Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest dia que se'ns ha aixecat sense pluja. Un dia complicat pel que fa a referència a les comunicacions, ara en parlarem, les infraestructures que no funcionen perquè han estat aturades, com és el cas de Rodalies, ahir parlàvem d'aigua, va fer una lleventada molt important, pobles d'Àliel, Baix Empordà,
van quedar, diguem-ne, col·lapsats i alguns d'ells, diguem-ne, no s'hi podia accedir per carretera. A Girona va ploure, l'Unià va pujar, però com vàrem anar informant en directe des d'aquesta casa, doncs va pujar uns límits que eren espectaculars i que són espectaculars però que no es van acostar ni de bon tros el que va passar fa sis anys, exactament fa sis anys amb el Gloria.
I avui, insisteixo, estem avaluant una miqueta les conseqüències de tot plegat i dels accidents de tren que hi va haver ahir la nit, un entre Blanes i Massanet, que no va comportar un descalçament, que no va comportar...
ferits a causa d'una roca i el de gelida en el qual hi ha hagut s'ha de lamentar un mort i almenys 37 ferits d'un tren que va xocar contra un mur de contenció que a causa de la pluja se suposa això és el que s'està intentant averiguar va caure al damunt de les vies això lligat amb el tràgic accident de tren que del que veníem parlant que va passar a Andalusia comporta
una sensació complicada pel que fa referència a analitzar-ho en el dia d'avui, cosa que intentarem fer ara mateix amb les tres persones que m'acompanyen aquí, avui sí, als estudis del carrer Balmes. Molt bon dia, Pau Jordà, gerent de l'Espai Gironès. Què tal?
Molt bon dia, molt bé. Dia complicat, sobretot pels que han de circular i els que tenen feina a Barcelona o que necessiten del trenc, perquè el servei del Godalies està suspès fins a nova ordre, que se suposa que serà fins demà al matí.
Sí, dia complicat. Jo crec que amb lo de Rodalies, amb independència de tot, en algun moment s'haurà de fer... hauríem de fer tots plegats un cop de punyó sobre la taula perquè quan no és una ella és una ceba i ara pot ser un despreniment de roques per mala sort, ara pot ser una roca enmig de la via, ara pot ser però... però és que aquest pot ser cada dia. Llavors, en algun moment...
Permetem que saludi també el periodista Albert Raquena, un home que si hagués estat en actiu hagués estat un dia de bojos, i en canvi s'ho devia passar, diguem-ne, mirant-ho des de la galeria, però va ser un dia complicat informativament parlant, no? Sí, un dia complicat que vaig dedicar a fer d'avi i de tiet-avi, també.
Clar, perquè van suspendre les escoles, no? Exacte, i llavors els pares no saben on deixar les criatures, i jo com que no tenia feina, no havia de sortir, doncs estava a casa i ens vam cuidar d'això. Sí, evidentment, quan sents tot això, recordes el que va passar fa 6 anys, i jo n'era fa 6 anys, no? I fa 6 anys, doncs, efectivament estava envoltant amb una unitat mòbil, amb el tècnic, en Josep Plazas, el LITAS,
i havíem anat a veure el temporal a l'escala, havíem anat a veure el desbordament del riu aquí, al Pont Major, aquí, que estava per sobre ja per la carretera, s'havia tallat la carretera, efectivament. I jo el que penso, i a vegades la gent segurament no n'és conscient, és sort que dalt els cims ha sigut tot neu.
perquè si no, tal com estem en els pentans de plens, si arriba a ser aigua tot el que ha caigut a dalt als cims, llavors podria ser que haguéssim arribat als límits del que va ser el Gloria. Penseu que ara, pel que diuen allà dalt, amb la quantitat de neu, els gruixos de neu que hi ha, a la nit les gallines piquen les estrelles, eh?
És una expressió que no havies sentit però que ens l'apuntarem. Saluda García Arbós, molt bon dia. Molt bon dia. Dia complicat per les comunicacions i ahir què tal? És a dir, la veritat és que parlem de la pluja i a nivell de comarques gironines, la veritat, a nivell de Girona, perdó, a nivell de Girona ciutat, va ploure, va ploure molt, han hagut 190 litros, però va ploure d'una manera...
intensa, però no va ser aquelles llevantades que podíem fer. És evident, el riu va desbordar perquè, diguem, el riu no va desbordar perquè mirem només el barri vell. El riu va desbordar, l'Unya va desbordar a la zona de la Creueta, que va comportar problemes, a les Lleres, a les Rieres, el Galligans anava ple, el Guell anava ple, el Marloc anava molt ple, però no va acabar de passar res.
Ahir van tornar els Quatre Rius a Girona, per dir-ho d'una manera. El Galligans avui continua com a riu, com el que es havia vist abans, els hiverns i aquestes coses. Ahir van passar dues coses. Si gauen quatre gotes més a les Gavarres sí que hi hauria hagut algun disbrat al barri vell, perquè...
El que va passar a l'Avisbal, hi hauria hagut un desbrat a l'Avisbal i hi hauria hagut un desbrat a Girona, però va parar en el moment que havia de parar. Però va passar una altra cosa que aquest cop l'Aca n'ha après, és a dir, l'experiència de l'error de l'Aca en el Glòria,
Ara no l'ha fet. Van desenvassar 5 dies abans. Van desenvassar 5 dies abans. I al desenvassar 5 dies abans, Sau i Susqueda han pogut retenir una aigua que s'hagués baixat, el te hauria fet disbrats a tota la conca. I hauria sigut molt bèstia, perquè hi havia 680 metres cúbics... Li va 723 a Teloella.
a 720 hores de rotlla però acudomés quan acudomés passes de 500 la cosa ja comença a fer molta por doncs sort que aquest cop l'ACA ho ha fet bé també s'han previngut han estat previnguts l'experiència compte perquè ha canviat tenim un problema jo vaig estudiar en enfimetrologia i tot anava amb unes estadístiques i uns règims
i ara tot ha canviat, tot va desmadrat, i ara s'ha de tornar a recalcular tot aquest règim. A vegades es parlava de 500 anys, de 100 anys, de 50 anys, de 25 anys i 10 anys, i tot aquell segurament de 10 anys ha passat a 6, vull dir, del temporal, o sigui, hem passat de la glòria l'any 2020, no sé com es diu aquest.
