Fins demà!
Bon dia, entrem en temps de tertúlia, Girona FM, com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 17 de desembre, a una setmana de la nit de Nadal, com aquell qui diu ja hi som, i fa 4 dies encara parlàvem de fires, és a dir, que les coses passen i passen a moltíssima velocitat. De que hi passin o no hi passin, no sé si en parlarem, però de la ciutat i del país i el que ells vulguin, sí que ho farem ara amb les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes. Mariona Ferrer, molt bon dia.
Bon dia. Delegada del diari Ara Girona, comarques gironines, com estàs?
Bé, això que comentàvem amb virus, que no acaben de marxar. Amb virus que no acaben de marxar. Que tires, tires, tires perquè no estàs fatal, ja m'agradaria a vegades estar tres dies molt malament i fer net, però no acabem de fer net. Ai, això és complicat, és complicat. Som també en èpoques de grip, n'hi ha molta, després si voleu en parlarem, o no. Toni Iglesias, què tal? Iglesias Associats, com va tot això? Molt bon dia, bé. Tu fas cara d'estar molt bé, no fas cara d'estar... Ah, jo em vaig vacunar.
fer les seves vacunes i per tant en teoria ha d'anar bé això és una cosa que els nostres companys de taula ens miren així jo ho he tret per sort perquè sé que és polèmic però no és tan això jo crec que ens han mirat vulguem dir esclar sou grans
Em fa l'efecte que la cosa anava per aquí. Més aviat ens hem mirat nosaltres, que som els diferents. Ja està. Jo quan agafo la grip, m'hi passo tres o quatre dies. Tirat, tirat, tirat. Abans d'on passava això. Jo també estic vacunat, de la grip, del Covid i de tot el que vam voler i vam aprofitar. Vaig posar els braços i vaig deixar fer, perquè jo em mirem molt de grec. Encara els metges és una d'aquelles coses que tenen. Senyor Carles Ribas, molt bon dia. Molt bon dia. Vostè sí que fa molt bona cara, com que fa tan més fort, ben bicicleta...
Bueno, intento fer alguna cosa perquè la feina t'obliga i el temps sí que passa ràpid, però no prou, eh? Ja m'agradaria estar un any i mig endavant, jo. Sí? Sí, home, sí. Estaria, diguem-ne, fent mítings. Oh, possiblement o no, no ho sé, veurem això. Oh, no, no, aquesta és la pregunta. Si estaria fent mítings o estaria fent campanya o... Bueno, mítings en faig a cada vídeo. Això també és veritat, que no ha deixat de fer mítings des de les darreres eleccions. El que m'hi he posat és que no he entrat.
El rei dels vídeos... No em diguis rei, que no sóc pas monàrquica. Bueno, però... Va, deixem-ho. Ens posaríem en un jardí. Avui n'ha fet un, no? Parla de fulles. Què parla? Sí, les fulles. M'han dit, no, avui en Carles Rivas parla de fulles. Mira, deu haver fet un vídeo poètic i tot. L'he fet, l'he fet. He dit que l'Ajuntament actual està perseguint papallones.
Perquè fa molt de temps que s'ha carregat el jardí que era Girona i les propellanes han deixat de venir. L'etàfora de com està la ciutat i les folleres, que no acabo d'entendre una cosa, és que la setmana passada advertien que plauria, que plauria, que plauria. Jo entenc...
A més és lògic i és una cosa evident que les fulles cauen, que no has d'estar cada dia recullant les fulles. Però si hi ha una previsió de pluja com hi havia, que al final no ha sigut tant com deien, que només ha sigut un dia, un dia i mig. A la ciutat no. És veritat que en alguns punts de les comarques ha plogut i ha plogut molt. No vull dir problemes, però ja us és problemes. Per exemple, a Figueres van...
Els passos que tenen ja més o menys controlats del Manol, doncs, van passar i algú es va saltar la prohibició i algú va haver de ser rescatat, diguem-ne, pels bombers i l'automínia. Però en tot cas sí que hi havia previsions i aquí per una vegada ha plogut, diguem-ne, bé, perquè va ploure fort.
Sí, però han quedat les fulles enganxades al terra, quan les fulles es van deteriorant, quan estan al terra, generen patinades. I a mi em preocupa molt l'oge gran, el bastó, la gent que camina amb certes dificultats, i han quedat voreres. I les bicicletes. Nosaltres ahir el meu compan va caure en bicicleta aquí al carrer de la Creu, perquè una cosa són les fulles dels plàtans, dels plataners, i les altres les d'aquí. Les gruguetes. Les gruguetes aquestes.
Aquestes són terribles i no sé què passa. Podem treure fulles d'on te passen els cotxes però no tenim preparat per treure. Ara deien que avui les treiem però ens vam queixar des de Mountain Bici però no podem treure fulles dels carrils bici i clar, és molt perillós. Hi ha mares que les bici no s'atreguen.
No, no, no, perdona, volia dir, vols dir que els atreuen d'allà on te passen els cotxes? I a vegades pots veure la via d'un costat, que fins i tot el clavegaram està sense fulles, vols dir que hi ha hagut una feina allà, i la del carril bici brilla per la seva absència, i dic, podem fer quilòmetres de carril bici, però si no els mantenim...
Ara els estaven recollint, eh? Avui sí, avui ens van informar que avui sí, perquè no podien perquè plovia. Dic, haguéssiu fet abans de la pluja, que és molt més fàcil retirar-los que no pas ara. No estaven enganxades... El meu sogre sempre deia que el vent ja els atreu. O sigui, que tranquils, que ja els treuen el vent i que ja els atreu. Però mire, saps, hi ha un altre tipus de vent que és el mecànic, el que apareix amb aquella màquina, i el que vaig veure... Bufadors. Bufadors vaig veure l'altre dia que havien quedat tot de fulles que tapaven un aparcament de minors vàlids.
I llavors, no saps què hi ha? Evidentment la policia sí que ho deu saber, perquè els heu tindut demolitzats. No, i sol haver-hi un rètol a dalt. Però bueno, això i acabant una mica amb poesia, perquè no s'ho prenguin tan malament, perquè clar, cada vegada, ara ja m'insulten i em diuen... Sí, ara ja em diuen fatxa i em diuen de tot. Però bueno, al proper parlaré d'això també, per veure si aquesta gent que parla amb tanta facilitat que un és fatxa i un és fatxa, entenen d'una vegada què vol dir ser fatxa,
I l'altre... Ja va dir Aristòtils, i perdona, eh?, que aquella ment intel·ligent és aquella que sap acceptar els comentaris dels altres encara que no t'agradin a tu. I en canvi la CUP sempre ha fet l'inversa.
Quan no li agraden els comentaris et critiquen, t'insulten, te falten un respecte, et fan scratchers i tal. Però bé, aquesta és la realitat. De fet, ara que dius això, que per mi és un tema preocupant, perquè una cosa és que tothom digui el que vulgui i fins i tot, diguem-ne, a vegades els tons no són adequats, però passar l'insult aquest dia, Adam Bertrand, el elegidor d'Esquerra, va penjar que el havia trobat... O sigui, el que va penjar va ser bàsicament això, una conversa que algú pel cabell diu...
