Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia a Girona FM com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest dia plujós, com s'esperava, un 6 de novembre que fa dia de tardor i tots pendents del que vingui del cel perquè s'han anunciat pluges fortes que en certa manera ja s'estan confirmant, de les pluges, de l'alerta, de les fires, del que en vulguin, en parlarem amb les persones que m'acompanyen
Avui aquí els estudis al carrer Balmes. Eugènia Croz, molt bon dia, què tal? Bon dia. Senyant, artista, fotògrafa, com han anat les exposicions? Molt bé, molt bé, estic molt contenta. Sí? I ara ja s'han acabat? Ara s'han acabat. N'has fet dos, de fet, eh? Una al Col·legi de Psicologia. Correcte, i l'altra a l'Espai 22. I l'altra a l'Espai 22 de la Llibreria 22. Sí, molt bé, anem molt bé.
Molt bé, perfecte, doncs gràcies per ser aquí, com també els hi donem en Carles Bonaventura. Molt bon dia, Carles. Molt bon dia. Bueno, bon dia, és una manera de dir-ho. A mi m'agraden els dies plogiosos, però potser que no plogui tant. Ara entraríem en els detalls d'aquells, vull dir que sempre ens quedem. Sí, quedar-te a casa, llegint, escoltant música tranquil·la, i si tens una llar de foc ja és fantàstic.
Mira, jo la llar de fog no te la compro perquè t'has d'aixecar i l'has d'anar administrant. No, aquí de Girona no en tinc. Amb estar-hi bé ja hi firmaria. Esperàvem la pluja perquè de fet ahir al vespre...
doncs va sonar una alerta d'aquelles estredents a una gran part del país i evidentment a la ciutat de Girona i al litoral i prelitoral de les comarques gironines que és on s'esperen aquestes pluges i de fet de l'alerta ja se n'ha fet cas per exemple avui les universitats de la Universitat de Girona
però també l'Universitat de Barcelona, l'Autònoma i la Pompeu Fabra han anul·lat les seves classes, i bé, ara ja hi ha el debat aquell de si... perquè plou, i plou fort, i de fet ja s'han registrat episodis bastant importants de pluges a les Terres de l'Ebre,
i ara va vinguent al Vallès, i diguem-ne, aquí a comarques gironies, la ciutat de Girona està ploguent amb una certa intensitat, però, diguem-ne, amb una certa intensitat, i s'espera que pugui continuar fent-ho fins passat el migdia.
Què en penseu d'això de les alertes? Perquè ara que és el moment... És a dir, a mi particularment, ja ho dic jo abans, us ho pregunto, a mi em sembla bé sempre i quan una alerta sigui allò un fet excepcional, per dir-ho d'alguna manera. Sí, a veure, va passar la tragèdia de València, del País Valencià, i clar, ara diguem que ens curem una mica tots en salut, no?
Això està bé però té un risc, és que al final si anem enviant alertes i no passa res important o transcendent, pot ser que la gent ja no tingui en compte algunes alertes alguna vegada, no? I clar, és el risc que hi ha.
Però bé, no soc ningú per dir si és millor avisar, encara que no sigui tan greu, o esperar una mica, a veure si realment la situació és crítica o és molt doenta. Home, tenim uns serveis d'emergència que se suposa que són els que saben el que han de fer i és evident que fa un any va passar l'Helena de València, que tots vàrem esperar una alerta que no arribava.
o per exemple el que va passar fa poques setmanes a les Terres de l'Ebre que també va ploure amb molta intensitat el tema és allò que és evident que quan fas una alerta sobre el país no necessàriament a per tot passarà exactament el mateix però avui les pluges són fortes i bé aquest matí sentia que hi havia gent que discutia que fins i tot que l'alerta que desperta els nens que és massa forta és una alerta diguem-ne
Podem fer amb un gran massa, no?, de tot plegat. Aquest bueno és d'en Jesús Badenes, que acaba d'arribar, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, que l'esperàvem. No, no, acabàvem de començar i entravem en el tema de l'alerta que es va sentir ahir, que evidentment està ploguent, a Terres de Leures està ploguent fort, el Vallès ha plogut fort...
La xarxa viària, diguem-ne, en molts punts està tallada, també la de tren, que ja no estan... Vull dir que ja, diguem-ne... És habitual. Sí, és massa habitual, desgraciadament. Ara mateix està tronant i està tronant fort i sembla que... I aquí està ploguent, no? Què en penses d'això, les alertes? Doncs, bueno, jo el tema de l'alerta... El meu problema, bàsicament, és que com a valencià, just fa un any...
aquest so em posa els pels de punta el so que el País Valencià va arribar tard no va arribar a temps però els que el van poder escoltar igualment els hi posa els pels de punta perquè els recorda un moment molt dramàtic però en tot cas són alertes que són necessàries
No sé si queixar-se perquè és massa fort i desperta els nens. Jo en tinc tres, vull dir que no ho dic per... Però bueno, jo crec que es fa bé d'avisar amb aquest sistema que per una vegada diguéssim que la tecnologia ens afavoreix i ens posa a tots, diguéssim, al mateix nivell. No pots estar desinformat en casos com aquest i crec que és el que s'hauria de fer. Abans tocaven les campanes, s'han fet...
quan per exemple veus pel·lícules de guerra, aquestes alarmes generals, quan hi havia, doncs hem de trobar el sistema, si aquest és el sistema, doncs perfecte. Si la gent avui està avisada, a mi em sembla que sí. Sí, jo crec que sí. Ara ho deia, per exemple, les universitats han sospès classes, la Universitat de Girona, la...
la de Barcelona, la d'Autònoma i la de Pompeu Fabra, que jo sàpiga, és possible que n'hi hagi d'altres i se demana que no es facin desplaçaments innecessaris. És a dir, sí que és veritat que si plou com està ploguent ara, doncs serà un dia que ha plogut molt, però en tot cas l'alerta, si hi és, és perquè hi ha episodis puntuals que poden ser perillosos. Jo particularment penso que...
que estem massa ben acostumats, perquè si no hi ha alerta, no hi ha alerta, i si hi ha alerta, ara mirem a veure si el so és massa fort o no. Una alerta ha de ser excepcional. Si hi ha una alerta cada setmana, no funciona. Per això deia jo que el record de València, precisament, ho deia en el sentit que és una alerta que té una utilitat. En aquell cas no va ser útil, perquè ja anava tard, però clar...
que algú et pugui pensar que una alarma, una alerta és massa soror i quan estàs tractant de, per exemple en el cas de València haguessin salvat vides no ho sé, és una mica agafar-se amb paper de fumar, que es diu
L'alarma s'ha de sentir. Si fes una vibració i prou, molta gent diria... No ho sé. També he sentit que la responsable de Protecció Civil aquest matí deia que aquestes alarmes a més venen fixades per una normativa de la Unió Europea i que per tant són com són i han de ser així, per dir-ho d'alguna manera.
