Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia i Girona FM, com passen 4 minuts de les 10 del matí d'aquest 16 de desembre, anem avançant cap a Nadal, avui un dia de fred i de boira, i per passar la vista a la ciutat, al país, el que ells vulguin, tenim 3 persones aquí a qui els agraeixo. Una d'elles, virtualment, Xavier Villarreal, molt bon dia, què tal, com estàs? Bon dia Jordi, content de veure-us per la pantalleta.
Sí, noi, això de la feina obliga, segons quines coses, i en Xavier volta pel país fent la seva feina i que per molts anys pugui ser així. Gràcies per ser-hi, com també els hi donem a la gent a Busquets, que estan a punt d'anar-li. Diu que hi havia tanta boina per l'autopista...
Sí, hi havia molta boira. Vingut de Banyoles, estava molt nadalenc, un paisatge molt nadalenc. Molt nadalenc, i ahir en pluja, avui també deien que potser n'hi hauria, però bé, Déu-n'hi-do, ahir, eh? A Girona va ploure per bé, però a la tarda que vaig haver d'anar cap a l'Empordà vaig trobar episodis de...
de pluja molt intensa i de desbordament d'algun dels passos i del Manol, que és un riu que normalment no és riu perquè no porta aigua, però que hi anava bastant fort. Coses que passen. Coses que passen, no? Què passa a les Gavarles, Pere Albertí? Has vist la foto? T'he vist la foto de bon matí. I què hi havia? Un paisatge de què? Un paisatge?
De boira, hi havia la vall de Sant Daniel ben emboirada, a la que pujaves una mica cap al Puig Estela, llavors s'aclaria, però baix, a la fondalada, boires, però bueno...
com que ja me conec els camins no em perdo de moment i si no, ja em vindreu a buscar, no? I tant, i tant, no tindríem cap mena de problema perquè tu trasques molt i de bon matí, eh? Sí, sí, a les set ja, cap amunt. A les set cap amunt i això que aquest cap de setmana has corregut molt, no? Has caminat molt, no? Sí, no, van fer una activitat solidària
per al tema de la marató. El tema de la marató, de vegades, és un tema que hi ha molta gent en pros i en contres, però el tema aquest, concretament el que es tractava aquest any, que era el tema del càncer, per un tema de proximitat amb la família, amb la persona que més estimo, doncs, és un tema que em frapa molt i que, bueno, que tenia que fer-ho, no? I vàrem a fer... Altres anys feim una marató, però dèiem, hòstia, una marató. Erem 38...
42 quilòmetres, però en aquella volta que fem per Girona eren 38 voltes i llavors agafaves una marejada que després estaves de tota la tarda en mareig i aquesta vegada ho hem fet més curt, 19 voltes, mitja marató
Però són 21 quilòmetres. I quants diners van recaptar per la marató? Van recaptar 2.435 euros, que, bueno, mira, no és tant els diners, Jordi, sinó és fer visualitzar, doncs, que...
que hi ha aquesta maleïda malaltia que és el càncer i que tots, si podem fer-hi el que sigui per cercar solucions, doncs benvinguda seran, no? I buscar aquesta complexitat i aquesta complicitat amb la ciutadania...
Que no és tant el diner, hi havia gent que deixava des d'un euro fins a 50 euros, però no és els diners, és buscar complicitats i dir, ostres, tenim un problema i a veure si posem el nostre petit gra de sorra, que segurament molta gent diu, és l'administració que tindria que fer això, no?, que és l'administració que tindria que col·laborar.
però crec que una cosa no és incompatible ahir vam estar parlant hi havia aquesta setmana en el punt un article de l'Eva Vázquez que ho desmava bastant jo crec que coneguent l'Eva devia ser que tenia aquell dia un dia complicat i va tirar per allà jo també penso que els diners per la cerca han de sortir dels impostos això és evident però a mi la gràcia de la Marató que jo crec que ja s'ha convertit en una tradició després de 34 anys
és que bàsicament mou una cadena de solidaritat a nivell del país, que és una cosa que només passa aquí a Catalunya, no passa en altres llocs, no sé quantes milers d'activitats hi va haver-hi, i el fet que tothom, d'una manera o altra, és solidari, portant en aquest cas, perquè era el càncer, que era una malaltia molt estessa,
molt estesa, però altres vegades ha passat amb malalties minoritàries, salut mental, etcètera, etcètera. És a dir, no deixa de ser una manera de visualitzar problemes que tenim, tinguent clar sempre que, diguem-ne, que els diners per la recerca i per la prevenció han de sortir, diguem-ne, dels impostos que paguem o hauríem de pagar entre tots. Totalment d'acord, eh? Però sobretot aquesta part d'empatitzar, que és el que tan falta a la nostra societat avui dia,
Ens estem convertint cada cop més en gent individualista. Pensem en nosaltres i com visualitzes que hi ha gent que té un problema i que aquest problema... Escolta, i això és una loteria, eh, Jordi? I tant. Això és una loteria. Mira, hi havia una d'aquelles coses dels caïrons que passava que era d'aquelles que et feia pensar molt. Un de cada dos homes, una de cada tres dones va tirant un càncer al llarg de la seva vida.
individuista no és la manera com jo definiria Xavier Villarreal perquè està amb totes les activitats solidàries que conec i unes miques més tu com ho veus això? això a la Marató vull dir en general sí, a veure, com bé dius som un país solidari per naturalesa i fenòmens com la Marató així ho demostren més de 3.000 activitats crec que hi van haver-hi
I així com a altres anys hi ha hagut causes com malalties mentals o altres malalties que potser no estan tan esteses i no han pogut enganxar tampoc tant l'empatia de la gent i la participació,
Aquest any, amb el que és el càncer, realment s'ha notat que els nivells de participació i fins i tot de recaptació n'estan més grans perquè és una cosa que, lamentablement, molts de nosaltres, per no dir tots, hem hagut de viure més o menys a prop. I crec que això és una demostració del que som com a societat i com a país. Al final, quan toca empenya,
cap a un mateix lloc no dubtem ni un moment i donem 18 voltes o 19 voltes i no 38 però tenint en compte que 19 ja en són moltes per això la Marató jo crec que és un dia de solidaritat i de sentir-nos bé, sentir-nos una societat viva i compromesa amb la causa que aquest any ha estat el càncer i que ja et dic que
S'ha pogut sumar a una actuació que sempre ha de ser des dels serveis públics, per suposat, però tot allò que puguem empènyer per sumar, doncs benvingut és. Gemma. Jo de la Marató destacaria sobretot aquesta escola de crear xarxa, de solidaritat.