Tu no em tenies que trucar en castellà, tu no em tenies que trucar gilipolles. Llavors diu, perdona, què m'estàs dient? Diu, vaig estar a l'Ajuntament, vaig parlar amb la teva secretària, em van dir que em trucaries. Ell diu, primera, no tinc secretària, segona, no em diguis ben gilipolles perquè si em dius gilipolles no tornaré a parlar amb tu de cap de les maneres.
Bueno, i per què m'has de parlar a mi en català si jo parlo en castellà? Ja hi som. Ja hi som. Vull dir que... No, no, a veure, perdona, una persona com aquesta no mereix absolutament res des del meu punt de vista. Per tant, jo el tema de l'insult no l'entenc. Algú et diria no. És una definició, però jo crec que utilitzem... Hem normalitzat l'utilització de paraules com feixista i com nazi d'una manera...
exagerada, per dir-ho d'alguna manera, perquè la discrepància no necessàriament hauria de ser dolenta, però és un tema puntual, i és un tema en què jo particularment em costa entendre la gent que heu entrat en aquest món, deixem-ho dir sí, eslegidors i tal, perquè a vegades s'han d'aguantar coses que no... Una cosa és aguantar el ciutadà, que forma part del joc, i l'altra és que t'hagin d'insultar o que t'hagin d'amenaçar, que també ha passat, no?
Sí, sí, jo et diria que és una mica el que està passant, però està passant pràcticament a tots els sectors, tant la política com altres sectors socials. La gent, bueno, jo diria que és una mica aquesta pèrdua de valors de la societat, que s'estan confonint moltes coses, que la...
que una mica amb això que dèiem ara de confondre termes, la dreta s'està quedant en paraules com llibertat i democràcia, i els la posa tot el dia per endavant. Són coses, jo diria, que està passant no només aquí a Girona, sinó que està passant arreu, i que d'alguna manera és per aquesta falta, diríem, d'orientació que té la societat, el tema de la migració.
El mateix, que sembla que sigui el gran problema social, i no és el gran problema social, hi ha problemes molt més importants que la migració, com l'habitatge, per exemple. La migració ens fa falta, ens fa falta perquè necessitem mà d'obra, només es tracta de fer una bona inclusió, que és el que es tracta.
i jo diria que està passant una mica això, vull dir que s'està radicalitzant i ve donat bàsicament per per extrems sobretot aquests extrems que estan apareguent a tot el món jo crec que posem-li una paraula perquè és al final és l'extrem cap a una banda no crec que sigui doble i el que volem és radicalitzar-ho per punts però quan banalitzem és que la radicalització no necessàriament és dolenta si es fa diguem-ne uns termes de corrupció jo crec que aquí és una qüestió de vocabulari
Quan parlem d'insult, no és només insult, vull dir, les polítiques de Trump des dels Estats Units i l'impacte que tenen a Europa, nosaltres el que estem fent des d'Europa és comprar el vocabulari. Si parlem de lèxic, que la paraula que ha sonat més potser les últimes setmanes, la desburocratització,
que proposa entrar a Europa i que porta des de fa mesos a través de lobbies impactant i com ni ens n'hem adonat i per la porta del darrere s'ha encarregat tot de regulacions que teníem. Una cosa és la burocràcia, portem anys criticant la burocràcia europea, i l'altra són les normes comunes sobre privacitat que tenim i que ens protegeixen els ciutadans d'Europa
i que hi ha tot un vocabulari i un lèxic que ve d'un extrem clar, que en podem parlar d'extrema dreta, perquè és que també tenim por, no podem parlar del terme extrema dreta, igual que podem parlar de la CUP i dels radicals, però sí que no podem utilitzar el terme extrema dreta. Doncs aquest vocabulari està impactant en el dia a dia. I una cosa és Girona, però Girona és un producte d'un corrent europeu.
I què passa? Quan tu és veritat que tens unes certes normes i convivència que s'han trencat per uns canvis de valors i uns canvis socials, els nous corrents i aquesta nova manera d'entendre la realitat hi rompen d'una forma molt més fàcil.
I podem parlar de polítiques xenòfobes, racistes, amb la cara descoberta, però clar, no els hi podem dir ni xenòfobes ni racistes, però estem dient que primer els de casa, i és el mateix, vull dir, és un terme molt similar. O quan el principal problema en els baròmetres és l'habitatge, continuem dient que la immigració... És veritat que s'ha colat cada cop més, però que tenim una situació de seguretat quan la percepció de seguretat es dispara
a les enquestes, als missatges d'odi a les xarxes socials també es disparen, però en la mateixa fórmula no s'estan disparant els crims ni la delinqüència. Per tant, el que estem alimentant és sobretot la percepció. I passa que dir-ho d'aquesta manera...
és molt buit, no? Ho puc dir de forma clara, però si començo a dir dades i dir que estem fatal, estem fatal, i que abans vivíem millor, aquest missatge cola més. I cola més amb gent que no ha viscut abans, però perquè tenim una generació que, els boomers, que jo justament no en formo part, jo soc millennial, però una generació molt més jove que quines perspectives de futur té. Davant d'unes perspectives de futur que no tenen cap mena de seguretat, vull dir, pensions no en tindrem, els millennials, segurament, no? Però d'aquestes perspectives...
Cala moltíssim un missatge de tot el que tenim no funciona, no? I l'esperança potser que hi havia en sectors de l'esquerra fa temps i que es va inocular després de la crisi econòmica i en context aquest hi ha hagut un canvi de cicle i el corrent europeu ho hem vist a Xile aquesta setmana.
amb els resultats que torna el piscineu el xatisme. Per tant, no és una qüestió de Girona, és una qüestió molt global i crec que cal mirar-ho en aquesta onada regressiva a nivell de drets. Només un punt, eh? Jo corregiria amb les pensions, no en tindreu. Ojalà, m'encantaria. Sí que en tindreu. Jo crec que... Públiques no. Sí, sí, sí, sempre dependrà de qui es voti. Això sí. No depèn de res més. No ho sé, eh? No ho sé, no ho tinc tan clar. Sí, sí, sí, que es prioritzin les pensions sobre altres coses, però no hi ha pas res més. Aquí, aquí... Perdoneu.
No, no, jo volia fer el mateix incís perquè a vegades hi ha una mica el doble llenguatge, no?, la sensació aquella que els de la meva generació t'ho has dit, som boomers o soc alguna cosa pitjor, ja diguem-ne. No sé, ja com es diu més avui, jo crec que sí que sou boomers, eh?, sou boomers.
la veritat és que a vegades diuen, és que la gent jo ho té fotut a veure, nosaltres també ho vam tenir fotut i vam haver de pencar, és veritat que hi havia però les perspectives sempre eren les mateixes, nosaltres veníem veníem d'una època que diguem-ne que els d'abans de nosaltres sí que ho havien passat molt pitjor, això també és veritat
I també en aquell moment ens queixàvem i també pensàvem que ens estàvem posant taps i tot plegat. Jo crec que tothom anirà trobant i estic absolutament convençut que continuarà 20 pensions perquè és un dels drets socials que es van aconseguir i que no es poden perdre a cap de les maneres. I aquesta vegada preferiria tenir raó, eh? Vull dir, pel vostre bé. Jo també, jo també vull tant. Vull dir que tingueu molta raó.
No, i parlaves una altra cosa, parlaves de la percepció de seguretat. Jo estic d'acord amb tu, és a dir, i a vegades no sé si em desacord amb tothom, és a dir, a mi me provoca fins i tot una certa molèstia que diguin que Girona és una ciutat absolutament bruta i absolutament perillosa, crec que no ho és.