No, no, però el que passa és això, és a dir, quan hi ha una alarma d'aquestes i després es produeix la sensació és que si la gent fa casar l'alarma i, per tant, no hi ha grans danys, alguns poden pensar que és excessiva, però aquesta és la funció de l'alarma. És el sentit que té, clar, perquè... Jo ho veig així, eh, però... Jo sí que t'acord totalment amb ell, perquè, esclar, al final creiem un món que el voldríem a la nostra vida, i si volem una alarma suau...
No té sentit. És una mica com el tema de les vacunes, eh? Sense poder canviar de tema, però és una mica això. Ara no hi ha xarampió, clar, perquè hi ha vacuna. No calen les vacunes del xarampió perquè ja no hi ha xarampió. No, al contrari. Ha tornat amb el xarampió precisament perquè hi ha hagut gent que s'ha deixat de vacuna. Doncs és una mica el mateix.
Si l'alerta fa massa soroll, doncs traiem l'alerta. Llavors és quan hi ha uns problemes. Has obert un tema, perquè per exemple aquest dia vaig llegir un article del doctor Jaume Pedros, que havia sigut president del Col·legi de Metges de Barcelona, que feia això, no?, que amb un punt de provocació en el títol que deia doctor, vostè es vacunarà, feia una defensa ultrança de les vacunes, però és veritat que hi ha un tant percent molt majoritari
important de gent que no es vol vacunar. Jo en aquest sentit, des del primer dia que em van dir toca, el que toca ho faig, és a dir, és una opinió personal i a més a més amb el tema del Covid crec que es va veure claríssim. Aquest és un etern debat, jo encara el tinc amb gent que conec.
Diu, tu et vas vacunar, sí. Diu, doncs jo no, i veus, no m'ha passat res. En canvi, tu, que et vas vacunar, has agafat la Covid dos o tres vegades. La gent ho té mal entès tot això. Precisament ara la Covid no té les conseqüències que tenia al principi justament perquè hi ha molta gent que s'ha vacunat. I això costa d'entendre, no? No ho sé.
el que et deia jo com a símil amb el que parlem és una mica el tema de la protecció i la prevenció i tot això sempre hi ha algú que es dona per protegir per gràcia divina o pel que sigui o per la gràcia de la natura o per qualsevol altra
I clar, al final el debat és aquest. Hem de protegir fins i tot els que no es volen protegir. I hem de prevenir fins i tot els que no es volen estar previnguts. Si jo m'aïllo del mòbil no rebré les alertes, ja està. Mira, se t'ha acabat el soroll per tu. Però clar, també tens el risc d'aquest... Llavors hi ha el risc. El tema de les vacunes, tu que encara tens nens petits, era un gran debat, diguem-ne, de...
d'escoles d'infantil i d'abraçol, allò que hi havia pares que decidien no fer-ho. Llavors, en certa manera, el tema era aquest. Desgraciadament vaig viure un cas d'una de les magnífiques guarderies, en aquella època, i no és així, és escoles que hi havia a Girona, ara en aquests moments desgraciadament tancada, que hi va haver-hi gent que va decidir no fer-ho i després hi va haver-hi...
Hi va haver-hi dos, un nen que va morir i un altre nen que no, per temes relacionats amb això, i no hi entraré més perquè són temes ja passats però que ens fan pensar molt. No, i llavors hi ha un altre, estem en un país, això ja ho va dir Raimon, que no, un país que no sap ploure, i per tant passen aquestes coses, és a dir, jo al llarg de la...
dels anys que vaig fer successos a la meva vida professional, és a dir, per molt que no, cada any hi havia algun mort o algun altre mort per alguna arribada, sobretot a la zona de l'Empordà, que baixaven de Rieres, no parlem del Maresme, que ja estan advertits, però que sempre s'acaben emportant cotxes i alguna vegada, i esclar, i venim amb el que ha passat a les Terres de l'Ebre i el que va passar fa un any a València, que jo crec que ens hauria de fer pensar a tots amb moltes circunstancies. Una...
A veure, no som Déu Nostre Senyor, que deia aquell, però és evident que si les alertes s'haguessin enviat a temps el nombre de morts no hauria estat el que va ser, això és evident, per una banda, i l'altre que és el tema aquell que ens haurem de començar a mirar que en un moment determinat es va ser molt laxa,
I cada X temps, a València mateix, i no és el primer episodi de molts morts, s'ha construït en llocs que no tocava, el càmping Les Nieves, us en recordeu, o fins i tot ara mateix, que és un tema que... És a dir, que si hi ha cases al mig dels barrancs, doncs s'haurà de fer alguna cosa, perquè desviar els barrancs es pot fer, però la natura...
No, i de fet a València això, no sé si és una dita, però és real. Cada generació té una riugada. Cada generació té una riugada. El meu pare va tenir els anys 50... Aquella famosa d'altúria, no?, que hi va haver-hi. Sí, que és la que va provocar, accelerar el desviament, que és el que ara ha provocat el contrari. Doncs aquesta, després la pantana de Tous, la famosa pantana de Tous, que aquesta ja és democràcia...
en van haver després en els anys 90 més lleugeres però que també hi van haver morts aquesta d'ara però cada generació té i és per això, una perquè s'acaba sent molt laxe en determinats aspectes i també la gent també acabem oblidant que hi ha una generació anterior que ja ho ha passat, això sí, sí i a Girona també hi havia les inundacions sí, sí, fas bé de recordar-ho
O i tant, l'última gran inundació, si descartem la Glòria que va ser una altra cosa, però l'última gran inundació va ser el 1970, és a dir, sí, d'acord, ja fa 55 anys, eh? Sí, però a nivell de natura no és tant, eh? Però hi va haver allò, jo vaig veure un metro i mig d'aigua al Barri Vell, a la plaça del Vil, al Carme, a Ballesteries, i això havia passat durant els anys anteriors.
amb l'entrada de funcionament dels embassaments, com que se retenia mínimament el Ter, no embotia l'Unyà i el Guell, es va desviar el Guell també, i per tant no hi ha hagut, però per exemple amb el Glòria que va pujar al Ter, doncs es va veure que bé, que si plou molt i l'aigua han de deixar-la anar als embassaments, en aquell moment estaven plens i la van haver deixat anar, doncs busca el seu curs i tira, no?
