Els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest darrer dia de juny, acabem el mes de juny, encara amb la programació normal les dues primeres setmanes de juliol, i per tant és hora de Tertúlia, i la Tertúlia la farem amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del Cabell Balmes, i a les quals els agraeixo la seva presència. Isabel Salamany, molt bon dia, què tal, professor universitària,
Ho ets, no? Sí, sí, sí Bon dia, bon dia Bon dia Glòria Plana, què tal? Bon dia, molt bé Intento estar aquí amb vosaltres una altra vegada Anava diapvocada i també lligada a l'UDG Sí, sí, lligada a l'UDG Per molts anys I per molts anys que pugui ser així I tant I bon dia Josep Maria Funalleres Vull dir com he pensat l'UDG Dic avui sense pretendre-ho Tres persones lligades a la nostra nova setmana Bon dia a tothom Bon dia, què tal?
Bé, mira, aquí ara bé, amb aquesta paritat que per si tens a la tertúlia, que sempre que havia vingut hi havia més mascles que femelles, i avui veig que gràcies a Déu la cosa s'ha equiparat. Amb dues persones realment extraordinàries. Avui veig... No espatllar-ho, no ho espatllis ara. Ja està, ja. Ja està.
El per què sou extraordinàries ja m'ho he de dir. I tot és de l'ODG, però juntes, però no revoltes. Exacte, sí, perquè feu tres feines absolutament diferents, no? Sí. És època ja, diguem-ne, d'acabar curs, però també deu ser època de començar inscripcions, no? Suposo que és això de... deu ser un no parar, no? En temes més administratius, aquí a la Guàrdia Planes és la que en sap més, diguéssim, eh?
sí, bueno, estem ara ja estem a final de curs però sí que és veritat exacte, hi ha les graduacions però sí que és veritat que hi ha hagut les inscripcions, les matrícules i per tant les inscripcions a cada una de les universitats hi ha coses molt interessants també que no se saben gaire que surten poc per exemple que és el jove campus de recerca que comença avui és una iniciativa que ja té 18 anys sí
i que es fa amb estudiants de primer de batxillerat. Abans s'ha fet un altre campus privat, que en diuen pels de secundària, però aquest és pels estudiants de primer de batxillerat, que s'hi vulguin apuntar i que tinguin un cert currículum, perquè durant una setmana fan unes, diguem-ne, sessions en diferents campus...
de la diversitat de Girona, no amb un afany recaptatori en el sentit de dir, mira que aquests, almenys en tenim 20 que vindran, perquè no és el cas, potser que sí, depèn del que estudien, potser que no, però sobretot és una iniciativa que acosta la recerca amb aquests nanos joves, els ajuda o els pot encaminar també a fer el treball de recerca que han de fer per batxillerat i bàsicament és una manera d'ensenyar també com funciona la...
la universitat i quina és l'activitat de recerca tan ampli i tan diversa, des d'Isabel Salamanya, que treballa en temes de geografia des de fa molts anys, com amb altres de la politècnica. És a dir, a vegades pensem que la recerca és només els de ciències i els de politècnica, no? Sí, tenim aquesta... Sí, recerca ho identifiquem amb ciència, però la ciència també...
és la ciència de la geografia, la ciència de les humanitats i tot allò que implica un desenvolupament intel·lectual i un anar a buscar coses que no hi eren, un anar justament a recercar nous coneixements.
Perdó, només una cosa, és que ara m'ha fet pensar, m'ha vingut al cap, que crec que la universitat no és prou coneguda per la societat. És a dir, tot això que s'ha explicat ara en FUNU i moltes altres més coses que estan fent amb tema de recerca i tema de transferència de coneixement per part de la universitat, la societat no ho coneix.
Girona no ho coneix, crec jo. Estic bastant d'acord, eh? Crec jo, perquè no se'n parla gaire. Tu estàs de comunicació a fons, per tant... Sí, però tampoc és un problema de comunicació. Exacte, no és un problema de comunicació. No és una cosa que la gent de comunicació no ho faci bé ni molt menys. Al contrari, al contrari. És una història com una inèrcia. Exacte, jo crec que potser sí que s'hauria de conèixer molt més tota aquesta part de recerca, de transferència, perquè al fil del cap, al final, tot això arriba...
a l'empresa, arriba a la indústria, arriba a la societat en general, i d'aquí se'n treu un profit. Per tant, jo crec que, i serà millor l'Isabel que en fa que no nosaltres, però crec que és poc conegut i que potser és poc atractiu, però que els mitjans de comunicació potser n'haurien de treure més suc de tot això. Això que et deia, per exemple, del xove campos de recerca...
És a dir, és normal, entre cometes, que sigui poc conegut, perquè és que sembla que hi ha 30 persones apuntades, que són el nombre de persones que poden fer-ho. Si no, ja no tindria sentit. Clar, afecta 30 famílies, per dir-ho així, no? Però és una mena d'introducció capilar, no? Que aquest any n'hi ha 30, però l'any passat n'hi vam haver-hi 30, també. I durant 18 anys n'hi ha hagut 30. Tota aquesta gent...
A nivell familiar, a nivell d'amics, a nivell de... El que fa és que... No, estic apuntat al campus de recerca. Potser no surt de les primeres planes dels diaris, o hi surt amb circumstàncies molt especials, si has guanyat un premi, si t'han donat un ajut, si has fet un edifici nou, cosa que no passa gaire últimament, això. Però la resta d'equipitats, com diu la Glòria, són...
petites coses que es van fent i que van entrant, que van de llocs, però és veritat que potser la societat gironina ja sap que té una universitat i li afecta més quan els seus fills hi van, o quan per alguna circumstància hi han d'anar-hi, com altra cosa que, per exemple, està passant i que se'n parla poc també, és de tots els cursos, no cursos que es fan,
Tota la gent major de 50 anys que s'apunta a signatures, segur que l'Isabel n'ha tingut alumnes, s'apunta a signatures normals de la universitat. No hi ha cursos especials, és a dir, més reduïts, més senzills, per a gent gran. No, no. La gent que s'hi vol apuntar, i n'hi ha molts, n'hi ha molts que ho fan... Tinc molts amics. Tinc molts amics. No hi caben tots. Ara s'ha de seleccionar perquè hi ha assignatures que són molt demandades.
