Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha tornat a defensar la gestió del govern en la crisi de Rodalies. Ho ha fet al Parlament, on a aquesta hora compareix a petició pròpia per donar explicacions de l'accident que el 20 de gener va provocar la mort d'un maquinista a Gerida.
L'única prioritat que ha de tenir el govern de Catalunya és Catalunya i per mi això passa per davant de qualsevol cosa. Crec que això ha guiat la seguretat i els interessos dels catalans i catalanes en tota l'actuació i per tant, com els dic, de tot aquest repàs i a la llum dels fets, aquests diferents elements no els canviaria i crec que han estat una guia encertada en la gestió d'aquesta crisi.
Una PNQ que ha destacat que per primer cop Renfe i Adif han assumit responsabilitats i a més que l'engestor de la infraestructura de Rodalies ha començat a treballar sobre el terreny per fer actuacions a tota una xarxa ferroviària que s'ha demostrat que estava en molt males condicions. I també mobilitat avui el túnel de Renfe de Rubí per on passen les mercaderies de tota Catalunya continua tancat però Adif preveu poder-lo obrir durant el dia d'avui. Ens aplica aquesta formació l'Albert Soler des de Ràdio Rubí. Albert, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs aquest matí, a les 8 del matí, hem estat a l'entrada d'aquest túnel i un tècnic ens ha dit que la via ja està lliure. Això vol dir que ja s'hi pot circular però que falta encara el vistiplau de DIF per donar l'ordre de reprendre el pas de mercaries. Per tant, tot aniria en la línia de pensar que durant el dia d'avui es podrà reobrir
i per tant també es podrà reobrir i tornar a fer servir la línia de mercaderies. Recordem però que quan es reobri aquest túnel només hi passaran mercaderies, ja que encara no podran fer-ho els passatgers. Per aquesta mateixa via també hi circula la R8 de Rodalies, la línia orbital que no passa per Barcelona i enllaça el Baix Llobregat
Gràcies Albert, bon dia. Bon dia.
I Anglès comença a recuperar el subministrament d'aigua, després que una s'hi ha avisada al carrer del Pla de la Cuma, malmetés una canonada i des del dimecres a la nit l'aigua ja arriba al dipòsit municipal i es va restablint progressivament la pressió a la xarxa. L'Ajuntament adverteix que l'aigua encara no és potable i només es pot fer servir per a usos com ara dutxar-se, netejar-ho bé, anar al lavabo, però no per beure cuina ni tampoc rentar plats o bé les dents. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Giroestudi, el gir que impulsa la nostra salut.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona EFAEMA.
Bon dia, entrem en temps de Tartuli i Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de febrer. Comença el mes, vàrem passar un gener convuls amb moltíssimes coses, lleventades, aigats, pendents de l'unyà...
i com a conseqüència dels aiguats o no, un caos total rodalies i alta velocitat que en un moment ha arribat a col·lapse total del sistema ferroviari a les comarques gironines i a tot el país, a tot el Principat.
En tot cas, d'això i d'altres coses, com a tema ciutadans, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis de Girona FM. Assumpció Puig, molt bon dia.
Molt ben dia, Jordi i companys. Arquitecta antiga de gana del Col·legi d'Arquitectes, tant tant val la pena repetir-les aquestes coses. Sí. Ciutadana i persona molt activa encara, eh? Sí. Com va tot? Bé, doncs bé, i bueno, començant aquest any que dius tu, molt convuls, realment ha sigut un any que els dies que portem, cada dia, hem tingut com, no?, un any al cor de coses que estan passant, i dius, veia, 2026, no?,
Exacte, i tu has dit coses que estan passant, no que han passat, sinó que encara estan passant. Senyor Alberti, molt bon dia, què tal? Bon dia, bon dia. Bé, un altre cop aquí, i avui us tinc de confessar que una mica espantat, no?, perquè el nivell dels tertulians d'avui m'ha de passar una mica, com els he vist. Dic, ostres, en Quim, l'Assumpció, carai, és com aquell...
Farem un símil futbolístic, no?, com aquell jugador que de cop i volta a San Siro es troba jugant amb estrelles de nivell i dius, ostres, què faig jo aquí? Això ho estàs fent, Pere, per dir-te que no, que tu tens del mateix nivell i vol més. No, no, no, que va, que va. I tant que sí. Que va, el meu nivell està d'acord amb la meva alçada i, per tant, és molt baix.
No, no fotis, que diu aquell. Gràcies per ser aquí una vegada més en aquestes tertúlies, a les quals avui tenim i presentem per primera vegada a la tertúlia el senyor Quim Corbet, editor, escriptor, fotògraf i tantes altres coses. Què tal, Quim? Com estàs? Hola, bon dia. Bon dia a tots. Jo...
Jo no sóc aquí de suplència, sinó de prova. No sé si la superarem, però en tot cas farem el que podrem. En tot cas ens agrada molt que estiguis aquí quan estàs començant a presentar el teu últim llibre. Ets últimament, bueno, tu has editat molts llibres, però també n'has escrit molts de llibres i acabes de treure'n.
Acabes de treure'n perquè fa pocs mesos havies tret un cor verd i ara estàs presentant el nou llibre per edicions Calígraf a punts de saviesa prescindible. Un llibre, diguem-ne... Un llibre que com és? A veure, explica'ns com és aquell llibre, si és que vols explicar-nos-ho. I que presentarà, si no recordo malament, dimecres de la setmana que ve, la llibreria 22. Sí.
amb un presentador de luxe tu mateix aquesta vegada el presento jo mateix després de presentar tants llibres d'altra gent i de demanar favors a uns i als altres per presentar llibres he decidit que aquesta vegada no demanaré ningú i el presentaré jo mateix amb la qual cosa també no sé com ens en sortirem però espero que ens en sortim bé
Us en sortireu molt bé. Què són aquests apunts de saviesa prescindible? El títol m'agrada, tot i que ahir, permeteu que ho digui, em vas explicar que tu tenies un altre títol i que aquest era precisament el subtítol, no? Bé, sí, jo ja sé de què va perquè jo vaig fer d'editor durant molt de temps i generalment el primer que discuties amb un autor era el títol.
I a mi també me'l van discutir i no vaig tenir ànims d'imposar-me i vaig dir, no, cap problema, doncs, o com vulgueu. I aquest títol, no diré quin títol era el meu, però aquest títol tampoc és que no sigui meu, perquè era el subtítol en realitat del llibre, que no l'edita li va fer més gràcia que el títol que jo proposava.
