Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la Tertúlia de Girona FM. Som dilluns, dia 2 de febrer. Arrenquem més aquí a la Tertúlia. Com sempre, molts temes per tractar, molts temes que afecten a la ciutat. També anés allà amb una taula que tenim també ja a punt per començar a debatre sobre tot allò que vagi sortint i també el que ells vulguin, evidentment. Isabel Salamanya, gràcies per venir. Bon dia. Al seu costat hi tenim la Carme Castell. Carme, benvinguda. Moltes gràcies.
I tenc aquest trident en Francesc Caigüela del GEC. Francesc, gràcies. Bon dia, gràcies a vosaltres. Hi ha molts temes d'actualitat i tot això, però al final la gent acaba parlant de coses més banals, sembla, però que no ho són tant, perquè aquí vas d'arrencar la tertúria, parlàvem de la mort de l'Estesso.
que és el tema al final que feia la sobretau, gairebé del dinar, perquè al final el cine, tota aquesta cultura popular, tot i que hi ha aquesta, evidentment, avui molta gent, la gent més jove segurament no sabrà qui és l'Estés o tot aquest cinema del destape, vosaltres com la vau viure aquesta època?
Jo els comentava que quan anaves a Perpinyà al cinema la majoria d'allà era gent de Girona de francesos no n'hi havia cap, hi havia cues per anar a Perpinyà o sigui que era tot el prohibit doncs era el que a més a nosaltres ens va agafar per exemple amb 18, 19, 20, 21 anys que era, com que tot era prohibit però bé, van viure molt bé el tema del d'estar bé
Jo la veritat si no la recordo, Gai. Jo me'n recordo més de... Me'n recordo molt del cinema que feien a TV2.
a TV2 que feien, hi havia un, bueno, que es pencava les pel·lícules, i això sí que me'n recordo de mirar molt de cinema, que en aquell moment era molt de cinema espanyol, que era molt costumista, però que jo crec que retratava, i me'n recordo més d'aquesta època, que retratava molt bé l'Espanya, el Piscito, me'n va retratar molt bé, jo crec que fins i tot és recomanable gairebé de mirar,
El que va representar aquesta època, que era de l'inici dels anys 60, 70, que em recordo pèl·l·lícules molt bones. Hi ha una que era de sobre Lloret de Mar, que era immigració, que era fantàstica. La piel quemada. La piel quemada, que era preciosa, exacte.
Jo me'n recordo més d'això, jo no me'n recordo de les altres. Jo era una mica especial i me'n recordo que anàvem al cinema aquí d'Arlenchats. Ah, sí, sí, sí. Que no hi enteníem res. El carrer Orient. Exacte. El carrer Orient. El carrer de la Rulla. Sortíem tots molt intel·lectuals, fèiem una cara d'haver-nos enterat d'algú i com érem una mica amb les amigues ja lluny deien...
que anava això avui això encara passa avui jo per mi ja no hi havia anat una mica d'intel·lectuals però ja es veu que la cosa no funcionava però sí que me'n recordo dels grans artistes espanyols que potser a vegades els desmereixem n'hi havia alguns realment que eren molt bons
i més aquí més allà de la qualitat cinematogràfica de moltes d'aquestes pel·lícules del destape que evidentment sí que hi ha un cert consens en què no era una qualitat alta diguem-ho així però sí que retratava en una època que és el que dius tu jo això ho recordo
també de petit, no? Per tant, no com a usuari, perquè jo recordo, clar, se'n parlava a casa, la gent, recordo, les pel·lícules de la Feria d'Holanda, de l'excessió de Pajares, pel·lícules que retrataven una època molt casposa, que és el que hi havia al cinema, i que emplenava i omplia, no? I la gent pensava que anava a poder veure les pel·lícules, poder veur-hi alguna cosa de carn, i no es veia res. Era tota una història... Després hi havia, com deia l'Isabel, també un altre cinema...
lligat al neorealisme italià i a la Noel Vaga Francesc, que era espanyol, Berlanga i companyia. Berlanga, que era fantàstic. Després el guionista, que no fa gaire s'ha completat el centenari, que havia fet la marió de les pel·lícules de Berlanga, les feia els guions, no? Bé, però te dava una Espanya que...
En Berlangue la desdibuixava tant, semblava que era una caricatura per una gran crítica social. És impensable que al franquisme se li colés el verdugo, no ho acabo dintre. Exacte, exacte. Una pel·lícula brutal contra la pena d'amor, i és brutal. El Piscito. El Piscito, sí, sí. Bienvenido, bienvenido, Mr. Marshall. Exacte, sí, sí. Una d'aquelles pel·lícules eren d'una gran crítica social. La cabina, sí.
Però les vestien de caricatura i la gent rebia, però era una gran crítica. De fet, Plàcido, que és una encínia, es va rodar a Manresa, a més. Aquell senyor que vol pagar la lletra una nit de Nadal perquè no vol perdre el seu carrumat o que necessita per treballar. I va fer tot un itinerari pels pisos.
de la ciutat, no? Sí, sí. I llavors vi a la militarà dalt que agafen el pobre, els rics, i bé, totes aquestes històries que es retraten en una època molt que es posa, però com que ho feien, com de conya, tot això entrava a les pel·lícules. No, no, jo crec que es retrata molt bé un moment de l'Espanya que s'hauria de veure, eh? Perquè hi ha aquesta alpicitó que és una que jo recordo...
que era imaginar-se que compraven un habitatge, i com me'l pagarien a terminis, i anàvem mirant així el cel, no? No miraven res, miraven el cel, allò, quan un dia podrien comprar un pis, no? Era una cosa... És fantàstica, sí, sí, per això dic que són una època molt interessant, i després són aquestes més...
més, també més... Sí, però, de totes maneres, això de Perpinyar, estàvem dient, allà no hi havia porno, eh? Eren talment eròtiques. Vull dir que no era el porno d'un... Jo no ho recordo. És que n'hi doni tau. Exacte. Emmanuel i tot allò que... Elga, no? Hi havia un accent de Elga, no? No, allò era Elga... Ah, a l'Orient. A l'Orient també, això no me'n recordo. Era Elga...
el misterio de la vida, però aquesta era un part, era un part, era un part. Però imagineu-vos una miqueta, aquesta pel·lícula, jo no la vaig veure perquè per dalt jo la vaig intentar-hi, però una mica la misèria de com ens tenia, la gent anava a veure Elga, era un part per veure alguna cosa, i no m'extén més, un part. S'imagina una miqueta com estava, o com s'estava la ciutat en aquell moment, de reprimida i de controlada. Elga era un part.