Durant tants anys crea vincles, activitats, hi ha molta gent que reserva el calendari. Tot això, totes aquestes activitats aquest diumenge, la recaptació que es fa si van per la marató. No tant, perquè jo també ho penso, que tot el tema d'investigació, de recerca, de...
paguem impostos i els impostos s'haurien de destinar a això, a aquesta redistribució de la investigació, de la ciència, però més enllà del que deia en Pere, no estan els diners que puguis recaptar aquells dies, sinó això, aquest inocular la solidaritat, abans deia en Pere l'empatia, us en recordeu de la pandèmia fa cinc anys? Dèiem, tothom en sortirem millors de la pandèmia. Quina gran mentida.
Quina gran manera, jo penso que ha sigut totalment el contrari, cada vegada com aquesta, no ho sé, com si la pandèmia, la xarxa que es va crear hagués sigut com un miratge, no? Al fons, recordeu allò, veïns ajudant altres veïns fent la compra, no?, les mascaretes, i mi sembla que allò va desaparèixer així, pum, pum.
i en certa manera la Marató tinc la sensació que ens recorda o ens ve a recordar aquells moments d'entre tots junts resoldre una situació que en aquell moment era...
És molt probable que hi hagi gent que un cop a l'any faci aquesta donació i se senti solidari, però hi ha molta gent, i és una cosa que voldria dir, perquè també l'he dit, és a dir, com tu deies, fa cinc anys aplaudíem els metges i dèiem que ens sortiríem més forts com a societat, jo això crec que no ha estat així, però és veritat que també hi ha xarxes de solidaritat molt potents que hi són sempre i que són poc, i que les visualitzem poc, perquè fan molta feina però no necessàriament l'expliquen,
i que jo crec que també cal destacar-ho d'aquest país, és a dir, allò d'ajudar els veïns i tal, és una cosa que es fa. Sant Eugènia ho feu molt, no, Xavier? I tant, vull dir, aquí tots de la una, com a Fuente Bejuna, allà de Sant Eugènia, la que surt una causa...
doncs, apretar, apretar, i bueno, i darrerament hem estat actualitat per tot aquest tema, també. Sí, sí, ara en parlem, ara en parlem, vull dir, suposo que véns amb ganes de parlar, és a dir, diumenge va sortir una nota, alguna cosa circulava en l'ambient des de feia alguns dies, que hi hauria alguna cosa relacionada amb el campus de salut de salt,
I diumenge va sortir una nota conjunta de la Conselleria de Territori, del Departament de Territori i de l'Ajuntament de Girona i de la Conselleria de Territori, en la qual es deia que es farien inversions en relació amb el campus, però allà al mig de la nota, amb un llengüet, si jo diria que molt polític i molt pensat, el que venia a dir és que es havia trobat...
o com a mínim es presentava una solució que s'havia d'acabar d'aclarir, diguem-ne per salvar el parc Jordi Vilamitjana, que era una de les demandes que feien alguns alts veïns de Sant Eugènia i Can Givert. Xavier, me permeteu que vagi allà, perquè ell ha estat un home que s'hi ha involucrat de ple en aquest tema.
Esperavo la notícia, i com la valoreu? Perquè el tema és el següent, és a dir, aquí hi ha una sèrie de condicions que s'han posat per part de l'Ajuntament, una d'elles, la primera, que això no el retardés ni un dia més per aquesta causa, insisteixo, el desenvolupament del que és el campus de salut, i per l'altre que queden uns serrells
Ahir vàrem explicar el tema bastament, l'arcalde va participar amb dos talls de veu i va estar aquí amb el tema, ell deia que era una condició sine qua, no era aquesta, que no hi hagués ni un sol latar, i després que en el decurs de la setmana s'hauria d'esclarir una mica. La idea bàsica és que se salvaria el parc Jordi Vilamitjana tal com està, perquè la part de construcció que aniria lligada a les expropiacions es traslladaria al políum marxirbo.
Com ho veieu tot això, Xavier? A veure, jo ara parlaré amb el Barret, vicepresident de l'Associació de Veïns, també de Sant Eugeni de Ter, i en aquest cas també ha portat la comissió que ha treballat el tema, juntament amb altra gent.
Com ho veiem? Doncs al final això ens referma en el posicionament que hem tingut des de l'associació de veïns des del primer dia. Nosaltres sempre hem volgut deslligar el parc Jordi Vilamitjana del projecte del campus de salut, perquè al final són coses diferents. Una cosa és el projecte del campus i el seu desenvolupament, que té els seus temps i els seus ritmes,
I l'altre és el parc Jordi Vilamitjana, que al final ha estat un dany col·lateral d'una necessitat financera de l'Ajuntament de Girona per poder disposar d'uns terrenys privats. I l'opció que s'ha buscat des de l'Ajuntament de Girona era fer servir el parc Jordi Vilamitjana com a moneda de canvi per compensar la part privada per el que serien aquests terrenys que han hagut de cedir de manera forçosa.
Això és el que hem dit des del primer dia, que el parc i el campus eren coses diferents i que al final el conflicte era en l'opció buscada per resoldre aquesta necessitat financera. I què hem dit sempre des del primer dia? Que aquesta no era l'única opció de pagar-ho tot, que podien haver-hi alternatives, que es podien estudiar alternatives perquè existien, que el fet de defensar el parc Jordi Vilamjana no volia dir estar en la contra ni poder perjudicar el desenvolupament del campus.