Que hi ha punts d'avortícia, molts. Que hi ha punts d'inseguretat, massa. Hi ha fulles, també. Això també és veritat, però la sensació... I a vegades el tema de la percepció, no? I ara aquí deixeu-me... Deixeu-me fer una... Avui dia. Sí, però me deixes fer una petita falca. La faltaria.
Com vares d'estar aquí, l'última vegada que havies estat aquí, ens vies dir que estaves preparant un tema sobre la famosa compte d'Instagram, crec que es diu així, de Girona Perduda, i em vares acabar fent un bon tema i vares acabar traient, diguem-ne, qui eren, d'on venien, i les connexions en Vox que hi havia en aquell moment, i tot això. Qui era, eh? En parlava de la seva persona. I qui era, bàsicament. Per tant, felicitats, perquè ho vares fer, va tenir una bona repercussió,
T'ha arribat alguna cosa? A part que de seguida que suposo que feies alguna cosa ja hi havia la reacció com aquell que diu preparades?
És difícil fer aquests temes, ho reconec i crec que no ho hem vist amb d'altres mitjans, fer aquest tipus de temes. Jo portava debatent-me bastantes setmanes i més veient això, aquesta sensació de percepció d'inseguretat, de rumb de la ciutat, que passes fires i la gent diu que no es podia anar a fires. Com que no es podia anar a fires?
No entenc si la gent ja no fa ni fuma marihuana, perquè només hi ha cap policia, no? Diu que com han canviat el panorama de barraques, no? I em pintava en una ciutat com un bronx, que dic, però què està passant? Visc a Girona i no estic, soc periodista, i el dia a dia estic al carrer i no soc conscient de què està passant, i a la xarxa s'està pintant una Girona que jo no reconec i visc al costat del parc central.
que és el parc que de petita no hi podia anar perquè només hi havia agulles al terra.
i en el carrer Sant Eugeni hi havia hagut prostitució a cada cantonada durant un temps i dic no entenc què està passant allà mateix on teniu vosaltres la seu aquella cantonada entre dos bars hi havia prostitució i després de començar a investigar perquè ara també soc professora a l'UDG de Ciències Polítiques i faig una assignatura sobre campanyes electorals i tot el meu alumnat no sabia qui era Sílvia Paneque
Una diputada, però tothom sabia que era el compte de Girona perduda, no? I dic, hem d'entendre què està passant a nivell social i no és un fenomen inaïllat, perquè en l'article també en parlava hi ha Figueres Oscura, no? I hi ha aquest compte desactivat que va ajudar Masquef, jo crec, a arribar i treure majoria absoluta a l'alcaldia, però després va ser una pedra a la sabata.
i entendre aquests fenòmens de comptes que té una persona al darrere o no aquí vam tenir la sort relativa que hi havia una persona posant la cara i que tenia ganes de posar la cara perquè no és habitual aquests comptes solen ser anònims i no té per què haver-hi una jo en aquest moment vull dir l'únic que estableix aquest article és un vincle a través d'una cosa que hi ha a LinkedIn i expliquem el panorama tampoc hi ha un vincle, una simpatia ja està
és estendre. Ara bé, col·loquem-ho, col·loquem quin tipus i quin tipus de missatges estan reproduint en tot tipus de comptes que alimenten certes ideologies. I aquí hi havia un vincle amb Vox, però també hi ha simpaties. Vox està... Simpaties Vox-Aliança Catalana no es fan la traveta a nivell català i això també està veient com la simpatia cap a la liderança de Sílvia Uriols per part del votant de Vox és alta, un 70% l'aproven, no?, com a...
com a líder. Per tant, era explicar un fenomen i costa perquè, clar, reps les teves amenaces per fer els temes. Has levut amenaces. Bé, hi ha una pressió, hi ha una pressió i ho fas, ho fas i saps que és un equilibri, no? Com a periodista què has de fer?
No explicar què està passant a la ciutat i fer veure que... o comprar el relat que Girona està perduda, perquè també hi ha mitjans que ho estan fent, perquè vivim una guerra de mitjans. Nosaltres per un som mitjans subpensionats, d'altres hi ha pseudomitjans.
Però sí que és una realitat que si tu pagues a certs mitjans et trauran notícies i a Girona em són conscients i ja tenim un mitjà que parla de la Catalunya Nord, de França, que té cròniques del Congrés i es diu Girona Notícies. Vull dir, tenim aquesta realitat.
Tu has tocat un tema interessant, que és allò que algú ha definit com seu de mitjans, que és una cosa que més o menys tots sabem, que hi ha gent que només parla de tu de la manera que vol que tu parlis si pagues, i això està passant, i aquest és un tema que és preocupant, perquè a més a més és molt complicat intentar regular-ho, perquè al final tampoc estan constituïts com a mitjans i per tant tampoc pots aplicar normes
com el codi ontològic, que són morals, o l'altre tema és el codi penal. Jo, per exemple, estic molt preocupat, un tema que m'ha preocupat molt, i ara us donaré veu, Carles, Toni, és, per exemple, l'utilització com si fossin certes i sense avisar,
de fotografies fetes amb intel·ligència artificial. El cas aquest que hi va haver-hi, tu has dit un mitjà, que va ser bàsicament el tema aquell de la riolstre pitjant un Carles Puigdemont. Després hi va haver-hi una altra fotografia a salt d'una actuació policial que es veia amb cotxes de policia davant d'uns edificis que no existeixen, eren creats.
i per mi la més bèstia que hi ha hagut, i que no era d'aquest mitjà que deies, sinó del que deies tu, que era el cas aquest que hi va haver aquí davant de la parròquia de Sant Pau, que un polícia va haver de disparar una persona que estava amb una serra, diguem-ne, mecànica, talant un arbre, doncs van posar una fotografia, com si fos certa, dos policies amb les armes allà i un tio al mig. Què és això? Què és això? Què és això? Aquest és el problema.
com combatem això i jo crec que amb periodisme es poden fer moltes coses te faig una pregunta de poquet del diable a vegades hi ha gent que diu parlar d'això és donar-los més càncer per això et dic que eren setmanes de debat sobre aquest tema
perquè és el gran tu fas publicitat al final dones a conèixer un fenomen a gent que potser no el coneixeria perquè funcionem d'aquesta manera es parla de cambres d'eco sobretot en mitjans i en xarxes socials que ja no sé si són xarxes socials estem parlant de canals diguéssim patrocinats però tu segons qui segueixes i jo ho he experimentat ara creant-me aquestes cambres d'eco amb comptes d'Instagram paral·lels segons a qui segueixes seguiràs el que tu vols i et promocionaran els comptes que ells volen
per seguir certs comptes ara m'apareixen comptes com de Catalunya Cristiana que segueixen només 45 persones i no ha fet cap post però segueixen persones en comú i són perquè ara m'apareix patrocinat aquest compte que encara no ha dit res i es van creant tot de com de cambres d'eco
i vius en aquesta bombolla. Jo gira una perduda, no m'havia sortit en el meu Instagram, fins que de cop hi ha certa gent que comença a reproduir missatges. Dic, ups, això s'està escapant, i quan veig que hi ha entorns en què no, teòricament no combregarien, o políticament, pel que conec, comencen a entrar-hi, dic, això s'està arribant a molt més. I veus molts seguidors, aquests seguidors, n'hi ha alguns, que són sospitosos i són bots, però igualment té una incidència... Tu parlaves d'un 26%, eh?
té una incidència bastant important en l'opinió pública i hem vist com ha condicionat el relat de Ciutat amb l'entrada de la seguretat com un tema. A mi el que em va preocupar és que un compte d'Instagram condicioni i que hi hagi regidors que en parlin i que actuïn en funció d'això, que és a mi el que no m'acabo d'entrar. M'he donat una mica, però aquestes coses s'han d'explicar. Jo és el feedback que ha rebut de molta gent. No es pot deixar passar.