Harry i ara això haurem de recalcular-ho tot què va passant perquè només volia dir una última cosa fa un any
No les teníem totes amb l'aigua. No, clar, fa un any teníem sequera. Teníem sequera, no havia de ploure tots aquells dies del mes de març. Estàvem a 30%, eh? Hem de recordar, molt més baix, les conques internes estaven al límit. Hem de pensar que ara fa exactament 6 anys del Glòria, exactament,
Però després de la Glòria va haver-hi quatre anys i mig, diguem-ne, d'una sequera immensa que ens va portar a una situació límit. Esperem que aquesta vegada, com deia ahir Pau Marlamont, president d'Aigües Vida, sàpiguen gestionar millor l'aigua pensant en els rius i pensant en la gent i no pensant només en la indústria i en portar-se'l en cap a...
però la gent també ha de col·laborar. Tot aquell esforç que vam fer durant la sequera a casa, l'hem de continuar fent. O treballem en règim de sequera perquè estem en un lloc on no tenim aigua, encara que ara en tinguem i sembla qui sap què, perquè això només tenim aigua per un any mig, si deixa de ploure. Sí, sí, no pot deixar de ploure, per dir-ho alguna manera. És el que diu, aquesta vegada aquest any no haurem de patir perquè els embassaments estan plens i les muntanyes estan plenes de neu, al contrari que n'hi haurà.
Però bé, entrem en el tema, ahir diguem-ne...
Almenys des de la ciutat jo crec que hi va haver molta informació des del primer moment, es van suspendre les escoles, es va suspendre la universitat, el congrés de benestar emocional del Palau de Fires també, diguem-ne, es va suspendre la segona sessió per tal de preparar també el congrés. Era per un tema de mobilitat. Hem de pensar que ahir Rodalies ja no va funcionar durant un temps perquè va caure un arbre entre Caldes i Girona. Alta velocitat, que teòricament funcionava, també va estar unes hores que no anava perquè hi va haver un trenc
aturat amb 130 persones a dins en un túnel entre Girona i Figueres, i esclar, la sensació és que a Girona no hi va haver problemes greus de mobilitat, però les comarques sí, perquè, diguem-ne, tota la zona del Baix i l'Al Empordà...
Llavors hem de lamentar també, diguem-ne, la mort d'una persona a Palau Sator a intentar travessar un riu i bé, malgrat, a vegades som els primers a dir, a vegades es donen indicacions que ja hauríem de tenir tots indicats, però cal donar-los perquè fins i tot gent coneixedora de la zona va intentar passar per un lloc que ja no es podia passar.
Jo crec que en molts d'aquests casos que hi ha aquest tipus d'accidents és un excés de confiança que per allà hi passo tota la vida i no em passarà res. És el que diu ell. És exactament això. Tots tenim un punt que podríem llepar. Sí, sí. Jo hi passo cada dia. Què vols que em passi? Jo ja ho conec, jo ja ho sé, jo ja ho veig. Ja ho he fet alguna altra vegada. Hi ha un punt.
que conec molt bé que per l'altre costat vol dir quasi un quart de cotxe o més o més i aquest és el dir s'ha de lamentar com també s'ha de lamentar diguem-ne la mort del maquinista del trenc de Gelida que van enxocar contra sembla un mur que havia caigut i el ves per la veritat anem a pams perquè és allò de dir Girona per exemple
Per exemple, es va donar molta informació, es va reunir, diguem-ne, es va fer una reunida d'emergències presidida per l'arcalde i amb membres dels equips d'emergència i del consistori. Varen demanar, per exemple, que tanquessin els comerços prop de l'Unyà, tot i que, insisteixo, que les indicacions li faltava molt, diguem-ne, per vessar, però varen fer-ho.
Donar fins i tot aquest tipus de coses que a vegades dius, però com que venim de la Dana de València allò de dir en cas que vegin aigua pugint al primer pis, per dir-ho d'alguna manera, i en realitat la veritat és que va donar la sensació que la cosa havia funcionat.
Avui és una altra cosa, perquè ahir al vespre ens anàvem a dormir alguns amb la notícia dels descarridaments de trens, que també crec que el govern català es va mobilitzar ràpid, però clar, la sensació de dir revisarem totes les línies de tren i per tant no hi ha servei de rodolies avui,
Fa pensar que és una mesura lògica però que avui ha comportat problemes a moltíssima gent, perquè és evident que ni els autobusos ni l'AVE han pogut donar sortida, molta gent s'ha quedat a treballar a casa i molts que havien de desplaçar-se no han pogut fer-ho. No tenim la sensació que...
Com a mesura és lògica, perquè després dels accidents que han passat està bé no arriscar, i és una cosa que havia demanat també el sindicat de maquinistes, però la sensació és d'allò que hem parlat tantes vegades aquí, fa molt de temps que no s'estan fent inversions a la xarxa. Totalment. I aquest és el gran problema. Tu, Pol, ho has dit fa, quan hem començat, només ho has dit, és que tenim un problema i ve de temps. Jo només us vull posar un exemple. Aquest any ja m'han tornat el diners dos cops.
Sí, sí. Però l'altre dia, 3 hores, per tornar de Barcelona, jo vaig a mitja distància perquè és més pràctic que l'altre, que l'Ava. Però és que hi ha dies que a Figueres surt el tren de Figueres, que surt el tren de Figueres i hauria de ser al cap de mitja hora a Girona i arribes al cap d'una hora.
Els problemes són crònics. I és habitual i recorrent. Ah, exacte. Sí, sí, sí. No, només vull dir una cosa. Que és que l'any, no me'n recordo, quan em van inaugurar l'AVA, quan van començar a fer les obres i van començar a fer el túnel aquí, vaig publicar un reportatge a la revista Presència de sis o set planes que deia, que venia a dir més o menys, que és millor fer línies de tren convencional...
desdoblar les vies, una dedicada només a mercaderies que passin mercaderies 24 hores al dia...
i una altra dedicada a passatgers perquè hi puguin passatgers el màxim d'hores possibles al dia. Perquè l'últim tren de Barcelona, l'últim tren de Girona, són les 10 de la nit, les 11 de la nit. Això no pot ser, hauria de ser molt més tard, perquè amb això estalvirem, bla, bla, bla, ens estalvirem gent a les carreteres. Gener del 2013 que es va inaugurar l'estació de la línia. Doncs això devia ser el 2007-2008. La segona cosa és fer això...
I van dir, el manteniment de l'AVE farà descuidar, que volia acabar aquí, el manteniment de l'AVE és tan bèstia, és tan desproporcionat i l'AVE és tan innecessari que anul·larà els manteniments de la resta de... De la mitja distància. De la mitja distància. I això.
Jo et compro alguns arguments, no tots, és a dir, jo penso que, per exemple, la línia d'alta velocitat entre, deixeu-m'ho dir així, perquè és aquell concepte radial que tenim entre Madrid i la frontera, entre Barcelona i Figueres, heu de pensar que és l'única línia de l'AVE de tota la península que no perd diners. És la més rentable d'Espanya. No guanya, però no en perd, perquè les altres en perden molt. Per tant,
Segurament les dues coses, però estic d'acord que si s'hagués reforçat... És a dir, el que no té sentit és que en aquests moments el tren convencional de mitja distància o el de regional, que en dèiem abans, que ara en diuen de tot l'Odalies, trigui 20 o 25 minuts més que no fa 50 anys. Això no té cap sentit. Fins abans de l'AVE? Entre Girona i Barcelona. Tardava una hora i deu minuts de Girona a Passeig de Gràcia. Sí, senyor. I ara no ho sabem.