i per tant no hi queben tots Història molta gent conec Història, història de l'art, tenim geografia però també tenim economia Art, entenen especialment perquè són gent que han estat en la seva vida professional químics i ara els agrada treballar o aprendre en el món de l'art o com dius de la història, etc. Tots en tenim i en algunes assignatures hi ha un col·lapse de demanda que també és interessant i que
Bé, és complicat doblar cursos, no?, perquè en algun cas s'hauria de doblar, diríem, el curs, no?, i aquest és un debat, un debat sobre les prioritats de les universitats, que un dia ens haurem de posar també sobre la taula, no?, aquesta qüestió de les universitats són per la gent jove, però també, soltosament, diríem, l'esperança de vida dels que ens hem fet grans,
és llarga i encara hi ha un gran interès en aprendre on seguir aprenent al llarg de la vida. I bé, aquest és un debat que, de fet, a la Facultat de Lletres tenim obert i que hauria de ser un debat de la universitat perquè realment hi ha gent que es queda fora, hi ha gent que es queixa que no pot entrar, com ara explicàvem, en determinades assignatures perquè volen fer un itinerari
que els interessa perquè tu pots agafar assignatures de la universitat no necessàriament d'un únic grau diguem els pots agafar de diferents graus això no surt a les portades dels llaris perquè segurament no hi ha de sortir tampoc no sé com dir-ho és una activitat que es va fent dia a dia i que durant el curs
Hi ha tota aquesta gent, com diu l'Isabel, que si volen apuntar, d'altres que volen i no poden, però que tenen un contacte amb la universitat. Tenen un contacte amb la universitat, tenen un contacte amb una gent jove. Tenir gent gran i gent jove a la classe és una bona experiència, no és una mala experiència. Jo aquest any m'he trobat que tenia una persona en la qual...
Tenia dos exalumnes seus dins l'aula i ella mateixa se sorprenia de com aquests seus alumnes havien madurat a la seva... I a vegades em deia, no, Isabel, escolta, aquest noi, aquesta noia, o sigui, hi havia una complicitat realment molt interessant, i després hi ha un intercanvi important, aquesta era una persona formada, també era en temes, en aquest cas, de biologia, i hi havia, per tant, un feedback que és molt interessant.
i has de rumiar amb altres coses és a dir evidentment això que dèiem de comunicació la feina que fem de comunicació a la universitat és la correcta en molts sentits de donar a conèixer però també com ho saps tu Jordi perfectament els mitjans de comunicació tenen molt de material i moltes vegades han de
Estava passant, per exemple, en jornades o congressos. Aquests últims dies n'està ple. És a dir, hi ha un congrés d'escoles de doctorat de tot Catalunya que es fa a Girona. Unes jornades de nanotecnologia, una reunió internacional d'universitats de l'arc mediterrani. Tot això es fa a Girona.
I segur que té més... Hi ha 40 rectors de diferents països de l'art Mediterrani, eh? De l'UNIMET. És evident que a la portada surt que la fònica de Banyol ha anat molt bé, que està molt bé, i que és segurament el que ha de passar. Però tota aquesta altra història també hi és, no?
també és, per exemple, d'impacte en el territori aquests dies hi haurà aviat una jornada sobre treballs finals de grau que s'han treballat juntament amb empreses o amb institucions per conèixer la relació empresa-universitat amb el qual s'exposaran diferents treballs finals de grau que s'han, diguem, realitzat
de manera conjunta, sigui amb l'Ajuntament de Girona o sigui amb altres institucions. Per tant, aquesta transferència que s'intenta fer de coneixement entre la universitat i el territori, doncs també ja és present. I això se celebra el dia 17 que s'organitza també des de...
des de la universitat per tant jo crec que com dius anem fent coses però potser a vegades són molt internes i no arriben no parem perquè de congressos aquests dies com ara explicava en Josep Maria n'hi ha de grossos però n'hi ha de petits és a dir que tots estem implicats en alguna activitat en aquest moment d'investigació sigui relacionat directament amb l'alumnat o sigui directament amb el propi professorat
Ara és la colla del guany que abans m'ha tirat la glòria, com deia el tema de que a vegades els mitjans de comunicació... Jo estic... És a dir, com que conec alguna cosa del món universitari, diguem-ne, bàsicament encara que no sigui en qualitat de parada, per dir-ho d'alguna manera, sé que hi ha una gran activitat i que vull moltes coses...
Però a vegades he detectat que és el que volia dir, no?, que a vegades t'esaventes d'autèntiques meravelles que surten des de dins de la universitat. I dona la impressió això, no? Uns diuen, potser els mitjans no els recullen, els altres mitjans poden dir no ens arriben. És veritat que allò que es feia abans d'anar a cobrir i poder-te dedicar tres dies a treballar un tema, això en el món dels mitjans, desgraciadament, ha passat...
ha passat a la història, però a vegades sí que hi ha la sensació aquella de diguem-ne que l'universitat és molt present a Girona i que Girona és molt present en el món universitari, però que a vegades viuen una miqueta d'esquena, hi ha la sensació aquella, ja sé que és més fàcil dir-ho que no fer-ho però la impressió a vegades és aquesta o fins i tot que a vegades, i perdoneu-me aquí que diguem-ne que a vegades el llenguatge universitari costa d'entendre pels que...
i que em penso que això passa a tot arreu no, segurament no és un tema de Girona per exemple tu vas a fer una enquesta posem per cas a Barcelona i em preguntes quina incidència té l'UP o l'UPF amb la ciutat no, no, és un tema sistemàtic de sistema, el sistema universitari oi, per no parlar de Lleida o de Tarragona o sigui, és el sistema sí, l'universitat
La universitat és com una cosa endogàmica que quida cadascú a casa seva, no? Però no és cert, eh? Això és el que és l'aparència, perquè busques professor per professor, professora per professora i l'impacta o la relació amb el món empresarial...
o bé, com dic amb les institucions, és molt important. I alta. I altíssima, eh? El que passa és que no arriba, però jo crec que és més a vegades aquesta sensació, i que potser no ens sabem explicar, o no ens... La veritat és que des del... Una cosa és quan m'organitza la... O diguem-ho diferent, que fas la feina que toca, i que obligar-ho poder tampoc forma part directament d'això. Ara anava dient.
anava a dir, a vegades et dius, bueno, tu tampoc, com a professors o investigadors, tenim els mitjans per arribar a publicitar-ho, no? Llavors, pots anar a explicar, diríem, a l'oficina de comunicació, però ells diuen, bueno, però també tenim a vegades llenguages diferents, no? La confina diu, això és important, bueno, és important, què vol dir important? Per tant, potser també ens falta saber què vol dir, no?, aquesta transferència, quan parlem de transferència de coneixement, no?,
que segurament hauríem de treballar-lo molt més estem parlant de transferència de coneixement i potser costa d'entendre què és la transferència de coneixement o costa d'entendre què és la quarta èlex o costa d'entendre què és recerca, costa d'entendre perquè tothom té present que a la universitat es va estudiar i és la docència
Llavors, potser, Anna, la nostra terminologia és molt fàcil per nosaltres. Aquest concepte l'estàs tocant bé, l'ha tocat abans, Josep Maria, el concepte de recerca, que l'apliques, diguem-ne, a vegades, diguem-ne, a coses científiques i no és així, diguem-ne. Ens va al pèl la Isabel, aquí. És a dir, geografia, si tu preguntes què vol dir geografia, diran, oh sí, és per ensenyar com són les muntanyes, i com... No, llavors és més immediata de la gent. En canvi, la relació que, per exemple, manté...
amb empreses, amb institucions, a vegades a fer treballs de recerca sobre el territori, i això és enorme. I l'imatge és aquesta que deia la Glòria, de dir, sí, ja t'ensenyen això, les rius i els... No, esclar, això també, però tot l'altre, per exemple, amb el... Els rius haurien de portar-los allà a presos, diguem, la universitat, cosa que a vegades també en tens
amb el tema d'intel·ligència artificial intel·ligència artificial ho fa molt la medicina no, no, geografia és dels camps temàtics, diguéssim, de les àrees en què l'intel·ligència artificial ha tingut més interès més... i totes coses perquè tenim tots els sistemes d'informació geogràfica i fa molts anys que nosaltres...
