i d'accés a la cultura i d'accés al lleure i a trobar aquí també els projectes socials que fan tanta falta en aquest barri. Sempre diem que Girona és un petit poble, no sé si el Pont Major és un petit poble dins d'aquest petit poble.
Sí, absolutament. És com una gran família i quan treballes aquí a Pontmajor acabes coneixent molt la gent, molt de tu a tu i res, que hi ha molta proximitat amb la ciutadania i amb els veïns i veïnes que viuen aquí.
Doncs mira, imagina't si hi ha vingut gent que ja m'estan demanant que vagi tancant barraqueta, perquè són les 10 en punt. Montse Pasquina, directora del Centre Cívic d'aquí del Pont Major. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i ens seguim veient ara per aquí, que estarem tot el matí nosaltres enronant i molestant. Molt bé, gràcies a vosaltres per venir i fer un directe aquí avui.
per reclamar al Departament d'Educació que s'assegui a negociar un nou acord que aquesta vegada sí incloui els sindicats majoritaris. Ara el punt de concentració és la plaça de Tatuant, on hi confluiran fins a quatre columnes d'aquests manifestants per anar després tots plegats a manifestar-se davant del Parlament de Catalunya. Gràcies, Helena. Bon dia.
Bon dia.
i també està tallada completament la peça de l'altura de viure per un turisme que ha volcat. I el govern espanyol aprovarà avui eliminar temporalment l'impost especial sobre l'electricitat, fet que baratirà el rebut de la llum un 5%. La mesura impulsada per Pedro Sánchez forma part d'un paquet urgent per pal·liar l'impacte de la guerra a l'Orient. Ja també inclou ajudes als sectors més afectats, com ara el transport i el camp, i també la prohibició de tallar la llum a col·lectius vulnerables.
I els líders de la Unió Europea han evitat criticar les accions dels Estats Units a l'Iran i han centrat la condemna en els atacs i el bloqueig de l'estret d'Hormuz. Després de la cimera, Brussel·les han demanat desescalada, moderació i respecte del dret internacional a totes les parts. També han expressat suport als països afectats, especialment a Xipres, i s'han mostrat disposats a impulsar vies diplomàtiques.
I els Mossos d'Esquadra han localitzat el cos del Jimmy Gracie, el jove nord-americà desaparegut a Barcelona a platja de Somorostro. El noi de 20 anys i procedent de Chicago havia estat vist per últim cop la matinada del dia 17 a la discoteca a Xoco. La família havia alertat de la seva desaparició després que no tornés al seu allotjament. La policia havia iniciat la recerca el dimecres i ara investiga les causes de la mort. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. Notícies en xarxa
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. Boem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens patran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rondes al port. Parlem de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen els d'altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorància.
I creu-me quan et dic que em passa igual, quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Bon dia, benvinguts un dia més aquí a la tertúlia de Girona FM. Avui ja ho heu pogut sentir des dels nou que som aquí al Centre Cívic del Pont Major. Al barri del Pont Major n'estem dedicant avui aquest programa especial on hem vingut a fer ràdio en directe des d'aquí, des del carrer, des del Centre Cívic, perquè com hem fet en altres ocasions també, tenim la voluntat com a ràdio municipal que som d'anar pels barris de la ciutat també, d'anar posant veu
d'anar posant micro a les coses que passen més enllà del centre, evidentment, ja ho fem cada dia a les notícies, ho fem en molts i molts programes, però ens agrada també agafar els trastos i venir cap als barris per explicar també tot el que s'hi fa i conèixer també tot el tecit associatiu que hi ha al llarg de Girona, que és molt i molt i molt variat. Per tant, avui des dels 9 som aquí al Pont Major i ara fem la tertúlia específica del barri, molt ben acompanyats, com sempre, Josep Maria Castanyer, del president de l'associació Veïn, de veïns d'aquí del Pont Major, Josep Maria, benvingut.
Hola, bon dia. Avui estem a quilòmetre zero nosaltres. Avui, sí, sí. Tu que vens a la tertúlia també amb altres associacions, avui no et fem venir, sinó que avui venim a casa vostra. Benvinguts. Com en Roger, que també és un habitual de les tertúlies, i que ell també veia d'aquí del pont, ell també està amb l'associació de la Gegantona, que ara ens explicaràs què és, amb la revista del barri, amb tantes i tantes coses, doncs això, avui també venim aquí. Avui juguem a casa.
Avui juguem a casa. Per tant, avui victòria segura. Esperem que sí, vaja, no sé. Confiem que sí, en tot cas. I tenc a la taula una persona que no ve a les tertúlies habitualment de Girona FM, que per tant avui s'estrena i li doneu la benvinguda a la Montse Busquets. Gràcies. Montse, benvinguda. Que ella ve en nom de l'associació de la Cata, que és l'associació de dones del pont i que també és molt coneguda al barri perquè havia tingut el restaurant de l'Aurora. Ah, sí, també. Que ja fa uns anys que està tancat, però que per l'hora restaurant hi havia passat molta gent, no només del barri, sinó de molta gent de Girona i de fora. I...
pregonera de la festa major del pont de l'any passat. Això és un títol... És un goig, una experiència que, de veritat, és per viure-la. I més del barri, del nostre barri, del meu barri. Ja fa 45 anys del meu barri, que me l'estimo molt. Amb un pregó, ja aprofito, llavors ja en parlarem, Oriol, sembla...
però per acabar-ho de lligar amb un pregó que es podrà llegir no en aquesta que hem dit ara sinó a la següent revista de Som del Pont qui no hagués pogut escoltar el pregó els pregons que vas fer perquè el vas haver de repetir per problemes tècnics es podrà llegir íntegrament també perquè és un text que val molt la pena
Ara m'has parlat de revista, comencem parlant de la revista Som del Pont, que vau presentar la setmana passada el número 4, que és una revista feta des d'aquí al barri, una revista molt ben editada, amb molts continguts, continguts del barri, d'interès, que dona veu també a entitats, entrevistes a persones que viuen aquí, reportatges, fotografies... Una miqueta, hi ha quatre números, Déu-n'hi-do, com es fa aquesta revista i quin objectiu...
Bé, és una revista que té l'objectiu de ser un mitjà de comunicació local, com ho és aquesta missora en clau de ciutat, doncs aquesta revista en clau de barri, especialment, tot i que també es distribueix a la ciutat, i que té com a principal missió donar veu al barri, i donar veu al barri vol dir donar veu als equipaments que hi ha al barri, municipals i no municipals, donar veu sobretot a les entitats i també donar veu als veïns i veïnes.