Sí, sí Era el Catalunya Express Que parava a tres llocs Parava a Caldes, Massanet i Granollers I ja arribaves al Clot I a Passeig de Gràcia El Catalunya Express Que van canviar el nom per mitja distància Sí, sí
i és que fas servir tant el tren que t'escandalitzes una vegada vam fer el viatge aquell de Ripoll a Puigcerdà i feia riure una vegada l'he agafat jo aquest tren jo l'havia agafat moltes vegades per deixar el metge de Ribes a Barcelona i actualment jo tenia 14 anys en tinc 68 i actualment tardes el mateix temps d'anar de Ribes a Barcelona amb el tren a la línia R3 que el que tardava jo per anar al metge
sobretot perquè s'ha normalitzat s'ha normalitzat és a dir, Rodalies no, vas mitja hora tard i ja se sap no, no se sap i per què he d'agafar sempre el tren d'abans perquè si agafo el que ha d'arribar l'hora no arribaré és indignant
Completament. L'any 88, el 21, em sembla que va ser el 20 de desembre, que hi va haver un Consell de Ministres, que el ministre en va renou i es va aprovar l'alta velocitat entre Madrid i Sevilla, que, bueno, el projecte d'alta velocitat, bla, bla, bla, bla...
La gent de Renfe va emetre un comunicat i gent especialista en Renfe. Això es pot postar a la Marateca. Deien que el millor que es havia fet a tota la xarxa ferroviària espanyola era fer ample europeu.
I es podia fer de cop, perquè saps aquells trens, aquella via que es va posar, que es veu aquí a l'estació de Jona, que és suplatori, que està al costat de l'altra, que és el tercer rail. Si es feia tota una xarxa de tercer rail, en un any podies passar tots els trens a xarxa europea.
Amb això què aconseguies? El mateix que han fet a França, que quan l'AVA no pot passar per l'altre velocitat, passa per la xarxa normal. I el que feies era, ho facilitaves tot molt més, o sigui, normalitzaves els trens i no havies de fer dues estacions, doble sistema de vies, les mercaderies passaven per la xarxa convencional i no havien de passar per la xarxa d'alta velocitat, perquè què li ha passat a la xarxa d'alta velocitat que ara ha sortit?
que això ja va passar aquí, que és que entre Barcelona i Saragossa hi ha un tros que han d'anar a 150 km per hora. Per què? Perquè s'han convertit, s'ha compartit, perdoneu.
alta velocitat de viatgers i alta velocitat de mercaderies. L'alta velocitat de mercaderies no és un alta velocitat sensible, pesa molt, porta moltes... No pots anar a 300 per hora. Exacte. Simplement perquè pesa molt. I llavors ja es deia, si es fa això que deien els tècnics ferroviaris, vull dir que deien, fem doble línia, tot, perdoneu, tot ample europeu i que però hi ha d'haver una via expressa per les mercaderies per evitar
que l'alta velocitat de viatgers trontolli, perquè així trontolli, i vull dir només una cosa, viatjo molt en tren, a Itàlia puc escriure a mà el tren normal, el tren de viatgers, a Bèlgica puc escriure a mà el tren de viatgers, a Anglaterra encara és més exagerat, l'Ufí que va a mà, aquí hi ha dies que intentes escriure a màquina amb el mitjà distància o l'AVE,
I el que ens diguen és que trondolla molt, que és el que deien els d'això. A veure, què en penseu? Esclar, aquí ens han coincidit tres o quatre coses, que és el que sol passar en aquests moments. Una, l'accident que hi va haver-hi, diguem-ne, a Andalusia, que és...
gravíssim i per tant un accident d'alta velocitat el segon més greu que hi va haver i després del de Galícia i per tant és molt complicat la llevantada que van patir els accidents de Rodalies i a més a més aquesta sensació que aquests dos accidents de Rodalies un va ser perquè hi havia el de Blana entre Blanes i Massanet perquè hi havia una roca que havia caigut
cauen arbres molt sovint, que és una d'aquelles coses que no entenc, però jo crec que hi hauria d'haver-hi un manteniment, i si hi ha arbres que poden afectar la via, segurament que seran en perill, s'haurien de tallar. El tema és que ahir ens en vam anar a dormir dient que suspenem rodalies. Això, esclar, és un tema gravíssim. Estem parlant de la situació. Això va passar, us en recordeu, el mes de juliol de l'any passat, ja va passar un dia que també hi va haver la suspensió del servei de rodalies.
No és un... És a dir, entens el perquè ho fan, perquè s'ha de revisar totes les vies de Rodalies, però la pregunta és, i fa tres dies enrere no s'havien de revisar, què és el tema? És que és el primer que he pensat aquest dematí quan he sentit la notícia. Dic, bueno, dic, avui? O vol dir que fa tres mesos o fa sis mesos? Perdona, Albert, que t'he tallat. No, no, no, estic d'acord, eh? És a dir...
La revisió de les vies, la revisió de les línies hauria de ser constant. Ara bé, sí que és cert que en un episodi de pluges i de tempestes l'estabilitat dels terrenys canvia molt.
i potser tu vas que no ha plogut durant molt de temps i veus aquell marge i aquell marge el veus bé i en canvi et cauen dos dies de pluja forta i aquell marge et cau sobre la via però clar, aquesta revisió que dèiem és això del mateix dels arbres tu només has d'agafar el tram que va des de Ribes de Freser fins a Planoles i mires el tros de via i mires els arbres que hi ha al costat de la via i dius
És que qualsevol dia que vingui una ventada, que vingui un excés d'aigua, aquest arbre tombarà.
i tombarà sobre la via. I clar, aquests arbres s'haurien de tallar, s'hauria de netejar i s'hauria de tenir en previsió. A la sortida de Ribes, també en direcció nord cap a Puigcerdà, dies enrere, hi havia uns treballadors, n'hi havia cinc o sis, no en vaig veure més perquè ho veia de lluny, ho veia des del poble, estaven estabilitzant terreny amb malla d'aquesta que posen per evitar despreniments.
Bé, vam fer un tros, jo no soc tècnic i per tant no puc opinar si el tros que vam deixar de fer estava consentit o no estava consentit per no haver-ho d'estabilitzar. Però sí, aquesta revisió, aquesta cura de les línies...
hauria de ser molt més incisiva i hauria de ser permanent. Aquí hi ha dues coses que... A veure, per intentar... Jo us ho pregunto, eh? Jo penso que, diguem-ne, que davant del que ha passat puc entendre que s'hagi fet aquesta revisió de la via per, diguem-ne, perquè ho han demanat els maquinistes, perquè sembla que ha sortit el sindicat de maquinistes dient que hi havia llocs on trontollava molt...