I què són aquests apunts de saviesa prescindible? Bé, és un cúmul de coses que són prescindibles no passa res si no la saps però si la saps, doncs mira, tenen la seva gràcia també i jo crec que a la gent li pot agradar
entre altres coses perquè és un llibre d'aquells que el pots agafar per la pàgina que sigui i segur que hi trobaràs alguna cosa que podràs comentar amb la veïna o fins i tot amb una tertulia radiofònica.
Són 100 apunts de saviesa prescindible, amb un pròleg i una pila, en els quals, l'hi dic pels nostres contartulians, per explicar-los, i pots... Tu dius en el títol, dius per què sé, en el pròleg, perdó, per què sé que... o per què recordo que el nom de la mare del pilot Tibets, que va ser el que va tirar la primera bomba atòmica a Nagasaki, que és el famós Enola Gay, per dir-ho...
O, per exemple, una història que em vas explicar d'on surt, per exemple, que Ian Fleming li digués bon en el seu agent 007. Coses d'aquestes que dius, bueno, no te la soldaran la vida, però que poden anar a una tartúlia, una conversa... Són aquell tipus de coses que saps, que a vegades no saps ni d'on l'has tret,
però que et volten pel cap i que dius mal enguanyades aquestes coses que dius això no ho puc explicar a ningú i acabes escrivint aquests textos aquests articles podríem dir-ne que són els que conformen un llibre com aquest
Doncs ja ho veieu, vull dir, i em va explicar d'on sortia això de bon i vaig quedar encantat perquè realment no en tenia ni idea i com aquest sents que van des de, parla des d'Oppenheimer fins a les truites d'Alls Tendres per exemple, per...
jo tinc una petició que li vaig fer a en Quim fa un temps que ens van trobar en una presentació o un acte allà al casino te'n recordes? i en en Quim hi ha una cosa que sempre li he demanat el tour
el tour de França, es viu molt diferent des que en Quim ens fa aquelles cròniques del dia a dia. Però són cròniques que els tenim, però alguns que som desordenats, com en Pere, doncs els té allà perdudes, ve de saber on, i li vaig dir, ostres, Quim, això ho haurien de tenir en un llibre. Algun dia...
Sisplau, ens tens de regalar això, perquè és un regal. És un regal que compagina el que és l'esport de la bicicleta, però amb unes anècdotes per on transcorre la cursa... L'etapa del Tour de França, eh? Exacte, exacte. La volta ciclista més important del món.
i emmirellant els llocs per on passa i l'arribada amb un seguit de coneixements que és com això que explicava, doncs per què tinc de saber quin és el plat que es fan allà o per què...
Bé, doncs, mai estada més, doncs coneixo i, per tant, públicament ara li faig aquesta petició. A veure si algun dia t'animes. Jo recordo aquesta petició i, a més a més, jo vaig fer el que havia de fer, que és arreglar-ho tot ben arregladet, fer un llibre i presentar-ho amb un editor.
i espero que l'editor aquest que ho té ens escolti i ho tiri endavant perquè li vaig dir, home, mira, estaria bé que jo sortís aquest any perquè el tour sortirà de Barcelona i etcètera que passa que
Tots aquests coneixements, ja en els articles aquests em parlo molt poc de ciclisme. De fet, no en parles gaire, per no dir gens. Però aprofites l'etapa, per la gent que no ho sàpiga, per explicar les circumstàncies. Si l'etapa va d'un lloc a l'altre i per on passa... El que passa és que no pots agafar aquests articles i recollir-los en un llibre perquè...
Les etapes del Tour de França n'hi ha que són molt divertides i estan molt bé, però n'hi ha altres que comencen i acaben amb una estació d'esquí que no hi ha absolutament res a dir sobre allò. Per tant, això ho he refet i s'ha convertit en una altra cosa, que el Tour d'alguna manera ja és present.
Però, i que hi ha bàsicament tot el que he explicat i alguna cosa més sobre França. Però, esclar, això... Quants anys fa que ho fas? Perquè hi ha alguna cosa en sé dels seus inicis? 5 anys, crec. 5 anys. Si el fem serà el sisè, sí.
Molt bé, doncs ja veieu que no para en Quim. Jo volia afegir una cosa perquè en Quim també és fotògraf. Jo crec que aquí hi ha aquesta conjunció de... Ell és fotògraf i el fotògraf sempre té una mirada, o sigui, trasllada la seva mirada a la fotografia, al paisatge que vol fer i a la vegada la curiositat. És una persona...
Curiosa, que vol saber més, o sigui, una etapa del Tour de França, a mi em fa pensar una mica amb el meu pare, que al Tour de França li havia agradat moltíssim també i el seguíem i el havíem anat a veure, nosaltres ens havíem anat als pillineus i els saps a veure etapes alpines quan jo era petita, no?, amb ells.
que és que volia saber més, sempre volia saber més, i jo quan he digut alguna cosa d'en Quim, i m'agrada el títol del llibre aquest que dius, de Sabies imprescindible, sí, imprescindible, però Sabies que et fa ser més ric en tot, em conèixer, diguéssim, des dels vins que es fan en una regió, quan parla del Tur de França, no?, o això que dèiem de qualsevol cosa, de la truita d'alls, que...
que segurament és una truita que ja en molt poques cases es fa, vull dir, perquè es va perdent, perquè és una manera de cuinar diferent. Això també en podríem parlar molt, de com estem canviant els hàbits que nosaltres havíem agradat a les nostres famílies i com els nostres fills i nets ja estan amb uns altres hàbits.
Jo volia dir això perquè crec que la mirada de fotògraf, que és una mirada també sempre encuriosida, a veure quina llum, com sortirà quan revelo la foto, una de les coses que a mi més m'agradava de petita era el meu pare revelava fotografies, de fet el meu pare és...
Era com una fotocopia d'hora fotògraf, o sigui, treballava per gestories amb el jove que feia les còpies en fotografia de papers que necessitava, però anar amb ell i veure que del líquid blanc sortia la fotografia i tot, i el que vol dir, diguéssim, aquest plasmà,
en un moment, en un instant, en un paper, una cosa... Jo crec que la persona que li agrada té segur aquesta curiositat que fa que vulgui saber més de tot allò que estàs remenant, no? Crec que aquí molt té pel que li he llegit i pel que veig que explica.