I sobretot donar veu als veïns i veïnes des d'una perspectiva, evidentment d'actualitat, però també històrica, per tant també poder recollir aquelles vivències i records, diguem una mica així, que ens permetin recuperar aquesta memòria històrica.
La revista també té unes seccions, com l'entrevista, per exemple, en aquest cas en en Lluís Herrera, que també és allò de significar una persona, fer una mica un perfil d'una persona. I, esclar, també voldria aprofitar l'ocasió per dir que en l'anterior número, en el número 3, va haver-hi un article de la periodista i veïna de Pont Major, Carmina Solano, que
a més a més va ser finalista en els Premis Cala Rola de Comunicació Local, que va guanyar aquesta millora en una altra categoria, i que per tant és una revista que és molt a l'abast de tothom, que té molta qualitat pels continguts i pel continent, perquè ens entenguem, que costa treure-la, però que tenim el suport de l'Ajuntament de Girona, també en part de la Diputació,
I, evidentment, amb aportació de l'Associació de Veïns, i que, bé, amb la voluntat que aquests quatre números, a base de dos números l'any, que és la previsió, es puguin anar incrementant aquests pròxims anys i que, per tant, puguem anar recollint tota aquesta actualitat i tota aquesta memòria del barri de Pau Major.
Ara en pocs dies, en poques setmanes, ja hem d'enllestir el número 5, que aquest sí que ens obliga, o sigui, la circumstància de la Festa Major ens obliga a ser puntuals, perquè l'hem de treure al carrer abans que sigui la festa. Perquè s'integrarà al programa de la Festa Major. Sí.
Sí, sí, sí. Aquesta, diríem, és aquesta edició, la que es fa tocant a la festa, és la que anàvem fent, feia ja uns quants anys, que era el programa de la festa més articles i contingut divers, no?
Mirant la revista, es veu moltes entitats, per exemple, el barri del Pont Major és un barri ric amb entitats, també, per exemple, m'agradaria parlar al moment de la cata, perquè ja que tenim a la Montseny aquí, que ens expliqui una miqueta què és la cata i amb quin objectiu va néixer ja fa també molts i molts anys, vull que heu anat mantinguent la flama ben encesa de l'entitat, i una miqueta amb què us dediqueu ara, sobretot.
És l'Associació de Dones del Pont, podem dir-ho així. Sí, sí, és l'Associació de Dones, col·lectiu de dones La Cata. L'any 2003 hi va haver un grup de dones amb moltes ganes de fer coses que es van animar i van formar el col·lectiu. Va ser el març del 2003.
I d'allà cap aquí s'ha anat mantingent i s'ha anat activant aquesta associació. Això vol dir que del 2003 en van passar molts anys i han anat passant diferents persones. Jo sóc una de les que ja de bon principi va entrar a la Junta i encara hi continua.
Com d'altres, eh? Però vull dir que la finalitat de la Cata és mantenir viu el caire d'organitzar coses, les dones, en el barri del Pont Major.
Les activitats que es fan, la nostra seu és en el centre cívic. El centre cívic és el puntal del barri i allà ens hi trobem i organitzem coses. Has de tenir un local on poder fer les coses i aquest sempre ens han acollit molt i molt bé i tenim la nostra seu. Sempre hi tenim un espai, sempre hi tenim una ajuda, que això és molt important. Perquè avui dia tots sabem que les associacions ho tenen molt complicat per tirar endavant
perquè te demanen molta burocràcia i aquí sempre hem trobat un punt d'apollo, que és molt important. La nostra funció és reunir les dones del barri, dones de diferents cultures, el que passa és que nosaltres ens hem quedat amb les de casa. Ens costa molt ajuntar diferents col·lectius de dones, però aquestes són les bones, nosaltres diguem, les valentes.
Què fem? Doncs mireu, celebrem molt el Dia de la Dona, que és el 8 de març, ara acabem de celebrar. Celebrem el Dia del No Violència, també que són unes dades importants, i fem diferents activitats, però un dels puntals nostres és per Nadal. Abans de Nadal fem un sopar de dones, de sòcies, perquè ens movem amb sòcies també, que és el que manté el col·lectiu,
I aquell dia sí que és un dia de festa grossa. Aquell dia ens trobem moltes dones del barri, i allò va molt bé, perquè dones que potser ni et veus, aquell dia ens assentem a taula i disfrutem. Després, què fem? Organitzem molts cursos. Organitzem cursos de gimnàstica per gent del barri. Aquí també hi entra molta gent que no és del barri, perquè té les portes obertes a participar en tots els cursos.
Hi ha cursos de gimnàstica, d'idiomes, de ioga, de pintura, de... Ui, ara me quedo en blanc, eh? Moltes coses, al final. Moltes coses. I n'hi ha un de molt especial, que és el de cuina. El de cuina que té molta acceptació, molt bona acceptació, i no és per tirar-me floretes... No, teniu una bona professora, no...
El fa ella, ho hem de dir. Però vull dir que són coses... Una bona cosa és sortir millor cuinera, s'ha d'aprofitar. Però vull dir llavors, aquí sí que hi participem les dones de la cata, perquè una cuina, l'altra ajuda, vull dir que és amb el que també ens movem tenir part activa en totes les activitats que fem.
A mi aprofitant un moment el que deies, m'agradaria també obrir un moment ara la tertúlia i parlar també, aprofitar l'associació de veïns i també la gegantona, ve en Roger també ve en qualitat d'un dels impulsors de la gegantona, que és una entitat que n'hem parlat aquí a la ràdio en altres ocasions, que és una entitat que...
