Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.
Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts de les 10 del matí, després un cap de setmana diguem-ne que ha plogut, i això en aquest cas és bona notícia perquè en principi no hauria fet mal, i en canvi com que ha plogut molt i de manera persistent ha omplert els embassaments, després en parlarem, però iniciem una setmana que serà moguda. Esperem, totes les setmanes són mogudes, però esperem que aquesta...
ho sigui també en el bon sentit de la paraula moguda. En tot cas, en parlarem, si ells volen, amb les tres persones que m'acompanyen avui. Dues d'elles aquí, als Estudis del carrer Balmes, i l'altre cantó d'aquestes aplicacions que ens permeten fer tartúries en directe és el senyor Xavier Villarreal, a qui passo seguidament a saludar. Molt bon dia, Xavier, com estàs? Bé, bé, bé, bon dia, Jordi. Un bon dilluns, ple d'aigua i, bé, i d'emocions fortes.
Esperem que vinguin les emocions. Mari Carme Ferrer, molt bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé, encantada d'estar un dia més amb vosaltres. A nosaltres sí que ens agrada tenir-te aquí, la llibretera emèrita més activa del món mundial. Ai, el d'Amèrica no m'agrada gaire, perquè n'hi ha un de Madrid que és Amèrica no m'agrada més.
Ah, em pensava que ho dius per l'altre mèrit de Girona. No, en Guillem i jo, gràcies a nosaltres es fan coses, perquè el memorial Pere Rodeja el va organitzar, ell i jo, que som els dos jubilats que podem. Això està molt bé, la tercera pota d'aquesta tertúlia no és ni jubilada, la tenim aquí present, és en Rosia Casero, molt bon dia, què tal?
Bon dia, mira, di dues coses. El de Madrid és un demèrit, no és un emèrit, i vosaltres sou emèrits per al mèrit, evidentment, i llavors, res, simplement, en el país on la pluja no sap caure, algunes vegades cau bé. Algunes vegades cau bé, sembla que aquesta vegada hi va haver-hi uns petits desbordaments, però són aquests desbordaments que en principi, que jo tinc a notícia, no han fet mal i que sí que han omplit. I ja ens tocava, no?, una bona pluja, com deia en Xavier.
Ai, sí, que benvinguda que ha estat. La veritat és que ahir passar i veure el ter tan ple de vida, ostres, la veritat és que agrada i com ha dit el Roger, i el bé que ha plogut aquest cop. I res, això ens dona una miqueta més de marge per parlar d'aigua, que se n'ha de parlar, tot i la pluja d'ahir, se n'ha de parlar cada dia. I bé, així estem, avui un dia assolellat amb aigua a les rieres.
Però ve més pluja, no?, segons sembla. O sigui, que aquesta setmana hi haurà més pluja. Ahir, passant pel pont de Fontejau, vaig fer una foto perquè em va fer aquesta il·lusió, no? Si veia aigua, eh? Si veia molta més aigua i estava preciós el Tert, de veritat. I això que se suposa que devia ser l'aigua que devia replegar el Pasteral cap aquí, perquè imagino que no la van deixar anar. Imagino, eh?, perquè... Crec que no. Es veia aigua bruta. Es veia aigua bruta i...
I l'Unyà també portava aigua i en devia portar el Güell i vaig veure fins i tot el Garigans. El Güell també, també el vaig veure. Perquè va ploure i va ploure molt en capçalera, que és l'interessant. Va ploure molt a la zona del Ripollès, a Osona, i per tant tot això, diguem-ne, és l'aigua que se suposa que es quedarà a Sau, que havia fet una pujada important del...
del 7 o 8% al 18 o al 19, jo crec que encara augmentarà més, i a Sosqueda que havia arribat gairebé al 40% de la seva capacitat, que diguem-ne que és molt poc en comparació a altres anys, però que és molt en comparació d'allà on veníem. És que venim de tant avall que aquests percentatges, encara que siguin del 5%, els celebrem perquè sabem que ens asseguren també aigua per més endavant, no? Hasta la sèquia monar ahir portava aigua.
Sí, sí, però no devia ser del tert, aquesta, perquè aquesta segueix. Ha plogut a les hortes, clar que sí, també ha plogut a les hortes i és important. Ha plogut als rius i a la terra, i això és molt bona notícia. Doncs esperem que continuï plovent i que continuï plovent bé, que no sempre passa, diguem-ne, al nostre país, com deia la...
La cançó de Raimon, però en principi, per cert, hi ha una cosa que em va provocar i una certa curiositat, i la dic perquè, bé, no té cap importància, que és que la quantitat de gent que es penjava a la plana web de l'ACA per mirar com estava...
l'estat dels embassaments al moment, i que va arribar un moment, diguem-ne, que trigaves... Es va col·lapsar. Es va col·lapsar, per dir-ho d'alguna manera, no? Vull dir, no sé si això és que en som molt conscients, o és que era la novetat del dia, o que molta gent es havia quedat a casa i mirava. Bueno, en som conscients perquè...
Les informacions meteorològiques és una informació que es dona de forma força continuada, fins i tot a la televisió de Catalunya també tenen com un termòmetre, i per tant és quelcom que potser abans era una informació que potser la teníem però passava més desapercebuda, però ara és una informació que és important,
ja no per al present, sinó per al futur immediat, per aquestes previsions, i perquè també hi ha molts municipis que han patit restriccions a nivell de sequera, i això, quan tu trobes a casa que has de fer aquestes restriccions, doncs, bé, trobo lògic que hi hagi una mica aquest interès barra...
Certa tafaneria també, per veure com estan els embassaments. De fet, dijous passat teníem en Marc Verdaguer, que és el director de l'Empordà, que ells tenen un problema molt seriós amb Boadella, que també s'ha omplert fins al 28%, però Boadella estava a les últimes i parlàvem que allà el que necessitaven en llevantades i que feia molt de temps que no hi havia llevantades. Les llevantades algú els associa...
a problemes, diguem-ne, adonades, a problemes, diguem-ne, a perills, però si no hi ha llevantades, diguem-ne, tampoc arriben aquestes pluges que són tan necessàries. L'altre dia estava jo arreglant una màquina de roses, precisament,
que s'estan dedicant a muntar aixetes a la xarxa de subministrament d'aigua s'estan dedicant a muntar unes aixetes controlades per wifi per poder aplicar restriccions puntuals en el subministrament de l'aigua perquè
La situació encara és la que és, tot i aquesta pluja benvinguda, i per això ho deia, l'aigua se n'ha de parlar sempre, perquè va bengegada i poder d'aquí a tres mesos torna a ser una prioritat. Però ja que treus el tema, permeteu-me que us ho pregunti. Fa un any en parlàvem molt, perquè estàvem en una situació molt complicada, us el recordeu, i de sobte va ploure.
i durant tot l'estiu no se n'ha parlat gaire d'aigua, no? La sensació aquella de dir, és a dir, esperem que qui ho hagi de fer ho estigui fent, esperem que aquelles dessaladores, si és que les dessaladores eren cap allà on tenien que anar, diguem-ne, s'estiguin instal·lant, però la sensació és que hi ha hagut com una frenada, no? Bé, això a vegades el que també passa és que es deixa de parlar d'aigua
Perquè potser es parla d'altres temes, com per exemple de trens, i al final els titulars els copen aquells elements que més afecten a la població, diguéssim, en aquest cas, i quan l'aigua n'està en notícia en surten d'altres, o en el cas dels trens, que ja és com per reiteració, i potser sí que últimament es parlava més de trens que no pas d'aigua.