La mirada del fotògraf, sí, allò de trobar el punt aquell. Jo em va passar una cosa amb en Quim i em penso que alguna vegada li havia comentat que vaig descobrir que hi havia moltes, anava a dir milers de fotografies i possiblement sigui així, en l'arxiu. Però hi va haver un moment, com que jo quan el vaig conèixer ja no feia fotografia, em va costar un temps descobrir que aquell Quim Corbet era un corbet, per dir-ho d'alguna manera, no?
I ara, doncs, moltes vegades la xarxa, sobretot Facebook, que treballa molt amb el tema de fotografia, ens van recordar amb fotografies que en un espai de la teva vida ho veràs fer perquè ho veràs fotografiar. Aquella Girona, no només aquella Girona política i social i cultural, sinó fins i tot una Girona molt més, diguem-ne,
de les costums, de les coses que es feien, d'un determinat tipus de gent que ha passat, i això suposo que és, perquè ja som una mica grans, a mi m'agrada molt recordar com eren aquells anys i quina gent pol·lulava pels llocs. Quan vas fer de fotògraf? Perquè vas estar amb uns anys molt intensos, i no dic que després hagis deixat de fer fotografia, però... No sé si va ser l'any 80...
I quan van començar en Joan Boades en l'arxiu i van fer això del centre del CRDI, van començar a donar veus que qui volgués podia fer donació del seu fons fotogràfic.
I jo vaig ser un dels primers. El meu fons fotogràfic consistia en tres o quatre caixes de negatius que se'n podrien allà en un racó i que no em feia res. Vas dir, mira, si els voleu...
Aquí els teniu. Els hi vaig donar sense massa esperança que d'allà ens sortís res perquè era una època en què tot es feia molt manualment i eren negatius a vegades ratllats i coses per l'estil.
i no verdaderament els van tractar bé, els van catalogar, els van penjar a la seva web i ara estan a l'abast de tothom. A mi em fa una mica de vergonya perquè tècnicament són fotografies que no tenen la majoria, penso que són 35.000, després n'hi vaig donar unes quantes més, per tant, no sé, n'hi deuen entre 40, 45.000, posem-hi.
D'aquestes 45.000 no n'hi ha ni un 1% que tècnicament diguis val la pena, les altres són ferralla. Però la gent els apenge, els apenge en el Facebook, els apenge en llocs que a mi em sorprèn i a més a més a mi em sorprèn el per què els apengem, perquè resulta que aquella fotografia mig borrosa, ratllada i mal feta, resulta que hi surt una botiga que ara ja no hi és. Mhm.
O hi surt una persona que jo la vaig poder fer en el seu moment i resulta que té noms i cognoms i que és l'única foto que resulta que hi ha... Etcètera, etcètera. I per tant dius, esclar, tu no saps mai per on et petarà això, no?
i, bueno, doncs fantàstic, mira, molt bé. Una miqueta el que intentava dir abans, que no me sortia, una miqueta aquella girona de la cotidianitat, és a dir, el dia a dia... Clar, jo vinc del món de la premsa, com tu saps, i és veritat que nosaltres hem tingut fotògrafs tècnicament magnífics, però en el món de la premsa no es valora a vegades tant sinó la captació d'un moment extraordinari, que potser tècnicament no és una foto...
perfecte, però que en canvi marca. Podríem parlar, és a dir, fotògrafs molt bons, però jo, per exemple, descobreixo d'un senyor que jo vaig tractar molt i que en aquell moment no em donava la impressió que era tan important com era en Salvador Crescenti, per exemple. Les fotografies d'en Salvador Crescenti són magnífiques. O una persona que jo no vaig conèixer i que he descobert molts anys després, que era en Martí Massafón, per exemple, no?
i et permeten descobrir una Girona, uns personatges, una gent de la que has sentit parlar però que no havies vist, o per exemple amb una persona amb la que vaig treballar uns quants anys i que tècnicament possiblement seria discutible, que era en Pablito, però Pablito era extraordinari. Jo he conegut dos o tres fotògrafs que diguem-ne que...
que segurament no brillarien per la tècnica que tenien, però que en canvi eren magnífics. Un altre era en Miguel Luis, el més conegut per en Bragues, que avui fa precisament tres anys que va morir, que tenien la capacitat d'estar en el moment aquell i de captar allò, que és el que a vegades es valora més en premsa que no, diguem-ne, un tema tècnicament ben fet. I per mi aquesta és una miqueta la gràcia.
En aquest sentit, ja que estem parlant, i de Girona, el CRDI fa una feina extraordinària, ha recollit col·leccions magnífiques, la Diputació té l'inspai, però el CRDI, l'arxiu de Girona, no només és un arxiu que guarda coses, és un arxiu que val molt la pena per consultar i ha digitalitzat totes les publicacions i és, en aquest sentit, magnífic, vull dir, des del meu punt de vista.
Jo crec que no reivindiquem prou el paper de Girona com una ciutat d'arxius i d'arxivers i jo crec que això té una importància enorme Girona hauria de ser la capital del país en aquest sentit inclús algun arxiu nacional s'hauria de traslladar aquí o per exemple l'arxiu fotogràfic nacional hauria de ser Girona crec jo
Són coses que no els reivindiquem prou, no? Bé, ara has tret un tema que jo sempre he dit que falta ambició a Girona, o sigui, tenir institucions a nivell nacional a Girona crec que és una cosa que hem de reivindicar, i per exemple tu ara apuntes a l'Arxiu Fotogràfic Nacional, que estaria molt bé, i a més a més que...
que realment el tema de la fotografia és un tema molt important, però la feina que poden fer els arxius és bàsica, perquè tu saps que tot el tema dels negatius és molt delicat, necessita una manera, uns controls, etcètera, etcètera, que fa que no sigui allò de guardar una capsa i que es faci malbé, sinó que realment estigui, i després, clar, la digitalització de tot això i poder-ho posar al dia.