Més tecnologia, abans és que hi hagi això on es pot. Ahir parlàvem amb el Mar Ramon que ens falta aigua al ter, però és veritat que, de fet, ara per Fires, pel dia de Sant Lluc, abans de Fires, hi va haver-hi la gran inundació que es diu dels últims 100 anys, que va ser la del...
la que va Cater, Tunyà, Güell i tots els galligans i tots van confluir i va haver-hi forces morts a Girona i va ser el gran aigat de Sant Lluc a casa encara se n'en parlava vull dir, no sé si n'heu sentit a parlar
Potser no va arribar a Sant Feliu. Jo tinc fotografies que va quedar, sobretot la part vella, va quedar completament inundada. Totalment, sí. No es podia circular. En el Güell va col·lapsar el pont que hi havia sobre el Güell, el pont de Can Vidal, que és on va morir, a part de vuit persones que van portar-se, diguem-ne, amb la caiguda del pont, va morir el, anava a dir el famós, el conegut, el Férez Duarte, que després se li va dedicar un pont, curiosament, no sobre el Güell, sinó sobre el
que va durar molts anys. Sí, sí. Desgraciadament per ell, diguem-ne, però és així. Però bé, no parlem ara que hi hagi aquests moments d'inundacions. Hi ha pluja, jo crec que està controlada. Jo les vaig viure quan era molt petit.
perquè els meus tios, som gros, tenien botiga al costat de l'Unyà, a l'alçada de la plaça Catalunya, una botiga de pinso d'animals, d'ocells, no? I de les dues vegades que van rebre, doncs clar, va ser una situació dramàtica, no? Perquè allò traguen animals morts i coses d'aquestes, no? I de petit allò t'impacta una mica, no? I, clar, a més a més es va inundar tota la zona del barri Vell i això. Sí, sí.
No sé si solia concedir bastant per la data de la hispanidat. Sí, i va venir els dos últims, van ser el 12 doble. Aquestes coses no porten res de vol. Aquí tirant l'aigua cap al seu molí, mai tan ben dit, eh?
No, no, però sí que és veritat i tal. Mira, ara us plantejo un tema que el va treure aquí, l'arcalde Nadal fa, no sé si l'última vegada que va venir, que per exemple va explicar que, parlant de l'Unyà, que l'Unyà fa cinc anys amb la Glòria no va vessar però es va quedar a un dit, es va quedar d'un dit.
i va anunciar, que jo no en tenia coneixement, que es farà una intervenció, diguem-ne, des de la plataforma, des de la plaça Catalunya, diguem-ne, en direcció sud, entraran les màquines per treure mons, tones de residus que hi ha, de residus que s'han dipositat allà, i que es farà bàsicament per poder comprovar l'estat d'alguna de les columnes de la plaça Catalunya, que ja se sap que estan malmeses,
I que s'han d'arreglar. I llavors ell ho explicava que els camions entrarien per la part aquella, però en canvi vaig entendre que criticava que ningú es plantejava fer res, diguem-ne, des de la plataforma i el pont de pedra en direcció al final pel tema de la renaturalització, perquè hi ha...
perquè bé, perquè tu coneixes bé, el que passa que... I a mi particularment, com ho va dir, també em va semblar un error, perquè el que s'ha de fer, si els sediments s'han anat acumulant, el que s'ha de fer és netejar-los, perquè algun altre dia tornarà a baixar aigua i podria fer-ho. I sí que és veritat que hi ha herbes i biodiversitat i tal, però també hi ha, això li preguntaré a l'Eugènia,
A partir, diguem-ne, del pont de Sant Agustí, entre el pont Eifels de Sant Agustí i el de la princesa, hi ha, perdó, molta merda. Hi ha molta merda en el sentit, bàsicament...
Però a més a més hi ha una zona que en Palmar Lamona ens va explicar que es deia llenties, jo no ho sabia, que són una mena d'algues que cobreixen, perquè hi ha molt poca aigua. Allà a vegades la impressió dona, però llavors veus que baixa un gavià i posa i veus que hi ha quatre dits d'aigua, que no n'hi ha més, i que el que fan aquestes algues és carregar-se tota la biodiversitat per sota. Sí, i n'hi ha moltes, eh?
Moltes, moltes. Això ja fa molts... Bé, de fet era el regidor de Medi Ambient, en Pons Feliu, que havia de fer actuacions per treure-les. Perquè, a més, o sigui, no és la planta que regenera oxigen, sinó més aviat al revés. Treu oxigen a l'aigua amb el que...
Que de fet és aquesta, que cap a la primavera quan es veu aquesta planta és aquesta que deixa anar com, o sigui, deixa anar, veus com escuma. Sí, sí, jo la tinc fotografiada plàsticament. I aquesta escuma demostra que ja fa... Sí, sí, sí, és que el curiós és que fa un efecte bonic però en realitat és perjudicial perquè a més és això.
aquesta escuma és com no ben bé una contaminació però és que els està traient aliment a tota la fauna que hi ha de biodiversitat i a mi em va semblar un punt contradictori de dir ja que es fa es treuen aquests sediments acumulats que n'hi ha molts la part final no es farà una miqueta en funció de tot això i a mi em dona la impressió que de tant en tant s'ha de fer alguna actuació d'aquest tipus
Ja no sé si depèn de l'Ajuntament, depèn de l'ACA, depèn dels dos... Jo em va quedar totalment oblidat, però recordeu fa bastants anys, el debat que hi havia com fer la nova plaça a Catalunya, això em queda totalment oblidat, ningú ja ho va plantejar mai més, diguéssim.
i el debat final era si l'ACA té diners i té capacitat de donar per metres, es farà, si no, no es farà. I aquí es va acabar el debat. Perquè si no hi havia diners, si no hi havia autorització, no es podia fer. I al final, clar, et queda el dubte, sobretot dels que ens hem dedicat, vull dir, el ciutadà de carrer, al final el tema dels permisos o les competències, els hi anava bastant igual, o no hi tenen interès, però els que ens hem dedicat, et queda la sensació que no sabries dir
de qui és la responsabilitat, per exemple, que aquest tram entre la plataforma i l'entrada de Girona estigui bé o malament, que les passereses facin o no. Sempre que hi ha un debat al voltant de les actuacions dels rius, et queda sempre la sensació que no saps si...