Treballem en temes d'intel·ligència artificial, que abans no en dèiem intel·ligència artificial, però bueno, captar informació dels satèlits i treballar a través de la informació que passa als satèlits, òbviament és intel·ligència artificial, no? Nosaltres què fem? Nosaltres interpretem tots aquests llenguatges per tal després de...
i entendre com funciona el territori. En el cas, jo que sé, ara posem un exemple d'una inundació, a través dels satèl·lits pot saber què ha passat amb aquesta inundació, és capaç de llegir totes aquestes imatges i saber com planificar el territori per futures, o quins són aquells riscos que pateix aquell territori i, per tant, que caldria actuar per futures inundacions.
Però això no s'explica, però això ho fem a través d'imatges satèl·lits, no d'ara, sinó des de fa molts anys que ens arriben cada vegada més fantàstiques i molt més al moment, perquè ara en aquest moment podem saber dia a dia què està passant en els territoris i també les imatges satèl·lits, i això ho fem des de geografia, amb temes amb drons, que fa molts anys que treballem amb drons, no?
Per tant, aquesta tecnologia, el que fa moltíssim que l'estem aplicant, ens ajuda, com deies tu, a interpretar, a entendre què passa en els territoris. Perquè no és tan important saber quins rius hi ha, sinó què passa amb els rius, quin és el comportament dels rius. Per tant, que sapiguem avui tots els rius, mira, el que hem de saber és quin impacte tenen els rius en les societats humanes a causa d'un mal ús i abús del territori, per exemple, sigui tant en qualitat de l'aigua...
però sí en qualitat d'haver ocupat la llera etcètera, etcètera, per tant això és una mica el que ens dediquem en aquest cas és el meu camp de la geografia hem fet una falca de la universitat sí, sí i a més a més no ens ho havíem preparat no, no l'estava preparat però és una cosa que em sembla que no solament és just i necessari que sigui així sinó que a més a més no, ara deixa'm posar-t'ho sobre la taula
una, com diríem això, una empresa o una entitat com Girona FM dedicada a la ciutat de Girona i així, no estaria malament que es plantegés, no, ja havíem passat altres vegades amb diaris i alguna vegada a la televisió també, bueno, una mena d'altaveu que també permetés, tot i ajuda, diguéssim, tot i això.
Sí, sí, però a vegades les interrelacions són complicades perquè, per exemple, aquí, en aquesta casa es va fer programes relacionats amb les escoles de Girona que van funcionar molt, es va inventar Ràdio Mosca, però llavors, esclar, l'escola també té la seva pròpia dinàmica
i entrar en una dinàmica d'aquestes és complicada, però que servís d'altaveu perquè diferent gent, perquè n'hi ha moltes que tenen coses a explicar o pogués explicar seria un tema interessantíssim, ho hem dit i ho hem dit sempre. Una altra cosa que ara m'abria al cap.
Coses que la gent no sap, els periodistes sí, però... Ja pots pensar. No, la universitat té una base de dades d'experts, que hi ha podria 500 persones, 500 professors, que estan allà, diguem-ne, disposats a poder parlar d'un tema concret. Diu Isabel Salamanya, geografia, àmbits territorials, institucions municipals, etcètera, el que ella toqui.
el de Ciències, que li podrà explicar el forat negre de no sé què, o la col·lisió del meteorit. És a dir, l'Universitat de Girona, a hores d'ara, està en una situació gairebé d'universalització dels temes. És a dir, no hi ha gairebé cap tema que no hi hagi un professor a la universitat que pugui emetre una opinió fonamentada sobre aquest tema. Estan a l'abast
de mitjans de comunicació, de diaris, de ràdios, etcètera, per dir, escolta, que ens podríeu fer arribar algú que opinés sobre això de les inundacions de València, posem per cas, o des d'un punt de vista jurídic sobre les inundacions de València, o des d'un punt de vista polític. N'hi haurien moltíssims, n'hi ha, vaja, molts que ho poden fer.
Sí, sí. I abans ho heu tocat i vosaltres heu dit que més o menys funciona, però hi havia un temps que semblava que hi havia allò la col·laboració amb el món empresarial que algú havia vist amb una certa altra licència. Sembla que s'ha normalitzat, no?
Des de fa temps, per la cara que fa en Josep Maria. No, Isabel ha posat sobre la taula exemples seus concrets i hi ha el patronat de la Politécnica que col·labora, és un conjunt d'empreses que tenen relacions amb la universitat i que hi col·laboren amb beques, amb admissió d'estudiants perquè treballin i com aquests...
No, és que tots els estudiants estan obligats a fer en aquest moment pràctiques amb empresa i no tenim problemes perquè els estudiants de la universitat facin pràctiques amb empresa. I el feedback és bo, la tornada és bona. La veritat ara que aquests dies jo estic avaluant els que ho han fet, que eren responsabilitat meva, i el feedback que t'està arribant de les empreses és molt satisfactori. Vull dir que...
Però no és en el meu cas, sinó això ho hauríem d'estar de dir amb tots, perquè tothom, tota la universitat, tots els graus universitaris tenen pràctiques obligatoris d'empresa en el darrer curs dels graus. I després, quan fan els màsters també, per tant, és molt i molta gent, molts estudiants que en el llarg de la seva vida acadèmica
van fer pràctiques en empreses. Per tant, no tenim problemes. La veritat és que no en tenim. I després moltes empreses que demanen a la universitat estudis tècnics o els serveis tècnics de recerca, primer d'aquest dia van inaugurar la piscina, el que és la piscina i tot el material... La reforma de la piscina. La reforma, sí.
dedicada a recerca submarina. Ho fan a través de robòtica submarina. I aquest curs mateix es va...
no lia ja, no em sortia la paraula, un vaixell a Sant Feliu, em sembla que és, que també forma part d'aquests serveis tecnicis de recerca dedicats a aplicar al mar tot aquest tipus d'investigacions que es fan en aquesta dies de piscina, sembla que ens anem a banyar, cosa que... Que no, no ens anem a banyar, no ens anem a banyar. No, no.