Es va fer amb l'ABAI que la notícia ens va sorprendre que entre Barcelona i Madrid reduien la velocitat amb un tram molt i molt important de 160 km a 150 km. Era per la revisió. Avui, aquest matí, ja s'ha aixecat, ja tornen a anar els trens entre Barcelona i Calatayut, crec que han dit, ja tornen a anar, diguem-ne, i que només hi ha quatre punts en els quals han reduït la velocitat màxima a 230. És a dir, això és alta velocitat.
Pensem una cosa, també, que a vegades juguem amb les paraules. Entre Girona i Barcelona mai hem tingut el que sentem per alta velocitat. El primer mes. Perdoneu, el primer mes vam anar-hi perquè ens marcaven el 300 i després van dir que era tan car...
Que van reduir... Que passa de 200. Que no passa, anem a 200. Us recordeu els primers dies que posava 300 i deien hem arribat a 300. Jo encara no l'agafava llavors, aquella època l'agafava posteriorment. Igual la primera vegada que el vaig agafar devia ser al cap d'un any i mig i ja no anava a 300 segur. No, no.
No, però la sensació, entenent els arguments que ara fa molta estona ens ha donat en Badó i que jo comparteixo que segurament s'havia de reforçar el que són les línies regionals perquè són les que utilitza la gran majoria de la gent, és a dir, jo crec que això no és contradictori amb el fet que aquí és a alta velocitat,
També és veritat que l'estat espanyol, la península, és el que té alta velocitat per tant percent d'habitants més elevada i el que s'ha fet ha sigut amb aquell concepte radial que ens ha explicat tantes vegades en Germà Bel de pensar en connectar Madrid amb altres llocs. És a dir, no té sentit que puguis fer tot això i que no hi hagi, per exemple, una línia directa que vagi de Barcelona a València amb alta velocitat. Tinc les fotos, aquest any he hagut de fer... Penseu que la primera línia ja va ser la de Madrid-Sevilla, va ser la contrapreta.
La contraprestació perquè a Barcelona feien les Olimpiades, ja em diràs. Perquè no podia ser que Barcelona tingués unes Olimpiades i l'haver connectat amb Madrid al mateix temps perquè no se sap ben bé per què no. No se sap ben bé, que hauria d'haver arribat a la frontera de seguida. Exactament. És molt bo perquè aquest any, tal com diu ell, he anat a Alacant i a València dos cops. Hi havia trams després de passar a Tarragona i tot això que anàvem a 8 per hora.
Quan dic a 8 per hora, vull dir que estàvem 6, estàs de Barcelona allà, no sé si són 6-7 hores, eh, de Barcelona a la cara en tren. Sí, sí. Cosa que no té cap sentit. Cosa que no té cap sentit. I ara a poc a poc tampoc podia escriure, jo pensava, iràs en tren perquè així s'escriuràs i faràs feina.
avui l'alta velocitat ja ha tornat a recuperar, ha reforçat, això és veritat, s'ha reforçat, aquest matí el gran problema és que ahir al vespre es va fer la funció i aquest matí el problema és que en determinats punts, per exemple a l'estació de Sants, tot funcionava com si els trencs hi fossin i per tant la gent podia accedir a les andanes i d'això, però no hi havia trencs, llavors penses
segurament a nivell d'informació, és manifestament millorable. Però per mi el problema de fons, i és el que m'agradaria entrar, i l'estem tocant, però no hi acabem d'entrar-hi, és el tema, diguem-ne, del manteniment. És a dir, hem fet moltes línies, però les línies de tren són cares de mantenir, l'alta velocitat és cara de mantenir, però els trens convencionals també s'han de mantenir, i dona la sensació...
Deixeu-m'ho dir, eh?, i algú dirà que exagero, però dóna-li la sensació en els últims anys, i no parlo d'un govern determinat, estic parlant de les últimes dècades, que se'ns estan donant el país. Avui les autopistes estaven plenes, els autobusos anaven, és a dir, les entrades a Barcelona...
eren un drama, o són un drama en aquests moments, per al tema aquest. A més a més hi havia pluja, hi ha hagut algun accident. Aquella sensació que en comptes d'anar endavant o quedant-se allà on estàvem, quan estàvem bé, és que anem a la dreta com els crancs. No sé si ho veieu així. Jo també ho veig així. Falta d'inversió total, però de no d'ara, de fa temps. No només falta d'inversió, sinó...
més que d'inversió de planificació és a dir, hi ha un curt plaç, i quan parlo de curt plaç vol dir que anem de mandat en mandat pràcticament que qui guanya unes eleccions està pensant en els propers tres anys perquè el quart ja serà preelectoral i per tant tornem-hi i
Amb sort, si al cap de dos anys ja veiem que no tornem a guanyar, el que pensem és el que vingui darrere ja s'espavilarà i després jo des de l'oposició li diré que no ho ha fet. Però que al final qui pateix tot això és el ciutadà, és a dir, que l'usuari, el senyor que agafa les rodalies, el senyor que arriba avui a Sants valida el bitllet, que després amb un bitllet validat que ja t'ha gastat un viatge, què fas? T'ho tornen.
però has de demanar-ho una guixeta no sé què l'endemà ara us ensenyaré els porto tots els validats els porto allà amb un extra però ja és és a dir d'alguna forma
No és massa d'estranyar que aparegui gent amb un cert populisme barat i d'allò i hi hagi gent que se'l cregui, perquè la gent en comença a estar tipa. L'altre problema és que jo no sé si els que estan a dalt de tot en són conscients. Vull pensar que sí, però que ja els hi va bé també.
No ho sé. Ara que parlàvem de trens, permeteu-me una broma. No, no, no, permeteu-me una broma. Miquel Liera sempre explica en aquesta tertulia que l'únic tren que funciona amb una puntualitat és aquell que marxa cada dia de Catalunya en direcció cap a Madrid amb 70 milions de...
euros cada dia de cada dia allò que ara ja suposo que hauríem de revisar-ho perquè ja es deia que aquells 22.000 milions de dèficit han pujat segurament a 30.000 milions i la veritat és que ara hi ha aquest nou finançament dels 4.700 que escoltes els economistes de prestigi d'aquest país, tots, no parlo d'un o d'altre, tots i et vénen a dir que no, que torna a ser un altre que el tema no és aquest
Que no s'ha invertit és una cosa que han reconegut. Quan deien, oh, escrivia tot el tema del procés i llavors què us pensava? Que hauríem d'invertir? Això ho he sentit diapolítics. Doncs què volen dir? Que no es va invertir d'una manera molt pensada, molt preconcebuda.