que ens ho explicarà ell millor que ningú, però també de com ha anat canviant el teixit social d'aquí del barri i de com les entitats, la Cata estem parlant ja de 25 anys, 23 anys, cap a 25 anys gairebé, l'associació de veïns, molt més antiga, evidentment. La gegantona és molt nova, per tant, tenim tres entitats de períodes històrics diferents que, si vols, Roger, fem aquesta pinzellada, que és la gegantona, i ens expliqueu també com està renovant-se o no
també aquestes entitats, com la vitalitat social del barri. És un tema que m'agradaria entrar-hi. El fenomen de la segontera és interessant, perquè això sobretot neix a partir de les inquietuds, dels interessos d'unes famílies que precisament venen al barri, es troben visquent al barri i a l'entorn sobretot de l'escola Bressol, i que allò per circumstàncies, per convivència, allò s'ensopega amb una llegenda
amb una llegenda d'aquí, una de les llegendes d'aquí, i surt la idea de recuperar, això de la recuperació de posar en valor la cultura popular, i es pensa en crear aquesta imatge, el treball de la imatgeria de la gegantona, de la majordoma, i a partir d'aquí es configura
per dir-ho d'alguna manera, una colla de gegants, però que és molt més que una colla de gegants, o que no és només, o que potser el de menys és que sigui una colla de gegants, perquè és un espai de convivència en el que hi ha gent del barri, en el que s'ha obert també a d'altres comunitats que també hi puguin participar, en un barri que és divers,
i que aquesta diversitat a vegades, com comentava la Montse, la vivim de forma una mica segmentada, perquè per exemple hi ha també el col·lectiu de dones que treballa més el tema de la interculturalitat, i en tot cas aquí sí que la gegantona agafa una mica aquest esperit de...
d'aquesta embrangida d'una sèrie de famílies emeinada, de recuperar aquesta cultura popular, i a partir d'aquí es fa la colla, es fa la imatgeria, es fan les gallines, i s'organitza tota una colla...
també sota el paraigües jurídic per entendre'ns de l'associació de veïns però que va evolucionant perquè llavors aquestes llegendes prenen forma de titelles i per tant unes representacions que també s'han anat fent
al barri i fora del barri, i també el més recent, a finals de l'any passat, prenen forma de compte. I fins i tot les podem trobar, i ara, que també n'heu parlat, on parlareu, segur després, de l'inundar, un barri que té...
poder poca escultura, però té molt de moral aquests últims anys, doncs té un dels murals que té a veure amb la gegantona aquest mural que hi ha aquí al costat del pont de l'aigua, on hi ha una reproducció amb dibuixos de no superpinyà que és qui ha fet tota la imatgeria i d'alguna manera és efectivament, és una entitat
recent, un moviment recent, una mica aquesta Saba Nova, que recull un grup de famílies que els permet socialitzar-se dins del barri i amb participació, com també fa la Cata, a banda de les activitats pròpies, amb aquestes també activitats que són més de barri. Quan parlem, per exemple, de la Festa Major o quan parlem del Carnestoltes, per exemple...
doncs que sempre també hi ha la presència, sempre hi trobem també les dones de la cata, en allò de col·laborar amb el que faci falta, i la segontona també com un element més de formar part d'aquesta comunitat de pont major. I tot això com es veu des de l'associació de veïns, Just Maria? Bé, jo mentre anava parlant m'ho estava, diríem, mirant d'una manera introspectiva,
Una cosa que no ha dit en Roger ara, i és que el denominador comú d'aquesta gegantona és el fet dels nens petits que són el nexe d'unió entre els adults, els pares, i tot això covat, diríem, en el que és l'àmbit de l'escola infantil. L'escola Brassol. L'escola Brassol.
En l'altre extrem, hi hauria que aquí avui no està directament representada, però en tot cas ja la representaré...
No piquis a la taula. Una mica més. Ja la representaré jo. La Unió. La Unió és l'associació de la gent gran. Després tindrem aquí en Josep Bruguet, que ens en parlarà. Ja ell ja se'n farà càrrec. Però vull dir que no l'hem d'oblidar, aquesta associació. L'associació de veïns, diríem, ha vist...
Concretament en el cas de la gegantona ha vist com s'incorporava aquesta entitat nova que a més a més finalment ha acabat formant una comissió de la pròpia associació.
i que complementa, però molt bé, tota l'activitat de l'Associació de Veïns, tant formant part de la Junta alguns dels seus membres, com guarnint, diríem, tota la part lúdica, festiva, amb una vistositat, doncs,
molt remarcable. Fetes aquestes presentacions, una miqueta, ara jo m'agradaria entrar a parlar del barri. Llavors, aviam com el veieu vosaltres, el barri, perquè ara hi havia la regidora que en parlava, del pla de barris, que ha sigut notícia darrerament, perquè ha sigut el pont major seleccionat dins aquesta convocatòria de la Generalitat, l'Ajuntament s'hi va presentar
amb una proposta específica per al pont major, ara s'explicava, i al final ha sigut de les propostes seleccionades des de la Generalitat, i aquí això representarà una arribada important de diners, per una banda, projectes molt socials, de connexió, d'integració, perquè estem parlant d'un barri amb diferents realitats,
i tenim els pisos sindicals, que és un tipus de realitat, hi ha després la part d'Antiga, que és un altre tipus de realitat, la part de Camaret, que és un altre, vull dir que és un barri on hi ha diferents realitats urbanístiques i socials, també, no? Aquí jo voldria destacar dos aspectes del que acabes d'anunciar tu. D'una banda, hi ha aquesta diversitat, o sigui, el Pont Major no és un barri homogeni, diríem, en el sentit, diríem, de...
o sigui, demogràficament té moltes variacions i diferències i fins i tot costa molt de cohesionar, no sé si avui en parlarem, però, per tant, tot i no ser molt extens geogràficament, vull dir, és molt intens en quant a aquesta diversificació
demogràfica però el pla de barris que continua sent el tema estrella ara en aquests moments i no vull de cap manera cridar-me al temps però en aquests moments tal com està la situació jo diria que aquest any 26 potser ens quedarà bastant baix per què? perquè el conjunt de tot el pla de barris
és d'uns 412 milions a nivell de Catalunya evidentment tot això a la perspectiva és a nivell nacional diríem i tot i que d'aquests 412 l'aportació per part de la Generalitat és d'una mica més de 220 o 230 en aquests moments amb el col·lapse dels pressupostos jo diria que això està una mica
ho hem de posar, diríem, en observació, no? Tot i així se'n podem parlar. Sí, perquè evidentment és un projecte que ha quedat seleccionat, per tant, sigui aquest any o sigui amb altres amb anys posteriors, evidentment quan s'aprova des de la Generalitat se'n financia una part, des de l'Ajuntament se'n financia una altra, llavors veurem una miqueta com va a l'actualitat política, però en principi és un projecte aprovat que per tant s'haurà d'acabar fent, però no sé què pot representar pel barri. Sí,
Jo crec que el tema del finançament ja ho veurem. De fet, no semblaria que estigués estrictament subjecte a l'aprovoció del pressupost de la Generalitat, perquè em penso que amb el gest que s'ha fet ara hi ha incloses partides de pla de barri i estem en una fase encara molt inicial. A veure, amb una perspectiva de 5 anys, un horitzó de 25 milions,
que no tot és inversió tutxana, per entendre'ns, perquè amb aquestes tres potes d'actuació urbanística, que és important, d'acció climàtica o de sostenibilitat, i d'acció social per al foment de la cohesió,
Home, 25 milions d'euros amb una perspectiva de 5 anys són molts recursos i jo crec que aquí del que es tracta és d'intentar tenir molts més encerts, que no pas errors, comptant que potser alguna cosa no acabi de quallar, però que és una oportunitat molt bona per resoldre temes endèmics, també tenint clar que el pla de barris no resoldrà tots els problemes que té Pontmajor,
perquè hi ha necessitats i demandes que ja sabem que el pla de barris no pot donar-hi cobertura.