Però sí que hi ha una cosa que ens hem conscienciat molt més. Sí, això sí. Jo ho veig quan ens dutxem, per exemple, com moltes famílies es recull l'aigua freda fins que ve la calenta per fer-la servir per altres coses. O sigui, que això són conscients.
I això ajuda molt. Jo crec que el ciutadà ho ha estat, perquè quan hi va haver-hi els problemes tan seriosos que hem tingut en els últims 4 anys, fa 5 anys veníem de les inundacions del Covid, del Covid no, però del Glòria, estàvem a punt d'arribar al tancament del Covid, diguem-ne, que aquesta és una altra que podríem parlar, perquè de fet, ara, tal dia com avui de fa 5 anys, ja estàvem a punt. Sí, el 14 no es va tancar tot,
Sí, no sé si anem conscients encara que ens tancarien, però sabíem que alguna cosa acabaria passant, això és veritat, no? I entre el Covid i el Gloria anava a dir que fa quatre anys per això ja va començar aquell període de sequera tan alarmant que ens va portar a situacions molt i molt complicades.
i del que jo crec que diem-ne que la ciutadania va correspondre. Però en canvi em va estrenar una cosa, perquè el que diu la Mari Carme, jo hi estic d'acord que la gent continua, potser s'ha relaxat una mica, i en canvi fa un mes o cinc setmanes l'arcalde de Girona, en Lluc Salelles, va fer un dia una crida explicant que en els mesos de gener...
de gener i febrer, o de desembre i gener, que havia augmentat un 10% el consum d'aigua a la ciutat, cosa que a mi em va estranyar moltíssim, precisament pel tipus de mesos que era. Sí, sempre hi ha una miqueta de relaxació, per això hi ha un concepte que és bastant encertat, que diu que de l'aigua s'anava a parlar quan n'hi ha, perquè si no és quan venen les precipitacions, quan no n'hi ha tots som presses,
I la gent va d'una banda a l'altra prenent decisions que potser no estan informades en temps i la ciutadania no està conscienciada a vegades. Per això, ara que ha plogut, mira, ara estem parlant d'aigua. I qui ho anava a dir, saps, que parléssim de necessitat d'aigua quan ahir el ter baixava ben ple.
Per això és important, perquè les millors decisions es prenen amb temps i, sobretot, amb capacitat de fer pedagogia i de conscienciar una ciutadania que l'únic que hem de fer és donar el valor que es mereix a aquest recurs, que és l'aigua, que al final és vida. A l'aigua no hi ha vida. Per això, no sé, a mi em va sorprendre també aquestes dades de l'augment de consum.
No ho sé, la veritat és que jo crec que Girona és una ciutat prou sensibilitzada amb l'aigua, vull dir, són la ciutat dels quatre rius, tot i que no n'hi hagi de quatre rius, sinó que almenys no hi baixa aigua, i no ho sé, no ho sé, veurem més en gran angular si aquestes dades segueixen o hi ha una frenada i un consum més responsable, veurem. Sí, aquí tenim una casa de les aigües,
que entre d'altres és la seu de Catxa, però que també és la seu de l'Observatori de l'Aigua, que també és un observatori que s'està creant i que el que ha de vetllar és per el bon ús de l'aigua com un bé públic, garantir el dret que representa per les persones el seu accés i també aquesta vigilància per la gestió de l'aigua, perquè també ens hem negat bastant aquí a Girona amb la gestió de l'aigua.
temps enrere, vull dir, amb males praxis, que potser era quan ens pensàvem que era abundant o que en tot cas que el seu rendiment no havia de retornar com corresponia. Però vaja, i sí que és cert, perquè això faig el paral·lelisme perquè jo crec que és bastant vàlid.
Ara també amb els trens s'ha anat fent tot un recordatori de tots els projectes o les possibles inversions que la millonada de diners que s'havien d'invertir en rotalies amb l'aigua en els moments més extrems i més...
I més d'ús, també, tu comentaves, s'havien promès de saladores, infraestructures, etcètera, una millor gestió de l'aigua, no? Doncs bé, com comenta en Xavier, això també s'ha de seguir parlant ara, encara que hagi plogut, perquè sabem que amb la situació climàtica en què estem, doncs aquestes sequeres poden tornar a venir.
Ara que parlaves de la casa a l'aigua, aquest dia vam tenir en Pau Marlamont aquí, que va dir que s'havien volgut reunir, tal com se'ls havia ofert des de l'Ajuntament, i no els hi havien deixat, perquè es veu que hi havia algun problema tècnic i no els hi van deixar reunir, per tant van continuar reunint-se, diguem-ne, en llocs així. Són aquelles coses que a vegades costen d'entendre una miqueta. Sí, no t'ho pideixer més fàcil.
com el fet que les obres a la Sec i Monac s'allarguen molt, no? Perquè jo pensava que seria qüestió de quins dies o així. Sí, sí, segueix, i és una d'aquelles coses que no sé, que potser s'haurà de preguntar, però que n'hi ha, i abans és que ara amb una mateixa intervenció el Roger ha trucat tres o quatre temes, és a dir, ara ja és la seu de Catza, Catza va substituir aigües de Girona, Sal i Sarrià,
que és evident que ara tot això va estar judicialitzat, per tant s'ha de parlar d'una manera curosa, però una de les coses que jo crec que es pot afirmar és que les inversions que es havien de fer no es van fer o no es van fer bé. Això sí que jo crec que és una afirmació que es pugui fer i d'aquí ve que es perd encara tanta aigua
diguem-ne a les conduccions i que alguna cosa hauria de millorar perquè si demanem a la gent si ens demanen als ciutadans que diguem-ne que complim doncs el primer que ha de complir diguem-ne és qui porta el servei i la gestió de l'aigua una altra cosa ah perdó
No, no, que tot el que té la privatització, vull dir, de determinats serveis públics. Lògicament, si l'aigua va estar en mans privades, doncs la seva gestió va respondre a interessos empresarials. I llavors què va passar? Doncs es va ometre aquella necessitat de fer un manteniment de la xarxa perquè ara, doncs, no...