perquè jo després de gran vaig veure això és un part i bueno, hi anava a veure allò i aviam què es veia en una època que ara podem riure perquè és veritat hem de ser tematitzat però va ser molt dura, molt complicada en tot cas, ara aquí sí que estem parlant de l'Orient tot aquest cinema d'ària saig que deies al final la Girona s'ha mantingut amb el trufó que és una miqueta el que ha mantingut aquest fil conduct
amb això són privilegiats són una ciutat privilegiada tenim moltes coses però amb el cinema hi ha poques ciutats del món jo diria que tenen un cinema públic i que el porten de manera autogestionada gent aficionada al cinema això és realment molt important perquè permet arribar pel·lícules que no ens arribarien si no fossin per els crítics del cinema de Girona tenim el trufó però després no tenim un cinema al mig de Girona tenim uns cinemes tancats
com són els albenis això és una mica que no s'entén si vols anar al cinema tens que anar, tens que agafar el cotxe però això és el cinema comercial que és diferent la diferència entre el Trifoix que no és negoci sinó que és cultura pura i dura de manera ben entesa i l'altre és un negoci això és el que aconseguirem i ens hem de posar la culpa a tots nosaltres
Si anem a comprar totes les grans superfícies, el comerç petit desapareix en el centre i l'hem d'anar a comprar a por com que els hi haguem. Tothom diu que el comerç de proximitat és importantíssim. S'ha de mantenir. Sí, però tothom anem a comprar les grans àrees. Perquè estan plenes i sinó gent com nosaltres. No som marcians que venen. El comerç és vida, són impostos...
I és riquesa. Sí, però ningú hi va. Vas a comprar només el plàtan aquell quan te'n queda sense. Però carregar plàtans te'n vas a la gran àrea. O la sal quan se t'acaba. Hem de ser una miqueta, diguem-ne realistes, que si això no ho portem a la pràctica, només se'ns apla la boca, les ciutats quedaran desertes. Això ho vam veure molt durant el Covid.
quan veies quan s'havien d'estar tancats i anaves a Barribell o anaves per aquí a l'Eixample, etc. I els carrers eren foscos, els comerços tancats, tot era fosc, no es veia la sensació d'inseguretat, també augmentava, menys gent pels carrers, vull dir que sí que és un tema aquest. És un tema, també, diversos temes aquí, un és del lloguer i dels locals.
que són prohibits que és clar, vull dir, posar una fruiteria segons a un no els costa un ill de la cara perquè els preus són i l'altre, efectivament, també el model de compra els que vivim aquí a l'Eixample són una mica privilegiats en aquest sentit perquè jo no vaig mai fora de l'Eixample jo tinc la sort de viure aquí i per tant tens, encara però és clar, fora d'aquesta zona que diguem és la més cèntrica de Girona que sí que tens la fruiteria, tens la botiga petita pots triar molt
És realment difícil, eh? No, les dades són necessàries, també. No és incompatible, el que passa és que no hem de deixar morir el que més és la proximitat. No, no, això és fonamental. I això que dius és veritat. Sí, però això està passant, com dius, en els barris. Si tocar-me a Sant Narcís encara també m'entén prou... Sí, Sant Narcís, però ens costa molt, eh? Ens costa molt perquè, és clar, Sant Narcís, ja sempre dic el mateix, ens va fer molt de mal la B.
com han començat a tancar comerços els que han subsistit jo evidentment compro de la carnisseria de barri compro de la fruiteria de barri però jo el que estic veient i com diu ell que el jovent del meu barri té tendència a anar a les grans superfícies fins i tot els meus fills doncs tenen tendència a anar a comprar en els grans llocs
Què durarà? No sé, nosaltres abans al barri teníem tres fruiteries i ara ens en queda una. A veure, fruiteria vull dir fruiteria de tota la vida, després hi ha aquestes botigues d'aquesta gent de fora que venen una mica de tot, no? Però la fruiteria tal com la coneixem nosaltres, ens en queda una, cal Ortega.
i en teníem 3 i llavors això es va tancant igual que carnisseries les carnisseries en el barri en teníem 2 o 3 però aquí tenim un problema també de relleu generacional propi de la gent del país la gent no vol treballar els joves igual que van a comprar en un altre lloc
La manera de pensar el treball és diferent. Molt diferent. Tu vas a comprar qualsevol fruitaria, fins i tot aquí al barri de l'Eixample, que sigui fruitaria, que la portin gent nascuda a Catalunya, a Espanya o a Europa. No, eh?
tenim aquest de proximitat però que és tota de nous vinguts que està molt bé i per sort ens donen aquest servei però és veritat que l'eixit social ha canviat molt eh? Jo també lligaria molt amb el tema de la llogada del que vés és a dir, jo n'he n'he dit moltes vegades si no et guanyes bé la vida
no podràs fer un relleu. Què passa? Que si et pugen a lloguer d'aquestes menys supersòniques, tinc que estar treballant aquí 24 hores, però quan hi ha un sou normalet vaig a un altre lloc. Per tant, el tema del lloguer jo crec que té més cap de l'ama aquesta història, perquè moltes vegades el preu que has de pagar per estar allà és tan alt que al final el rendiment que et dona el negoci és molt petit. Si fos un negoci que et rendeix
Bé, jo no sé quin és el límit, eh? Poder tu pensaries abans de dir, no faig el relleu dels meus pares, o els meus tios, o els meus amics que em deixen el negoci amb herència, o un traspàs, no? És que al final, el tema del lloguer, i a més el lloguer, em fa molta gràcia quan es diu, és que ha pujat molt, no ha pujat, no, l'ha pujat el propietari perquè vol. La tendència. El mercat, què és el mercat? La tendència, el món, escolta, si jo tinc un local...
en part que cap vull especular. Per tant, d'alguna manera, qui puja als lloguers? El que té la propietat? No la puja ni el govern, ni ningú, el puges tu. És que el món va per aquí, no ho sé cap a on vol, però el preu el fixes tu. Per tant, tinguem també d'alguna manera que poder la culpa de tot això la té, els propietaris, siguin grans tenidors o petits tenidors, que volen arribar al màxim i són capaços de tenir tot allò tancat no sé quants anys, perquè es pensen que vindrà un Misloblanco i els hi pagarà no sé quants milions, perquè mira com tenim de Rambla.
suposo que no tenen propietaris d'aquells locals que està caient a trossos segurament home, posem un lloguer més adient i poder trobaràs algun negoci amb unes limitacions també de l'activitat i tindria vida però qui posa el preu és el propietari no el posen ni el govern ni l'estat, és el propietari i aquí hem de parlar clarament moltes vegades que a mi és una cosa que abans em soleu una miqueta és que el mercat, les tendències si jo tinc un local o un pis el preu del lloguer de si jo llogo un pis el poso jo
Sí, sí. Però tothom es pensa que es pot fer res. Clar, clar, clar. A veure, si el del costat en cobra Déu, doncs tu també... Jo, de totes maneres, us posaré un clar exemple del que està passant amb el tema del comerç. A Sant Arcís tenim el celler de tota la vida, o sigui, quan es va inaugurar el barri ja es va inaugurar el celler. Ha anat passant, eh?, de pares, fills, i ara el té la neta dels que varen obrir el celler.