La famosa passera a la Font del Rei, a veure amb tots els respectes quin sentit té que hagi estat dos anys inutilitzada i no se sap ben bé encara per què dir. Clar, em referia a aquest tipus de situacions, les passeres, si es posa fórmico o si es treu fórmico, que hi ha hagut debats de si ha de ser més de l'estil com seria...
El riu a Perpinyà, que és com amb més flor cuidada i tal. Però hi ha un manteniment regular. Correcte, però qui s'encarrega el manteniment? Com que hi ha el tema de les competències, sempre hi ha el debat. Sí, però esclar, si anem... No, això no és competència meva, és de l'altre. No, no, meva no, i al final es perd.
Sí, sí, sí. Si ho tinc clar, però el que em refereixo és això, que al final et queda aquesta sensació que el que comentaves, i qui és el que s'encarrega de treure els sediments? Per què de la plataforma cap avall no ho fa? Qui ho hauria de fer? Et queda al final una sensació... Sí, sí.
De buidor. De fet, els que són més grans ja recordem com la llera de l'Unyà era, diguem-ne, estava, diguem-ne, naturalitzada, és a dir, que no hi havia formigó, i també recordem el que va passar quan va venir la primera riada, esclar, perquè allà normalment baixa molt poc aigua, que és una aigua que a més a més ve de les depuradores, perquè l'Unyà durant...
Hi ha èpoques que no hi baixa aigua, no? Però el tema de que davant d'una possibilitat, això ho hem vist molt, és a dir, ja sé clar que és molt fàcil posar-s'hi i que jo tinc una certa tendència també perquè he vist actuacions de que...
han prohibit determinades històries que després han resultat prejudicials. És a dir, quan hi va haver i que hi va haver morts a la baixada de la Liera de Calonja, no es deixava netejar, i com que no es deixava netejar, doncs va passar el que va passar. La sensació aquella... És una mica com els boscs.
i ara veu manteniment exacte i tu coneixes molt bé perquè de fet ha estat objecte teu d'estudiar fotogràfic a vegades fins i tot que hi hagi vida en aquest tros perquè hi veus els coipús van reproduint i veus els ànecs algun cormarí i veus vida i m'assorprèn veus encara hi ha vida
això vol dir que l'aigua no és tan dolenta no sé què vol dir hi ha d'experts també a veure l'aigua no ens enganyem l'aigua és la que ve del terp a través de la sequia monarda perquè l'Unyà és a dir avui que plou és possible que avui l'Unyà baixi una miqueta alegre i que sembli un riu que sigui un riu però normalment el que passa és que amb el clima mediterrani tal com estem aquí
Clar, hi ha gent que viatgi i diu, mira que ens riu, ple de flors, però esclar, si fem això aquí, a la primera riuada que vinguis ho em porta tot. Sí, totalment d'acord. Per tant, hi ha coses que no es poden dir. De fet, era el matís que volia dir, que quan la gent fa aquests plantejaments, ho fa des d'un plantejament... Això ho hauríem de fer a Girona, no? És que a Girona això no es pot fer...
quan es va plantejar aquest tema quan es va plantejar fa 15 anys també es va acabar per això el debat es va acabar ràpid és que és un una rambla en realitat al final llavors les flors aniran a campis traus de seguida
De tota manera, el debat sobre la renaturalització, que és un debat que es té i molta gent no sap que el té perquè la gent diu que hi ha parcs que estan descuidats o jardins que estan descuidats i en realitat no, han permès que hi hagi, diguem-ne, que aquesta renaturalització doni vida a una biodiversitat.
Jo no hi estic en contra. Hi ha coses i coses. Jo no hi estic en contra. He comprat el que diuen, però una cosa no està renyida, jo crec que una cosa no està renyida amb l'altra. És a dir, de tant en tant una neteja dels sediments que queden... El manteniment que diem. El manteniment que diem no hi és. I si realment ara es fa...
fins a la plataforma no entenc per què no s'acaba de fer, perquè al final les herbes tornen a créixer, i és veritat que hi ha un punt de biodiversitat, però bé, a vegades passen aquelles coses que... Pensant de salvar les carpes que hi ha... Mira, anava a dir això, són aquelles coses que els ciutadans no entenem, per exemple, es van gastar 40 i escaig mil euros quan hi havia poca aigua per salvar les carpes i després les van sacrificar perquè eren...
espècies invasores, que en franquesa s'hi porten 2.000 anys aquí i hagués fet els ulls grossos. I torna a haver-hi carpes, de tota manera, vull dir, torna a haver-hi carpes. Però sí que diu, si és això, es podria aprofitar. També és veritat que, per exemple, parlant de biodiversitat, al final de la desembocadura l'Unià arriba allà on hi ha la illa del Ter, que s'ha dit que és una illa que s'ha format i que és molt rica. Gràcies als sediments.
Hi ha gent del ram de l'aigua, diguem-ne, que diu que allò s'hauria de treure tot i netejar-ho. Hi ha gent que ho fa, per exemple, en Joan Gaia, per dir-ho d'alguna manera, per dir, ja que diguem, el pecat diguem el pecador sense que això volgui dir que no s'hagi de fer. Perquè ell diu, no, és evident que allò és un obstacle per quan l'aigua vingui, no?
Però, esclar, al mateix temps allà s'hi ha fet una fauna i una flora molt interessant. Molt rica. I, per tant, no sé si es podria trobar, diguem-ne, un equilibri entre les dues coses. No ho sé. El tema de la plataforma es parla poc. Tornem a la plaça Catalunya, però el que es via dit la plataforma es parla poc perquè de tant en tant diu, home, així hi ha perill? Sembla que no, però sembla que hi ha algunes columnes que s'hi ha d'actuar perquè estan...
Tu que ja has estat molts anys per allà a la vora, Jesús, per qüestions de feina, vull dir, i per la part de dalt. És veritat que es va donar molt per tancat, diguéssim, a l'època de l'alcalde Puigdemont es va...
Es va donar el tema molt per tancat perquè no hi havia fons a l'ACA i per tant ningú ho podia afrontar, això. I es va donar com per tancat, però clar, hi ha vegades que estem fent debats sobre coses que no és perentori, diguem-ho, no...