Precisament no tinguem fugues per tot arreu i no tinguem una xarxa clarament deficitària. Ara ja està judicialitzat i l'aigua ha d'estar en mans públiques sempre, perquè és un bé que està de gestionar en benefici de la gent. I en tot cas aquí el que també va fallar és la part pública
en el control, perquè una gestió privada pot funcionar o una gestió delegada pot funcionar però sempre la responsabilitat de l'administració en el control i potser aquí també va fallar Sí, sí, clarament
Carme, que t'hem teat. No, no, jo anava a parlar justament dels trens. Doncs vinga, som-hi. Perquè anava a dir, no sé què passa avui, que no he sentit cap notícia perquè no he pogut, però... Avui la cosa està... És tan desastros que com ens pot dir el govern i tots els polítics que agafem el transport públic quan no ens en podem refiar?
No sabem a quina hora arribarem. Avui la qüestió està tranquil·la. Només hi ha hagut, per dir-ho d'alguna manera, diguem-ne, les incidències habituals, és a dir, un tren que anava de la R11, que anava en direcció cap a...
cap a Purvou, que ha sortit en mitjans retard i alguns problemes a la zona del Vallès, però que diguem-ne que formarien part del que és més o menys habitual. No hi ha hagut, la setmana passada va ser un gran desori, que jo crec que una de les coses que diguem-ne que sí que realment ha passat és que el govern com a mínim ha donat la cara en el sentit de reconèixer i demanar disculpes, ho ha fet el president de la Generalitat, ho ha fet la consellera Paneque...
La consellera Paneque ahir mateix es va reunir amb gent de DIF i de Renfe, que hi va haver la broma aquella, que el president de DIF va arribar tard, però que venia... De Santander, amb avió. Però venia amb avió, diguem-ne, que no venia. No n'havien tret.
realment és una reunió que des d'un punt de vista diguem informatiu era necessària per dir estem al damunt però la sensació és que en tot cas que arribat ara és a dir que algunes de les coses que estan passant ja fa massa temps que passen i tornaríem una mica al que dèiem de les aigües que la sensació de les aigües de Girona, Sal i Sarrià la sensació és que fa molt de temps que no es fa el manteniment necessari a la xarxa i un abandonament total
de Catalunya en aquest sentit perquè no s'ha fet cap inversió o sigui tu vas mirant almenys les dades que surten i el que s'ha invertit en altres llocs és el que s'ha invertit a Catalunya i sempre tots els presidents del govern han promès però no han fet mai de la vida res
Els presidents del govern espanyol. Espanyol, sí, sí. La lluvia de Mianllones... Sí, sí, però tothom s'ho ha posat a la boca i després no ha arribat res i així estem, no? Que és una vergonya.
Però aquesta és una sensació d'aquelles que, diguem-ne, hi ha coses que veus que acabaran formant part, diguem-ne, de la discussió, no ens en recordem, però, diguem-ne, precisament, el servei de trencs va ser el que va provocar el 2007, diguem-ne, les primeres granes mobilitzacions en aquest país acabaran culminar amb el que acabaran culminar per una molt mala gestió de tot això. Aquí hi ha hagut, a l'estat espanyol hi ha hagut governs del PP i governs del PSOE. Sí, sí, sí.
És una cosa que, diguem-ne, no es poden tirar uns als altres. I aquí també, i aquí vull dir, em refereixo a Catalunya, al país també n'hi ha hagut, no? I la sensació és aquella... Aquest dia, crec que va ser la consellera de Panenca, que deia que els últims governs no han vetllat perquè... Esclar, jo això ho vaig trobar, diguem-ne, una mica arriscat de dir per part de la consellera, perquè, esclar, els últims governs no havien vetllat el que no feien els seus governs, no? És una mica com el portaveu dels comuns, David Cid, que...
que es queixa i, esclar, dius, escolta, perdona, però és que Madrid governa els teus, eh? Vull dir, perdona, i no fa un any, en fa cinc, diguem-ne, eh?, ja, diguem-ne, però no sé, no sé com ho veieu tot l'hora. Jo, l'única vegada que he gaudit, hem arribat ara amb tren, va ser una reunió que vaig tenir quan era presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya,
que tenia reunió amb cultura de Madrid, Barcelona i tal, a Barcelona. I vaig ser l'única que vaig arribar tard. I em va encantar, perquè vaig poder dir, ah, no funciona... O sigui, em van tenir d'esperar i tal. És l'única vegada que... Com ho mostra un botó, no? Sí.
Home, és greu, és greu tot plegat, perquè la meva filla és usuària també directa del tren per anar a Barcelona i al final també la gent s'ha d'acabar adaptant a aquestes mancances i fins i tot, en previsió de possibles retards, dediquen més temps encara del que hauria de ser necessari
per moure's, i clar, això són hores que el dia, per exemple, que t'arriba a l'hora, doncs, què fas tota aquella estona, què fas tot aquell temps? I, per tant, t'ocupa moltes més hores, sigui per retard o sigui perquè ja ho fas en previsió, la mobilitat aquí a Catalunya t'ocupa moltes hores que no haurien de ser, i, en canvi, vas veient si la prioritat
hagués de ser la mobilitat de les classes populars a través del transport en tren, doncs, ostres, de vegades veiem propostes com ampliacions d'aeroports o baixadors també a l'aeroport de Girona, que al final està enfocat també cap a...
un moviment econòmic o un model econòmic del turisme, quan potser primer hauries d'assegurar que la teva gent tingui garanties de mobilitat suficients en tren. Però sempre són els mateixos, com tu dius, Jordi. Un o l'altre estan tots, si tires de maroteca, tots queden retratats. I al final entrem, i tu més, en un discurs que cansa. La veritat és que cansa.
Però hi ha una cosa que... Deixeu-me ser ingenu. Això, per exemple, a Madrid no passa. Hi va haver un dia que hi va haver uns problemes de retard. Un dia hi va sortir fins i tot el ministre a donar la cara. A la resta de l'Estat no es parla que hi hagi aquests problemes. Bé, perquè aquí hi ha hagut... O sigui, és un càstig, no? La desinversió o la manca d'inversió o la manca d'execució de les inversions anunciades forma part del càstig polític més o menys balat
I la conseqüència directa, que aquí això és preocupant, perquè, bé, quan sents a la gent una manca de confiança en el transport públic, i això sí que és preocupant, perquè precisament, abans que dèiem, parlàvem de l'emergència climàtica, no?,
Doncs molt bé, anem a fomentar el transport públic. Al final el que ens passa aquí és que molta gent al copte és per dir, mira, agafo el cotxe particular per fer aquest desplaçament. I després te trobes l'autopista. Sí, sí, sí. És on anava. És on anava, però...
Però sí que, al final, aquest càstig polític es tradueix en desconfiança en el servei públic, i això sí que és un problema important. Totalment d'acord. No, i podríem ser, podríem entendre'ns com la porta d'Europa, i en canvi tenim una xarxa de carreteres i de trens que ens converteix en el cul d'Europa, quan hauríem de ser-ne la seva porta. Però jo diria que potser som un embut, ara, amb el tema del transport per...
Per carretera jo ara més aviat diria que som un embut o que es produeix un embut. Perquè no hi ha interès, perquè la xarxa és radial i perquè l'interès al final és molt... I la gravetat de Madrid fa que les inversions quedi més a prop del centre.
Jo sempre tiro molt d'un llibre que es va publicar ja fa més d'una dècada o gairebé dues del Germà Bel, que havia estat diputat socialista i després va d'això cap a l'Espanya Capital París, que explicava el problema de la radialitat, d'allò que... Bé, els que ja tenim una certa edat ens explicaven allò que...
del punto cero de totes les carreteres nacionals, que era la plaça del sol de Madrid, que tot es calculava a partir de la distància que hi havia. Però tothom pateix la seva centralitat. Estatal és Madrid, a nivell català és Barcelona, i a nivell gironí és barri. I de fet, a nivell estatal hi ha una cosa que jo crec que encara no ha acabat d'explotar, però que ja va sortir en un moment determinat amb formacions polítiques com el Teruel Existe i tot això, que és...
el problema diguem-ne que la concentració de poder a Madrid la concentració de recursos a Madrid ha buidat allò que es va venir a dir l'Espanya vaciada jo aquí, esclar, quan un és gran sempre tira el seu referència amb ells però aquí hi ha un article magnífic d'aquest sí que ja fa un quart de segle del president Maragall, Pasqual Maragall
que alertava de tot això, i no alertava des d'un punt de vista independentista en aquell moment, alertava del problema que això suposaria precisament per tot això, que era aquell el Madrid se va, no? Vull dir que Madrid va pel seu aire i els primers perjudicats són la gent que està al voltant de Madrid. Ara es comença a veure, diguem-ne, que des de Castilla-León o Castilla-La Manxa comencen a haver-hi també, o propi Aragó, i comencen a haver-hi, diguem-ne, aquestes manifestacions. La veritat és que, esclar...
però això ha passat una mica amb tots els governs te'n dones compte que hi ha promeses n'hi ha hagut moltes però després i fins i tot diguem-ne en els pressupostos s'han pactat pressupostos llavors ve l'execució i és aquella cosa que a algú li costa d'entendre i que jo m'he fet explicar moltes vegades i que no l'acabo d'entendre que com pot ser que per exemple que Madrid
tingui una execució del 130% o 140% i Catalunya es quedi el 40% és molt fàcil d'entendre però vull dir és una manera de fer números que dius que ens estan enganyant per davant per darrere i que hi ha una com tu has dit una cosa molt premeditada que diguem-ne que no funcioni llavors esclar per altra banda acaben dient allò a la locomotora d'Espanya doncs escolta si a la locomotora hi treus la possibilitat de tirar doncs tot l'altre també irà malament
Sí, i a més aquí, també políticament ens han acabat confonent amb això que Madrid és Espanya, diguéssim, o que es concentra allà. Sí que hi ha una gran concentració de poder, però només per fer un apunt sobre el tema de les carreteres, i especialment de l'AP7, jo crec que estem a un parell o tres de retencions que ja es constitueixi, potser formalment, una plataforma ciutadana que es digui que volem pagar.
i que reverteixi allò que tant s'havia lluitat d'aixecar les barreres. Sí que és cert, i jo crec que també ara se n'ha parlat, que aixecar barreres i fer servir una via que estava pensada
Amb una altra concepció, a nivell d'accessibilitat i de distribució d'entrades i sortides, fa que quan hi ha un problema aquest es magnifiqui. Aquí sí que hi ha també un problema de gestió que s'ha de poder afrontar perquè...
I, evidentment, amb tot el tema del transport, perquè al final els quatre carrils que tenim aquí a la circunvalació de Girona, per entendre'ns, en realitat són tres, perquè el de 80 no el fa servir ningú. No el fa servir ningú, exactament. Per tant, perquè els camions no hi passen i, per tant, aquella és una via que pràcticament és lliure, no? O sigui, que de fet tenim dos carrils o un quan s'adavanten els camions que tampoc haurien de fer-ho.
i la quantitat d'accidents de camions no ho havíem sentit a dir mai aquesta quantitat d'accidents de camions que és quan ja no pots passar per l'autopista, està clar és evident que diguem-ne que des que es van aixecar les barreres després de tants anys que ens queixàvem que havíem de pagar per anar a Barcelona
trobaríem molta gent que utilitza aquesta via, que estaria disposada que hi hagués una vinyeta, digue-li el nom que vulguis, diguem-ne un pagament de manteniment, perquè dóna la impressió que el manteniment ha caigut, i també hi ha un altre tema, que segurament això estaria ja en mans del Servei Català de Trànsit, que és el fet del gran nombre de camions, i que potser els camions haurien de buscar alguna fórmula, perquè alguns dels adelantaments dels camions són molt perillosos.
Possiblement que els camions anessin, diguem-ne, per la dreta. És que al final tot ve a petar allà mateix. Ara és perillós, realment, circular per l'autopista. No tothom sap circular per l'autopista. Jo hi circulo sovint i el carril aquest de 80 que deia en Roger és més per adelantament.
de camions per la dreta i per sortir a la sortida que toca, que no pas realment per mantenir una velocitat que tu a vegades quan la fas veus que t'adavanten. I després tot bé allà mateix, la inversió en infraestructura, o sigui, el transport per tren, per exemple, també trauria molta necessitat de camió i reduiria el transport per carretera.
I estem en aquest punt, vull dir, aquí el que veig és això i les inversions van segons com toca el pitú. Mira, ara la gent parla del tren i el transport públic, però per què no hem parlat també del que seria tot el que seria l'eix mediterrani? Per què no es recupera aquest debat? Per què no es prioritza? Doncs estem com estem, que anem cada quatre anys al debat gira al voltant de coses pendents i portem com 30 anys amb coses pendents
que no avancen i que al final són un greuge pel nostre desenvolupament econòmic i també pel nostre dia a dia i per la nostra seguretat. Ara ja comencem a patir per la nostra seguretat, perquè circular per la nostra xarxa de carreteres no és segur en molts moments. I clar, això realment no té perdó, però anem a donar moltes en cercle i anem amb la rodeta de hàmster i aquí dies passa anys empeny.
Sí que és veritat que hi ha qüestions que regressen cert temps. De la mateixa manera que anem prenent consciència a nivell més particular que per fer segons quins viatges a partir d'uns quilòmetres o d'uns milers de quilòmetres podem acceptar l'avió però si no podem buscar alternatives com el tren.
