Volíem tornar a escriure les normes del joc. El guió d'una pel·lícula amb el desenllaç més dolç. Del primer petó al primer final. Aprenem el que ens fa mal per ser millor. Som cançons
I sona una cançó que ara em parla de tu. El primer missatge d'aquell 23 de juny. Bebíem i parlàvem a sota el portal. Algú superromàntic, el xauarma del Raval. Teníem tant a aprendre i ens dèiem als fons. Com les nits de bronca que acabàvem fent l'amor. Vam veure la distància creixent entre els dos.
posant a la balança tot el pes dels nostres cors del primer petó.
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Hola, molt bon dia. Entrem en Temps de Tertúlies Girona i feiem com passen 100 minuts a les 10 del matí. Estem ja encarant el final d'aquesta setmana, encarant la rebella de Sant Joan que serà dilluns que ve, però volem passar la vista a la ciutat, al país, amb les persones que ens acompanyen avui des d'aquí, des dels estudis del carrer Balmes. Carles, bona aventura, molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Gràcies per ser-hi. Molta calor.
Home, sí, la cosa va pujant. Va pujant, va pujant. Sembla que no s'atura. Senyor Àngel Guirado, això ens deu afectar moltíssim, no? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Molt bon dia. Ara sí, a la vora. Ens afecta. Ens afecta. Moltíssim, moltíssim.
Doncs en parlarem, si vostè vol, però deixeu-me saludar abans la senyora Dolors Vidal, que ella sí que no està avui en els estudis al carrer Balmes, perquè ens acompanya online. Molt bon dia, Dolors. Bon dia. Què tal, també? Molta calor? Calor, calor, sempre. Molta feina, època de graduacions? Època de graduacions, examins de màsters, tesis estructurals, el dia dilluns, etcètera. Bon activitat.
Molt bé, moltíssimes gràcies també per acompanyar-nos. El que jo deia, doctor Àngel Virado, del president del Col·legi de Psicologia de Girona, deia això perquè algunes vegades, com tenim l'ocasió de parlar-ne,
sempre has dit, diguem-ne, que les diferents estacions de l'any ens acaben afectant d'una manera o d'una altra, i aquests dies hi ha aquestes sensacions, és veritat, ha fet calor, però parlo per mi, no sé si els altres hi estaríeu d'acord, aquella sensació una mica allò de cansament, xafagostres, i t'intentes organitzar la vida de tal manera que no hagis d'estar gaire al carrer o que no hagis d'estar gaire en llocs on no hi hagi com a mínim un punt de refrigeració o no.
Els mecanismes per controlar aquests canvis o aquestes oscil·lacions de la calor, doncs el propi cos ja els té funcionant i no en genera cap tipus de problema. Els problemes són els cops de calor, que és aquest calor imprevist que el cos no acaba d'assimilar i que no pot reaccionar i que això pot portar problemes fins i tot al col·lapse i portant a la mort també.
o els canvis que aquests cops de calor generen d'una manera continuada en la memòria, en la irratibilitat que arribem a tenir per un problema bàsicament que les estructures que controlen aquests cops de calor no saben com respondre i llavors el cervell opta per desaparèixer d'alguna manera això és una cosa i l'altra és la conseqüència nocturna és a dir, quan no podem dormir bé perquè fa molta calor llavors això és un altre problema que té altres efectes
que bàsicament aquests efectes els podem veure l'endemà, és a dir, quan ens aixequem i no hem dormit prou bé, ens passa que no tenim una bona memòria, ens falla el temps de reacció, no reaccionem tant de pressa, ens passa que no ens podem concentrar tan bé, sembla com si vinguéssim d'un viatge, no del jet lag.
Aquestes són les conseqüències d'una nit de calor que no ens ha permès descansar. Per altra banda, després, si això és recorrent i, per tant, aquest insomni que tenim parcialment durant uns dies es converteix en un problema constant, estem parlant d'un insomni crònic que ja té uns altres tipus de problemes i unes conseqüències molt més greus.
Vaja, que ens afecta però que tampoc no exagerem. Ens afecta perquè ho notem nosaltres en el nostre cos, però hi ha uns efectes dels que no som conscients, no tot el que patim en som conscients, i aquests són els que van fent la seva feina sense que nosaltres ho sapiguem.
Dolors, t'afecta molt això de la calor i com ha d'afectar els estudiants? S'ha acabat la selectivitat però a les universitats encara deuen estar fent classes i deu ser complicat tot plegant, no? Sí, es perd una mica de lucidesa, en certa manera, perquè hi ha una mena de claustrofòbia ambiental. És a dir, quan tu veus que estàs a fora, que en general l'aire que respires i tot això t'hauria de despejar,
i en general estàs amb un efecte de calefacció gran, sobretot del Misia, produeix una mica de sensació d'agòvio, una mica agobiant, la veritat. Però, bueno, és així. A més, hi ha normes estrictes sobre la despesa energètica i, per tant, tampoc es poden posar en llocs públics els aires acondicionals baixos. El topall està a 26 graus, vull dir que menys de 26 no es pot posar.
Moltes escoles ja agrairien estar només a 26, diguem-ne, perquè no per tot. A mi em semblen bé aquestes normes ambientals, però a vegades també em sembla bé aplicar el sentit comú que s'aplica poc a vegades, eh, Carles?
sobretot quan vas en alguna entitat bancària, per exemple, que dius, ostres, què ha passat aquí? Quan veus tothom allà amb americana i corbata, potser ells s'hi troben bé, però la gent que entra de fora hi ha un canvi brutal de temperatura que...
Encara et porten americana i corbata? Alguns sí. Com que fa tant de temps que ja, diguem-ne, alguns ens hem sentit expulsats de les entitats bancàries. Sí, jo hi vaig poc ara, eh? Ara tot es pot fer telemàticament, però... No, no, però tornant al tema de la calor, jo a l'estiu, com aquell que diu, no soc ningú, perquè...
A mi em carrega molt allò que no tens ganes de treballar, no tens ganes de sortir, no tens ganes de fer res, però per altra banda dius, vas a un lloc que tingui aire condicionat, però després això també te perjudica en molts aspectes, perquè els ulls et ploren, si dorms amb aire condicionat l'endemà l'espatlla et fa mal, el coll... Vull dir que ni una cosa ni l'altra, hem de fer com puguem.
Quan érem petits, que hi havia aquelles fotos, almenys quan ja era petita, de les infantes del rei, que almenys el dia de Nadal dinàvem de manera curta, i em pensava, ai pobresa, cuida, quina esperança.
Què aneu a enpassar? Perquè tu veies les imatges que veies en les revistes, el dia de Nadal en mania corta, que és el revís del que estem dient ara, que també... En fi, havíem tenit la calefacció molt alta. Segurament, sí, sí. Jo crec que és el que ens ha volgut dir la Dolors.
Per cert, avui, ja que parlem, has parlat, diguem-ne, una mica d'abans, no? Avui era festa grossa, fa 40-50 anys enrere, era la festa del Corpus, que en aquell moment era festiu, que hi havia grans celebracions, diguem-ne, grans celebracions eclesiàstiques i també hi havia, diguem-ne, processons, catifes, i ara em queda, traslladat el diumenge, diguem-ne, em queda algunes catifes davant de la catedral, per la zona de Sant Feliu...
Però, diguem-ne, a Barcelona encara fan l'ou com balla, que ara ho estem veient a TV3, que era una d'aquelles coses que m'ha fet recordar l'amic Manel Cuiàs, que sempre, cada any feia un article d'anar-ho a veure com l'ou ballava, diguem-ne. No sé si... Crec que és a la catedral de Barcelona, no? Sí, sí. Aquell corpus, eh? Un dels tres dijous que relucien més que el sol, eh? Que deia...
Ja no em queda cap, vull dir. Però això era molt bonic, perquè si t'hi fixes, bé, una mica l'any litúrgic en el món cristià és bonic. Primer hi ha la resurrecció de Jesús, després hi ha la que el seu cercle ho entén, entén i comprèn, diguem-ne, que és la Pentecosta, i avui se celebra que es comparteix aquesta cosa que s'entès, no? Diguem-ne, allò que s'entès es converteix en...
amb l'amor, diguem-ne, a tothom, la caritat, que és l'amor a tota l'humanitat. I això, un sol cos, una sola humanitat, un sol... un realment, un entendre que la transcendència es pot compartir, i això és molt bonic, eh?
És a dir, també per això hi ha aquestes roses que floreixen, aquestes catifes, perquè és com, igual que diem, bueno, arribem a aquest senyor i hi posem la catifa vermella, doncs posem una catifa i celebrem la comprensió d'aquesta gran cosa que és una humanitat unida. I això no són tonteries, és una cosa com meravellosa de la nostra tradició, la veritat.
Però ja no és festa, ja no hi ha aquelles grans celebracions. És diumenge, no? Sí, és diumenge, s'han traslladat el diumenge, però allò dels tres dijous que brillaven més que el sol, que de fet van ser quatre, perquè després la trinca n'hi va afegir un, no sé si us en recordeu.
hi havia tres dijous que eren dijous sant, ho he de dir en castellà el corpus i el dia de l'ascensió i en la cançó de la trinca hauran canviat el dia de l'ascensió pel 18 de juliol, que era una broma que feien perquè no queia, però el corpus que és una d'aquelles celebracions que diguem-ne que es movien, que eren mòbils i que queien sempre en dijous. Per cert, fa molts anys, ara no recordo exactament, al començament dels anys 40, en una d'aquestes
celebracions del Corpus va caure la campana sumta del campanal, la catedral de Girona, una campana que pesava 1.500 quilos i que per... va caure a la plaça dels Apòstols en un moment que no hi havia ningú perquè tothom havia entrat per començar la processó però vull dir que és un d'aquells temes que a vegades es parla que a Girona molta gent no... Alguna de les bruixes que hi ha per allà... També n'hi ha alguna de bruixes, sí, sí...
Però encara es fa cara, diguem, això no... No me'n recordava d'això de la campana. Va ser, jo per i em vaig escriure un article fa poc, però va ser als anys, no sé si el 45 o el 46, vull dir... No, no, ni jo tampoc.
cap dels que estem aquí érem crec que en aquella època a llegendes de Girona hi ha moltes anècdotes en relació dels corpos i les bruixes aquelles que hi ha a les gàrgoles aquesta també podria ser una afegida
Sí, però aquella va ser ben real diguem-ne en tot cas és això diguem-ne el fervor religiós que es vivia en aquells moments també en un dia de corpus hi va haver un primer gran incident entre l'església i l'exèrcit a la ciutat de Girona perquè el bisbe Jovany va parlar en català i el general de l'exèrcit es va sentir molest i va retirar les tropes en plena cerimònia, això va ser
a final dels anys 60, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, que tot està relacionat, i com deia la Dolors, que la Dolors és cristiana, crec que ho pugui dir-ho, vull dir, no des de ell ho cap secret, però vull dir que és un tema que és important, el que passa que ha perdut aquell centralisme que tenia en la vida, diguem-ne, política, social, que hi havia hagut. Ara, diguem-ne, és una altra cosa...
I suposo que atany més en el terreny, diguem-ne, de les creences i el tema de les catifes i així, diguem-ne, ha quedat una mica reduït perquè no hi ha aquella sensació que s'havia de ser-hi, no?
Bé, però, per exemple, el diumenge, o sigui, a la tarda, haurà de fer la processó o la catedral, surt la custòdia, aquesta custòdia que tenim, que és de gòtica, i llavors serà transformada en la part central, una custòdia meravellosa de la catedral de Girona, que surt a fora, a les escales i tal...
Clar, aquest dia tu veus la façana de la catedral daurada, que sempre fa un bon sol, que li toca d'entrada a la tarda, la façana, queda tota la façana daurada, baixa allò, és superincensat, perquè l'encens de la catedral és de primeríssima qualitat, i és una cosa bonica, de veure, encara que sigui a nivell cultural, diguem-ne, si un no és creient, bueno, doncs un ho mira des de la perspectiva de la tradició,
I se m'adona una mica d'on venim, també, i de com això agafava... Era un espectacle de meravella i metafòric d'aquest moment de plenitud. És el dia que... Ara són els dies que abans s'assegava, s'assegava el blat, s'assegava l'ordi... Era aquest moment de plenitud, de començament de l'estiu, de celebració que tot ha arribat a port, no?
Ara, un amic m'acaba d'enviar, va ser el 20 de juny de 1946 que va caure la campana d'assumpte el dia de corpos d'aquell any, vull dir... Fresen devia fer. Sí, sí, va fer, i un bon esbordac, i un bon esbordac també va fer. Escoltem, anem a temes més prosaics, si us sembla, i jo us volia preguntar, per fer una...
una passada per la ciutat de Girona. Abans d'ahir es van complir dos anys, diguem-ne, del nou equip municipal, un equip municipal que, en certa manera, diguem-ne, va sorprendre que després de les eleccions la branca més independentista es va unir i va fer un equip de govern que encapçala Lluc Salelles com a alcalde.
amb Junts i Gent Magells i Esquerra, amb Quimaiats, diguem-ne, dissert vegidor sobre 27, després de molts anys un govern, diguem-ne, amb la suma fort. Com el valoreu aquests dos anys de l'Ajuntament? I després passarem, si voleu, en els problemes del dia a dia, que a Berni sempre n'hi ha, diguem-ne, i acabaran, siguen una miqueta com sempre els mateixos.
Àngel, comences? A veure, es parla d'un percentatge important de temes resolts dels que van ser el punt de partida en la legislatura.
El 34% dels 64 temes que es van pactar, això és el que es va dir ahir. Sí, però a mi no m'interessa tant el nombre de temes acordats, tractats, solucionats del total, sinó com s'arriben a resoldre.
I en el com és entre poder no ens posaríem d'acord. És a dir, molts dels temes que té pendents la ciutat, els importants, segueixen estant pendents. Segueixen estant pendents, estan o bé en vies de solució, però no hi veiem encara un resultat. Entre ells, per exemple, la famosa remodelació del carrer de la Creu. Estem aquí a la vora, no?
Cal, per exemple, un pla pilot per saber quines són les necessitats i la reducció dels punts negres que té aquest carrer? És el que ja portem en temps de la Madrenes, de la Marta Madrenes, que ja hi havia un moviment veïnal i va haver-hi un moviment també dels principals comerços del carrer, no? I vàrem fer una entrega d'unes...
jo diria cap a unes 200 llargues firmes amb tot un conjunt de propostes que estaven pensades per millorar la vialitat i per tant també la vida econòmica de molts dels comerços que hi ha allò va quedar en un calaix
aquestes reunions amb els actors que es feien en el peninsular allà al carrer Nou no van donar resultat cal fer això? cal fer un pas endavant? segur
Segur, perquè era un dels temes estrelles que tenia... De fet, d'ahir es va presentar, teòricament, la resolució, la decisió que s'ha pres per mirar a resoldre tot el tema. Però això em sona a les mateixes mesures que es prenen en el dia sense cotxes. És a dir, per celebrar el dia sense cotxes es tenia a la plaça Catalunya un dia o dos, una setmana...
i després es torna a la normalitat. O un tram del carrer de la Salle, aquell dia els nens a l'escola van allà a córrer com si no hi haguessin cotxes, la setmana següent allò ja està com sempre. Per tant, aquestes són mesures més aviat de cares a la galeria. Per tant, entenc jo que els principals problemes que té en aquests moments la ciutat de Girona, centrats fonamentalment en molts problemes
de tipus laboral que té l'Ajuntament a dintre del consistori i de fet els treballadors de l'Ajuntament que no estan resolts, és un tema important. És un tema important tot el tema de la recollida de residus que no està resolt ni de bon tros, ni de bon tros. I això dona una imatge molt negativa de la ciutat i que per tant aquests són temes que afegits a la seguretat o inseguretat
I els conflictes de viabilitat que hi ha, penso que no tant el nombre d'actuacions fetes i superades, sinó el com se superen, el parc Vilmitjana encara està pendent, hi ha un moviment veïnal important.
Per tant, hi ha un conjunt de temes que són intensos i que no hi ha pas nassos de resoldre'ls. I amb un tripartit, clar, cadascú va reservar la seva àrea i treballa amb el pensament posat a dintre de les properes eleccions municipals, ara tothom va intentar fer espai, marcar paquet i a veure què passa. Has tret els grans temes d'aquest mandat. Dolors, tu com ho veus?
A veure, jo, la primera cosa que diria és que m'hauria agradat veure un canvi a la plana web de l'Ajuntament, perquè en el seu moment, aquesta plana, la seu electrònica, diguem-ne que va ser una mica novedosa, hi havia altres ajuntaments de la mida de Girona que no tenien, i això no s'ha mogut, no?,
Una mica, amb tots els respectes, una mica com això de la UOC, que en el seu moment era una cosa superinteressant, novedosa, estudis online, i que tinguis aquella plana i està tal qual, la va muntar la UOC, que deu fer més de 20 anys.
Clar, això vol dir una plana que no evoluciona, que no respon de forma... És a dir, en una època com que tenim no se respon d'una forma ràpida, s'han barrejat les qüestions d'imatge amb les qüestions de resolució...
I les qüestions burocràtiques és que s'han complicat. Llavors aquí hi ha com una gran contradicció que s'assuma a la contradicció, diguem-ne, que s'ajuntin tres grups que comparteixen la part de la visió política independentista, però que tenen interessos socials que no estan en línia exactament. És a dir, que es pacta però que no estan en la mateixa línia.
I això crea, en certa manera, com no pot ser d'altra manera també, una situació de desajustament. Passa amb molts temes, passa amb el turisme, passa que uns ho volen limitar, els altres treballen perquè l'empresariat estigui content i tot això es controdeix.
A mi el que m'agradaria, a part d'un carrer determinat o d'un projecte determinat o d'uns veïns determinats, a mi el que m'agradaria és que darrere el dia a dia hi hagués un grup de persones polítiques i no polítiques que estiguin treballant
amb un pla llarg termini, que es pogués consensuar la ciutat, no només amb els usuaris, sinó comprar ciutats d'aquesta mira, les més innovadores del món, les que fan coses interessants, reforçar la capitalitat. A mi m'agradaria que Girona
fos una capital de la qual s'estiguessin orgullosos tots els de les comarques de Girona i que hi trobessin una sèrie d'elements clau, importants, bons, que els hi resolessin i que estiguessin contents, que aquest troete ja esgués fet, que es faci ràpid, que sigui molt punter, que sigui bo, que pacti amb grans centres de recerca...
diguem-ne, mèdica dels països i cal que espavili la ciutat i que la gent estigui contenta que Girona sigui la seva capital. Llavors, els veïns aquests, els altres, els més cap allà, tothom té sempre coses a les quals puguem millorar o criticar, però això n'estan rellevant des de la meva òptica general, perquè si fem cas a tots els veïns de tot arreu, doncs les societats no evolucionen.
evolucionen en el dia a dia, però l'any demà ningú està content tampoc. Ho hem dit moltes vegades. Passa amb la programació cultural i passa amb tot. Si només fas content el veí del dia a dia el que viu, l'associació, aquell botiguer o aquella associació de veïns, doncs perds pistonada a nivell internacional.
I a mi, jo Girona la veig com una ciutat laboratori molt interessant, una ciutat que té una mida meravellosa per poder provar coses i tal, i que s'ha de tenir la paciència i el comportament cívic d'entendre que hi ha coses que per poder...
Perquè puguin anar bé, s'han de provar. S'han de provar i s'han de poder experimentar i, si cal, s'han de poder corregir. Però som grans i no estem en un món de blancs i negres, sinó que estem en un món de grisos i l'experimentació, en certa manera, és una fase necessària per poder avançar d'una manera intel·ligent i al aire.
Molt bé. Carles, ara et toca a tu. Vull dir, hem tocat temes diversos, l'Àngel m'ha plantejat alguns, la Dolors ha fet una mirada més a llarg termini, tu que com l'Àngel heu estat regidors de l'Ajuntament, com ho veus això? Perquè, esclar, l'Àngel deia ja pensem en les pròpies eleccions, però estem a meitat de mandat i...
Jo crec que els polítics sempre pensen en eleccions. A part d'això, després s'ha de mirar el dia a dia com va. Han passat dos anys del pacte municipal, és l'hora de fer valoracions, però tingueu en compte que dos anys en política...
I tenint en compte la burocràcia que hi ha a les institucions, pots analitzar coses que s'han fet bé o malament i pots analitzar una mica les projeccions del que està pendent de fer, però sempre diuen que perquè es vegin els resultats d'una gestió i tal, potser hem de passar no un bandat, sinó dos, fins i tot, no?
A veure, jo vaig ser un gran defensor del pacte, del pacte independentista, però jo crec que els independentistes sempre hem de mirar de pactar perquè no governin els altres, entre altres coses, i això s'està veient a nivell del govern de la Generalitat. Jo vaig ser un gran defensor del pacte.
també he de dir que potser si els resultats no haguessin sigut aquests sinó que els resultats haguessin sigut 8 de Junts, 6 de Guanyem i 3 d'Esquerra potser no sé què es fes aquest pacte és molt probable aquí també hem de donar valor a la generositat de la gent Magell i de Junts per acceptar una mica tirant davant aquest pacte malgrat no ser la primera força política
Però independentment d'això que com a independentista jo estic satisfet que s'hagués arribat en aquest acord, també he de dir que ho estic satisfet com a demòcrata i com a expolític una mica, perquè jo em penso que la cultura del pacte s'ha de desenvolupar,
i encara que hi hagi maneres de fer diferents ideologies diferents i tipus de gestió no ben bé iguals és positiu que ens acostumem a seure'ns en una taula discutir i tirar endavant projectes cosa que a Espanya costa molt més perquè a Espanya estan acostumats a les majories absolutes i a governar d'aquesta manera més autoritària jo crec que la cultura del Pacte Catalunya s'ha de desenvolupar i és molt positiva dit això
A veure, fer una anàlisi ara d'aquests dos anys, jo em penso que en general hi ha coses positives, coses que encara no s'han pogut desenvolupar, això que dèiem del 34%, no sé si són el 34 o què és, però en principi jo em penso que queden dos anys i a veure com evoluciona. Em penso que hi ha hagut àmbits en què s'ha treballat bé, em penso que tot el tema de projecció econòmica, de comerç, de projecció cultural, tot això...
jo em penso que Girona continua sent una ciutat capdavantera i després hi ha temes que sempre que vinc aquí recordo que són els més controvertits i que sempre generen cert rebuig que són el de la neteja, el de la circulació i el de la seguretat que són els tres temes que sempre hi ha embolics a nivell ciutadà que sempre hi ha queixes i tal dit això jo em penso que el gran projecte que tenim ara al davant és el del nou Trueta
i jo sóc un gran defensor del campus de salut, tal com està previst que es faci. Ja sé que això porta polèmica amb el tema del parc a Vilmitjana i tot això, però hem de tenir en compte que si això no ho tirem endavant, si no es desenvolupa aquest campus de salut que pot ser importantíssim per la ciutat, no en els propers anys, no només per la ciutat, sinó també per tota la demarcació,
i per crear aquesta dinàmica de creixement positiva i penso que és importantíssim si no som capaços de tirar això endavant el que passarà malauradament és que hi ha un altre projecte el Clínic de Barcelona que ens passarà endavant i nosaltres potser ens embrancarem en temes judicials i tribunals i vés a saber com s'acabarà això
Judicial segurament hi seran, passi el que passi, el contenciós, diguem-ne, bàsicament per el tema de les expropiacions, tant si es paguen amb diners com si es paguen amb intercanvi i empreses.
Per tant, jo em penso que és el tema que tenim al davant més important pel futur de la ciutat i la de la marcació, i després podem parlar d'altres temes que segur que sortiran també, com és el de la neteja i d'aquests altres àmbits. Hi ha un tema que és transversal, que afecta a tots, tots aquests que heu comentat, que tots són importants, tenen la seva rellevància, i en cada moment, i segons quin sector ho va dirigit, és el més important de tots.
Però hi ha un debat transversal, que és el tema de l'habitatge. Abans, la Dolors Vidal ha comentat que, molt bé, que Girona és un punt d'atracció altíssim, i que, per tant, ha de ser un lloc on es puguin fer, doncs, diguem-ne, provatures, a dir, fer, no invents, com s'ha dit moltes vegades, i que...
Això atreu a molta gent, és a dir, aquí s'ha duplicat, no s'ha, quasi s'ha duplicat en els últims 25 anys la ciutat de Girona. En canvi, veiem que els serveis que ofereix la ciutat de Girona són pràcticament els mateixos, sense que molt poca cosa s'hagi modificat. Aquest atractiu que fa que gent...
trobi Girona com un lloc on viure, on abans es deia que era la ciutat on es vivia més bé d'Espanya. Això ja no ho podem dir en aquests moments, però continua sent un pol d'atracció. Per tant, aquest pol d'atracció ha de tenir la seva compensació en què la gent que ens ve o vol venir a viure i trobi l'espai on poder-ho fer. I el tema de l'habitatge és un tema en aquests moments molt i molt preocupant.
S'ha augmentat molt la població i en proporció no s'ha pujat ni els serveis que s'ofereixen cap als ciutadans ni tampoc el parc d'habitatge. I aquest és un tema clau, perquè si no ens estem trobant amb tot allò que ja sabem i que coneixem en tema d'ocupacions, gent al carrer dormint, etc. I a la sopa, que és un altre tema que ha ofert la ciutat de Girona, per cert.
diguem-ne, d'una manera molt digna i elegant respecte a gent que prové d'altres entorns, la sobretat ha de ser repensada, és a dir, quin és el model d'atendre la gent sense sostre, o la gent que passa volants que necessiten d'un plat a taula i que necessiten dutxar-se un parell o tres de dies i dormir bé, és a dir, quin és el model que ha de ser el del futur, no el...
no correspon amb el que hem tingut fins ara. Per tant, la ciutat té plantejat molts reptes de cara al futur, un futur que té molts interrogants perquè no sabem cap on va, les tecnologies ens fan impulsar cap a nous comerços, nous nínxols econòmics i que, per tant, plegat, no sabem quina serà la necessitat de treballadors i de gent de fora que vulgui veure la ciutat de Girona en el seu lloc on viure.
Dolors, el tema de l'habitatge, un tema preocupant. També és veritat una cosa, i permeteu-me, perquè com que moltes vegades jo he dit i he escrit que a vegades els grans temes no ens atrevíem a parlar-ne per por que ens diguin, és veritat que durant uns anys hi ha hagut també una certa crida en el sentit de dir, necessitem la gent que ve...
hem d'oferir-los lloc perquè els necessitem, però en canvi no ha augmentat ni el tipus, ni els habitatges, ni res. Venim d'una Catalunya dels 6 milions, estem en una Catalunya dels 8 milions i una mica més, i la consellera Paneca, per exemple, va parlar de la Catalunya dels 10 milions. Això voldria dir...
que s'haurien de fer nous 200.000 habitatges cada any, mínim, i el tema és que no només no es fan aquests, sinó que no fan els que són necessaris pels que ja hi estem. És un problema seriós, això, en tu dos?
Home, i tant, és un problema seriós, però en el cas de Girona, doncs aquests processos, com diem, que s'estan moguent totes les coses de forma, podríem dir, complementària o contradictòria, jo sí que, abans de contestar, estic molt d'acord i contenta d'aquest pacte independentista que es va fer, això que quedi molt clar, també estic contenta que ha sigut
poc bèl·lic aquest pacte, és a dir, que d'alguna manera han tingut responsabilitat institucional els tres equips, els tres partits, i que no s'han barallat a la primera de canvi, que és la destrucció, el que ha portat a nivell de Catalunya a la destrucció de l'independentisme, una baralla contínua en el detall, i s'ha de tenir els ulls entendre que s'ha d'anar l'essencial i el que ens ajunta i no el que ens separa,
I per tant també en el tema de l'habitatge ens passa el mateix. Hi ha el que és molt sensible al tema de l'habitatge social i el que és molt sensible a l'habitatge com a forma de negoci. I tot això també es contradiu a la realitat de la ciutat. Perquè en el moment com es va contradir en el seu moment...
arreglar el barri vell mentre, en els mateixos anys, s'estava l'expansió en Girona amb una arquitectura que no sempre era d'autor, que era de constructor, diguem-ne, que anava directament a l'especulació, i això es va produir als anys 80 i 90.
d'una manera paral·lela. Va passar el mateix. Mentre els urls estaven i els diners arreglant al barri vell, hi havia un creixement en uns carrers estrets, en uns edificis sense pàrquing, que ja es veia que produiria problemes al cada quatre dies. Ja es veia en una zona d'expansió de Girona. I això torna a passar ara una mica, no?
Clar, l'habitatge és una cosa necessària, però les ciutats no poden canviar de fisonomia molt ràpid i, per tant, també és el moment de fer-ho bé, de fer-ho, com dic, amb un habitatge de tipus...
A veure, en buscant i d'anar a mirar qui són els arquitectes que poden oferir avui dia una obra d'autor, una obra que quedi com una obra d'art social. No té per què l'obra d'art ser cara i no té per què ser de rics. L'obra social de qualitat i d'autor és gent que pensa en la necessitat social però que té una intel·ligència i un servei que demostra
que aquella obra és una obra d'art, i això és molt important de fer-ho abans de fer tota aquesta expansió. És a dir, a vegades trobem les solucions sense nom, amb marca blanca, sense vereta, amb una cosa que no ens aportarà res a mitjà termini. En canvi, de la mateixa manera que podem posar en valor
l'obra que es va fer a l'època de la República, arquitectes que es van preocupar per fer obres de treballadors, algunes d'elles que s'han tirat a terra, però altres que no, que s'han conservat. També pel futur, i pel futur d'explicació d'aquesta ciutat, els seus habitants i els turistes, és important tenir una obra de qualitat a dintre de la necessitat. I aquesta part crec que s'hauria d'afrontar d'aquesta manera.
No a la manera correcuita i de qualsevol... i de qualsevol forma, perquè llavors et converteixes en allò, doncs, que... A veure, que a Salt, que vaig tenir, diguem-ne, la sort de treballar-hi als anys 70, a l'Ajuntament de Salt, a l'any 71, doncs jo vaig viure des de dintre l'Ajuntament. Jo tenia 14 anys i jo treballava allà i era la persona de 14 anys que deia si aquell edifici complia i no complia. I quan jo deia no complia, ells me deien, nena, ets molt pesada, vull dir, tirem endavant, eh?