Però que un acord d'aquest tipus lògicament necessitava de la col·laboració entre administracions, Ajuntament i Generalitat i també de l'entesa amb la part privada. Ara que ha sortit aquesta notícia, al final la notícia l'únic que fa és reformar aquest posicionament en el qual ens hem mantingut des del primer dia com a inscripció de veïns i obre...
aquesta possibilitat d'alternativa. Com? Doncs senzillament canviant els drets a edificabilitat, veia paraula, en un altre terreny del polígon de Maixirbo. I al final és una notícia que nosaltres celebrem, per suposat, perquè demostra
que són coses diferents, el parc i el campus, ens referma en el nostre posicionament que era possible una alternativa i a més a més també ens consolida en la idea que les administracions s'havien de seure per trobar una solució i tenir al final els millors barris i la millor ciutat possible perquè el Parc Jordi Vilaminjana no oblidem que és el segon parc més gran de la ciutat i
Tot i que s'ampli zona verda fins a tocar la riera Marrocs, el parc no s'obre, al revés, és peça clau imprescindible, és un eix central en el creixement urbanístic de tot un sector...
que veu amb molt bons ulls i com una molt bona oportunitat l'arribada del campus, no només a nivell de barri, sinó a nivell de ciutat i país, però que vol un model de barri que al final sigui amable, sigui equilibrat i no converteixi els nostres barris en un vell vitge, sinó que el converteixi en un eix central d'unió a nivell d'àrea urbana i que sigui del Gaudi de tota la ciutat i sigui el millor entorn possible per...
per un campus de salut que ara ja anant al personal fins i tot jo a nivell personal porto molts mesos havent d'anar a l'Hospital Santa Caterina i he vist de primera mà que és molt diferent aquests mesos a un entorn àric o gris com el Trueta com ho ha pogut ser el Santa Caterina per tant
Aquesta notícia jo crec que és un guany per tothom, ho hem de celebrar, hem d'estar atents a com es va consolidant aquest acorn i com es van concretant aquests serrells, però el fet que en parlin ja és molt important perquè al final tothom ha vingut a la part de l'associació de veïns, que existia l'alternativa i ara només queda que posin de la seva part i nosaltres com a associació de veïns estarem allà com sempre intentant sumar en el disseny del creixement urbanístic del nostre sector i
implicant també a la CAP, a la resta d'associacions de veïns, perquè això no és només un tema de barri, és un tema de ciutat, perquè tots gaudirem d'aquest espai. I, per tant, en això estem, sumant, com sempre, constructivitat a tope, fermesa que existia aquesta alternativa, i defensar el parc Jordi Vilomenjana, perquè és molt important pel barri i per la ciutat. Espera, xema.
No, és que ens ha fet un bon discurs, eh, en Xavier, vull dir que... En Xavier puntifica i amb raó en moltes coses, eh, Xavi, jo crec que tens raó en moltes coses, és a dir, quan se construeix una... Mira, t'he posat un exemple, parlaves de la diferència entre el Trueta i l'entorn del Trueta i l'entorn de Santa Caterina.
Jo, per desgràcia, ho saps tu, vaig estar molts, molts dies amb l'Enriqueta allà ingressada i quan sortia, en aquell moment era regidor Narcís Astres, us en recordeu, Narcís, que havia creat allò del... us en recordeu que va crear una plaja del Ter, allà a prop del Trueta?
Va arreglar el GEC. Arreglar el GEC i va crear tot allà un entorn. Tu no sabeu el que significava per mi allò. Perquè després de moltes i moltes hores allà a l'habitació, quan sortia un moment, perquè també necessitava sortir una estoneta, anava allà i era aquell entorn que, ostres, te permetia... te deixava, doncs, no sé...
Gaudir d'aquelles vistes i sobretot treure penúries, treure penes i allà podies, en aquell entorn idíl·lic, doncs podies plorar si volies o podies riure si volies, etc. I és molt important, eh? És a dir, al voltant de qualsevol institució mèdica o un hospital, etc., és molt important l'entorn i no...
aquests entorns, com per exemple allà de vegades quan entres a Barcelona a Palarondes, que veus allà que hi ha el... com se'n diu? El Palarondes, el Val de Vall d'Abron. El Vall d'Abron, que veus aquell entorn tan... penses pobre gent, no? O si estan aquí i tant. Doncs això és important, sí. Jordi, jo també us felicito perquè per la lluita que heu portat
i l'únic retret que, mira, abans d'entrar aquí ho deia, l'únic retret que jo faria de vegades no és el teu cas ni molt menys, però sí alguns de vegades, és a dir, que les idees, les raons, no es defensen qui més crida sinó qui més raó té, i de vegades he trobat...
en algun cas, algunes intervencions poc assenyades o poc educades però bueno, això és una altra història que algun cop, algun dia amb tu en calma fent una cervesota en parlarem en calma, d'acord? Gemma
No, jo crec que en Xavi ho ha dit, no volem un vell vitge, no?, i una mica enllaçant amb les paraules que dèiem Pere, no?, el tema de l'entorn que és molt important en centres mèdics, que també forma part de la cura, no?, de la sanació.
Jo crec que aquí el tema de fons és una mica el plantejament de ciutat de futur, no? Ha dit també que el Truet és una qüestió no només de barri de Girona, sinó jo diria capital, no? De totes les comarques gironines. És un tema capdalt, de país fins i tot, no?
i és conjugar el creixement urbanístic la modernització dels equipaments amb el manteniment dels barris de l'essència de barris de ciutat que crec que aquí és la lluita de l'associació del barri Santa Eugènia de Ter i que han portat aquesta reivindicació i aquest clam fins al final i s'ha aconseguit aquest equilibri
I és això, no? És una mica el problema de les ciutats de futur, no? Mantenir aquest creixement, o per on han de créixer les ciutats, i alhora que mantinguin l'essència de ciutat i de barris, no? No, i no oblidem que el Parc Jordi Vilaminjana ja és una compensació per un creixement del sector de Mas Masó,
que en el seu dia també ens va edificar tota aquella zona i se'ns va compensar amb una part limítrofa de dir, mira, teniu aquí un parc, una zona verda, per compensar tot el greuge que heu pogut sofrir per la urbanització excessiva del sector de Masmesó. Aquest parc ja té 20 anys, l'hem estat dissenyant i construint. Jo recordo que des de les Ampes vam impulsar un...