Però, bé, aquí ara tornem a la ciutat. Jo crec que a la ciutat li falta des de fa anys ambició, ambició de ser, realment, de ser focus o de brillar per una sèrie de temes que podria brillar Girona, pensant, diguéssim, una mica en això, en el que nosaltres ja tenim i sabem fer, com podem ser la referència a nivell del principat, creiem.
a Barcelona hi ha un institut que és l'Institut d'Estudis Fotogràfics que està allà en el parc industrial com es diu el parc industrial allà al costat del clínic ara la Diputació de Barcelona fan una remodelació i els van dir que els expulsaven d'allà i van estar durant un temps buscant un lloc i jo vaig insinuar amb algú
que, home, seria potser el moment de dir, escolta, a veure, veniu a Girona i instal·leu-vos aquí, no?, i oferiu-los un. I va semblar que sí que s'havia pensat, però sempre ens trobem amb allò que, esclar...
Per ells, estar a Barcelona és un plus i estar a Girona és estar a comarques, diguem-ne. Això és el que aquí sempre ens anem entrebancant amb aquests temes i no ens en sortim d'això.
La doble història, des de Barcelona, diuen que nosaltres som allò que jo odio profundament, ja us ho dic, que és territori, jo prefereixo sempre dir país, i per altra banda també hi ha una cosa que ens ha afectat en moltíssimes coses, que és el que jo en dic la frontera mental del...
de la tordera, que dona la impressió allò de dir, tu eres un editor gironí, hi ha escriptors gironins, sou editors, sou escriptors, no d'això, però passen aquestes coses. Acaba de sortir una notícia que no servirà absolutament per res, però que en tot cas és així i que s'esperava, que és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat, finalment, la raó a Carles Puigdemont, amb el president Carles Puigdemont,
i els que en aquells moments eren eu de diputats, Clara Ponsatí i Toni Comín, en el sentit que no se'ls podia haver retirat la immunitat com es va fer en el moment aquell. És a dir, ara no serveix per res perquè ni Ponsatí, ni Comín, ni Puigdemont són eurodiputats, però en tot cas jo crec que és un avançament del...
És la constatació que es van vulnerar drets en funció que els estats van apretar molt i pendents encara del pronunciament del Tribunal de Justícia Europeu sobre el tema de la...
de l'amnistia que el Tribunal Suprem Espanyol no vol aplicar, diguem-ne, a Carles Puigdemont, a Toni Comín i en aquest cas a Lluís Puig, l'altre conseller. Bé, acaba de sortir i per això...
M'ha arribat ara i també veig que ja comencen a dir-se als mitjans nacionals. Hem parlat molt d'arxius i hem parlat de la ciutat i tot això també està una miqueta bé perquè aquests dies de tren n'hem parlat molt i ara en parlarem de trens, si voleu, però si voleu fem-ho ara. Com ho veieu, aquesta sensació? És a dir, va ploure...
Efectivament va ploure, però va ploure molt, va ploure pertot i arreu, i de sobte hi ha l'accident de tren de gelida que comporta la mort d'un maquinista que va fer molt bé la seva feina perquè va evitar una desgràcia però que hi va deixar la vida.
Això passa un dia i mig després del desgraciat accident d'Adamus a Còrdoba amb 45 morts i, de sobte, ens donem compte que hi ha molts problemes a la xarxa, és a dir, Rodalies cau.
i mitja distància cau, és una manera de dir-ho, i de sobte entra una vaga encoberta de maquinistes, que hi va haver i que hi va ser-hi, unes informacions que deien demà estarà tot l'esol i no ho estava, que jo crec que van portar en aquest sentit, sempre ho he defensat,
acabarem portat al matadero en els responsables polítics perquè aquesta és una decisió tècnica. El propi govern, la pròpia consellera Paneque, sortint un dissabte de fa 10 dies dient parem la circulació de trens perquè no està garantida la seguretat.
i de sobte ahir diuen que hi ha 648 punts que s'han d'inspeccionar i arreglar l'Udalies, 31 d'ells absolutament urgents. La pregunta que jo em faig i que la que us trasllado és, i això fa 25 dies ja estava així i no ens ho havien dit...
Jo crec que el problema ve de la falta de manteniment. Sí que és cert que les pluges, o sigui, el que va passar a Gelida, que és un mur de contenció que va caure, sí que aquest mur de contenció.
no té un bon drenatge, amb les pluges que hi ha hagut, la pressió que han fet les terres que s'han inflat per aquest... doncs fa que això col·lapsi. Què vol dir això? Doncs que no hi havia el manteniment suficient o que les obres no s'han fet amb els controls de qualitat que calien, no? Llavors, el que passa és que hem vist de cop i volta que això està passant arreu, per Rodalies,
I també a l'alta velocitat, que era com la joia de l'estat espanyol, perquè l'alta velocitat té molts més quilòmetres aquí a Espanya que a qualsevol lloc d'Europa, té menys viatgers que a altres països d'Europa. Han sortit aquestes dues coses. Una, que és el segon país del món, l'estat espanyol, que té més quilòmetres d'alta velocitat, després de la Xina, però també va sortir bantes d'ahir, crec que va ser una notícia que deia que en una tercera part...
De quilòmetres, per exemple, l'Estat francès té tres vegades més passatgers, perquè s'han fet les línies allà on et tocava i no des d'una concepció radial, per exemple, insisteixo, segueix sense haver-hi alta velocitat i el mitjà distància és complicadíssim entre les dues principals ciutats de l'Estat des de la seva visió, que són Barcelona i València, per exemple, no?
Sí, sí. Llavors, això què comporta? Comporta, doncs, que allò que havíem... O sigui, ho lliga tot, no? Perquè vull dir, hi ha falta d'habitatge a Barcelona, hi ha falta d'habitatge a Girona, hi ha falta d'habitatge a totes les ciutats. La gent s'ha de viure als entorns, però necessita una mobilitat, i una mobilitat que, a més a més...
amb el canvi climàtic que ens han portat les pluges i que ens han portat tot, sabem perfectament que com més sigui transport públic, millor, que hem de deixar el vehicle privat, no? I quan estem intentant, quasi bé diguéssim, educar-nos a tots a què hem d'anar cap a... i crec que molts de gironins que anàvem amb cotxe a Barcelona sempre, doncs ara ja si no se'ns acudeix i agafem el tren, bueno, se'ns acudeix ara, no, Jordi?
però pels problemes que hi ha, no? Jo tinc que anar la setmana que ve i també estic pensant a veure què faig. Però ja anàvem sempre en tren i anàvem moltes vegades en mitja distància perquè funcionava bé. Relativament bé. Relativament bé. Vull dir, sabia que era una mica més llarg que l'AVE...
