens porta
a veure d'un altre
clar
hi ha uns moments socials
sobretot molt convulsos
com has dit
tu
que
ens porten
no sé
cap a quins camins
però sí que
és per recordar
i per aprendre
també
d'aquest fet
jo crec que
com a lliçó
ha valgut la pena
Pau
estic d'acord
amb tot el que
jo vaig veure
amb molta emoció
amb molta intensitat
aquí a Girona
i
continuo il·lusionat
i penso que
vull dir que
tot això
que no ens entenem
entre els independentistes
i tal
és circumstancial
vull dir
són més de 300 anys
de dominació espanyola
cultural
econòmica
vull dir
dominació militar
quan ha calgut
i algun dia
serem una mica més valents
del que hem vingut
siguent normalment
i hi haurà algú
que avui dia
a més a més
de fer grans proclames
doncs
hi fotrà el coll
que al final
és el que
desgraciadament
malauradament
és el que acaba
necessitant
les revolucions
gent qui foti el coll
la força
de la societat civil
va quedar demostrada
perquè hi va haver-hi urnes
hi va haver-hi paperetes
hi va haver-hi
moltíssima gent
de moltes tendències
perquè
hem de recordar
que hi va haver-hi
i va haver-hi gent
que va anar a votar
i va votar que no
com era el seu dret
i tocava
però alguna d'aquestes gent
es va manifestar
jo crec que va ser
un estat d'eufòria
que després va quedar
ensorrat
perquè evidentment
va venir la repressió
i la repressió
ha fet molt de mal
i un dels mals
que des del meu punt de vista
ja que us he demanat
l'anàlisi
vosaltres també el faré jo
un dels grans mals
és que una vegada més
el partidisme
ha pogut
a un anhel comú
d'una majoria del poble
que s'hi hagués anat
ha plegat
hagués pogut
hagués pogut fer alguna altra cosa
però en el cas va ser
el que va ser
i avui fa 8 anys
d'allò
8 anys
8 anys
i el que sí
que s'ha desacomplexat més
és com que
anar contra el català
per exemple
doncs ja
bueno
ja és vàlid
diguéssim
o sigui
anar contra els catalans
i contra el català
o contra allò
que simbolitza
treus la porra
per la repressió
però llavors també
bueno
fas que les lleis
doncs no ho permetin
no ho permet
el català Europa
quan està governant
també
la dreta
amb l'extrema dreta
a països catalans
es raconen
bueno
vull dir
de forma
com molt
barruera
però
també molt determinada
no?
i sense cap tipus de complexa
País Valencià
el tema de l'ensenyament
que tingui les penques
aquell senyor president
de dir
que deixaran de
que quan facin
valencià
que a mi m'és igual
que en diguin valencià
perquè és la mateixa llengua
però que deixaran d'estudiar
autors de fora
del País Valencià
per d'això
és com si diguessin
que faran castellà
i només parlaran
d'autors valencians
que escrivien en castellà
és que és tan bèstia
que costa d'entendre
però estem en aquest estadi
i llavors
un tema
que haguéssim pogut parlar
i donaria per 10 tertúlies
l'aigua 20
però aquesta per 10
que seria
l'estat de la llengua
és a dir
el retrocés significatiu
a les escoles
és un autèntic drama
i a més a més
des del meu punt de vista
també
ara es parla molt
per exemple
s'està parlant molt
de programes
de TV3
que encara jo en dic TV3
i no ho podríem dir
però
dóna la impressió
que hi ha una voluntat
de dir
van passar un estadi
anem amb una altra cosa
però esclar
hi ha un tema
que jo crec
que s'hi han posat
i que és allà
on s'equivoquen
que és que
si van contra la llengua
van contra la nació
i gent que no es mouria
per la nació
es mourà per la llengua
no sé si és que no
sí
aquí sí que hem d'anar
tots junts
i perquè jo crec
que precisament
la llengua
ha estat
el que ens hem tingut
tots aquests anys
que tu deies
i que és cultura
ho deia el Toni Sala
fa poc
a la setmana
del llibre català
la llengua
és la base
de tota una cultura
i això
ho hem de tenir molt clar
no per anar
en contra de res
sinó per
ser vius
nosaltres
o sigui
per la vivència
d'una cultura
i això
s'ha de tenir molt clar
que és
la llengua
és la base
de moltes altres coses
és la base
de tot