un projecte de dissenyar el parc a tot l'alumnat d'escoles i instituts i van participar gairebé un miler de nois i noies que van dissenyar quin tipus de parc volien i després això va ser un concurs que vam acabar desenvolupant des del centre cívic també i les entitats veïnals per dissenyar aquest parc. Per tant, el Parc Jordi Vilanzana ja és una compensació
Sant Eugènic Antivert som els barris més densos de la ciutat i tenim necessitat d'habitatge per suposat però creiem que hi poden haver altres fórmules per satisfar aquesta necessitat d'habitatge aquest parc d'habitatge local i al final nosaltres des del primer dia ho hem defensat com bé dius Pere hi ha hagut diferents veus l'associació de veïns sempre hem defensat la línia que he comentat que és l'existència d'alternativa la negociació amb l'Ajuntament
per afrontar tots els escenaris i sí, hi ha hagut veus que s'han anat desmarcant d'aquesta estratègia han anat traient altres aspectes legals en els quals no hem volgut entrar mai com a associació de veïns en el seu dia ens vam desmarcar també d'alguna de la línia que marcava la plataforma al Parc no es toca perquè vèiem que no s'alineava amb la nostra estratègia el que sí que és veritat
és que tots necessitem. La plataforma ha fet una molt bona feina de visibilització i de mantenir calent el que seria el tema, el conflicte amb el parc, i nosaltres com a associació de veïns, com a representants, com a interlocutors, hem estat negociant amb l'Ajuntament, també s'ha parlat a nivell de generalitat, i al final aquest acord s'ha fructificat amb el titular. Entenem que no ha estat fàcil
El problema primari ve de tenir l'hospital una part a Girona, però entenem que també això pot tenir una necessitat que, a manca d'una autoritat metropolitana, doncs potser això facilita certs tràmits o certs plans de mobilitat, com es pot veure que ja per posar una girocleta salt és difícil. Per tant...
Com a associació de veïns estem contents perquè sempre ens hem mantingut allà. Hi hem anat de cara, hi hem anat de forma constructiva, participem a la taula de ciutat amb els col·legis professionals de medicina, de metges i d'arquitectes i allà sempre ho hem defensat. Ens neguem a treure el Parc Jordi Vilamitjana de l'equació del creixement urbanístic perquè és possible. Per tant, sempre defensarem la seva existència i el seu creixement que al final sigui millor per la ciutat.
El temps ens ha donat la raó. Ens felicitem, seguirem fiscalitzant i amatent a quin seria aquest acord. De fet, hem demanat que se'ns convoqui per explicar-nos a primera mà quins seran les concrecions d'aquest acord i seguim sumant, com sempre fem i celebrem-ho perquè això és un guany per tots i totes i...
S'ha parlat que els servells, servells és una paraula que dic jo, s'iran concretant al llarg d'aquesta setmana, al llarg d'aquests dies. És evident que aquí es necessitava, diguem-ne, que la part privada, la part expropiada, hi estigués d'acord i que, per tant, hi hauria d'haver-hi unes compensacions. I una de les preguntes que he fet i que no m'ha respost és sortiran diners de la Generalitat per pagar aquestes compensacions o
o senzillament el que es fa és passar l'edificabilitat, Déu-n'hi-do la paraula, ja ho has dit abans, de la zona del parc Jordi Vilamitjana a la zona del polígol Mar Xirbo. Llavors, aquelles preguntes que sempre fem els periodistes. És evident que aquí ha passat...
Hauria passat el mateix si la consellera tal Vitori no hagués estat, Sílvia Pane, que té ganes de tornar, si aquesta solució hi era per què no es posava al damunt de la taula abans? Aquestes són preguntes que a nivell de carrers fan, no? Va, li pregunto a la Gemma perquè com que aquí la Gemma no, no, ho dic per una bo, en Xavier i en Pere han estat regidors i saben del complex funcionament que hi ha a vegades en els ajuntaments. Tu n'has parlat molt d'ajuntaments però no hi has estat mai dintre, diguem-ne, no? No, no.
Són preguntes periodístiques que es poden fer. És a dir, aquí hi ha hagut moltes acusacions d'una certa utilització de partidisme i fins i tot dintre del mateix equip de govern de Girona, per exemple, la gent Mageixa hi va sortir dient que encara no ho veia del tot clar i que per tant li havien d'explicar molt bé i sobretot la condició que també la va posar en Lluc, que en Lluc ho va dir ahir clarament, que això no havia de representar que el projecte del parc es la tracés per aquest motiu ni un sol dia més.
Perquè ja portem molts anys de retard del campus de salut. Bueno, si anem a mirar això, des del 2008, que es va presentar quan es havia de fer el Trueta, doncs sí que són uns quants anys, diguem-ne, perquè hi va haver la crisi entremig, però ara la gran por que hi havia i que l'hem expressat aquí era que, diguem-ne, que com que a Barcelona hi ha un hospital molt important, que és el Clínic, que també està fent tots els passos i els està fent d'una manera ràpida, i sembla,
coordenada hi havia la por des del departament i des de l'Ajuntament ens han dit sempre no, però sobretot des del departament no, no, una cosa no té a veure amb l'altra clar, aquest és el tema, nosaltres volem que l'hospital, nosaltres ciutadans volem que l'hospital hi sigui quan hi hagi de ser-hi que ja porta prou retards, tots sabem que el problema d'obres com aquestes són complexes
la gent es pensa que, alguna gent es pensa que no s'està fent res perquè no veuen màquines allà, les màquines trigaran molt de temps a ser-hi però la feina en aquest moment s'està fent però no hem de donar cap peu perquè diguem-ne que el clínic s'avanci, perquè si el clínic s'avancés això representaria un retard d'any i el trobet en aquests moments no es pot permetre un retard d'any, no?
No, tu ho has dit, aquí hi ha pols d'interessos, hi ha una pugna a Girona-Barcelona en aquest sentit. Centralitat diu que no, però bé. Però hi és, d'alguna manera, és això que dèiem abans, aquesta també sensació de centralitat de tota la...
de tota, diguéssim, els centres hospitalaris de Barcelona, Clínic, Parlamamans Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Pujol, Clínic... Clar, el Trueta, qui ha passat últimament... És a dir, és una infraestructura que tenim molt potent, però clar, necessita el campus de salut sí o sí,
I és això que tu dius, que a nivell de carrer la gent no veu màquines, veu que això va molt per llarg, això no ho veurem, però bé, s'ha d'anar encarrilant perquè el campus de salut sigui com més aviat millor puguin haver-hi les màquines i es pugui posar en marxa. Però és això, políticament, aquests...
aquests interessos de... Deies abans, no? Sílvia Panec té ganes de tornar. Tenim en compte que les municipals són d'aquí... Un any i mig. Un any i mig, però clar, en dinàmiques de partits polítics ja s'estan movint molta maquinària, no?
Bé, és un tema complex i és això, no? També jo crec que ara els polítics, tant a nivell local com també a nivell nacional, perquè aquí no et diu que d'aquí quatre... També les dinàmiques a Madrid estan com estan i si cau una peça, sabem que en poden caure moltes i és això, no? Que a vegades també tens la sensació, també a nivell...
un any i mig per les municipals totes les coses o a nivell de política local que s'estigui fent ara tots estan pensant ja en el 2027 oposició i govern i...