Això què passa? Tu ho replanteges tot, és com si tinguéssim una crisi de país, però més greu que només de rodalies, perquè afecta les persones, gent que s'aixeca cada matí, que ha d'anar a treballar a 40 quilòmetres allà on tu viu i que no té una mobilitat que li pugui assegurar arribar a treballar. Clar, les empreses tenen una certa flexibilitat des de la pandèmia amb el tema del teletreball, però no sempre pots estar fent el teletreball.
Llavors jo crec que és molt difícil i políticament és inexplicable que hàgim arribat a aquest punt. I això aquí té culpa, però és que fa 20 anys que estem acumulant les culpes. És una culpa transversal, jo diria. Sí, sí. Aquí hi ha alguns factors que influeixen, és a dir, per exemple, la biografia del país també és complexa. Per exemple, la majoria, avui escoltava, que la majoria de problemes detectats estan no... Per exemple, la línia que va...
cap a Figueres i la Junquera des de Barcelona és de les que menys afectacions té. El Calaf, el Maresme. Correcte, correcte. Són unes línies molt antigues, em sembla recordar que són de començaments del segle XX, repeteixo-te, amb un relleu molt complex, amb una geologia molt complexa, amb un paisatge molt calcària, amb un canvi de litologies molt marcat...
I això, doncs, bueno, qui dia passa any empeny, no s'han fet les inversions previstes o que es tenien que fer. Tant és així que, per exemple, ahir escoltava que la normativa europea ha canviat, per exemple, respecte al tema dels túnels, i molts dels túnels, per exemple, aquí hi ha la línia que va de Sitges cap a Barcelona, estan fora norma, és a dir, no tenen les vies d'evacuació, es tenen que refer completament. I aquí, doncs, hi ha una manca...
de fa molt de temps d'inversions i de previsió. I això s'ha greujat amb un altre tema, que és el tema que, ens agrada o no, direu, ostres, és que sempre acabeu amb el mateix. És que hi ha un canvi, hi ha un canvi amb la climatologia. L'altre dia llegia que, per exemple, als Estats Units, a la costa atlàntica, mai es havien trobat amb unes tempestes com les que tenen, i al Pacífic igual. Aquí és el mateix. Aquests dies...
L'última és la Leonardo, no?, la que hem patit ara, la que estem patint. Vull que mai, en cap any, al cap d'un mes i escaig, havíem tingut... Ja sabeu que aquestes grans borrasques van per or alfabet i comencen a parar, tal, tal, tal. Estem a la L.
Estem a la L. Mai de la vida s'havia donat això, mai. Per tant, alguna cosa passa... El que passa és que, deixa'm ser una mica dolent, ploure ha plogut per tot, i en canvi els fotrocarrils de la Generalitat no han tingut cap mena de problema, per exemple. I una altra cosa que a mi m'estranya molt, i que lliga una miqueta amb el que crec que deia d'aquesta manera precisa que diu l'Assumpció,
que és que altres punts de rodalies de l'Estat, o concretament el que té la mateixa influència que, per exemple, en l'àrea metropolitana de Barcelona, que és la de Madrid, allà no hi ha hagut cap problema. És clar, llavors mires les informes...
Mires no només els pressupostos, sinó mires l'execució dels pressupostos i allà t'adones que aquí hi ha hagut una manca sistemàtica d'inversió que algun personatge ha dit que era clarament deguda al procés, cosa que crec que és veritat, però que ja venia de 30 anys enrere. No era només per mi, hi havia un afogament sistemàtic i buscat.
Hi ha coses que em reca parlar-ne, perquè dius qui sóc jo, no? No sóc ni enginyer, ni tinc coneixements, ni memòria històrica, però en aquest cas, en el cas dels trens, jo crec que fa molts anys que ho tenim clar.
que això no funciona ni pot funcionar, que ens estan enredant. Jo recordo, a veure, aquí a Girona va venir un ministre que es deia Francisco Álvarez Cascos, per regalar-nos l'AVE, a dir que l'AVE passaria per sota, per un túnel, i que a més a més farien un altre túnel per passar-hi al metge distància.
cosa que suposaria... Mira, dic, home, si ho fan així estem millorant i això serà verdaderament un regal per la ciutat. Van, fan l'AVE i el metge a distància queda exactament igual
I a més a més, durant tots aquests anys, que no sé quants anys estem parlant, no es fa absolutament res. Crec que el ministre això ho va dir el 2003. M'acorda del 2002-2003 i va dir que s'inauguraria el 2008 a l'alta velocitat que va ser el 2011 o el 2012. Tu ho deus haver-ho vist i ho deus haver-ho estudiat probablement.
tot aquest tram de Girona que està a un formigonat això és un perill també perquè aquí no aquelles pilones em penso que si no es fa alguna cosa també algun dia o altre tindrem algun discurs
De fet, diguéssim, és un tema que s'hauria de mirar. Jo no sé quin tipus de manteniment fa Renfe, segur que els fa a les vies, no? Bueno, Renfe o a DIF, perquè si ja m'aperdo el que porten les infraestructures, però després ja, en teoria, és a DIF. Hi ha tot un viaducte de formigó que té els seus anys, que està a l'intemperi i que segurament té algun problema. No un problema de col·lapse en absolut, però sí que crec que s'ha de fer un manteniment també
Ho sabem perquè totes aquestes estructures que tenen, diguéssim, l'intemperi a sobre, contínuament, doncs poden tenir mancances, no? Ara ha fet 50 i escaig anys el viaducte que es va construir el 72-73...
O poder una mica més... 72, es va començar, sí, es va començar jo crec que el 72. Sí, i es devia inaugurar el 74, jo crec que l'estació es va inaugurar el 74, 74 crec.
Però en tot cas es va dir que es desapareixerien, jo me'n recordo els grans debats que hi va haver, arquitectònics entre què en faríem del viaducte, però esclar, el viaducte de moment serveix per passar els trencs de mitja distància. No, no, però es va debatre què en faríem del viaducte, si és una ferida a la ciutat o no és una ferida a la ciutat, com podem recuperar, que hi ha exemples amb altres ciutats, com s'han recuperat espais d'aquesta...