I això potser acaba siguent un dia urgentíssim, per això que dius, de l'estar... Clar, jo tampoc soc coneixedor de si això es fa un control periòdic, i mira que està tan pendent d'això, eh?
si es feia un seguiment així però jo no sé si té una persona o un determinat departament que de tant en tant va mirant això com està però al final hem de suposar-ho hauria de ser-hi però a veure si fem com els del museu de l'Ubre que el tema de la seguretat o les contrassenyes posava l'Ubre clar ho donem per suposat però després els professionals no acaben de fer el que toca
A vegades no teniu la sensació que dius, no sé per què no passen més coses, perquè moltes vegades no sabem com se manté tot, no ho sabem i potser millor que no ho diguéssim. I jo no ho dic des de la cospiranoia, no ho dic en aquest sentit, ho dic simplement pel fet que, amb el que comentàvem una mica abans, hi ha moments que donen la sensació que tot és com molt laxe, no?, com...
Deixem passar, o ens centrem en una cosa i les altres ja vindran, i resulta que aquella que ja vindrà... Bueno, mira, un exemple que també fa temps, quan es va fer l'ICRA, aquí a l'altra... Amb zona inundable, per ser, eh?
que anava a dir, sona inundable a 500 anys. Perdona, eh, que t'ho he trepitjat. No, no, és que precisament anava a dir això, no, no, sona inundable a 500 anys. I dius, home, d'aquí 500 anys... No, no, és que no sabem quan va ser l'última. Potser va fer 499 l'any passat i toca el guany, saps?
llavors és aquesta sensació de vegades que deixem aquesta laxitud i ens centrem en una altra cosa i potser en el moment que som laxes és en el moment que allò passa jo recordàvem, l'Icre està en aquella zona és veritat que és una zona inundable per quan puc puja l'Unyà que l'Unyà no puja tant com a més però que com salta per la creueta doncs ocupa tot aquell espai que ara és un gran pàrquing de l'Icre és a dir, no és que l'edifici estigui en perill
Però, per exemple, està en zona inundable el Trueta, o està en zona inundable el GEC, com es va veure desgraciadament fa cinc anys amb el Gloria, el pavelló de Fontageu, que allò es va inundar no per l'aigua del Ter, sinó perquè hi va haver-hi, diguem-ne, alguna cosa que no s'havia fet bé i una liera va desembocar directament en el pavelló, no?,
Bé, ens ha portat a parlar una miqueta de la pluja aquest temps que fa. M'estan arribant imatges de diferents pobles de Girona que hi ha inundacions sense causar cap problema però que ha caigut molta aigua, que no ha pogut engolir i que diguem-ne que hi ha carrits plens i gent amb algun carrer amb aigua diguem-ne a genoll, sense que tinguem constància que hi hagi hagut cap mena de desgràcia però que plourà, ha plogut, per tant que l'alerta en tenia un cert sentit.
Sí, de fet, quan entrava, just abans d'entrar, deien que fins i tot l'aeroport del Prat s'estaven retardant els vols. Clar, aquestes coses ja demostren que no és una situació normal, perquè hi ha hagut temporades de pluja que els vols han funcionat normals i s'estan retrasant fins i tot les propies operacions de seguretat. Hi havia incidències a l'aeroport del Prat i a la xarxa viària, vull dir que...
Això a la xarxa aviària, si volem, podem parlar, perquè em va fer gràcia perquè realment, si féssim una revista d'humor, li podríem treure molt de suc, però ara fa 3 o 4 dies, en Manel Nadal i Ferreres, secretari de Mobilitat del Govern, va fer una piolada queixant-se que no trobava bitllets d'ave i davant per anar de Girona a Barcelona i que havia hagut d'anar-me a mitja distància...
i instant a Renfe posar-se les piles. És clar, això va provocar un allau de comentaris d'alguns ciutadans i de molts polítics, diguem-ho tot també, diguent el sentit home. Doncs és això. Ha passat, aquestes fires s'han anul·lat trens de mitja distància, dies importants de molta afectació, perquè hi havia molta gent, però els que han d'agafar el tren habitualment per anar a treballar,
saben que és un problema, tot i que encara no és la de Girona, no és la zona de l'Eloi, és més complicada que hi ha, que n'hi ha de pitjors, però, per exemple, ha passat una cosa curiós, els trens d'alta velocitat van amb la TAR, cosa que no havia passat en els primers anys, i se suposa, s'hem parlat sempre, les obres de la Sagrera, però és que les obres de la Sagrera ja fa 15 anys que haurien d'estar inaugurades, i estan a mig fer. 32, vaig dir, 32 per l'alta velocitat a la Sagrera, sí, sí.
Hem entrat en un tema del transport públic que és dramàtic, la veritat, és dramàtic com funciona. Sí, sí. Jo el agafo molt a mitja distància, a mi m'agrada. I veus, veus com està i dius, aquest tema és... Sí, molts trens anul·lats, ahir vaig veure un informe que en Carlemfe reconeixia que el 47% dels trens anaven en retard, parlo de Catalunya, és molt, és molt...
i la gent que ha d'anar a treballar és un problema ja estructural ja no és un problema que se reparen quatre coses i tornen a funcionar és un problema de la manca d'inversió de desenes d'anys de deixades
Sí, sí, estem parlant de desenes d'ells i és molt transversal, per dir-ho d'alguna manera. El senyor Manuel Nadal no recordava quin partit mana a Madrid. Vos digues el seu, no? Ja ho dic, sí, sí, bueno, el seu no, ell, el PSC, però... Aquest tema hauria d'estar més enllà de partits, perquè és un tema públic. Falta molta inversió i és una inversió...
que s'han anat retallant, es pressuposen coses que no es compleixen, que no es porten a terme, i això ho portem arrossegant des de fa molt. A mi em fa l'efecte que ara, és a dir, la situació està en un límit que el propi govern, la consellera Pane queda davant, perquè és la responsable de tots els temes de mobilitat, responsable única, és a dir, s'hi ha posat, però ja va advertir que, per exemple, les obres dels Lodalies, durant dos, tres anys, les que s'estan fent, i aquí falten trens, nou,
Crec que el ministre de Madrid, que és en Puente, va dir que si ens posem a arreglar tot el que s'ha d'arreglar a Catalunya pel que fa a tema ferroviari, potser hi haurà dos o tres anys que no circularan cap tren de la xarxa.
no és mentida depèn de quina línia agafes són els trens són les carreteres la carretera que ens comunica amb Europa però el problema és què heu estat fent govern sobretot de Madrid els últims 30, 40, 50 anys que hàgim arribat a aquesta situació límit és que nosaltres paguem eh
No, hi ha una interpretació que és evident que hi ha hagut manca d'inversió, jo crec que no ho nega ningú, per dir-ho d'alguna manera, i no ho pot negar ningú perquè hi és. Després podríem discutir si està planificada o no, però el tema aquell que diguem-ne que això, permeteu-me l'expressió, això a Madrid no passa, per dir-ho d'alguna manera, és a dir, els serveis públics a Madrid...