Quan es va presentar el campus de salut el 2020, en plena pandèmia, recordeu-ho, es parlava que estaria enllestit el 28, això ja se sap que no serà així, ens anem per damunt del 2030, pel 2030 queden 5 anys, jo crec que 2030 encara és una data justa, segurament s'allargarà una miqueta més, també és veritat que hi ha d'haver-hi diferents terminis, però en tot cas és important, perquè després tindrem una altra discussió, que és una discussió que jo he tingut...
Una discussió no, és una conversa que he tingut molt amb els doctors, sobretot amb el doctor Rafael Macià, que ho ha dit, que és el tema del que se'n diu la complexitat de l'hospital. Què vol dir la complexitat de l'hospital? Vol dir que en funció del nivell de complexitat, com més alta és, vol dir que pot atendre absolutament tot. És evident, sempre hi ha algunes coses que hi ha un hospital especialitzat, sobretot en temes molt concrets.
Però clar, la complexitat què vol dir? Vol dir que el nou Trueta i el Santa Caterina donarà servei a gairebé 900.000 persones. És dels hospitals del país que dona més servei que no al Clínic o a Bellvitge, i en canvi no té el nivell de complexitat. Què vol dir, en paraules clares, nivell de complexitat? Més diners.
si té la complexitat més alta, que és el que s'haurà de palaiar, és que tindrà més diners i, per tant, tot es podrà fer aquí, tot. La gran majoria de coses es podran fer aquí sense necessitat de tornar a girar la vista cap a la Lona, o cap a la Vall d'Hebron, o cap a Bellvitge, o cap al Clínic, com passa ara. Aquesta serà una nova discussió. Primer hi ha d'haver-hi l'equipament i després s'haurà de lluitar per la complexitat. Però no només és altrueta, és que aquí...
Tot el projecte del campus també hi ha, el tema de recerca, tot el tema d'universitats, de medicina, d'infermeria, que aniran a la zona de l'Euses, per allà aquella zona més o menys propera. Hi ha la projecció de més de 2.000 habitatges a la zona de salt. Hi ha tot el que seria l'edificació i la zona de polígon del sector que tocarà la carretera també de...
de Sant Feliu, per tant clar, és un projecte bestial, i lògicament aquí, si ho resumim tot amb els calets, la Generalitat haurà de posar molts de calets, per acabar de concretar aquest principi d'acord. Perquè és, com tu deies, no és una obra, aquí ja no parlem d'una, aquí no és ni una obra de ciutat, ni com alguna vegada de Barcelona es diu, és una obra molt important per comarques iranines, no, no, és una obra molt important pel país, és una obra molt important per Catalunya.
I tothom intentarà treure el millor titular que al final es pugui posar com més medalles millor a l'acord. Això és la negociació. El que és segur és que Ajuntament i Generalitat han coincidit que és possible mantenir el parc i les virtuts
i potencialitats de mantenir el parc per millorar encara més tot l'entorn integrat dins de tot el que seria el corredor de connexió amb Vilabrereig i al final és la primera gran obra que es fa amb visió d'àrea urbana aquesta és la primera gran obra que es fa amb visió d'àrea urbana i Girona està mancada
no diré de visió, perquè ja tothom en parla, però sí d'eines, també administratives, per afrontar-ho. Per tant, aquesta és una obra brutal i necessitarà amb els calers. Jo estic convençut que un cop seuen a taula per arribar a l'acord, el trencaran, perquè no ens podem permetre. Jo crec que no ens podrien permetre el fet de trencar negociacions. El que és veritat és que fins ara...
Fins a l'escenari actual ha estat molt difícil fer-ho públic, perquè sempre hi havia, sobrevolava aquell perill de perdre el Trueta en benefici del clínic. I a nosaltres, les entitats veïnals, sempre se'ns ha posat del costat d'ei, esteu defensant el parc, no voleu el Trueta. Això no és veritat, sempre hem volgut el Trueta i com abans millor tot el campus. Ara que...
Ja s'han fet tots els tràmits i hi ha hagut la validació definitiva de la Comissió d'Urbanisme. Jo crec que tothom s'ha tret aquell corsé, aquells nervis i ha dit, vinga, va, ara sí que podem estudiar les alternatives. Tot bo, aquí estem. Vull dir que optimista ho he estat sempre, però ara encara més.
Hi ha una cosa que és evident que, parlant en termes mèdics, el Truet està a la bocí, a l'edifici. Els que hem patit, no, els que hem patit, per desgràcia, estan allà. Jo ho he explicat moltes vegades en aquesta tortuga. La qualitat...
i la qualitat humana, que és molt important, de la gent que hi està treballant, no és un 10, és un 1.000. Són gent extraordinària, gent que t'acompanya amb aquells moments d'incertesa, amb aquells moments de dubte i amb aquells moments de...
d'estar molt intranquil, però si jo vaig estar temps allà, allò era estar-se mundista, per favor, allò necessita urgentment una reforma, i per tant també celebro que com a mínim quedi clar que qualsevol decisió no endarrerirà
altre cop, altre cop, a l'inici de les obres, perquè si no, amics meus, els calés estan a la caixa, i si ens passa per davant algú i els rampinya, mala peça al taler, m'entens? I això també en neguiteja que, bueno, que...
El que passa que ara en Xavier ha tret un tema que jo també el tenia pensat, de fet fa poc hi va tornar a haver-hi les noves jornades, la pensem Girona, i tothom té clar que Girona, Girona, que s'ha de repensar amb mirada d'àrea urbana.
fa molts anys que en parlem però hi va haver un temps no ens enganyem que també els desenvolupaments dels municipis van passar per davant i no hi va haver aquesta missió tothom anava a agafar allò que podia Girona la primera i d'això en Salt em podria explicar alguna cosa
però és evident que en aquests moments, quan planteja els grans reptes del futur, tots estem d'acord que hem de treure cotxes del centre de la ciutat, però per treure cotxes del centre de la ciutat necessitem aparcaments dissuasius i un transport que funcioni més bé. La setmana passada, també, divendres, es va anunciar, diguem-ne, que a partir del gener hi ha un augment de línia de les freqüències dels autobusos,
d'Aigua Viva, Vilablareig i Fornells, que és important, però també s'haurà de mirar, per exemple, el tema de pobles com Quart, que els vénen els autobusos de Sant Feliu i que tenen molts de problemes...
que els autobusos a vegades venen plens i les freqüències no són. És a dir, hi ha d'haver una visió d'àrea urbana claríssima. No sé si és necessari o no crear una nova institució. No ho sé, la gent amb això ja estaria en contra, perquè ja tenim ajuntaments, consells comarcals, diputacions, tenim molt de tot, però és evident que aquesta visió d'àrea urbana, a més, una àrea urbana que des de Repensem Girona agafaven des de Salva fins a Caçà, per dir-ho d'alguna manera, eh?