I és igual que si hi ha un mitjà de comunicació que parla d'alguna manera estranya que hi són, s'han d'explicar i s'han de dir aquestes coses. I que el tema era un... Intentava abordar-ho com a exemple de fenomen global. Crec que no era... Parlàvem de Girona, però sobretot parlàvem, no? I quan acabava dient que el World Economic Forum, diguéssim, el World Economic Forum, no? Quan l'any passat va fer les perspectives al cap de dos anys, no? Quin seria el principal problema del món
En dos anys, jo el principal repte parlava justament de la desinformació, no de la inseguretat ni la immigració. Ara deixeu-me fer una mica de broma, que hem aconseguit que durant els cinc últims minuts en Carles Rivas s'escolti i no digui res. I sé que té coses a dir perquè precisament... No, no, no comparteixo moltes de les coses que s'han dit. Jo dic obertament i suposo que deig ser d'extrema dreta i en canvi sempre m'he definit com a social liberal.
Fa molt poc anys fer un discurs a l'entrega del Premi del Matí, que crec que es mereix tot el respecte del món perquè anem a fer una imatge de quina és la realitat de la societat gironina. En tots els respectes, els extrems criden perquè els centres callen.
Aquesta és la realitat. No és que sigui més fals ni menys fals el que diuen aquests contes, el que diu en Carles Ribas en el seu conte, perquè hi ha moltes coses de les que dic, després són reproduïdes pel mateix conte aquest. I no per això soc d'extrema dreta. Però fixa-t'hi que no t'hem posat allà mateix, tu ets una persona que dones la cara i que amb unes xarxes socials acaben el teu nom, dius el que penses, això jo ho accepto, hi puc estar d'acord o no hi puc estar d'acord.
el que parlàvem era de la perversió de la mitja veritat o de la mentida podrida directa, és a dir, aquestes fotografies a mi ja eren mentida, i s'ha de dir, i algunes de les coses que diuen allà, senzillament, n'hi ha algunes que poden ser interpretables, però n'hi ha que són directament mentida, això ningú ha dit que lo teu fos mentida. No, no, no, no estava definint-me per mi, eh? A mi el que em preocupa, i recomano un llibre, El triomfo de l'estupidez, jo recomano que el llegiu,
És un llibre molt i molt digne que explica el per què hem arribat a aquesta situació avui en el moment actual. És un llibre que expressa quina societat tenim en el moment actual. Jo el que volia dir sincerament és no pot sortir un dia la notícia diguem que estem molt preocupats per la pèrdua que es parli el català a Catalunya i a la nostra ciutat, a Girona en concret, i en canvi no prenem cap decisió
respecte de tota aquella immigració, no és igual d'on vingui, eh? Sud-amèrica, Europa, de Marroc, d'on vingui. I que els hi donem suport, que els hem de donar suport, i que són el futur de les pensions d'aquest país, però no els hi exigim. M'hem ditat molt bé la paraula, eh? La dic correctament, eh? Exigim, és el que vull dir. Exigim que en un temps prudencial, d'un any, el que sigui, dotant-los les possibilitats de poder anar a classes i tal, doncs, aprenguin obligatoriament el nivell
B, bàsic de català, perquè es puguin dirigir, diguem bon dia, bona nit, com està vostè, què desitja, perquè la nostra llengua no es vegi afectada. Per tant, tenim un problema amb l'immigració. Això ho pot exigir l'Ajuntament? Sí, l'Ajuntament quan dona subvencions, que en dona i ajudes que en dona, podria exigir això. Acabo. Has dit alguna cosa de la solidaritat?
De la solidaritat. Estem controlats, eh? Estem controlats. Ens estàs gravant o...? No, no, no. Ja estem gravats en directe. He dit una frase i me diu no l'entiendo. Solidaritat. M'agradaria tindre un debat, m'agradaria tindre un debat seriós,
que quan hi ha gent dormint al carrer Girona i no tenim prou espai a la sopa, o no tenim un espai on pugui aquesta gent anar a dormir calent durant l'hivern, i que no tinguin que dormir al carrer, ja no parlo dels que no volen ser ajudats, parlo dels que no tenen més possibilitat perquè la sopa capa, diguéssim, els dies, perquè hi ha molta gent, doncs tinguent aquesta realitat... No és el que estic dient, és el que estic dient. Però...
quan dotem econòmicament entitats que estan a 10.000 quilòmetres, 15.000 quilòmetres de Girona per ajudar no sé què, i que per cert no hi ha auditories que ratifiquin on s'ha invertit i tal i qual, no es destinen primer. I crec que també és solidari parlar d'ajudar dels que estem aquí preferentment que no els que estan molt lluny d'aquí. I si això he de ser considerat feixista perquè ho dic...
A part de que crec que la definició... Crec que és el cap d'edit feixista, no?, en cap moment. O d'extrema dreta, o d'extrema dreta, si he de ser considerat d'extrema dreta... No, però dóna la sensació que hem de poder parlar de tot. És com d'unes etiquetes que a vegades interessa dir-los, no?
No, no, no. Jo, per exemple, jo també penso el mateix, en el sentit que se'ls ha d'ensenyar el català, se'ls ha d'integrar, hi ha d'haver una inclusió de veritat, una inclusió social de veritat, amb totes les ajudes possibles, sempre i quan tinguem la disponibilitat per fer-ho.
Jo sempre vaig a el mateix. El més important de tot són els drets humans. I els drets humans passen per endavant de moltes polítiques de partit. I per tant, jo diria que sigui una mica com el catolicisme té els manaments, doncs la societat té els drets humans.
I els drets humans ens demanen que les persones que vinguin els hem d'integrar, hem de fer una bona inclusió social, i els hem d'ensenyar a integrar-se realment a la societat catalana, i la societat catalana parla en català. Per tant, això jo penso que és descaradament que s'han de posar tots els recursos que siguin necessaris i possibles perquè això passi. Tu ara preguntes a algun nano què és la Castellera i no sabrà què és. No, no, no està passant. Alguns no sabran què és. Això n'ha passat perquè tots els partits polítics... Aquest és un altre debat, si vols, després hi entreguem.
Jo crec que aquí treballen bastant, eh, el tema de la castanyera, que jo no ho celebrava tant com ara, que ara es presteixen de castanyes. Un segon per acabar. Nosaltres fèiem la castanyera, menjàvem castanyes. Sí, és que és una bogeria, perdona. Res, que d'alguna manera sí que és veritat que no s'han fet els deures. I no s'ha fet els deures cap, jo diria, ben fets, eh? I tampoc hi ha hagut una previsió de l'allau d'immigració que ens ha arribat.