La inversió a Madrid és sempre superior a la pressupostada i la d'aquí és sempre inferior. Mira, de fet, és un tema del dia, perquè Junts ha fet una compareixença a Madrid, diguent que s'ha acabat i diguent que bloqueja totes les lleis i presenta esmenes a la totalitat a totes les que i tant, en un escenari, diguem-ne, d'un cert bloqueig per forçar, no sé ben bé què, si eleccions o...
O què? Perquè d'eleccions, si ho mires bé, tampoc saps a qui acabaria beneficiant tot això. Bueno, sí, sí que ho saps, acabaria beneficiant, és a dir, segurament més que la dreta, l'extrema dreta, a nivell d'Estat i segurament també a nivell de país, a nivell de Catalunya. Esclar, però nosaltres no podem actuar pensant en això.
És a dir, Catalunya surt beneficiada de l'actual govern en alguna cosa, llavors donar-los els vots a canvi de res, mira, si després ve qui ha de venir, no podem estar donant suport a canvi d'obtenir pràcticament res. Per tant, jo entenc que aquesta plantada de Junts és bona.
com a mínim a veure si poden reaccionar i si no el problema centrem més en aquest debat al final és que tampoc saps si Junts la fa realment per una qüestió de negociació amb
diguem administrativa per aconseguir coses o perquè té enquestes que li diuen que ha de treure la cara perquè s'està difuminant i difuminant no amb les persones ni la marca difuminant entre el seu electorat
sense cap paper a la mà, senzillament per intuïcia política, jo diria que les dues coses. Sí, sí, jo també penso que... Però vull dir, hem de veure el percentatge de què pesa més. El que fa Junts hi havia un compromís amb el electorat. El compromís era que, siguin decisius a Madrid, s'aconseguirien coses del govern del PSOE. I s'està demostrant que no s'està aconseguint res. Per tant, en algun moment...
S'hauria d'acabar aquest suport, és a dir, és el que jo faria. Altres partits, diguem-ne catalans d'esquerres, donen un suport incondicional. I no sé si els seu electorats en recent, d'això. No, de fet, no sé si era... Però, esclar, no ho sé. La gent que som votants independentistes, dius, bueno, hem de veure quina és la situació real, si no s'obté res de Madrid...
Doncs s'ha de trencar aquest suport, però... Estem en una situació, és a dir, ara, normalment aquí intentem parlar de Girona, però també ens afecta això, perquè els trencs de Rodolí es passen per Girona, l'autopista, que és la... dic l'autopista i la carretera nacional, que ja no sé si diru així, la carretera nacional no, però l'autopista està col·lapsada i és perillosa.
des que van desaparèixer els peatges no hauria pensat mai que jo mateix diria això que hi hauria d'haver-hi una vinyeta perquè és que és molt perillosa pel tema dels camions fa un parell de dies ho comentava i deia els mateixos que van estar demanant que treguessin els peatges són els que estan demanant que torni l'espera el problema no era tant que haguessis de pagar el problema no era tant que haguessis de pagar
Per passar per l'autopista. Pagàvem molt. Sí, el problema és que primer que pagàvem molt i després que hi ha molta gent a Espanya que no paga perquè tenen autovies gratuïtes. Llavors, esclar, el problema era aquest. Sí, però també és veritat que durant molts anys, molts, molts, moltíssims, a Espanya no hi havia autovies. I aquí sí que hi havia l'autopista encara que es pagués.
aquest ara entraria en un altre tema perquè hi ha llocs de l'estat que es van construir unes autovies impressionats per dos cotxes clar jo el que volia dir és que quan parlem d'això i comparem Madrid la situació
social d'aquest país és molt diferent ha canviat molt i està canviant molt i les necessitats no són les mateixes això no es té en compte perquè sembla que siguem igual i no es podem comparar en aquest sentit perquè la població aquí a Catalunya aquests últims 20 anys ha fet un canvi brutal i hi ha unes necessitats que no tenen res a veure amb altres llocs i això és el que s'hauria o de preveure o d'afrontar
Però en diferents, o sigui, i diferents partits posar-se-la una, perquè, clar, és que això és una necessitat vital. Això que demanes, Eugeni, està de sentir comú que ja t'ho dic jo que no passarà. No es farà de cap de les maneres perquè el tema partidista va per davant sempre. Però és el que fa falta, és el que fa falta, perquè...
Us ho pregunto, el que estàs dient tu és, per exemple, és evident, no? És a dir, aquí a casa nostra, al país, diguem-ne, el nivell de vida, és a dir, com vas a comprar plaça, gastes molt més que no en altres llocs. Això és veritat i això tradicionalment és una d'aquelles coses que jo, per exemple, em vaig començar a...
a sentir-ho fa 40 anys, quan vaig començar amb aquesta feina, que deies però per què els funcionaris no es queden el tema a la llengua? El tema a la llengua sí, però sobretot això, perquè jo cobro la mateixa i estic, deixem-ho dir, a Badajoz o a Àvila, i allà el nivell de vida és molt més baix. Llavors, el que intuïeixo que has volgut dir, però t'ho pregunto, és que en aquests moments estem en un moment complicat, perquè som més de 8 milions i seguim tinguent els serveis de 6 milions. Exacte. I parlen de la Catalunya dels 10 milions.
Sí, que a mi, a veure, també t'ho dic i has d'anar, és complicat i has de mirar de no trepitjar la línia aquella. És a dir, quan algú amb tota... És a dir, una cosa és que, per exemple, jo vaig sentir parlar de la Catalunya dels 10 milions a la consellera Paneca i em sembla bé que la consellera Paneca, per les seves responsabilitats que té...
pensi com s'haurà de ser aquella Catalunya dels 10 milions. Però, per altra banda, veig molta gent allò amb el tema aquell de dir no, no, que vingui, que vingui tothom. I a mi em dona la impressió que estem en un moment en què les costures estan a punt de reventar. I això passarà i es veurà amb les eleccions. És a dir, què passa? Mirant...