O fins i tot Banyoles, que no, però és evident que hi ha molta gent de Banyoles que s'intercanvien les feines amb gent de Girona, vull dir que hi ha circulació. O fins i tot la mobilitat, jo et deia, abans per venir en cotxe hi havia molta boira, però per exemple, entrar a Girona, el que dius, l'entrada de cotxes...
el pàrquing. Clar, si tu vens a treballar cada dia, jo conec molta gent que agafa la teixa, que agafa l'autobús, ja hi ha aquest hàbit d'agafar el transport públic per venir a treballar. El que abans, generacions anteriors, agafaves el cotxe per...
Per pura necessitat. Per pura necessitat. Doncs ara depèn dels horaris. També el tema de la presencialitat i el teletreball. Hi ha gent, no?, allò que tens una feina que només teletreballes i vas dos dies presencial a l'oficina. Això també comporta en aquestes noves dinàmiques de feina aquests canvis de xip a l'hora del desplaçament, no?
I jo veig que cada vegada més venir de Banyoles a Girona, depèn de quins dies, és com no entrar a Barcelona, però gairebé hi ha retencions, tot el tema de l'autopista, vull dir que això de repensar l'àrea urbana, jo també inclouria, deies abans que sà, no?,
També per proximitat, o per relació laboral, i perquè molta gent als caps de setmana venia de Banyoles a passar l'oci a Girona, també tenim més tendència a venir a Girona que no anar a Olot o a Figueres, que també ens quedaria relativament a prop.
Però vull dir-te que repensar aquest conjunt de Girona, però no només Girona, sinó Sal, Fornells, Vilaplareig, tot això... Bescanor, Sant Gregori... Clar, però això necessites treure cotxes, però clar, el que tu dius, no? Necessites pàrquings a fora, dissuasoris, o una xarxa de transport que sigui...
d'una freqüència que... Ja en parlàvem, l'alcaldessa de Fornells, que és president del Consell Comaracal, també, que, esclar, estan contents perquè ara, diguem-ne, tindran en autobús freqüències cada mitja hora. Ara eren cada hora. Sí que teníem les del tren, però les del tren, últimament, aquest és un altre tema, és a dir, quan rodalies funcioni, diguem-ne, bé i amb normalitat, perquè, per exemple, si has d'anar a ser real, la millor manera de pensar-hi és anar-hi en tren, per entendre-ho, eh?,
o fornells, per dir-ho d'alguna manera, o cils, però clar, hauria de funcionar i hauria de funcionar bé i es necessitarà. Per tant, moltes vegades jo crec que el problema que hem tingut és que hem posat per davant la idea i després la manera de com poder-la fer, per exemple, traurem cotxes de girar, molt bé, d'acord, però on te'ls posarem.
on han d'anar el tema dels aparcaments dissuasius que ja s'hi està treballant el tema de les freqüències de bus que ja s'hi està treballant però llavors ja haurà d'haver-hi també accions directes serioses per això és tan important el tema del campus perquè ara el que estem fent és intentar fer palaços o sigui, un urbanisme que s'ha fet fa 20 anys doncs ara intentem donar-li una visió d'àrea urbana a través dels seus usos ara en canvi tot està per fer
Vull dir, es pot fer un nou entorn amb aquesta visió d'àrea urbana. El Trueta té mancances de mobilitat, com arriba tothom cap al Trueta. Té moltíssimes mancances de poder-hi arribar amb diferents mitjans de mobilitat. Ara...
El nou campus també tindrà, serà un pol d'atracció, no només a nivell sanitari, també a nivell de docència, a nivell universitari, a nivell d'investigació. Tenim l'oportunitat de construir ara amb aquesta visió. El problema és que...
El carril bus, el BRCAT, és un exemple. Canvia totalment del que és el disseny a salt de Girona, perquè hi ha hagut conflictes, històries. Estacions de girocletes és molt difícil posar-les a salt. Ara n'hi haurà tres, eh? Exacte, ara n'hi haurà tres. Està costant Déu i ajuda poder realment implantar aquesta idea d'ària urbana. Per què? Perquè fins ara els municipis han funcionat tothom dins la seva capelleta.
Aquesta és una gran oportunitat. Deixa'm dir una cosa, perquè has parlat del carril de Bus Ràpid, el BRCAT, que té un nom que jo... El BRCAT. El BRCAT, que hi ha d'això. Però, per exemple, a mi em feia, reconec, com a usuari que soc, em feia molta por.
I la veritat és que reconec que funciona relativament bé, que funciona bé. També hi ha coses, per exemple, que no s'acaben d'entendre. El carril Bici a la zona de Salt passa pel mig, diguem-ne, als d'això, a la zona de Girona, en uns llocs passa d'una manera, en uns altres d'una altra, per exemple, el tros que hi ha...
entre la rotonda i el carrer Agudes, o una miqueta més enllà, fins i tot a l'Urbis, per exemple, allà només hi ha un sol pas en direcció a Girona, que han de coincidir autobusos, taxis, cotxes, perquè s'ha fet...
A mi em dóna la impressió que encara era possiblement millorable, però en tot cas ha tirat endavant. Però aquí tenim casos, venim de carrils bici entre poblacions que un anava per la dreta i l'altre anava per l'esquerra. Això ens ha passat, això no té cap sentit i és per això que s'ha de treballar amb aquesta visió d'àrea urbana. Per això és la gran oportunitat. O sigui, tota la zona del campus serà...
Una centralitat de l'àrea urbana de la Girona entesa com a àrea urbana. No és la centralitat de Girona, no, no. És la centralitat de Girona i municipis del voltant. I després serà un servei tan utilitzat que lògicament una persona que vingui de Banyoles ha de tenir opcions i un pla de mobilitat definit.
per poder venir a la zona, i més faltaria. De fet, pel que abans en dèiem l'autopista i l'entrada a sud de Girona, que a més a més també l'entrada de salt canviarà, està previst que diguem-ne que l'entrada de salt, que ara ve per aquelles famoses rotondes entre la sortida de l'autopista i per entendre's la de l'espai gironès, doncs es trasllada a 300 o 400 metres, diguem-ne... Galeuces.