Això és així, però està passant. Vull dir, som molta i molta gent que ens ha arribat de cop i que no estem preparats per això. Els que estem en el món judicial i ens toquen anar de guàrdia, se'ns posa el pèl de punta cada vegada que estem de guàrdia dos antecedents i antecedents. I aquí no classifico ningú, eh? Dic gent que realment...
no vol entrenar al sistema no vol jugar dintre el sistema i està fora del sistema la pregunta és com s'hi ha arribat també hauríem de fer aquesta pregunta perquè aquesta persona ha arribat està en la situació que està i aquest debat l'hem de posar sobre la taula i demanaria que no ho fessin ni jo que ho fessin gent tècnica que entengués i no els polítics perquè després és quan anem a extrems totalment il·lògics
perquè a les presons hi ha gent que se sent més còmode i que no l'importa, i això ho he sentit dir, d'ofici, dient, no, no, estaré un temps i després ja sortiré. Hòstia, no passa res, ja en trobo els amics i estic... Dic, a quart en la llibertat i vas còmodament a la presó. Què collons passa? Llavors, una mica la reflexió és, sé que passo, jo l'únic que demano és que no ens faci por debatre de tot.
perquè quan limitem i, hòstia, quedaré malament, m'insultaran en el Twitter, m'insultaran si dic això, fa, que és el que deia abans, que quan que callem, els punyeteros d'extrems criden. I quan criden els extrems i no hi ha ningú més que els aculli que ells mateixos, fa que et trobis una estadística dels nanos actualment joves que diuen que no han viscut mai una punyetera dictadura, que preferirien tindre una dictadura que no una de democràcia. I dius...
Hòstia, què estem fent malament? És que està tot bastant relacionat. Jo, per exemple, estic d'acord amb tu i no m'importa donar-te la roda que durant molt de temps... Gràcies. No, no, home, no, perquè una cosa... I ara t'escoltava que ja em dones raó. Una de les coses que jo crec que hem perdut aquí és que com que en els últims anys hi parlo uns quants anys i per tant és un problema transversal, eh? No parlo d'un determinat partit ni molt més. No tots, tots.
És un problema transversal. Com que hi ha hagut debats que ens han resultat incòmodes, hem deixat de tenir-los. I ara ens trobem amb la dura realitat que és aquesta. N'hi ha un altre tema que per mi és molt important. Hem estat amb una alegria desmesurada parlant de la Catalunya dels 10 milions, quan estem amb la Catalunya dels 8 milions 100 mil persones i tenim serveis...
de 6 milions i mig aquest és el principal problema que vam retallar i no hem ampliat aquí, estem fent parxes pagats a tot arreu no hi ha hagut cap previsió però alhora, no t'estranyi que hi hagi gent que digui enviem no sé, n'invento la xifra 2 milions d'euros
a Guatemala per ajudar una entitat i dius primer puc que adaptem i arreglem rodalies, arreglem que les coses funcionin, que hi hagi un habitatge o un edifici que puguis acollir a gent que està al carrer i que no, com drets humans, i que no tinguin que patir
Jo també he estat referint, per exemple, el que es va publicar de les ajudes de la Generalitat... No, no, no, no, o Girona mateix... No, no, no, ni Girona a casa, parlo de tots, de tots en general. Però jo crec que n'hi va haver... A la Girona a casa pots estar-hi d'acord o no pots estar-hi d'acord? Jo no he parlat aquest tema. No, no, no, ho dic jo. Perquè després ara ja et deixareu d'una altra cosa.
Però la pots, diguem-ne que la pots entendre, però sí que és veritat que, per exemple, van sortir les ajudes a cooperació de la Generalitat amb determinats programes que dius, escolti, realment és això perquè allò l'ajuda, diguem-ne, comunitats indígenes perquè puguin...
En fi, en temes no hi entraré perquè seria... I això a vegades la gent no hi sobta. No hi entraré perquè a tots ens fa una mica de por parlar-ne. Jo crec que aquí també cal entendre el context en què estan les ONGs, eh? Quan surten aquests... Tenen una retallada amb la retirada dels Estats Units que tenim agonitzant a tot el cos de cooperació internacional.
Però hi ha programes de cooperació que es poden entendre. Ajudar la gent a fer coses, però, per exemple, en temes molt relacionats amb qüestions, per exemple, deixem-ho dir així, sexuals, que dius grinyola. I a molta gent li grinyola, això és veritat, és un tema. És a dir, venim d'una època que demanàvem el 0,7% de cooperació que no s'ha arribat a...
Però llavors el tema és, tenim dret a saber en què s'inverteix en cooperació i segurament tindríem a decidir, perquè hi ha coses de cooperació, si a la gent li ensenyes, diguem-ne, acabar per cultivar, és una cosa, deixem-ho dir així, eh? En canvi hi ha alguns programes d'aquests que dóna la impressió, a molta gent li dóna la impressió que no acaben sent res més que algunes menjadores. I a més, el greu, eh? Surt un animal, el que sigui.
A senglar. A senglar, no? A senglar. Surt d'un senglar i diu, és que mireu el que estan donant allà per fer l'associació del fang de Nicaragua, perquè no sé què... Què diu l'altre costat? Silenci. Ningú surt a reflexionar i a dir, escolta, això ho fem...
Per això, per això, per això i per això. Si vostè no està d'acord, que nosaltres el mantindrem, em vota o no em vota. Però jo li explico el per què. I potser el que acaba dient ho farà la reflexió i dir, hosti, potser això ho portem mantinguent no sé quants anys i quin sentit té que el mantingui perquè hi ha moltes altres ajudes que puc fer.
Això és el que s'ha de posar sobre la taula per evitar que hi hagi algú que ho aprofiti per encendre. I avui els joves, quan agafen l'Instagram i el Twitter, veuen un senglar, ara no sé, ara em trucarà algú i dirà, em has dit senglar? Però surt algú i diu...
Mireu, us detallo totes les, d'això, aquest pseudo, com ho deieu, periodisme que hi ha, que n'hi ha un camí... No, el seu de mitjans. Un que està molt enfadat que li digueu això, que sempre ens surt a Instagram, i que tal, no?, que diu, és molt crític que se'l refineixi així, i després demana ajuda econòmica a ell perquè diu que no està subvencionat per ningú. Per ningú. Ja sabeu d'aquí parlo.
Llavors aquesta persona surt detalladament dient on te van els diners. Ah, ah, jo sé què és. És clar, quan entres el logaritme surt puntualment. Jo ara estic molt posada al logaritme. El tinc a tope. I els que som d'extrema dreta, quan ens passa això... Parlo de les subvencions a la premsa. Escolta, és la quarta vegada que dius... L'únic que ha parlat d'extrema dreta aquí ets tu, eh? Bé...
El que vull acabar dient és... T'acabaré preguntant, eh? Perquè la gent al carrer diu aquest home es vol presentar per Aliança Catalana. No, no, no he parlat amb ningú d'Aliança Catalana. No he parlat amb ningú d'Aliança Catalana i evidentment... La Carles Vagela, que potser es presenta amb Quim Magal una altra vegada, va fer una pàgina sencera del programa de govern. Això...
I es tiraran a terra de la força uns edificis, eh? Perdona, és molt curiós, a veure, jo crec... És molt fort. Aquí hi ha dues coses, deixeu-m'ho dir, deixeu-m'ho dir, perquè ara trenco el paper de moderó, deixeu-m'ho dir. Avui està. A veure, en Quim Nadal fa un article en el Diari de Girona en el que diu, per trencar aquesta sensació, jo estic d'acord amb ell en una raó.