Jesús, si m'ho permets, tu que has conegut la sanitat pública de prop, la sanitat pública ens funciona, però la sanitat pública comença a mostrar deficiències, les llistes d'espera es tornen a allargar molt, el tema dels caps és un problema, no hi ha metges allà on hi hauria d'haver-hi, o no els metges que hi hauria d'haver-hi, per dir-ho d'alguna manera...
I la sensació és una miqueta aquesta, amb el tema de la sanitat, amb el tema del transport, amb el tema de la mobilitat, amb el tema de l'educació, amb el tema de les ajudes de serveis socials, que és un tema complicat i tu, Jesús, el coneixeu bé tots i sabeu com està. I la sensació aquella de no, que anem fent, i això què ha fet? Que hi hagi gent que hagi...
fet l'efecte contrari, i que llavors hi ha uns certs discursos que a mi particularment em fan por, però que entenc que aniran a més, bàsicament perquè durant uns anys també els partits aquests que tu deies que s'haurien de posar d'acord, els partits tradicionals, van decidir que els consins temes no en parlàvem perquè no els hi suposava cada avantatge. Doncs això s'ha d'afrontar perquè és... Perdoneu el discurso, perquè ho veig així. Perquè els problemes existeixen
I com que la gent veu que no se solucionen, arriba algú i que ho aprofita electoralment amb discursos, diguem-ho clarament xenòfobs. I hi ha gent que els hi compra.
Sí, perquè per altra banda també hi ha un interès que la gent no es planteggi gaires coses, sobretot els joves. Jo ara llegia que la filosofia està desapareixent dels programes d'educació. Clar, la filosofia, què? No serveix per res, o què? Clar, què vol dir que no hi hagi filosofia d'educació a tots nivells? Que la gent no pensi. Ah, doncs per què ho decideixes? Tu que penses el món de l'ensenyament... Llavors, els queixen aquí els joves estan en un corrent, però per què? Hi ha un interès o què? Que això passi.
que no es plantegin les coses tot el que indiqui reflexió, pensament tot això és secundari tot és molt immediat i després te trobes en una joventut que hi ha moltes excepcions però que tira per les coses més materials més el benefici personal directe clar, perquè ens hi venem un món de consum continu però clar
Però les enquestes, no sé si els heu... Les enquestes, en general... No, no, no. Que diuen que hi ha un... Però jo crec que és una tendència, que sí, perquè si fas enquestes de carrer, també la veus. Que hi ha una part de la gent jove, especialment. Molts joves, estic parlant de gent de 16 a 20 i pocs anys. I sobretot nois. I sobretot nois, que és el que anava a dir. Que diguem-ne que tenen un... Que potser el discurs...
A veure, ells diuen, no ho dic jo, ells diuen exagerat d'un cert feminisme, d'unes certes acusacions, els han fet anar, no s'han dretenitzat, s'han ultra dretenitzat. I això per mi és preocupant i es pot veure, diguem-ne, amb aquestes enquestes que no ens creiem però que marquen unes tendències que hi són. Jo parlava de les enquestes electorals.
aquestes també són són molt alarmants perquè són reals no s'estan inventant res però què els ha provocat tot això i després per altra banda a veure si fem comptes les famílies que abans se'n sortien treballadores que anaven fent si fas números no poden hi ha gent treballant que viu al carrer
gent treballant vivint al carrer això no havia passat mai el que comentàvem fa unes setmanes que clar, hi ha gent que amb dos sous i fins i tot amb tres sous perquè tenen el pare o l'avi a casa que encara treballa que ni tan sols tenen accés al lloguer no a compra i això és real i tan real que et trobes gent a l'escola obresol quan vas a deixar el teu fill gent que...
Però pensar que l'ultradreta et solucionarà aquests problemes... Ah, no, no, clar. Sí, evidentment. Em sorprèn que hi hagi gestions que caiguin en aquest parà. I parlaré tangencialment, però em fa molta gràcia quan alguns de l'ultradreta, aquí a Catalunya, diuen que, per exemple, al Marroc no s'ensenya català, no? I dius... Jo recordo, quan vaig arribar, una de les coses que em sorprania és que hi haguessin
casals de catalans al Marroc, a l'Argentina, on fos que
donaven classes de català a la gent d'allà per tant, vull dir, hem passat d'una situació en la que fins i tot els partits polítics avalaven això a través dels casals catalans de volem que no només els fills de catalans que viuen allà aprenguin la llengua sinó gent que vol venir a Catalunya aprengui català hem passat això a que algú digui que allà no s'ensenya català o no s'aprèn català
i ningú faci capesment que els mateixos catalans hem sigut els que hem anat això per exemple ho dic en el sentit del que deies fins a quin punt el discurs xenòfob evidentment no es resoldrà el problema però fins a quin punt nosaltres o la majoria de demòcrates hem cedit perquè aquest discurs s'acabi quallant també s'acabi
Sí, també és un planteig. Parlaves del Marroc, m'està passant últimament un fenomen molt interessant d'aquests moviments de joves, que jo penso que també és per tenir en compte, perquè no passa només al Marroc, està passant a Europa, està passant a altres llocs de joves que s'estan també manifestant i en quantitat. Vull dir que també ho hem de tenir en compte, això.
i al Marroc fa poc i també hi ha joves que estan tips d'un model s'ha de dir que un dels líders mediàtics viu aquí a Girona un jugador marroquí del Girona és el primer gran
diguéssim, conegut del Marroc, que ha donat suport a les protestes de jocs. Sí, sí, és que ara això, esclar, està funcionant diferent. Jo llegia la companya, la dona d'alcalde que ha sigut elegida a Nova York, ha funcionat molt amb aquest sistema i això s'està estudiant.
és un altre món que no són les fronteres tancades això que deies també del català però no es pot imaginar a quins llocs està arribant el català jo vaig estar en una muntanya al nord d'Itàlia i allà hi ha un subscriptor de Vilagüem
les fronteres tampoc són tan fixes com abans i al final una mica el que en Jordi plantejava quan parlem de coses que passen a Madrid que ens afecten ara mateix veus per exemple el fenomen anti-Trump anti-Donald Trump que s'està estenent al món ja no és que a Nova York ha guanyat una persona d'una edat que des de 1892 no havia guanyat ningú una alcaldia de Nova York 34 dius veus això i
a Hongria li va anar d'un pèl a l'Orban que es queda sense alcaldies importants i veus aquest fenomen clar, al final també ens pot arribar a nosaltres perquè deien una mica de... dius, l'ultradetra està creixent ja, però és que potser l'ultradetra està creixent a nivell local però a nivell internacional està creixent el fenomen contrari i a l'hora de votar el que es produeix és una sorpresa i és que hi ha un moviment que és...
que ve orientat més per una idea general de món, no de la idea local, i això al final no sabem... També hi ha gent que alerta que Nova York no és Estats Units i que per tant... I ara Califòrnia ja no té res a veure amb la gran massa dels Estats Units.
que passa que hi ha 3 o 4 punts que jo crec que la gent ha arribat allò que jo deia de les costures un és el tema de l'habitatge que és un problema greu el tema de l'habitatge i el tema del lloguer hi ha casos per exemple a Salt que alguns coneixem bé que hi va haver un desnonament però d'una persona que havia ocupat un pis municipal que estava destinat a una família també que havia complert els requisits i que també era vulnerable i la
La història aquesta de pensar que al darrere de tot això hi ha necessitat i que la necessitat se l'ha d'ajudar amb els serveis socials, però que també hi ha xarxes que es dediquen a aquest tipus de coses, hi ha xarxes delictives que es dediquen a tot això i que dóna l'impressione que no s'hi va tan a fons com convindria, segurament, però tot això és complicat.
I el tema de la llengua no l'hi pregunto a en Carles, que n'és un especialista. Em vaig parlar molt l'altre dia. No, ja, ja, però, bueno, és un tema... És un tema que també... No, mira, a aquestes fires vaig tenir una alegria, perquè... Bueno, anava cap a la carretera Sant Eugeni, venia tot un grup de nois molt joves, algunes amb mocador, i potser tenien 12, 13, 14 anys. I sento una, tots eren segurament del Marroc, de mi. I una diu, tirem recto o passem per aquí? Sí.
que parla en català quan no hi havia cap català en aquell grup jo els primers alumnes marroquís que vaig tenir entre ells parlaven català jo que hi vaig sovint i tenim una escriptora que és la Najat El-Hajmi que és una escriptora catalana
llengua catalana i que s'ha de llegir perquè té un discurs que no agrada segons qui des d'un punt de vista partidista perquè diu coses que trenquen amb la d'això per exemple ella que per cert és una escriptora magnífica però per exemple com fàrticles d'opinió ella ha estat en contra per exemple del mocador perquè creu que no és un signe cultural sinó que és un signe d'imposició i aquesta
les coses fan que una determinada esquerra no hi estigui d'acord, perquè els hi trenca el seu discurs. Els seus bots, sí, sí. De fet, a mi també em va passar això de fires, però a les atraccions hi havia gent, podeu una mica més grans, més a prop dels 18,
però jo crec que és una cosa que deurem... De fet, ho vam estar comentant, eh? Però la clau és aquesta, que no que el coneguin, que el coneixen, sinó que l'utilitzin. Sí, sí, no, no, per això. El fet important d'aquesta anècdota que us he explicat és que la majoria de tots aquests nens i nenes, on segurament eren al Marroc...
I aquests dos o tres que vaig sentir parlava en català entre ells. No estàvem parlant ara. I en situacions bastant corrents, si vas al centre comercial de salt, hi ha gent que parlen amb expressions àrabs o el idioma propi, diguéssim, de familiar,
Però estan parlant en català el 90% de les frases. Això jo ho he vist, eh? Jo estic convençuda que, de fet, som els que parlem català, els que l'hem d'utilitzar, i amb respecte, perquè, esclar, a vegades passa com una mena de prejudici que estem 3 o 4, i veus una persona que et sembla que no t'entendrà, i et passes al castellà. Això ho fem.
Això ho fem molt i no ho hem de fer. Amb els nens petits no passa, eh? El que a mi em passa, m'heu fet tres anys i a l'escola, dona la casualitat, que amb els tres que més s'hi fa són fills de Magrebí, ja n'ha escut aquí, i els nens parlen català quan parlen amb altres nens i amb les mares parlen amb el seu idioma. A les mares els costa molt parlar català. Sí, perquè és certosament...
Els nens no tenen aquests prejudicis, ni lingüístics, ni racials, ni de cap tipus. Bueno, Sal, tu coneixes bé el tema, Eugènia, es va fer molt bona feina per part de gent, la Carmeta Vinyol, en Sebas Parla, en Paula Nau, en un moment determinat, i allò es va trencar una mica com van arribar els imams, perquè la feina es feia sobretot amb les dones, sobretot amb les dones. Quan van arribar els adults...
jo el que volia dir és que si volem trencar tots aquests prejudicis és a través dels nens o sigui, els nens no els tenen són els grans que hi posem per això ho deia perquè quan ella ha parlat de en Carles ha parlat de 12-13 anys és que potser aquesta gent ja fa anys que estan utilitzant el català com a llengua i
Per això dic que jo ja trobo gent de 20 anys que el que fa potser és una barreja, no acaba de fer. Però el que deia l'Eugènia ens interpel·la, que és una de les coses que vull dir que més o menys els que us hi dediqueu, és a dir, el problema el tenim nosaltres perquè veiem algú d'un altre color.
deixem-ho dir així, i ens passem el castellà perquè de la impressió que no hi arribin, i a vegades te l'esperen amb un català millor que el teu, que és així. Per tant, hem de trencar... Bueno, primera és aquesta, que jo crec que el que hem de fer és parlar sempre català, crec jo, i l'altra és entendre que molta d'aquesta gent el fan, però els primers que l'hem d'utilitzar són els que l'hem tingut com a llengua mare. És que si no és una forma de menyspreu.
si tu estàs parlant en català amb un amic i ve un que veus que no és d'aquí i passes automàticament al castellà com s'ha de sentir que hi ha persones i de respecte per la nostra llengua perquè aquí es va prohibir el català
i l'any 40 es publicava en català a Llatinoamèrica i en publicacions de l'any 40 i per respecte a la llengua i a nosaltres crec que som nosaltres els que l'hem de defensar sempre mirava fora per si encara plovia
Està una mica entelat, això. Sí, ha quedat entelat. Aquí, en el carrer Bólamas, ara mateix no plou, però ha plogut. Fem cas del que ens diuen les recomanacions i tinguem en compte que fins a passar del migdia hi pot haver-hi perill. No hem parlat de fires, però hem parlat de coses molt interessants. Gràcies, Jesús. Gràcies, Eugènia. Gràcies, Carles. Demà torna la tertúlia. Ara són les 11.