De fet, està prohibit. Exacte. Hi ha molta estructura, infraestructura, material humà, això que diu l'Isabel, d'estudiants que es relacionen amb les empreses i que moltes vegades acaben trobant feina. Però, a més a més, les empreses que surten a spin-offs de la universitat, que han fet algun tipus d'investigació i s'acaben convertint en una empresa que genera riquesa. O empreses ja consolidades,
que tenen necessitat de tenir algun tipus d'estudis tècnics d'informació relativa a la universitat. És a dir, el món, si féssim, ara perquè gairebé ja portem més de mitja hora i hem parlat amb la universitat, podríem parlar tranquil·lament mitja hora més sense repetir-nos, no? Però és que tenen de bo aquestes tertúlies cada cop.
Com deia la càdoria que parlarem, dic de pen, i veus, hem parlat d'una universitat que no estava gens prevista. Sí, i llavors jo també volia dir una cosa, i és que hem de recordar que, clar, que la universitat, com a tal, hi tenim el Consell Social. El Consell Social és la societat, des d'empresaris, des d'entitats, des d'agents socials, etcètera,
Exacte, dintre de la pròpia universitat. És l'òrgan que vetlla perquè tot el que passi a la universitat es traspassi a la societat. Llavors, aquí, a Genti, com deia en funo, tant la patronal com els sindicats, com diferents empreses individual, la Cambra de Comerç, FUEC, etcètera, com a patronals...
vetllen perquè tot això passi és a dir, no és que la universitat vagi lliure pel seu compte sinó que té un òrgan en el qual juntament amb els directius de la pròpia universitat formen aquest nucli que treballen perquè tot això arribi
a la societat i per altra banda, també tenim ara és que sembla que estem aquí fent la propaganda de l'ODG però també tenim una és que me va vingar al cap que també tenim una unitat que és l'UCSOB, que és la unitat de compromís
social i ocupació, que tenim un servei d'ocupació pels estudiants, és a dir, que ja fan orientació, fan interrelació entre els estudiants i la pròpia empresa per anar a treballar a l'empresa, és a dir, que és un petit...
Soc, per dir-ho d'alguna manera, servei d'ocupació a Catalunya, un petit soc, o es moc, per la part de l'Ajuntament, a la universitat. Tinc molt servei d'ocupació de la universitat perquè tots els estudiants que acabin el grau puguin anar a treballar, a part de les pràctiques que han de fer curriculars. Per tant, home, jo crec que sí que hi ha molta relació entre la universitat i l'empresa.
Si és que jo penso que a vegades es parlen més de la universitat en sentits de fracassos que no d'èxits. Aquests dies, per exemple, ho veiem en educació en general. Tants de nens i nenes que no superen no sé què. Mira, jo que ja fa 40 anys que soc professora d'universitat i que serà el meu darrer any el proper de professora, us he de dir...
que efectivament, que potser fa 10 anys ens semblava que els alumnes arribaven millor preparats, també teníem molts menys informació, teníem molts menys canals d'informació i potser sí, els llibres eren fonamentals per a ells perquè no podien, fa 10-15 anys, no? Ara tenen molts més canals. Però això us ho dic, si tu fas seguir, nosaltres fem des d'alguns
en algunes carreres, fem seguiment dels alumnes, som, diguem, tutors al llarg de la seva vida acadèmica, des que entren a primer fins que marxen de la universitat. Per tant, jo aquest turitzo, en aquest moment, 5 persones, però ho he anat fent, des del dia que entren a la universitat fins al dia que surten. Doncs us he de dir, quan aquests nois i noies entren, a partir de tercer, fan un canvi? És que és impressionant, és que és impressionant, o sigui, entren...
De maduresa intel·lectual, de maduresa... És a dir, fins i tot aquells que xerren molt al principi de curs i que estan inquiets, al final de curs dius, caramba, els has de felicitar. La veritat és que tenim una tendència a pensar en molts fracassos i, en canvi, jo crec que hi ha un saber-estar a partir d'un moment, que fan com adults, diguem intel·lectualment parlant,
que en parlem poc, no?, d'aquest capital humà que tenim, no?, que segurament és un període de trànsit, no?, entre els instituts i l'escola, no que vegin mal preparats dels instituts o que tenien l'escola, sinó que tenen tota una sèrie d'aprenentatges segurament molt diferents i que aquestes habilitats les van construint amb el temps. I de cop tu notes, doncs, que un noi que té moltes habilitats, jo que sé, amb...
per exemple, amb xis, o per exemple, habilitats nosaltres, gent de met molt treball de camp, amb pintura, amb dibuixar, tot això, com ho exploten i com de cop ho utilitzen per la seva formació. Vull dir que en parlem poc d'aquests realment èxits que són, de veritat, extraordinaris. Jo estic com molt content i molt satisfeta de veure aquests...
que no és veritat que estiguem traguent nois i noies malpreparats perquè fracassen en anglès dius, escolti, perdona si parlen tots millor el problema és més de fons exacte, però vull dir que parla massa del fracàs i poc dels èxits que jo crec que hi són fa quatre dies per exemple es van donar els premis
de la universitat i del Consell Social i del Patronat, a treballs finals de grau d'estudiants, a treballs finals de recerca. Quan parlem de recerca parlem d'investigació, d'estudiar i investigar. Però aquests són aquests del segon de batxillerat. Els TDAs, les famosos, que en un moment determinat vam conèixer i patir. Miro la glòria perquè la glòria havíem compartit, diguem-ne. I tant.
No, no nosaltres havíem compartit fills que feien de la mateixa edat. Era això. Els TDR famosos que són diferents dels treballs de final de grau. Aquests són els de batxillerat. Es van donar els premis. Hi havia com...
una vintena de presentacions d'aquests treballs impressionants. És veritat, això que ho diu l'Isabel, no arriben mal preparats. El problema de l'ensenyament, i aquí ja hauríem d'anar molt més enllà, és tot un altre, que no ve només de... sinó, bàsicament, també està concentrat en el tipus de com s'administra aquest coneixement. És a dir, el que és intolerable en aquest sentit és posar per cas que...
per dèficit de professors puguin acabar fent classes de català gent que no ha fet filosofia catalana. Això està passant a la secundària. O que la Generalitat faci tota aquesta campanya i després faci el famós dels vals aquests de 40 o 50 euros en faltes d'ortografia.