El que sí que sé és que aquest viaducte que està a la intempèria, a més a més, pateix, diguéssim, de les vibracions que comporta cada tren que passa de passatgers i cada tren que passa de mercaderies. I això, quan hem parlat de col·lapse, també hem de parlar del col·lapse de les mercaderies. En aquests moments total, gairebé, el 10% de les que passen habitualment.
que no arriben a portar el material amb indústries que necessiten ja d'aquest material una pregunta que jo no tinc clara a Barcelona una de les poques coses que es va arribar a fer va ser una via per mercaderies perquè no passessin pel centre de Barcelona els residus de bandellors
A Girona per on passen? Per aquí. Per aquí al mig. No hi ha més. Sí, sí. No tens cap més via. O sigui, fins a l'Empalme, on s'anem passant, encara tens la Maresme i aquesta, però a partir d'aquí van per aquí. Si em permeteu una petita curiositat, ara que parlava del viaducte, com fa molts anys, com feia de profe i feia l'assignatura de geologia a l'institut,
A mi m'agradava molt fer itineraris per dintre la ciutat, fer geologia urbana. Per exemple, les façanes de moltes cases són veritables museus de geologia. Doncs anàvem a fer, com volíem estudiar els sistemes càrstics de dissolució de les calcàries, anàvem per allà i és una curiositat que trameto tots els que ens estan escoltant. Si mai voleu veure el que és una estalactita, el que és una estalagmita...
No, ara d'avui portava els nanos, hi ha unes estalagmites precioses. Les estalagmites no estan tan consolidades perquè, com que hi ha aparcament, no arriben a formar-se cap a l'aire. Però veureu els bunyets de calcària, és a dir, es disolen el formigó i va deixant el d'allò, i és un exemple magnífic, vull dir que si voleu, en vez d'anar a visitar qualsevol cosa, doncs feu un passeig per sota del viaducte i ho veureu, és magnífic, no?
No sé si prescindibles, però són a punts de sabiesa, això que ens acabes d'explicar. Una anècdota que una vegada li vaig escoltant a l'Eudal Carbonell, arqueòleg, quan donava classes a la Universitat de Tarragona. A la Universitat de Tarragona hi ha un sostre d'aquests plans que hi ha grava, no sé exactament. Doncs en aquell sostre hi feien les pràctiques d'excavació.
El tema que ara l'Associ ha apuntat a les mercaderies, les mercaderies durant uns dies ha quedat absolutament col·lapsat i ara vaig llegir ahir que estaven passant, el 10% també venia que totes les mercaderies passen per un túnel, el de Rubí.
que en aquell moment, diguem-ne, que va quedar aturat, i per tant aquest és un greu problema, perquè és el que deies, hi ha trens que estan a por bo, que porten peces necessàries, però aquí hi ha trens que han d'anar a l'altre punt, i la situació és complicada. Però la sensació, alguna vegada n'hem parlat a la tertúlia, però també us ho pregunto, o si haguéssim parlat d'això fa un mes o un mes i mig, alguna vegada havíem debatut la certa tranquil·litat que tenia el govern català,
que com que tothom es baralleu amb tothom, i el PSC en aquest sentit ho tenia bastant clar, jo deia que si Salvador Illa vol serà president 8 anys més, i de sobte Salvador Illa es posa malalt, està de baixa, comença a ploure, aquesta vegada no patirem per la sequera, les pluges ens van tenir entretinguts uns dies, tenim els embassaments plens, però de sobte cau el sistema, i cau el sistema ferroviari,
Només a Catalunya, que per mi és la gran pregunta aquesta, és a dir, només hi ha problemes aquí, o és que han sortit aquí, o tenim una vaga convocada que han dit que la mantenen entre el 9 i l'11 de febrer, que jo ja trobo...
el sumon de tot plegat, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, jo entenc que els maquinistes tinguin dret a fer la seva feina amb unes seguretats, però fa un mes i mig no hi era, ha vingut tot de plegat, té alguna cosa a veure amb aquesta nova empresa que es vol fer i que no agrada ni uns ni els altres, però que tira endavant. És a dir, que hi ha la sensació que hi ha pocs maquinistes i que tenen el sistema agafat per allà on també és controlat. La meva mare i la paella palmana. La paella palmana, sí. Sí, m'has ajudat perquè no sabia què és.
Sí, hi ha moltes coses. Ha caigut de cops, és allò que anaven passant coses, anaven passant coses, però totes juntes han fet el col·lapse, doncs sí, ha passat. I realment, ho dèiem Pere, l'orografia d'aquest país és difícil, és complicada, però sí que tenim els ferrocates de la Generalitat que funcionen, no?
Per exemple, la línia cap a Manresa, que ja havien tingut per allà Baquerisses i així ja tenien els seus problemes, vull dir, és una línia complicada, la del Garraf no en parlem, tota la que passa per on Maresme cada temporal l'està descalçant i, per tant, tenim tots aquests problemes.
ha afectat molts dels treballadors, pel que sigui, però els maquinistes no volen quedar-se aquí, és igual com els empleats dels jutjats, tampoc es volen quedar a Catalunya. És un problema sistèmic, però tot s'ajunta.
Jo et recordo que fa gairebé 40 anys ja vaig fer un tema que fiscals, jutges i els funcionaris no es volien quedar intentant entendre el per què i un tema era la llengua, evidentment i el fet que no volien estar i l'altre tema que era molt més prosaic era que ells cobren el mateix sou si estan aquí que si estan a l'altra punta de la península i aquí el nivell de vida és molt més car i per tant amb el mateix sou viuen menys i clar, aquest és un tema...
llavors hi ha la segona part del tema perquè els catalans no hem volgut o no ens han deixat ser funcionaris en el sentit d'als funcionaris que és tot un altre plantejament que...
No, no, i és cert, coneixem molt poca gent que s'hagi dedicat a la carrera judicial i al tema de ferroviari encara menys. En canvi, abans sempre hi havia familiars que eren ferroviaris a les famílies. A mi sabeu què em sorprèn? Amb aquest col·lapse total, perquè no solament és els trencs. Parlem de l'autopista, no? Parlem de l'autopista, és un país que està pràcticament col·lapsat
i vulguis que no, continua funcionant. El que em preocupa, per exemple, avui escoltava que les implicacions que pot haver-hi en tema industrial, perquè les mercaderies que entren pel port de Barcelona estan allà parades, i avui deien que, per exemple, aquest dissabte, crec que, recordar, que deien que la SEA tanca,
perquè ja no té material per continuar la producció de determinats vehicles. I això sí que realment és un tema de col·lapse de país. Hi ha el risc de col·lapsar. Nosaltres tenim un país molt resilient. Ho som des de sempre.
Penso que això ho deia en Jordi Pujol, que l'11 de setembre de 1714 no té cap importància, la importància és el 12, que el 12 van tornar la gent a treballar una altra vegada.
No sé fins a quin punt és cert, però segurament. Jo també vaig sentir una anècdota una vegada que havia estat secretari general del PUM, ara no em surt el nom, l'Andreu Nin, amb un dels seus col·laboradors l'endemà del 19 de juliol, perquè devia ser el 20 de juliol de 1936...
amb tot Barcelona potes en l'aire, però els tramvies funcionen, els tramviaires continuaven conduint els tramvies. En aquest país ens hem acostumat amb això, que tenim un mínim que sabem que el sabem fer funcionar i que funciona,
Però és clar que aquest mínim ha arribat a un punt de col·lapse i alguna cosa hem de fer. I no crec que la solució sigui gens fàcil, que no es pugui... A veure, si d'alguna cosa haurà servit tot això és perquè aquest govern que tenim ara en la Generalitat
comprengui el que té entre mans, que fins ara no ho entenien. Fins ara es pensaven que el sistema ferroviari espanyol és el millor del món. Que és el que deia el ministre fa uns mesos, el mateix que ara diu que no s'ha invertit i reconeix que... Que vegin el que tenim, que vegin el que els pretenen endosar.
El govern català era aquell que deia que es dedicaria a les coses que interessaven a la gent. Doncs mira, ja s'hi han ben trobat, no? La mobilitat és una d'elles. Una de les coses curioses també és constatar, jo en tots els respectes, que sempre que en aquests últims temps passa alguna cosa important, el president està absent.
Està a Mèxic per allò de la pista porcina, està de vacances per no sé què, i ara a la clínica de baixa. Potser que s'ho facin mirar també alguna cosa aquí malèfica del passat.
Ara casi hi ha de baixa i sembla que recuperant-se bé, cosa que li desitgem. Però a mi hi ha una cosa que sempre m'ha... que en el fons jo crec que està vorejant el que estem dient però no l'acabem de dir, no? Des d'altres punts de la península, deixeu-me dir així, sempre han parlat que Catalunya és la locomotora,
la locomotora, però han posat totes les pegues perquè aquesta locomotora no pugui anar, que és una d'aquelles coses que dius, és a dir, que vagin pitjor, no?, és una mica el gac aquell que es van treure els de Polònia, no?, de dir si Catalunya demana una cosa, tots els altres aquell, no sé si recordeu el gac aquell que en teoria el president Mas demanava una mierda pinxada en un palo, no?, i tots els altres vingues a reclamar la mierda pinxada en un palo, no?,
I és una miqueta la sensació aquesta que hi ha hagut una voluntat d'afogament però que ens n'anem sortint. Però és que, esclar, és que si els trens no funcionen, si les carreteres es tallen, si les costures de la sanitat s'estan esqueixant, si l'educació està com està amb els problemes que en Pere ja va veure quan encara estàvem actiu i que segur que s'han agreujat.
La sensació és que això es pot anar, és a dir, que el caos es pot més o menys, diguem-ne, pot surfejar pel amunt del caos, però el col·lapse és molt complicat, no?
Sí, bueno, has fet un bon símil, perquè en Quim ha dit que nosaltres som resilients, i és veritat, Catalunya és resilient i ho ha demostrat allà de la història, però realment tu ara has fet un bon símil, o sigui, pots sorfejar, però el temporal de mar hi és, i aquestes onades hi són, i això és difícil, o sigui, no serà fàcil, ni el govern actual ni el proper govern ens tornarà a posar allà on hauríem d'estar...
però sí que realment jo crec que ara ja sí que reclamar el que a nosaltres ens pertany a nivell econòmic dintre del país, això és ja sí o sí, ha de passar, perquè no pot ser que nosaltres, siguin el motor, la locomotora, tu el que vulguis que ens diguin, doncs resulta que sempre tenim la infrafinanciació, i això es comença per aquí, al final tot és, mira, diuen a vegades,
amb els projectes d'arquitectura, diu, sí, però bueno, tot acaba amb una fulla d'èxel, sí, tot acaba amb una fulla d'èxel, no? Doncs també els pressupostos són molt importants i també com es gestionen, perquè una altra de les coses que aquests dies ens està sorprenent a tots és que ens estan dient que hi havia pressupost però que no s'executava.
Llavors, clar, això dius, bueno, ara ja, perquè aquí de funcionaris en tenim els que fan falta i més, no? Els suplents, també. Però, en canvi, resulta que l'execució dels pressupostos està que no arriba mai ni al 50%. Home, això és preocupant. Quan en altres llocs, que és una mica el que passava quan en altres llocs, que jo això ho vaig haver d'entendre, allò que tenia una execució del 110 o del 115%, i què vol dir això? A Madrid tenia el pressupost.
I aquest és una mica el problema que ens va passar amb l'autopista. La gent aquí no volia pagar peatges, no perquè considerés que no s'havien de pagar peatges, sinó perquè en els altres llocs no eren necessaris, i aquí sí. Llavors, de sobte, desapareixen els peatges, no es tira endavant tot el tema de la vinyeta, i ara el que tenim és una autopista que és perillosa, que està col·lapsada, i que, a més a més, el manteniment jo diria que no és exactament el mateix que quan hi havia una empresa privada al darrere, de cap de les maneres.
Fa una setmana i vaig venir, vaig haver de venir de Barcelona cap aquí, i vaig anar-hi tu. Hi ha alguns llocs que són, hi ha uns sotracs, i portes una velocitat, tampoc és que vagi a 200, però tan sols vagis a 120, que és el que toca, i dius, ostres, he passat la roca, hi ha un baixantó, hi havia un clot, vaig pensar...