per exemple, el Teatre del Xifre, que seria un gran equipament per al barri, però en tot cas sabem que per aquesta via ara per ara no, però sí que és una gran oportunitat perquè el pont major, que en alguns moments pot semblar que està en una situació de risc a nivell de segregació, perquè, per exemple, tenim un programa important amb les escoles de primària,
tant la concertada com la pública, amb molt poca preinscripció i molt poca matrícula, que fa que no siguin escoles triades per algunes de les famílies que viuen al barri, i això és quelcom que s'ha de poder revertir. Tenim una oportunitat, juntament amb altres coses que poden passar de desenvolupament urbanístic al barri, com el Pla d'Esteineries, per precisament aquells problemes
que hi són avui o que percebem que es poden cronificar poder-los atacar. En el vell urbanístic és important perquè hi ha algunes zones del barri que en el vell urbanístic estan una mica degradades i aquí s'ha de fer un esforç i comptant que l'urbanisme també té un element cohesionador i integrador, per tant
Amb l'esperança que aquests recursos estiguin ben invertits, jo crec que és una gran oportunitat pel barri. Des de l'associació de veïns, evidentment, el que volem és ser en els llocs de decisió, supervisar tot el que es vagi fent i que d'alguna manera no ens ho anem trobant. Ens sembla que per part de l'Ajuntament hi ha un bon retorn en aquest sentit, en què compten també...
associació veïnal, evidentment, i amb la participació de tothom, però que sí, també amb aquest paper, una mica de seguiment i de proposta de com es va desenvolupant i executant el pla de barris.
O sigui, volem posar-hi o ficar-hi cullerades. Això. I tu com ho veieu, Montse? Nosaltres tot això del Pla de Barris ho veiem amb molta il·lusió. Però també amb una miqueta de uf, què passarà? Ui, ui, aquí ara tothom se'n recorda del Pont Major. Fins ara era un lloc oblidat i ara ui, el Pont Major, el Pont Major. De veritat sabrem entre tots portar-ho això que ens resulti. Tenim els nostres dubtes, ara tenim la nostra il·lusió.
Nosaltres des del col·lectiu de dones de la Cata tenim ganes de col·laborar amb tot el que puguem i que en el barri quedi tot això invertit i que en puguem disfrutar tots, perquè el barri és un barri que de veritat val la pena. El Pont Major, molts anys enrere i encara ara com deien el Pont Major, ui, el Pont Major, volguem dir, uf, te'n vas a un barri que jo vaig venir-hi fa 45 anys...
I m'hi he quedat, de veritat, i he treballat, i he viscut, i d'aquí no me'n treuen. I com això, la majoria de les dones, vull dir, les dones som una fortalesa i lluitarem perquè el barri del Pont Major quedi petxada de tot això del pla de barris i que en puguem viure i disfrutar-nos tots.
Perquè, evidentment, el Pla de Barris planteja... O sigui, ara hi ha moltes propostes que això, que aquí, que allà, però el que hem de mirar és que aquestes propostes se puguin fer i puguin quedar en el barri. No que vinguin per casualitat. Pum, vindrem a fer això i després ja està, s'ha acabat, que desaparegui. Que no siguin bolets, no és el que es diu bolets, sinó que sigui una cosa que... Exacte, perquè ara, quan hi ha diners, tot surt. Tothom ve a fer propostes, tothom se'n recorda. Ui, el pont major, ara tothom sap el pont major en terç.
però volem que de veritat quedi la petxada d'aquest pont major de disfrutar aquest pla de barris i ha de quedar en el barri.
El més important és que, sigui de la naturalesa que siguin els projectes, tinguin assegurat el manteniment. O sigui, tant els que són, diríem, de totxo, com els que són projectes de tipus social, han de tenir continuïtat. O sigui, qualsevol cosa que es fa, i no perquè sigui el pla de barris, vull dir en general...
qualsevol cosa que es fa ha de tenir previst un manteniment un carril bici la prolongació del carril bici o sigui un parc un parc que potser s'haurà de desplaçar en el seu moment quan prosperi tot el pla de destileries segurament s'haurà de desplaçar el parc el parc de la placeta de Saborell
Teresa Borín, i això requereix manteniment, com el requereix en aquests moments. Tot, tot. I si s'amplia l'espai jove, el centre obert, aquest que tenim aquí darrere nostre, aquí a l'altre costat de la pista,
i això segur que requerirà la contractació de més personal, això no serà només per aquell any de la inauguració, això serà de manera definitiva. O sigui que tot això s'ha de tenir previst i 25 milions, dels quals de fet de la Generalitat només en vénen 12,5 milions,
no sabem no sabem el que donaran de si no està massa heu parlat del pla d'estileries també per qui no ho sàpiga és un pla urbanístic que hi ha aquí a Can Boades per entendre'ns perquè la gent ho situïa a la fàbrica que hi ha aquí al Pont Major tot aquell sector s'ha de reconvertir en habitatge aquell sector el que és la fàbrica i la part de darrere la part cap al riu que és on hi ha aquest parc que deia en Josep Maria el parc que d'un costat
tot això han de ser nous habitants. Aquí hi ha hagut una certa polèmica també, perquè la proposta inicial plantejava blocs de fins a 8 pisos d'alçada, si no vaig errat. Ara s'està modificant aquest projecte i s'està adaptant perquè siguin menors, siguin de 5, si no vaig errat de 5. Baixos cinghiàtics. Baixos cinghiàtics, que hiàtics és una miqueta... El regidor explicava àtics retrencats també, de manera que no quedin tant a la vista. Visualment
no afectin tant evidentment això serà una cosa molt important també com a pla de barris pel pont major perquè representarà una arribada de nou població important en un lloc on tu per exemple Roger parlaves del futur de les escoles que està una miqueta ara mateix en ventredit llavors com lliga tot això com veieu estem en un moment de canvi realment un moment clau de futur de barri
Sí, estem en un moment de canvi perquè, o sigui, en un procés de canvi que no passarà d'avui per demà, tenim una perspectiva de com a mínim cinc anys de pla de barri i jo crec que tenim una perspectiva segurament de més anys de desenvolupament urbanístic de tota aquesta peça, d'aquest pla de millor urbana del Destileries, perquè també entenem que es farà progressivament, possiblement començaran per la part
alliberada del solar perquè és la part fàcil i llavors haurà d'haver-hi l'enderrocament de la fàbrica però no oblidem que és una fàbrica en què fa relativament poc encara s'hi ha fet inversió i per tant si s'hi ha fet inversió vol dir que
continuïtat encara tenen. Aquest procés ens hauria de portar a un escenari que des del Pla Comunitari Construint Pons, des de l'Associació de Benys ja hem advertit, de precisament anticipar-nos els problemes i anticipar-nos a les oportunitats. Tenim un problema amb les escoles, d'acord?