No, hi ha una sèrie de criteris i de coses que no afecten. L'universitat és com una mica... Hi ha una cosa pitjor que faci això, que és que li trigui importància una vegada ho ha fet, en comptes de reconèixer l'error d'una manera notòria. Sí, sí. No, no, vull dir que són coses que són... i que en aquest sentit la universitat és una mica com el cim del sistema, diguéssim. També hi ha una altra cosa. 40 anys, quanta gent hi anava a la universitat i quants hi van ara?
És a dir, s'ha socialitzat, en certa manera, també, i, per tant, de la mateixa manera que deuen haver augmentat els casos d'èxit, també deuen haver augmentat els que no ho són, però sempre n'hi ha hagut, suposo. Imagino, eh?, vull dir-vos una pregunta. Per una qüestió de proporció, com dius tu, eh? Per una qüestió de proporció, senzillament. Sí, sí. No, però que hi ha gent trempada i que s'ho treballa i... Està molt bé. Això és...
I que més enllà d'això, Jordi, el que és l'estructura funciona. Aquesta estructura d'ocència i de recerca funciona. Que hi ha dèficits generals al sistema, per descomptat. Que n'hi ha molt profuns, moltíssim. Però el tràngol que va haver de viure a la universitat no és Girona en general.
en una època determinada, quan va passar de ser elitista i exclusiva. I, deixem-ho dir així, també masculina, perquè la majoria eren homes. Quan va passar, sobretot dels anys 80 i 90, quan s'expandeixen més les universitats i quan hi ha més estudis i quan l'entrada a la universitat és més, diguem-ne, democràtica i pot accedir-hi tothom,
el canvi és molt gros implica un canvi de perspectives molt importants us hem parlat d'universitat una bona estona 36 minuts i jo penso que és bo perquè ens ha guanyat el sol, veus?
No, perquè moltes vegades quan a les tertúlies parlarem acabem parlant de l'universitat en termes relacionats amb l'habitatge o amb el creixement de l'empadronament, que és evident que la universitat per si sol és un ens que deu reunir entre tot unes 17.000 persones i potser en quedo curt, no?, entre estudiants, alumnes...
treballadors i tot això. Per tant, escolta, és un poble gran, diguem-ne, estem parlant d'això. I, en canvi, moltes vegades no entrem a parlar de totes aquelles coses i totes aquelles interrelacions, o el tema de l'empresa, que jo crec que són importants.
Acabem parlant a vegades d'això, abans amb la Glòria ho parlàvem, en base a una informació avui del diari de Girona, que ens centrem, vull dir, als nens els costa més dormir que abans.
els tocs i els taxis, perdoneu-me la sensació és que hem arribat a un punt d'anàlisi que analitzem tant les coses que ens dóna la impressió i no sé si és evident que deuen haver canviat coses en els últims 40 anys hauríem de tots plegats plantejar-nos d'una altra manera si entres a Girona tant pel sud com pel nord hi ha un rell que diu Girona ciutat universitària jo no ho sé si és veritat
En aquest sentit sí que potser tot això que estem dient és una generació de riquesa per a la ciutat enorme. Amb aquests congressos que dèiem se'n prepara un, no, se'n prepara un no, sí, se'n prepara un per d'aquí uns mesos de...
d'un congrés de provatures jurídiques, és a dir, sobre el sistema de prova amb un jurat, diguéssim. Evidència de la prova. Evidència de la prova. Hi haurà 500 persones de tot el món.
Són dels millors congressos internacionals que hi ha. Aquestes aquelles persones vol dir hotels, vol dir restaurants, vol dir comprar un souvenir de no sé què, vol dir anar a fer una cerveja, vol dir mil històries d'aquests. Vol dir vida. Vol dir vida. Ara, si ho compares amb altres ciutats, diguem-ne, que tots hem vist, o conegut, i que té una mida similar a Girona...
la incidència del dia a dia de la universitat potser és menys del que tocaria. Això potser sí. Això potser sí. Però tampoc és mesura, eh? Tampoc ho sabem. No ho sabem, no ho sabem. No ho podem sumorar perquè tots... Segurament, sí, perquè fan vida quotidiana. Cal fer la vida quotidiana, però bueno, tots sabem que a la ciutat de Girona el dia a dia...
no hi viuen els 100.000, sinó que se n'hi mouen 125, 130.000. Per tant, l'impacte d'aquesta girona, de gent que ve i de gent que s'hi mou diàriament és molt alt. No només dels turistes, que a vegades parlem, sinó de la gent de l'entorn, que ve a treballar, que ve a estudiar... Per tant, l'impacte, si l'estudiéssim, és altíssim. Altíssim, sí. És molt alt. El que passa és que potser...
no és tan visible exacte, l'altre és perquè en un moment determinat ens arriben aquests persones amb aquests congressos i que per tant creuen un impacte important també passa que a Girona a diferència d'altres ciutats
i des de fa molts anys, diguéssim, la pròpia activitat social i cultural de Girona és prou intensa. Vull dir que hi ha llocs, per exemple, no sé, la Universitat de les Illes Balears, per posar-ne un exemple. Moltes de les activitats que fan, culturals parlo,
Les fan ja en previsió, han de ser activitats obertes al públic en general. Per què? Perquè no hi ha tantes entitats municipals, no en parlem, però entitats privades que facin coses. És a dir, la universitat pot ser que faci un cineclub, o pot ser que faci un club de lectura, o pot ser que faci un cicle de conferències que no els fa al campus, els fa en un edifici al centre de Palma perquè pugui anar-hi tothom. I funciona com a motor cultural. Fixa't en què?
aquí no tant poder perquè és que ja n'hi ha abans ho teníem clar quan fèiem un acte? doncs els dijous havíem de decidir que potser el dijous era un bon dia per fer actes a partir de les 7 de la tarda ara dius no, no a la universitat millor que fem un dimecres
perquè el dijous la ciutat ja està fent tantes coses que ja no hi creu i el dimecres i el dimarts és possible que el públic en general que ens interessa sol marxar però ara la passem el dimecres i ara ja fem una altra cosa el dimecres a quina hora? no, no, millor a les 6 de la tarda perquè s'han avançat les hores d'anar a sopar
Sí, sí, i per tant ens hem d'anar pensant, no, no, exacte, perquè quan l'activitat hem canviat de dia, el dimecres s'ha convertit en un dia que era com un mig de la setmana, amb una mica tonto, en el que és el millor moment per fer activitat més universitària, de fer conferències, perquè he vist que som més exitoses de públic que no pas els dijous. Aquesta ciutat, això, en Josep Maria ho sap bé, no dic que vosaltres no ho sapigueu, però ho deia perquè
presentacions de llibres coses relacionades amb els museus des del museu del cinema els amics del museu de l'art teatre fa 15 dies per un acte que havíem fet d'una presentació d'un llibre era la sensació aquella d'un dimecres a les 6 de la tarda i de repente sabentes que en aquell mateix moment hi havia 8 coses diferents a part de graduacions a la universitat que veia que s'emportava la seva gent
Doncs, malgrat tot, hi va haver gent a per tot, perquè al mateix temps que hi havia aquesta presentació del llibre al casino i que reunia gairebé unes 60 persones, doncs Rosmar va fer una conferència a la Casa de Cultura que ens reunia gairebé 100 i que al mateix temps hi havia les graduacions i que les llibreries presentaven llibres. És a dir, aquesta sensació... L'únic cosa que faltaria potser...