En direcció a la zona de l'Eus és per on hi haurà la nova entrada de sala, és a dir, hi ha d'haver-hi un tema de mobilitat, s'ha de pensar on també es posaran els busos que han de venir, perquè el que és important és que sigui una zona que tampoc tingui grans aparcaments de cotxes, tot i que n'haurà de tenir per alguns pacients, sinó que hi hagi una possibilitat d'anar-hi d'una manera ràpida i en transport públic.
Aquest és el tema. I llavors l'altre que t'ho deies, que l'has dit dues vegades, Xavier, que és, esclar, allà hi haurà la facultat de Medicina, la facultat d'Infermeria, l'IDGIP, centres de recerca. És una possibilitat de donar un valor afegit en un barri i en una ciutat que també és alt, però també aquí hi ha Vilabalarets que toca, que diguem-ne que en aquests moments té una situació molt complicada.
molt complicat en tots els sentits, és a dir, que bàsicament el problema de l'habitatge hi és que s'haurà de pensar immediatament després en un pla de barris o com li vulguin dir, que pensi també en Can Giver del Pla o Sant Eugènia, que està degradat, els pisos que es van construir als anys 60 i 70, diguem-ne, necessitaran... Aquí és on entra la negociació que hi pugui haver i del que haurà d'esquitxar la Generalitat per...
per al final també poder deixar certs diners amb millores pels nostres barris i treballar-ho tot, com sempre reivindiquem des de l'Associació de Veïns, en una taula de ciutat, una taula de ciutat amb tots els col·legis professionals
i dissenyar conjuntament tot el que seria el creixement del sector i de la ciutat. I en això estem, esperant allò que el fan a la banda, esperant ser convocats per continuar treballant i tornar a mirar endavant, ara sí, amb el Parc Jordi Vilamitjana dins de l'equació i del creixement urbanístic.
Jo penso que la paraula clau que heu dit amb el tema de l'àrea urbana és que fins ara era com una cosa molt d'idees, molt des dels despatxos que la ciutadania no ho acabava de...
i que a nivell pràctic, si tu dius ària urbana, i l'única manera d'unir o de tramar-ho és a partir de la mobilitat, que seria una mica això, la mobilitat, les entrades, les sortides de Girona. I aquí jo crec que hi havia un problema, no sé si... Ho dic des de la visió de fora, de perdre cadascú, o els pobles cert identitat, i Girona a la capitalitat, o...
o d'aquesta referència que jo crec que sempre la té i sempre la tindrà. I és això, que a nivell de ciutadania, quan parles d'ària urbana o de trama urbana, la gent pensa en això, una ària metropolitana, Barcelona, i el que ha dit en Xavier, el tema del campus de salut, com una oportunitat per cosir d'una manera ordenada
tot això, Girona, tota aquesta àrea del gironès i crear, doncs, passar de la idea a la pràctica, no? I també això engloba dintre aquestes noves ciutats de futur, no? Que també, doncs, clar, la Girona d'ara no és la Girona de quan es va iniciar el projecte del nou Trueta, abans has dit el 2007, demogràficament ha canviat molt Girona.
això també, doncs han pujat cap a 40.000 persones de 70 a 100 i escaig mil teòricament en aquests moments estan empadronades a Girona unes 108, 109, 109.000 persones a la pràctica tothom sap que n'hi havia un 30.000 més però a més a més hi ha tot el tema de gent que hi ve a treballar és molt, és a dir s'ha engrandit molt i que clar
S'ha de repensar-ho tot també en clau demogràfica, de donar els serveis d'una Girona i d'una trama urbana, o si tu vols, de tots els pobles del Gironès que l'envolten. També aquests pobles han canviat molt demogràficament, no només Girona, abans parlem de Salt, però també parlem de Vilablareig,
Abans jo citava la pandèmia, no? La pandèmia també va fer que molta gent sortís de les ciutats i se n'anés als pobles, no? També per una qüestió de lloguers, hi tornem una mica tot... Sí, perquè és que la capitalitat de Girona ha comportat que, per exemple, hi haguessin poblacions al voltant que creixessin, és a dir, Sant Gregori va créixer en el seu moment...
Quart va créixer en el seu moment, Bescano va créixer d'una manera molt ordenada en el seu moment perquè ho va poder, Sal ha crescut com ha pogut, que és tot un altre tema, però vull dir, tot això, hi haurà coses que s'hauran de recosir i això comportarà problemes i negociacions, però d'això es tracta la política, no?, de derivar acords i pactes per millorar el bonestar de la ciutadania. Ara jo mateix mentre anava diguent això...
La política hauria de ser això. El que hauria de ser, perquè hi ha gent que diu a mi la política no m'interessa i no se'n dona compte que la política és mobilitat, és sanitat, és educació i totes aquestes... És els serveis. És aquests serveis. És els serveis pels quals paguem impostos, no? Els podem tenir...
Avui, entre en Xavier i el part de Jordi Bélamitjana, hem tirat molt cap a Santa Eugènia, Can Givert, que està bé, perquè ho hem fet. I la ciutat, com la veieu, en general? Perquè, bueno, em volia dir, bàsicament, per una raó, ens queden 9 minuts de...
de tertúlia però darrerament han sortit diguem-ne perfils a Instagram i coses així que donen la impressió que Girona no s'hi pot anar perquè és insegura i que tot està brut fins a dalt i malgrat que hi ha punts d'inseguretat i malgrat que hi ha punts de brutícia que això no s'ha de negar i que s'han de millorar la sensació és aquella que estem en precampanya
Ahir ho explicava, vaig veure uns cartells que vaig dir, carai, ja vaig veure uns cartells molt vermells amb les sigles del PSC que diu Girona tornarà a enamorar. Dic, ja hi som, ja hi som. Com ho veieu? Perquè aquí hi ha moltes, de cara a les eleccions municipals que són d'aquí un any i mig, primera que hi ha molta feina a fer i segona que hi ha moltes incerteses. Continuarà en lloc...