Aquesta noia fins ara tenia una dependenta i ara s'ha jubilat, no? Doncs ara s'ha quedat sola. S'ha quedat sola perquè vol quedar-se sola. Perquè quan comences a pagar el que diem dels impostos, comences a pagar Seguretat Social, el sou, o sigui, pagar el sou, els jefes, ells ja està bé, però quan comencen a pagar tant, tant...
que si autònoms, que si això, que si l'altre, s'estima més s'ha quedat sola, el té obert tots els matins i dues tardes. I llavors s'estima més fer-ho així que agafar una altra persona. Però per el que ha de pagar. Perquè, esclar, no deixem que és una botigueta petita.
I és clar, els impostos els mata. Per exemple, tenim una cafeteria allà a la plaça i li ha passat exactament igual. Ella tenia una dependenta i amb el que té que pagar els sous, ja dic, els sous ningú es queixa, però el que tens que pagar de sonat social, d'impostos, que si ara això de riscos laborals...
se'ls menja en les cafeteries petites, en els negocis petits, se'ls menja tot això. Llavors molts estimen més treballar uns dies menys i es queden sols.
És reduir una mica ingressos i a canvi de reduir més despeses. Suposo que hi ha moltes casuístiques. No, però aquesta casuística és habitual. Ponem molts coses aquests i s'ha quedat una sola persona. Sí, sí, sí. Bé, jo en el barri he dit aquests dos perquè m'han vingut al cap però en tenim més. Vull dir que hi ha una carnisseria que també està a la Tere, també està ella sola. Perquè és que no et donen per pagar...
tant, saps? Llavors, bueno, és una altra manera de... No, no, segur, hi ha molta casuística, molt depèn de quin barri hi ha estat, també tens més rendes o en tens menys rendes, no? Perquè, esclar, a vegades prendre un cafè amb llet davant de la plaça té un preu desorbitat. Exacte. I a la plaça de Sant Narcís en tindrà un altre. Exacte, clar. Llavors, si vas al centre cívic, tindrà un altre preu. Per tant, hi ha molts guàngeles. Parlem del preu de l'escaleria. Sí, sí. Tinc una platamana aquí, eh? Sí, sí.
Per això vull dir que, efectivament, se'ns ha desmesurat una miqueta. I el problema és que els sous no se'ns han desmadurat. Llavors, la gent abans tenia l'acostum d'anar a esmorzar cada dia fora i ara, sobretot, nosaltres encara...
Mira, però el jovent, el que puja, ja no va ni esmorzar ni va dinar, perquè tots porten la carmanyola. Abans anaves a fer un menú, però és que ara no... Tots van amb la seva carmanyola i en els llocs de feina tots han tingut que habilitar una cuineta.
no, però això està bé sí, sí, sí, les persones crítiques però jo tinc les diferències per exemple, el menú del migdia la gent no s'aguanta bé el preu ara, el que és esmorzar, fer un cafè o a la tarda és desorbitat és desorbitat tu no ho pots fer per un mini petit i un tallat 4 o 5 euros
Una cosa així. No pot ser. I també te'l pas en els barris, perquè els barris tenen preus diferents que aquí. Jo he anat també per allà, a altres barris, i no són diferents tant potser per aquí. No, no, no, no. Vull dir que tothom s'hi abona. Tu no pots mantenir un nivell cada dia, anar a esmorzar, 4 o 5 euros. Multipliques per 5 dies a la setmana, llavors comença a créixer prou. Jo crec que el preu del que és una coa-cola. Sí.
dos cinquanta, tres i pico, o tres euros a vegades. Dos i pico. Però el que val una Coca-Cola. Res. O un quinto, dues cerveses, una canya. Ai, dos euros. Si el mateix, diguem el percentatge, jo que he estat al món del comerç, li carreguéssim el mateix, tots els botigues, el que compren, que un cafè, una Coca-Cola, bueno, aquí no podríem viure. Exacte.
Ja sé que hi ha un servei, però ja sé que s'ha de posar un percentatge important, perquè a més és un servei que es multiplica per no sé quan, i això de vegades ja no hi vaig, però és igual, acabes anant si pots perquè tens tendència, però crec que és molt desobitat el preu, el preu dels menús s'aguanten, jo que sóc usuari de menús de migdia s'aguanta bé.
crec que està bé. Ara, ja si anem a les cartes, o anem als grisperes, o esmorzar al migdia, vull dir, el dematí, aquí ja està tot desobitat. Aquí, a Barcelona, i allà on sigui, però crec que és una barbaritat. I també és veritat que el passatge urbà ha canviat una miqueta, el que dèiem, que en el centre de Girona, per exemple, està proliferant un tipus de cafè, de bar, restaurant...
diferent que hi ha als barris i que molts barris estan veient com s'està tancant mica en mica tot aquest comerç i cada vegada en queda menys. No sé de quina manera es pot aconseguir canviar això. Això sempre és un tema que va sortint quan en els diferents governs que hi ha també ajuntament, etcètera, doncs de dir com es pot fer per...
per una part d'un Ajuntament és molt difícil i de l'Estat també, perquè estem dins la Comunitat Econòmica Europea i esclar, estem al llibre comerç aquest és el gran drama quan diuen ara no deixarem posar això és molt difícil, vol dir que has de fer un pla d'un any
per tancar i dir que no deixaràs fer però és que l'any següent has de dir si prendre una decisió perquè és clar la llibertat de comerç és el que mana és a Europa no és que l'estat pugui dir o l'Ajuntament pugui dir llavors això és molt complex per tant la llibertat de posar el que vulguis aquest és un altre tema quan podies decidir recordo al principi que estàvem a l'Ajuntament quan vam decidir que el que en dèiem el carrer dels borratxos en el...
la cançó que va fer dels torrats doncs es va poder tancar per aquell moment es podia deixar dins de l'Ajuntament que no es posaven més bars i es va anar seleccionant qui hi havia o no hi havia i es van netejar mentre cometes el barri però això ara és molt difícil de fer no es pot fer has de fer amb una moratòria i has d'estudiar-ho molt bé i per què la fas aquesta moratòria és complexa
I aquest també és un tema que a vegades... Llavors una altra cosa que tu deies, no? Ens fa d'anar la botigueta petita, doncs mira, els que hi estem més acostumats, doncs ho fas perquè vas comprant cada dia, però els joves que tenen més la tendència de dir, bueno, comprar un cop per la setmana, llavors...
Clar, les grans superfícies et donen tantes oportunitats de consum que la botilleta no et dona, llavors això també és un joc de la societat de consum, que marca, diríem, tu saps que vas a comprar la nostra edat i dius compro això, això i això, puntó.
Però l'altre també forma part de lo social, no? Sí, són canvis. Tot és un moment, diríem, de més complexitat, no? I, per exemple, segons o on, doncs és molt car, també, eh? Clar, perquè és una qüestió de l'escala, no? De qüestió d'escala d'una botigueta no pot tenir...
Un producte en grans quantitats i per tant vol dir que el seu preu s'ha d'ajustar més i és una mica més car segurament que una gran superfície que pot fer preus a vegades especials o tens més de triar. Realment és un tema que no depèn de...
Només de nosaltres, eh? I amb tot això que estem parlant, del comerç, d'aquest paisatge urbà que tenim, amb aquests canvis que estan havent a comerç, a locals de restauració, etcètera, també de relleu generacional, augment de lloguers, etcètera, etcètera, quin paper hi tenen les bicicletes aquí?
Com ho veieu vosaltres? Perquè, clar, venim d'una setmana on el tema aquí a Girona era si s'han de limitar o no l'obertura de noves botigues de ciclistes dedicades al ciclisme, a lo que és barri vell i mercadal, bàsicament, que és el que va proposar Guanyem la setmana passada, que després Junts, dins del mateix govern, va dir que no hi estava d'acord i que ha generat un xup-xup amb diversos posicionaments a favor i en contra... És que jo crec que el tema està molt plantejat.
No és un tema de bicicletes sí o bicicletes no. Què comporta el fet que hi hagi botigues dalt l'estàndim? Que a la vegada porta un tipus de població dalt l'estàndim. I això suma. I va pujant el preu de tot.
És a dir, tu no pots anar al barri vell i anar amb la meva bicicleta BH de no sé quin any perquè no m'ho arreglaran pas. Per tant, és un tema de classe social. Jo crec que aquí, i vaig fer un tuit en aquest sentit, és un tema de classe social. Si estem afrontant, mira, vaig pensar, i ho dic clarament, mira, per primera vegada en aquest govern s'ha posat, s'ha confrontat la ideologia.
del govern la diferència és ideològica que té el govern perquè uns aposten per un tipus de comerç d'elit i d'una població d'elit que això fa pujar preus com està passant al barri vell perquè un australià que vingui no muntarà una botiga de biciclisme a Sant Narcís
Li pot posar un del país, però no un d'allà. Per tant, és una cosa d'elit i que està creant tot el teixit econòmic que tenim en el Parc Rivell i que això vol dir una pujada de preus, tota una sèrie de coses. Enfront a l'altre plantejament, que també és una qüestió a pensar, que feia l'altre, que és el que deia la...
tancar botigues de manicura i que estic en contra de tantes manicures que al meu barri només sors i em penso que m'han fet la manicura abans de sortir de casa perquè sí, és veritat perquè és un consum botigues de 24 hores
i l'altre no me'n recordo que era. De casas, de casas. De casas, de casas. De casas, de casas. De casas, de casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De casas. De cas
No dic que jo estigui a favor de totes les manicures, perquè ja us dic, el meu barri pot sortir i quedes ja fet a les mans només de sortir de casa. Però hem de ser una mica... Bé, vull dir, a mi em va semblar... Per exemple, els de 24 hores... Mira, qui és que no vaig a comprar un supermercat, aquests de 24 hores que fan servei? Bé, però es porten els paquistanesos, eh?
Vull dir que alerta, jo crec que és un debat que s'ha de fer una mica bé. Com ho veieu? Una mica bé. Francesc i Carles. Jo és que no sé si opina gaire, perquè com que no, és una cosa que jo des que m'he jubilat, quan baixo a Girona, m'ha donat la sensació, a vegades li dic que no al meu home, li dic...
Ostres, xicos, sembla que estiguem de vacances, perquè sembla que estigui en una altra ciutat, perquè quan baixo de Girona, com que hi baixo de tant en quant, passejo pel barri vell i dic, ui, aquí hi havia això, ja no hi és. Saps? És tant el canvi que està a venti, i després el tema de les bicicletes...
ja no solament és el comerç sinó és que s'han apropiat els carrers perquè tu passes pel carrer Nou i el carrer Nou hauria de ser un carrer que tu puguis deixar el net i que corri i ara has d'anar vigilant amb el tema de les bicicletes perquè a més a més quan van en peloton no hi ha carril bici que valgui ells no passen mai pel carril bici sempre van pel mig
Llavors és un tema que jo no puc opinar gaire, però a mi no m'agradaria. Per exemple, ara, ja definim. Anava a dir, no m'agradaria que vingués cap botiga de bicicletes al bar. Ja ho van intentar. Ja ho van intentar, el que passa és que els locals que hi havia a la plaça Assunción, que és el que es volien, són locals petits i no d'allò. Però nosaltres, per exemple, tenim un hostel a Can Cucullona, que Can Cucullona és pràcticament...
gent de tothom, però la majoria són viatgers de bicicleta. Correctíssims, eh? I a més a més, ells han muntat, Can Cucullona ho han muntat d'una manera que està tot integrat en el barri, o sigui, el menjar, els esmorzars que fan és de proximitat...
recomanen anar a fer el tape o a les botigues, a les cafeteries del barri, però per aquest context sí que aquí, Can Cucullona, no és unes bicicletes d'elit. Serien el viatger normal que ve en bicicleta. Sí, conec estudiants. Sí, sí, sí. Pensant molt més en un altre... Amb aquest punt podria dir que a nosaltres ens favoreix gràcies a l'hostel que tenim allà.
és un tema complex jo la veritat és que jo tinc una opinió diguem-ne no molt definida però sí que és veritat que jo la meitat no la imitaria perquè és un tipus de negoci
per gent, diguem-ne, sí, però també van crear una marca Girona, m'enamora, Girona m'agrada, i vinga gent cap aquí, i hem creat una ciutat de moda. Per tant, vol dir que on posem el límit? Ja no venem més Girona, perquè a Girona hem venut de com, bueno, la meca de l'esport, de la cultura, de la monumentalitat, va, tot això et dona apurit a que gent vulgui venir. Ara no. Per tant, això de limitar, això de que molesten, a mi poc m'han molestat poca cosa, m'han molestat més ciclistes dels normals,
el carrer nou que van com una excel·lació, que el ciclista, que algun també pot sortir. Per tant, jo això de què em molesta, a mi no em molesta. Em molesta un, com de molts que hi ha aquí, que són molt incívics, perquè van per sobre la vorera, vull dir que hi ha de tot aquí. Per tant, jo limitar-ho...
Com totes les vies de negoci haurem de limitar, però tot, no sols hem de ciclistes, sinó també si hi ha masses 24 hores o masses de bateries. Jo, centrant-se en això, jo crec que és un tipus de turisme molt educat.
no, diguem-ne el veig que el té la vida ciutadana en aquest sentit, no sé jo no ho limitaria si hem de posar limitacions a les botigues podríem mirar que fos també diguem-ne que vagi en equilibri amb altres sectors de negocis, no solament aquests, no?
Jo tinc aquesta opinió, llavors, a mi no em molesta, em molesta l'incívic que n'hi ha també, però dels altres normals també n'hi ha, no? I clar, hem creat una ciutat molt maca, l'hem venut molt, ara ja, clar, és que hem venut una ciutat que era la meca de tot, i a més tenim un orgull gironí que jo de vegades el critico, eh? Sempre que pensem, jo abans ho he dit, eh? Tenim un orgull de Girona massa, massa orgullosos, perquè sembla que si no ets de Girona passa alguna cosa.
Vull dir que aquesta imatge l'hem creada. Per tant, ara comencé a baixar-la. No sé, no és tan fàcil dir això. No, jo no crec que sigui el problema, si molesten o no. Molesten quan fan-se aquest civisme que digueu vosaltres. O, escolta, vas per les hortes caminant, venen en aquella colla de ciclistes i t'has de portar tu, no se'n part a cap. Pelotón, bum, bum, per això passen les carreteres.
per això és aquest sistema del pelotó en què van... jo no crec tant... el problema és l'efecte robot que fa, per exemple, amb l'augment de pujar pisos que no us deio. Perdona, que et faci el primer. Qui augmenta el lloguer? El que ve no l'augmenta, l'augmenta el cap lloguer. Però és el mercat.
És el mercat. Si ens posem ideològicament... Clar, és el mercat. Si ens posem ideològics, doncs l'ajudament hauria també de marcar també el mercat, que no podrà fer-ho. No, no, per això el problema és el mercat. Clar, el mercat, ja et dic, està arribant ara, l'eixample ens està arribant, eh? Vull dir, està arribant que...
pis que es buida no va per estudiants va per no per ciclistes sinó directament va per residents pisos turístics però acaben sigint turístics, a casa meva està passant això i estic a l'eixample
Bé, això es pot limitar. Jo crec que aquí, tot i que es controla, jo crec que hi ha molt de descontrol, eh? Hi ha molt de descontrol. Hi ha un altre element que voldria posar sobre la taula, també. En tot aquest debat que està sortint, començar amb la tertúlia gairebé dient tot el tema dels comerços, del manque de relligació, de com està canviant el tipus de comerç per tot, el centre de la ciutat i també els barris. Al final, aquestes botigues de ciclistes...
o les de 24 hores, o les carcasses de mòbil, acaben agafant locals que deixen comerços que hi havia abans, tradicionals. Llavors, quina és l'alternativa perquè no es posen noves carnisseries? I a més que agafa el ciclista o agafa el de 24 hores, tant és...
i està desaparegent el comerç de proximitat. O carnisseria sí que se'n posen, eh? Últimament, perquè aquí a l'eixample, no, ni d'una cosa que han crescut. Perquè també ara hi ha tot un altre sistema, també lligat a la carnisseria, que ara tothom menja cada vegada vaques més sofisticades, no?
i coses preparades més sofisticats, tu ara ja no, la COVE no, ara no sé què, és a dir, tenim també tot un... ens hem, no sé si hi ha compres, dius, exactament què estàs comprant, el porc, no sé què, hem creat tot... Hem creat aquí tot una... O botigues aquestes, o botigues de roba, que no siguin de grans cadenes, etcètera, etcètera, no?
O la mateixa rehabilitació de locals, que és un altre tema que també es posa sobre la taula, que és, per exemple, el cas de l'Odeon, que és el més paradigmàtic, de com s'ha destinat a uns usos ciclistes, però abans ningú s'hi havia mostrat interès tampoc. És que hi estava funcionant, hi havia dos tallers...
Sí, sí, però quan ens van jubilar... Bueno, sí, però van pas tard de gaire, eh?, perquè van canviar de mans molt ràpid, eh?, i el que el va comprar ja tenia un dret. Sí, però quan estava allà, allà no es podien... Jo no sé, bueno, suposo que devien passar cap... Aviam, l'estat d'aquests tallers era... Suposo que...
Bueno, històric, era una qüestió històrica. Bueno, perquè estava mal muntat, però de fet no havien fet mal bé l'estructura. No, no, no, però era molt carà. Però bueno, feia molts anys. Hi havia de tota la vida, no? Hi havia hagut aquests tallers que van anar desapareixent. Qui té la capacitat després, per exemple, de rehabilitar llocs així per posar-hi...
comerç, no?, o per posar-hi negocis... Sí, crec que hi ha un tema que... Això comença des del relleu, no? Segurament va... Ui, això pensava que havia tancat. Hi havia un tema de relleu generacional... Coneixem la sintonia del mòbil de l'Isabel. Això cal que el tancava, eh? Sí, sí. Jo crec que hi ha un tema del relleu generacional... A veure...
estem en un moment, les nostres generacions, els nascuts aquí, molt baixa, hi ha generacions molt baixes, diem, eren generacions que eren molt buides, regeneracionalment parlant, les generacions que des del...
o sigui del 85 són les més buides d'allò per tant i després és una generació molt formada des d'un punt de vista acadèmic amb el qual si tu el teu pare era mecànic i tu pots ser enginyer doncs tens la possibilitat de ser enginyer amb el qual és difícil que potser després pots tornar de mecànic està passant una cosa que abans comentaves tu que és molt interessant i això els està passant a pagès que és que les torna la tercera generació
Ha saltat una generació i ja tornen joves en el Montpagès, que són la tercera, que fan relleu als avis. I això està passant també en algun... És a dir, hi ha com dos tipus de joves, diguem-ho així, aquell que diu, jo vull viure tranquil, recupera treballs familiars, però ja és amb aquesta que tu deies també, jo treballaré cinc hores, deu, el que m'adongui per viure bé, i que no són exigents, diguem-ne.
en voler-se guanyar la vida. I que potser aquesta tercera generació té carrera, eh? Sí, sí, sí, la majoria, la majoria. Una carrera i al final torna. Sí, sí, però ha optat, sí, sí, jo tinc estudiants que opten per una vida molt més tranquil·la, eh? A mi m'agrada fer això, però no vull estressar-me, no vull treballar a les set del matí, no sé què. Bé, és tot un canvi.
I després hi ha tot un altre que està molt ben format i que marxa. Marxa perquè té moltes oportunitats, perquè les tenen. I no és que marxin perquè els expulsem pròpiament, sinó perquè tenen moltes oportunitats i també tenen famílies. I famílies que els recolzen per marxar i després volen tornar. Però amb una generació molt i molt buida. Per tant, què ens està passant? L'estem omplenant a partir de migracions? Perquè no som suficientes persones pel món laboral que s'està generant. No és possible.
Per tant, no és que aquesta migració vingui perquè li ve bé, bé perquè hi ha realment llocs de treballs que hem deixat de ser-hi perquè tenim altres oportunitats o busquem altres oportunitats. I aquest és un tema que jo crec que s'ha de treballar amb més profunditat, perquè a vegades és molt fàcil dir, no, no, escolta, per què les fruiteries que havien desaparegut tenia una fruiteria sola?
va haver-hi un moment que no hi havia fruiteries, les anàvem a comprar totes al supermercat, ara estan sortint fruiteries, no?, que es dediquen només a vendre, però qui són? Doncs persones, això, siguin llatinoamericanes o xines, no?,
que es dediquen a la fruiteria. Vull dir que hi ha tot un moment d'un canvi important d'un relleu poblacional, en aquest sí que ve un, diguem allò que en deien ara, un nínxol, un nínxol d'oportunitat, que a nosaltres ja no és, perquè també les expectatives dels nostres fills són una mica diferents de les expectatives d'aquesta nova població. Per tant...
Segurament hauríem de fer unes pel·lícules semblants al que em dèiem abans als anys 60-70 per retratar que aquestes... Els canvis. Els canvis, no? Si parlem de canvis, ja ara faig un gir de guió, perquè anem parlant molt aquí a la tertúlia, tot el tema de les escomaneries, és el tema del mandat, i ara estem en ple canvi, precisament, de model, de com es van ara posant els contenidors, altra vegada, d'obertura diària, etcètera.
A Sant Narcís, Carme, heu començat, ja vam començar per Sant Eugènia i vosaltres veníeu després. No, no vam fer Sant Narcís, Sant Givert i Sant... Ai, perdó, Sant Eugènia, Sant Givert i Sant Narcís. I nosaltres fa una setmana que tenim el canvi. I què, com va? Bé. Així ja per ser-ho de primera mà perquè al final... Positiu.
Sí que hi ha uns punts que continuen sent més crítics, però aquelles escombraries que es veia en els punts més crítics, aquelles bosses per terra, no n'hi ha ara.
També és veritat, que és el que jo li vaig comentar al tècnic en en Jordi, faltarà, a veure, quan obrin els contenidors, a veure d'impropis què hi ha. Però si res més no, allò que vèiem tant, tant a terra, per exemple, jo el grup de contenidors que tinc davant de casa meva, en una setmana que fa que hi són, crec que ahir vespre vaig haver-hi una bossa d'escombraries de terra.
Diguem escombraries. Després ja deixem els mobles. Els mobles, els matalassos i tot això, perquè això continua sent-hi. Però aquelles escombraries ara s'haurà d'anar ajustant. Perquè sí que és veritat que jo vaig enviar una foto a Girona més neta ahir, o el dissabte, d'un...
d'un contenidor de l'avinguda Sant Narcís 59, que era de plàstic i el contenidor estava obert i estava ple de plàstic a dins. O sigui, ara s'haurà d'anar ajustant a veure en aquest grup quants de plàstic necessiten, quants d'orgànica.
En tot cas sí que hi ha un pas endavant, doncs, amb el que és la imatge de fora, de veure tot allò. Sí, sí. Això és important. És allò, dona la volta al món i torna al born. Hem tornat a l'origen. Estem a l'origen. Allà enterem. Sí. Érem allà enterem. Simplement que hem canviat el tipus de contenidor. A mi el que m'ho preocupa, per tant, estem fent el que fèiem fa...
Tres anys, quatre anys? Bé, diferentament. Bé, abans també el feia més. Bé, per exemple, el meu home el feia. Ja la fa. Jo sempre ho explico. Però hi ha una diferència entre el que es porta a porta, jo crec.
que funciona, i l'altre, com deia ella, veurem amb els impropis què passarà. Però, en definitiva, al final, podíem haver millorat sense fer una bona política. Perquè, la veritat, això ens costa un ull de la cara, eh? I a mi, he de dir la veritat, a mi me preocupa una cosa. Escolta, es van amb xips, eh? Tots tenim un mòbil, eh?
Quantes vegades hem de canviar el xip? Quantes vegades es mor el mòbil? Alerta, eh? Que depenem de la tecnologia, de l'electrònica. Jo això ja l'hi he dit a l'alcalde i al regidor. Alerta! Què passarà quan un contenidor ens comenci a fallar totes les targetes? No ens duraran 25 anys, eh?
Per tant, vol dir que tinguem un cos de manteniment de targetes, ja no t'ha dit, de contenidors, que és molt important. Estem depenent d'un model de tecnologia d'aquesta que és caríssima, és caríssima i que vol dir que és una explotació en el món increïble, etcètera, etcètera. Jo crec que per aquesta volta no calia. I ara deixem-ho dir, mira, he pensat que quan venia a la ràdio he pensat que ho diria, i per tant ho dic.
Si us sabeu què us dic, que a part d'això em preocupa una altra cosa. A veure si els ensenyen els escombriaires, els donen instruments als escombriaires i a les escombriaires, no de com han d'escombrar. Perquè van amb unes, els que escombrem, van amb unes escombres que serveixen per recollir. Estan pensades per recollir. És tipus de respall.
I, per tant, tu pots fer el gest de recollir, però no d'escombrar. Els bans anaven amb uns carretons que portaven diferents tipus d'escombra. I portaven l'escombra de bru. Ah, exacte. I amb l'escombra de bru fa molta feina. I no han de fer tants esforços com passar un respany.
Ahir estava mirant el barri vell i pensava, pobre noi, és que és impossible que vagi d'aquí a allà, és que és materialment impossible, perquè amb el raspall, ho sabem, amb els que raspallem, és impossible, i si ja t'enganxen papers a terra, no hi ha manera, amb el se demà allà, passant mitja hora escombrant. Per tant, tenim un problema que algú que gestiona aquest tema no té ni idea d'escombrar.
i en el barri vell us asseguro que tinc la intenció i una altra cosa, i per tant ho dic mireu, el veí de casa meva que té un bar cada dematí escombra i jo li dic gràcies en el barri vell s'ha perdut jo no sé si el vostre barri s'ha perdut, no hi ha ningú que escombra el carrer ni el que té un bar, no té res doncs hi ha un bar, hi ha una zona de Girona que esquiniré jo amb l'escombra a la zona del pont cap al final
fa que hi ha porqueria acumulada, perquè és que és impossible que l'escombrera ho faci. I el del bar ho podria fer. I després, per tant, ens sembla que donem moltes voltes a moltes coses, però hi ha un principi de neteja que no funciona. Llavors, els bufadors...
mouen merda, mouen la merda i et crea un moment increïble, i aquest dematí ja hi veus l'últim per això dic que ens falta escombrar, ens falta saber netejar saber netejar els entorns, a part que la gent sigui més endreçada o menys endreçada en un carrer que han posat avui han desaparcat molt a prop d'aquí, han desaparcat per pintar, bueno pintaran sense haver escombrat el carrer, perquè ara estan pintant sense escombrar
Aquí tenim un problema. Tenim un problema que no és només d'escombraries, sinó de com es neteja. I potser hi haurem d'anar. Jo crec que seria com un problema d'organització. O sigui, te'n dones compte que no va res lligat. Perquè per pintar el carrer han de demanar un permís a mobilitat. Doncs ja podries saber el de sostenibilitat que, ostres, aquell carrer quan fa que no s'ha netejat. O sigui, és un problema que no van lligats. Sí.
això és que els veiem lligats automàtics per fer una mica resum que la pregunta original que feia és que s'ha millorat molt la imatge que hi havia de gent que el deixava fora que tampoc en tenia perquè tenien targeta molts però no sé què passa si tens gent llogada
Que no hi ha un gran problema, eh? Sí, però... Els pisos turístics. No, però si som una mica tots, diguem-ne, cívics, però saps que tens un lloguer, doncs aquest tema l'has de resoldre, no? Per tant, jo crec que en aquest cas s'amigua moltíssim, moltíssim. Una altra cosa després també encara és el que estigui d'allà dintre si està ben triat o no, però serà un segon estadi, però jo crec que cal... Aquí també...
És que no es fa gaire cosa. Si la gent no és conscient que hem de fer-ho, per molt que l'Ajuntament apreti apreti, és un tema també molt cívic, molt de nosaltres. No tots ens ho poden donar mastegat. Mira, això és pel vidre, això és pel plàstic. Doncs ja està. No pots posar un policia a cada contenidor, no pots fer-ho. Per tant, han de ser una mica cívics. I ara en ve el cas, això de netejar també és veritat, abans totes les persones, el seu espai davant de la porta, l'escombraven. Això s'ha perdut ja. I a més, recordo també...
Les últimes grans nevades que hi havia ja fa molts anys, recordo una queixa que hi va haver d'una gent que es queixava que, clar, no li havien tret la neu de davant de la porta. I deia jo, home, home... I que la gent esperia durom que li facin. I amb l'amistre està per treure la neu del mig i les grans coses i rescatar gent, però neteja una miqueta a la porta. I ara que també ens ha acostumat és que tot ens ho donen fet. Això sí, volem pagar pocs impostos,
Però volem que ens donen aquest fet. Per tant, és un tema molt també d'educació cívica, ciutadana. Hem de col·laborar-hi, el tema dels comuns, hem de col·laborar-hi. I després aquí hi ha una normativa, evidentment, europea, que obliga ara que el contracte de neteja, diguéssim, s'ha de finançar només amb els impostos, amb els impostos vinculats a la neteja, que no pots fer trec d'aquí, poso d'allà... Això està tard a la vida. És que no, en Europa no el diu això.
Això no ho diu Europa. Aquí la gent diu coses que no ho diu. Europa no ho diu això. Europa diu que hem d'arribar al 2030 haver recuperat X. Ara me'n recordo quan és. Europa no et diu com. Això és l'altre. No et diu com. No, no. Tota la vida, tota la vida, tota la vida, tu pagaves una taxa que no hi entrava l'escombrà. La taxa sempre ha estat de recollida d'escombraries. Això ha estat regidora d'aquest tema. I per tant la taxa cobria la recollida
No l'escombrada, ni el manteniment de la ciutat. No ho ha dit mai. Està prohibit. Està prohibit. És pel servei. Per tant, el servei d'escombrar és un servei com és el de pintar, que no va amb taxa. És un servei comú. Això no té res a veure. Però està dins del mateix contracte. No, no, no. Però són dos serveis diferents. Però de tota la vida. La taxa és el servei de recollida d'escombraries.
Europa et diu que has de segregar bé el que has de fer, és un bon reciclatge. Però no et diu res més. Com ho faràs? És el teu problema. No diu quina és la forma. Aquesta història de les contenidors és una empresa que ens ha pagat la tecnologia. No ens enredem, eh? És una empresa lligada a grans empreses de recollida de neteja. Això ens ha passat amb els punts, amb la recollida de vasos.
Escolta, per què? Saps què passa? Que les empreses paguen el que en diuen el punt verd, i el problema ens el converteixen a nosaltres, que aquest material el tornes amb ells pel que el recicli. Nosaltres paguem dos vegades, eh? M'entens? Perquè, oi, coem més...
recicla allò que nosaltres, ells han produït, perquè han pagat un punt verd on nosaltres ho hem de segregar, repallar, perquè ells mateixos ho tornin a separar, quan el més normal seria no produir-ho. I no ens n'hem sortit, perquè podríem estalviar plàstics si anéssim al vidre. Per tant, és un problema de la generació de residus que ens hem inventat.
Quan vas al súper tot és plàstic. Per tant, alerta, aquí tenim una... Ningú ara ja no s'atreveix a fer això, reduint origen. Per què? Perquè hi ha tantes empreses implicades en crear embolcalls, de plàstics, de paper, etcètera, que fa que això no ho minimitzis. Una, i dos...
Escolta, busqueu quina empresa fabrica els contenidors? Busquet-la. Busqueu qui fabrica aquests contenidors. Vengueu, mireu com s'ha vengut, no en Girona, s'ha vengut a tota Espanya. Qui és l'empresa que fabrica aquesta... Ja tu ho saps. Sí, lligada a les grans empreses dels compraries. El Valenciano Pérez.
No, sí, sí, sí, és. No, únicament, sí, sí, sí, és. Això és una suma de peces així, que són les que van vendre aquí a Girona la tecnologia i que això va néixer amb una altra cosa de seguretat dels contenidors. La primera que vam posar, que a Girona ens la vam posar aquí davant el carrer Joan Maragall,
de prova, era perquè no s'obreixis, no ningú obri els contenidors. És que la memòria és com una mica... Això ho va fer fa 10 anys amb el senyor Berloso. I aquí li van vendre aquesta tecnologia. No nosaltres, l'hem begut a meteorò, l'hem begut a mig món. I tothom ara ja està veient el mateix que ens ha passat aquí.
És que els que havíem gestionat escombraries ja sabíem que no podies barrejar amb un contenidor els impropis, que en diuen. Si tu poses plàstic en vidre i els barreges i s'embruten, l'empresa no t'ho vol. Per tant, això on t'anava? Doncs mira cap a la resta. Per tant, hem jugat molt, tot un any...
amb restes, que això hauríem d'explicar-ho, però bueno, entrarem ara en aquesta polèmica. Canviant ara el model per tornar una miqueta... Per què? Perquè les empreses no ho volen. Les empreses no volen. És a dir, no pot parejar-se cartró amb residus perquè és cries impropis. Per això aquest aparetscó, això que estem fent ara, ho estan fent tots els municipis que van caure en la trampa d'aquestes empreses que va dir, així s'estalviaran en recollida. Ara tornem...