Perdonar-li, perquè té rola Isabel quan diu que ja hi és, i és veritat això, però potser convidria fer-ho més visible. Una cosa que ja va ser-hi en un temps determinat, però és molt difícil de gestionar, que és un espai al centre de la ciutat.
que la universitat tingués un... Ja l'hi té, en teoria, no? No, ara no. Ai, és veritat que ara no. Sí, sí, jo mateix he dit el TI, ara mateix me n'adono. Sí, sí, estava parlant de la plaça Jordi de Sant Jordi. Vull dir, que hi pogués també... És a dir, la universitat va començar a nivell...
diguem-ne, comercial, per dir-ho així, o allò, amb una sabata i una esperdenya. És a dir, teníem quatre samarretes que... Que eren marques, encara tinc algunes. Precioses, precioses. Ens les repartíem nosaltres, però és que ara hi ha un merchandising de la universitat que ja comença a ser molt important i que es pot adquirir així. És a dir, si tu tinguessis un centre que no fos una botiga, eh?,
fos una mena de centre cultural i poguessis fer-hi el que es programa a les 6 de la tarda o a les 7 a la facultat de lletres que costa pujar-hi, vulguis o no, la gent de la ciutat ho fessis aquí a la plaça aquesta o a la Rambla que ara hi ha tants espais desocupats a la Rambla ja sé que és molt difícil i és complicat fer-ho perquè implica més personal implica un altre tipus de dedicació però bé, és una cosa que em sembla que no estaria malament
No, no, estaria bé, sí, perquè jo mateix tenia encara l'impressió que hi era i no hi era, però vull dir, coses d'aquelles que passen. Escolteu, en parlant molt prou, i ara he fet una estranya relació entre la geografia i en un moment determinat la Isabel ens ha parlat d'inundacions, amb la Glòria que en va viure una de molt directa.
Perquè tal dia com avui, fa 8 anys, avui fa molta calor, us hi fixeu, no n'hem parlat encara, però fa molta calor, és estrany, però fa 8 anys va haver-hi unes inundacions terribles al centre de la ciutat. No sé si us recordeu, van caure gairebé 150 litres d'aigua.
I va quedar tota la plaça de Catalunya absolutament inundada. Tot inundat. Avui, tal dia com avui, fa 8 anys, del 2017. Ah, perquè jo me'n recordo. Jo me'n recordo fa el 2011. No me'n recordava que avui feia anys. Sí, n'hi va haver-hi, va ser molt... Va coincidir... Va caure la pedregada aquella tan forta. Sí, mare de Déu. El 2017 va caure una pedregada molt forta, que és la que va, diguem-ne, que en certa manera va... La glòria, doncs.
que va ser més tard. No, va ser més tard. Aquell any vam tenir el... Va ser abans, aquesta va ser abans. No, l'òria va ser el gener. Sí, el gener del 20. El gener del 17. Del 20. Del 20. No, no, del 20. Just abans de la Covid. Això va ser que... Lòria.
Sí, sí, sí Tu estàs parlant d'una pedregada molt forta Estic parlant d'una pedregada al 20 de juny del 2017 que va provocar unes inúcies Sí, 3 anys abans Ah, perdona, no, és que jo m'he confós entre el mes de juny i el mes de gener, esclar però era el gener del 2020 el Gloria i el juny del 2017
Sí, doncs aquesta en va ser una però que va provocar, que la pedregada va provocar que els embornals quedessin saturats i va haver-hi aquella inundació que el pàrquing de la Generalitat, com diguem habitualment tots, va quedar absolutament ple d'aigua les dues plantes, va haver-hi déu-n'hi-do.
És d'aquelles coses que sembla que fa molt de temps i fa 8 anys. També és veritat que després de tot això, també és veritat que després de la Glòria vam venir 4 anys de sequera que ens van emportar. Però això és normal, eh? El memori està molt selectiva en temes climàtics, és molt selectiva, eh?
Sempre ens sembla allò que ara fa més calor que abans, i diem, el canvi climàtic hi és, no el negarem pas, però aquests cicles de pluja i de sequetat i de calors són bastant reiterats, perquè ara no me'n recordo quin any va ser els anys dels atemptats de la plaça...
de la plaça de la Rambla el 2017 va ser un estiu i un agost insuportable va passar tot aquest ja ho ha dit i va obrir moltes pedregades aquell any i per tant jo també em recordo l'any 2011 que era l'últim any de nosaltres estant a l'Ajuntament
tu, Llori, també hi eren, va haver-hi també a l'estiu una pedregada impressionant, a les escales de la catedral baixava tot, també vam tenir una inundació, passa que ja et dic que és com molt selectiu d'un tot, no? Tu creus així, és que la gent s'han oblidat? Sí, sí, jo crec que això de l'estat... En canvi, després també té, a part dels que tenia a la granja Mora, que tenia... Aquells registres? Aquells registres...
La gent sí que té memòria de coses així grosses, no? Sí, però despistes en quan van passar, vegades, no? I després no oblides... Parlen també de les inundacions, de quin any era, les fotos de l'any 63 o l'any 62. Les inundacions de... 62. 62. 12 d'octubre a les 62. La gent se'n recorda d'això. Sí, coses grosses se'n
I l'última gran inundació de Girona, el 12 d'octubre, el dia del Pilar del 1970, dic l'última gran inundació, vull dir que hi va haver un metro i mig d'aigua en el carrer del barri vell, això, els que viviu a la Ramla ho recordeu bé. I tant, i tant.
Després vàrem tenir la cosa aquella que, quan hi va haver, diguem-ne la Glòria, que vàrem estar tots mirant allò, si l'aigua pujava o no pujava, però és veritat que no hi torna a haver inundacions des dels 70 que coincideixen els embassaments, eh? Tampoc no...
amb l'entrada en vigor dels embassaments, que diguem-ne que van frenar una miqueta la fúria del Ter, que era el que provocava l'embotellament de l'Unyà, el desviament del Güell també, perquè es va desviar en 69 o 68.
No, jo deia que aquesta que dius del 70 és 70, eh? Sí, del 70 és el dia del Pilar, sí. Algunes coses les etxixeres, com jo devia tenir 10 o 11 anys, i crec recordar que estirant el braç tocaves l'aire al riu, jo vivia el principal...