A veure, conec molta gent de Figueres, que des de fa 35 o 40 anys només fan que dir que Figueres no funciona, que parla amb el Parlament. I ha millorat molt. I ell, en certa manera, ve a dir... I està millorant. I ell ara, en certa manera, venia a dir... Per trencar aquesta sensació de decadència i de tot això, doncs podríem fer quatre coses. Diu, no entraré en temes estructurals. I feia una relació de 30 o 35 temes que eren de sentit comú, perquè venia a dir que s'entregin als carrers, que se'n vagin...
que es treguin les fulles, que es pintin quatre coses, que s'arreglin si hi ha algun sot per d'això, que els jardins i els parcs puguin, dintre del que és el concepte de renaturalització, però que no estiguin deixats...
deia-ho a les cases, jo crec que alguna cosa sabia el punyetero, però és ràpidament que ha vingut a dir, sí, l'any que ve ho farem, tirar les cases a la pujada de Sant Feliu, etcètera, etcètera, etcètera. Esclar, i molta gent deia, bé, esclar, el que feia en Quim no deia de ser una mica el que diu la gent del carrer, arreglem aquestes cosetes que podem arreglar i posem-s'hi, suposo que tot és complicat.
Però n'hi ha hagut un parell que ràpidament han dit que, diguem-ne, que es resoldria. Anem a sorprès, també. De totes maneres, tots els que estem aquí coneixem de la persona que estem parlant i sabem que tot i que li agrada que li diguin que ha sigut un gran alcalde, és que ho va ser, també li agrada que li diguin que a veure si tornés, però crec que no voldrà tornar mai. Però és molt dur que un exalcalde
hagi de fer un article d'opinió perquè es facin les coses, i no és el primer. No fa ni un mes i mig va parlar de com estava el riunyà. Al cap de dos dies s'estava netejant. I això també em preocupa, perquè ja no parlaré en Sergi Cots, perquè ha demanat la dimissió no sé quantes vegades, però bueno, és igual, torno a demanar-la, a veure si algú m'escolta. Però com pot ser que vagin a requeriment?
No ho entenc, és a dir... El tema de l'Uniac és un tema que em preocupa i del que tinc escrit algun article que hi ha, no sé si a publicar, no? No, en vas publicar un, i no fa gaire. Sí, que ell venia a dir una cosa, és a dir, es farà una neteja, es trauran sediments de la part, diguem-ne, de la part sud de la plataforma per tal de fer una inspecció de com estan les columnes aquelles complicades. I ell venia a dir, podria un moment, que encara que hi hagi floretes, flora i fauna i animals...
poder valdria la pena treure els sediments que fa molts i molts anys 50 que no es fan de l'Unyà, des del Pont de Pedra, per dir-ho d'alguna manera, fins a la illa del Ter, que aquesta és tota una altra discussió. És clar, llavors dius, és que té sentit, perquè l'última vegada la Gloria va quedar un dit de vessar, si tu rebaixes un metro o un metro i mig, doncs dones molta ajuda. I aquí, què vols que t'hi digui? Com ell ho va explicar, ho va explicar en aquesta tertúlia, que és on t'ho vaig treure jo...
no pots més que estar-hi d'acord. És a dir, hi ha coses que a vegades s'han de fer, no? Pel cap de dos dies es fa una actuació. I el que vull dir és...
Si assumeixes una responsabilitat, i ara no entraré, cobren tant no. Jo crec que els polítics, sobretot de l'Ajuntament, estan molt mal pagats. Anava a dir, eh? Molt mal pagats. No és. Molt mal pagats, perquè el que has d'aguantar... I l'exposició pública, el que has d'aguantar, jo... A mi quan surten diu, cobren 53.000, i no diuen si són nets o bruts, que són bruts. Primer que són bruts. Són bruts. Sou miserable per les 24 hores, 7 dies, 360 hores. El telèfon, les polèmiques. Ho dic per experiència personal, eh? Vull dir que... I jo no tenia salari.
Tenia indemnització. Encara menys. Encara menys. Eren 1.800 euros bruts. Perquè tu vas mantenir el... No, perquè a mi em van dir...
que ja estàvem ocupades totes les dedicacions parcials o exclusives de l'Ajuntament. I com a bon senyor jo vaig dir, mantindré, després vaig tindre un infart, però vaig mantindre les dues feines. Infart va venir quan ja no era regidor. A mi el metge em va dir que venia de molt enrere. No, el que jo li demanaria, i potser perquè ho he conegut, i potser perquè jo també m'he equivocat quan ell era, i això és el primer que jo dic, jo segur que no vaig fer les coses...
Bé, és que s'impliquin molt més en la ciutat. No pot ser que ara li diguem allò de les fulles i la resposta serà les fulles cauen i és molt natural que caiguin. No, no, jo això no ho critico perquè evidentment és molt lògic. El que critico és que si saps que plourà, actua.
És allò de netejar els embornals com estan embossats o fer-ho el dia abans quan s'escan de ploure. Correcte. I això és una persona, i com parlàvem d'en Quim Nadal, és una persona que quan governava es passejava a la ciutat, sabia com estava. S'ha fet molt l'oreola, també, d'això, és cert. No, no, però... Creieu que l'equip de govern actual no passeja per la ciutat?
fa vídeos passejant per la ciutat jo crec que la presència hi és i que hi ha cosetes és a dir, hi ha coses que estan d'alguna manera tu quan tens una inèrcia de ciutat i crec que el diagnòstic conjuntament és que moltes coses no s'havien fet i hi havia una inèrcia
d'una manera, i vols trencar l'inèrcia i fer algunes coses, sempre hi haurà una crítica. Que hi ha coses en què t'equivoques, cert. A les escombraries és un gran exemple. Hi ha sigut una equivocació enorme. I es tornem a l'enrere pagant molts milions. Han donat tota la volta i l'únic que falta és que treguin les targetes per quedar allà on està. Ja veurem, perquè ara...
El gener, quan s'instauri aquesta comissió, que és el que demana, sobretot, treure, no? Però hi ha molts errors, sí. Però canviar la inèrcia en alguns aspectes és supercomplicat, i més quan tens tres formacions formant part. Clar, al final, el programa de Sergi Cot és la renaturalització en molts aspectes, és el...
els escosells, que s'ha criticat molt, el de les fulles jo també ho entenc. Però els escosells ja venia, jo et diria que s'ha de ser i de Martí Terès. Però és portar-ho a terme, al final. Cal que faci i s'ha fet ara. És una qüestió de tamany. El problema dels escosells, jo el veig que li va entendre perquè ho va explicar i me l'ha d'explicar aquí en Martí Terès i el veig que li va entendre. Una cosa és això i l'altra és que llavors, per exemple, els carrils bicis estiguin plets d'herba.
o de branques i que no puguis passar és a dir, la línia entre la naturalització i descurança és molt fina i si la traspasses, llavors passen coses també és veritat, jo estic a favor que es facin aquest tipus de coses parlar de l'equip de govern o parlar de l'Ajuntament en general que no està en el carrer, jo crec que és injust
Hi ha gent que ho fa més, hi ha gent que ho fa menys. Mira, aquest dia, deixeu-m'ho dir, perquè això li agradarà, suposo, a n'en Carles, amb un acte que munta Lluís Costa, que està fent unes tres jornades, que ha fet tres jornades, que ha parlat de comunicació en relació a la religió, al poder i a la cultura. Avui es falta música.