En el tema dels camions, més que passar més per la dreta, també, en segons quines distàncies, haurien de pujar en un tren, perquè de fet ja es fa, ja es pugen camions en trens, ja es fa aquest transport, i llavors el camió baixa del tren, i, bueno, perquè el tren arriba fins on arriba, no?
Clar, per fer això què necessitem? Primer millorar la infraestructura i llavors que aquests elements siguin competitius també a nivell econòmic. Perquè al final, la conclusió és que si tenim tants camions a les carreteres és perquè els surt més econòmic que no pas qualsevol altre menjar. Però sí que pujar camions als trens...
Sí, és en plan literal, eh? Sí que és una via que es fa, però per fer-ho has de tenir una bona infraestructura ferroviària. Clar, un portador mediterrani, per exemple. Per exemple. Però i sí que s'ha de tendir cap aquí, amb aquesta consciència de dir, escolta'm, per exemple, avui, per anar a Madrid, la majoria de persones ja no agafa el pont aeri, ja no va amb avió, ja...
Bé, perquè a nivell... Perquè és més pràctic fer un trenc. I tant, te deixo més de la ciutat. És més pràctic, és més sostenible, etcètera. Vull dir que amb el transport hem d'anar tendint cap aquí també. Però continua sent més econòmic moure.
I és inevitable que hi hagi més accidents a la P7, perquè hi ha molts més camions als que hi havia abans. Abans es diversificaven molt. I jo, que de tant en tant me'n vaig cap a l'Empordà, doncs sí que moltes vegades, en comptes de passar per l'autopista, passes per la Nacional. Sí, sí, sí, perquè hi ha menys trànsit. I et trobes menys trànsit, el trànsit en alguns trams més pacificat. A la Rondès de Figueres sí que hi ha força trànsit. O hi ha més o menys, com sempre, potser una mica menys.
Però hi ha trams, que vaja, si treballs un o dos vehicles, ja és molt. Per això dic, tothom té pateix la seva centralitat. Tothom pateix la seva centralitat. Està aquí per l'aer. Que vols parlar d'aire urbana o vols parlar de mobilitat, Xavier? Ah, no, no, perquè avui tenim ple i avui és dia...
que haia marcat ple ordinari del mes de març a la ciutat de Girona. Abans ens deien, avui és un dia important, avui és un dia de mobilitzacions. Explica'ns-ho, Xavier, explica'ns-ho. Ah, bueno, no, avui hi ha el ple que porta tots els punts habituals, expedients, sentències i tot plegat i després hi ha una moció ciutadana que avui es presenta en defensa del parc Jordi Vilaminjana i hi ha una mobilització prèvia preparada
que surt a les 5 de Can Ninetes, a les 6 arribarà a Plaça del Vi i després hi ha una concentració preparada per una miqueta acompanyar la defensa de l'emoció des de dintre de la sala dels banys.
Tema complexa, eh? Tema complexa, perquè, esclar, vull dir, a veure, jo crec que ningú d'aquesta taula ni ningú està en contra del Trueta. Però s'ha trobat aquesta, anava a dir pedreta, aquesta pedraça pel camí, que és una miqueta, diguem-ne, tot el tema del parc Jordi Vilamitjana.
A mi, un dia aquí, en aquesta taula, em van dir que era un problema polític, que era un problema que els que defensàvem el parc era perquè estàvem d'acord amb un partit polític. Això no té res a veure amb la política, sinó que és un espai públic que estem defensant, la gent de Sant Eugènia.
A mi també en aquesta taula se m'ha arribat a dir, per una persona que no hi és, que no hi anava ningú en el parc. Hi ha gent. Els caps de setmana tu passeges i hi ha gent.
Amb l'espai que hi ha, per què se tenen de fer uns edificis en aquest parc? Defensem el parc, defensem el nostre espai públic, el nostre espai de relax. Hi ha molts altres llocs on poder fer aquests pisos. I jo crec que només aquí hi ha un problema molt clar, que és que el parc...
que no el parc el de salut sigui a Girona i si és una mica més cap allà semblaria que és salt però a Girona també hi ha parts que es poden fer una mica més amunt més avall d'allò on estem però sisplau que se'ns escolti això sí que és molt important
Bé, jo crec que avui hi haurà una bona oportunitat perquè el ple municipal escolti aquest prec. El problema és de fons i potser també ve una mica de lluny i és un problema que també és compartit amb altres zones. Quan es fa un planejament o quan es fa un canvi de planejament,
O sigui, tocar aquestes peces són com molt sensibles i el que reivindiquem les associacions veïnals és que quan es fan aquests plantejaments es puguin informar en prou temps i forma com per plantejar també altres opcions, altres alternatives. Perquè una cosa és el desenvolupament del parc i això és com un dany col·lateral que ara se li busca una solució
però que en podria tenir d'altres o que se'n podrien plantejar d'altres i que, de fet, s'han posat sobre la taula altres alternatives a poder resoldre aquesta qüestió. I pot haver-hi com un pecat original, que seria una mica aquesta dèria de Girona, per entendre'ns, no?, de que ni que sigui amb
blongle del dit petit, doncs que també hi sigui l'hospital, no? O el campus de salut. I aquesta és una batalla política que hem tingut, que també ens ha desgastat molt com a ciutat i que també ens ha fet perdre una mica el temps, no? Però aquí sí que s'havien plantejat altres alternatives. Per exemple, que l'afectació no fos en la pròpia peça o en el propi àmbit, sinó en un altre àmbit. Això, anys enrere, es feia. Ara diuen que ja...
t'ho poden tombar més aquestes operacions urbanístiques de poder repercutir aquesta compensació en un altre lloc que no sigui directament i l'altre és amb endeutament i sí que és veritat que ara suposo que en previsió del que passarà avui sí que el propi govern de Girona s'ha intentat armar a nivell argumental
per defensar la seva posició, perquè sí que és una posició que és molt ferma. Si això era un element que podia fer trontollar el pacte 3, a mi em sembla que aquí hi ha hagut una unió, una comunió entre els tres grups municipals que formen el govern perquè no hi hagi fissures, cap fissura en aquesta qüestió.
Xavier, ja has vist que aquí tens, a la taula, tens una ferma defensora de Calpar-Nestoca, com és l'Ameri Carme, veïna de Sant Eugenia, tu també n'has estat. Què ha passat aquí? Perquè... Què ha passat? Deixa'm-ho dir una cosa, deixa'm-ho dir d'una altra manera, diguem-ne... Han canviat alguns discursos, és a dir, en funció de si es governa o no es governa, aquestes coses han passat. Ara, en Roger deia una cosa, al final s'ha vingut a dir...
El tema de les edificacions és bàsicament, diguem-ne, com a compensació per l'expropiació. Algú ha xifrat, no sé si ho dic malament, Xavier, 11 milions d'euros, i jo en un article ja fa temps vaig dir...
No sé si valdria la pena que el govern, amb una inversió de 600 milions d'euros al govern, per la freja del govern de Catalunya, també contemplés aquesta possibilitat. Aquesta seria una possibilitat, no? Perquè aquí, diguem-ne, no sé si hi ha gent que ha canviat o no ha canviat, però la posició de la gent del parc no es toca, diguem-ne, és molt ferma, no, Xavier?
Sí, o sigui, l'emoció que presentem avui, per exemple, també s'ha d'estacar el suport que ha tingut de més de 40 entitats i, a més a més, també l'associació de veïns de Sant Narcís i també, fins i tot, el CAP de Can Givert dona suport a l'emoció, no?
Perquè crec que a vegades s'ha comunicat de forma equivocada, no diré intencionadament, però sí que ha generat certa confusió el fet que la plataforma al Parc no es toca. Sempre hem estat a favor del campus de salut com a equipament supernecessari que s'escapa de l'àrea urbana i que arriba...
a l'àmbit provincial, i nosaltres sempre hem dit que volem el campus i el volem el més ràpidament possible. El que passa és que hi ha hagut aquesta confusió en què sempre s'ha lligat el campus al parc Jordi Vilamitjana, i hem de dir que són coses diferents. Vull dir, el parc Jordi Vilamitjana és un dany col·lateral, és una moneda de canvi que es vol fer servir per poder pagar
la compensació dels terrenys privats necessaris per encabir el campus dins de la ciutat de Girona. I, senzillament, aquí hi ha un tema tècnic que la manera com s'ha decidit compensar la part privada és canviar la titularitat d'un parc públic com és el parc Jordi Vilaminjana, fent-lo passar a mans privades i també promoure la construcció de 350 habitatges. Per què? Perquè la part privada, doncs,
es vegi compensada econòmicament a partir d'aquesta promoció d'habitatge i altres serveis que hi hagi. Clar, el que nosaltres diem des del barri és que són coses diferents. O sigui, la construcció del campus no va lligada al futur del Parc Jordi Vilaminjana. El Parc Jordi Vilaminjana és...
una manera com s'ha decidit solucionar un problema econòmic puntual de la nostra ciutat, en aquest cas. I vam tenir una mesa de treball amb els diferents col·legis professionals, i que en Roger també hi era, on, per exemple, la intervenció de Sant Eugeni era clara, en el sentit de dir, si hi haguessin altres fórmules de compensar a la part privada, a ningú li fa nosa el part Jordi Vilaminjana. Per tant,
Des de Sant Eugeni ens neguem a sentenciar ja el parc Jordi Vilaminjana i a veure que el perdrem. El que diem és, sempre hi ha alternatives, hi ha altres fórmules que no retracin el campus, per suposat, però que busquin altres maneres de solucionar aquesta necessitat financera. Busquem-les, treballem-les, i segur que si hi ha altres maneres, a ningú li fa nosa aquest parc Jordi Vilaminjana, que per això el volem defensar,
Fins que no hi hagi una altra alternativa. I no volem caure en el debat tècnic de quina manera compensem. Volem defensar que els barris, com deia en Roger, els hem de construir entre tots i totes. La gent que hi vivim. Hem de posar el mapa de tot el sector que es veurà afectat i al final dissenyar-lo conjuntament perquè sigui un lloc millor per viure després de l'existència del campus. No volem ser vellvitge.
No volem ser un aparcament, una zona caòtica a nivell de mobilitat amb edificis i més edificis. Volem un equilibri urbanístic que això es treballa a partir de la previsió i el disseny conjunt dels nostres barris. Per això, defensem avui l'emoció. Una, mantenir-se en el convenciment que el Parc Jordi Vilamitjana és un agent central i bàsic en l'ordenació del sector.
i a partir de buscar alternatives i després l'altra és la creació d'aquesta mesa que ja s'ha convocat però en la qual hi serem defensant el parc perquè sobretot i ja per acabar recordeu el parc
no està lligat al campus. Són coses diferents. Tot ve d'un error inicial que va ser voler posar una part del campus dins de Girona per qüestions d'ego i d'altres coses. Ara no hi entraré. Però aquest és el desencadaran de tot plegat. Si no necessitéssim aquestes parcel·les no s'hagués hagut de necessitar de compensar-ho amb un parc que al final el que es fa és estupiar-lo als veïns i veïnes, perquè al final se'ns atreu...
I no el podem gaudir quan, precisament, aquell espai necessitarà d'aquestes zones, del gaudi, la socialització i, sobretot, refugis climàtics i espais naturals que són de ciutat. No oblidem, no és una cosa només de Sant Eugène i Cantivert, és una cosa de ciutat i de província.
I ja està, i amb això estem sempre sumant, sempre amb ganes i sempre traient el parc del que seria el campus, per no confondre la gent i perquè ningú pensi que el fet de defensar el parc és estar en contra del projecte més important que hi haurà a la ciutat de Girona les properes dècades. I en això hi estem tots, remant junts i que ningú s'equivoqui. Estem en això, però volem el parc.
Sí, aquí hi ha elements que ha comentat que jo crec que són interessants. El que volia afegir també amb el parc, que també ens ha de fer reflexionar si és un parc que el teníem amortitzat.
perquè potser encara no estava amortitzat. Això va requerir una inversió, etcètera, etcètera. I que, per tant, és aquella sensació que potser no has acabat de pagar quelcom que ja n'has de prescindir. Sí que s'ha creat una taula de treball multisectorial en què hi intervenen moviment veïnal, però també, evidentment, hi ha l'Ajuntament, hi ha la Universitat, hi ha el Col·legi de Metges, d'Infermeria i el d'Arquitectes,
en el que ja es va fer una primera trobada, es va parlar del parc, però no només del parc perquè també part de la missió que ha de tenir aquesta taula de treball és com projectem una mica tot aquest sector que s'haurà de desenvolupar i com es cus a nivell urbanístic, a nivell social, una mica tot aquest barri nou que creixerà entre Giron i Salt,
tenint en compte que les fronteres administratives en aquests casos es dilueixen molt i per tant poder parlar d'usos poder parlar de refer també espais existents ja per harmonitzar una mica tot aquest desenvolupament urbanístic i aquí jo crec que totes les mirades són importants i clar, de forma egoista si voleu la veïnal és imprescindible
Evidentment, llavors cadascú ha de prendre les decisions i amb les competències que cadascú té i amb la potestat que donem a la ciutadania que els polítics prenguin les decisions. Però aquests espais per debatre, per escoltar i sobretot també per tenir la informació, perquè moltes vegades el que ens trobem a les entitats és que n'hem venut ara tenim un exemple recent a Pontmajor amb el planejament d'un pla de millor urbana
que una mica correcuita van poder atrapar, poder presentar a última hora unes al·legacions i ens falta informació i aquesta informació també la demanem perquè és la base de la participació quan volem que la ciutadania participi és imprescindible que la ciutadania estigui informada i en aquest cas
específic, potser la informació no s'ha donat de forma prou àmplia ni en prou temps com per poder plantejar alternatives a les que finalment doncs sembla que s'obtarà. Maricarma, la gent de Sant Eugeni la veus ferma amb la defensa del parc? Totalment, sí, sí, sí, perquè vas a comprar i es parla del tema vas a fer alguna gestió caninetes parlem del tema, vagis allà on vagis parlem del tema
a més una persona molt implicada a mi per exemple em va passejar pel parc per donar-me totes les raons perquè entengui perfectament és que no cal tots els que som de Sant Eugènia ho veiem claríssim i que és un parc de tothom quan vam començar a idear el parc em va tocar a mi coordinar Ampes
I vam recollir més de 900 respostes i enquestes i propostes d'alumnes de l'institut i de les escoles per dissenyar aquest parc. És un parc que, com bé diu la Carme, per allà on passeja la gent fa el sense seu. És un eix central de socialització i de gaudi. I per això ho dic...
Tampoc diré que volguem fer moviments que retracin la construcció del campus. Per suposar que no. Però tot té la seva justa mesura. El parc és una moneda de canvi que s'ha escollit. I com diu en Roger, no hem tingut la informació prèvia i ara se'ns ha abocat en un carrer sense sortida i se'ns diu que és que l'única opció que hi ha és aquesta.
I no ho és. No volem instal·lar-nos en el debat tècnic. Volem estar en el debat polític. Realment és la millor. Com quedarà el barri? Perdrà? No perdrà? Per què no es busquen alternatives? Per què no paga la Generalitat? Per què no apretem més? Són 3 milions del que hauries de compensar la part privada.
i després tota la resta d'urbanització que puja a aquests 12 milions d'euros que parlem. Per tant, no és l'única opció. Mirem més enllà. Busquem alternatives. I si trobem una alternativa, a ningú li sobrarà el parc. Per això tots defensem el parc, perquè tots defensem zones verdes. És que és una qüestió de lògica i d'equilibri urbanístic. En una ciutat que està creixent, el sector creixerà amb més de 3.000 persones
amb tot el que hi ha ideat. Creixen com a habitatge i aquestes 3.000 persones necessitarem espais com el parc. Deixa'm fer de bocat del diable, perquè el trasllat del parc a l'altra zona de la carretera, diguem-ne, al darrere on hi ha Can Vell Solà, no es contempla com a possibilitat, no? Sí, no, és que al final ho necessitem tot. Això que ells diuen trasllat al parc no és senzillament tot el que seria...
la zona colintà, la zona limítrofa que està tocant a la Riera Marroc, doncs aquella zona es fa l'eix verd, el carreró verd aquest per comunicar amb Vilabrereig. Al final, això és una idea que tots els grups municipals han de defensar, el tema de les vies verdes, el tema d'aquest eix verd per comunicar a nivell d'àrea urbana. Però el parc és això, és un parc consolidat i és un espai que no queda...
més apartat encara del que està ara no, no, és un lloc central on hi ha una previsió de creixement urbanístic brutal, o sigui tu veus ja els cartells en venda de tots els solars, hi haurà molta promoció privada d'habitatge que haurà de destinar el seu tant per cent a habitatge de protecció oficial per tant, el creixement que hi haurà a nivell d'habitatge, no només el privat, sinó també aquest que hauria d'estar uns preus competitius de lloguer per precisament donar opció a altres persones i serà
I el parc continua sent necessari. Ho volem tot, però no és per una qüestió d'egoisme, és per una qüestió que ja som els barris més densos de la ciutat de Girona. I un creixement sense equilibri és un creixement que va en prejudici de la qualitat de vida dels veïns, que al final hi serem.
Sí, en aquí, o sigui, jo no sé, bueno, puc intuir què passarà avui en el ple i quin futur, quina votació hi haurà respecte d'aquesta moció. Jo crec que també s'endevina quina resposta hi haurà respecte a les al·legacions que s'han presentat més endavant, però sí que...
Sí que dins de tot el corpus dels arguments, també, i aquí des del col·legi de metges en feien especial referència, també hi ha el tema del clínic, no? Que no és que sigui com l'espantall, perquè sí que hi és, té bé aquesta previsió, i aquí hi és allò com qui es queda amb la pole position, no?
Jo vaig fer un article en aquest sentit perquè a mi realment em fa por, és a dir, jo crec que una cosa no té res a veure amb l'altra, també estic d'acord amb en Xavier, però sí que em fa por, diguem-ne, donar la imatge que ens estem barallant perquè des d'aquell centralisme barceloní es pugui pensar que, doncs, ja que us baralleu tirem el clínic al davant perquè això significaria retardar el truet a 10 o 15 anys i crec que això no s'ho pot permetre a ningú.
És a dir, sí que per part dels col·legis professionals, especialment els que es van manifestar, a més els vinculats als temes de salut, sí que dèiem, parlaven allò de sense fissures, però és veritat que les fissures ja no hi són només respecte d'aquesta qüestió a nivell veïnal,
també hi són a nivell polític, perquè hi haurà algun grup municipal que suposo que no votaran contra d'aquesta moció. Jo no sé què faran, o s'obstindran o hi votaran a favor. Abans he de donar la impressió que sí que sabies el que passava. Exacte, després li anava a preguntar.
No, que intueixo. Bueno, per les declaracions que s'han fet, també últimament, perquè també és un tema que ha copat titulars i que ha generat també aquesta controvèrsia. Recordo no fa gaires dies, precisament en un diari local hi havia un article de l'alcalde de Girona i l'alcalde de Salt, i just al costat un article de la portaveu del PSC. De Bels Pobin.
una mica com la cara i la creu però sí que hi havia una mica també aquesta demanda de sense fissures però de fer les fissures no és que apareguin ara és que potser és un projecte que ja porta ara això és un terme incorrecte segurament ho diré bé amb fissures ja des de fa anys també hi havia polític dins de Girona i amb el que comentaves al principi
de si hi ha hagut algun canvi de posicionament bé, aquí les hemoroteques sempre acaben retratant a tothom però també és veritat que una cosa i jo ho sé perquè ho he viscut també la pròpia pell una cosa és el que fas quan governes i l'altra cosa és el que fas quan estàs a l'oposició i els governs té moltes prerrogatives i aquesta és una de clara
Estava mirant la cara a través de la pantalla, la cara d'en Xavier Villarreal. Sí, jo vaig votar a favor, el 2022 vaig votar a favor d'una moció en defensa del part Jordi Vilamentjana, formant part d'un dels grups que està ara govern, però que, com deia abans en Roger, han tancat files al govern i d'aquí ja està. I tu això no entens, diguem-ne?