Vist ara podries moure. El que sí recordo, perquè jo recordo vívidament, és que l'aigua tapava la bústia de la rambla. Ah, sí? La bústia de correu. Sí, sí, sí. L'aigua, no veies la bústia de la rambla. Jo vol dir molta aigua. Molta aigua, molta aigua.
jo la recordo de les fotografies i també d'haver-hi passejat el cap de pocs dies evidentment en aquella època jo devia anar als maristes com tu i per tant vull dir que trepitjava amb el barri vell per entendre els maristes llavors estaven al carrer Clavaria, diguem-ne tu hi havies anat al carrer Clavaria sí, sí, i tant però no, però no deixa clar, sí no
No, no, no. Jo era més jovenet, no em veus més jovenet. Bueno, sí, potser sí. Jo anava avançat i tinc una mica més d'anys també avançat.
Déu-n'hi-do, doncs escolta, hem parlat de la inundació, en Josep Maria Vantes em deia, però jo no, diu, és que si hem de parlar de temes municipals els hi deixo en velles que en saben molt i tot això, però sí que és veritat que estem una setmana després o deu dies després, diguem-ne, que es complís els dos anys, diguem-ne, de les eleccions, que van ser el 28 d'anys de les eleccions municipals,
i uns 10 dies, diguem-ne, que hi tinguéssim nou alcalde de Girona, que va ser Lluc Salelles, amb aquest tripartit entre guanyem Junts i Esquerra. Com la veieu, la ciutat? La Glòria i l'Isabel ja t'ho comentaran. No, i tu també. Bueno, demà hi ha una...
Demà hi ha l'acte de l'arcalde, sí, sí. Fa uns dies hi va haver-hi la gent Magells, també penso que Esquerra Republicana a través d'en Quimaiets ha fet una seva valoració i demà l'Auditori de Girona, Juxa Lelles. Jo penso que això, ara no només parlant de Girona sinó en general, continuem patint aquells problemes que jo crec que pateix, que és un dels problemes
de les virtuts i dels problemes de la democràcia, que és que 4 anys són molt pocs anys. I ara estem fent un balanç dels dos primers anys, que evidentment es poden haver fet coses i se'n poden haver deixat altres per fer, això és claríssim.
ja en queden dos més i com aquest que diu en queda un perquè d'aquí a un any ja començaran a sortir noms i a sortir aquesta necessitat de tenir una perspectiva més llarga alguns ja anuncien el trencament de l'obert municipal com a tàctica política o a Barcelona per exemple que aquest ja va haver-hi la quarta reprovació
que la reformació és una mer, diguéssim, assumpte gairebé ni administratiu, allò protocolari, perquè no implica un vot de confiança ni una censura ni res, sinó que un dia no estem d'acord amb vostè, però que en dos anys n'hagin fet quatre, clar, tots, excepte alguns dels casos que són més...
més majoritaris, la majoria de governs municipals, justament, estan precari perquè formen part de la mateixa dinàmica municipal, l'únic que hi hagi coalicions, però que hi hagués una miqueta més de perspectiva de menys vuit anys. Com el cas de Girona, el cas del Toretta, que és una història que necessita tenir una visió àmplia més enllà de l'estricte mandat de quatre anys.
és que no depèn de l'Ajuntament de General del Toleta jo crec que estem fent aquí estem parlant d'un tema que s'està verbalitzant excessivament quan no depèn de l'Ajuntament dependrà el del Toleta per tant no està en la cartera no pot estar en la cartera municipal no pot estar perquè no el podrà executar no té cap competència d'execució pròpiament l'altra cosa és el tema dels terrenys que això és una altra cosa que l'hem discutida aquí en què parlarem
Jo també estic d'acord en que una perspectiva de dos anys és poc, una perspectiva de quatre hauria, és potser el moment d'avaluar si tenen projecte de futur. Perquè la ciutat, i els que hem estat a l'Ajuntament, potser, per tant, jo crec que aquí és on s'hauria d'avaluar, hauríem d'avaluar quins projectes de futur
perquè efectivament tu els quatre primers anys defineixes, dissenyes allò que et sembla que hauria de fer la ciutat i en vuit anys sí que les pots fer. Per tant, aquesta capacitat no tant d'avaluar què he fet, sinó què vull fer i com ho vull fer, jo crec que aquest seria el que ens hauria de presentar en aquest cas l'alcalde.
Perquè dos anys no hi ha perspectiva, òbviament, ni pots fer, no? O pots haver acabat allò que un altre ha començat i si ho has acabat bé, doncs fantàstic, no? Però, i per tant també pots parlar de com has acabat allò que una altra persona, en aquest cas, una altra alcaldessa havia començat, no? Però aquesta perspectiva és important. I jo, per tant, sí que estic d'acord amb tu, no sé què avaluaran en dos anys perquè és molt poc, no hi ha temps material per avaluar, no?
Ara, en 8 anys sí, perquè jo sempre reivindico, i ara permeteu-me que ho faci, perquè se'n parla sempre molt poc, l'alcaldessa Anna Pagans. Mirem, si un dia algú s'entreté a fer el que l'Anna Pagans, l'alcaldessa Anna Pagans va fer en 8 anys, doncs...
Potser a vegades baixaríem una mica el to amb altres candidats i altres alcaldes i alcaldesses. Algunos les va agradar interiorment, com ho va passar en Puigdemont, com va entrar, que va agradar algunes coses que havíem apuntat. En aquest punt és quan jo crec que hem d'avaluar.
quan tu t'has proposat fer una cosa i que finalment ha arribat, sigui amb tu o sigui amb un altre mandat i que l'altre l'ha sabut gestionar correctament. Jo crec que és el que és interessant. Quins són els plans de futur per aquesta ciutat? Què pensa? Què construirà?
en el sentit no de construir edificis sinó de construir una manera de viure aquesta ciutat o quin projecte hi ha a 8 anys vista doncs jo crec que aquest hauria de ser el repte que esperaria doncs una bona conferència que esperem que faci demà amb la joves demà doncs l'alcalde jo crec que això és recollint allò que té com ho gestionaré i què pensen en el futur Glòria sí, és veritat dos anys és poc però en dos anys també jo crec que alguna cosa com deia Lisbeth
d'herència de l'anterior s'ha pogut anar acabant. Hi ha projectes que potser no són projectes, grans projectes de ciutat. Jo crec que l'Hospital Josep Trueta, si no és competència total del propi Ajuntament, però sí que l'Ajuntament a nivell polític hi pot incidir
d'alguna manera en les altres administracions, i hem de pensar que són tres que manen, són tres partits polítics que manen, que s'han d'entendre, que ja no és només passar per ple que ho passen tot,
Quants partits érem amb l'Ana Pagant? Tres. No, que sí que sí, però clar, ho són perfectament bé. De fet, t'ho pensava tu. Que ens hem... Érem tres partits i no era... També era fàcil, eh? Anàvem al ple i aprovàvem. Exacte. I hem pactat sempre. I aquesta feina prèvia... I aquesta feina amb les nostres diferències, eh?