Em va tocar substituir en en Quim Nadal, precisament, en una conversa amb la Montse Ture, i la Montse Ture va fer, Montse Ture, que havia estat alcaldessa de 5 mandats alcaldessa de Mollet, i llavors va ser amb dues legislatures, consellera primer d'interior i després de justícia, va fer una definició bastant precisa del que deia, les coses s'han de fer, la gent no te'ls entendrà, tu els has de matxacar...
Va dir dues coses que em van frapar. Una, que els exigia als seus regidors que coneguessin els carrers, perquè quan algú els hi parlés d'alguna cosa poguessin reaccionar. I llavors va fer una frase d'aquelles que a vegades fa, que la va fer tota suau, com és ella i tal, però que era... Va dir, i el que no pot ser és que hi hagi regidors que no vulguin parlar amb la gent. Si no vols parlar amb la gent, no presentés. I això...
Em va fer pensar molt, perquè jo crec que sí que hi ha gent que li molesta el contacte amb la gent. El principal objectiu que té un polític, i sobretot si és municipal, no és la ciutat.
és els ciutadans. Sempre estàs per servir, no estàs per al carrer. Tu el que has de pensar sempre és que el teu objectiu és servir els ciutadans i buscar les millores, que normalment ha de ser transformadores, n'han de ser de seguiment i de continuïtat i del plegat, i si necessites que una zona peatonal hagi de ser peatonal i tens tot el comerç en contra, tu fes la peatonal.
Pensa en això. Aviat farà un aniversari de quan al carrer Nou vam deixar de passar-hi cotxes. Exacte. I jo me'l recordo. I aparcàvem al carrer Nou, aparcàvem a la Ràbola, aparcàvem al carrer de la Força i tot això... No només aparcàvem, sinó que era la punta d'entrada per anar al pont de Pedra, perquè en el pont de Pedra agafaves el carrer del Carme, que era l'entrada per anar a la Costa Brava. No hi havia altres entrades. Aquest estira i arronça,
de l'actual equip de guanya de tot, dels tres partits de Guanyem, de Junts i d'Esquerra que això no vol dir, volia un altre partit polític és que m'és igual, però opino dels que hi ha plaça Catalunya no entenc què faran
presentaran un projecte i ja està. És això, eh? El projecte està fet, es va fer en la meva època. Però l'únic canvi urbanístic serà Plaça Espanya, que ha de posar els diners a la Generalitat i ja està. Exacte, farem una comissió. El mateix que feia en aquell vídeo que deia les New Jersey's.
Quan portem a Juli Garret en New Jersey? Com portem? No, només a plaça Poeta Marquina. Però anava a dir Poeta Marquina. El vídeo anava a deixar Poeta Marquina i això els han fet a l'avinguda de Sant Narcís perquè hi vàrem fer obres que per cert han quedat bé. Ha sigut gràcies al BRCAT. Si no fos pel BRCAT no s'haguessin fet aquestes obres i s'agraeix molt que està tot asfaltat.
El BRCAT, Mariona, he de dir que, com que m'afecta molt directament perquè soc un usuari, em va fer molta por per les obres i la veritat és que varen passar molt fluix i em feia por l'utilització i la veritat és que he de dir que no ha empitjorat...
pels que anem amb cotxe, per dir-ho d'alguna manera, és que falten més autobusos. Aquest és el problema. Els autobusos de salt que jo agafo habitualment van molt i molt plens, sobretot en direcció a Girona-Salt, i això és un problema, però jo crec que augmentarà
augmentarà molt el servei d'autobús. Ara també, setmana passada es va presentar per parlar de Silvia Panec i els alcaldes de la zona el tema que... Ferran de l'àrea urbana? Ferran de l'àrea urbana? Ferran de l'àrea urbana. Oh, doncs farà aquest cop?
De moment... Bueno, que ara entra que s'ha de la selva, eh? De moment... Deu ser la segona rodona, aquesta, no? No, la principal. Aquest sí que són tots els temes principals. L'àrea urbana de Girona arriba fins a que s'ha de la selva. Això va sortir a la jornada de Pensem Girona. Sí, vaig parlar-ne a l'última tertúlia. No, perquè compleix tots els indicadors, que s'han quedat sorpresos ells mateixos.
No, això són 12 quilòmetres, sí. Sí, sí, al mínim. 12 quilòmetres, per tant... S'ha canviat tant la realitat de caçar que és un element important a tenir en compte. De moment el que s'ha fet és que, diguem-ne, fornells que tenien autobuscadora la tindran cada mitja a partir del gener i que aigua viva i valgui el de Blareig i aquí hauria de dir una cosa perquè més o menys la sé, com dir que aigua viva...
Vull dir perquè aquí l'Ajuntament no hi entrarà, però hi ha una empresa privada que no diré que és Ipre, que serà la que pagarà perquè els autobusos siguin al cap d'un quart d'hora. O sigui, hi passin cada quart d'hora i no. No és que així sigui. Però llavors hi ha un altre problema. Però llavors hi ha un altre problema, que és que, per exemple, s'han de solucionar temes com, per exemple, els que pateixen quart, els de la línia que venen de Sant Feliu, perquè moltes vegades els cotxes de línia venen plens i la gent que espera, aleshores,
punta, no estic parlant, no els pot agafar, però bueno, és un primer pas. Tu deies, què es farà a la plaça Catalunya? Jo crec que s'han de solucionar una sèrie de coses, que és com, per exemple, els aparcaments i els osius, i les freqüències de bus, i llavors s'ha d'aplicar de dir, no, la plaça Catalunya és segurament una corona més àmplia, com es va fent al seu moment en Santa Clara, Caler, no...
I les Rambles segurament haurem de tallar el trànsit a partir de la Gran Ví. I tenir iniciativa. I aguantar el xaparrón. És que jo crec que el que falta és aguantar el xaparrón. Jo això ho tinc claríssim. Que deixi d'haver un aparcament. Perquè teniu un problema logístic greu al Barri Vell. El tema de la logística de tant de restauració, que ja veurem si aquest boom de la restauració aguanta abans de les bicis, jo crec que se n'anirà tant de restaurant al Barri Vell.
I espero que les bicis no ens en feu fora, però... No, jo sap que estem a la una. Jo sóc un representant, jo sóc un representant. Jo, em fa molt bo quan no l'hem tan important. Som tres defensors a la bici. Aquí som tres, sí. De la bici i del ciclisme. I de fer l'aniversari de l'Aral, volem fer el Teatre Audiona. Exacte, exacte. Però deies això.
Però si tornem a recordar, perquè segur que ens escolten, a mi em van dir que ens escoltaven des de l'Ajuntament. Esperem que alguns escoltin. Ara que s'estan fent unes obres a l'entrada nord de Girona, a davant es va recuperar un terreny que es fa un aparcament, que és el centre verd, hi ha la possibilitat... No, el sud, perdó. Vols dir l'aparcament de davant del McDonald's, diguéssim? Exacte. Allà es pot fer un mecà, no?
Val, exactament al voltant de 700-800.000 euros. Un sobre l'altre. Un sobre l'altre, un d'aquells. Un aparcament que, a més, pot ser automatitzat, que no hi ha problema, i, a més, el pots embolcallar fins amb una imatge maca de la ciutat de Gena. És igual. Ara ja en tens un. Primer, tenim els meus places d'aparcaments a sota el parc central.