Què ens passarà? Els que venen després ara ja diuen, bueno, ja ha sortit Figueres, diuen, bueno, farem diferent que Girona, perquè ja veiem el que passa en el cas, sí que és una bona notícia. Deixa'm dir-te una altra cosa. El que ens està passant ara, el que ens passarà, és que haurem de fer la recollida, si no, els emplenarem, és a dir, hauran d'augmentar la freqüència de recollida dels camions, perquè si no ens passarà això. Per tant, veurem si això té un fi. Per això us dic, home,
Alerta, que no la culpa no la té aquest consistori d'ara, eh? Això ho hem heredat, eh? Això ho hem heredat, però és un tema que ha passat aquí, però els hi ha passat a Matoró, els hi ha passat a Manresa, els hi ha passat a base que encara no els veiem ningú d'allòs, però això és una venda de tecnologia, alerta, eh? És que és així.
Llavors, efectivament, pots pensar que és millor tancat o obert, però en tot cas siguem conscients que aquí estem en el negoci del capitalisme i aquí ens han enredat com xinos. Perdoneu, és que ens han enredat com xinos a tothom.
En tot cas, ara veurem si amb aquest canvi d'allò, si això que dius Carme, tu, que Sant Narcís ja veieu, doncs també es va veient una vegada per tota la ciutat que és. Al final menys es convergies a fora, per tant... Hi ha un tema, perdoneu, i també, disculpeu-me, jo sé que sou molt pesadeta, però com que toqueu temes que m'interessen, hi ha un altre tema, que és cultural, que també hauríem de pensar-hi, és un tema cultural. Determinades poblacions han arribat aquí i no tenien la cultura del reciclatge, també s'ha d'aprendre, també s'ha d'ensenyar.
no tenen, venen de països que no tenen, i no és que no ho vulguin fer, és que ningú els ha ensenyat o els he explicat, i a vegades ens sembla que tothom n'hi ha ensenyat, jo crec que en lloc de parlar tant de moltes, hauríem de parlar com parlem poblacions de cultures diferents encara que diguis el meu home no ho feia però que tu li pots... no, no, jo l'he ensenyat, ja l'ho fa per fer era una altra cultura el teu home exacte, perquè... exacte, en canvi vull dir, arriben poblacions de veritat de llatinoamericanos que...
Els que hem estat en països llatinoamericans, hem estat a la Índia, sabem que allà no recicla res. Per tant, arriba aquí, si ningú t'ho explica... No, no, però bueno, Isabel, amb això et puc dir que, per exemple, quan es va començar tot el tema de les escombraries, jo personalment vaig anar amb les dones de la mezquita que tenim al barri i allà es va explicar. I després va venir una tècnica de l'Ajuntament.
Una tècnica de l'Ajuntament que també els va explicar amb elles sols. O sigui que voluntat, aquest consistori, que tot funcioni, sí. El que passa que, bueno, han heredat... Carme, deixa'm dir, només a les dones. Bueno, jo t'he dit... Sí, aquí, a les escombraries, en aquestes comunitats, les que baixen les escombraries a baix són les dones. Sí, però les que plenen les escombraries a casa són tots.
Ah, bueno, això sí, però bueno, això no li canviaré pas jo, a casa seva personalment. No, però ho hem de treballar. Però sí que hi ha molt que... Sí, però Carme, ho hem de treballar, perquè també hem de canviar hàbits interns, per això el vull dir, clar, si no, com farà la separació? Sí, sí, sí. Abans d'acabar, com que ja estem al final de la tertúlia, ara que parlaves, Carme, tu vas dient aquí un dia a la tertúlia que ja plegaves de l'associació de veïns, però, bueno, encara hi ets, no?
Sí, sí, sí, sí. A veure, Isabel, no vols pas ser presidenta del barri? Jo? O tu? O sí? En tant, en tant, sí. En Francesc? Que ets el mateix barri? No. Ah, sí, sí, sí. Ah, perdona. Els ja tenen un local rosa allà. El problema és que no hi ha relleu. O sigui, jo vaig voler fer molt bona voluntat d'anunciar-ho molt de temps abans,
Perquè vaig pensar, mira, en aquest temps la gent, que ho vagi processant, a veure si hi ha algú de Sant Narcís, perquè sí que per ser president de Sant Narcís s'ha de viure a Sant Narcís, és lògic. Doncs, a veure, ho vaig fent temps per fer-hi un acompanyament, de moment no tinc relleu, però el que sí que està clar és que hi hagi relleu o no, la Junta pleguem.
perquè, bueno, hem donat temps a mi, m'ha costat molt d'estat d'angoixa i molt de no dormir, i un dia, jo, parlant amb mi mateixa, dic, a veure, si en un barri que hi ha 13.000 persones, més de 2.000, o sigui, unes 15.000 persones visquent, jo no puc trobar un relleu, doncs vull-te prendre pel sac al barri.
perquè esclar, què vol dir? que el barri només depèn d'una persona això arriba un moment que crema quan acaba? de fet ara tindrem les eleccions ara tindrem l'assemblea l'assemblea ordinària pels socis que la farem
ara a finals de febrer i primers de març, i llavors la cosa que se'ns va complicar perquè vam dir, si pleguem ara, quan tocaria, no pot haver-hi festa major.
Llavors la festa major a Sant Arcís és important. Llavors el que hem fet, farem una assemblea ordinària i si no surt ningú, passant la festa major farem l'extraordinària de la dimissió de la Junta o a veure com ho gestionem. Estem en elló, estem en elló.
És una cosa que passa en moltes associacions ara. Sí, sí, sí. Sí, esclar, perquè la gent no vol responsabilitat. És el primer que et diuen, és que esclar, jo treballo. Perdona, tots els presidents de les associacions treballem. I si ara estem jubilats, hem treballat. O sigui que hi siguem presidents. Jo crec que és el compromís. El GEC passa també, Francesc?
És complicat. Per fer llintres noves és complicat. Tot el que sigui dedicar moltes hores sense any de lucre és molt complicat. Trobes gent per coses puntuals, però un compromís d'un termini 4, 5, 6 anys és molt complicat. A nosaltres també ens passa. És una cosa que està passant que ho diuen també a moltes entitats. És una pena perquè si va desapareixent la gent que porta el teixit social,
Es perd la frescura, es perd la vida, perquè no pot venir tot via administració. Ha de sortir la Generalitat Civil, que ha de ser el motor de tot això. És molt complicat, eh? Molt. Però també l'administració.