No són escoles que no són triades per gran part de les famílies o per algunes de les famílies del barri. Entre el desenvolupament urbanístic i el pla de barris el que hem de fer és que, per exemple, les escoles siguin atractives primer per aquí, home, evidentment, i el barri per la gent que hi viu. O sigui, el barri per la gent que hi viu. Que sigui un barri, com comentava la Montse, que és desconegut perquè té molts contrastos, per la gent que hi viu.
Per tant, amb dues coses que passaran bastant en paral·lel, potser amb temporalitats diferents, les hem de poder harmonitzar. Perquè, per exemple, el desenvolupament de destileries afecta, com comentava en Josep Maria, a la plaça Teresa Borín, que avui dia, que és una plaça on hi ha jocs infantils, que és una peça que a dia d'avui, d'haver estat tipificada a copa d'equipament, que en el desenvolupament del Pla de Millor Urbana també,
I és veritat que han alliberat part de la plaça, part del solar aquest, perquè pugui seguir com a plaça, perquè aquí tindrem un increment de població important, progressiu, però el que també tindrem és un contrast i hi hem d'intervenir entre un urbanisme nou amb uns pisos nous i uns habitatges dels blocs sindicals, el grup 1 major, que estan bastant degradats. I aquest contrast...
l'hem de poder evitar. Per tant, aquí necessitem que s'intervingui urbanísticament tant en els habitatges com en tot l'entorn per dignificar aquest espai i per mirar-lo d'integrar que llavors allò pugui ser una integració, perquè si no sí que tindrem
encara més aïllat al tema de tots aquests habitatges del grup pontmajor. Però el projecte en aquests moments no només no contempla aquesta integració, sinó que més aviat empitjora la situació, perquè al pontmajor tenim tres carrers llargs,
el principal és el que prolonga del carrer Pontmajor cap a Sant Joan Bosco, però un altre carrer llarg molt important, que és una artèria dels pisos, dels pisos blancs o dels pisos del grup Pontmajor, és el carrer Formentera, que és el paral·lel que hi ha al mig. I aquest carrer, amb tot el projecte d'estilleries, es queda tallat just a l'arribar a la zona aquesta dels habitatges,
o sigui a l'alçada del carrer Tenerife i... No, el Tenerife no és més avall. Doncs és el Ramon Llull.
No, a l'altre... Bé, en tot cas, diéssim, es talla la continuïtat. Sí, la continuïtat. Queda tallat el trànsit allà. I es converteix en un dibuixet, que de moment és un dibuixet. Esclar, tot això són dibuixos, no?, de moment. Però, clar, després això anirà a missa. I aquest dibuixet fa com una petita rambla, no?, vull dir allò, decorativa. Però els pisos, els actuals 200 pisos blancs, quedaran més aïllats encara...
perquè primer que se'ls tallarà accés, accessibilitat, mobilitat, i després que quedaran en el racó i tota aquesta promoció, que això evidentment no serà de cop, això serà escalonat i dependrà del mercat i de l'oferta i la demanda.
Serà per tant molt més lent, però clar, ja està dissenyat d'una manera que quedarà en els pisos en un racó. Hi ha una qüestió aquí que és important destacar, és un detall potser, però el carrer Port Lligat té un tractament.
en el pla de millor urbana, a nivell de resoldre la mobilitat del desenvolupament del destileries, té un tractament d'un carrer de sortida de tot aquest sector, 441 habitatges.
El pla de barris, el carrer portlligat, té un tractament més de via, o sigui, no de via verda, com l'entenem, però sí com un carrer més pacificat, perquè se li vol donar, com que està a prop del parc on hi havia Dexa, etcètera, i llavors és com una contradicció, que per això jo dic que s'ha de poder harmonitzar, perquè el pla de destileries
planteja, potser la sort és que es farà progressivament, però sí que planteja reptes, a part dels demogràfics, de l'increment de població, de mobilitat.
de mobilitat, pensant en el sector aquest concret, però també pensant en el barri i fins i tot en la ciutat, perquè s'estan dibuixant propostes, potser de direccions úniques, d'obrir nous carrers, de viabilitat amb el carrer Sant Jordi, de futur, perquè també hi ha altres desenvolupaments pendents, i esclar, tot això, bé, s'ha de mirar com s'aterra, però sobretot des de l'Associació Veïnal de Pont Major el que volem és
participar en els debats on això s'acabi dibuixant i que no ens trobem, com ens hem trobat amb el Destileries, que l'única cosa que podem fer a correcuita després són unes al·legacions per poder intentar salvar alguna cosa. Perquè l'OIEN ho entengui, els que ens estan escoltant, que no són del pont...
El carrer Port Lligat és el carrer que hi ha més aponent, és l'últim carrer cap aponent dels asfaltats, que té forma de carrer, perquè després ja el que ve és zona rústica. I en aquests moments, tal com deies tu, Roger, ja té un tractament de carrer d'un sol sentit, vull dir, és un carrer una mica secundari,
i que ja limita, diríem, en zona de parc. Com ho veus tu, Montse, tot el tema aquest dels nous pisos? Jo veig que aterraran aquí un canvi molt important. Les hores, que tal com comenta en Roger, això serà a poc a poc, però esclar, el Pont Major vindrà a ser una part de la ciutat molt important amb molta gent. S'ha de preparar molt bé
Molt bé, perquè totes les il·lusions d'ara no siguin un problema després. Perquè al Pont Major s'han fet moltes coses, però llavors a vegades el que deia en Josep Maria es fan i després no hi ha el que ve darrere, el manteniment i tot l'ordre que hi ha d'haver. Serà una oportunitat perquè el barri creixi, però molt de compte, perquè jo veig que creixerà molt i, a veure, totes les coses han de ser bones, però s'han de portar molt i molt bé.
Ara en Roger, però digues, digues. Quan, per exemple, jo tinc la il·lusió que vindrà molta gent nova i que vindran moltes dones amb ganes de fer coses, amb ganes de fer coses. Sava nova per la cata. La cata té ganes de fer coses, el que passa és que ens falta sàvia nova. Totes aquestes dones trempades de 40, 50, 60 anys, ningú es vol apuntar al carro.
Tothom, ai, ho feu molt bé, escolta'm bé, ja venim a les activitats, oh que bé, escolta'm, venim a fer el ioga, venim a idiomes, venim a tot això, escolta'm, ho feu molt bé, ho feu molt bé. Això ens ajuda molt. Però per què no ens animeu i veniu a la colla i totes juntes fem coses altres? Veniu a la junta a remar, eh? A la junta a remar, que no és treballar molt, eh? És molt la il·lusió i entre tots es poden fer moltes coses.
Arremangar-se, que és el que costa les entitats avui en dia molt. El que passa que la gent, quan dius apuntat a una associació, ui, no, no, no, jo no tinc temps, ui, no, no, jo no m'ho comprometo, jo no en sé. Però sí, és un estímul, perquè entre tots pots fer moltes coses, un té una idea i l'altre una altra, i és molt positiu, sí que treballes una mica, però és que la sensació que t'omple i de goig és molt important. Jo crec que la gent s'ho deixa perdre, això.
Mira Montse, el 50% de la població nouvinguda aquesta seran dones. Vull dir que estigues tranquil·la. Bé, però falta que aquestes dones, que n'hi ha de molt trempades, moltíssim, falta que s'apuntin al carro, que els hem de convidar a que vinguin i que s'animin. Això és el mateix que li passa a tots. A totes les associacions. Totes tenim el mateix problema. Que a la gent li falta venir-ho a provar. I si ho ve a provar, llavors el millor s'engresca.
Aquí ha sortit també a la taula el tema de la relació amb la ciutat, que es deia abans, per exemple, a l'entrevista, que queda el pont més allunyat del centre de Girona, més relació amb Sarrià a vegades que fins i tot amb Girona, tot i que hi ha coses que també estan canviant.
En relació amb la ciutat, mobilitat, per exemple, coses que s'han anat tractant o coses que també a nivell d'associació de veïns, també amb altres tertúlies s'han comentat, el tema de l'accés de velocitat, per exemple, al pont major, com ha impactat el pont del Trueta,
que ara ja portem uns anys al del pont i que connecta el barri amb l'altre costat de riu, amb l'altre costat de terca, amb el Toret Antic. Ha augmentat, bueno, ara ja fa uns quants anys que està obert, ha augmentat el trànsit del pont major i ha alliberat Pedret, justament. O sigui, ha beneficiat Pedret i ha perjudicat el pont major.
I això en un context de futur on el Trueta marxarà d'allà. No és que la gent només vagi al Trueta, que no hi va tanta gent al Trueta. Aquí s'ha convertit el pont major en l'accés del Baix Empordà i la part del gironès que va cap a... De Gavarres, diem, sí. Sí.
Se li ha facilitat l'accés cap al pont de l'Aurora, aprofito per dir que el van batejar així des de l'associació de veïns, i en canvi Sarrià, els veïns de l'altre costat...
Han anat posant, i ara ja els tenen establertes, totes les traves possibles perquè la gent no hi vagi a passar, a buscar, diríem, l'autovia o l'avinguda de França. Allà hi ha rotondes, hi ha condicionants de direccions... I la gent, fàcil, diu, tu tira recte, travesses aquelles cases d'allà, que és el pont major, i després ja és una mica més ample i arribaràs al pont nou.
aquesta és la visió de tot aquest trànsit immens un trànsit molt augmentat des que existeix el pont de l'Aurora i que a l'hora de limitar, controlar la densitat és la que és però la velocitat també és molt excessiva i els estudis previs a posar radar que acabarà sortint el tema del radar que hi ha per dret
es va fer molt més fàcilment l'estudi a pedret per l'espai i la disponibilitat, diríem, de poder amagar un vehicle amb un radar mòbil i fer els estudis, que no pas aquí mateix, al carrer Pontmajor, que qualsevol instal·lació d'un aparell era molt visible i, per tant, no van arribar a...
comprovant mai la velocitat de pas d'aquí i quan van decidir posar un radar en aquest tram van dir no, ho posarem a per dret i allà està, a 30 que ara ha passat a 40 ha passat a 40 una cosa que...
ha passat a 40 però no sé si han canviat els senyals encara el senyal lumínic quan passes de 30 encara surt en vermell i no et diu moltes gràcies però potser la foto no t'elefant si no vas a més de 40 i la senyal vertical la senyal vertical està a 30 almenys ahir no, ja l'han canviat
Hi havia dos senyals, una que era una de prèvia que vam posar amb la icona d'un radar, aquesta l'han tret, però l'altra que era només el 30, ara ja hi ha un 40. L'únic, el lumínic, encara et marca en vermell si passes, però potser la foto no. I esteu d'acord amb tot això de mobilitat, en tot cas més enllà del radar de Pedret, que és el gran conegut ara de la ciutat? Sí.
i el gran recaptador amb els veïns de Pont Major que també hi han contribuït diguéssim o sigui mira per exemple en transport públic ja hem guanyat i hem perdut ja hem guanyat perquè des d'un temps cap aquí tenim més freqüència però el desdoblament de la línia de la 6 i la 16 que és una línia que és veritat que no és de TMG sinó que és de la TM i hem perdut perquè es dona una paradoxa el Trueta és més a prop que mai
Abans del Pont de l'Aurora, per anar al Trueta, havies de fer molta volta. Havies d'entrar a Girona o havies de passar per Sarrià. Ara és més a prop que mai. Però en transport públic és més lluny que mai. Això s'ha de resoldre. A més, el Pont de l'Aurora, a nivell de transport públic, només el fa servir...