sí
i jo crec
que
això farà reaccionar
és a dir
hi ha hagut un moviment
de gent
que ve
però ara
amb el tema
de la llengua
relacionada
diguem-ne
amb la sanitat
amb l'ensenyament
tota la història
que portem
l'any 40
havia acabat la guerra
com tu has dit
hi havia edicions
en català
que ja funcionaven
a Llatinoamèrica
que ja s'editava
en català
o sigui
que l'hem
mantinguda
permanentment
vull dir
que no vedem
amb això
anem junts
i no
no sé
no mirem cap
a un altre costat
perquè és bàsic
jo Jordi
si em permets
canvio-te un moment
de tema
perquè veig que
se'ns acaba el temps
i només vull 30 segons
el dia 18
d'aquest mes
del mes d'octubre
batejarem
el pont de la barca
amb el nom
de Francesc Ferrer
Gironès
això és una iniciativa
d'Aigües Vida
però que l'Ajuntament
en el seu moment
d'en Carles Puigdemont
no va secundar
perquè no ho van trobar
oportú
perquè
els estacions d'aforaments
no tenien nom
tenen número
però no tenen nom
i
era un argument fluix
però vull dir
però en aquell moment
sí que se'ns va atendre
per una campanya
de més aigua alter
i
cuidado eh
vull dir
cadascú lo seu
i tots els ponts
hi ha una bandera
que vam aconseguir
que ens col·loquessin
reclamant
ribinigant
cada vegada que s'atreveixi
al riu
un recordatori
i també
amb el mural
aquell que vam fer
que per cert
l'artista va morir
amb Joan Romaní
àlies Escaramuix
gran persona
i un bon artista
i ens va ajudar
per quatre rals
la gent
sí que hi ha gent
que posa el coll
va cobrar una mer
només volia recordar això
el dia 18
el dia 18
a quina hora?
com que no crec
que m'invitis abans
del dia 18
perquè d'aigua ja vas
fins a les orelles
anem servits
no, a quina hora ho fareu?
no ho sé
no ho sabeu encara
però estarem amb atents
el dia 18
es bateja
es bateja
és una manera
això ho fa Aigües Vida
ho fa Aigües Vida
això ho ha proposat
Aigües Vida
ho ha sacundat
l'Ajuntament
i he col·laborat
al Consorci
la Sorellona
i no sé si em deixo
però vamos
bàsicament
la idea és nostra
però
s'ha posat en mans
de tothom
i a tu les fotografies
del punt del bar
és interessant
perquè vol dir
que un senyor
molt controvertit
d'altra banda
i tal
igual
però que va lluitar
quan era president
de la Cambra de Comerç
d'Industria i Innovació
que això és interessant
perquè el meu bon amic
en Jaume Faure
que ara és el president actual
i li dic tu
tens un bon referent
eh
el món empresarial
el món empresarial
vull dir ostres
en el seu moment
es va moure
vull dir
veient clar això
no
ja estic
no no
em sembla bé
encara ens queda
no
no
no
no
no
perquè hi havia molts temes
que n'haurien pogut parlar
el tema de la seguretat
el tema
que queden 20 mesos
per les eleccions
i això es nota
moviments que hi ha
a nivell de la ciutat
el tema de la seguretat
s'ha n'ha parlat molt
hi ha discrepàncies
ara n'hi ha entre guanyem i junts
pel tema del padró
podríem parlar
de la plaça
poeta marquina
que per mi
hi ha una cosa
que no l'entenc
l'Ajuntament ha fet
un procés participatiu
perquè els veïns
ho facin
jo que no
no en soc
excessivament
de processos participatius
penso
que si realment
el nom no compleix
la llei de memòria històrica
el que s'ha de fer
és canviar-lo
i tornar el nom
de tota la vida
que es travessi
al carril
però bé
veurem què decideixen
els veïns
que els veïns
poden decidir
el que vulguin
però és un procés
diguem-ne
complicat
i tindríem moltes altres coses
a les que parlar
però bé
hem anat per l'aigua
hem anat per la cultura
i per les fotografies
sí que n'hi ha dues
de Font de Navaca
perquè a la tarda
hi ha unes postes magnífiques
des de l'aigua
doncs recordant
que hi ha dues exposicions
de l'Eugènia Cross
de fotografia
a la llibreria 22
i també
en el Col·legi de la Psicologia
de Catalunya
que valen molt la pena
moltíssimes gràcies
per aquesta tertúlia tan viva
moltes gràcies
Roger
Eugènia
Pau
i fins la propera
si tot va bé
nosaltres tornarem demà
ara són les ones