Aquesta és el... Tenim el tema de l'entrada a la Nestlé, que també hi cabria un altre mecanon allà, on hi abria aparcaments suficients. Es podia fer un mecanon també al costat de Fontajau, que allà també podien quebri... A la zona no inundable, eh? Que t'hi ha en Narcís Monger, que és un gran defensor de Devesa i que parla molt... I va dir que es trega aparcaments a Devesa. No, no va dir això, però va dir... Però no hauria passat res si en el seu moment es hagués fet un apartament soterrani a Devesa. S'havia dit des de... I recuperaríem l'avinguda. I no hi hauria risc d'inundació allà?
Bueno, costa diners, però has de fer un mur pantalla molt... El mateix que hi ha, per exemple, l'aparcament que hi ha davant de la farinera, o la pròpia farinera, que hi ha bombes contínues. A l'auditori hi ha bombes contínues. Tenim mil places d'aparcament al centre de Girona. Un milió dos cents val. Que genera un problema d'accessos.
però invertim en això perquè realment tens l'excusa perfecta que està estudiat que hi podria haver la sortida que falta segurament si ara està municipalitzat aquest espai amb la reforma de plaça Espanya aquell espai de sortida al final del carrer de la Creu tu que anaves a la plaça Espanya que allò s'ha de reurbanitzar allò és un desastre i allà tens tants aparcaments què trauries?
Com canviaria Girona en una zona molt conflictiva? Esclar, jo és de dir... Sí, és el problema que tenim sempre, el xoc de titularitats. Perquè agafa el tren i s'hi va. Jo vaig anar-hi, cada dues setmanes estava a Madrid. No pot estar a Madrid. I els hi portes una ratafia, si fa falta. Ves amb pel·lícules de pajar i es porta-li ratafia i foet. Tu digues i ets simpàtic o en gintònic al final. És molt fàcil, eh? Els hi portaves.
Quan es parla del pressupostos, es parla de pressupostos i es parla d'això. S'ha d'anar a Madrid. Madrid és la font dels diners. Quan es parla de pressupostos, es parla de la llista, de tota la llista de greus. Jo vaig arribar a anar a parlar a Madrid amb un bull, amb un fuet i amb un empalló de ratafia. Això. T'ho dic de veritat. La comarca no es visita. La pel·lícula Pajares. La poma de Girona. Ho va desfer volgudament, diguem-ne. Volgudament. I el president en aquell moment que després va ser ministre ho va agrair.
a partir d'aquí vaig passar molt bé el que es diu com la nostra llengua català el president que després va ser ministre només hi ha Montilla no, no, no, estic parant de DIF ah, val, val, val, ah, perdona el president de DIF que després va ser ministre, val, val, val disculpa, va, disculpa portem una tortuga interessantíssima no hem parlat de Ciutat de Ciutat de Ciutat sí, jo crec que no hem deixat de parlar de Ciutat de Ciutat
Com ho veus, va, digo, que... Bueno, és com la pedra de la sabata, una excusa per... A veure, el Trueta es fa sal. El Trueta es fa sal. Després Girona... Sal a l'àrea metropolitana de Girona. Bueno, però Girona va voler posar-hi la punteta i hem tingut un problema. I aquest problema es diu Parvi la Mitjana, que m'encanta que per fi s'obrin a buscar una solució, perquè ja que el tenim, perquè ens el carreguem,
Però que al final és una nota al peu de pàgina del que resultarà ser el Trueta. I no pot ser que això ens dilati. Que hi ha un xoc polític. I un hospital a Barcelona que està avançant. Molt ràpid per passar davant nosaltres.
Ahir em vàrem estar parlant i tothom... Jo vaig preguntar allà on havia de preguntar, és a dir, departament i ajuntament, i tothom diu no passarà davant el clínic perquè nosaltres aquí no es pot permetre que es perdi ni un sol dia. Jo hi estic d'acord amb el tema aquest que no es perdi. Ara, si es troba una solució, el que passa és que les preguntes periodístiques que he trobat a faltar és i per aquesta solució, perquè no es pensava dos anys en el clínic. Quins interessos hi havia pel mig? Era un tema polític, estava clar? Més que polític, partidista. Partidista, partidista.
és voler guanyar la partida i aquí és un problema que té a vegades guanyem amb diferents no ho he dit jo estic fent un analisi polític nosaltres tenim la raó i aquesta raó te la acabaràs menjant, ho saps perquè no tens tanta experiència hi ha partits que trituraran i perquè tenen el control de la Generalitat tenen una consellera que té molts poders i poden jugar i al final és qui té la batuta però és
Sí, acceptem, però estudiarem, però que de fet no se sap ben bé si aquests terrenys seran inundables, no, i això ens pot comportar molts problemes. No sé si es faran pisos al final. De fet, ara mateix es comença a estudiar, per tant vol dir que encara no està. És a dir, a mi també m'han explicat que la... Per tant, ara girar-la.
De fet, la nota de premsa era molt significativa, perquè la nota de premsa, diguem-ne, havies d'anar a buscar allò... Bé, però és el que anem a buscar tot. Tu quan arreps allò, el primer que fas és buscar on és el parc Vilamitjana, tot això. Perquè saps que aquella nota de premsa és pel parc Vilamitjana i podríem titular-ho diferent. El parc no es toca i, a canvi, quants milions ens doneu?
perquè és això, i quan vegi la reunió de la bilateral sabrem, i jo crec que hi ha un acord molt bo, molt bo. Jo també he preguntat, a veure, els diners surten de la Generalitat o senzillament l'edificació canvia de lloc? Per tant, els propietaris estan d'acord amb els diners que els hi donaran? És que no és una qüestió de pagar els propietaris, aquí és una qüestió de tu acceptes que no es construeixi el parc i la metgela, és a dir, quan ha pagat el PSC per tenir el relat que el parc no es toca, quan pagarà per al barri?
I aquí a l'Ajuntament el joc és quants milions ens doneu i acceptem això. I això ho veurem d'aquí a poc. No perdem de vista una cosa, que els diners que pagarà un o que rebarà l'altre no són diners ni d'un ni de l'altre, són els ciutadans. Són els ciutadans, però quan hem dit, jo estic fent aquí una anàlisi partidista, quan hem dit que hi ha un joc partidista és, vale, menjo-te el gripau,
A canvi, quants diners em dones? I jo crec que és això la nota de premsa, que no surt en aquest moment, i d'aquí uns dies veurem quants milions es donen per Girona per fer un gran corredor verd que a mi em fa una il·lusió tremenda que es faci un corredor verd allà.
a Marrocs, vull dir saps el que és des del Parc Vilamitjana que hi ha un gran pulmó, jo que tinc fills a Girona tenim uns parcs del segle XX del segle passat podem dir, tenim uns parcs infantils del segle passat jo que vinc d'aquesta setmana passat d'estar a Londres, imagina com escolteu, la propera vegada parlarem de Londres, però perquè ara bàsicament se'ns ha acabat el temps, moltíssimes gràcies, crec que ha estat una tertúlia molt viva i no hem deixat parlar la ciutat, gràcies Toni, gràcies Mariona gràcies Carles, nosaltres si tot va bé tornarem demà a les 10
Ara són les 11.