Es presentarà la Geis, serà Marc Puigdió del moviment gironí el que porti les sigles d'esquerra, qui presentarà l'Aliança Catalana i sobretot també el gran què, qui presentarà el PSC, si serà Sílvia Paneque o no.
o no o no no ho sé us hi fixeu que hi ha unes eleccions municipals al cap de res ja comencen a preparar-se a les següents eleccions municipals i sobretot a mi abans d'entrar em parlàvem una mica a mi sap el que m'angoixa molt segons quins perfils apareixen a les xarxes que
Potser us hi donem més importància a la que tenen, perquè també és una bombolla que es mou allà. Però pots dir qualsevol vaginada? Qualsevol, eh? Qualsevol vaginada. Des de l'anonimat. Des de l'anonimat i pontificant, no? Vull dir, és a dir, el tema de la inseguretat.
Ostres, jo sovint vaig a Sant Narcís per un tema que tenim, anem allà al centre cívic, el de l'altisme a Girona, ens trobem allà. I com vaig i sobretot com torno-te allà, quarts de deu de la nit, a les deu passo per l'estació...
mai, mai he sentit un punyetero, no ho sé, no m'he sentit angoixant mai en cap, en situacions, sí que és veritat, reconeguem-ho, que en algun moment hi ha hagut alguna situació una mica, bueno, conflictiva, però no, però bueno, qualsevol cosa es magnifica i jo la veritat és que, no sé, amb...
Em preocupa sobretot això que avui dia, bueno, qualsevol vaginada es deixa anar i es ven, i és de fàcil vendre. És el poder de les xarxes socials, no? I conviuen les mitges veritats i les mentides podrides amb algunes coses que són veritat i això a vegades. El problema és que si tinguéssim una educació mediàtica tots clara per discernir, però la impressió és aquella, no? M'han dit això i qui t'ho ha dit? Oh, m'ha arribat per WhatsApp, pels grups de WhatsApp, perillosíssims, eh? Per altra banda...
si no se saben administrar és la ràdio Macutu d'abans i tot això ho magnifiquem perquè ens arriba per una pantalla li donem la credibilitat i el valor
i és el que tu dius això què és? exactament qui t'ho ha enviat? per què t'ho ha enviat? les preguntes clàssiques del periodisme o per què surten ara aquests vídeos i sí que hi ha mitges veritats i mentides hi ha coses que passen la inseguretat jo també aquella zona de la
I circulo molt de nit, o de nit, a vegades no, que vens de Barcelona amb el tren i surts de l'estació per anar a buscar el cotxe al pàrquing, jo reconec que a vegades... Hi ha molta policia. Hi ha molta policia, i per una banda la policia dona com una tranquil·litat, però per l'altra t'alerta de dir, ostres...
Alguna cosa passa. Alguna cosa passa, no? Però sobretot això de l'auge d'aquests, no que dius, d'Aliança Catalana, de Vox, d'aquests vídeos que circulen des de l'anonimat o des d'una pretesa falsa anonimat i els donem un valor que en realitat no tenen.
i exageren moltes situacions que, bueno, que tampoc són tal com te les expliquen, no? Però tampoc és un... tampoc voldria dir que tot és de color de rosa, eh? No, no, ni molt més. Hi ha punts d'inseguretat, si hi ha punts de brutícia, sí, no s'han de negar, i al contrari, que s'hi ha de declarar, però la sensació aquesta és una... Mira, per exemple, ahir vam saber que... Això és això, la criació de por, no?, en el ciutadà.
Sí, sí, sí. És uns vídeos que el que volen és inocular una por a això, no? A dir, ah, hi ha inseguretat, no sé, bueno, és... Ha trigat temps, per exemple, comença l'endal·locament de l'edifici de Tomà de Mieres, que segurament s'hi hagués endal·locat quan tocava. I aquí no he posat l'Ajuntament, sinó que he posat el tema judicial pel mig, que és el que ho havia retardat tot.
segurament haguéssim estalviat alguns problemes, no d'ocupació, no parlo d'ocupació, parlo de delinqüència directament, que és el que hi havia hagut allà. També s'ha anunciat que estiran a terra cases de la pujada de Sant Feliu, que estan molt degradades, i vaig pensar, mira, l'article de Nadal que deia que hi havia trenta i pico punts amb els quals podríem començar per trencar aquesta sensació que tot va malament,
a Girona i que a mi particularment no és que em molesti és que hi veig una cosa que per exemple a Figueres li va passar ja fa trenta i pico d'anys la sensació de desànim de la pròpia ciutadania dient no hi ha res a fer ostres, Girona és la ciutat que està relativament bé però jo per mi està bé està en bauge i per tant jo per mi tots aquests perfils com parles al final s'alimenten de la manca de contrast de les notícies que pengen
Perquè al final hi ha una desinformació, o sigui... O fotos directament inventades per allà, eh? Exacte. El problema que tenim és la desinformació. Què passa? Quan tu estàs en un grup de WhatsApp de veïns, la gent només hi parla per dir coses dolentes, i acabes pensant que vius en un barri horrible. Però, clar, allà ningú penja que ahir vam tenir el tio solidari, que farem el tal, que farem tal, que hi ha activitats...
Per tant, Girona, al final, jo trobo que té les seves coses, com totes les ciutats, però no és una ciutat degradada. Què és el que passa? Què és el que passa realment a Girona? Que igual que ara parlàvem, que hem de començar a mirar amb visió d'àrea urbana, hem de començar a creure'ns que som una ciutat de més de 100.000 habitants. Hi ha moltes coses...
de moltes dinàmiques de govern que encara estan pensades per 80.000 habitants. I què passa? Que al final, com més gent hi ha, més coses hem de gestionar. I és aquí on jo la veig superada. Que encara no hem fet aquell pas, aquell salt de qualitat per donar aquests serveis públics per persones per una ciutat de més de 100.000 habitants. I això lliga amb el famós debat de la Catalunya dels 6 milions o els 8.000.
Vull dir, jo per mi que vingui qui vulgui, però, lògicament, ara mateix la ciutat de Girona està superada per aquest sentit, perquè encara està pensada per 80.000 habitants i potser en som 110, 120, 130. Pere, podràs tancar la tertúlia, 30 segons. Jo només, el que em preocupa, Xavi i Gemma, que...
Però algunes d'aquestes intervencions que hi ha en xarxa i així sembla que, per exemple, us posaré un exemple molt clar. Hi ha un tècnic de l'Ajuntament, per exemple, que diu que hi ha algun determinat arbre que està en perill de caure i tal, i que es té de talar. Ah, però n'hi ha un, surt un ciutadà que diu no, no, però jo conec un jardiner que m'ha dit que això és mentida. Malament res. Els tècnics són els que han demanat. Ah, amico.