I aquí, allò que m'havien dit sempre quan deien en castellà, Catalunya és la locomotora de l'economia espanyola, doncs escolta, han deixat la locomotora sense llenya, sense carbó, sense gasoll, sense electricitat o sense el que vagi. I la sensació és que se'ns està arruinant i que ha estat una cosa preconcebuda.
jo vull pensar que en aquests moments el govern de la Generalitat que quan el govern socialista que hi ha en aquests moments va anunciar un plan d'inversió a Rodalies i va demanar 3 anys de paciència perquè va dir que si es posaven a fer tot el que es necessitava fer ara haurien d'estar 3 anys sense servei de Rodalies de moment hi estarem un dia i mig però em dóna la impressió que és un pas endavant els trens han de funcionar en un país seriós
Els ciutadans què volen? Que hi hagi tres coses que estiguin més o menys garantides. Allò que abans en dèiem l'ordre, que ara alguns en diuen la seguretat, l'altre és que hi hagi una sensació, diguem-ne, de govern, i la tercera és que les comunicacions funcionin. Si no funcionen les comunicacions, i ara ens trobem que l'autopista, en parlem cada dos per tres, però l'autopista està col·lapsada,
la paguem nosaltres el manteniment i en canvi està plena de camions estrangers que no paguen cap vinyeta ni cap preu els camions passen i adelantan i són un perill molt important les carreteres nacionals ja sabem que no serveixen per anar a Barcelona perquè estan desdoblades de tot l'estat menys aquí i ara el tema dels trens que era una cosa que hi havia problemes però que més o menys funcionava clar, quan veus que els trens no funcionen te'n dones compte
que tenim un país agafat amb pinces aquí sempre hi ha hagut la problemàtica que les carreteres es podrien buidar i les autopistes es podrien buidar de camions si hi hagués un servei ferroviari de transport de mercaderies que realment funcionés que tingués unes andanes llargues perquè un tren de mercaderies llarg pogués estacionar, pogués carregar, pogués descarregar pogués fer els creuaments amb la resta de trens i això no passa
Llavors aquí, clar, et trobes amb el tema aquest de les autopistes i ara aquest dia vaig anar a Figueres i l'autopista, el Fern, està en força mal estat. Sí, senyor. Vull dir, està molt deteriorat. Vaig pensar exactament el mateix diumenge perquè vaig anar-hi amb la pluja perquè em tocava anar-hi i la sensació és que hi ha trossos que estan molt mal. Em sumo l'emoció perquè allà vaig anar dissabte. Sí, sí. I vam pensar exactament el mateix. I surt més a compte tornar parlant a dos. Així noixant-ho.
que saps que allà vas a 80 i no passarà res. Sí, sí, a mi em van dir el mateix. I no hi ha cotxes, eh? I no, és veritat. Jo quan es va fer el traspàs de les autopistes, i ara alliberarem els peatges, que tot això sona molt bé...
potser també és una mica per deformació professional però al final quan t'entreguen un edifici te l'entreguen molt bé i de les primeres coses que has de pensar és això quan em costarà mantenir-ho perquè segueixi amb el funcionament normal etc. En el cas de l'autopista jo el primer que vaig pensar m'imagino que això se'ls retorna en perfecte estat de manteniment i de tal i de tal i comptat
perquè aquí no s'hagin de fer les coses o revisa tot i digui jo li començo a descomptar tot això perquè això no està en bon estat i ho hauré de mantenir jo jo sempre he pensat que això no es va fer o si es va fer es deuria fer molt un cap más i prou pel que digueu perquè l'autopista no és normal que al cap de tan pocs anys estigui així no només penso com tu sinó que penso que quan es va anunciar que es retornaria
L'autopista es va deixar de fer manteniment. Completament. En aquell moment, quan sabem que ja no es renovarà, escolti, sap què? Anem afluixant. Fa quatre anys i mig. La sensació és que aquests quatre anys i mig s'ha degradat molt, perquè també és veritat que hi havia, ara no em posaré a defensar, ni a cap gran caixa del país, ni a cap gran empresa, però la sensació és que estava més controlat. La sensació és que es feia un manteniment dia a dia.
i la sensació és que es va deixar de fer i que ara, per exemple, si tens la desgràcia o veus algú que se li ha espatllat el cotxe, les grues triguen molt i llavors hi ha un altre tema que ha augmentat un tant percent, molt elevat, que és bàsicament de camions i els camions, en els trams que hi ha dos o tres vies, quan avancen, doncs és un perill. La sensació...
com a ciutadà, eh, ho dic, però la sensació que l'autopista ha deixat de ser, allò segur que tots més o menys agafàvem, i que estàvem d'acord a pagar, és a dir, és que jo crec que el gran problema és que ens queixàvem i dèiem no volem pagar l'autopista per el fet distorsionador que la resta de l'estat no era necessari agafar-la perquè hi havia uns carreters nacionals en bon estat, i és clar, i aquí parlo de Girona-Barcelona, però entre Girona i Barcelona...
amb cotxe 18, 19, 20 euros que anava en els últims temps, que són molt sens. És a dir, si en aquell moment es hagués aplicat el pla aquell de la vinyeta, que vol dir que els camions i els cotxes que venen de fora paguen de la mateixa manera que nosaltres paguem quan anem a Suïssa, o de la mateixa manera que anem... Hi hauria una base molt àmplia per un gran manteniment. Allò no es va fer, ara seria complicat tornar-ho a aplicar,
Però amb l'autopista alguna cosa s'ha de fer, això és evident. I la Nacional 2, des de l'Estat, manin uns o manin els altres, ha quedat molt clar que no la volen desdoblar. Aquest dia, que també allò que parlem, vinguem de Barcelona, que de tant en tant agafo, perquè veus que hi ha més tranquil·litat i no hi ha tants cotxes, agafo l'autopista del Maresme...
I quan arribes, diguem-ne, a Palafolls, et trobes que ja no hi ha autopista, has d'agafar aquell tros de nacional que és indigne, però que una vegada has passat Torrera i ja t'encares cap a Massanet, te'n dones compte dels moviments de terra i els ponts que van construir per desdoblar. És a dir, és que es va començar a fer i qui va decidir parar-ho?
Qui va decidir parar-ho i per què, si a tot l'estat està, si la carretera nacional... A veure, algú s'ha plantejat alguna vegada anar de Girona o de Figueres a Barcelona per la nacional, passant pels pobles del Maresme, passant pel mig de Badalona... És que hagin pensat...