Una línia, que és la 16, dos cops al dia per donar servei des de la part de Girona que va a Sarrià i Sant Julià pel pont de França per donar servei al xifre. I és l'únic bus que atreveix aquest pont, quan possiblement es podrien plantejar que més autobusos
creuessin aquest pont perquè dona accés, no només al Trueta, també a un altre sector de la ciutat. I també tenim més lluny, perquè l'L16, l'L6, teòricament para a Sant Julià, per allà a les claus, per entendre'ns, i llavors allà hi ha el canvi amb la línia 16. Per tant, també tenim més lluny amb transport públic el cap de Sarrià, que és el cap de referència per la gent de pont major. I només en relació amb la ciutat, jo crec que aquí...
ja des de fa molts anys i és una qüestió quasi identitària del pont major evidentment som del pont i per això també la revista té aquest nom de sentiment de pertinença i d'orgull però sense oblidar que també som ciutat i som Girona i per tant aquesta ambivalència sempre la volem jugar per tant som del pont amb molt d'orgull
Però també amb molt d'orgull ens agrada molt que tinguem un festival en Clàudia Ciutat que evita el Pont Major i que, per tant, durant aquest cap de setmana, amb l'Inundart, l'Inundart a Girona és Pont Major perquè Pont Major és Girona, és ciutat també. I això representa un repte, un repte no només físic, sinó també un repte mental. Perquè molta gent, jo recordo, quan era petit, molta gent es pensava que jo vivia a Serrià quan era petit perquè la gent potser pensa que
Bé, van ser que Girona s'acabava quan s'acabava a Pedret, perquè llavors venia Sant Daniel i llavors venia Pontmajor. Hi ha una mica aquesta confusió. I, evidentment, amb Sarrià, amb relacions molt agermanades i amb molta relació. Molta gent de Pontmajor encara va comprar al mercat de Sarrià, per exemple, que potser és un mercat que és més a prop que no pas el de Girona. O molta gent va un dia aquí i un dia allà. Però sí que aquesta doble condició de...
sentiment fort de barri però també amb una pertinença i sentint-nos ciutat i que per tant les coses de ciutat també passin aquí hi ha hagut també una cosa que es comparteix amb Sarriana que és la pèrdua del comerç també s'ha perdut molt de comerç al pont major abans era una zona de pas ho dèiem i hi havia molt de comerç i ara el que és el carrer principal i així s'ha perdut molt tu Montse tu que tenies l'aurora i tant i tant i tant abans era un barri viu
Jo recordo quan vaig venir al Pont Major, aquí era tot botigues. I discoteques també, no? Hi ha coses que no cal que les recuperem. Aquestes, bueno, ja tenim altres coses. Però vull dir, sí, si era un barri viu, teníem aquí al Pont Major una porta sí o una porta no al carrer, que eren botigues, i ara tot ha anat desaparant. Jo a vegades penso, alguna botiga tindria vida actualment aquí al carrer?
Esclar, el problema és que no els pots aparcar. El lloc de l'aparcament, si vols anar a comprar, depèn de quin tipus de comerç, no és prou d'això. I llavors té prou vida al barri perquè la gent, tots ens desplacem a Girona. Els del Pont Major anem a Girona. On te vas? Vaig a Girona. O sigui que som de Girona, però nosaltres per anar...
a la ciutat anem a Girona llavors aquí ja s'ha provat de posar comerços i coses però potser amb la gent que som del barri actualment no hi ha prou vida pel comerç ara quan arribi tot això que està previst potser seria molt important mirar d'activar el comerç
Clar, és que potser has pensat que... Però quin tipus de comerç? La societat ha canviat? També això passa a molts de barris de Girona. I els hàbits de consum han canviat, perquè es compren molt per internet. O sigui, hi ha molt producte que ja es compra per internet. Evidentment, hi ha centres comercials com a tal, com a equipament, o hi ha centres de ciutat amb un gran atractiu comercial, que també fan molt aquest efecte crida per segons quins tipus de producte. Però vaja,
Jo crec que amb l'increment de població hi ha una sèrie de comerços que inevitablement poden caure, o sigui, poden venir el que és més aquest de necessitat diària, una fleca, un bar, potser algun altre supermercat, tot i que podem anar prou coberts. Tot això sorgirà espontàniament. Sí, però jo poso un exemple. Hi ha una botiga de Girona de mobles,
que va tancar, tenia dos establements a Girona, en va tancar un, per tant té un establement, i aquí té un magatzem que també fa funcions de showroom i que la gent hi pot anar, pot comprar, etcètera. Una activitat que estava al centre de Girona, allà a la plaça Pompeu Fabra, va tancar aquella i ho ha traslladat aquí. I és veritat que, com passa amb altres...
centres històrics o el carrer Major de Sarrià, jo també és una vivència que l'he tingut i que l'he viscut, també ha anat perdent tot aquest comerç i els usos comercials dels Bassos han anat tendint a usos residencials. O a vegades també pot haver activitat econòmica que és més invisible de professionals que s'instal·len en un barri que també en tenim aquí. Per tant, potser és veure quin tipus de comerç. També tenim
un cal flaquer que també ha fet una aposta i de moment no han marxat. Poden ampliar, segurament, però de moment hi són. És una aposta que també estava per veure una mica com anava. Per tant, s'ha de veure. Hi ha activitat comercial...
Jo crec que com va passar a Sarrià i ha passat a altres llocs, a vegades aquesta activitat es desplaça i amb aquest desplaçament, inevitablement, a cada vegada perds un llençol i hi ha activitat que et cau, però sí que es desplaça. I en el cas de Sarrià es va desplaçar del carrer Major a l'autovia i en el cas del pont, potser, algunes activitats han derivat a altres llocs, més a l'Eixample, i sobretot on hi ha densitat de gent. En la mesura que...
que aquesta part més del carrer del Pont Major pugui incrementar a nivell d'això, com està passant, de cases que es van rehabilitant i que es van habitant, doncs també és més probable que hi hagi més activitat. Si no m'equivoco, la fusta em penso que tornarà a obrir d'aquí relativament poc. Després de Setmana Santa m'han dit. Però jo ara, mentre no el rones, vas pensant, no? I bueno...
Primer, voldria dir que quan hagin arribat tots els 1.400 nous veïns en un període llarg, la necessitat dels serveis serà tan evident que sorgiran comerços, sorgiran bars també, sorgiran bars que després generaran la millor oposició veïnal, sortirà de tot.
Això per un costat. I després, mentre anàveu parlant de Sarrià, doncs jo, el meu record, o sigui, jo tinc records ja de finals dels anys 50, no? I el pont i Sarrià teníem una història de compartir moltíssimes coses. O sigui, hi havia sarrienencs que venien en el ferrer del pont,
o sigui, gent de Sarrià que venien als barbers del pont, als perruqueres del pont gent del pont que anaven al metge de Sarrià, etc. o sigui, era un intercanvi continu
i fins i tot anar amb el cinema a Sarrià i de tot això queda l'autobús que a més a més ara sabem que està en aquesta situació complicada perquè no ens porta allà on ens cal
troeta per un costat i cap per l'altre, i compartim justament també el cap amb l'extensió que té aquí davant del dispensari, i pràcticament no queda res més.
però queda aquest nexe encara d'entremig i queda el riu que és el que ens separa si parlem d'equipaments parlàvem de dispensari parlàvem també abans del tema de les escoles que és un dels reptes de futur que té aquí el pont major que de fet fa un o dos plens a l'ajuntament hi va haver una moció que el FEDAC
i el Carme Oguet, que són l'escola concertada i la pública que hi ha ara al barri, doncs demanaven unir esforços en aquest sentit per no perdre l'escola del barri, perquè entre tots dos al final s'acaba disgregant i acaben quedant places buides. Hi ha el xifre que es va perdre, l'institut com a tal es va perdre com a institut de barri, sí que ara s'ha guanyat com a ciutat un equipament d'educació, de formació professional molt potent, i
A nivell d'equipaments, no està malament el barri tampoc, té centre cívic, té biblioteca, aquí on estem, amb un espai molt bonic, amb un espai que s'aprofita molt bé. Hi ha la presó, que és una de les altres coses que quedarà aquí. Què s'ha de fer amb això? Perquè el que havia sigut la presó ara és un centre de dia...
És un centre penitenciari de règim obert. De règim obert, vull dir que, per tant, que ha reduït molt l'activitat respecte a la que tenia abans. Parlaves tu abans del teatre, recuperar el teatre del xifre. No sé com veieu la situació d'equipaments del barri. Si creieu que és una bona situació o que té marge de millora important. O sigui, en perspectiva de futur...
ara tenim un dispensari, potser estaria bé que tinguéssim un CAP, per exemple. I llavors hi ha els equipaments que tenim, però que potser
si han de fer aquest manteniment o si han de fer aquestes millores camp de futbol per exemple, tenim un camp de futbol però que s'hi ha de renovar la gespa perquè està malmesa i de fet el puntenc femení el que es creix és increment de lesions perquè el camp tu el veus i veus un verd molt maco però no està en les condicions que ha d'estar l'Ajuntament d'això n'és coneixedor va ser arran del Glòria que el van negar completament i va deixar fang
Sí, i llavors, doncs és això. I sí que, per exemple, en clau educativa, el repte és, primer, incrementar i consolidar la població escolar a partir de I3. I després, en perspectiva, veure que una opció és el que plantejava el FEDAC d'un institut d'escola de poder recuperar els estudis d'ESO en el barri. Però primer...
Almenys jo penso que primer hem de consolidar i hem d'incrementar i consolidar població escolar d'I3 i que per tant faci tot el recorregut de la primària aquí al barri perquè ara la població escolar que fa la primària al barri és molt petita i inevitablement això vol dir que hi ha població escolar en aquesta edat que s'escolaritza a escoles del centre de la ciutat o d'altres, no?
Però a nivell d'equipaments és resoldre una mica aquesta qüestió a nivell educatiu i s'oblida com a futurible veurem on el cap. I llavors també
alliberar una mica, que això el Pla de Berris hauria de donar-hi resposta, alliberar una mica o segmentar l'activitat pròpia d'aquí, perquè és veritat que això són basos comunicants. Aquí hi ha una sèrie de gent que no ve perquè potser sent que aquest centre cívic està habitat per un altre col·lectiu o per una altra franja d'edat que els impedeix venir aquí i desplegar totes les activitats que podríem fer.
Aquí radica la qüestió. O sigui, la gent gran ha deixat de venir aquí, aquí al costat, la sala Regàs, la part més noble del centre cívic, perquè hi ha un trànsit tumultuari, a vegades hi ha moments, dels joves...
de l'altre costat, que són molt i molt més nombrosos, a més a més. I a aquests no cal afiliar-se, ja és espontània la seva afiliació. Ho dic pensant en allò de l'afiliació, que també està en crisi a totes les entitats. I, per tant, en poques paraules, no s'hi cap aquí. I el pla de barris hauria de poder no només contemplar, sinó acabar realitzant una solució
que passaria, per allò que deia jo abans, més contractació de personal, etcètera, però vull dir, no sé quins dels dos, potser el que té més mobilitat seria els joves, hauria de créixer el centre obert,
amb una altra infraestructura, no sé, cap a on. Ja per acabar, Montse. Sí, jo també crec que aquí seria important els espais que tenim, anar-los mantingent i, bueno, que puguem millorar i conservar, però a més a més ampliar espais, perquè el que és en quant a la gent jove, jo crec que falta espai. La gent jove o no es queda o no ve en els centres que hi ha, perquè no hi ha suficientment espai o no està prou preparat per ells.
Doncs, en tot cas, sí que estem arribant ja al punt de les 11, jo volia agrair a tots tres aquesta conversa, que hem tingut més que tertúlia, conversa, amb en Roger Cacero, amb la Montse Busquets i amb en Josep Maria Castanyer, representant aquí diverses entitats i col·lectius del Pont Major. Avui que som, ho recordem, al centre cívic del barri, del Pont Major, fent aquest programa especial, per parlar del barri, per parlar també de l'inundar, que és el que farem tot seguit en Els Quatre Rius. A tots tres, moltes gràcies. Moltes gràcies i també gràcies per venir a Pont Major.
I nosaltres continuem ara amb la programació, amb aquesta hora que ens ve per davant, amb els Quatre Rius, amb en Seït Esvai, que parlarem, per una banda, de l'Inund Art, que es fa aquest cap de setmana aquí al Pont Major, un festival d'art al carrer, que ja és molt visible, ja circulant per aquí al barri ja veus moltes coses que s'estan construint i que val la pena, i per altra banda, també per continuar parlant del barri, ho farem amb en Joan Pallàs, veí d'aquí, també que fa rutes històriques del barri, membre de l'associació de veïns, també,