Clar, a veure, jo no he estat governant. Jo entenc que l'única possibilitat per a aquest canvi de criteri ha de ser que un cop governes, doncs alguna cosa passa. No ho sé, això se m'escapa. Jo el que sé, jo estic del costat que he estat sempre, que és el costat veïnal i en defensa del que seria aquest parc, intentant explicar, intentant dir en tot moment...
que el campus tirarà endavant que ningú tingui por del clínic el projecte del campus tirarà endavant a l'abril hi haurà una aprovació inicial del que seria el planejament o el nou planejament i tot està seguint el seu ritme el fet que defensem el parc no vol dir la nostra reivindicació no és un barco de xanquete la nostra reivindicació són moltes més coses té moltes més arestes
La nostra reivindicació no atura el projecte del campus. El que diem és que abans que comencin a entrar màquines o altres eines a començar a urbanitzar, tenim temps, tenim temps per buscar aquestes alternatives. I si trobem aquestes alternatives, el que dic sempre, a ningú li sobrarà el parc, perquè és una peça imprescindible. Per tant, en resposta a el que diu Jordi, no en tinc ni idea del que passa quan estàs de govern. Està clar que no és el mateix acceptar que aprendre's,
però bueno, això és una coseta que el temps dirà i al final el temps és la millor medicina de tot plegat t'acaba posant al costat de la història per posar-hi un punt d'humor has mencionat el barco de Txanquete el de la perça del barco és una barqueta, eh?
I tant, i tant, sí, sí. Del barc ho ha passat a Barqueta i també s'entrolla ni això, sí, sí. No sé, en tot cas veurem, és a dir... Estem tots junts, eh? Fissures niunes. Des del món veïnal, des de tots estem que volem el campus. És una oportunitat brutal. Aquí fa anys, Jordi, en aquestes mesos cartolies, quan ja em preguntaves com veia el tema del campus, jo ho deia. Ben gestionat és una oportunitat immillorable. Mal gestionat...
És enfrontament i és una putada i hem trobat mala gestió comunicativa i sobretot manca de participació, manca d'espais d'informació, com deia en Roger, i de participació perquè al final les decisions siguin compartides, siguin de tots. Ara mateix hi ha un enfrontament, una proposta imposada i una resposta veïnal
que sempre vetllarà pel millor del nostre barri. Però aquí estem, eh? Pel campus, a totes, i per ocupar espais de participació que se'ns obrin a partir d'ara. I sempre hem fet el mateix, de fet. Sempre ho hem fet. Esclar, aquí el PSC també té una postura complexa en el sentit que governa la Generalitat i, per tant, és la que impulsa tot això. I, per altra banda, diguem-ne, el grup municipal de Girona, quan ve Esporrin va dir el que va dir en aquella entrevista, crec que al punt algú va dir...
No se li ha escalfat la boca, a mi em dono la impressió que no, que era tota una cosa molt pensada, encara ara ho segueixo pensant. Sí, i en tot cas, en benefici del grup municipal del PSC, també suposo la seva autonomia per, evidentment, vull dir que el govern té una posició...
i té una decisió important i és part implicada, però suposo que també el grup municipal deu tenir la potestat per poder prendre aquell posicionament que li sembli. Són situacions complexes, a vegades poden semblar contradictòries i a vegades no ho semblen, sinó que... Però bueno, a Girona li surt gratis, el seu suport li surt gratis a Girona, perquè com ja hi ha una suma, que en aquest cas és previsible que es tombi l'emoció,
li surt gratis. Poder votar que sí, i bueno... I et sabrà greu que estombi aquesta emoció amb els vots de qui es tombarà, si és que es tombi? Home, i tu què creus? Per això ho pregunto i no pas per fer la punyeta, diguem-ne. Serien allà, perquè el que em sap més greu és això, se'ns estan casillant amb detractors del campus, i no, i això no és just, no és just, perquè hi ha moltes més coses com les que et deia, i clar que em sabrà greu, però allà estarem, no en queda un altre, sempre.
Doncs allà estarem i nosaltres en parlarem, però serà a partir de demà perquè ha passat molt ràpid tot això i ara ja són les 11. Gràcies Xavier Villarreal, gràcies Maria Carme Ferrer, gràcies Roger Casero. Crec que hem parlat de tot i una mica... i demà hi continuarem, però serà a partir de les 10 perquè ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 10 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
Unes 200 persones es mobilitzen a Girona per reclamar igualtat amb motiu del 8M. Amb consignes com contra el patriarcat, acció directa o no són mortes, són assassinades, els concentrats van recórrer a peu protegits amb impermeables i paraigües als prop de dos quilòmetres que uneixen la plaça Salvador Dalí al costat del Corte Inglés, amb la de Josep Pla, on ja la teniu Salvador Catà.
La policia municipal investiga nous abocaments a Girona Est i vol identificar i denunciar-ne els autors. Segons informa l'Ajuntament, en un comunicat, l'objectiu és identificar-ne els autors i denunciar-los per delictes contra el medi ambient. La policia treballarà amb els Mossos d'Esquadra per determinar-ne l'autoria. El consistori subratlla que busquen reduir el nombre d'abocaments il·legals en aquest punt de la ciutat, molt proper a un espai natural perquè és on comença el continu buscós cap al massís de Gavarres.
Denuncien més de 200 persones en dos mesos per incivisme amb les deixalles a Girona. Això ho va comunicar l'alcalde, Lluc Salelles, a través de les xarxes socials on tornava a lamentar el mal comportament d'alguns veïns pel que fa a l'abocament indegut de deixalles. En aquest cas per una gran quantitat d'amobiliari que algú va deixar al costat d'una illa de contenidors a Pedrez.
L'exposició Experiències Matemàtiques a la Casa de la Cultura de Girona té un gran èxit a la ciutat. L'exposició itinerant que porta com a lema prohibit no tocar estarà a Girona durant dos mesos i mitja a la Biblioteca de la Casa de Cultura. Aquesta estarà tinguent un gran èxit amb els centres educatius, ja que en poc més d'un mes s'han aconseguit més de 170 grups amb 4.500 alumnes inscrits per visitar-la.
I en esports, l'UNI va derrotar ahir el Cadí per 82 a 58. En la commemoració del Dia Internacional de la Dona, en què l'UNI va homenejar dones fonamentals de la història del club, les gironines van sumar un nou triomf a l'ELF Endesa.
L'RCD Estàdio Macull avui a les 9, un Girona que els de Mitchell volen aprofitar per revertir la dinàmica sumant els 3 punts. Ho faran un escenari exigent i no només pel fet de ser un derbi, sinó perquè els registres de l'Espanyol a casa són bons. I el temps ens hem despertat avui a Girona amb 10 graus de temperatura en un dia marcat pels núvols amb alguna probabilitat de pluja cap al migdia.
Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.