Jo ho havia fet això fa molts anys, pilons de vegades, per estalviar-me a l'autopista. Tinc temps, me'n vaig per la nacional. Sabies que a l'autopista amb una hora i escaig arribaves i l'altra podia ser una hora i quaranta. Jo diria diferent. Abans, si no tenies pressa, estalviaves els diners. De Giro a Barcelona calculaves una hora i més o menys ho podies fer-ho, segurament anant amb una més de punta de velocitat a la que tocaria.
ara n'ha de girar a Barcelona, d'un punt del centre de la ciutat a un punt de Barcelona, si vols assegurar que arribis a l'hora, marxa, no vull dir dues hores abans, però una hora i tres quarts. Una hora i mitja l'has de comptar tranquil·lament o més, efectivament. Hi ha una cosa ridícula, abans l'autopista començava a la Meridiana, ara la Meridiana l'han fet via urbana, i s'ha d'anar a 50 km per hora. Clar, això està molt bé que es pugui anar a 50 km per hora, però a Barcelona hi ha aparcaments dissuasius.
no hi arriba un transport públic eficaç i eficient, que és el que estem demanant ara. És a dir, s'han fet coses als nuclis urbans pensant que la ciutat del futur bla bla bla bla, la ciutat del futur bla bla bla, està com està avui, que no tenim transport públic i que hi ha cues per agafar un autobús i que la gent no té lloc ni a l'autobús perquè ha de fer una cua immensa. És que...
ho has dit tu abans que el país s'està engronant és una sensació que segurament els que manen dirien que estem exigenant però la circulació de trencs està complicada la circulació per carretera està complicada la sanitat que teníem i tenim
I tenim una gran sanitat, la sensació és que està excessivament tensionada. El tema de l'educació o de l'ensenyament, que aquí n'hi hauria molt per parlar, fa l'efecte que tenim també un problema entre les tendències que es van aplicar ja fa molts anys i que no han funcionat i els invents que es volen fer, la sensació és que tot...
És a dir, no fem una visió apocalíptica, perquè és evident que llavors sempre acaba ressorgint l'empenta ciutadana que necessites. Amigui, jo voldria entendre que la gent que escollim a les eleccions tiri, i no ens enganyem, el tema de les infraestructures és un tema molt pensat i molt depenent del govern espanyol,
i la Generalitat que hi ha de posar, i la sensació és que ens hi hem posat, però que quedaran molts anys fins que no deixem un país en estat de la vista. Perquè el quart carril que tenim per travessar Girona, a qui pertany aquest tram? Això és de l'Estat? Això és del director general de carreteres, Pere Navarro? Aquest 80 km per hora? Que és la inutilitat de tot un tram d'autopista?
Sí, sí, perquè des de Fornells fins a Viladesens, ho dic bé, hi ha el carril aquell que pots anar a 80 i la veritat és que... Limitat a 80. Limitat a 80, el de la data. Que és per trencar. A veure, ja ho entenc, es va fer per evitar segons quin tipus de cos, però la sensació és que hi ha un carril inutilitzat. Es va fer perquè ni passessin els camions.
Perquè si passaven els camions hi havia gent que no podia anar a la dret. Jo l'agafo cada dia a l'autopista, l'agafo des de Girona West fins a Girona Sud. Sí que és veritat que quan no hi havia el 80 hi havia moments en què podia fins i tot ser difícil entrar a l'autopista. I això amb hores punta al dematí et podia causar fins i tot gent que veure venir camions seguits, frenar, el de darrere també frena...
Això a l'hora d'entrar. A l'hora de sortir... Recordeu que, per exemple, a l'hora d'entrar... Perdona'm, eh? És una simple indicació geogràfica a la zona de l'Espai Gironès. Per l'autopista hi havia unes cues enormes que això, en certa manera, s'han evitat alguns dies. Per exemple, hi ha vegades les coses s'han de dir bé. Les obres que es van fer entre la sortida de l'autopista per anar cap a Girona, cap a Sal, amb aquells i això...
Allò ha funcionat bé, perquè allò era un desastre. De tota manera, allò no es solucionarà més definitivament, fins que no es faci, no es desplaci la rotonda aquella que hi ha ara, uns 300 metres més cap allà, llavors això sí que acabarà d'esponjar tot el trànsit i farà que hi hagi menys cohesió.
sempre i quan l'estat doni vistiplau als informes tècnics, perquè tot això està relacionat amb el nou Trueta. Evidentment. Que la sensació, esclar, com diuen, que els estudis de mobilitat no s'han fet bé, dius, hòstia, perdó, perdó l'hòstia.
Els mateixos que diuen això són els mateixos responsables d'aquesta autopista que estem dient, eh?, aquest senyor, ara Pere Navarro, és molt amic meu perquè el vàrem tractar, però estava com un llum quan era governador i continua estant i quan fa declaracions d'aquelles, eh?, dient, escolti, no, esclar.
la gent no pot entrar a la ciutat, està molt bé, però escolta, que estem parlant que no tots els ciutadans tenen la disponibilitat que té ell, i llavors ell té un avantatge molt important, que des de fa molts anys, per evitar que tenia problemes, ell va amb cotxe oficial. Per tant, donar lliçons als altres quan tu vas amb cotxe oficial... Les justes. Les justes, eh? Sí, sí, sí.
Estic d'acord, estic d'acord. I insisteixo a nivell personal, penso que és una molt bona persona, però com dic que està com un llum, vull dir que té aquestes idees. Esclar que diu, ell deia, si prohibíssim circular els cotxes que només poguessin anar 4 persones, desapareixerien la meitat dels cotxes. Sí, sí, però qui s'ho pot permetre això? Esclar. Esclar.
Tu penses en un senyor que viu a Salt i que s'anava a treballar al polígon de l'Iu de Llots a les 6 del matí? Com dius això? Com dius que agafa transport públic? És que abans la gent tenia la feina... Abans la gent... Hem de recordar que abans la gent tenia la feina al costat de casa. Sí. El meu mare treballava al costat de casa, el meu pare treballava al costat de casa... Fins i tot qui treballava en una fàbrica, les fàbriques estaven a dins de les ciutats. Exacte. Ja volia dir això. Si les fàbriques havien de fer, feien una colònia...
I tota la zona de la teva comarca és plena de colònies. I si no posaven un bus petit, un microbus, per portar els treballadors. La mateixa empresa, la mateixa d'allò. La Grover, per exemple, quan va deixar la fàbrica de Girona i va anar a Bascanòs. O la Nestle, que encara ho fa ara, o algunes càrniques. Actualment Max Plastic arriba, s'ho està fent. I la Nestle també. La Nestle ho fa. Sí, sí, sí. I...
Ara veig un avís de protecció civil dient coses òbvies. Davant les afectacions del servei ferroviari faciliteu que la gent pugui fer teletreball. No tothom pot fer teletreball. Les nostres feines sí, però algú que ha d'anar a treballar en una fàbrica és complicat que ho pugui fer. Allò que dèiem ara.
Però hi pensem. Bé, és que hem parlat, la sensació de tot és que bé, que el sol ha tornat a sortir, que el nivell de l'aigua ha baixat, que s'hauran d'arreglar, que jo crec que a nivell de Girona la informació va funcionar i va funcionar bé...
També vaig veure que l'equip de govern, especialment el regidor Sergi Dacot i gent propera Guanyem, deia, sort que 5 o 6 dies enrere es van treure les 500 tones de residus de sota la plaça Catalunya, perquè va ajudar que l'aigua passés, i és veritat, i s'ha de reconèixer que feia 20 anys que no es feia.
i s'ha de fer bé, però com que a vegades te fixes en aquella gent que creus que entén la ciutat, en Quim Nadal, exalcal de la ciutat, va dir això està molt bé, però també s'hauria de fer des de la plataforma i el pont de pedra fins al final del riu, perquè tota la zona aquella n'hi ha molts i molts i molts de residus. Sí, segur.
I l'altra cosa que podem anar mirant l'altre costat de la truita, diguem-ne, és dir què passa si el Harry ve una setmana abans. No hi hagués hagut. És a dir, que està molt bé una altra vegada aquest corplexisme d'una medalla, que està molt bé, que l'Ajuntament ahir va fer la feina, però si em permeteu també, ahir...
Donat el que va passar, que a Girona Ciutat no va acabar passant gaire res, i permeteu-me, agafeu-m'ho pel bon cost, pel bon... Sí, va faltar quatre gotes, va anar de quatre gotes. En el bon sentit.
Ahir no era difícil fer-ho bé, reunint-nos a temps, fent les coses a temps. Ahir era un dia per fer-ho bé, és una oportunitat, es va fer bé, però bueno, tampoc cal que ens flipem, perdoneu, excessivament. No, tu has dit, si el temporal hagués arribat 10 dies abans... Això està bé, que s'hagin tornat aquests residus.
Però jo crec que aquests sediments, i aquí estic per això ho vaig dient, i algun dia ho ets una mica Pere Punyetes, però vaig escoltar el raonament d'en Quim Nadal de dir, a veure, és veritat que ara feia temps que no baixava tanta aiga com aquesta, entre el Pont de Pedra i el desembocament de l'Unyà Alter, hi ha molts de sediments. Tenim dos problemes. Llavors vull dir una cosa, eh? Més o menys, per models... Abans era molt difícil.
Jo quan ho vaig fer t'esfeia mai i t'equivocaves i sospenies. Però ara és més fàcil perquè hi ha models matemàtics que et facessin les coses i més o menys sabíem quan havia d'arribar el Harry. Però a favor teu diré que això s'hauria d'haver fet a l'estiu, no pas ara.
És a l'estiu, quan es pot treballar i les màquines poden treballar... Tens menys aigua al riu... Tens menys aigua al riu, és a l'estiu. I tal com diu en Quim Nadal, els sediments els veiem a l'estiu. Quin problema tenim? Tenim dos problemes. Que és que... Com s'ha de dir? Som parlàvem amb en Martí Guada fa poc. Molta gent que ha estudiat ecologia...
ha transformat el seu coneixement d'ecologia en activisme ecològic, i no és el mateix. I hem canviat la ciència per la militància, i això és molt perillós. És a dir, les llerves dels reus han de ser netes, perquè si no un dia pot passar una desgràcia molt grossa.
He fet un titular, però... No, no, i això és així. Sí, sí, a veure... Per això n'hem après, buidant el pantaló, perquè l'ACA ho ha fet quan tocava. Ahir llegia, per exemple, que hi havia gent que criticava el fet que s'haguessin fet tales d'arbres un hi ha amunt. Perquè, clar, diu, això és molt possible, que aquests arbres no hagin retingut prou l'aigua...
A veure, a veure, no ho sé, però... I si aquests arbres eren allà i el riu els agafa, els arrenca, i te pon un pont... I fa un tap. I fa un tap, i salta per sobre... De fet, a plaça Catalunya, a part dels sediments, també van treure una gran soca d'arbre de l'última vegada que havia baixat una miqueta d'aigua. Que és tota la raó. És que és això, vull dir...
Parlant amb això que diem, de confondre l'activitat ecològica amb l'ecologia és major radical, no? Per què hem de tallar arbres aquí a l'arrencada del riu, diguem-ne, al naixement del riu? Home, doncs perquè la llera del riu s'ha de mantenir neta.
I tenien condicions, i si hi ha un arbre gros, s'ha de treure, perquè si aquell arbre el descalça l'aigua quan baixa, el que farà aquell arbre serà tombar i tampoc bon. És que el tractament de la pas del riu al mig de la ciutat no el podem tractar com en plena natura, perquè al mig de la ciutat no és plena natura. I hi ha edificis, hi ha gent, hi podem posar en perill moltes i moltes coses, vull dir, ja està.
El que passa és que a vegades un portal a l'extrem, segons quines coses, tu acabes de parlar amb Martí Buada, que és segurament una de les persones que en sap més, no? Hi havia gent que deia, oh, que bé, hem abandonat els cultius i cada vegada tenim més bosc. I ell deia, no, no, escolti, que bé no, que anem malament, que el bosc el que fa és que xupa molta l'aigua, en una època de sequera és molt important, i a més a més no es tracta, el bosc s'ha de treballar, el bosc de tant en tant s'ha de tallar.
Ho deia per una raó que us la volia dir. Hi ha un problema important en aquests moments per a la zona de les pedreres. Els arbres que hi ha a tota aquella zona on es havia fet el campament, allò sota muralla, per dir-ho d'alguna manera, allà hi ha arbres que els tècnics municipals s'han alertat que són perillosos. Fa poc va caure un arbre, no va passar res.
Amb aquest episodi de pluja es n'han caigut quatre. Hi ha un estudi municipal que diu que allà hi ha uns arbres que s'han de tallar i un grup de veïns que no estaven a l'associació de veïns però que ara s'hi han posat es neguen rotundament perquè diu que no s'ha de tocar. És que els veïns no poden demanar els tècnics. Efectivament.
Sí, senyor. Mireu, parlava amb el Narcís Mugger fa pocs dies. Com dic fa pocs dies, vull dir dijous passat. I parlem de la Devesa, també, que el Narcís Mugger és el màxim especialista. Em ve i em diu, i em ve i em diu, a la Devesa s'han, perdoneu, a la Devesa s'han de tallar 30, no sé si em va dir, 32, 34 o 36 arbres. S'han de tallar perquè poden caure, ara imagina que un dia de mercat en caiguin un o dos. Bueno, va caure, en van caure dos, en van caure dos, i llavors van decidir tallar els... Doncs s'han de tallar 30...
Perquè què passa? La d'Avesa té un problema que ja la sap tothom. La d'Avesa és massa densa i sobran arbres. Però no en sobran... S'han de tallar 34 per perill. S'han de tallar uns 700 o 800. Però s'han de tallar... Selectivament. Una tercera part dels arbres de la d'Avesa molta gent es pot escandalitzar. Però mireu que fa 60 anys els arbres ocupaven molt menys Espanya. T'ho diré diferent. El que sé és el que...
És biomassa. Ara hi ha més biomassa de Devesa que fa 50 anys.
perquè tenim el soco, els socos són més grosses, s'han augmentat més, els arbres són més alts, etc. El que no sabem és reduir biomassa. El problema dels boscos és un problema de biomassa. O sigui, tota aquella biomassa dels boscos és biomassa que no està en un altre lloc. I si un dia crema, tota aquesta biomassa es convertirà en CO2, que ens farà una gràcia de cal ample, perquè els que tenen problemes respiratoris s'ho pressaran malament, els apocal·lítics del canvi climàtic encara estarem més escandalitzats, perquè és una biomassa que s'ha de tallar i s'ha de transformar
més aviat amb matèria orgànica, capaç amb biomassa per cremar. I ara... Tot això, fa poc vam fer una xerrada amb Martí Guàdia, m'està parlant... És un resum que l'he fet en 10 segons, que és un mèrit. Sí, sí. Mira, precisament, ara, lligant coses amb el tema de la ciutat, la setmana que ve hi ha ple ordinari el dilluns, i el dimarts hi ha un ple extraordinari que es va demanar fa 8 mesos per part del PSC, un ple extraordinari centrat només sobre l'estat actual de la ciutat. En aquells moments volíem parlar molt
del campus de salut i del parc Jordi Vilamitxana i el tema dels residus, i ara diguem-ne que dimarts tindrem aquest tema. Allò ho va demanar el PSC, van abstenir-se tots els altres grups, per tant, diguem-ne, es va fer amb els vots del PSC.
jo m'imagino que el que pot passar en aquest ple que es debatrà és una mica l'estat de la ciutat com està la ciutat si des de la perspectiva d'oposició volen dir que les coses no funcionen no han tingut sort en el mateix moment perquè si venen a dir que la ciutat no funciona el primer que dirà els tres partits que estan a l'equip de govern diràs però tenim el país que tenim que no funcionen ni els trencs això per exemple
Ja saps que passaran aquestes coses. A mi molesta molt quan en temes importants de ciutat, no ho dic en aquest cas pel PSC, ho dic en general, s'utilitza el partidisme, és a dir, com que mana un altre, el tu més. Només de començar tu, Pol Vest. El tu més, sí, el corplexisme, el meu objectiu és arribar dalt, i l'altre, bueno, doncs quan estigui dalt, quan tu estiguis dalt ja te n'entenaràs, i per tant no faig res perquè així vegis que el pac i donen, i...
No pot ser, això és el que no pot ser. No pot ser. O sigui, si hi ha d'anar a què ple, que diria-ho, com està la ciutat? Perquè una cosa no treu l'altra, és a dir, el tema dels residus l'hem tingut. Ara no en parlem perquè avui hem parlat de trencs i hem parlat de pluges, però el tema dels residus s'està fent tot un canvi importantíssim, que és que tornarà a haver-hi contenidors... Específics. No, no, tots els contenidors oberts 24 hores... Oberts. Tots els contenidors 24 hores al dia amb targeta, això sí.
Jo el tema dels residus, vaig dir-ho en aquest mateix fòrum fa la darrera vegada que vaig ser-hi, jo crec que això s'ha convertit ja en un tema personal dels veïns en general contra l'equip de govern, i això ara mateix ja crec que ja té mala solució fins que no hi hagi un canvi a l'equip de govern, concretament a l'alcaldia, perquè s'ha fet molt malament, i ara...
és una opinió personal, però que fa dues setmanes surti el regidor dient que ara sancionarem a qui no ho faci, escolta, són 110.000 contra tu, eh? No sé si tu has pensat bé això o no, però ja pots començar a mirar, perquè o poses un policia al costat de cada allò de contenidors, o...
S'ha fet tan malament que això és un tema ja, per mi, i em sap molt de greu com a gironia, perquè cada vegada que vingui aquí ho dic jo soc del barri, a més a més, s'ha convertit en un tema personal, de dir, hi ha molta gent que diu, no, em dóna la gana, i això és molt perillós, això també és molt perillós.
I no és actitud, eh?, que quedi clar. És que has obert un altre maló. És un maló gros, eh? És un maló pel de 3 minuts. Doncs jo estic d'acord amb ells, jo crec que s'ha fet malament i s'ha de replantejar tot de nou, però és que jo vull dir una cosa, no la ciutat, sinó s'ha de replantejar tot el sistema de la gestió de les escombries a nivell global. Vull dir que la gestió de les escombries s'ha de plantejar...
com una matèria primera industrial i fer plantes de reciclatge ja diré això perquè ara entraria en una altra cosa estic d'acord totalment amb tu jo crec que s'haurà de partir i s'hauria de partir a la base de dir fem un canvi de xip global i anem i comencem de zero i començar de zero amb aquestes plantes i que siguin les plantes de triatge
plantes de triatge més que es piésol que comencen a fer països d'Europa sí, plantes de reciclatge no recordo al principi d'estar al diari de Girona havien fet que llavors era director general en Giacim Mateu van fer un viatge per veure com es construïen els abocadors controlats a Europa, sobretot a Alemanya que era el lloc més avançat i es volia portar de model aquí perquè llavors aquí hi havia una oposició escandalosa contra aquests abocadors
i efectivament allà on els feien doncs realment era una obra ben feta i hi havia les plantes de triatge a més a més al costat de l'abocador i ja començaven a anar més avançats del que estem aquí quan jo vaig ser activista amb el tema de l'abocador de Barcelona estic parlant, mira, en Vialanova en Santi Vialanova una de les coses que va posar d'exemple és que ja hi havia estic parlant de l'any 1985-86 vull dir que parlo de fa dies
de fer plantes de reciclatge. Una de les coses que no es veu dit ara, però això es diu ara, és que el que no pot ser és que ens puguin els impostos i no ens donin feina.
jo no pago impostos les escombraries és una taxa no és un impost si és un impost explica'm per què serveix però jo pago taxes i per tant si pago taxa és una feina vull un servei i aquí també hi ha un altre tema que serà aquest pla seria el mòleg gran que ens haurem de plantejar un cert decreixement en segons quines coses
l'utilització de plàstic i cartró que estem fent, i que la fa fins i tot gent que defensa postures ecologistes, és molt bèstia. 30 segons. El fòrum en marxa, el fòrum gastronòmic? El fòrum en marxa. 9, 10 i 11 de febrer. Tema Escudella i Cartolla. Carai. Però és allò, no és l'Escudella i Cartolla, sinó que cada dia es destriarà i es farà
I es parlarà de l'escudella com a producte, diguem-ne, tradicional, però aquesta evolució fins a la gran modernitat. A mi també. Fem un concurs de pilot i gotifarà. N'heu fet venir ganes, eh? N'heu fet venir ganes perdint aquest fred i aquesta aigua. En parlarem, però serà una altra ocasió.