I tot això que ha passat a Sala en els barris aquells que coneixem
pot tornar a passar a Girona pot tornar a passar a Girona en aquell moment si no es va gelar Carles tema d'habitatge i després si vols anem amb altres com el que has tocat de tota manera el tema de l'habitatge és important però és veritat que és un tema complicat des de la perspectiva estrictament municipal perquè no és una administració que no hi ha diners per comprar és a dir com farem inversions quan
Quan el total de les inversions de l'Ajuntament de Girona és de 100 milions d'euros a l'any, no pots fer una política d'habitatge, més que en el sentit de facilitar que es puguin fer i construir, que jo crec que és per aquí, que és també una miqueta el que jo entenc que deia la Dolors.
No, el tema de l'habitatge és sobretot el tema de l'habitatge social, que penso que és el que tenim més necessitat. Anem tard. És un tema que... Habitatge social també vol dir habitatge per joves, perquè de vegades... És el que anava a dir. És a dir, anem tard perquè això és un tema que preveient el creixement que tindria Catalunya uns quants anys vista...
són coses que s'haurien d'haver tirat endavant fa anys i això no es va fer clar, culpar-ne els ajuntaments jo diria que molt agosarà perquè els ajuntaments però problemes tenen per tirar endavant les polítiques que els hi corresponen i d'altres que no els hi corresponen perquè bé els atiren endavant amb el sistema de finançament que tenen com a corporació jo em penso que és complicat
Ara bé, és imprescindible. Primer hem d'entendre que no sé si volem o si estem tots d'acord amb una Catalunya de 10 milions. Jo particularment crec que no, però clar.
No, és el dolor que s'estava tocant el micro i s'ha notat d'una manera molt notòria, eh? Perdona. Però, esclar, evidentment, si et ve gent, d'alguna manera, els d'encabir, els de donar-los possibilitats que s'estableixin en aquest país, no? Per tant, algú s'haurà de pensar. És a dir, jo el que em preocupa és que s'està utilitzant sempre, ja ho he dit altres vegades, el tema de l'habitatge,
com una arma política, no? És a dir, d'anar uns contra els altres. Jo, per exemple, he vist, perdona, aquest tall, però he vist uns sindicats d'habitatges que han nascut, alguns d'ells a Salt, que diuen, habitatge gratuït per tots, i dic, vale, molt bé, posem-nos a la cua, doncs... Però algú els ha de fer, algú els ha de... això té un cost, bueno, clar...
si tot ho ha de pagar l'administració parlem-ne però tot és de negoci tothom en pot fer i després també hem de combatre aquesta idea que tothom que té un habitatge és dolent o un habitatge més un altre habitatge aquí parlem dels bancs que tenen habitatges que jo crec que aquests haurien d'estar sempre a disposició de la població no fer negoci com hem dit abans amb aquest habitatge però després hi ha la gent
de tota la vida, que pagant com han pogut, han aconseguit un habitatge, esclar que el guarden pels seus fills o pels seus nets, que és una cosa molt catalana, per entendre'ns, no? I pel que pugui passar, perquè els catalans també ho tenim això, oi, vés a saber que quan sigui gran què passarà, jo com a mínim tinc aquest roc a la faixa, aquest pis, que...
Clar, a partir d'aquí hi ha una anàlisi de segons quins sectors, que són uns especuladors, uns rendistes i no sé què. Jo em penso que tot això, s'han d'evitar aquestes tendències a criminalitzar els propietaris d'habitatge?
I intentar un diàleg amb tots els sectors implicats perquè aquests habitatges es puguin posar a disposició de la gent. I com deies tu bé, per exemple, hi ha el tema de l'habitatge per a la gent jove. La gent jove no es pot emancipar com podia fer-ho moltes vegades abans. Perquè a vegades amb l'ajuda dels pares no en tenen prou, perquè els preus són els que són. I l'administració sí que a vegades dona possibilitats...
descomptes i ajudes i no sé què, però és una cosa molt minoritària en aquests moments. Per tant, jo em penso que hi ha d'haver un entès entre tots els sectors implicats, perquè ara per ara el que hi ha és una batalla, és una batalla entre les immobiliàries, les constructores, les administracions, el sindicat de l'habitatge,
Bé, jo em penso que hem de prioritzar l'entesa per sobre de la confrontació i la criminalització de segons quins sectors. Jo veig que esteu tots en una línia correcta, estic d'acord amb el que esteu plantejant. Penso que cal canvi de model.
L'actual situació que vivim, sigui social, sigui climàtic, etc., cal un nou model d'habitatge. Els habitatges tal com els tenim ara actualment o com es construeix encara no ens són útils al futur, no som eficients. Jo apostaria... De fet, els ajuntaments tenen part de responsabilitat en donar els permisos per construir un determinat tipus de construcció d'habitatge
i posen límits a les alçades, etc. I la volumetria, això ho posa un ajuntament. Per tant, alguna cosa té a fer l'ajuntament, els ajuntaments, no? Però, bueno, els edificis han de partir d'un altre tipus de model de construcció, no val el model hàptic, el model habitual ja no val. És a dir, models on hi hagi una eficiència, doncs els consums que fan falta per passar l'hivern o per passar l'estiu estiguin centralitzats, on hi hagi serveis centralitzats, no cal repetir tota
a cada habitatge es poden fer aquests models més comunitaris que estan funcionant o han funcionat molt bé i que potser en aquests moments són els més interessats però sobretot i al darrere de tot això hi ha els canvis de costum hem de canviar costums hem de canviar maneres de fer
Hem de canviar horaris laborals, per exemple, amb el canvi climàtic potser els horaris de treball s'han de reestructurar, no poden ser els actuals, potser els horaris de les escoles no en s'han de ser uns altres, les escoles es queixen de calor i que no poden treballar a partir d'una determinada temperatura, que tenen raó, i per tant tot plegat són problemes.
Però aquesta és una guerra important, perquè una de les coses que em senti comú, diu, si el mes de juny fa tanta calor, deixem de fer escola del mes de juny i fem-la durant tot el mes de setembre, però després també trobaríem, tu coneixes bé el tema perquè vas ser director dels serveis territorials, quan s'ha intentat avançar el curs també hi ha hagut una guerra bastant important, no?
Sí, de fet, l'argument que fan servir o que es fa servir és que no hi ha temps per preparar el curs. Si ens comença el dia 8 de setembre no tenim temps. Si l'acabes 15 dies abans... El tema està en que un curs acaba el 21-22.
de juny, curs lectiu acaba aquí, no? Queden uns dies que prepares, acabes actes i reunions, no? Però hi ha tot un mes de juliol i un mes d'agost, hi ha dos mesos, i quin treballador té dos mesos de vacances? Per tant, un dels mesos que tenen, que normalment és el juliol, el poden dedicar a planificar el curs següent. Clar, és de planificar i de formació, també.
i de formació, exacte. Per tant, a veure, aquesta excusa s'hauria de substituir per una altra, aquesta no té massa sentit. Però sí que és cert que, com han fet altres països, que no són els nostres, que més del centre Europa, que avancen l'inici del curs. Per tant, davant d'això, potser ens convé replantejar els horaris escovards, els dies d'inici, els dies d'acabament...
o si hi ha períodes al llarg d'un curs escolar que estiguin repartint les vacances d'una manera diferent de com les tenim ara, concentrada sobretot a l'estiu i parcialment per Nadal i Setmana Santa.
Volia afegir una cosa, que la Universitat de Girona té una facultat d'estudis d'Arquitectura, no? I així com a experiència, amb estudiants d'Urbanisme i de Construcció, la càtedra nostra de Calonge, Gastronomia, Cultura i Turisme, van fer un experiment amb ells que era pensar que Calonge, des de la universitat, aquests estudiants,
que feien aquestes assignatures amb els problemes que es van posar sobre la taula des de l'Ajuntament i des dels usuaris residents de Calonja sobre la seva situació. I es van proposar com uns 40 projectes
que es van exposar en Maqueta i que hi ha una publicació sobre això. Algunes coses de les quals l'Ajuntament li va semblar superinteressant i els han plantejat a nivell municipal i algunes s'estan executant. Llavors,
A veure, jo que dono classes a la universitat i que sempre tenim també aquest problema a Girona que no hi ha una connexió suficient o que no s'aprofita tota la connexió d'aquest talent, de gent que dedica hores a estudiar i a preparar-se i a fer treballs a fer de carrera i passen moltíssimes hores. Doncs aquests temes, el tema de l'habitatge a Girona, el tema de models, el tema de sistemes de funcionament mirant situacions similars de canvi climàtic en altres llocs, models d'urbanisme...
Tot això aportaria de forma gratuïta a l'Ajuntament un know-how, un saber que ajudaria també en els constructors, en els propietaris, en el mateix col·legi d'architectes que fan els seus premis i que, no sé, jo no sé quanta gent de Girona visita les exposicions dels premiats o encara que sigui online, cada any sobre el millor habitatge, el millor grup d'habitatges, el millor sistema més eficient...
Tot això són mons que existeixen i que no es comuniquen entre si. Llavors a mi, per això dic, resoldre les coses només des de la política municipal i des del dia a dia, em sembla un error, quan hi ha al costat 50 coses que et poden ajudar a fer-ho millor.
Aquesta planificació a llarg termini però llavors hi ha els problemes allò actuals i hem tocat, Carles, tu parlaves has parlat del Trueta i l'Àngel o tu mateix heu parlat també del tema de les escombraries que és un tema candent que jo crec que s'hi està treballant i que abans d'un mes tindrem diguem-ne com a mínim retocs interessants potser avui que Gemma Geix fa el seu balanç dels dos anys diguem-ne de govern a
en parlarà una miqueta, crec que els fa la Mercè. També l'arcalde ha anunciat el dia 1 de juliol a l'auditori, diguem-ne, es fan aquest plantejament, aquesta visió d'aquests dos anys tal com ha anat des de les forces que comporten aquest govern. Però és clar, hi ha temes que són candents, el de les escombraries hi és, i és un dels temes que marcarà aquest mandat també. L'altre és el Trueta.
Tu creus que... Perquè, esclar, en teoria, per exemple, demà l'Ajuntament, en ple extraordinari, relatifica el projecte tal com està en aquests moments. Per tant, un projecte que contempla, diguem-ne, que el pare Jordi Vilamitjana quedi traslladat. En l'entremig hi ha la història, diguem-ne, de...
de la política que els comuns van aconseguir, però esclar, no hi ha cap paper que ho digui, tot això, que teòricament hi hauria uns diners per tal que no hi hagués necessitat, diguem-ne, d'expropiar amb un canvi de parcel·la, sinó amb diners, però al final...
Tot això pot aturar-ho. Aquest dia el regidor Àngel Martínez va dir una cosa en aquesta casa, aquí a Girona FM, va dir, no passa res si després de tants anys es retarda el projecte sis mesos o un any. Però el que tu has dit és això, retardar el projecte sis mesos o un any pot voler dir que el clínic passi endavant, i si el clínic passa endavant... Serà molt més.
També he de dir que en el projecte que estàvem comentant i lligant amb el tema de l'habitatge, en aquest espai, campus de salut i l'entorn, estava previst fer 158 habitatges de protecció social.
El tema del pare Jordi Melavitjana, el que tu has dit és correcte, és a dir, està en principi, no perd metres quadrats, sinó que es trasllada d'espai, es trasllada de lloc. A veure, em pot agradar més o menys, però és la solució que en principi s'ha trobat per no perdre res per cap banda, per entendre'ns. Per tant, jo en principi el que veig és que és una oportunitat històrica per Girona Ciutat, per la demarcació de Girona,
fer aquest campus de salut i aquest projecte i que tiri endavant tema de les escombraries tema de les escombraries és el tema en aquest moment no només les escombraries sinó el tema també de les males herbes i tot això
La renaturalització. Sí, renaturalització. A veure, a mi, personalment, com a Carles Montaventura, beure més herbes no em molesta excessivament, però jo entenc que a la gent que li preocupa l'urbanisme, la neteja i tal, els hi preocupi això perquè, clar, gaires males herbes
creixent per les voreres i pel costat de la carretera i per segons quins parcs, fa malbé tot el que hi ha a sota de les voreres, a sota de les carreteres, a sota dels parcs. Una cosa són els parcs, que les herbes són més altes o més altres i que aquí pot agradar, a alguns els pot agradar allò que hi ha espetallada i als altres els pot agradar les d'això. El que tu deies també és el tema aquell quan les herbes...
Poden anar trencant el ciment, els fonaments de tot això i crear problemes que després s'hauran de solucionar arreglant voreres, arreglant parcs i que tampoc és la solució que interessa. Per tant, jo soc partidari que aquestes males herbes es treguin a la mesura que sigui possible.
Sé que és veritat que es va prohibir aquella substància cancerígena. Jo era regidor en aquest moment i crec que ho va presentar el grup del qual jo formava part perquè la Unió Europea no prohibia sinó que es recomanava i va haver-hi un ajornament...
De fet, no està prohibit, però Girona es va decidir prohibir-ho i no s'utilitza. Perquè, en principi, això pot anar a l'aigua, pot anar... Però, esclar, l'alternativa a això... No s'ha trobat. És treure les herbes a mà. A mà, perquè s'ha buscat, però no s'ha trobat cap producte...
que no provoqui algun problema de salut no s'ha trobat res que pugui tenir els mateixos efectes que aquestes els glifosats o glifosats ja no m'enrecbo com es deia em sap greu però no podria dir-ho doncs això i per tant com es fa?
i la brigada de parcs i jardins i tot això dona pel que dona i quan plou ja no es pot fer i l'endemà que encara està moll tampoc es pot fer és un tema complex és un tema complex que clar la solució a això és dir ens hem d'acostumar a veure una ciutat plena d'herbes potser a algun lloc sí però jo em penso
Això se'm diria biodiversitat antròpica, d'alguna manera. Ens hem acostumat i ens estem acostumant a veure aquest desordre ordenat. I a mi, especialment, només me fa mal als ulls allò que no està en el lloc que ha d'estar. És a dir, si tu treus un jardí i tens unes herbes que han crescut i tenen un cert ordre aquestes herbes, malgrat no siguin del meu gust, trobo que forma part d'aquella diversitat. Però
Per exemple, que apareguin com mig tronquets d'arbres, a tocar el carrer, a un quilomiligreït, a tocar el pàrquing que tenim, aquest pàrquing de l'Ajuntament, que gestiona l'Ajuntament, que surtin com unes branques... O que puguin impedir la visibilitat. Això és el que jo no trobo bé. Tampoc trobo bé, per exemple, que davant d'un semàfor hi hagi un arbre que ha crescut molt i tapa la visibilitat. Això també passa, sí, ahir parlàvem.
I aquest tipus de situacions que només tenen una solució, que és buscar aquest equilibri que estàvem dient, no el sentit comú per una banda, l'equilibri per l'altra, i sobretot que els equips que pertoquen de donar resposta a aquests problemes
facin, i els regidors corresponents facin carrer facin carrer, mirin, observin detallin què és el que és possible treure i què és el que no què és el que està ben equilibrat i el que no però si això queda en mans dels ciutadans que a través de la seva opinió i les seves queixes doncs allò s'atén o no s'atén malament
Jo la renaturalització l'he entès com me la van explicar, que passa que ara ja hi ha determinats punts en algunes rotondes de la ciutat, a l'extrarada i tal, que diguem-ne que ja no és ben bé això, que ja hi ha un punt de descurança i de perill, perquè si allò es crema pot provocar problemes. Allà on hi ha un arbre, que allà al voltant hi hagi algunes herbes i tal, a mi no em molesta particularment.
Ara, que entre la façana d'una casa o d'edifici al carrer comencin a sortir tot d'herbes així que van creixent, creixent, creixent, d'alguna manera s'han de treure, perquè això al final serà un problema, pel subsol també. I el tema de la neteja més pròpiament dit, allò dels contenidors intel·ligents i tot això, bé, a veure, jo em penso que està en fase d'expansió, com aquest que diu, però ha d'haver-hi alguna modificació.
Jo crec que ha d'haver-hi una modificació i que és urgent que hi hagi alguna modificació perquè la gent està descontent i no ens en sortim com a ciutat. Això està bastant clar. Potser a la gent no li agrada que li obliguis a fer el que... Avui toca això, avui toca allò. I això a la gent potser li molesta. Sé que en alguns pobles petits això funciona.
Porta-port en els pobles petits sol funcionar. Sí, però aquí, clar, jo crec que no es va entendre bé el tema dels edificis, com pot ser un porta-port en un edifici que pot acabar això, siguem donant un màxim lamentable. Sí, perquè en algun lloc llavors has de posar els covells. Tu, ens queda un minutet.
Només volia dir una cosa, que els humans també vivim per mimesi del que veiem. És molt important que Girona estigui molt bé perquè continuïs tan bé. Si no, es multipliquen els problemes. Només això. La meva facultat, la de lletres i turisme d'aquí Sant Domènec, no hi ha pintades, no hi ha papers a terra, perquè s'ha lograt conservar-ho des del minut i ningú s'ha acut.
Se'ns està tallant la veu, Dolors, ens sap greu, però... No, no, digues, no, mira, ara no l'has recuperada, digues, digues. No, no, només deia que és molt important que hi hagi, que per mi Masí, tinguem una girona molt bé, perquè llavors això és el que fa conservar-la molt bé.
i aquest tipus de coses que la gent no entén del tot, doncs provoquen que hi hagi una sensació d'escurança que ens multiplica doncs hi estem bastant d'acord i aquests són els principals problemes que més o menys hem passat revista, volíem parlar del segon aniversari diguem-ne del govern municipal avui insisteixo la Mercè Gemma Geix passa revista a partir de les 7 el dia 1 farà Lluc Salelles a l'auditori
la gent parla i l'oposició també dirà el que dirà. Nosaltres hem fet aquesta repassada que us volia agrair, o sigui que moltíssimes gràcies Dolors Vidal, moltíssimes gràcies Àngel Guirado i moltes gràcies Carles Bonaventura. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà i torna a haver-hi Tertúlia a les 10. Ara són les 11. Adéu-siau. Bon dia.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau.
Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicant Tast. Musicant, el festival...