Només dues coses més sobre el tema aquest, això dels trens. Una, una nota a peu de pàgina bibliogràfica, diguem-ne, entre cometes. Jo recomanaria a tothom que vulgui saber com tenim el país en aquest estat.
que escolti i ho poden recuperar per les xarxes o per allà on sigui una entrevista que li van fer a TV3 amb en Joan Amorós el president del Fermet que va parlar molt clar aquell senyor ho explica perfectament i em remeto a ell per qui vulgui saber com està la cosa una altra cosa que volia comentar recuperant una cosa que hem parlat a l'inici de tot és que
independentment de tot això de l'estat aquest, ja pensant en un futur ideal, diguem-ne, els catalans no hem de caure en la temptació de fer el mateix que han volgut fer els espanyols a Espanya, que és fer-ho tot centralitzat a Madrid.
Hem de reivindicar que aquí puguem anar de Girona a Camprodon o de Girona a Vic amb tren i no haver de passar per la plaça Catalunya de Barcelona, que això és una cosa que penso que també n'hauríem d'acabar parlant.
Jo ara em carregar massa fàcilment aquells ferrocarrilis de via estrella que es deia encara penses que posats al dia el trenc de Sant Feliu, de Palamós, el d'Olot seria molt pràctic avui en dia no pots anar de Girona a Camprodon ni amb autobús no hi ha cap autobús que vagi directe a Camprodon i en canvi hi ha autobusos que van de Camprodon a Barcelona
Això no s'entén, no s'entén, tenim el país... Aquí possiblement una de les grans obres que es va fer va ser l'eix transversal i el desdoblament de l'eix transversal en el seu moment perquè va obrir, és a dir, anar a Vic, us recordeu? No anaves a Vic, tot és de Girona, eh? M'apafareixo, vull dir, no anaves a Vic i si anaves era complicat, ni a Marlesa, ja no diguem, i per Lleida havies de passar, evidentment, per Barcelona, ara no és necessari.
Tot això és així. Deixeu-me que pregunti una cosa a en Pere, perquè l'última vegada que va estar aquí va mostrar la seva preocupació per un conflicte que hi havia a les pedreres. Finalment han tallat arbres que eren perillosos. No, el problema va ser que van encaure.
em van caure 3 o 4 no, 5 i em van tallar un que estava a punt de caure el dia que van caure vaig anar a parlar amb el per cert els treballadors municipals que van ser allà a primera hora ja i vaig anar a parlar amb ells a veure com diu, ostres han caigut aquests 5 arbres però han de tallar un altre com a mínim
perquè estava també en risc de caure. Hi ha una passera formigonada que va cap a la guingueta, doncs estava a punt i era molt perillós.
Arrela amb la discussió que havia vingut a nivell de barris, si es tenien que tallar, si no es tenien que tallar, que al final va acabar... Per en Quim i l'Assunció, els tècnics deien que hi havia uns arbres que eren perillosos, han vingut caigut alguns en una zona que hi ha molta mainada, i un grup de veïns van decidir que no es havien de tallar els arbres, que alguns d'aquests han caigut. Jo recordo perfectament allà aquells pins, perquè són pins inclinats, crec que, em penso que ja van néixer inclinats aquells pins, no?
Aquells pins, llavors allò era el pati de l'Hospital Militar, no recordeu, no? I llavors en aquella època es van plantar jo, llavors no hi vivia allà, eh? I el problema és que hi ha el subtracte
és molt flonjo per decidir a la roca i el no relar doncs cauen però per cert no solament han caigut allà n'han caigut a molts llocs Sant Daniel, si aneu passat l'eclès de Sant Pere allà hi ha els jardins d'on John Lennon allà en van caure dos més
El doctor Figueres, perdó. I a l'avinguda Pericot també? A l'avinguda Pericot els han tallat perquè estaven inclinats a punt de caure en l'altre botó. Aquí em van caure dos més, en una casa particular em van caure tres més, és a dir que...
a la d'Avesa en van tenir uns quants a davant de la fuselera insisteixo que Narcís Monger diu que s'haurien de tallar molts més aviam, jo me sembla que és clar i amb tots els respectes pels tècnics actuals jo m'acrec el senyor Narcís Monger sí, sí, no, però vull dir, com hi ha una prescripció tècnica que ens indica que hi ha un risc davant de...
d'això, d'aquest risc, i que pugui fer mal a les persones, o sí, a les persones, més que els ve... Mira, perquè si cau sobre un cotxe, mala sort. Però si cau sobre una persona, no és mala sort. Doncs jo aquí hauria de ser, no sé qui li deien, hauria de ser estrictes. És a dir, hi ha aquesta prescripció? Doncs raca, tu, escolta, no...
Perquè és com anar al metge i dir, ostres, te tenen que tallar el braç perquè si no tindràs una cangrena que t'afectarà. No, no, no, perquè a mi me diuen que... Sí, sí, amb una aigua d'aquesta. Exacte, miraculosa. Jo crec que soc de l'antiga escola que pensava que els polítics han de prendre les decisions sobre les bases, el que els diuen els tècnics, però hi ha coses d'aquestes que si els arbres s'han de tallar, doncs s'han de tallar.
ara encara els tenim a baix no els han tret encara, està coordonat és a dir, ara no es pot anar però sí, sí
No, però això és normal, a més a més, vull dir, per això que dius, estàvem a les pedreres, estem a les pedreres, i per tant no hi ha prou terreny com perquè res li en ve i aquests saps havien crescut molt. Ens queda un minut, jo volia treure un tema, però faré allò només a nivell titular. Sobren botigues de bicicletes a Girona o sobren botigues d'aquestes que fan ungles vietnamites i coses d'aquestes? Sí, jo també penso que...
S'obren moltes botigues d'aquestes que fan ungles vietnamites, supermercats de 24 hores que crec que no venen res, absolutament. Aquest tipus de botigues no ajuda gens en el comerç de Girona.
Això hi ha hagut una certa picabaralla política perquè la Sílvia Liu en aquesta casa va dir que el que s'havia de fer era regular les botigues de bicicletes i la gent Magells va dir que el que s'havia de fer era regular totes aquestes altres coses que ja estava preparat. Polèmica ciutadana, eh? Vull dir... A mi m'agradaria que regulessin com a mínim el meu barri. Sabeu que a les pedreries no tenim ni una botiga?
aquest és un gran tema i és un dels barris més envellits i tenim l'obligació d'anar a desplaçant-se en fi, Quim, 10 segons això de les botigues de bicicletes suposo que s'acabaran regulant elles mateixes perquè no pot ser que n'hi hagi tant escolteu, doncs ha estat una tertulia diguem-ne molt agradable, gràcies