per això és pactar però ara passa exactament el mateix i per tant, clar, amb dos anys costa, costa de remar jo crec que si fan projecte de ciutat d'aquí a a vuit anys vista ja no serà perquè serien deu sis anys vista doncs potser seria una bona cosa perquè la ciutadania sapiguessin i entenguessin cap on va la nostra ciutat
però jo quan en Josep Maria parlava allò que 4 anys són pocs i jo hi estic absolutament d'acord jo crec que en el món municipal 8 anys seria el mínim i jo diria que el mínim també trenca una miqueta jo penso que
4 anys és poc per establir unes determinades polítiques. Ara, que la legislatura duri 8 anys, tampoc... No, no, jo no he dit això. Perquè justament la gràcia és que hi hagi la possibilitat d'una reprobació, d'una renovació, d'una ratificació... No volia pensar en aquests ajuntaments francesos que tenen això. No pensava això, però diria que 4 anys és poc.
i que a vegades també és un cert xoc de realitat, és a dir, com la CUP va entrar en el món municipal, deia que 4 anys i canvi, us el recordeu, i en el món parlamentari, i tot això ho ha anat canviant, i és lògic ho hagi canviat perquè no tenia cap sentit, és a dir, amb una legislatura de 3 anys com la que va tenir David Fernández per posar un nom...
no hi havia possibilitats de fer res. En quatre anys de l'Ajuntament és molt complicat fer polítiques a menys que hi hagi, diguem-ne, aquest seguiment. Jo sempre he reivindicat el sentit de ciutat que han de tenir els grans municipals, és a dir, que al marge, diguem-ne, que és evident que com governen han d'intentar implantar aquelles coses que pensen i que han decidit, però que hi ha uns mínims, un mínim com un denominador, es deia així abans, no?,
que l'haurien de tenir els espectadors perquè és la manera que la ciutat vagi endavant. Ara, esclar, el tema és aquest, hem parlat del Trueta molt lleugerament, ja sabem que no és un tema, però s'ha fet municipal, diguem-ne, per la pròpia intervenció de Sílvia Panequer com a consellera, en certa manera. Ell sí que té una responsabilitat, perquè està al govern, efectivament, l'ha de fer possible.
Noi, que amb el municipi, amb la política municipal, és important que hi hagi justament aquesta, jo diria, no Girona en general, una certa confiança entre els grups. És a dir, la ciutat, i una ciutat com Girona, de la milla Girona, necessita consens, necessita capacitat de diàleg. No estem parlant de grans ideologies, sinó de coses molt concretes que beneficien la població.
Mira, si tornem a la universitat, la nova llei d'universitats estableix que el mandat del rector ara sigui de sis anys. Per tant, sis anys jo crec que també és una bona... tens una perspectiva bona per poder fer feina. No són els vuit anys. Els nous lectors seran sis anys? Són sis anys. O rectora. I aviat tindrem nous lector o lectora.
Jo també estic d'acord amb Josep Maria que en el cas de 4 anys ja es crec que està bé perquè normalment ho has de fer molt malament per no continuar. Hem parlat d'universitat, de ciutat, de la vida, una miqueta de tot. Moltes gràcies, Glòria, Isabel, Josep Maria. Nosaltres acabem. Si tot va bé, tornarem demà. Avui, ara, són les 11. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 30 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.
La calor intensa amb registres de fins a 42 graus a Girona s'amplia fins dimarts al vespre. Inicialment estava previst fins a dilluns a la mateixa hora, però l'avís s'allarga 24 hores més per la persistència de les condicions extremes. El grau d'aprell es manté en 3 sobre 6.
Una família gironina denuncia un hospital per homicidi per la mort de la seva filla embarassada de 7 mesos. Sa mare Calvete, de 24 anys, va morir d'una peritonitis a finals de l'any passat a l'hospital de Lleren a Badajoz després d'haver acudit diverses vegades al servei d'urgències. Un jutjat investiga aquesta mort i la família de la víctima resident a Girona exerceix d'acusació particular i considera que més que una negligència estan davant d'un homicidi per imprudència greu.
Salvador Illa ofereix tot el suport econòmic i institucional que calgui pel nou Toret i manté el calendari pactat. El campus de salut no té marxa enrere, va insistir el president el passat divendres a Girona en una conferència sobre els reptes que té la Generalitat a la demarcació pels propers anys.
Girona impulsa una nova campanya per fomentar les bones pràctiques a l'hora de llençar la brossa. Amb el lema Cada Cos al seu lloc es recorda als veïns que abandonar voluminosos a la via pública sense autorització prèvia pot comportar multes de fins a 12.000 euros. La campanya fa especial èmfasi en la responsabilitat individual per mantenir els espais públics nets i ordenats i recalca que per evitar problemes d'higiene i d'impacte ambiental cal deixar les bosses de brossa sempre dins dels contenidors.
L'alcalde de Girona defensa que la CUP es presenti de nou a les eleccions generals. Després del procés de Garbí, que ha culminat la refundació de la CUP, l'alcalde creu que tot i que encara queda molta feina per fer, la ciutadania ja comença a percebre alguns canvis. Ara bé, l'alcalde també matisa que cal continuar remant ja no tan sols dins la CUP, sinó perquè tot l'espai de l'esquerra independentista pugui formular un projecte que torni a aglutinar tanta gent o fins i tot més que l'acaba d'aconseguir fa 5 o 10 anys.
L'Ajuntament de Girona adequarà un local de Sant Narcís per ubicar-hi el centre obert del barri i ho farà per un import de 279.000 euros amb l'objectiu d'ubicar-hi un equipament que permetrà obrir més places i millorar l'atenció als usuaris del servei, que aquests últims anys s'oferia provisionalment des de sales del centre cívic.
La piscina de la Devesa tornarà a acollir l'acte central del Múllet per l'esclerosi múltiple el 6 de juliol. La proposta, que arriba a la 32a edició i que està impulsada per la Fundació Esclerosi Múltiple amb el suport de l'Ajuntament, té com a objectiu recaptar fons per impulsar la recerca científica i reforçar els serveis d'atenció i rehabilitació especialitzada de la malaltia.
I en esports, un intercanvi de places manté el Bisbal Bàsquet a Segona Federació. Els del Baix Empordà, descendits al play-out contra el Clavijó, continuaran a l'antiga Let Plata assumint el lloc del Prat, que és qui ocuparà la posició dels gironins a Tercera Federació.
I pel que fa temps d'hi avui, de nou marcat per la calor, que rondarà els 38 o més graus de màxim al migdia i amb la previsió que la situació es mantingui fins a mitjans de la setmana. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny, amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó.